Economia catalana de 1979 a 1986

Historia Económica de Catalunya. Agricultura i ramaderia. Sector industrial. Serveis

  • Enviado por: Lord Razziel
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

L'economia catalana

Cronologia

1979 - Catalunya recupera l'autogovern formant la comunitat autònoma.

Finals del '70 - Catalunya va ser una de les comunitats que avanç es va industrialitzar.

meitat dels '80

1986 - Entra en vigor el tractat d'Adhesió d'Espanya a la comunitat europea, que vincula Catalunya a la resta d'Europa.

A partir del 1986 - Supera el creixement de l'economia espanyola i també la comunitària. Té una nova situació internacional.

1993 - Espanya entra al mercat únic europeu, el que ja fa possible lliure circulació de persones, mercaderies, i capitals, i la llibertat d'establir i prestar serveis.

La majoria de béns i serveis que presta Catalunya són consumits a la resta de l'Estat Espanyol. Catalunya, degut a la seva situació geogràfica manté una estreta relació amb l'economia i les societats.

Les característiques actuals de l'economia catalana són:

  • És reflectit un creixement del PIB des de que es va iniciar una etapa d'expansió econòmica al 1994.

  • És la comunitat autònoma amb més obertura a la resta de l'Estat i a l'estranger, sobretot amb la Unió europea.

  • També hi ha molt consum, l'entorn metropolità de BCN és una de les areas de més consum d'Europa.

  • Aquesta fase actual d'expansió es caracteritza per el gran pes de les exportacions de productes industrials.

Sector Primari

  • El sector primari es aquell que es dedica a l'agricultura i la ramaderia. Aquest sector a anat perdent pes a Catalunya, però encara comarques, com Lleida i Tarragona, es dediquen a l'agricultura coincidint amb la depressió central i el Delta de l'Ebre.

  • El sector agrari conjuga dos fenòmens: la internacionalització de la indústria agrarioalimentaria(que intensifica els processos de homogenització) i també del ressorgiment de valor alimentaris en els consumidors. Tot i que generalment el volum de les explotacions s'ha reduït, últimament s'augmenten les dimensions i per tant la mecanització.

  • A Catalunya destaca la indústria vinícola, un producte molt important al mercat espanyol. La elaboració de cava i vi té una llarga història, ara és, tot un art.

  • En el sector ramader, destaca la indústria de porcí, el qual esta especialitzat en la fabricació d'embotits en les valls interiors.

Sector industrial

Catalunya és la primera regió industrial a Espanya i una de les principals a Europa. Aquest sector és el motor del creixement econòmic català.

És una indústria dedicada especialment a la transformació, tot i trobar-se a prop de les matèries primeres, en canvi, es troba a prop dels clients i en definitiva del mercat. Per així acostumen a agrupar-se en concentracions industrials. On es troba més concentració es a la zona de la conurbació de BCN, també destaquen les comarques del Ripollès i de la garrotxa.

Aquesta indústria és sobretot manufacturada, formades majoritàriament per petites i mitjanes empreses.

Hi ha diversos sectors industrial però els més importants son:

  • El sector metal·lúrgic(automoció, electrodomèstics, maquinaria i material elèctric).

  • El sector químic(centrat en la indústria farmacèutica i el plàstic).

  • El sector alimentari(Productes carnis, congelats i pinsos)

  • El sector tèxtil(filats, teixits, gèneres de punt)

  • El sector de la construcció(motor de creixement entre el 1986 i el 1990)

Sector de serveis

A partir de la dècada dels noranta, l'evolució d'aquest servei ha anat guanyant importància, això ha creat un augment d'ocupació. En els serveis hi ha incloses activitats molt diverses(transport, borsa, banca, hosteleria, educació,...) però el més important a Catalunya és el turisme.

L'activitat turística depèn sobretot (i casi bàsicament) de la renda i el temps de lleure del europeus, tot i així Espanya és una de les principals destinacions mundials. El turisme català, té una gran importància de participació per part de la producció i de l'ocupació.

Les raons d'aquest èxit són principalment tres:

  • La situació geogràfica.

  • Dotació de recursos naturals com ara el sol i la platja.

  • La capacitat d'allotjament.

Els Jocs Olímpics, les fires i els congressos inciten a la demanda turística de BCN. Tot aquest turisme prové principalment d'Europa occidental, com es el cas de França i Alemanya. BCN ha estat la ciutat que més ha augmentat el seu turisme aquesta última dècada.

El turisme d'interior ha crescut espectacularment: el turisme d'aventura(esports com salt de pont, barranquisme, rafting, ...); el turisme de neu(gràcies a la alta qualitat de les pistes d'esquí); el turisme rural(serveix com alternativa al sol i la platja) aquest és anomenat també turisme verd o ecològic.

Sector financer

El sector està format pel sector bancari( bancs i caixes) i altres institucions financeres (societats i agències de valors, companyies d'assegurances, entitats de crèdit...).

  • El sector bancari es basa en unes institucions que capten els ingressos, és a dir, els que constitueixen l'estalvi. Els ingressos es canalitzen cap a projectes d'inversió, que mantenen i milloren la capacitat productiva de les empreses del país. el sector actua d'intermediari entre l'estalvi i la inversió, i aporta agilitat i eficàcia el procés d'intercanvi. Els preus que perceben els estalviadors pel fet d'abstenir-se de consumir i el cost que paguen els inversors per a accedir a aquestes fonts de finançament constitueixen els anomenats tipus d'interès.

  • L'organisme regulador del sector es el Banc d'Espanya, entre les seves funcions destaquen l'emissió de bitllets de curs legal, la regulació i supervisió del sector financer, l'actuació com a banc de bancs i la responsabilitat de la política monetària.

  • Les caixes d'estalvi són les institucions de crèdit més arrelades al país. La tradicional presència de les causes d'estalvi en el mercat català ha permès que s'hagin convertit en el símbol del sector d'estalvi a Catalunya. les caixes absorbeixen la major part dels dipòsits, mentre que a la resta de l'Estat van a parar als bancs.

  • La Borsa comporta una font important de finançament per a les empreses que hi participen. El protagonisme que han aconseguit les tecnologies, mitjans de comunicació i les telecomunicacions en els darrers anys es reflecteixen en la Borsa. El 10 d'abril de 200 va entrar en funcionament un segment específic per a les empreses tecnològiques amb un perfil alt de creixement, anomenat Euro Nou Mercat.

Sector exterior

Una part molt important i creixent de les transaccions econòmiques implica compradors i venedors de diversos països. és freqüent que els articles i la maquinària que adquireixen els consumidors i les empreses d'un país s'obtinguin mitjançant importacions. De la mateixa manera una part important de la producció de moltes empreses es ven a l'exterior, s'exporten.

El sector exterior de una economia està format per totes les transaccions que tenen lloc entre els agents residents d'un país i els residents de la resta del món.

L'obertura a l'exterior i la integració en la UE ofereixen grans possibilitat, però també impliquen riscos, ja que està exposada a la dura competència, i també a les pertorbacions internacionals que abans tan sols l'afectaven superficialment. Encara que la majoria de les transaccions comercials s'efectuen amb la resta d'espanya, l'economia catalana ha ampliat molt les seves relacions comercials amb l'exterior.

La intensificació de les transaccions comercials amb l'exterior ha estat acompanyada d'un altre fenomen de vital importància per a l'economia, com és l'afluència de capital estranger.

Mercat laboral

El treball és probablement el factor de producció més important i, per això, el seguiment d'aquest és clau per a conèixer l'evolució d'una economia.

A Espanya existeixen dues fonts d'estadística per l'estimació del cicle i l'evolució del mercat laboral:

  • L'Enquesta de Població Activa (EPA), de periodicitat trimestral, elaborada per l'Instituto Nacional de Estadistica (INE), té com a objectiu conèixer la relació amb l'activitat econòmica de la població.

  • Els registres de les oficines de l'INEM, que aporten informació mensual sobre el nombre d'aturats.

D'aquesta manera, l'EPA ofereix les estimacions d'atur estadístic i l'INEM recull la xifra d'atur registrat.

Els experts reconeixen que l'EPA és la font més adequada per a l'estudi del mercat laboral, ja que l'atur que recull l'INEM depèn de la disposició dels individus a registrar-se a les oficines.

La taxa d'atur estimada presenta valors inferiors a Catalunya que en el conjunt de l'Estat. Els darrers anys s'ha produït en descens significatiu tots dos casos. A Catalunya, l'any 2000, un mínim històric de 6'1%.

L'atur afecta principalment als joves. La incorporació de les dones al mercat laboral constitueix un dels canvis més importants que s'han produït en el mercat laboral. La taxa d'activitat femenina a Catalunya (43,4&) és superior a la mitjana de la globalitat espanyola i similar a la europea. La població femenina d'entre 20 i 54 anys té una taxa d'activitat elevada (més del 68 a Catalunya i del 62% a Espanya).

Hi ha 4 sectors econòmics no comptabilitzats en les estadístiques oficials sobre la renda:

  • La producció de subsistència, destinada a l'autoconsum.

  • El treball submergit, assalariat per no reconegut formalment.

  • El treball domèstic.

  • El treball voluntari.

Catalunya i Espanya presenten uns elevats nivells de conflictivitat laboral. Aquesta es mostra tan en el nombre de jornades no treballades com en les taxes de participació en vagues entre la població assalariada. Pel que fa a la sinistralitat laboral, Catalunya es troba dins de la mitjana europea.

El servei català de col·locació (SCC) acompleix a Catalunya funcions equivalents ales de l'INEM. Entre les formes més habituals per a trobar feina podem indicar les següents:

  • Inscripció en una oficina d'ocupació (INEM o SCC).

  • Inscripció en una empresa de treball temporal (ETT).

  • Per mitjà de la premsa.

  • Per mitjà de relacions personals: amics, parents o coneguts.

Cada vegada té més importància el teletreball, que consisteix en efectuar certes tasques fora de l'empresa, generalment a casa. Aquesta nova forma de treball comporta un important estalvi de costos en instal·lacions per a les empreses i la possibilitat de fer una feina a fora de l'entorn empresarial, o bé en llocs allunyats d'aquest.

L'empresa catalana

L'estructura empresarial catalana es caracteritza pel predomini de les PIMES.

L'estructura sectorial de la indústria catalana es caracteritza per la destaca presència dels sectors metal·lúrgic, químic, alimentari i tèxtil.

A Catalunya s'hi ha instal·lat un nombre important d'empreses estrangeres, especialment en les sectors metal·lúrgic i químic. Aquestes s'han intensificar des de la incorporació d'Espanya a la UE.

Territori i medi ambient

El creixement econòmic d'un poble es relaciona directament amb el territori que ocupa almenys des de dues perspectives diferents:

  • Les característiques físiques de Catalunya ofereixen alguns avantatges significatius però també alguns desavantatges.

  • La seva posició geogràfica l'ha afavorit, a causa de la seva proximitat a una de les arees de majors nivells de renda i de benestar de l'economia mundial, i a causa de la seva localització en l'entorn mediterrani.

Les activitats orientades a reduir els efectes nocius de l'activitat humana sobre el medi ambient comporten una millora de la qualitat de vida

Gràcies a la creació del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, s'han emprès diverses actuacions:

  • Pel que fa a la gestió de residus els principals actuació són:

  • Producció neta: es tracta d'un conjunt de mesures adreçades a reduir la contaminació ambiental durant el procés de producció.

  • Qualitat ambiental d'empreses i productes: que el seu objectiu és informar a la societat sobre la correcta actuació medi ambiental de les empreses.

  • Pel que fa al manteniment de la qualitat de les aigües, Catalunya ha aconseguit que més del 98% de les platges compleixin la directiva comunitària de la campanya europea Bandera Blava, garantia de qualitat.

  • Per a conservar la biodiversitat s'ha aconseguit que els espais naturals protegits hagin augmentat considerablement.

Capital públic

L'Estat inverteix en béns i serveis públics per a afrontar les necessitats dels ciutadans, sobretot les de les persones amb menys capacitat econòmica. Les inversions poden ser:

  • Els equipaments socials són àmbits dels quals no podrien gaudir tots els individus si no existís l'Estat. Aquests són educació, sanitat, etc.

  • Les infrastructures són les carreteres, alguns serveis de transport públic, etc., que també depenen de l'Estat. Són béns i serveis que, per gaudir-ne, no seria possible cobrar un preu específic als ciutadans, sinó un preu general constituït pels impostos.

Per a finançar totes aquestes activitats i cobrir la despesa pública, les administracions públiques obtenen els recursos, sobretot per mitjà dels impostos.

Infrastructures i equipaments socials

Les principals infrastructures i equipament social que podem trobar a Catalunya són:

  • Hospitals

  • Centres esportius.

  • Cultura.

  • Universitats.

  • Carreteres.

  • Línies ferroviàries.

  • Aeroports .

  • Transport marítim.