Ecología

Biotopos. Ecosistema. Cuencas marinas. Aire. Sol. Temperatura. Lluvia. Humedad. Medio terrestre # Salinitat

  • Enviado por: Luis Diez
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

L'ECOLOGIA:

! L'Ecologia és la ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el lloc on viuen.

! L'ecologia estudia les relacions entre els individus de les diferents espècies que conviuen, és a dir, la biocenosi, i les interaccions que s'estableixen entre ells i les condicions fisicoquímiques del lloc on viuen, l'anomenat biòtop.

!El biòtop és el conjunt format pel medi, el substrat i els factors ambientals abiòtics que afecten els éssers vius. El substrat és la superfície sobre la qual es desplacen, s'aguanten o es fixen els organismes. Els factors ambientals abiòtics són factors fisicoquímics que incideixen sobre el biòtop condicionant les seves característiques.

!La biocenosi és el conjunt de totes les poblacions que viuen en un mateix lloc. (Una població és el conjunt d'individus de la mateixa espècie que habiten en un mateix lloc i en un mateix moment). Les relacions que s'estableixen entre tots els individus, tant si són d'una mateixa població com si són de poblacions diferents s'anomenen factors ambientals biòtics. Els factors ambientals biòtics són factors fisicoquímics que venen definits per la presencia de la biocenosi.

BIÒTOP + BIOCENOSI = ECOSISTEMA

Aspectes de l'Ecologia:

  • L'autoecologia : L'objecte d'estudi és una sola espècie.

  • Sinecologia : L'objecte d'estudi és tota una comunitat.

  • Ecologia Poblacional : S'ocupa d'estudiar les variacions del nombre d'individus d'una mateixa espècie.

  • Dinàmica d'ecosistema: Estudi de com circula la matèria i l'energia dins del propi ecosistema.

EL BIÒTOP:

- Aspecte d'una dorsal oceànica:

'Ecología'

! Medi aquàtic: Inclou mars, oceans, rius i llacs. El medi aquàtic inclou totes les aigües. En la terra és molt important ja que més del 70% de la superfície del planeta.

Estratificació de la biocenosi en el medi marí.

La Plataforma continental és la part del continent que està submergida [prof. màx. 200m]. La amplitud de la plataforma continental depèn de la situació geogràfica.

La zona nerítica correspon a les aigües que estan a sobre de la plataforma continental. La zona Pelàgica són totes les aigües que no estan sobre la plataforma continental, és un concepte força imprecís.

-GRUPS D'ORGANISMES DE LES DIFERENTS ZONES D'UNA CONCA MARINA:

Organismes Planctònics ! Formen el plancton

Organismes Bentònics ! Formen el Bentos

!El Necton

EL PLANCTON ! Són organismes amb poca capacitat de desplaçament. El seu desplaçament depèn dels corrents marins. Està constituït per organismes de mida petita, molts d'ells microscòpics, viuen en les aigües superficials.

Hi ha dos tipus de plàncton, el vegetal i l'animal:

!Vegetal (Organismes fotosintètics).

!Animal (Zooplancton).

El plàncton és fonamental per a la vida de molts animals com ara els cetacis.

EL BENTOS ! Els organismes bentònics estan constituïts per aquells organismes que viuen sobre el fons marí en el qual depenen de l'organisme estan fixats o és mouen sobre ell. El Bentos té una classificació zonal, segons la zona on estigui varia.

EL NECTON ! Està constituït per tots aquells organismes que neden.

EL MEDI AERI:

Els gasos de l'atmosfera van acompanyats per partícules sòlides. L'aire és menys dens que l'aigua això vol dir que l'impuls que necessiten els animals que viuen en el medi aeri és relativament petit. Els organismes que viuen en l'aire necessiten elements que els permeti una sustentació en l'aire . La vida en l'aire implica evitar la dessecació (pèrdues d'aigua). Els animals i plantes que viuen en un medi aeri no sofreixen pèrdues d'aire.

Per passar d'un medi aquàtic a un medi terrestre l'organisme a de crear un medi intern aquós, desenvolupant estratègies per tal de evitar la dessecació.

EL SÒL:

El sòl és el substrat d'una gran quantitat d'organismes. Els organismes què depenen directament del sòl són els vegetals. Els sols pels vegetals fan d'element de sustentació, i els hi proporciona aliment.

Els sols tenen una estructura general complexa. Experimenten un procés de formació. Hi ha molts tipus de sols segons la composició química i els materials dels quals estigui format.

La roca mare és la roca que experimenta canvis que portaran a la formació d'un sòl. El sòl tindrà diferents parts o horitzons.

Una roca és un material que es forma a la naturalesa a partir de minerals. Un mineral és una substància sòlida formada com a conseqüència de processos naturals amb una determinada composició química i amb una ordenació interna. (devegades queda reflectit exteriorment).

ROCA MARE ! SÒL ! Parts o horitzons

!

Canvis ! Meteorització + Erosió

EL Magma és material fos que hi ha a l'interior de la terra, te una composició química complexa. Hi ha una part sòlida una altra líquida i una altra gasosa. Quan es refreda dóna lloc a la formació de roques magmàtiques. El magma va perdent gasos i això ajuda a ascendir a la superfície en forma de volcans.

Lava: És magma sense alguns components.

Zones magmàtiques: A les zones on hi ha subducció de plaques tectòniques. Com a les dorsals oceàniques o els volcans.

El sòl és el substrat sobre el qual creix la vegetació. Proporciona nutrients i és bàsic per els ecosistemes terrestres.

Tipus de sòls (segons la seva composició química):

SÒLS CALCARIS = Hi predomina el carbonat de calci, i poden viure unes determinades plantes.

SOLS SILICIS = Hi predomina l'òxid de silici, i poden viure unes determinades plantes.

Tipus de sols (segons els materials dels quals està compost)

SÓL ARGILÓS = Tenen + o - retenció d'aigua , determinen el tipus de vegetació. Hi viu un determinat tipus de vegetació.

SÓL SORRENC = Està format per partícules petites (poca aireació). Hi viu un determinat tipus de vegetació.

Procés de formació d'un sol: A partir de la roca mare (roca nua), s'experimenta una sèrie de canvis i és forma un sól.

Processos que tenen gran influencia en la formació d'un sòl:

  • La meteorització : Canvis físics o químics que transformen la roca.

  • La Erosió: És el desgast que arrenca les partícules de la roca.

A la roca també s'instal·len plantes que també intervenen en la formació d'un sol. Provoquen una protecció en relació a l'erosió del sòl.

En les primeres etapes de formació d'un sòl no hi pot haver-hi gaire vegetació. Un sol amb una vegetació densa, és un sol protegit de la erosió. Un sòl pot sofrir un procés de regressió.

ELS FACTORS ABIOTICS (són qualsevol tipus de factor fisicoquímic que determina les característiques del biòtop, i que per tant condiciona la existència d'una determinada biocenosi):

Aquests factors fisicoquímics constitueixen les variables ambientals. Són factors mesurables els quals tenen un valor. Per exemple: la temperatura és una variable ambiental i un factor abiòtic.

Qualsevol variable ambiental sempre presenta uns determinats valors i en qualsevol variable hi ha un valors que determinen la supervivència d'una espècie. Aquest valors s'anomenen marges de tolerància.

Segons la variable podem dir si una variable te un marge ampli de tolerància o te un marge estret.

Estenoiques ! interval estret de tolerància.

Euroiques ! Interval ampli de tolerància.

Segons la variable aquest noms canvien. Si parlem de temperatures parlarem d'espècies Estenotermes o Euritermes o si parléssim d'humitat d'espècies estenohigres o eurihiques.

LA TEMPERATURA:

A la superfície de la terra, les temperatures oscil·len entre els -80 ºC i els 60 ºC en zones emergides, en el mar no existeix tanta variació. La vida marina oscil·la entre els -5 ºC i els 50 ºC.

Els organismes presenten estratègies adaptatives que els permeten sobreviure en condicions extremes.

!

Sobretot els dels marges dels

Límits de supervivència.

Tipus d'Adaptacions:

  • Deshidrata la matèria viva.! En quan la matèria viva es deshidrata pot suportar temperatures més extremes. Això o fan molts protozous ja que quan perden aigua poden viure amb una vida inactiva. Però en quan tornen en condicions normals recuperen aigua i fan vida activa.

  • Variació de temperatura (dia/nit) ! Hi ha espècies que adopten un canvi de comportament de la nit al dia. Se'n diuen animals amb costums crepusculars els animals que durant el dia estan inactius i durant la nit surten a buscar aliment.

  • Hivernació! Època freda és l'època d'hivernació per a moltes espècies. Durant l'època d'hivernació la activitat de moltes espècies disminueix, ja que el seu metabolisme (conjunt de processos químics que fan funcionar la maquinaria viva) disminueix.

  • Animals que han adaptat el seu cicle biològic a la variable temperatura ! L'època d'aparellament precedeix el període de fred. Els ous evolucionen en l'època freda. A la primavera els ous eclosionen.

  • Migració ! En quan arriba el fred, aquestes espècies emigren cap a un lloc càlid.

ORGANISMES EN RELACIÓ AMB LA TEMPERATURA:

Poiquiloterms: Temperatura variable en relació amb l'entorn. La seva actitud està relacionada amb la temperatura.

Homeoterms: Temperatura constant. Són animals que han desenvolupat una sèrie de mecanismes que els permet mantenir la temperatura de l'entorn. La seva temperatura no està gaire relacionada amb l'activitat.

Gràfica de temperatura d'un organisme poiquiloterm:

'Ecología'

DISTRIBUCIÓ (CONTINENTAL I ALTITUDINAL) DE LA VEGETACIÓ (en relació amb la temperatura).

El gradient tèrmic del planeta fa que la distribució de la vegetació sigui continental.

*Els animals són més difícils de classificar, ja que es mouen.

La distribució altitudinal ! també hi ha un gradient tèrmic que determina la distribució altitudinal de la vegetació.

Distribució altitudinal de la zona mediterrania:

0-500m ! Muntanya baixa ! La seva vegetació potencial és l'alzinar. La vegetació potencial és aquella que en teoria hauria de ser-hi però no hi és.

500-1000m ! Muntanya mitjana! Domini dels caducifolis (roure, faigs,....)

1000-2800m! Muntanya alta !estrat subalpí! 1000-1800m !Domini de la vegetació paremnifòlia

!

Estrat alpí! 1800-2500m ! Prats alpins, plantes baixes.

Tundra Àrtica ! Formació vegetal de vegetació rasant , que casi sempre està coberta per la neu.

TEMPERATURA EN EL MEDI AQUÀTIC:

*Les variacions de temperatura al llarg de l'any són menys importants que en el medi terrestre.

Variacions de temperatura = amplitud tèrmica.

Hivern tardor !

!

Massa d'aigua homogènia respecte

a la temperatura.

Estiu !

!

Les aigües superficials s'escalfen

(així és creen zones amb diferents temperatures i densitats les quals no és poden barrejar).

La zona en que podem establir la separació dels marges d'aigua amb diferents densitats s'anomena TERMODINA.

A l'estiu no hi poden haver fluxos verticals de l'aigua.

  • Hi ha organismes bentònics que no toleren variacions de temperatures i altres que sí.

LA LLUM:!Condiciona el lloc de vida dels organismes fotosintètics.

La llum és fonamental per a les plantes.

EL MEDI AQUATIC:

En el medi aquàtic és pot distingir:

La zona fòtica ! És la zona del fons marí on arriba la llum (entre 0 i 200m de profunditat). És la zona on existeix la vida fotosintètica, com algues i organismes planctònics ! plàncton vegetal.

La zona afòtica ! Hi viuen organismes adaptats a viure sense llum. Són organismes que no tenen desenvolupat l'òrgan de la vista, però si el tàctil.

Això afecta la distribució del bentos !El bentos que necessita molta llum està a la superficies

!

!El bentos que necessita poca llum està a més profunditat.

Hi ha una migració vertical del plàncton en funció de la llum ! nit!El plàncton puja a la superfície

!!dia!Profunditat

EL MEDI TERRESTRE:

Un Bosc ! És una formació vegetal on predomina l'estrat arbori.

Un alzinar: És un bosc molt dens. Te un sotabosc amb una gran riquesa ! perquè la llum que arriba al sotabosc és molt poca i aleshores i creixen espècies característiques. Si talléssim tots els arbres de l'estrat arbori aquestes plantes serien substituïdes per unes altres, ja que les altres moririen per rebre la llum directament. Sorgiria o una brolla o una màquia (són tipus de formacions vegetals que es donen com a conseqüència d'un canvi en un bosc).

Estratificació d'un bosc:

  • Estrat arbustiu (com a màxim 2,5 metres, plantes llenyoses).

  • Estrat herbaci (plantes herbàcies)

  • Vegetació rasant (pocs centímetres d'alçada) ! molses

RELACIÓ LLUM / TEMPERATURA:

Fageda ! Bosc caducifoli. El seu sotabosc és diferent al de l'alzinar , ja que durant una època de l'any la llum entra directament.

Brolla !Formació vegetal formada per mates (1m - 1,5m), rep molta llum. Plantes adaptades a la sequedat (fulles petites).

Brolles arbrades ! Brolles amb algun arbre.

Brolles (segons el tipus de vegetació predominant) poden ser:

Garriga ! Predomina el garric, una planta punxosa, de fulla semblant a l'alzinar, adaptada a l'estiu.

La Timoneda ! Predomina el timus (la farigola).

Màquia ! Formació de vegetals on predominen els arbustos. No hi ha estrat arbori, o n'hi ha poc.

La Brolla o la Màquia són resultat de la degradació de l'Alzinar.

  • Orientació dels vassants ! Obaga (NORD), Solell (SUD)

La quantitat de llum és diferent, per tant la temperatura és diferent, i la distribució de la vegetació també.

  • Fotoperiòde ! Relació d'hores de llum i d'hores de foscor.

El fotoperiòde regula diversos ritmes en moltes espècies vegetals.

Regula la floració (fructificació) i la brotada de la planta.

FAUNA :

Hi ha animals que només es troben actius quan no hi ha intensitat de llum (crepuscle) i al revés.

Animals Cavernícoles ! No toleren la llum. No necessiten tenir la pell pigmentada.

LA HUMITAT:

La humitat és la quantitat de vapor d'aigua que hi ha a l'atmosfera.

La vida va sorgir a l'aigua. Els amfibis necessiten estar a prop de l'aigua per evitar la dessecació, en canvi els rèptils ja no presenten problemes amb la desecació

Els animals terrestres han de presentar algun tipus de mecanisme de supervivència per evitar la desecació.

Mecanismes (Animals):

  • Pell impermeable

  • Secrecions mucoses (pell recoberta de mucus ! cucs de terra). Permet sobreviure l'animal en condicions seques.

Tipus de vegetals (segons les seves necessitats hidriques):

  • Hidròfits ! (Plantes hidròfites) Necessiten molta aigua, viuen submergides o surant en l'aigua.

  • Higròfits ! (Plantes higròfites) No necessiten tanta aigua. Viuen en zones molt humides. Viuen a les vores dels llacs.

  • Mesofits ! (Plantes mesòfites) No necessiten tanta aigua perquè presenten una epidermis que els hi permet no perdre aigua per evapotranspiració.

  • Xeròfits !(Plantes xeròfites) Poden viure en llocs molt secs. Tenen les fulles reduïdes a espines. Poden emmagatzemar aigua en el seu interior.

LA SALINITAT:

Segons la composició salina les aigües poden ser:

Dolces ! (medis aquàtics terrestres) La seva salinitat depèn de la composició geològica de l'entorn.

Existeixen organismes:

  • Homeosmòtics ! Poden regular la salinitat.

  • Poiquilosmòtics! No tenen tanta possibilitat d'adaptar-se.

  • Xoc osmòtic ! Si posem un organisme adaptat a la salinitat en un altre medi.

  • Hi ha alguns peixos que en el cicle biològic viuen en diferents medis ! salmons

  • Organismes que viuen als mars.

  • Organismes que viuen en aigües dolces.

  • Organismes que viuen en zones deltaiques on hi ha barreja d'aigua dolça i salada. Aigües salobres ! aiguabarreig.

EN EL MEDI TERRESTRE:

La composició salina del sol: ! Sols calcàris = On predomina el CaC

!Sols Silicis = On predomina els silicats Si...

Segons això podem distingir :

Plantes Calàcoles ! Plantes que creixen bé en sols calcaris.

Plantes Calàfugues ! Plantes que creixen malament en sols calcaris.

Plantes Silícoles ! Plantes que creixen bé en sols silicis.

Plantes Silífugues ! Plantes que creixen malament en sols silicis.

Plantes indiferents ! Creixent bé a tot arreu.

La salinitat te a veure amb la acidesa i la basicitat.

Els sols silicis són sóls àcids i els sols calcaris són bàsics.

La matèria orgànica que queda dipositada en la superfície del sòl terrestre, o en el fons de qualsevol medi aquàtic més sediments és descomposada per organismes. Això vol dir que la transformen en matèria inorgànica com minerals.

La Virosta = La microfauna + materia orgànica

En un riu les capes de sediments és van acomulant, fins que en les últimes capes és crea un medi anoxid (mancat d'oxigen) el qual fa que els microorganismes morin, ja que ells són els que han acabat amb l'oxigen existent.

FACTORS BIÒTICS: !Són els que fan referència a la biocenosi. En definitiva es tracta de parlar de les relacions que és poden establir entre els organismes que formen la biocenosi.

TIPUS DE RELACIONS: -Intraespecífiques ! Relacions entre organismes d'una mateixa espècie. - Interespecífiques ! Relacions entre organismes de diferents espècies.

Relacions intraespecífiques:

* La competència ! Per exemple al ser de les mateixes espècies tindran una competència per obtenir aliment. Al igual que també tindran competència per un hàbitat

* Comportaments de la població per sobreviure (Gregarisme) ! L'agrupament de la vegetació permet una millor defensa.

Relacions interespecífiques:

* Presa / Depredador ! Determina la dinàmica de les poblacions. En tota comunitat existeix. Hi ha una depredació activa; en que el predador persegueix la presa provocant un gran consum d'energia dels dos, i una predació passiva en que el predador espera que la presa li passi pel davant.

Estrategies que te la espècie presa per mantenir la seva supervivencia:

La Coloració:

  • Diruptiva !La tenen les zebres i algunes papallones. Serveix per a distorsionar la forma del animal.

  • Críptica (Cripsi) ! Coloració d'ocultació enfront el depredador.

  • Aposemàtica !Coloració cridanera. Les presenten els animals bén defensats.

  • Mimatisme ! És la imitació d'una forma d'una altre espècie. Exemple : Insecte pal, o l'insecte fulla.

La immobilitat: És dona amb els animals de coloració críptica i mimàtica.

La fugida: És una manera de defensar-se. Fugent davant d'una determinada senyal que els avisa de que hi ha un depredador proper.

La agregació: Posar-se en conjunt evitant l'aillament del grup.

La secreció de productes químics: Animals que segreguen productes químics amb un efecte repulsiu. Fa que el predador desisteixi o es desorienti. Alguns mol·luscs deixen anar tinta per sorpendre al predador i marxar.

(Associacions entre espècies)

  • Parasitisme = Tipus de relació en que hi ha una espècie que se'n beneficia (paràsit) hi una altre que surt perjudicada ( hoste o hostatgador). Hi ha dos tipus de parasitisme:

  • Endoparasitisme ! El paràsit viu en el interior del hoste i en depèn. El cicle biològic del paràsit depèn del hoste o hostatgador, aquests paràsits ponen molts ous per així poder salvar l'espècie.

  • Ectoparasitisme !Paràsits que es troben a la superfície del cos del hoste. El cicle biològic del paràsit és ocasional.

  • El Comensalisme ! Associació entre una espècie comensal la qual és nodreix de les sobres i despervicis deixats per una altra espècie.

  • El Mutualisme ! Associació entre dues espècies tal manera que surten beneficiades les dues. És ocasional o no permanent.

  • La Simbiosis! Asociació entre dues espècies tal manera que surten beneficiades les dues. És obligada.

  • L'Antibiosis ! És un tipus de relació en que la secreció de substancia per part d'una espècie impedeix la vida d'una altre espècie.

'Ecología'