Drames rurals; Victor Català

Lliteratura catalana contemporània del segle XX. Contes. Argument. Personatges. Estructura

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad
Propostes de treball

<<Prec>>, pròleg a Drames rurals

  1. Amb quina estètica pots relacionar la descripció que Víctor Català fa de la <<damisel·la ciutadana>>?

Descriu a la damisel·la ciutadana d’una manera tendre: la veu com una persona de posat senyorívol. Té un cos esllanguit i rostre pàl·lid, d'ulls somniadors i de llavis tristos. Amb aquesta descripció Victor Català s’adreça a les dones, totes les dones de la ciutat. També ens vol donar a entendre que tots els drames que llegirem seguidament són dramàtiques i tràgiques.

  1. Què significa la metàfora "pelegrí de terra aspra"? Relaciona-la amb Victor Català.

Significa que és un pelegrí que recorre diferents situacions dures. La relacionem amb Víctor Català, ja que vol dir que ens explicarà drames i fets de la vida real que es troben en diferents circumstàncies.

  1. A què es refereixen les metàfores "pedruscalls" i "flors boscanes".

Utilitza la paraula “pedruscalls” per descriure la vida rural, la duresa d’aquesta i l’agressivitat de la vida. Contrasta “pedruscalls” amb “flors boscanes” fent veure que en la vida rural també hi ha aspectes bonics i positius. Víctor Català vol mostra el pitjor i el millor de la vida rural.

  1. Aquest pròleg es pot relacionar amb el títol del llibre? Justifica la resposta.

En aquest pròleg ens mostra en certa manera el contingut dels drames. Intenta protegir i advertir a les dones de ciutat, que potser és massa dur per elles. En resum, és una introducció del que segueix al llarg de la novel·la, on ens diu que es tractaran de tragèdies i drames, ambientats en un espai rural.

<<Al llegidors>>, pròleg a Ombrívoles.

2.Quan diu "perdona si encara són notes pardes d'aquest llibre", a què es refereix?

Quan diu “perdona si encara són notes pardes les d'aquest llibre”, l’autora demana perdó per les errades que hagi pogut cometre durant el redactat de la novel·la ja que l’ha agut de fer en un breu temps.

3.Analitza la comapració que comença: "El cor humà és com una casa a quatre vents".

Aquesta comparació fa referència als sentiments i les maneres de veure la vida que presenta l’autora.

La comparació comença amb una casa quadrada, on tres costats els toca el sol, en cavi el quart només hi toca l’ombra. Aquesta paret obscura, és on es troben els misteris. Caterina Albert diu que no és pessimista, l’únic que com no es pot estar als quatre costats a la vegada, ella es focalitza en un, ja que és el més senzill. Amb això, és amb el que es centra per relatar les seves històries, veu la cara obscura de la vida rural.

4.Fes una llista amb les referències a les arts plàstiques que trobis en aquest pròleg.

L’escultura:”... mosaics bizantins, sobre la bella i planera uniformitat del qual destaquen per obscur les figures i accidents”

La pintura: “quadres alegradors sadolls de vida”

5.Relaciona les idees sobre la literatura de Víctor Català que has extret d'aquest pròleg i les de Drames rurals.

Podem dir que la seva mirada li permet contemplar el món, i no només des de el punt de vista optimista, sinó també el pessimista i cruel. Un contrast que fa l’autora en els relats és la bellesa dels ambients amb les històries tràgiques amb que els relaciona.

Drames Rurals

1.Explica el significat del títol de cada conte i la relació que s’estableix entre el títol i el contingut.

Met de les Conques En Met és el fill de la família Conques. Tracta la història de la vida marginal que pateix el protagonista, Met.

Idil·li xorc Idil·li vol dir: gènere poètic que descriu la vida rústica, els amors dels pastors, en una perspectiva de felicitat ideal, i xorc vol dir estèril. Aquest títol fa referència a la relació entre els protagonistes, el matrimoni que pretenen tenir i que no es pot produir ja que en Tit mor apedregat.

Parricidi Un parricidi segons el diccionariés el fet que comet un parricida, que és una persona que mata un ascendent, un descendent o el cònjuge. La relació amb el drama és que en Felet és acusat de matar la seva dona, quan en realitat no ha estat així.

Daltabaix Aquest títol té dos significats: D’una banda es refereix a la part on viuen, com explica al relat, el torrent separa el barri de dalt i el de baix. Per l’altre part, es refereix a la catàstrofe que acaba succeint, la mort dels personatges i la desgràcia de la Doloretes.

El pastor Un pastor destrossa la collita pagès, el qual no li ha fet res. Aquest pastor ho fa per venjar-se d’un fet que li ha passat a ell. I ho paga amb la primera persona que se li interposa al camí. Com podem veure, el títol es refereix a l’acció del pastor, el que produeix la desgràcia al pagès.

La vella El títol es diu així, ja que en aquest relat s’explica la desgràcia d’una dona vella i el que passa a conseqüència d’aquesta.

L’empelt Dos germans que provenien del mateix pare, l’un molt bo i l’altre, producte d’un embolic amorós molt dolent. Un empelt és la unió de dues plantes diferent amb la intenció de formar-ne una de nova. En aquest conte s’ajunten dues persones totalment diferents i en surt una, molt desgraciada.

Agonia podem interpretar que agonia es refereix al mal tràngol que està passant la Bel, dona del protagonista, que s’està morint i està patint una mort molt dolorosa. Per una altra banda podem interpretar que l’agonia és el sentiment que sent en Minguet quan s’adona de la veritat sobre la seva dona.

OmbresLa relació del títol en aquest conte és veu donada pel fet en que trobem una família que és totalment una ombra. La mare és desgraciada perquè mai ha tingut res a la seva vida, i el seu marit és un home dolent. Al final la dona acaba estant sense el seu marit ni el seu fill, i acaba sent una ombra, desgraciada.

L’explosió El títol del drama està relacionat amb el seu desenllaç, ja que la història acaba amb una explosió en el taller on treballava en Peret.

‘’Nochebuena’’ El dia 24 de Desembre és la celebració que fan els cristians del naixement de Jesús, aquest títol té relació amb el conte ja que el succés passa aquesta mateixa nit, la nit abans del dia de Nadal.

2.Observa els escenaris on se situen les accions i explica quins són i quina funció fan dins de cada història.

Met de les Conques un poble, una casa en ruïnes i la cova/muntanya.

La muntanya està formada per una terra de fang argilosa que desprenia una olor desagradable, i l’ Església hi havia una trona on s’ hi asseia el predicador, una llosa d’ una tomba on es va asseure en Met per escoltar el sermó del predicador, i al voltant, nombroses cadires en les quals hi havia molta gent asseguda.

El casalot mig enrunat, que només tenia baixos i que tufejava un tros de lluny.

La major part de a historia en Met la passa al poble, és a dir un paisatge rural, i com a tots els poble si podem trobar els diversos veïns, l’església, etc.

Idil·li xorc Els fets se situen en la rampa per on baixen els captaires cap a la vila on es troba situada la casa de la Laia, la plaça del poble i l’església. La rampa és on es descriuen els captaires, a la plaça del poble és on es coneixen la Laia i en Tit i per últim a l’església és on es casen.

Parricidil’acció té lloc dins de l’habitació, però al principi també es veu l’exterior de la casa i altres estances, com la cuina. El fet que succeeixi a l’habitació significa en part la relació entre l’assassí i la Lena, ja que eren amats i on es troben els amats és al llit.

Daltabaix Aquest conte se situa en l’àmbit rural, l’escenari principal és una casa que està al camp, l’autor ens la descriu un lloc allunyat on molt poca gent pot veure si algú pateix violència de gènere, i per tant si una dóna es casa amb algú de la família fins que no hi sigui amb ells no sabrà el que li pot passar.

El pastor Se centra clarament en la ruralia, al camp i a la muntanya. En Ton té la seva collita, la qual cuida amb tot el seu esforç i la cuida per tenir-la perfecta.

D’altra banda en Narcís té un ramat d’ovelles que pastura amb l’ajuda del seu gos. Ens mostra com en Narcís és capaç de fer mal a qualsevol persona o animal, d’aquesta manera el gos maltracta les seves ovelles i ell no ho intenta evitar.

La vellaL’acció es desenvolupa en la casa on viu la família i més concretament al porxo on es troba la majoria del temps la vella. La situen al porxo, perquè com que és una molèstia, com més lluny de la vida de la casa estigui millor, allà està tranquil·la i no molesta a ningú.

L’empelt se centra en la ruralia, concretament en un poble. La primera acció se centra en el mercat d’aquest, on en sereno parla amb l’home del blat. Al final podem veure la descripció d’una casa de poble, l’autor destaca que del sostre pengen dues cordes d’espart aguantant una barra en forma de trapezi, i sobre la barra hi ha estesos sacs, pers salvar-los de les rates. A terra tot són piles de civada, ordi i blat, i arrimats a la paret, canats de canya...

Agoniatota l’acció es dur a terme en l’habitació on la Bel s’està morint. És una habitació fosca, il·luminada només per una xinxeta. A fora hi ha tramuntana i fa fred. La imatge del fred, l’habitació fosca, remarquen el que està succeint, pel que fa a la mort de Bel i el patiment dels dos protagonistes, una per la malaltia i l’altre per la trició.

Ombres ambient rural, l’acció esdevé a casa de la Rita i en Genís, tot i que també trobem la casa de la Maleneta.

L’Explosióes situa, a diferència dels altres drames, en un àmbit urbà. La ciutat, segurament Barcelona, és on succeeix el fet.

Nochebuena L’acció es desenvolupa en un poble petit, on tothom es coneix.

3.Comenta l’estructura dels contes <<Daltabaix>>, <<El Pastor>> i <<Ombres>>

Daltabaix

Plantejament: Es fa una descripció del poble i la casa, i tot seguit esdevé el casament d’en Verí amb la Doloreta.

Nus: Planteja la vida que esta tenint la Doloreta, i com aquella família l’esta consumint. Mostra el naixement d’en Llombric, el fill de la parella, i finalment, l’acció on el Verí pren foc a la mula perquè no li fa cas.

Desenllaç: L’animal surt corrents i atropella en Verí, l’avi i en Llombric. La dona que ho ha intentat tot es queda sola i desolada.

El pastor

Plantejament: Mostra l’estat d’en Ton, el pagès, desolat perquè li han destrossat la collita.

Nus: Trobava d’en Ton amb en Nasi. En Ton es queda a la seva collita esperant a que torni el responsable.

Desenllaç: Ens mostra com en Nasi, capaç de fer mal a qualsevol persona mata en Ton, en un intent de fer penitencia.

Ombres

Plantejament: L’esdeveniment inicial se centra en dues cosines que s’han de separar perquè es casen.

Nus: El nus ve donat quan un dia la Maleneta va a casa de la Rita plorant i demanant-li ajuda, però aquesta i el seu marit la convencen perquè torni a casa seva amb el seu marit encara que sigui pel seu fill. D’aquesta acció la Maleneta acaba anant a viure a casa de la seva cosina però s’ha tornat boja.

Desenllaç: El final ens mostra misteri, ja que no s’explica el motiu pel qual la Maleneta s’ha tornat boja.

4.Analitza el punt de vista narratiu de <<La vella>>. Localitza algun fragment que il·lustri l’omnisciència limitada.

Victor català sent i veu el que la vella però ho narra tot des de el seu punt de vista, no des de el punt de vista de qualsevol altre personatge.

“La pobra vella, que estava avesada a veure, de tota sa vida, com una cosa natural, que l’ésser espremut, a l’arreu inútil, al vell que no servia per a res, no se li tingués cap llei de mirament, no es queixava mai d’aquell tracte inclement i dur, sens una titlla d’amor ni respecte”.

Aquest fragment ens mostra la desgràcia de la vella, però és desgràcia pel mal tracte que rep i és vist des de el punt de vista de la vella, ja que si ens fixem en el punt de vista dels familiars, per ells no els fa pena la vella, és més, per a ells és una completa molèstia que més val que no visqui.

5.Observa el desenvolupament temporal dels fets a <<La vella>> i relaciona’l amb l’estructura del conte.

El conte comença (plantejament) amb l’accident que pateix la vella i la deixa immòbil, i com la família la rep amb decepció per que des d’aquell moment és una càrrega. Seguidament (nus) l’autora ens explica el canvi de vida de la dona i l’inici de l’incendi a la casa. Al final (desenllaç), ens trobem amb la mort de la vella per la seva discapacitat que no li permet fugir del foc.

6.Situa cronològicament els contes <<Agonia>>,<<L’explosió>> i <<Nochebuena>> a partir d’algun referent històric.

AgoniaHi ha un moment en la conversa entre en Minguet i la seva dona on, desprès de descobrir que el seu fill gran en realitat no és el seu fill, pensa en el petit, que si és fill seu, i la situació en que es troba aquest. Diu que el seu fill és a terres estrangeres: “el fill se n’havia anat a morir a terres estrangeres com un avorrert”. Aquestes terres estrangeres, podem identificar-les com Amèrica, les colònies espanyoles. Per aquella època, Espanya, va estar en guerra per dominar les colònies que es volien independitzar. L’època pot ser cap el 1898, a la pèrdua de Cuba i altres colònies a mans dels nord-americans.

Explosió es situa a principis d’aquest segle, ja que l’autora va escriure una nota dient que aquest conte es referia a un atemptat que hi ha haver a Barcelona per aquella època.

7.Sobre els personatges:

<<En Met de les Conques>>

  • Explica les característiques del personatge del predicador. El pots relacionar amb l’artista modernista? Analitza el fragment on es parla de les seves paraules: <<Amb son aspecte...gran lluminària>>.

El predicador era un home foraster, gran, pelat...que predicava amb une paraules dolces i una veu suau que feia plorar a la gent. Ningú entenia el predicador, tot i així el tenien com a home culte i bo.

  • En el conte hi ha unes quantes referències als ulls i a la mirada d’en Met. Localitza-les i relaciona-les amb el seu procés psicològic.

Al principi de la narració diu “sos ulls inexpressius i clars com l’aigua”, al principi en Met és marginat i tractat com un animal empestat de qui ningú es pot acostar. Per la seva banda ell ho veu com una cosa normal, ja que hi està acostumat, i s’ho mira inexpressivament.

A l’hora que creix la seva mirada canvia “la mirada vagarosa de sos ulls clars, sempre mansament oberts”, la seva mirada el fa innocent i menys marginat que abans, però ell segueix buit per dins, s’ha tornat més fred per falta d’estimació; es pot veure en la frase “darrere aquelles ninets encantades, en cervell blanc i fred com un tros de marbre”.

Quant en Met coneix el predicador, se’n queda encantat i els seus ulls es fixen en ell com la única via per poder trobar-se a si mateix, una via psicològica, que en certa manera, l’ajuda a desenvolupar-se una mica en el seu estat psicològic: “ les ninetes fixes”, mirada fixa en el predicador, que amb les seves paraules dolces, en Met creu que es refereixen a ell, i sent una espurna d’amor per part d’aquell home cap a ell: “ les llàgrimes de goig humil i fervent li anegava els ulls”.

Quan el predicador marxa en Met se sent buit i veu que li falta alguna cosa, no podia dormir: “ una ditada carminosa se li pintà sota els ulls”. En diferents moments l’autora descriu els ulls d’en Met com “fixos” i normalment com a resultat de la bellesa de l’església.

La nit en que la mare d’en Met mort, ell pateix una gran patiment: “l’angúnia en els ulls clars”. Podem veure que en Met comença a expressar sentiments cap a les persones, aquí a la seva mare. Ha passat d’un ésser buit i fred a expressar els seus sentiments, gràcies en certa manera al predicador, que li obra el cor i l’il·lumina.

Quan en Met es troba caminant amunt la muntanya, desprès de passar 24h sense menjar, es va trobant cada cop més malalt: “en les conques blaves i enfonsades relluïen els ulls amb lluentor de febre alta”. Cada cop aprecia més el que té al seu voltant, però segueix encegat per les visions i la penitència que ha de dur a terme.

Un cop dins la cova en Met dirigeix “mirades receloses” té por i no sap de què. No recorda res, ni on és ni quin és el seu destí. Psicològicament ha endarrerit fins a un punt que el portarà a la mort.

  • Localitza les visions i els somnis d’en Met i explica’n el significat.

A les nits seguides de la mort de la seva mare, en Met té visions sobre aquesta. Veu que arriba amb els talons a les mans, la seva intenció és despertar el seu fill, i per això bufa suaument amb aire fred l’orella d’en Met. Seguidament ella amb la ganyota de mofa del dia que es va morir se’n va de puntetes a dormir a la seva cambra. Això les nits en que en Met no tenia tos, les nits en que si, només veia vírgules de tots colors.

Té un altra visió quant seu sota un arbre, veu a Jesús que s’acosta cap a ell i recolzant una mà sobre en Met, el convida a pujar la muntanya i a restar-hi nit i dia per fer penitència.

Un cop en Met cau dins la cova segueix tenint visions de la bufera de la mare i discussions d’aquesta amb l’àvia, a part d’una nova visió d’un home, un cavall i una dona. En aquesta última es fa referència a la submissió de la dona a la voluntat de l’home. Tracta d’un home que vol que el seu cavall tibi de l’arada, però amb els sol i el cansament el cavall no pot més. La dona que esta cordant-se les sabates és obligada per l’home a tibar, davant del cavall, de l’arada. Les baralles de l’àvia entre la mare es recreen a la cuina i de nit, on es barallen i es fan males passades.

La última visió que té abans de morir és de Jesús, que passeja per un pont de vidre. Seguidament baixen del cel un seguit d’àngels blancs, dos d’ells agafen de cada mà a Jesús i se’l emporten cap amunt.

  • Interpreta el significat de les imatges següents i relaciona-les amb en Met:

<<En Met anava fent a poc a poc el torn de l’església, (...) tan sols les seves calces de pana vella cigalejaven de tant en tant amb un ziu-ziu especial, que semblava el remor de resos en boca esdentegada>>.

El poble es trobava en silenci, i només se sentia en Met caminant cap a l’església d’on mai volia marxar. Ho podem relacionar amb la buidor interna del protagonista i la seva única necessitat és la de menjar.

<<Als catorze anys va morir-se l’àvia i aparegué per primera vegada enrotllat a son coll un tros de mocador de llana negra que mai més el desemparà>>.

El mocador era el que la seva àvia diua sempre a sobre. És com un record de l’àvia, fa referència a que ell sempre la té al cor.

<<Estès a mig camí com un gripau a ell li semblava que volava pels aires, lleuger com una volva, amb rapidesa esfereïdora>>.

Com que està esgotat, cau dins una cova i a ell li sembla que està flotant.

<<Idil·li xorc>>

  • Observa els personatges. Explica com són i quin paper representen. Classifica’ls segons la seva funció.

En Tit era un home gran, de 60 anys. Era petitó i rabassut, amb un cap gros sense cabells. Tenia els ulls petits tapats per unes celles espesses. El seu nas era boterut, vermell, ple de pèls i un morro fluix i penjant que sempre regalimava. No podia caminar bé i per això s’ajudava de dos bastons. Vivia a casa d’ una família que el maltractava i treballava com a cuidador dels porcs del poble en un clos comú.

La Laia era una dona alta i primeta, tota enrampada estava malalta de càncer. Tenia 53 anys i de jove havia sigut molt guapa. Seguia sent presumida com sempre. Vivia sola i criava conills a casa seva.

En aquest conte hi participen altres personatges secundaris, com els captaires, com la Gonya, la Xica llosca, la Llúcia i la Conilla, etc. També hi ha uns altres personatges secundaris que no formen part del grups de captaires com: el Rector, que casa als protagonistes, el Campaner, que fa de testimoni del casament i la Mònica, que és la propietària de la casa on intenten reanimar a en Tit.

<<Parricidi>>

  • Anota les referències a la cara d’en Pau, l’assassí, des que <<dos puntets verdosos relluïen en la fosca, darrera el badall de la finestra>>, fins que mata la Lena. Comenta la progressió intensificadora del color vermell. El pots relacionar amb la passió, violència i la mort?

Ulls esquerps que semblaven punxes.

La mirava gelosament

Esquerp, les venes del front grosses

Una onada de sang envermellí la cara de l’home

La vermelló enfosqui

Ulls fora del cap i cabells esvalotats.

El color vermell comença a la cara ràbia d’en Pau, cada cop es torna més vermell. L’home perdent els escrúpols, escanya la Lena, i aquesta es queda amb els ulls vermells i sang que li surt per la boca. El color vermell segueix en la sang resultant de les punyalades que rep Lena per part de l’assassí. D’aquí el color vermell passa al cos del marit de Lena, en Felet, que es desperta al costat de la seva dona morta tot cobert de sang.

El primer color vermell es pot veure quan en Pau vol que la Lena es despulli (passió), més tard, quan en Pau s’enfada perquè sospita que ella tenia un altre amant, la seva cara es torna vermella de ràbia (violència) i finalment a la mort de Lena ens trobem amb l’habitació plena de sang del cadàver (mort).

  • Analitza el paper del nen, en Titet. Creus que és un parricida? Justifica la resposta.

No , ja que el nen és petit i no sap el que es fa, i encara que s’emporti la prova que pot demostrar la innocència del pare, se suposa que és tan petit que no sap que significa i que allò pot salvar el seu pare. És més quan la seva mare mor ell no n’és conscient com tampoc que l’habitació està plena de sang i com tampoc és conscient del seu tatà que és un ganivet amb el que es pot fer mal.

<<Daltabaix>>

  • Observa els nomes dels personatges i comenta la relació que s’estableix entre el nom i les seves característiques.

Avi Palau: vell, gros i majestàtic. Nas de lloro, flonja sotabarba. No feia mai res més que no fora tapar el sol. Panxacontent al que la seva dona va servir fins que va morir, després el serviren els seus fills i més tard la dona d’en Verí. La relació amb el nom és la d’una persona que viu com si estigués en un palau, és a dir no fa res en tot el dia, l’alimenten i el cuiden i no dona res a canvi.

Hereu, també anomenat Verí(fill de l’avi palau), des de petit agressiu, rabiós, fins i tot havia arribat a pegar a una dona perquè no va voler ballar amb ell. Per això l’anomenaven verí, ja que es comportava com a tal. Per una altra part, molt treballador.

Quim(fill de l’avi palau), agressiu, rabiós i violent com el seu germà. D’altra banda, molt treballador com el seu germà, ja que quan no va estar la seva mare va fer ell tota la feina que hauria d’haver fet el seu pare.

Àvia Pastora, veïna de més a prop de la casa, la qual sempre s’ha compadit de la manera de viure d’aquell avi, i ha intentat ajudar a la dóna de Quim quan ha estat al seu abast. Pastora fa referència a la seva feina.

Llombric, fill d’en Verí i de la Doloretes, llarg esmarrit i arrugat, anomenat així perquè l’avi el primer cop que el va veure se’n va en riure i va dir que semblava un llombric(cuc), a partir del moment els veïns i la gent del poble l’anomenaren així, menys la seva mare, que se l’estimava amb bogeria.

Doloretes, xuclada, descolorida, ulls mústics i boca closa, gest dolorit i cabell fosc, feble i deixada. Anomenada així amb relació a la vida de dolors que portà des que va anar a viure amb aquella família. Havent de cuidar de l’avi, cordant-li les sabates i alimentant-lo, del seu fill al qual ningú feia cas, i fer tota la feina.

  • Analitza les descripcions del personatge de la Doloretes i comenta la relació que s’estableix entre l’aspecte extern i la problemàtica interior.

Doloretes: Al principi del relat, la Doloretes es descrita com una persona jove, alta, prima, agradable, això fa pensar que ella està acostumada a una vida diferent a la d’aquesta família, és a dir, a cuidar d’una parenta senyora, neta i endreçada. Més endavant podem veure com diu ‘’Cara xuclada i descolorida, ulls mústics, boca closa amb un gest dolorit i el cabell fosc i ris minvant-la d’ombra, semblava una dolorosa melancòlica i resignada’’, això fa referència a quan la dona ja porta un any vivint amb la família, i ha patit el canvi de ser una persona normal a ser una pobre desgraciada. Va perdre la gana i la son, i va haver de fer-se càrrec de moltes tasques a l’hora. Per si fora poc, era maltractada pel marit, el sogre la utilitzava com criada i tot plegat van fer que patis un canvi radical.

  • Quin paper fa en l’obra l’àvia Pastora? Analitza’n els comentaris.

L’àvia pastora era la veïna que hi havia més a prop.

Solia dir sempre: ‘’ Aquest noi s’haurà de quedar fadrí per la seva vida... Quina minyona que tingui seny es voldrà aparellar amb un desgraciat que no és mestre de sa quimera? Pas cap del poble ven segur... ‘’

‘’-Ai, infeliç! No saps pas on t’has ficat... Que hi trobaràs poques, d’alegries, en aquesta casa...! D’aquí a un any qui t’haurà vist i et vegi...!

‘’Pobreta! Ha de fer la mateixa fi que l’altra màrtir(volia dir la dona del vell), que ella mateixa se va escopir les sangs per anar-se’n més aviat del món!’’

L’àvia pastora havia estat present quan l’avi palau feia infeliç a la seva dona , per això ella ja sabia que si alguna dona apareixia en aquesta família seria totalment infeliç. És com una ajuda per advertir el futur d’aquesta família, i a part, sempre apareix en moments on la família té problemes, per tant esdevé una funció de reforç per aquesta família que esta totalment destruïda.

<<El pastor>>

  • Observa els dos personatges protagonistes i explica com es caracteritzen cadascun.

En Ton, és una persona que treballa molt dur per mantenir el seu camp en perfectes condicions, aquesta es converteix en l’enveja dels seus veïns. Estava tant centrat en la seva terra que un dia es plantejà que si la seva muller moria desitjava enterrar-la al seu camp. Mai hauria gosat fer mal als demés. El seu físic es caracteritza per ser alt i gros, però esclafat de tant treballar.

En Nasi, és un personatge descarat, que amenaçava constantment amb la seva escopeta. Venjatiu, es diverteix fent mal a les altres persones, com es pot apreciar al drama, destruint, per exemple, el camp d’en Ton. El seu físic no és res de l’altre món, però és jove i amb males manyes.

  • Analitza la relació d’en Nasi amb els animals i la d’en Ton amb les plantes. Explica com és i de quina manera la mostra l’autora. Observa, sobretot, el recurs de la comparació.

En Ton viu per cuidar les seves plantes, per demostrar que amb el seu esforç les pot tenir perfectes. Fins i tot quan estan perfectes i no les ha de cuidar es passa el temps amb elles fent-les companyia. Es pot dir que esta obsessionat amb la seva feina, fins al punt de pensar que si es produís un dia la mort de la seva muller la enterraria al camp si li permetessin. També es planteja que passaria si ell un dia morís, si la seva muller es tornés a casar hi hauria un home que faria injustícies a la seva terra i ell no estaria viu per evitar-ho. En Ton passi el que passi no seria capaç de fer mal a les seves plantes.

D’altra banda, Nasi és tot el contrari. Treballa fent de pastor, amb un gos descarat al que li permet maltractar les seves ovelles. La diferència principal amb en Ton és que ell no li dona importància a les seves ovelles. Quan no estava d’acord amb alguna de les actuacions que duia a terme el seu gos, el pegava o l’amenaçava amb la seva escopeta. Una altra diferència, és que en Nasi quan s’enfada per quelcom, és capaç de fer mal a qualsevol persona o animal.

<<L’empelt>>

  • Observa el diàleg entre el sereno i l’home del blat de moro. Comenta la funció d’aquests personatges i del seu diàleg.

En aquest diàleg trobem al sereno al mercat parlant amb l’home del blat de moro. En sereno li explica a l’home del blat de moro que s’han trobat els dos germans de l’avi Ordis. Tot seguit, l’home del blat de moro fa una comparació per explicar com són de diferents aquests dos personatges. El germà gran és’’ més bo que el pa de fleca i l’altre una mala pua que si Déu no hi té mirament pararà a galeres’’.

Gràcies a aquest diàleg se’ns dona a conèixer la procedència d’aquests dos germans. L’avi Ordis havia quedat viudo amb un fill de dotze anys, treballador, bon minyó, seriós i intel•ligent. I com sense saber ell mateix perquè s’havia embolicat amb la pitjor dona de poble, vella, lletja i bruta. D’aquesta relació va sortir un fill perdulari acabat. Que als sis anys robava i als tretze va anar a la presó.

  • En aquest conte apareix el determinisme relacionat amb el personatge del jove Ordis: quines són les causes que l’han portat a ser com és? Quina relació té el títol amb aquestes causes?

El determinisme sosté que qualsevol realitat és el resultat d’un conjunt de successos. Podem veure com el jove Ordis ha acabat sent com és per una sèrie de causes. La primera i principal és la de néixer d’un embolic, amb una dona descuidada, lletja i vella. La segona causa principal és la de no haver tingut una família unida i que vigilessin per ell. El seu pare des del moment en que va néixer estava empanadit d’haver-lo tingut, i per tant no el desitjava, i per l’altre banda la seva mare no mirava per ell, ja que era una dona molt descuidada.

Aquests factors han fet que el jove Ordis es convertís en el que és, un perdulari acabat. Un empelt és la unió de dues plantes diferents amb intenció de formar-ne una de sola. El títol relaciona la unió de l’avi Ordis amb la dona descuidada, de manera que aquests dos personatges eren totalment diferents i d’aquests va esdevenir un de nou, el jove Ordis.

  • Explica el motiu pel qual l’hereu Ordis perdona al seu germà.

L’hereu Ordis ha sigut sempre una persona amb molta bondat, treballador, bon minyó i intel•ligent, de tal manera que perdona el seu germà perquè el seu pare abans de morir li demanà que tingués compassió d’ell, ja que ell no és el responsable de la seva deshonra i per tant, ell no té la culpa d’haver sigut fill d’un embolic ni de no ser desitjat per la seva família.

  • Interpreta la imatge final del conte – “ la flameta, groga... intel•ligent”- i relaciona-la amb el comportament de l’hereu Ordis.

Al final veiem l’hereu com se sent sol, desesperat i plorant com si fos una criatura. L’hereu sap que mai més tornarà a parlar amb el seu germà, i a part se’n recorda del seu pare. D’altra banda està tranquil perquè sap que ha fet el correcte perdonant amb seu germà.

<<Ombres>>

  • Analitza els personatges principals i destaca els elements que estableixen paral•lelismes i encreuament entre ells. Explica el rol de cadascun dins de l’estructura familiar.

Maleneta: Blanca com un got de llet, amb ulls i cabells com móres, sagnada de cos i molt airoseta. Cosina de Rita. No tenia res, es casà amb un hereu acabalat i acaba tornant-se boja.

Rita: Cara de color de forment, ulls verdosos i els cabells rossencs. Cosina de la Maleneta. Galant pubilleta, es casà amb un noi treballador. Acaba cuidant de la seva cosina, i vivint feliç amb la seva família.

Aquests dos personatges estan lligants perquè són família, però ambdues són molt diferents. D’una banda tenim la Maleneta, que té la pell clara i el cabell fosc. Aquest personatge no té res, i acaba casant-se amb un home acabat. La Maleneta s’encarregà de cuidar el seu fill, però un dia va haver de fugir del seu marit, el qual es va quedar amb el fill. L’àvia d’aquests, li deixava veure el fill un cop per setmana, però un dia morí i la dona va haver d’oblidar-se’n d’aquest infant, ja que el pare i ell van desaparèixer. Al final veiem com aquesta dona acaba tornant-se boja, i sent més desgraciada que la seva cosina.

D’altra banda tenim la Rita, que té la pell fosca i el cabell més ros. Sempre ha sigut més afortunada que la seva cosina, es casa amb un home treballador i bo, tenen un fill i viuen feliços. Acaba cuidant de la seva cosina malalta.

Podem veure com el fet de ser família no té a veure amb el que hi ha a dins d’un habitatge. Ja que una acaba tenint sort a la vida i l’altre acaba sent una desgraciada.

8.Fes una llista dels referents populars que observes en els contes:

Met de les ConquesEn aquest conte surt una superstició com quan la gent del poble passa per davant de casa de les “bruixes” i diu “tot forfollant en la butxaca de les faldilles an busca de les claus,(...) perquè és cosa sabuda de bona tinta que, amb qui és amatent en tocar ferro, els maleficis de bruixes i esguerrats no hi poden fer res”. Dona a entendre les supersticions en què es creia en aquell moment, com les bruixes, el dimoni, etc.

Idil·li xorcAl final del relat, quant en Tit i la Laia es casen, al sortir de l’església els tiren pedres, simbolitzant la brutalitat de les tradicions. Tradicionalment, quan una parella es casa, al sortir de l’església se’ls llença arròs o pètals de rosa. Surt una cançó:

El poll i la puça Se volen casar, Volen fer gran festa I no tenen pa.

Vol dir a que els dos són pobres i uns captaires i que encara que vulguin fer del seu casament una gran celebració, no poden perquè no tenen diners.

AgoniaEl fet que es pot veure com una costum de l’època, és que quan la dona, Bel, està a punt de morir va el rector a veure-la perquè es confessi i pugui descasar en pau, a part de que el seu marit, Minguet, resa amb el rosari.

9.La comparació és un dels recursos més utilitzats per Victor Català. Fes una llista amb les comparacions que més t’han agradat, sorprès o impressionat i explica quina és l’aportació significativa del segon element al contingut de la narració.

El Met de les Conques“Com si fos un animaló empestat”. Aquesta comparació m’ha sorprès ja que tracta en Met com un animal, ja no el qualifica com a persona.

Idil·li xorc Compara a la parella amb un poll i una puça, uns animals petits que no tenen re i subsisteixen d’altres, igual que ells que viuen de la caritat.

Daltabaix sa careta groguenca com una poma de ciri, coll llarg, prim i vincladís com el d’una gallina plomada.

Agonia quant diu: “la seva ombra s’estergí en la paret del fons com una urpa negra que anava endavant i endarrere”. Amb aquesta frase es refereix a la ombra que fa la mà de la malalta. Ens ha sobtat molt ja que reflexa la mala condició en que es trobava la dona.

La vella“...en sa cara inexpressiva (...) no s’hi veia més que una passible indiferència, com en la cara d’un brau manso”. Amb aquesta expressió l’autora ens vol mostrar la cara inexpressiva que se li va quedar a la vella desprès de l’accident que la deixa paraplègica, i que és la única expressió que fins aleshores se li quedarà.

10.Localitza els passatges d’<<Agonia>> on són perceptibles els jocs de contrastos visuals i auditius. Explica com s’aconsegueixen ( o com els aconsegueix l’autora) i quin efecte produeixen.

Els contrastos s’aconsegueixen amb la insistència, quan l’autora remarca un so i per exemple el personifica, o li dona més importància repetint el mot.de l’autora en el conte. Els efectes visuals en canvi els aconsegueixen esmentant amb normalitat.

11.Tria un fragment de narració i un diàleg d’<<Idil·li de xorc>> o <<Nochebuena>> i identifica els nivells de llenguatge. Cita paraules i expressions pròpies de cadascun dels nivells.

“I el pobre esguerrat ficà dins el sarró de cotolina, negre com el sutge, sa manota quadrada, amb dits rabassuts i clapejats com salsitxes.”  l’autora utilitza un lèxic col·loquial (manota) i un ús de paraules del dialecte mallorquí (sa), encara que ella fos de l’Escala.També fa ús de vulgarismes com cotolina.

-Conxo!-va pensar-. Bé té prou vista, encara...! I és pubilla...! –i a tall de provatura, digué, com qui no hi toca:

-Ja ho dieu vós...! No pas les que a mi m’agradarien, podé...

L’autora segueix utilitzant un lèxic col·loquial, i potser fins i tot vulgar, quan diu “Contxo” o “podé”.

12. Analitza la descripció en què l’avi Palau de “Daltabaix” veu el nen jugant: “ els cabellets lacis i castanys, que el sol daurava contraclaror, sa careta groguenca com una poma del ciri i son coll llarg, prim i vincladís com el d’una gallina plomada, queien sobre la porta vermella de can Perdiu, i guinyant una mica semblava que nedessin en un llac de sang”. Observa especialment els efectes òptics i els elements que anticipen la desgracia que s’apropa.

Podem visualitzar un ambient on es troba en Llombric, un infant totalment innocent i dèbil, ja que ho podem apreciar quan es refereix a ‘’ prim i vincladís com el d’una gallina plomada’’. Els colors vermells de la porta ens descriuen l’ambient on es troba l’infant, una família totalment destrossada, en la que hi viu gent no gaire feliç(deixant de banda l’avi Palau)

El llac de sang ens anticipa del succés que vindrà a continuació, quan l’infant serà atropellat per la mula i morirà. Tot allò esdevé un gran llac de sang.

13.Analitza la descripció inicial de l’estol de captaires d’<<Idil·li de xorc>>. Observa i comenta els recursos que utilitza l’autora per exagerar i engrandir la misèria i la grolleria del grup. Tingues present: l’aspecte físic, la indumentària i el llenguatge.

Comença qualificant-los com a captaires professionals, que baixen per la rampa a rodolons i empentes. En aquest primer fragment ja podem veure que l’autora els descriu com si fossin un ramat d’animals, que no caminen com persones decents. A més els diu captaires professionals per remarcar la seva misèria.

Segueix descrivint-los amb comparacions com: “escamot de l’exèrcit de la misèria i de la ganduleria” (on l’autora es recrea en la misèria), “ ferums de cort i pa negre” ( que feien pudor, els vesteix com a persones brutes i mal alimentades, per la seva incapacitat de treballar ja que són ganduls). En general ens els mostra amb un aspecte físic molt demacrat: “membres atrofiats, vivers de polls; totes les xacres de pobresa i brutícia”.

Seguidament ens va remarcant el fet que estan demacrats independentment del sexe, i la majoria són vells. A partir d’aquí l’autora es dedica a analitzar captaire per captaire començant per la líder Gonya.

Utilitza un llenguatge groller, col·loquial i vulgar, ja que representa que són persones marginals que no tenen cap tipus de formació, per tant viuen en la ignorància.

14.Analitza el fragment de "La vella": "Aquell dia el sol li donava el ple (...) on el sol les eixugava de seguida". Comenta especialment el paper del sol i dels insectes.

El sol és el principal fet que fa que comenci un incendi en la casa. Els insectes ens mostren la netedat de la casa, la qual per la situació descrita no estava molt neta.

15.La història de "Parricidi" comença amb suspens: la Lena està neguitosa i intranquil•la. Observa els elements que van creant i argumentant la tensió i explica'ls. Tingues present les sensacions de la protagonista i les pistes que l'autora va donant amb la lletra cursiva.

La Lena comença ficant-se nerviosa, quant sent les martellades de les claus, perquè pensaba que el seu amant era a França.

Quan sent la veu d’en Pau per la finestra, la Lena es fica encara més neguitosa. També es fica nerviosa i s’espanta amb el soroll del rellotge, que la fa saltar de la cadira.

16.A <<Agonia>> el suspens es manté al llarg de tot el conte. Explica com es manté la tensió fins al desenllaç.

A l’<<Agonia>> l’autora ens deixa amb el suspens ja que juga amb la malaltia de la Bel, que al trobar-se feble i a les portes de la mort li és difícil expressar-se i en prou feines poder pronunciar be una paraula. Durant tot el relat ella li vol explicar un secret a en Minguet, fins que desprès de molts intents ho deixa anar, que és al final del relat.

A part de la dificultat de parlar, ja que està malalta, tampoc se sent capaç de deixar-ho anar tan lleugerament i necessita temps per dir-ho al seu marit. Amb aquesta condició en tot el relat trobem intervencions dels dos protagonistes on cada cop més s’acosten a la resposta però no és revelada fins el final del capítol.

17.Quins aspectes d’<<Idil·li de xorc>> el fan especialment apte per ser traslladat al cinema, com ho ha fet Romà Guardiet?

El fet que hi ha força personatges i inclou molts temes que influeixen a la societat com, la pobresa tan desgraciada que ens presenta l’autora, el maltracta que rep en Tit i que quan per fi pot ser feliç casat amb la Laia, mor apedregat com a conseqüència de les tradicions de la societat.

18. El compte <<Ombres>> acaba amb una cita de Severine on es diu: <<el cor més petit, tabernacle sagnat pot contenir l’enigma>>. Pots imaginar l’enigma que ha provocat la bogeria de la Maleneta? Fes una exposició sobre els possibles fets que la poden haver causat.

L’enigma que ha provocat la bogeria de la Maleneta és el fracàs del seu Matrimoni, i sobretot la pèrdua del seu fill. Al principi del relat podem veure com el seu fill se n’avergonyeix d’ella i la rebutja. La Maleneta no ha suportat aquestes pèrdues i ha acabat tornant-se boja.

19. Al primer apartat del conte <<El Pastor>>, l’autora fa referencia a diversos pastors de la literatura. Si vols ampliar aquest coneixement:

  • Busca informació sobre els pastors de la literatura bucòlica i contrasta’ls amb en Nasi.

Els pastors de la literatura bucòlica eren ideals de vides felices i tranquil·les, la diferència principal amb el conte el Pastor, és que en Nasi és un personatge que el descriuen amb un caràcter de malícia i agressiu, i per tant, no contrasta amb els pastors de la literatura bucòlica.

  • Llegeix Terra baixa d’Àngel Guimerà i contracta en Manelic i en Nasi.

L’historia que narra Àngel Guimerà a terra baixa, descriu un pastor anomenat Manelic, el qual cerca l’amor d’una noia i va cap a on ella esta, és a dir a Terra Baixa. La noia no està enamorada d’ell i per tant al final en Manelic se n’adona i decideix marxar. Quan en Manelic marxa, la Marta se n’adona de que realment si que esta enamorada d’ell, però no poc marxar perquè en Sebastià, un personatge maleit la té retinguda. Al final en Manelic i la Marta decideixen escapar-se cap a Terra Alta, per poder gaudir de tranquil·litat. Com bé acabo de dir, fugen cap a una terra tranquil·la, per poder estar relaxats. Un cop més podem comprovar com relaten l’historia d’un pagès propi de la literatura bucòlica, ja que manifesta una futura vida feliç i tranquil·la. Per això no s’assembla a la vida d’en Nasi, ja que és un ésser malvat que vol fer mal per diversió.


Víctor Català ha creat altres pastors, a més d’en Nasi d’ “El pastor”. En concret, un dels personatges importants de Solitud és un pastor del Pirineu. En el capítol XIII de la novel·la en Gaietà i la Mila es troben un pastor de cabres. Llegeix el fragment que figura a l’apartat de “Textos complementaris”, corresponent a aquest episodi, i relaciona l’opinió del pastor de Solitud amb la que l’autora expressa al començament del conte.

En el capítol XIII de la novel·la de Gaietà i la Mila descriuen el Pastor com un ésser placèvol, amb expressió severa, referint-se a que el seu ofici no duu a cap lloc, ja que els pastors són tots uns mandrosos. L’opinió esta relacionada pel fet que els dos textos descriuen el pastor com una persona aïllada, a la qual no li importa ningú, i per tant és capaç de fer mal a qualsevol persona, tenint motius o no.

20. En una carta a Narcís Oller, el 8 de febrer de 1904, l’autora li reconeix el mestratge amb aquestes paraules: <<En un quadret superb, en una joia d’or batut que potser té vostè enmig de son bagatge d’autor, vaig aprendre a sentir amb tota sa terrible intensitat, la dramàtica inconsciència de l’ànima rural! Es recorda de la seva incomparable “Natura”?>>. Busca aquest conte de Narcís Oller que forma part del recull Figura i paisatge i compara l’Eloi de <<Natura>> i en Ton d’<<El pastor>>.

La semblança principal és que tant en Ton com l’Eloi tenen la terra com la base de tota la seva vida, és a dir, el més important per ells davant de qualsevol cosa. Una altra semblança, és l’obsessió per aquesta terra, com ja hem dit, és el primer aspecte a la seva vida, i per tant ni les seves pròpies mullers ni problemes externs els faran agafar més importància que la pròpia collita.
La diferència principal és que un personatge mostra indiferència envers la mort, mentre que l’altre li té respecte i no vol morir. En aquest cas, el personatge que sent la indiferència és l’Eloi, i el que té la por és en Ton.