Donnes en segle XXI

Ambit legal. Declaració Universal de les Drets Humans de 1948. Constitució espayola del 1978. Món laboral. Immigrantes. Violencia domèstica # Derechos de la mujer. Mundo laboral

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 95 páginas
publicidad
publicidad

'Donnes en segle XXI'

“... la força i la potencialitat de les dones resdeix,

precisament en el fet de permetre diferents apropaments als problemes. En tant que apropaments diferents, suposen llums dirferents que il·luminen un mateix objectiu i que permeten veure'l en totes les seves dimensions. Mentre que un sol feix de llum, per molt potent que sigui, sempre deixa la meitat del cos il.luminat en ombra, llums diferents, ho il·luminen tot.”

Dolores Juliano

Índex

Pròleg

  • Introducció................................................................................pàg. 7-9

  • Emmarcament..........................................................................pàg. 9-20

  • Definició

  • Història

  • Estadística

  • Dona en l'àmbit legal..............................................................pàg.21-55

  • Declaració Universal dels Drets Humans del 1948

  • La constitució Espanyola del 1978

  • Articulat

  • Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979

  • Dret Civil-Administratiu

  • Processal- Penal

  • Codi Penal del 1995

  • Llei d'enjudiciament criminal

  • La dona i el sistema judicial

  • Sistemes complementaris

  • Sistema de protecció

  • Dret Penitenciari

  • La dona i el sistema penitenciàri

  • Llei i dones immigrants.

  • 2.7.1 La mutilació genital femenina

  • Dona i món laboral.................................................................pàg. 55-59

  • Canvis en l'entorn social

  • Canvis en l'entorn laboral

  • Canvis en la qualificació de la dona

  • Centres i serveis.

  • La dona immigrant................................................................pàg. 60-75

  • Moviments migratoris

  • Dona immigrant i treball

  • Quadre informatiu

  • La dona immigrant marroquí a Barcelona

  • La dona gitana

  • Serveis i derivacions

  • Violència domèstica..............................................................pàg.76-84

  • Canals, accés i derivació

  • Centres, serveis i destinataris

  • 6. Conclusions...........................................................................pàg. 85-87

    Bibliografia

    Annex 1: funcions otorgades als sistema català dels serveis socials respecte a la violència de gènere

    Annex 2: xarxa de recursos

    PRÒLEG

    La base del nostre treball d'investigació està centrat en una temàtica important, ja que aborda un problema que es fa patent des de el moment que ens vam adonar que en el pas de la vida i la història la dona, en termes generals, no ha tingut el reconeixement merescut i el pas del temps i les lleis segueixen evolucionant lentament en el camp de la dona

    La vida avui en dia no seria la mateixa si les dones del s.XIX no haguéssin actuat com ho van fer (i com també ho van fer alguns homes), aquesta és una de les conclusions més importants i alhora més bàsiques ja que la dona va jugar un paper molt important en la societat del s.XIX.

    Els inicis de l'encara actual lluita per la igualtat entre els homes i les dones començen cap a mitjans del s.XIX. Aleshores, la dona era considerada inferior als homes fins al punt que no podien treballar als mateixos llocs que els homes ja que això els ofenia.El món quotidià estava regit pels homes i això feia que, com un peix que es mossega la cua, les idees sexistes anéssin passant de pares a fills, ja que les idees de les dones o dels pocs homes que les defensaven no eren ni ta sols escoltades.

    El respecte dels drets humans, el reconeixement de la capacitat laboral, la creativitat i l'educació a la dona, serveixen per alguna cosa més que per cobrir el temes d'actualitat o per fer ressò polític, és també un reflex del progrés i del futur de la nostra societat.

    0. INTRODUCCIÓ.

    La discriminació, és un fet freqüent dintre de les famílies, el treball, l'escola i a la societat en general. La falta d'informació, el silenci, la por i la vergonya, l'absència de les lleis adequades per eradicar-la, les imatges agressives en els mitjans de comunicació, l'explotació sexual de dones i nenes, l'ús de la violència contra elles com arma de guerra, etc. a la nostra societat, han tolerat i estimulat les tensions i els conflictes.

    Totes les dones vivim en major o menor intensitat formes de violència. Sofrim violència quan no ens reconeixen ni es valora el nostre treball, quan ens fan callar fer-nos creure que la nostra opinió no és important, quan s'utilitza un llenguatge sexista que no esmena a les dones, quan cobrem un sou menor que el dels homes per realitzar les mateixes funcions, quan tenim que conviure amb missatges publicitaris que ens tracten com objectes sexuals. Aquest consecució de fets, ens ha pautat la distribució del nostre treball, el qual hem començat amb un previ, la present introducció i cinc blocs que seguidament detallem.

    1- Emmarcament

    Aquí, fem un breu repàs del paper que ha tingut la dona en diferents etapes i societats al llarg de la història, i hem inclòs una série d'estadístiques, a tall d'exemple, amb dades rellevants.

    2- Dona i legislació

    En el punt dos del nostre treball, donem una àmplia visió dels recursos legals que existeixen en els que les dones ens podem ens aixoplugar.

    3- Dona i món laboral.

    En aquest bloc, podem observar quina és la situació de la dona en el món laboral, les diferències de gènere que en aquest camp encara existeixen i els canvis que hi ha hagut en aquest àmbit.

    4-Dona immigrant

    Aquest espai del treball està centrat en la dona immigrant, els seus serveis i recursos, i hem fet al·lusió a la dona d´altres cultures com son la gitana i la magrebí.

    5- Dona i violència domèstica

    Aquest bloc es centra especialment en el tema de la violència domèstica de la dona en l'actualitat dins la nostra societat.

    Per finalitzar fem un recull de les conclusions i impressions a les quals hem arribat , gràcies a la realització d'aquest treball.

    1. ENMARCAMENT

    1.1 Definició

    Entenem que l'àmbit de dona pot ser molt extens i que per poder fer aquest treball hem d'acotar-lo una mica. De fet no el podem considerar ben bé un àmbit en sí, però pel paper que la història li ha donat a la dona, trobem certes entitats on la dona pren protagonisme per tal d'aconseguir més igualtat en tots el terrenys.

    Trobem doncs que tot i que institucionalment no està contemplat com a àmbit específic, si que trobem un organisme polític oficial, dedicat a la promoció d'aquesta. Així, el que pretenem en aquest treball, és abarcar i destacar tots aquest recolzaments que trobem des de l'administració o les associacions ja sigui des de les polítiques d'igualtat d'oportunitats, des de la protecció o la promoció de la dona.

    1.2 Història

    Pensem que és molt important fer una passejada en la història per poder fer-nos una idea de com ha anat guanyat protagonisme la dona en les diferents societats, ja que és evident que som on som , perquè hem lluitat al llarg dels segles per esdevenir el que ara representem.

    Certament la dona no ha gaudit sempre del lloc que ara té a la societat. Tot i que conscient, que no és ni de bon tros totalment igualitari, s'ha aconseguit força envers altres societats, basades en l'exclusió de la figura de la dona en tots els àmbits públics i més concretament en els de decisió i opinió.

    Ja en les cultures egípcia, mesopotàmica o a la cultura grega, les dones passaven de les mans de les mares a les mans dels marits , no tenint cap tipus de paraula ni de decisió i menys, d'opinió. La dona era purament un pertinença que perdia valor amb l'edat. Hem de destacar, que a l'antiga Grècia, tenien una algún valor ja que els maltractaments es contemplaven. En situacions així, la dona tenia dret a demanar el divorci. El paper principal de la dona però, era quedar-se a casa tenint cura dels fills, bona prova en tenim en els escrits filosòfics on explica que les escoles eren per homes, preparats per pensar.

    A les societats romanes i musulmanes, la dona va millorar, molt minsament, la seva situació en aspectes de reconeixement i consideració a l'època romana i en aspectes d'educació a la cultura musulmana, tot i això estaven sota la tutela del marit, en families totalment patriarcals.

    A l'època feudal però, se'ls va donar una mica més de protagonisme. Les dones de casa rica tenien accés restringit a la cultura, podien aprendre labors, música o poesia, però no podien formar part del òrgans executors en els assumptes del feu o de la cort . Elles s'havien d'encarregar de dirigir totes les labors de la casa, ( fer pa, tenir cura del bestiar, elaborar tots els productes comestibles, etc.) i a les famílies no adinerades s'havien d'encarregar elles mateixes de fer-ho. En tot cas la posició de la dona era subordinada a l'home en unes estructures familiars molt concretes.

    A l'antic règim no canvia gaire la situació del sector femení, les tres funcions principals són la procreació, ser una bona esposa i mare, i ser eficient en les labors de la casa. Tot hi això, ja van apareixent les primeres dones emancipades i independents, amb un nivell de cultura equivalent a la dels homes però tenint en compte que l'accés encara els era molt restringit. Algunes d'elles amants o esposes, van arribar a influir en la política de l'estat però sempre des del darrera. Com a les altres societats, a l'antic règim els nobles i els clergat tenien tot el monopoli dels alts càrrecs públics, les lleis i els tribunals. La dona no podia accedir als drets polítics ( vot ) ni a les llibertats de reunió de religió o expressió.

    El 1784 Josefa Amar i altres dones de manera individual ja expressaven demandes per fer sentir la veu de les dones però no seria fins l'arribada de la revolució francesa al 1789, i les demés revolucions liberal-burgeses on es comencés a escoltar.

    La igualtat jurídica, la llibertat i els drets polítics de les classes, eren motius que va conduir a l'aparició del moviment feminista ja que totes les reivindicacions que s'havien dut a terme, no tenien en compte la diferència de gènere, els “drets del homes i dels ciutadans” només afectaven al gènere masculí. La gran contribució de Rousseau, en la seva obra El contracte social (1762 ), influïda per T.Hobbes i J.Locke les bases de la democràcia, entenent la constitució d'un estat on els drets naturals de l'ésser humà, igualtat i llibertat, queden preservats i garantits, integrats en una nova organització política més representativa i justa. Aquest ordre social s'estructura al voltant d'un clar objectiu : la voluntat general, així l'home esdevé ciutadà lliure amb poder d'opinió a través del sufragi universal. El que semblava una esperança per la igualtat, només va esdevenir un fet pel sector masculí de la població. Una vegada més es nega a la dona el dret de ciutadania ( llibertat individual ), així aquesta continua essent considerada súbdita, un element passiu de la societat exclosa del poder polític com en altres moments històrics ja havia estat exclosa del dret a l'educació o al món del treball.

    A partir d'aquell moment a Europa Occidental i Amèrica, el moviment feminista va començar a replicar propagant-se com la bromera en la classe social alta i mitja, ja que el triomf de la igualtat jurídica, llibertat i dels drets polítics de les revolucions només havien portat canvis als homes. El moviment feminista tenia com un dels seus objectius claus el dret al vot de la dona, però les seves demandes eren també de caire social com eren, la igualtat i l'accés a l'educació o al món laboral; arrel d'aquest moviment naixen les sufragistes, moviment dedicat única i exclusivament ha aconseguir el dret de la dona a votar.

    Al 1971 Olimpia de Gouges, va publicar la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadania, era un escrit molt semblant a la declaració feta a l'agost del 1789 i aprovada per l'Assemblea Nacional, però aquesta destacava el paper que havia tingut la dona durant les revolucions i l'oblit a la que s'havia vist sotmesa en creació de la primera declaració de drets dels homes. Els objectius doncs eren clars llibertat, igualtat i drets polítics, però aquest objectius no foren mai recolzats pels homes que varen dirigir les revolucions.

    En el codi civil napoleònic, es va excloure els pocs drets socials recollits a la revolució, es varen perdre totes les reclamacions dels moviments feministes i la dona va tornar a ser exclosa de la vida social. Tot plegat va quedar reduit a la llar familiar, considerant i definint l'àmbit exclusiu d'actuació de la dona.

    Paral·lelament a Anglaterra Mary Wollstonecraft, amb la seva obra Vindicacions dels drets de la dona ( 1792 ), destaca que el matrimoni ideal és aquell que té afinitat intel·lectual i aposta per la igualtat educativa i les oportunitats per homes i dones. La clau per superar la subordinació és l'accés a l'educació i inicia una llarga tradició feminista.

    Amb el seu llibre Wollstonecraft, proposava a l'Estat francès que, instaurés un mateix sistema d'ensenyament primari i gratuït per tots dos sexes. Així en demanar igual instrucció, reivindicava que l'educació de la dona havia de ser útil per la seva subsistència, alhora que s'enfrontava al model proposat per Rousseau, la proposta del qual era donar una educació que fes a la dona dependent de l'home. Aquesta va ser molt polèmica perquè defensava el model oposat a la revolució francesa i destacava l'experiència col·lectiva de les dones, en les seves insatisfaccions en els seus desitjos emancipadors.

    No va ser l'única a fer semblants plantejaments ja que al mateix any Theodor von Hippel ,va publicar un pamflet anònim sobre la promoció cívica de les dones, on es demanava el dret a la dona a votar, a més dels drets a l'educació i al món polític i laboral.

    A EUA, el moviment feminista es va constituir ràpidament degut a les condicions polítiques, socials i econòmiques. Va néixer lligat a moviments protestants que promulgaven la regeneració moral de la societat i l'abolicionisme ja que el lligam entre els drets dels esclaus i els de les dones era clar. Les condicions socials varen ser claus en aquella societat ja que els moviments religiosos fomentaven l'alfabetització de la dona. A diferència d'Europa a mitjans del segle XIX, trobem un àmpli grup de dones de classe mitjana educades i convertides en motor impulsor del feminisme.

    Entre els segles XVIII i XIX, la revolució industrial iniciada a Gran Bretanya, Europa continental ( uns anys més tard ), EUA i al Japó al llarg del segle, portaria grans canvis. Aquesta acaba amb les societats agràries i té com a conseqüència més directa, la transformació econòmica i de l'entorn en combinar els recursos humans amb les màquines, provocant un gran èxode cap a les ciutats, i el naixement del capitalisme industrial com a sistema econòmic.

    Flora Tristan va ser una incansable lluitadora en favor de les classes oprimides ( les dones i el proletariat ), la seva figura, emmarca l'aparició del socialisme utòpic juntament amb Fourier. Arribaren més enllà del pensament teòric referent a la supressió de familia, llibertat sexual, l'educació dels fills per la comunitat, conscienciació de classes o la unió internacional del proletariat.

    Trobem així que els canvis socials proposats per el marxisme, són moltes de les exigències del moviment feminista.

    El 19 de juliol del 1848 es redacta un manifest sobre els drets de les dones a Seneca Falls ( Nova York ). Aquest està molt lligat a l'abolicionisme i no va ser fins al 1920 que va esdevenir la seva obtenció absoluta. A Anglaterra es plantejava la consideració legal de la classe treballadora, mentre que EUA es debatia la emancipació dels esclaus. Flora Tristan escrivia :

    D'ença que conec el proletariat anglès he deixat de pensar que l'esclavitud era la major desgràcia humana: l'esclau té el pa assegurat durant tota la seva vida i rep atencions en el cas de caure malalt; mentre que entre l'obrer i l'amo anglesos no existeix el menor vincle”

    F. Tristan com moltes altres dones blanques americanes, dones amb les que els homes americans havien construït el país, varen lluitar aferrissadament ja que consideraven que l'alliberament de l'esclavitud s'havia dut al mateix temps que el seu. El feminisme americà, desenvolupa la seva lluita en dos fronts paral·lels, l'abolició de l'esclavitud i introduir polítiques que milloressin la situació de la dona. Entre el 1830 i el 1840 les dones participaren de manera massiva a les campanyes per la reforma moral, fomentades per l'esglesia.

    En aquesta mateixa època es mobilitzaren en diverses actuacions i organitzacions antiescalvistes. Al 1837 va tenir lloc la primera convenció nacional de dones contra l'esclavatge, impulsada per Lucretia Mott. Uns anys més tard les feministes americanes, entre les quals destaquen Elizabheth Cady Stanton i Susan B. Anthony ( que seran les inspiradores del moviment fins a principis del segle XX ), reclamaren el dret al sufragí femení. Per aconseguir-ho crearen associacions sufragistes i actuaren des de diversos fronts, mítings, panflets, etc. Els seus esforços varen tardar en obtenir resultats ja que els sector masculí no van donar suport a la causa sufragista.

    Paral·lelament Clara Zetkin, política alemana, 1907 va ajudar a muntar la primera conferència per a dones. Al 1910 durant la conferència de dones socialistes celebrada a Copenhaguen, va proposar la resolució que el vuit de març fos declarat el dia internacional de la dona.

    A partir de la primera dècada del nostre segle, després d'uns anys en que el feminisme americà havia esdevingut més moderat, van tornar a la lluita amb estratègies més provocadores al estil de les sufragistes britàniques i finalment, com ja hem comentat al 1920 varen aconseguir el sufragi femení.

    Des de finals del segle XIX, arribem gradualment a un cert reconeixement del paper de les dones i a la progressiva concessió, als diversos països, del dret al vot. El període d'entreguerres es caracteritzà, al costat de les repercussions de les ideologies feixista i nazi, de caràcter declaradament antifeminista, per un intent de «feminització» - sobrevaloració de les qualitats dites «femenines» a través dels mitjans de difusió-, que representà un retrocés en les reivindicacions i fins i tot en la incorporació de les dones al treball.

    La dona va jugar un paper molt important a la II Guerra Mundial, gràcies a la venda de la seva força de treball, aquest fet va suposar la introducció de la dona en el mercat laboral. En l'àmbit educatiu la dona va ampliar la seva formació professional i va accedir a professions que abans tan sols estaven destinades als homes.

    A Espanya una vegada finalitzada la guerra civil, i posteriorment, el sorgiment de la dictadura franquista, la dona va partir moltes de les conseqüències de la feminització. Moltes d'elles van haver de recorrer al matrimoni, ja que en el període anterior tenien moltes més llibertats i podien valer-se per si soles, però en aquesta nova època, estaven sotmeses a l'home altra vegada.

    Tots els avenços que s'havien aconseguit en un període anterior, es veuen trencats per l'arribada del franquisme i les desigualtats i les violacions dels drets humans, són característiques molt comunes en aquesta època.

    La dona durant el franquisme tenia un estereotip a seguir, havia de ser el model de bona esposa, cura de la llar i la família, sempre obedient al marit, que era el superior al qual li havia de donar el seu màxim recolzament, sent per tant, inexistent la seva opinió i la seva llibertat com a ésser humà, tornava així als principis dels temps.

    Molt a finals dels anys 50, el poder de l'església arriba a ser tant important, que imposa certes normes de com s'havien de vestir les noies, quins llocs podien anar i també van prohibir les activitats mixtes. L'altre funció de l'església era assignar els llocs socials als home i a les dones, els primers havien de dedicar-se als afers públics, com la política, i la dona a la llar i a la religió. Aquesta separació de sexes quedava reforçada pel poder polític que volia assegurar un futur i continuïtat de les idees inspiradores del sistema.

    Després de la caiguda del règim franquista, va haver un procés de canvi polític social i cultural. A la Constitució del 1978 es fa palpable, ja que aquesta té en compte els drets d'igualtat, de participació tant a nivell ciutadà com a nivell polític. Aquest canvi en la situació de la dona es va produir amb les reformes de les lleis a nivell civil i penal, que varen donar pas a valors democràtics.

    D'altra banda, la Unió Europea volia fer desaparèixer les diferències socials i de gènere entre homes i dones.

    Tot i les reformes recollides en la CE78 les dones de finals dels setanta seguien trobant limitacions en la política, que es reivindicaven des dels moviments feministes de l'època. Aquest moviment era també recolzat per dones que no creien en el text constitucional. En el 1979 es va crear el Partit Feminista amb l'objectiu de fer la Revolució feminista.

    A la dècada dels 80 comença a existir una acció política destinada a les dones, encara que la realitat no coincidia amb la legislació.

    La incorporació de la dona en el treball, en la industrialització, ha millorat la situació actual d'aquesta. La millora en la situació de la dona també és degut a factors demogràfics, econòmics, familiars, socials, ideològics i educatius.

    Tot i així, encara ara la dona pateix discriminacions en l'àmbit professional, en l'àmbit familiar i és una de les principals víctimes de la violència de gènere, és per això que continua lluitant per aconseguir la igualtat d'oportunitats.

  • Dades estadístiques

  • Si bé és cert que no podem guiar-nos només per les estadístiques, és important fer una ullada per fer-nos una idea de com està actualment la situació de la dona. Éssent conscients que no són del tot realistes, és una forma d'estudi força validada i no la podem obviar.

    Residents estrangers a Catalunya el 2002.

    L'any 2002 hi havia 328.461 persones estrangeres residents a Catalunya. D'aquestes persones el 41, 4% són dones. L'estadística indica que amb una diferència del 18 %, hi ha més homes estrangers a Catalunya dins del marc de la legalitat, tot i que no trobem que sigui una diferència gaire rellevant. No podem obviar que la estadística presentada no inclou les persones a les quals no els consta el país de procedència ( tècnica que fan servir moltes persones d'orígen immigrat per evitar ser repatriats), ni evidentment les persones que resideixen al pais fora de la legalitat ( sense papers).

    Treballadors/es estrangers/es afiliats/des a la Seguretat Social en alta laboral al 2002 a Catalunya.

    Referent a l'afiliació de la seguretat social, la diferència envers les taxes anteriors és més significativa, ja que el doble tan per cent d'homes, treballen dins del marc legal. Podem especular que aquest fet es dona ja que la majoria de dones treballen en l'àmbit domèstic, que són un tipus de tasques no reconegudes.

    Taxes d'ocupació segon trimestre 2004. Dones entre els 35 a 44 anys.

    En aquest gràfic, hem escollit les edats compreses entre els 35 i el 44, com exemple de la diferència que es dona entre homes i dones en ocupació. A partir d'aquesta edat la separació és més creixent arribant a les edats compreses entre els 55 a 64 on la separació és del 16%. Ens podem aventurar a suposar que un dels elements claus en aquesta diferència és la família ja que l'edat escollida ( que és on comencen a diferènciar-se ), és quan la dona, per norma general, té fills.

    Taxes d'atur segon trimestre 2004, dones entre 25 i 54 anys.

    Les taxes d'atur recullen el global de 25 anys amb la qual cosa no es noten tant les diferències d'edat però és significatiu, que gairebé el doble de dones estan a l'atur, ja sigui com a fet social o bé com a reflexe de la societat.

    Presència de les dones alcaldesses: legislatura del 1991-1995.

    Presencia de les dones alcaldesses legislatura del 2003- 2007.

    En les dos taules següents veiem com en l'exemple de les alcaldies al 1991 només hi havia 36 alcaldesses arreu de Catalunya. En quatre candidatures més, augmenten en un 6% les alcaldesses a Catalunya, cosa que ens porta a pensar que tant la societat en general com des del poder polític es deixa entreveure que hi ha hagut una evolució favorable, per una banda, i per l'altra l'accés a l'educació en camps on fins ara la dona no havia participat.

    Violència contra les dones, denúncies a Catalunya.

    Aquestes són les denúncies per maltractament produides per la parella, efectuades a Catalunya des de l'any 2000 fins setembre del 2004.

    Dones mortes a Catalunya per violència domèstica.

    Aquestes son les dades de les dones mortes a Catalunya per la seva parella o exparella, o en l'àmbit familiar, des de l'any 2000 fins el 15 de novembre de 2004.

    La situació de la dona a Catalunya al 2004, encara no és la mateixa que la dels homes, les estadístiques ens demostren una vegada més aquest fet.

    Com a dones volem que aquesta situació canvi sense voler caure en el feminisme radical, pensem que s'ha de seguir en una línia de treball d'equiparació, des de l'institut català de la dona la cosa va encaminada en aquest sentit

    A continuació, aprofundirem en tres temes que pensem que son prou rellevant en l'àmbit de la dona i on veurem que aquesta primera visió des del marc històric i estadístic, és el correcte.

    2. LA DONA EN L'ÀMBIT LEGAL

    Per avançar cap a la igualtat entre homes i dones, hem de posar-nos tots determinats objectius , especialment relacionats a un ple respecte cap els drets humans, possibilitant l'accés de les dones a llocs de presa de decisions, millorant la situació de les dones en l'àmbit laboral, eliminant estereotips sexistes, concienciant en contra de la violència de gènere, erradicant la feminització de la pobresa, fomentant els estudis de gènere, i conciliant les responsabilitats familiars de les dones i dels homes.

    Així doncs, en defensa de lo esmentat anteriorment, parlarem del paper de la dona en l'àmbit legal, pel que ubicarem la qüestió des de dos punt de vista:

    - el geogràfic i cultural, més concretament a Catalunya, dintre de l'estat espanyol i del seu entorn, fent una al·lusió a la Declaració Universal dels Drets Humans, una referència a la Constitució Espanyola, i al seu articulat, i una introducció a L'Estatut d'Autonomia.

    - l'àmbit temàtic, es farà menció als tres drets principals que podriem dir que aglutinen tot l'aspecte legal, aquests són el dret civil-administratiu, el dret processal-penal .

    Hem de dir no obstant, que aquest treball no pretén ser un manual de lleis i/o preceptes legals, sinó únicament donar una visió global del paper de la dona a l'àmbit legal, i mes concretament de com el dret en les seves diferents versions ha tractat temes que estan directament relacionats amb la dona, els seus drets o obligacions, sense oblidar-nos de problemàtiques que estan íntimament relacionades amb la dona, com son la violència domèstica (veure annexos 1 i 2 i el punt “La dona i el sistema Judicial”) o la immigració i l'ablació.

    Igualment tractem aspectes dels menors d'edat en l'àmbit legal, per considerar que aquests estan vinculats en moltes de les problemàtiques de la dona, mostrant que no hi ha cap diferenciació entre nens i nenes.

    2.1. Declaració Universal dels Drets Humans

    Fent una petita referència històrica del per què, el com i el quan es va crear la Declaració Universal dels Drets Humans, direm que els seus inicis van ser un intent de donar resposta jurídica i política als crims en massa comesos durant la Segona Guerra Mundial.

    En les llargues negociacions vers al text final, els representants dels països capitalistes havien insistit en la importància dels drets i llibertats individuals, mentre que les delegacions dels països comunistes posaven l'accent en els drets de tipus social i econòmic. I, encara que l'esborrany final era un còctel dels dos components, ningú estava ben segur del resultat. Finalment, la Unió Soviètica i alguns països de la seva àrea d'influència (més Aràbia i Sudàfrica) es van abstenir, i el text va ser aprovat per majoria aclaparadora.

    S'ha de dir, que l'ONU per ser una organització no governamental, de caire universalista, que està composat per la majoria de governs del món, ha de tenir una base de consens, i que la majoria de les declaracions que fa no són obligatòries pels estats, però quan aquests les firmen llavors tenen un tractament vinculant, i d'obligatorietat, encara que ningú no vigila que es compleixin.

    Hem seleccionat els articles que detallem a continuació, per il·lustrar l'evident igualtat legal que hauria d'existir entre homes i dones, que proclamen llibertats, garanties jurídiques individuals o drets polítics, drets de caire social i continguts econòmics.

    El contingut de la Declaració Universal :

    Dos grans classes de drets humans: personals i socials.

    Els articles de la declaració no estan gaire ordenats per tipus, tal com veurem tot seguit:

    Declaració de principis

    Art.1

    Igualtat de tots els éssers humans.

    Art. 2

    Contra la discriminació

    La defensa de les llibertats:

  • Art. 3

  • Dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat personal.

    Art. 4

    Contra l'esclavitud.

    Art. 5

    Contra la tortura i els mals tractaments.

    Art.13

    El dret a la lliure circulació i a l'emigració.

    Les garanties jurídiques:

    Art. 7

    La igualtat davant la llei.
    Art.11

    El dret a la presumpció d'innocència.


    Els drets polítics:
    Art. 28

    El dret a un ordre internacional respectuós amb els Drets Humans.

    Els drets socioculturals:
    Art.16

    El dret al matrimoni.
    Art. 26

    El dret a l'educació.

    Els drets socioeconòmics:
    Art.23

    El dret al treball i a una remuneració equitativa.


    Deures i advertiments:
    Art. 30

    La Declaració mai no pot interpretar-se en contra dels drets que proclama.

    Pel que ens diu la història, la dona ha estat vexada i torturada pels seus semblants des que existeix memòria històrica: aquesta sembla ser la terrible condició humana, però encara que la Declaració Universal i altres documents no siguin la pedra filosofal contra els abusos, sí que han tingut, si més no, un efecte positiu: Les Constitucions de tots els països han anat incorporant, en aquest quasi mig segle, articles que recullen els Drets Humans bàsics. Això és molt important, a partir d'aquí, els governs i la societat, reconeixen com violen les seves pròpies lleis. Aquesta és la palanca amb la qual els defensors dels Drets de l'Home guanyen, poc a poc però incansablement, terreny per a la justícia, la llibertat, i la igualtat, tant de la dona com de l'home, sense distincions.

    2.2 La Constitució Espanyola 1978:

    S'ha de considerar la Constitució Espanyola, com la carta magna del dret a Espanya, es a dir, com a llei suprema de l'Estat.

    Com a tret a destacar, direm que es va lluitar per mostrar-se d'allò més igualitària, en la mesura de lo possible, i no tant sols fugint en el seu esperit de fer qualsevol tipus de discriminació, sinó fins i tot, castigant la discriminació que es pogués donar a lloc, que entre altres coses, la vulneraria violant drets fonamentals, reconeguts per ella, com la igualtat (art.14), la llibertat (art.14, 20.1, 53.2...)

    Aquest esperit de no discriminació és fa constar en l'articulat, i destacaríem la consideració “persona”, (art.17.1), sense cap tipus de distinció. No obstant, en el seu text, pot sobtar que a la Constitució es contemplin reminiscències molt clares a la llei Sàlica de discriminació de la dona, en la successió de la Corona (art. 57.1), donant preferència a l'home davant la dona.

    S'ha de dir que la presència d'aquest precepte, és en part comprensible si tenim en compte la situació política en el moment de la seva redacció i l'àmbit cultural predominant a l'Estat, però no es pot entendre, des de un punt de vista actual i “modern”, on home i dona, lluitem per aconseguir la igualtat, i que aquesta es reconegui a tots els àmbits socials, polítics i culturals.

    També trobem alguns preceptes que podríem dir tenen una certa discriminació, val a dir positiva, de la dona versus l'home (art. 39.2), fet aquest degut a la realitat social del moment de la seva redacció com hem comentat anteriorment, i que actualment hem de entendre com la finalitat d'aconseguir una més ràpida igualtat i un ben estar pels fills, sense diferenciació entre home -dona .

    Com a anotació anecdòtica, hauríem de dir que no va haver cap dona que participés directament en la redacció de la Constitució, però no en tenim cap dubte, que si aquesta es fes ara, la situació seria molt diferent i la dona participaria i col·laboraria de forma activa i directa

    A partir d'aquesta llei marc que és la Constitució, com ja hem comentat, es formen i s'articula la resta de l'ordenament jurídic legal, amb les seves diferents vessants (civil, penal, administratiu ....) i és per això, que aquests drets no tant sols han de fugir de la discriminació, sinó perseguir-la i penalitzar-la.

    2.2.1 Articulat:

    Títol preliminar

    Art. 1.1 Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

    Es reconeix l'estat com a social, és a dir, que existeix interacció entre l'estat i la societat, per tant, queda implícita la realitat dels valors anticonstitucionals sobre la falsa concepció de superioritat o de possessió de certs homes sobre qui són o han estat les seves dones o companyes, o qualsevol fet que impliqui desigualtat, indefensió o imposició.

    Art. 9.2

    Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n'impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

    Aquest principi d'igualtat vincula a tots els poders públics i els imposa determinades obligacions.

    Els poders públics han de realitzar les actuacions necessàries per promoure les condicions idònies perquè la llibertat i la igualtat de les dones siguin reals i efectives.

    Títol I Dels drets i dels deures fonamentals.

    Art. 10.1

    La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l'ordre polític i de la pau social.

    Art. 10.2

    Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats de la Constitució que reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats i els Acords Internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

    La dignitat de la persona ha de romandre inalterada a qualsevol que sigui la situació en què la persona es trobi, constituint així un mínim invulnerable.

    El dret a la integritat física i psíquica de la dona pertany, com no podia ser d'altre forma, a aquells drets fonamentals als que la Constitució reconeix una importància especial, formant part de la dignitat de la persona.

    Capítol II Drets i llibertats.

    Art. 14

    Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

    A la Constitució s'ha destacat entre les causes de no discriminació, aquelles que s'originen en funció del sexe de les persones.

    La discriminació per raó de sexe constitucionalment prohibida fa referència tant a la que es produeix directa com indirectament

    Secció I Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques.

    Art. 15

    Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat d'allò que puguin disposar les lleis penals militars en temps de guerra.

    El dret a la vida en el seu doble significat moral i físic, és la projecció d'un valor superior de l'ordenament jurídic i constitucional i és el dret fonamental del que depèn l'existència dels restants drets i llibertats.

    Íntimament unit al dret a la vida, es troba, la dignitat de la persona i els dos conceptes suposen el punt de partida per l'existència dels altres drets, tenint els poders públics l'obligació de protegir-los.

    Secció II Dels drets i deures dels ciutadans.

    Art. 32.1

    L'home i la dona tenen dret a contraure matrimoni amb plena igualtat jurídica.

    Art. 32.2

    La llei regularà les formes de matrimoni, l'edat i la capacitat per a contraure'l, els drets i els deures dels cònjuges, les causes de separació i dissolució i els seus efectes.

    Aquest article conté també una previsió igualitària entre els sexes encaminada a acabar amb la situació de desigualtat en què es trobava la dona dintre del matrimoni.

    Aquesta igualtat s'ha estès també al llarg del matrimoni fins a la seva extinció, de manera que home i dona tinguin els mateixos drets, obligacions i càrregues.

    2.3 L'Estatut d'Autonomia de Catalunya:

    Aquest text legal, llei marc de Catalunya, juntament amb la Constitució, ja fa menció en el seu preàmbul a l'agraïment als homes i dones que van contribuir a fer-lo possible, a forjar la seva història, apostant per una societat democràtica i avançada.

    En el seu articulat, fa una al·lusió clara a la llibertat i a la igualtat de l'individu, a la seva participació en els afers polítics, econòmics, culturals i socials, i no dóna cap opció o interpretació discriminatòria per raó de sexe, raça o idees.

    L'Estatut de Catalunya és la nostra eina més fonamental dintre de les fronteres del nostre principat, tenint en compte que existeixen molts drets i deures dels ciutadans/es que ja queden englobats a la Constitució.

    Títol primari Disposicions generals.

    Art. 8.2

    Correspon a la Generalitat de Catalunya, com a poder públic i en l'àmbit de la seva competència, promoure les condicions per tal que la llibertat i igualtat de l'individu i dels grups en què aquest s'integra siguin reals i efectives, remoure els obstacles que impedeixin o dificultin llur plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

    És una mica, un reflex de la Constitució, en el que se'ns explica que tothom ha de viure en igualtat i llibertat, i que la Generalitat és qui ha de vetllar aquí perquè això es compleixi.

    Art. 9.27

    La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre:

    - La promoció de la dona.

    Ens dóna a entendre clarament que la Generalitat té competències clares sobre la promoció de la dona, i tot el que això comporta al seu darrera, ja que hi ha també la protecció, i alguna manera de donar-li les avantatges que sempre li han estat negades.

    2.4 Dret Civil-Adminstratiu:

    EL CODI CIVIL

    El codi civil, té una llunyana perspectiva històrica, on encara que el seu llenguatge sigui bastant clar, trobem una gran quantitat de defectes tècnics i imprecisions, i evidentment una carència dels pensaments i necessitats dels nostres dies, com és el cas quan parlem de maltractament sobre les dones, la unitat familiar, la llei del divorci, o la tutela dels fills, tot això aplicant conjuntament les lleis d'altres codis, pot ajudar a sentenciar a una persona, o a guanyar drets alguna altra, acceptant que no sempre és lo suficientment igualitari que es desitjaria.

  • Article 66 “El marit i la dona, són iguals en drets i deures”.

  • Article 67 “El marit i la dona, han de respectar-se i ajudar-se mútuament i actuar en l'interès de la família”.

  • Mesures cautelars a instància de la víctima: les mesures provisionals o provisionalissimes: articles 102 a 104 de Codi Civil quan s'hagi d'imposar una demanda de separació matrimonial.

  • Llibre I De les persones, Títol IV Del matrimoni, Capítol X De les mesures provisionals per demanda de nul·litat, separació i divorci.

    Art. 102

    Admesa la demanda de nul·litat, separació o divorci, es produeixen, per ministeri de la Llei, els efectes següents:

    1) Els cònjuges podran viure separats i acabar la pressumpció de convivència conjugal.

    2) Queden revocats els consentiments i poders que qualsevol dels conjugues hagués atorgat a l'altra.

    Així mateix, excepte pacte en contra, acaba la possibilitat de vincular els béns privatius de l'altre cònjuge en l'exercici de la potestat domèstica. A aquests efectes, qualsevol de les parts podrà instar l'oportuna anotació en el Registre Civil i, en el seu cas, en els de la Propietat i Mercantil.

    En el cas de les dones, l'article ens explica que a partir de ser admesa la demanda de divorci, tota vinculació de les dues persones quedarà trencada, i cap tindrà deures ni obligacions sobre l'altre persona, es desvincula l'un de l'altre, el problema és que si s'aplica tard, tal com funciona actualment la justícia, ens pot dur unes conseqüències irreversibles, tal i com estem veient pels mitjans de comunicació, en els casos de violència domèstica.

    Art. 104

    El cònjuge que es proposi demanar la nul·litat, separació o divorci del seu matrimoni pot sol·licitar els efectes i mesures que es refereixen els dos articles anteriors.

    Aquests efectes i mesures solament substituiran si, dintre dels trenta dies següents a contar des que varen ser inicialment adoptats, es presenta la demanda davant del Jutge o Tribunal competent.

    Combinat amb l'article 13 de la Llei d'enjudiciament criminal, podria ser una bona resposta eficaç pels jutges de guàrdia davant de situacions reals de perill, oferint una série de mesures que evitarien situacions com les que s'estan vivint actualment, en què un tant per cent molt elevat de les dones mortes havien denunciat la situació anteriorment.

    Art. 105

    No incompleix el deure de convivència el cònjuge que surt del domicili conjugal per una causa raonable i en el termini de trenta dies presenta la demandada sol·licitud que es refereixen els articles anteriors.

    Si la persona està absenta de la casa, per algun motiu, pot tornar sempre, encara que aquest motiu sigui per compliment de penes degut a un maltractament vers la seva parella. A vegades és pitjor el remei que la malaltia, ja que encara què algunes lleis intentin ser justes, n'hi ha d'altres, que són utilitzades pels advocats defensors del maltractador per poder tornar ell a casa, i perquè tot segueixi com fins aquell moment.

    Títol VII De les relacions paterna-filials, Capítol I Disposicions generals

    Art. 158

    El Jutge, d'ofici o a instància del propi fill, de qualsevol parent o del Ministeri Fiscal, dictarà:

    - En general, les demés disposicions que consideri oportunes, a fi d'apartar el menor d'un perill o d'evitar-li perjudicis.

    Totes aquestes mesures podran adoptar-se dintre de qualsevol procés civil o penal o bé en un procediment de jurisdicció voluntària.

    Si alguna persona del seu entorn denuncia que hi ha una situació de risc sobre el menor, el jutge el podrà apartar de la seva família, i pot ser degut per qualsevol causa, en aquest cas, si a casa hi ha una situació de maltractaments, el fill també pot sortir-ne perjudicat.

    Art. 159

    Si els pares viuen separats i no decideixen de comú acord, el jutge decidirà, sempre en benefici dels fills, la cura de quin progenitor es farà càrrec del o dels fills menors d'edat, s'escoltarà a les parts, abans de prendre aquesta mesura, als fills que tinguessin suficient seny i, en tot cas, als que fossin majors de dotze anys.

    S'entén que el fill ha de viure amb un dels dos pares, i quasi sempre amb la mare, sense oblidar la possibilitat que existís un rebuig dels dos, sentiment que judicialment no es pot comprovar.

    Llei de Protecció Jurídica del menor:

    Art. 13. Obligacions dels ciutadans i deure de reserva.

    1. “Tota persona o autoritat, i especialment aquella que per la seva professió o funció detectin una situació de risc o possible abandonament d'un menor, ho comunicarà a l'autoritat o als seus agents més pròxims, sense prejudici de prestar-li l'auxili immediat que precisi”

    Per a supòsits de violència a una família on hi hagi menors. Estableix l'interès superior dels menors sobre qualsevol altre i, a la nova redacció que es dóna a l'article 158 del Codi Civil consta la possibilitat que el/la jutge d'ofici, a instància del fill o de la filla, de qualsevol parent o del ministeri fiscal dicti les disposicions que consideri oportunes a fi d'apartar al menor d'un perill o d'evitar-li perjudici.

    Altres normes civils:

    Promoure la conciliació de la vida familiar, en la igualtat i el respecte, ha esdevingut un dels grans reptes de la nostra societat, no obstant, quan es parla de conciliació, cal aclarir que no és només en referència a les dones, sinó que l'objectiu és prevenir conductes perilloses, ja des de l'educació familiar i la sensibilització.

    Art. 94: permet suspendre el règim de visites si es donen greus circumstàncies que així o aconsellin o s'incompleixin, greus o reiteradament, els deures impostos per la resolució.

    Art.170: estableix la possibilitat de privar total o parcialment al progenitor de la pàtria potestat per sentència fundada en l'incompliment dels deures inherents a la mateixa o dictada a la causa criminal o matrimonial.

    Art 82 - 1er és causa de separació matrimonial la conducta injuriosa o vexatòria i qualsevol altra violació greu i reiterada dels deures conjugals.

    Art. 86 - 5è: També senyala com causa de separació la condemna en sentència ferma per atemptar contra la vida del seu cònjuge, els seus ascendents o descendents.

    2.5 Dret Processal-Penal:

    2.5.1 El Codi Penal

    En primer lloc cal senyalar que el terme família no s'ha restringit en el Codi Penal a la família tradicional ( parella legalment casada amb fills reconeguts ) sinó que es fa extensiu a les parelles de fet, fills del cònjuge reconeguts o no per l'altre, etc.En definitiva: convivents estables per una relació d'afecte.

    El delicte de maltractaments en la família es recull específicament en l'article

    153 que diu:

    Art. 153

    El que habitualment exerceixi violència física o psíquica sobre qui sigui o hagi estat el seu cònjuge o sobre persona que estigui o hagi estat lligada a ell de forma estable per anàloga relació d'afectivitat o sobre els fills propis o del cònjuge o convivent, pupils ascendents o incapaços que amb ell convisquin o que s' estiguin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet de un o altre, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a tres anys, sense perjudici de les penes que pogessin correspondre els delictes o faltes en que s'haguessin concretat els actes de violència física o psíquica.

    Per apreciar l' habitualitat a que es refereix el paràgraf anterior, s'atendrà al número d'actes de violència que resultin acreditats, així com a la proximitat temporal dels mateixos, amb independència de que la dita violència s'hagi exercit sobre la mateixa o diferents víctimes de las compreses en aquest article, i que els actes violents hagin estat o no objecte d'enjudiciament en processos anteriors

    Art. 173

    Delicte de tracte degradant: és a dir que degradi greument la seva integritat moral. Es considera que el tracte degradant és de menys entitat que la tortura però que fereix la dignitat que suposa el menyspreu i la humiliació.

    Art. 617

    1. El que, per qualsevol mitjà o procediment, causi a una altra persona una lessió no definida com a delicte en aquest codi serà castigat amb la pena d'arrest de tres a sis caps de setmana o multa d'un a dos mesos.

    2. El que colpegés o maltractés d'obra una altra persona sense causar-li cap lessió serà castigat amb la pena d'arrest d'un a tres caps de setmana o multa de deu a trenta dies. Quan l'ofès fos alguna de les persones a què es refereix l'article 153, la pena serà d'arrest de tres a sis caps de setmana o multa d'una a dos ,mesos, tenint en compte la possible repercussió econòmica que la pena imposada pogués tenir sobre el conjunt dels integrants de la unitat familiar”.

    Aquesta falta contra les persones és de caràcter públic, perseguible d'ofici i per tant denunciable per agents de l'autoritat sense necessitat de la part agreujada. El critèri distintiu entre el delicte i la falta continua sent el de la necessitat objectiva de tractament mèdic o quirúrgic, a més a més d'una primera assistència facultativa per a la seva sanitat. Tanmateix, la simple vigilància o seguiment facultatiu del curs de la lessió no es considerarà tractament mèdic.

    En l'article 620 que parla sobre injuries, amenaces, i coaccions es modifica el paràgraf final i es fica un nou paràgraf, que passa a ser l'últim, quedant dits paràgrafs amb la següent redacció:

    “Els fets descrits en els dos números anterior sols seran perseguibles mitjançant la denúncia de la persona agreujada o del seu representat legal. Quan l'ofès fos alguna de les persones a les que es refereix l'article 153, la pena serà la d'arrest de dos a quatre caps de setmana o multa de deu a vint dies, tenint en compte la possible repercussió econòmica que la pena imposada pogués tenir sobre la pròpia víctima o el conjunt dels integrants de la unitat familiar...''

    Les faltes recollides en el article 620 només són perseguibles a instàncies de part (és a dir, de l'agreujat o la seva representant legal ): amenaces lleus, coaccions lleus, injuries o vexacions de caràcter lleu.

    Així mateix en la última reforma del Codi Penal s'han introduït mesures no privatives de llibertat, consistents en la prohibició d'aproximació a la víctima o a aquells dels seus familiars, d'altres persones que determini el jutge, així com la prohibició de comunicació amb aquests, sent en el cas dels delictes, que contempla la reforma, ( que comprèn el relatiu a violència contra les dones ) dites mesures d'allunyament no podran excedir de 5 anys.

    En el supòsit en que es tracti de faltes contra les persones dels articles 617 y 620 del Codi Penal, dites mesures no podran excedir de 6 mesos.

    2.5.2 Llei d'enjudiciament criminal:

    Val a dir que aquesta llei és de 1882, i que tot i que ha patit multitud de modificacions, encara dista molt de ser una llei que s'adapti a l'esperit d'igualtat home-dona, que promulga la Constitució Espanyola i exigeix a la societat actual. És per aquest motiu que trobem moltes cites discriminatòries de la dona respecte l'home en bona part del seu articulat.

    Aquesta llei, explica la manera de portar una persona davant de la justícia, i les persones que han de formar del jurat, o la taula de la presidència. Les penes estan redactades en el Codi Penal.

    Llibre I Disposicions generals, Titol III De les competències dels jutges i tribunals en el criminal, Capítol I De les regles per on es determina la competència.

    Art. 13

    Considerant-se com a primeres diligències: Les de donar protecció als perjudicats, consignar les proves del delicte que puguin desaparèixer, recollir i posar en custòdia quan condueixi a la seva comprovació i a la identificació del delinqüent i detenir-lo en el seu cas.

    El contingut d'aquest article fa que a la pràctica no s'adoptin les mesures cautelars que són necessàries per evitar que es produeixin conseqüències greus per les dones que pateixen aquests actes.

    Aquest article són solament mesures cautelars, i combinat amb l'article 57 del Codi Penal, es poden augmentar les penes.

    Títol IV De les persones a qui correspongui l'exercici de les accions que neixen dels delictes i faltes

    Art. 103

    Tampoc podran exercir accions penals entre si:

    - Els conjugues, a no ser per delicte de faltes comeses per l'un contra la persona de l'altre o la dels seus fills, i pels delictes d'adulteri, amistançament i bigàmia.

    - Els ascendents, descendents i germans consanguinis o uterins i afins, a no ser per delicte o falta comeses pels uns contra les persones dels altres.

    Aquesta llei encara conserva una referència anacrònica a l'adulteri i amistançament, tot i les reformes que hi han hagut actualment, això ens denota com està encara avui dia la justícia.

    També es pot aclarir que no serà possible obrir accions penals entre els cònjuges per delictes d'abandonament de la família o sostracció de menors, quan el cònjuge surti del domicili familiar per una causa justificable, com són els maltractaments.

    Art. 104

    Les accions penals que neixen dels delictes de calúmnia i injúria, tampoc podran ser exercitats per altres persones, ni de manera diferent que les prescrites en els respectius articles del Codi Penal.

    Les faltes consistents en l'anunci per mitjà de la impremta de fets falsos o relatius a la vida privada amb el que es perjudiqui o ofengui a particulars, en mals tractaments inferits pels marits a les seves dones, en desobediència o mals tractes d'aquest cap a ells, en faltes de respecte i submissió dels fills respecte dels seus pares o dels pupils respecte als seus tutors i en injúries lleus, solament podran ser perseguides pels ofesos o pels seus legítims representants.

    Es fa encara al·lusió al dret de correcció del marit i a la obligatorietat d'obediència de la dona, als maltractaments inferits pels marits a les seves dones, en els supòsits en què les faltes corresponents solament puguin ser perseguits a instància dels ofesos o dels seus representants legítims, punts totalment contraris a l'article 32 de la Constitució.

    Llibre VI Del procediment pel judici sobre faltes

    Art. 962

    Desprès que el Jutge competent tingui noticia d'haver-se comès alguna de les faltes en el Llibre III del Codi Penal o en les lleis especials que pugui perseguir-se d'ofici o prèvia denúncia del perjudicat, demanarà convocar a judici verbal el Fiscal, al querellant o denunciant si n'hi hagués, al pressumpte culpable i als testimonis que poden donar raó dels fets, senyalant dia i hora per la celebració del judici. Així mateix s'indicarà en la citació que les parts poden ser assistides per un Advocat.

    A la citació que es faci dels presumptes culpables s'acompanyarà copia de la querella si s'hagués presentat, o una relació succinta dels fets en què consisteixi la denuncia i, en dita citació, s'expressarà que el citat ha d'acudir al judici amb les proves que tingui. Sempre haurà de transcórrer, al menys, un dia entre l'acte de citació del pressumpte culpable i el de la celebració del judici, si el citat resideix dintre del terme municipal, i un dia més per cada cent quilòmetres de distància si resideix fora d'aquest.

    Aquest article ens explica les primeres presentacions de l'acusat davant de la justícia, i de la forma que ho ha de fer. Sempre, ha d'haver una denúncia del perjudicat, i ell mateix haurà d'aportar les proves i els testimonis corresponents dels fets que està denunciant.

    Art. 969

    El judici serà públic, donant principi per lectura de la querella o de la denúncia, si les hagués, seguint a aquest l'exàmen dels testimonis convocats, i practicant-se les demés proves que proposi el querellant, el denunciant i Fiscal, si assisteix, sempre que el Jutge les consideri admissibles. La querella haurà de reunir els requisits de l'article 277, excepte que no necessita firma d'Advocat ni Procurador.

    Seguidament s'escoltarà l'acusat, s'examinaran els testimonis que presenti en el seu descàrrec i es practicaran les demés proves que ofereixin i fossin pertinents, observant-se les prescripcions d'aquesta Llei en quan siguin aplicables. Acte continuat exposaran de paraula les parts el que creguin convenient en suport de les seves respectives pretensions, parlant primer el Fiscal, si hi assisteix; desprès, el querellant particular o el denunciant i, per últim, l'acusat.

    El Fiscal assistirà als judicis sobre faltes, sempre que a ells sigui citat en condició de l'article 962. El Fiscal General de l'Estat impartirà instruccions sobre els supòsits en què, en atenció de l'interès públic, els Fiscals podrien deixar d'assistir al judici, quan la persecució de faltes exigeixi la denúncia de l'ofès o perjudicat.

    En aquests casos la denúncia tindrà valor d'acusació, sense perjudici d'entendre, si el denunciant no qualifica el fet denunciant o no senyala la pena amb que ha de ser castigat, que deixi aquests extrems al critèri del Jutge, excepte que el Fiscal formuli per escrit les seves pretensions.

    El fet de no ser obligatori la presència dels membres del Ministeri fiscal en els judicis de faltes ocasiona, a la pràctica, que aquests comportaments quedin sense sancionar, en molts casos.

    Aquest article ens explica una mica com és un judici, i les persones que han de formar part d'ell.

    2.5.3 La dona i el sistema judicial:

    Quan es tramita la denúncia i es fa arribar al jutjat de guàrdia, el sistema judicial entra en funcionament.

    Funcions del sistema:

    És l'encarregat de dur a terme tots els tràmits i actuacions que tenen a veure amb el procés judicial per a l'enjudiciament de les conductes antijurídiques.

    Temes que el Departament de Justícia ha de resoldre:

    Existeixen alguns temes a debat entorn als tràmits judicials que cal analitzar i estudiar si són viables, com:

    Estudi de mesures cautelars

    Coordinació dels aspectes civils i penals del procediment

    Judicis ràpids

    Justícia gratuïta

    Mecanismes d'acumulació de faltes

    Proposta de mesures penals alternatives pels agressors

    2.5.4 Sistemes complementaris:

    Sistema d'assessoria legal:

    Aquest sistema té la funció de donar a la víctima tota la informació legal que li calgui per al seu cas i si s'escau assistència lletrada.

    Funcions del sistema:

    - Donar en els supòsits legalment previstos assistència lletrada.

    - Donar suport i informació en els tràmits del procés judicial o en les qüestions legals.

    Segons el tipus de cas, realitza les següents funcions:

    Quan una dona vol denunciar maltractaments físics i/o psíquics:

    Des del sistema es donarà en primer lloc la informació legal del cas i s'informarà dels supòsits que es tingui dret a assistència jurídica gratuïta.

    Assistència lletrada, gratuïta o no segons la situació econòmica de l'afectada.

    Prestar suport i donar informació en els tràmits del procés judicial.

    Temes que el Departament ha de resoldre

    Cal definir com es prestarà aquest servei. Seria interessant analitzar si cal o no crear un servei d'assessoria telefònica (telèfon 900)

    2.5.5 Sistema de protecció:

    Quan una dona necessita protecció, perquè existeix un risc elevat per a la seva integritat física, l'agent de policia que atengui a la víctima haurà d'establir les mesures de protecció necessàries d'acord amb la urgència i les característiques dels fets denunciats i, alhora donarà coneixement dels fets al Jutjat de Guàrdia per tal que aquest a la vista de les circumstàncies, estableixi les mesures de protecció que consideri adients.

    Funcions del sistema:

    La seva funció és posar en marxa les mesures de protecció adequades per evitar que l'agressor agredeixi la víctima.

    Temes que el Departament ha de resoldre:

    - Cal delimitar quina serà l'actuació de cada un dels departaments responsables del sistema.

    - Cal que el Departament de Justícia potenciï la participació dels òrgans judicials en el sistema.

    - Cal que el Departament de Governació faci intervenir en el sistema a tots els cossos policials existents.

    - Cal donar a tots els cossos policials especialitzats per atendre a les dones víctimes de maltractaments.

    Quan la víctima interposa la denúncia o sol·licita ajut sense interposar denúncia, el funcionari que l'atengui li haurà de demanar si vol ajut i l'acompanyament i li explicarà el tipus de servei que presta aquest sistema.

    En cas afirmatiu, el funcionari l'haurà de posar en contacte amb el Sistema d'acompanyament que serà l'encarregat de prestar-li aquest servei.

    Delicte contra la llibertat sexual

    Art. 178

    “El qui atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona, amb violència o intimidació, serà castigat com a responsable d'agressió sexual amb la pena de presó d'un a quatre anys.”

    Art 179

    Delicte de violació ( que inclou la introducció d'objectes i membres corporals per via vaginal o anal).

    Art 181

    Abús sexual.

    Art. 183

    Abús sexual amb engany.

    Art.184 assajament sexual.

    Altres : Mesures cautelars: prohibició que l'inculpat visqui en un determinat llocs o d'aproximar-se i comunicar-se. L'incompliment de les mesures cautelars pot esdevenir un delicte de trencament de la mesura cautelar ( art 468 codi penal).

    Comunicació de la víctima: s'estableix que es comunicarà a la víctima els actes que puguin afectar a la seva seguretat ( aixecament de mesures cautelars, llibertat condicional...)

    Aquest recull d'articles exemplifica les característiques del marc legal espanyol pel que fa a la igualtat d'oportunitats entre homes i dones i al maltractament específic que rep la violència familiar en el codi penal.

    L'atenció a les víctimes està regulada en la Llei 35/1995, d'ajuts i d'assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual. (BOE núm. 296, de 12 de desembre). El Reial Decret 738/1998 de 23 de maig, aprova el reglament d'ajuts a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual (BOE núm. 126, de 27 de maig).

    L'anomenada “Llei de Víctimes” fa referència a tot un seguit de motivacions que es poden resumir en l'abandonament històrico-social que ha rebut la víctima. L'Estat, amb una intervenció positiva, pretén restaurar la víctima del delicte en la situació en què es trobava abans que es cometés o, almenys, pal·liar els efectes que el delicte li hagi produït.

    Es reconeix que les conseqüències, en casos de delictes violents, suposen l'alteració de la vida habitual avaluable en termes econòmics; en cas de mort, també es consideraran les víctimes indirectes. La llei regula l'ajut econòmic a les víctimes de delictes violents i l'assistència a víctimes de tot tipus de delicte.

    Tanmateix, la llei diferencia entre l'ajut inspirat pel principi de solidaritat i les indemnitzacions degudes pel culpable del delicte.

    La llei considera els delictes violents i els delictes dolorosos comesos a Espanya i els delictes susceptibles de generar ajuts públics, que són els delictes amb resultat de mort, lessions corporals greus, danys greus en la salut física o mental. Per a la valoració d'aquests delictes ens remetem a la legislació de la Seguretat Social.

    La quantificació dels ajuts es farà a partir dels barems d'incapacitat fixats per la Seguretat Social amb l'aplicació dels coeficients correctors (situació econòmica de la víctima, nombre de persones que en depenen, grau d'afectació) en cada cas.

    També es beneficiaran d'aquests ajuts les víctimes dels delictes contra la llibertat sexual, encara que es cometin sense violència. L'ajuda econòmica es declara incompatible amb les indemnitzacions per danys i perjudicis causats pel delicte, que s'estableixen mitjançant sentència. La gestió d'aquest sistema d'ajuts quedarà regulada pel Ministeri d'Economia i Hisenda. La concessió de l'ajut queda condicionada al fet que s'hagi produït una resolució judicial que posi fi al procés penal. En els casos en què la situació econòmica de la víctima sigui precària, la llei preveu la possibilitat de concedir ajuts provisionals.

    En el cas de lesions o danys determinants d'incapacitat permanent o de mort de la víctima, la percepció dels ajuts serà compatible amb la de qualsevol pensió pública que el beneficiari tingués dret a percebre. Els ajuts per incapacitat permanent seran compatibles amb els ajuts d'incapacitat temporal.

    Com a beneficiaris, la llei considera que poden accedir als ajuts els qui en el moment de perpetrar el delicte siguin espanyols, membres de la CEE, o ciutadans que, encara que no pertanyin a la CEE, pertanyin a un Estat on es reconeguin ajudes anàlogues.

    Concepte de Lesions i Danys

    Seran considerades lesions greus les lesions que danyin la integritat corporal o la salut física o mental de la persona i que la incapacitin amb caràcter temporal o permanent. No serà considerada incapacitat permanent la que no suposi un grau de minusvalia inferior a un 33 %. Les lesions seran valorades de conformitat amb la legislació de la Seguretat Social i hauran de tenir una incapacitat superior als 6 mesos.

    Criteris per determinar l'import dels ajuts

    Els ajuts no podran superar mai la indemnització fixada en la sentència quan el culpable del delicte sigui declarat en insolvència parcial. Per incapacitat temporal, la quantitat a percebre serà el doble del salari mínim interprofessional mensual i dependrà del grau d'incapacitat.

    En els casos de mort, l'ajut màxim serà de 120 mensualitats del salari mínim interprofessional. A aquests barems s'hi han d'aplicar coeficients correctors segons:

    - el nombre de persones que depenien de l'afectat

    - la situació econòmica de la víctima

    - el grau d'afectació

    En els casos de delictes contra la llibertat sexual, els ajuts sufragaran les despeses del tractament terapèutic lliurement seleccionat per la víctima, en la quantia màxima de 5 mensualitats del salari mínim interprofessional. Es concedirà l'ajut encara que les lesions o els danys soferts no siguin determinants d'incapacitat temporal. I aquest ajut serà compatible amb els ajuts per danys que produïssin incapacitat temporal o lesions invalidants.

    Per a la tramitació d'ajuts, es podran sol·licitar informes pericials sobre la gravetat de les lesions. El reglament especifica que l'existència de danys en la salut mental de la víctima susceptibles de tractament terapèutic s'haurà d'acreditar mitjançant informe del metge forense. La sol·licitud d'ajut prescriu a l'any de la data de la comissió del fet delictiu. Les ajudes provisionals seran concedides amb anterioritat a la resolució judicial, sempre que quedi demostrada la situació de precarietat econòmica en què ha quedat la víctima o els seus beneficiaris.

    El magistrat, el Ministeri Fiscal, els funcionaris, la policia, tenen el deure d'informar la víctima de la possibilitat de sol·licitar ajuts. El Ministeri Fiscal protegirà la víctima de tota publicitat no desitjada. El Ministeri de Justícia i Interior haurà d'implantar oficines d'assistència a les víctimes als jutjats, als tribunals o a les fiscalies quan les necessitats ho exigeixin; també podrà firmar convenis per a la gestió d'aquests serveis per part de les CCAA i amb les Corporacions Locals.

    La “Llei de Víctimes” ofereix a la persona que ha estat víctima d'un delicte l'accés a un servei d'ajuts, per evitar que la situació s'agreugi. En matèria de protecció a les víctimes de maltractaments, la regulació està recollida en la Llei Orgànica 14/1999, de 9 de juny, de Modificació del Codi Penal (Art. 33, 39, 48, 57, 83, 105, 153, 617 i 620) i de la Llei d'Enjudiciament Criminal (Art. 13 i 109, i introducció de S 44 bis). La redacció original de l'article 153 del nou Codi Penal introdueix, per primera vegada, la figura del delicte de maltractaments però, per ser reconeguts, exigeix que siguin habituals. L'acreditació d'aquesta habitualitat ha representat l'autèntic cavall de batalla que ha impedit quasi sempre l'obtenció de condemnes als agressors, basades en aquest article.

    Amb la Llei Orgànica 14/1999 s'amplia a la violència psíquica, que fins aquest moment estava perseguida pel delicte de tortura, que no exigia l'habitualitat. L'article 153 clarifica el que es necessita per acreditar l'habitualitat: Cal que s'acrediti un nombre d'actes violents propers en el temps, amb independència que hagin estat jutjats anteriorment o no (abans calia que no ho haguessin estat) i també amb independència de la persona sobre la qual havien recaigut els diferents actes violents, sempre que es tractés de les persones a les quals es refereix l'esmentat article, que són les de l'entorn familiar.

    L'article castiga l'agressor pel fet d'infligir maltractaments de manera habitual, amb independència de les lesions produïdes, que es castiguen a part. En cas contrari, no es pot acreditar l'habitualitat dels maltractaments i s'haurà d'intentar que siguin qualificats com a falta (el delicte comporta una pena de presó de 6 mesos a 3 anys, mentre que la falta comporta arrest de 3 a 6 caps de setmana o multa d'1 o 2 mesos).

    Sobre la protecció a la víctima cal dir que, de manera preventiva, la Llei d'Enjudiciament Criminal permet al jutge adoptar mesures de distanciament de l'agressor en relació amb la víctima i/o els seus familiars. Una de les principals aportacions de la Llei Orgànica 14/1999 de Modificació del Codi Penal i de la Llei d'Enjudiciament Criminal és que introdueix penes privatives de drets adreçades als culpables de determinats tipus de delictes, que són perfectament aplicables als agressors de maltractaments.

    Aquestes penes privatives, que vindran fixades en la mateixa sentència, sí que són veritablement autèntiques mesures de protecció de la víctima, ja que apunten a la privació, respecte l'agressor, del dret a residir en determinats llocs, o d'acudir-hi, per impedir al penat tornar al lloc on s'hagi comès el delicte o al lloc on resideixi la víctima o la seva família, si fossin diferents.

    També s'estableix la prohibició d'aproximar-se a la víctima, als familiars de les víctimes o a les persones que el jutge o el tribunal determinin, impedint al penat que s'apropi a qualsevol lloc on siguin, així com que s'apropi al domicili d'aquestes persones, als seus llocs de treball i a qualsevol altre lloc on vagin freqüentment. Així mateix s'introdueix la prohibició que es comuniqui amb les víctimes o amb els seus familiars o amb les altres persones que el jutge o el tribunal determinin.

    Depenent de la gravetat del delicte, aquestes prohibicions tindran una durada que pot oscil·lar entre menys de 6 mesos i més de 3 anys, encara que en determinats delictes que senyala la llei no podran excedir de 5 anys.

    Aquesta llei modifica la redacció original de l'article 104 de la Llei d'Enjudiciament Criminal i permetrà la persecució d'ofici de les faltes de maltractaments, és a dir, si el jutge té coneixement d'aquests fets per la via que sigui, podrà ell mateix iniciar el procediment judicial sense la denúncia de l'ofesa, que abans era un requisit previ. Això és un gran avenç, si tenim en compte que encara costa molt aconseguir que les dones denunciïn les situacions de violència que pateixen.

    2.6 EL DRET PENITENCIARI

    Existeix una legislació penitenciaria, on podíem citar varis textos legals, con la Llei Orgànica 1/1979 Llei General Penitenciaria, o el Reial Decret 1201/1981, que aprova el Reglament Penitenciari, on trobem fets tant importats com lo especificat a l'article 27, o el 38.2 que parla de les recluses amb fills menors al seu càrrec, aquesta part del treball, ens agradaria fer rellevància a altres punts, com per exemple, els estudis en torn a la presó, que normalment s'han orientat, a estudiar el seu interior, o a les repercussions de l'empresonament que no acabaven en els empresonats, sinó que la pena privativa de llibertat també té repercussions, sovint greus, en les famílies de les i dels sotmesos a la pena privativa de llibertat, volem donar la veu especialment a les dones, a les esposes, companyes, mares i filles dels presos, víctimes directes i màximes coneixedores d'aquesta problemàtica.

    El tractament és un dels aspectes fonamentals en l'activitat penitenciaria dirigida a la reeducació i reinserció social. No Obstant, es un concepte complex, per aquest motiu a vegades esperem que doni solucions que no pot oferir i altres vegades no s'aprofiten totes les oportunitats que ofereixen aquests programes.

    La paraula tractament ens recorda l'acció terapèutica del metge davant d'una persona que pateix una malaltia. Les investigacions més recents no han trobat cap patologia específica que diferencií a les persones que han comès un delicte del que no ha comès cap. Les persones que cometen delictes a vegades han viscut situacions cojunturals no massa bones. La possibilitat de reinserció parteix de la pròpia persona, i els programes faciliten la seva toma de decisió. Els programes estan basats en l'idea de que el comportament de les persones es el resultat del aprenentatge i la pràctica. El tractament no és una cosa aïllada, és necessari que participi tota l'organització de la presó perquè estimuli el comportament positiu. No es pot esperar que tota la reinserció es faci a la presó .

    Convé comptar, a més amb la participació de persones i institucions de l'exterior. El centre penitenciari s' organitza mitjançant programes motivacionals, on les sortides programades son un recurs molt utilitzat. Totes les activitats son realitzades per l' equip de tractament

    2.6.1 La dona i el sistema penitenciari

    Ser mare a la presó:

    La Llei Orgànica 13/1995 estableix que l' edat màxima dels fills per conviure amb la mare, és fins als tres anys en un centre tancat.

    Un dels problemes amb que es troben les mares recluses, és la pròpia administració, que desconfia per principi d'elles, per la possibilitat de fer servir els infants com un mitjà per introduir drogues al centre, o com arma per exigir millores penitenciaries, sense mirar la banda positiva de la situació, que és el fet de que el nen o nena es converteixen sovint en un subjecte idealitzat, sobre el que projectar les esperances i els somnis, una motivació per reinsertar-se.

    Es cert, que no és el millor lloc per criar un infant, un entorn tancat, on la relació mare-fill fa que les mares tinguin al nen sempre sota un control de vegades desproporcionat, limitant les relacions amb altres nens, ja que temen que cometin algun tipus d'incompliment de les normes del centre.

    A mesura que s'apropa l'edat de separació, les recluses comencen a desenvolupar episodis de depressió, i se n'adonen que el nen es innocent i ella, té una condemna més o menys llarga.

    Hauríem d'aprofundir en el conjunt de problemàtiques d'ordre social, econòmic, jurídic, psicològic, etc. que afecten a les famílies dels empresonats, determinar les principals necessitats dels seus entorns familiars, promoure un major coneixement per part de les institucions de les conseqüències de l'empresonament, potenciar debat ciutadà entorn a l'ús de la pena privativa de llibertat i dissenyar possibles intervencions que puguin minvar o pal·liar aquestes problemàtiques.

    Dones i nens a presó:

    Capítol V

    Internament en unitats de mares

    Art. 178

    Normes de funcionament:

    L' administració penitenciaria ha de disposar per als menors i les seves mares d'unitats de mares que s' han de regir, en els aspectes essencials, per les normes següents:

    1.- La junta de tractament ha de programar les activitats formatives i lúdiques, i també les sortides programades a l'exterior dels menors, amb una atenció especial a la seva integració social en la comunitat on estigui ubicat l'establiment, per la qual cosa han de disposar de la col·laboració dels especialistes.

    2.- En aquestes unitats ha de haver un especialista en educació infantil que ha d' orientar la programació d'educació i lúdica de les activitats dels menors.

    3.- Els menors han de tenir coberta l'assistència mèdica a l'establiment per un especialista en pediatria.

    4.- L' administració ha de garantir als menors les hores de descans i de joc que necessitin.

    5.- El règim de visites del menor només es pot restringir de manera transitòria per raons d'ordre i de seguretat de l'establiment.

    6.- En el cas de mares que no tinguin mitjans econòmics suficients, l'administració ha de proveir el que sigui necessari per la cura infantil dels fills amb qui comparteixin l'internament.

    Art.179

    Horari flexible

    Amb relació a les internes amb fills menors classificats en tercer grau, la junta de tractament pot aprovar un horari adequat a les seves necessitats familiars a fi de fomentar el contacte amb llurs fills en l'ambient familiar, i llavors poden pernoctar al domicili i ingressar a l'establiment durant les hores diürnes que es determinin.

    Art.180

    Unitats dependents

    El centre directiu pot autoritzar, a proposta de la junta de tractament, que les internes classificades en tercer grau de tractament amb fills menors siguin destinades a unitats dependents exteriors, on aquests fills es podran integrar plenament en l'àmbit laboral i escolar.

    Art. 181

    Adopció de mesures excepcionals

    Quan es detecti que un menor és objecte de maltractament, físics o psíquics, o és utilitzat per la seva mare o els familiars per introduir o extreure de l'establiment substàncies o objectes no autoritzats, el consell de direcció, amb l'informe previ de la junta de tractament, ho ha de comunicar a l`autoritat competent en matèria de menors perquè decideixi el que cregui procedent.

    Una de les necessitats bàsiques del nen és la de poder relacionar-se amb els seus progenitors, o al menys amb un d' ells. L'unió familiar resulta fonamental pel desenvolupament psicosocial del menor. Qualsevol substitut d' aquesta acostuma a ser problemàtic. Concretament, la institucionalització del menor, s'hauria d'utilitzar com a últim recurs, únicament per aquells casos en els que no haguessin altres vies alternatives.

    Identificar el dret de tots els nens i nenes a viure amb els seus progenitors en un ambient normalitzat i tenint cobertes les necessitats bàsiques (econòmiques, sanitàries, educatives, afectives) pel seu desenvolupament com a persona.

    L'interès dels menors està estretament vinculat amb l'interès de la mare ja que ambdós el poden denominar com el dret dels individus a tenir una família normalitzada i digna.

    2.7. Llei dones immigrants

    En quant les persones d'orígen immigrat, ens trobem que hi ha molts estereotips creats, i quan parlem de dones immigrants aquests prejudicis encara s'accentuen molt més. Per aquesta raó, considerem que és un tema interessant i rellevant com per a mostrar quatre pinzellades en el contingut d'aquest treball.

    Tot procés migratori és complex i divers, amb moltes variacions en funció del país d'origen, les diferències culturals entre el país d'origen i el de destí, les polítiques migratòries, el mateix projecte migratori de les persones que emigren (emigració temporal o permanent, etc.). En el cas de les dones, a aquesta complexitat, cal afegir-hi els rols que tenen en la seva societat d'orígen on elles, solen ser les qui assumeixen el paper de conservadores de la identitat cultural del grup, especialment si formen part d'un grup familiar, etc.

    Les actuals migracions es donen en un context d'enduriment de les polítiques migratòries, que cada vegada són més restrictives.

    La publicació de la llei 4/2000 aprovada a l'anterior legislatura, fruit del consens entre les diverses forces polítiques, suposà una millora insuficient però substancial en relació a l'anterior llei. La seva existència ha estat efímera, i la seva aplicació pràcticament inexistent, existint una constant variació legislativa en aquest tema.

    La nova llei 8/2000 manté que només poden obtenir el permís de residència aquelles persones que disposen de contracte laboral. Un alt percentatge de dones immigrades treballen a l'economia submergida ( el 80% segons l'informe Anual de Sos-Racisme, 1999) per la qual cosa és difícil que obtinguin un contracte en regla o la residència..

    La última modificació feta de la llei, tot i que millora alguns aspectes parcials, manté el model general de l'anterior, on els canvis fonamentals són l'accés de la població irregular als drets socials bàsics (sanitat, educació i assistència jurídica), la possibilitat de regularització a qui acrediti dos anys de residència i la possessió de mitjans econòmics (atorgament d'un permís provisional, de durada superior a 90 dies i inferior a 5 anys, segons fixi el Reglament d'aplicació) i una major racionalitat en els tràmits.

    La Llei segueix recollint diversos drets que a les dones immigrades ja els pertoquen com a residents, independentment de la seva condició d'estrangeres, donant així a entendre que podrien no tenir-los. Aquest "apartheid jurídic" obstaculitza, a nivell efectiu però també a nivell simbòlic, el reconeixement per part de la societat receptora, de que existeix una única societat formada per persones de diversos orígens, i contribueix a construir una imatge que fomenta la dualització social, la construcció d'un "nosaltres" i d'un "ells" que les lleis legitimen.

    Com a conseqüència, el nombre de dones en situació irregular és superior que el d'homes, restant més exposades a la clandestinitat, a l'opressió i a tenir més dificultats per a la inserció social. "Són víctimes fàcils de les xarxes de tràfic d'immigrants, que a banda de l'extorsió econòmica, juguen molts cops amb l'engany i la indefensió, empenyent a algunes dones a l'exercici de la prostitució o a altres formes d'explotació laboral" (Informe Anual Sos-Racisme,1999).

    2.7.1 La mutilació genital femenina

    Finalment, no podíem deixar de fer referència a la mutilació genital femenina, coneguda com ablació, degut principalment al lloc subordinat que històricament han ocupat les dones i nenes en la família, i en general a la societat, que ha fet possible que no se li donés la consideració adequada a aquests brutals abusos.

    La mutilació genital es practica de forma generalitzada en més de 28 països africans i en alguns de l'Orient Mitjà. S'ha començat a produïr també en comunitats d'immigrants en països industrialitzats, Àsia i Llatinoamèrica.

    S'han rebut informes de mutilacions a França, Regne Unit, Dinamarca, Itàlia, els Països Baixos, Suècia, Estats Units... A Espanya s'han produït algunes denúncies que no han estat suficientment confirmades. De vegades les nenes són operades de forma clandestina per persones de les seves comunitats. El més freqüent però, és que es faci venir del país d'origen a metges tradicionals o que s'enviï allà, a les nenes perquè se les practiqui la mutilació.

    No obstant, avui existeix una àmplia gamma de normatives que presenten als governs l'obligació clara d'emprendre accions apropiades i eficaces.

    Dins de tota aquesta normativa cal remarcar en primer lloc la Declaració Universal dels Drets Humans, la pedra angular del sistema de drets humans, quan afirma que “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets”. Recull el dret a la seguretat de les persones i el dret a no ser sotmeses a tractaments cruels, inhumans o degradants, drets que són clarament vulnerats amb la pràctica de la mutilació genital femenina.

    Posteriorment, La Convenció de l'Organització de las Nacions Unides sobre l'eliminació de totes las formes de discriminació contra la dona, que va entrar en vigor l'any 1981, va significar un avenç en aquest terreny, doncs contempla l'exigència que els Estats treballin en favor de l'eliminació de prejudicis i pràctiques de qualsevol altre mena, que estiguin basades en la idea d'inferioritat o superioritat dels sexes.

    Les disposicions de la Convenció es van veure reforçades i complementades per la Declaració de les Nacions Unides sobre l'eliminació de la violència contra la dona, aprovada per l'Assemblea General el 1993.

    En aquest document, es tracta la violència basada en el gènere tant en la vida pública com en la vida privada, i inclou en el seu àmbit d'aplicació la mutilació genital femenina i altres pràctiques pernicioses per a la dona. En un dels seus preceptes s'estableix que els estats no poden invocar cap costum, tradició o consideració religiosa per a eludir la seva obligació d'eliminar la violència contra la dona.

    I finalment, la Declaració i Plataforma d'Acció de Pequín, que va sorgir de la Quarta Conferència Mundial sobre la dona, l'any 1995, conté una clara condemna de la mutilació genital femenina com a forma de violència contra la dona, i referma el deure dels estats de prendre mesures per a reduïr aquest tipus de violència.

    3. DONA I MÓN LABORAL

    3.1 Canvis en l'entorn social

    Tradicionalment, les dones sempre han pogut invertir molt menys temps a la seva vida professional que els homes. L'existència d'unes costums socials encara molt arraigades, constitueix un dels principals obstacles amb els que es troba la dona per poder desenvolupar-se professionalment. En canvi, en els últims anys moltes coses han canviat en aquest sentit, i la dona ha anat accedint al món del treball d'una forma més regular. Per això, han estat determinants els següents factors.

      • Matrimonis a una edad més avançada

      • Planificació de la maternitat

      • Independencia de la dona en l'àmbit de la parella

      • Augment de la tecnologia domèstica

      • Augment dels serveis personals (serveis domèstics, escoles infantils, …)

      • Increment del consum familiar

      • Esperança de vida més llarga

    Tots aquests canvis han perfilat l'evolució de la societat en els últims anys, i incideixen en una major disponibilitat de temps per part de la dona i de la seva independència econòmica. És evident, que tots aquests canvis han estat fruït d'una transformació socioeconòmica, d'estil de vida i de concebre el món, que ha derivat cap a un canvi de mentalitat de la gent.

    Aquests canvis econòmics i socials han millorat la qualitat de vida i han provocat un increment del consum. La creació d'una nova classe mitjana amb un ritme de vida que no es pot mantenir únicament amb el sou d'un home, ha obligat a la dona a adquirir una formació i una qualificació professional per poder tenir accés a un lloc de treball i ha procurat situar-se a un alt nivell de competitivitat per mantenir-lo.

    3.2 Canvis en l'entorn laboral

    Els canvis tècnico-científics tan accelerats que han generat l'economia i la producció de béns i serveis en l'últim quart de segle, així com amb la internacionalització financera, productiva i de mercats a nivell mundial, han alterat totalment les ofertes laborals locals, les relacions de producció i el concepte de treball.

    El concepte d'estructura empresarial ha evolucionat considerablement, en el sentit de que es necessiten organitzacions molt qualificades i polivalents per atendre la producció de béns i sereveis que genera l'empresa i els nous models han de tendir a reduïr al màxim les pròpies estructures per reduïr el capital de despeses fixes. L'objectiu radica en no comprometre el futur de l'empresa a costa de soportar unes despeses de personal improductius en època de recessió de demandes. Per tant, s'imposen estructures externes, flexibles, de col·laboració cirumstancial tant, d'una obra directa com indirecta.

    Del creixement del sector de serveis, de l'increment del treball autònom, de les professions lliberals i dels free-lance i la flexibilitat de les estructures empresarials, es dedueix que està adquirint molta preminènça al sector de l'atur en les professions lliberals o independents, que es donen d'alta com autònom i presten els seus serveis en una o diverses empreses de forma externa.

    La diversificació progresiva del mercat de treball i el paper cada vegada més essencial de l'especialització per cobrir determinades necessitats són factors decisius per l'accés de la dona al món laboral, de les transformacions que s'estan produïnt es deriven les següents conseqüències:

    • La dona ha demostrat la seva capacitat, tot i que no s'hagi aprofitat en un porcentatge molt elevat.

    • S'ha incrementat la competència professional femenina

    • Existeix una acceptació de la dona com professional no només en llocs de treball no qualificats.

    • Es dóna una integració de la dona dins les empreses, en llocs de direcció i com a executives

    3.3 Canvis en la qualificació de la dona

    Paralelament als canvis de l'entorn social que ha afavorit la incorporació de les dones al món laboral, també, com hem mencionat anteriorment, s'ha produit una important evolució referent a la seva qualificació, motivada per l'accés massiu de dones a l'ensenyança superior, l'augment de les seves condicions professionals mitjançant l'especialització, la formació permanent (ocupacional, d'adults, reciclatges professionals, etc.) i l'increment de l'experiència derivada de l'alt percentatge de dones dins el món laboral.

    No fa tants anys, la presència de dones a les universitats era minoritària i a algunes facultats practicament inexistent. Però a les darreres dècades, l'accés de la dona a l'ensenyança superior ha esta massiu. Avui en dia, en l'actualitat, les dones consitueixen més de la meitat d'alumnes de les facultats i de les escoles universitaries.

    3.4 Centres i Serveis

    Els serveis i centres dirigits a la dona treballadora, són escassos per no dir, que no hi ha serveis específics per a la dona treballadora. El que trobem, són punts d'informació i atenció a la dona, on majoritàriament es dóna un servei dirigit a la prevenció i informació sobre la violència de gènere, sobre la conciliació familiar, la tutela dels fills, etc i on també, si les usuàries ho requereixen, se les assessora en aspectes laborals.

    Aquests punts, són un servei que posa al nostre abast, la Generalitat de Catalunya a tavés de l'Institut Català de la Dona i que trobem arreu de Catalunya principalment a les grans ciutats, com en el cas de Barcelona, Tarragona, Girona i LLeida. És un servei dirigit a tot tipus de dones de totes les edats, que tinguin interès o necessitin atenció o informació específica.

    Com a objectiu principal, es proposa, donar resposta a les demandes d'informació i assessorament vinculades al coneixement de recursos, a la participació, a l'associacionisme femení, a les respostes a situacions de discriminació en l'àmbit laboral, l'àmbit social, la parella i/o la unitat familiar i especialment a les relacionades amb la violència de gènere. El finançament dels punts d'informació i atenció a la dona provenen del fons públic.

    Hi ha altres serveis que a grans trets, es troben només a Barcelona. Són serveis generals adreçats a totes les persones treballadores i/o emprenedores, com per exemple Barcelona Activa i Comissions Obreres. Les quals, ofereixen a més a més de molts altres serveis, una àrea específica dirigida a la dona treballadora o emprenedora. Amb l'objectiu d'ajudar a les dones a desenvolupar-se amb normalitat i igualtat de drets i deures dins el camp laboral.

    A més a més, des de les administracions locals, també es promou plans que afavoreixin la inclusió, la igualtat i el reconeixement de la dona en el treball com és el cas de l'Ajuntament de Barcelona on a dins del Programa Municipal per a dones hi ha els Plans d'Igualtat a les empreses de la ciutat de Barcelona, els quals tenen com a objectius, implicar a les empreses en la gestió ètica de les seves organitzacions, destacant la igualtat d'oportunitats com un element fonamental; treballar en col·laboració amb el teixit empresarial de la ciutat de Barcelona; consolidar la imatge de Barcelona com a puntera en el desenvolupament socioeconòmic i modèlica en la igualtat d'oportunitats entre dones i homes. Les empreses que hi participen són les següents:

    Llistat empreses Pioneres i adherides al projecte

    • Abacus S.C.C.L

    • Clariant Ibérica SA

    • Discos Castelló, SA

    • Fundació Salut i Comunitat (FSC)

    • Gestió Programes de Formació, SL (GPF)

    • IBM España (International Business machines, SA)

    • Fundación Intermon Oxfam

    • Mercadona

    • MRW Missatgers

    • Nestlé España, SA

    • Ops Neo

    • Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)

    • Unilever Foods España, SA (Frigo)

    • Universitat Oberta de Catalunya UOC

    Llistat noves empreses adherides al projecte

    • Associación Electrotécnica Española

    • Casa Santiveri, SA

    • Cottet Òptics

    • Creade

    • EAE (Escuela de Administración De Empresas)

    • E.C.O.R.E. (Escola de restauració i conservació d'obres d'art)

    • Enantia, SL

    • Fundación Adecco para la integración laboral

    • Grupo Comercial Textil, SA (La Mallorquina)

    • Grupo Gaes

    • GTD, Ingeniería de sistemas y de software, SA

    • La Seda de Barcelona, SA

    • Natura Selection

    • Net Translations, SL

    • Novartis Farmacéutica, SA

    • Noveon manufacturing Spain, SL

    • Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC)

    • Sélêct RRHH ETT, SA

    • Solvay Ibérica, S

    • The Eat Out Group, SL.

    4. LA DONA IMMIGRANT

    "Ser dona immigrant o refugiada significa haver perdut el món qüotidià en que una persona troba la vida feliç de cada dia, la familiaritat de les coses, la professió, el sentit útil, la seguretat del paratge conegut, les reaccions naturals de la gent que ens envolta, l'expressió dels sentiments...." Hannah Arendt.

    4.1 Moviments migratoris.

    Actualment els fluxos migratoris i la mobilitat geogràfica a nivell mundial ha augmentat considerablement. Cada vegada són més les persones que s'aventuren a recórrer grans distàncies per creuar les fronteres dels seus indrets en busca d'una vida millor, més digna, amb més possibilitats de progrés.

    Com a factors fonamentals d'aquests moviments geogràfics trobaríem les fugides a causa de la violència desencadenada per conflictes ètnics i nacionals, més la pobresa, la gana o les desigualtats econòmiques entre els països desenvolupats i subdesenvolupats.

    Aquests factors no expliquen en si el gran creixement actual dels moviments migratoris, ja que sempre han existit, llavors quina és la causa per la qual s'ha notat aquest increïble augment? Avui en dia emmarquem aquesta causa en un món liderat per la globalització, és a dir una evolució tecnològica caracteritzada per la reducció de l'espai i el temps. Una reducció que permet facilitar la ràpida ampliació de l'oferta de mitjans de transport i comunicació de masses, com per exemple els baixos preus dels bitllets de vol, internet, la televisió per cable etc. Estem parlant d'elements que cada vegada més escurcen les distancies i com a conseqüència d'aquests, és un nombre creixent de persones, les que tenen a l'abast amb més facilitats mitjans i maneres de trobar una feina fora del context on es viu.

    La immigració és un dels temes primordials dins l'àrea del mediterrani, són més de sis milions les persones que viuen a Europa provinents dels països tercers mediterranis.

    Espanya i Itàlia, països que antigament havien estat generadors d'emigració, actualment s'han convertit en importants receptors d'immigració.

    No ha estat fins fa pocs anys que els estudis dels processos migratoris de les dones han estat duts a terme. En els darrers deu anys el nombre de dones procedents de fluxos migratoris ha incrementat fins arribar a ser el 40 % de la població total immigrada. Aquest increment el podem deure bàsicament a el reagrupament familiar i al desig de trobar feina per tal de millorar les seves condicions de vida; cal pensar que és un sector que té molta representativitat pel fet d'estar lligades als fills, una segona generació que conseqüentment fa que es reprengui i es tingui en compte aspectes interculturals i es prenguin mesures que considerin elements jurídics, educatius i de benestar social als països europeus.

    S'han de crear elements que emparin a la doble vessant de la migració.

    Podem analitzar el fet que actualment les dones d'orígen immigrat són quasi bé invisibles als nostres ulls, no formen part de les converses i les atencions. En la majoria de casos tenim una concepció molt generalitzada i pejorativa sobre el perfil d'aquest col·lectiu de gent, persones pobres i sense estudis i al mateix temps, l'immigració femenina sempre s'ha contemplat com a remolc de la immigració masculina, és a dir com a simples acompanyants, submises sense recursos. Com a conseqüència d'aquesta desconeixença i invisibilitat de les dones immigrants trobem la formació d'estereotips i tòpics de la realitat d'aquestes dones.

    Després de Turquia i l'antiga Iugoslàvia, el Marroc esdevé el tercer país amb més nombre de emigrants arribant al milió. A més del Marroc trobem Algèria amb uns set-cents mil i Tunísia uns tres-cents mil, demostrant una forta presència magribina.

    El sentiment d'inferioritat, de desemparament social i econòmic, d'autoestima devaluada, de desarrelament, frustració, etc. contribueixen a l'aparició de símptomes de conflicte emocional. A més, el fet d'ocupar treballs poc qualificats, mal remunerats i poc valorats socialment, que no depenen de la seva experiència i formació professional, poden arribar a afectar l'autoestima i dignitat de les dones. Per això és necessari prendre consciència de la importància d'aportar suport psicosocial, informació i recursos a les dones immigrants per a fomentar la seva autoestima positiva i participació activa en la societat

    El procés d'adaptació al canvi, es va desenvolupant en funció dels recursos interns i externs, de les estratègies i actituds cap al canvi. Les entrevistes realitzades ens diuen que els primers sentiments de soletat i desamparament es van superant i una valoració més positiva de l'experiència migratòria ocupa el seu lloc. Destaquen els èxits a nivell personal, tant en aprenentatges com en maduresa i independència. Es va descobrint que la desconfiança és mútua i en anar superant-la, es va refermant la seguretat d'una mateixa.

    L'enfrontament personal i l'autoestima són decisius en la consecució d'objectius i manteniment de la dignitat així com la participació activa i l'associacionisme contribueixen a l'adaptació i a la integració. Així mateix observem que l'autoconcepte i l'autoestima estan molt relacionats amb la valoració que es fa de la cultura d'orígen, i de que el coneixement de les diferents pautes culturals facilita la convivència intercultural.

    En alguns casos es fa necessària la recerca d'una síntesi cultural pròpia per a disminuir la tensió entre la fidelitat als seus principis i cultura, i les influències externes. Es tracta doncs, de combinar aquells aspectes de la seva cultura i tradicions amb els avantatges de la societat receptora donant lloc a una síntesi innovadora sense rebutjar la seva identitat originària. Sent aquesta recerca de síntesi cultural la que ens diu el procés de valoració d'ambdues cultures i les diferents formes d'adaptació a les transformacions culturals. En altres casos, aquest fenomen no es dóna de forma reflexiva i conscient, no obstant això, el contacte amb altres cultures influeix en el procés de canvi.

    Així doncs és important que els espais de diàleg intercultural ofereixin a les dones, un marc de confiança i llibertat on puguin expressar-se i qüestionin tant els seus propis valors culturals, com els de la societat receptora i els continguts simbòlics, que en totes elles sustenten les relacions entre gèneres, ètnies... així com sensibilitzar la societat receptora per a disminuir desconeixements que contribueixen a reproduir estereotips i a establir fronteres.

    4.2 Dona immigrant i treball.

    L´Augment de la demanda de mà d´obra per al servei domèstic a Catalunya i Espanya, ha fet que aquest sector sigui un espai en el que les dones immigrants desenvolupin majoritàriament la seva activitat laboral.

    El servei domèstic és en general una activitat mal considerada socialment i mal remunerada, a més cal afegir que viure en el mateix lloc de treball potencia els abusos per part dels “contractants” i les dificultats d´aquestes treballadores, per enfrontar-se a situacions d´explotació, tenint en compte que en molts casos aquest enfrontament suposa l´empitjorament de la relació laboral, i en el cas de les treballadores immigrants és especialment greu, ja que moltes tenen vinculada la seva situació legal al treball i a la persona que les ha empleat.

    No podem oblidar que moltes d´aquestes dones han arribat al nostre país a través de xarxes de prostitució, i que estableixen relacions de explotació i mal tractes extrems.

    Destaquem, que aquesta presència constant de dones que han deixat el seu pais d´orígen, al que arriben no com part de l´entitat familiar, sinó com persones amb pròpia autonomia i que han hagut de deixar els seus fills i familiars més pròxims en el seu pais d´orígen, sent elles, un fort pilar per a la subsistència econòmica de la seva familia.

    Per aquest mateix motiu, en els països d´acollida, les dones continuen tenint un paper integrador, socialitzador i transmissor de valors per les filles i fills d´immigrants, i és molt important la formació d´aquestes dones, no tan sols per afavorir la pròpia integració sinó també per ajudar a combatre la discriminació i la violència contra el sexe femení.

    Quantes són?
    Un informe de les Nacions Unides considera que en els anys 80 les dones eren gairebé la meitat de les persones migrants internacionals en tot el món.
    Segons el Col·lectiu IOE (1999), les dones immigrades en l'Estat Espanyol eren el 48,4 per 100 del total, amb una distribució per sexes diferent en funció del continent d'on procedien. Les persones immigrades procedents d'Europa tenen una distribució bastant equilibrada entre els dos sexes, entre les procedents d'Amèrica del Sud predomina la presència femenina, i entre les procedents d'Àfrica hi ha major nombre d'homes.
    Segons dades d'aquest Col·lectiu, el total de dones estrangeres en situació regular se situa al voltant de 280.000, que representa el 0,7 per 100 respecte al total de la població femenina espanyola.

    4.3 Quadre informatiu.

    D'on venen?
    Entre les dones immigrades hi ha un predomini de les europees (49 per 100), especialment les procedents dels països comunitaris (44 per 100); les procedents d'Amèrica representen un 27 per 100, les d'orígen africà, un 15 per 100 i les asiàtiques, un 8 per 100. Entre els països de la UE destaquen les britàniques, portugueses, alemanyes i franceses. Entre els països no comunitaris destaquen Filipines, Argentina, EUA i Marroc.
    Les dones procedents de la UE, encara que són el col·lectiu més nombrós, solen ser invisibles. Entre les raons que assenyala IOE hi ha:

    • No estan en el mercat de treball, ja que solen ser rendistes o jubilades.

    • Les persones de procedència europea no se les considera immigrades, sinó que se les veu com a turistes, residents adinerades...

    • Tenen menys problemes político-administratius per a obtenir permisos deresidència, de treball, etc.

    En el curs 1996-97 hi havia 18.363 criatures escolaritzades, de les qual un 49 per 100 eren nenes.

    En què treballen?
    Les feines que realitzen són principalment: en el servei domèstic, en cafeteries,restaurants i hotels. Les estrangeres treballen habitualment com a internes o per hores. A finals de 1993 s'aprecia un augment de dones d'Amèrica Central i del Sud (dominicanes, peruanes, colombianes, argentines i xilenes) i menor representació asiàtica (de Filipines i de Xina). Per sectors d'activitat destaquen els serveis. El 14 per 100 treballen com a tècniques i professionals, menys de l'1 per 100 pertanyen a categories directives en les empreses i el 7 per 100 a serveis administratius. En general fan les feines més mal pagades i amb menor prestigi social.

    4.4 La dona immigrant marroquí a Barcelona.

    Els motius pels quals els marroquins estan a Catalunya són diversos, però entre elles destaquen dues:

    • Perquè al tancar França el seu pas a Europa a principis dels anys setanta, arriben a Espanya per arribar a la frontera dels països de la Unió Europea.

    • I degut a que la nostra emigració masiva dels anys seixanta va coincidir amb la nostra era de desenvolupament, i el buit deixat pels nostres emigrants el van omplir aquests.

    En el cas específic de les dones veiem els següents motius:

    • Emigració per inèrcia.

    Totes estan casades o lligades amb algun parentesc masculí ja instal·lat a la societat catalana.

    • Presa de decisió personal.

    Aquesta sembla ser la més destacada en les últimes migracions de dones. Els motius poden ser varis, però els més comuns són; que han estat repudiades pel marit, per esterilitat, per oposició a acceptar el home convingut per casar-se, per ser mares solteres o simplement per divorciar-se.

    Sobre aquest col·lectiu de dones, degut al seu lloc d´origen, hi ha un major control i una major pressió social, i la forta jerarquia sexual tant en l´àmbit familiar com en el de la comunitat fa que intentin buscar alternatives per millorar les seves condicions.

    No obstant això, la influència de la modernització marroquí i la desestructuració del model familiar, agreujat per la crisi econòmica que pateix el país, ha provocat la possibilitat de contemplar les dones en algunes famílies com agent actiu de la economia familiar.

    Són moltes les dones solteres marroquines que des de el país receptor, constitueixen la principal i única aportació econòmica per les seves famílies en el seu país d´origen.

    El consulat marroquí a Espanya té competències per gestionar els matrimonis. Normalment, la gestió legal es porta a terme a Espanya, però la celebració té lloc al Marroc, donada la importància de la sanció social de la comunitat.

    Per altre banda, la conseqüència del divorci és una altre de les dificultats en les que es troba la dona marroquí en el país receptor: les instàncies espanyoles no tenen solvència per executiva per afers matrimonials. Tampoc la ambaixada marroquí, la dona ha de tornar al seu país per realitzar tots els tràmits legals exigits, fet que impossibilita en molts casos, la tornada al Estat espanyol.

    4.5 La dona gitana

    No podíem passar per alt el parlar de la dona gitana, ja que aquesta és una representació important de la dona immigrant, ja que la cultura gitana és un model significatiu de la cultura nòmada i de una llarga trajectòria de migracions durant anys arreu del món.

    La vida de la majoria de les dones gitanes es troba dins d´una xarxa institucional constituïda a base de poderoses normes, valors i creences que recolzen i faciliten expectatives, decisions i conductes que produeixen la seva existència i la seva diferència .

    Les gitanes espanyoles es troben en una situació canviant, en plena transformació dels seus modes de vida, valors, rols i actituds. Per tant, la seva condició no ha de veure´s de forma estadística, caracteritzant la seva situació per una cultura inamovible. Existeixen constants acceptades i vàlides entre les gitanes i gitanos, però també intensos símptomes de canvi que venen apuntant des de fa dècades.

    Les dones gitanes es troben en un profund procés de canvi, actualment estan emergint en moltes joves gitanes que no estavan d´acord amb la forma en que l´home tractava a la dona, tan sotmesa a la autoritat patriarcal. Nous valors, que ja havien estat manifestats públicament en 1969, fa que la dona gitana estigui assistint a les classes d´adults, participant com a monitores en programes de salut familiar i reivindicant un lloc de treball digne.

    També s´observa que els casaments es produeixen a una edat més tard o que son elles també les que escullen al marit, no la familia. Ja que han afirmat que estan subordinades al seu pare i als seus germans durant tota la seva vida de soltera i al seu marit quan es casen i que, és el marit l´únic que té el dret exclusiu per infringir qualsevol tipus de càstig físic a la seva dona, ja que la considera dèbil o inferior, perquè la posició d´autoritat a la vida gitana està controlada per l´home.

    La societat gitana està dominada per l´home, però malgrat això, no hem d´esperar trobar a una dona tímida, retreta o curta, perquè les dones gitanes són generalment actives i amb una forta presència fora del àmbit privat i domèstic. La seva vida no es restringeix en absolut al espai tancat de la llar.

    Entre els gitanos , la dona valuosa deu ser llesta, astuta, agressiva, i capaç de portar endavant a la seva família. Tots estem acostumats a veure a la gitana que treballa i surt al carrer, anant pels carrers i places, camps, mercats i recentment per oficines de treball i assistència social. Amb freqüència fa al mateix temps altres rols laborals, com la venta de flors al carrer, en general contribueix a cobrir les despeses de la casa i a complir amb les seves obligacions de parentesc.

    Si el marit és a la presó, malalt en un hospital o passant per qualsevol tipus de circumstància que l´impedeixi treballar, llavors, és la dona qui té la obligació de guanyar el suficient com per alimentar als seus fills, atendre al marit, i cobrir les seves pròpies necessitats.Els homes, ajuden poc o res en el treball domèstic i quan el marit i la dona treballen junts, es jutja com si ella ajudés a ell a vendre i no al revés que és com normalment succeeix.

    Les gitanes, sobretot en la seva maduresa, molt actives en l´àmbit públic, són qui lluiten i defensen per sortir endavant tota la família, sent una societat de matriarcat gens reconeguda.

    L´espai d´iniciativa i capacitat de contacte amb el món exterior que conserva la dona gitana no es sol atribuir a dones submises.La realitat de la seva vida diària és més variada i complexa del que cap esperar dins d´un anàlisi superficial, però també és més dura del que ens deixen veure les seves poques queixes.

    L´alt nombre de fills que tenen fa encara més dura la vida de les gitanes, i en la seva trentena acostumen a trobar-se amb molts fills i a punt de tenir nets. Les seves obligacions són enormes i la seva responsabilitat les col·loca davant d´una càrrega molt pesada. No és d´extranyar per tant, que les gitanes de totes les edats cada vegada més mirin amb bon ulls els mètodes anticonceptius i la planificació familiar, ja que això suposa un alleugeriment de les dificultats de la seves vides. No obstant, no és fàcil per a elles portar a la pràctica els seus desitjos, ja que manca el recolzament dels seus marits, i també hi ha una ideologia i uns processos de control social.

    La cultura gitana ha anat presentant-se com una societat dominada per l´home, i a les gitanes en molts sentits com a dones de segona categoria, amb menys drets i més obligacions que els homes. La dona gitana participa en les activitats econòmiques extra-domèstiques més que la dona no gitana. La importància de la dona en els processos de desenvolupament d´avui és indubtable.

    Els drets de la dona i les costums gitanes plantegen el important dilema de fins a quin punt alguns elements centrals de la cultura gitana, tal com son interpretats, viscuts i presentats per alguns gitanos, son avui contraris a la igualtat d´oportunitats i drets entre homes i dones, així com agents i subjectes molts actius del canvi que es produeix en la seva pròpia comunitat. Les gitanes joves viuen actualment un conflicte de valors, desitjos i rols com probablement no han viscut les seves mares i àvies.

    Però si demanem que la diferència racial o ètnica no es converteixi en cap cas un motiu de desigualtat, jerarquia o opressió, no podem acceptar que si ho siguin les diferències de gènere.

    4.6 Serveis i derivacions

    Degut a que l´àrea de la dona no és un camp tancat o considerat un àmbit concret sinó que és un sector de la població que cal tractar de manera transversal en totes les polítiques, la recerca de serveis relacionats amb aquest són amplis, però a la vegada també poc especialitzats. La dona pot comptar amb diferents recursos i serveis davant les seves necessitats, però no és el cas de la dona immigrant.

    Existeixen diferents serveis on aquesta serà orientada i ajudada, però malauradament hi ha una manca de recursos especialitzats en la dona immigrant.

    Associacions com S.O.S Racisme, tenen serveis d´ajuda a immigrants, però no un enfoc central en el tema de la dona, sinó en l´immigrant en general, independentment del seu gènere.

    Hem pogut observar, que la majoria de centres de dones, ofereixen serveis també a aquestes, en forma de tallers, cursos, o ajuda i orientació laboral, però davant de tot perquè son dones i no en motiu de la condició de dones immigrants.

    Cal dir, que és quelcom difícil el ser dona en la nostra societat, i més si ets dona provinent d´una altra terra i cultura.

    Per ara, la nostra creixent societat, no té massa assumit el fort creixement d'immigrants cap als països occidentals, tot i que cada vegada més veiem una forta presència a Catalunya de gent d´altres països, i sembla que en certa manera s´invisibilitzi tot el que aporten les dones que provenen d´altres escenaris humans i que es relacionen cada dia recreant i creant la vida d´aquest país.

    Moltes d´aquestes dones immigrants, quan arriben a aquest país, amb les maletes plenes de projectes, somnis i esperances d'intentar tenir una major qualitat de vida, es troben en que no tenen precisament un comitè de recepció o acollida que les ajudi i les introdueixi suaument en aquest sistema i li's faciliti les relacions, sinó més bé el contrari.

    Una gran majoria d´elles venen amb formació prèvia, no obstant aquest fet no ajuda massa a l´hora de trobar treballs dignes, ja que estàn sotmeses a unes condicions molt dures marcades per la normativa d´estrangeria existent, com per exemple, que les dones que arriben per reagrupació familiar els està prohibit treballar, igual que si volen estudiar.

    Davant aquests fets, és realment difícil per la dona migrant el arribar als països occidentals i assolir els seus nous projectes.

    Un dels recursos que ofereixen alguns serveis per a la dona immigrant és el centre de Vallirana. El projecte està format per diferents professionals i departaments com, la regidora de sanitat, un cap de servei, una treballadora i educadora social i una informadora i administrativa.

    Aquest grup de cinc dones, atenen a totes les persones residents a Vallirana que s´apropen al servei per tal d´expressar dificultats personals, familiars o socials.

    Ofereixen diferents serveis, alguns d´ells són els que tot seguit citem:

    • Informació, orientació i assessorament individual i familiar.

    • Detecció i prevenció de situacions de risc social.

    • Intervenció: Diagnòstic i tractament social.

    • Derivació de persones als serveis de l´atenció social especialitzada.

    • Tramitació per accedir a serveis i ajuts.

    • Tallers per a la dona immigrant.

    Tal i com podem observar en el recurs de la dona a Vallirana, el servei de la dona immigrant no és molt prioritari, ja que primerament la persona és dona abans que immigrant. Amb això volem dir, que totes les dificultats en les que es pot trobar una dona imgrant passen abans per ser dona i tot el que això comporta.

    Citem ara un altre tipus de recurs, on també es presta ajuda a la dona immigrada, parlem de dones online, que és un projecte de professionalització subvencionat pel Fons Social Europeu que s´emmarca dins les mesures del Pacte per l´Ocupació del Vallès Occidental.

    En aquest projecte col.laboren el Consell Comarcal del Vallès Occidental, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l´Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

    En aquest projecte són vuit dones les que treballen, amb l´objectiu de millorar el perfil de sortida de les dones participants en el projecte, acostar a les dones a les noves tecnologies i relacionar competències professionals i personals de les participants amb el lloc de treball escollit.

    En aquest projecte també podem observar la manca d´especialització amb el tema de la dona immigrant.

    Hi ha un tercer recurs,(citarem aquests tres per la seva diferent línea de treball amb el tema de la dona, i per el denominador comú del tema de la immigració) anomenat CEDIME, que és el grup de recerca ( Centre d´Estudis d´Immigració i Minories Ètniques) fou creat l´any 1989 amb la finalitat de fer recerca sobre migracions interiors, fluxes migratoris, racisme i xenofòbia, situació laboral dels immigrants i politiques d´integració a Espanya i a Catalunya. Actualment el grup treballa a grans trets, la inserció laboral de la immigració extracomunitaria i el seu impacte en la societat receptora.

    El motiu per el qual trobem pertinent citar a aquest grup de recerca, és perquè un dels seus últims projectes és l'introducció del tema de la dona immigrant, en un camp més específic; immigració i relacions de gènere.

    Aquests són alguns dels projectes d'investigació i anàlisi basats en la dona immigrant que han realitzat CEDIME :

    "La dona immigrant als serveis de proximitat o el transvasament de desigualtats de classe i d'ètnia entre dones". (1999-2001)

  • Tema

  • Des de la dècada dels noranta s'ha constatat la progressiva feminització del flux migratori cap a Espanya. Aquest fet és motivat per l'augment de la demanda de serveis domèstics (serveis de proximitat) per part de la dona espanyola de classe mitjana que entra en el mercat formal de treball, així com per les polítiques de contingents dutes a terme per l'Estat. Des d'aquesta constatació, la investigació aprofundeix en les transformacions de la família espanyola que dóna lloc a aquest augment de la demanda de serveis domèstics, així com en la manera en que es produeix la inserció de les immigrants en aquest sector d'ocupació.

    Objectius

    Destacar les noves estratègies que elabora la dona espanyola per combinar les seves responsabilitats productives i reproductives, el paper que juguen els fluxos migratoris de dones dins d'aquestes estratègies, i les transformacions que s'estàn produint en els serveis de proximitat (aparició d'empreses de serveis, competència/substitució entre treballadores autòctones i immigrants als serveis domèstics...). Fruit d'aquest treball és el llibre: Parella, S. (2003), Inmigración y trabajo. La triple discriminación. Barcelona: Ed. Anthropos

    Mètodes

    Revisió bibliogràfica, consultes a experts, entrevistes en profunditat amb directors d'empreses de serveis de proximitat, Finançament IMU, grups de discussió amb empleats de serveis de proximitat (espanyols i immigrants), consulta i el.laboració d' estadístiques.

    "La integració en la societat catalana de les dones marroquines immigrades i llurs fills . Gènere i context d'origen com a factor d'heterogeneïtat". (1995)

    b)Objectius

    Analitza al Marroc, Gambia i Filipinas la situació laboral i social de les dones en comparació amb els mateixos col·lectius a Catalunya. Com a resultat de la recerca es va publicar el llibre: Natalia Ribas (1999), Inmigración femenina en contextos de heterogeneidad, Barcelona: Ed. Icària,

    Mètode

    Entrevistes en profunditat.

    Finançament IEC (Institut d´Estudis Catalans)

    "Les gitanes i les immigrades del tercer món: cap a la integració sociocultural de les dones marginades". (1993)

    c) Objectius

    Estudi comparatiu de minories ètniques en un context sociocultural divers, en situacions oposades quant a ciutadania i accés al mercat de treball.

    Mètode

    Entrevistes en profunditat

    Finançament Institut Català de la Dona

    D´aquesta manera, podem concloure amb la idea d´una important manca de recursos on es treballi amb profunditat el tema de la dona d'orígen immigrat, tot i que aquestes sempre poden trobar un punt de referència en qualsevol recurs de l´àrea de la dona.

    5. VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

    Quan parlem de violència domèstica ens referirem a la violència que fan els homes vers les dones.

    Originàriament la natura era la primera causa de perill per l'home. Ara es l'home en sí, qui és violent amb ell mateix i amb els seus.

    Quan parlem de violència domèstica, Hem de començar per distingir entre què és un conflicte i què considerem com a violència. El conflictes poden ser violents però també bons, son propis de tota interacció social i part essencial dels canvis. La seva superació no esta necessàriament lligada a la violència ja que poden ser arreglats per consens. En canvi, si tractem de definir la violència, el seu propi significat, ens diu que és l'acció i efecte de violentar o violentar-se, es a dir, fer un és abusiu de la força per imposar-se a l'altre. La violència esta comunment identificada amb la agressió física però aquesta només és un dels tipus de violència. Podem parlar de violència psicològica, sexual, econòmica, moral, ...

    L'exercici de la violència suposa sempre la existència de relacions de poder. La violència de gènere, a diferència dels altres tipus de violència, té unes característiques particulars i definides que la fan una violència especial. Aquest tipus de violència es dóna perquè hi ha discriminació de gènere. És una violència motivada, sense una causa objectiva que la faci predictible, només depèn de l'agressor, de quan ell ho decideixi. Així, la dona viu en un estat de alerta permanent perquè no sap quan serà la propera agressió, viu amb por i pànic; ells son conscients i no senten culpa, el que fan és un bé per la dona i per la família, no hi ha penediment.

    Un altre característica és la violència que busca l'alliçonament de la dona en ocasions concretes com, el foc com a arma per lesionar que s'utilitza per deixar una dolorosa empremta i una vegada aconseguit allò que ells volíen alliçonar, deixen de ser perseguides.

    No es la mateixa violència la que es fa, de l'home a la dona que, la de la dona cap l'home. La que fa la dona es una violència reactiva, És per trencar la relació. L'home busca el domini.

    La violència contra la dona és un procés que es va construint. Primer de tot, perquè existeix el pes de la cultura i la dona tendeix a justificar-ho, i després d'un petit maltracte bé un altre i, poc a poc, es va fent més gran i van passant els anys. Hi ha una relació d'afecte, hi ha un “compromís”, i quan sorgeix el problema el que es busca és arreglar-ho i no pas, arribar a la ruptura. Un dia pega i no el denuncia, el que intenta la dona és arreglar-ho en canvi, si aquesta situació succeïx amb un veí, el resultat és una denuncia. El següent pas és l'insult, aquesta conducta i forma de vida violenta, es va normalitzant i sistematitzant fins que arriben les agressions físiques. L'agressor té control, sap on pega perquè no es vegi. Va poc a poc, atacant la seva identitat i ho fa en forma de missatge subliminal, comença qüestionant tot el que rodeja el món de la dona, la roba que es compra, la que es posa, “si la faldilla és curta... perquè provoca...” , “si és llarga perquè sembla ... no sé què...”, els amics o amigues que té, poc a poc la va apartant del seu nucli, de la seva família. Amb el temps, aquesta violència acaba sempre amb danys psíquics, físics o amb la mort.

    L'agressor sempre busca el control de la situació i de l'altre. La majoria dels agressors son completament normals és a dir, no presenten trets objectius de desviació social però comunament existeix la tendència a marcar-li's un perfil genèric: alcohòlics, consumidors de drogues, aturat, desviat, amb un nivell d'instrucció baix, … En realitat, qualsevol pot ser un maltractador. Miguel Lorente Acosta* ho resumeix dient que “el maltractador es home, baró i del sexe masculí”.

    La violència contra la dona apareix al C.I.S. (Centre d'Investigacions Sociològiques) per primera vegada al setembre del 2000 com un problema per la societat espanyola.

    Cada any hi ha més morts. Així, com reflexa l'informe del Síndic de Greuges, a l'any 2003 les víctimes mortals de violència domèstica van augmentar un 47.7% respecte a l'any anterior en el global del territori espanyol fins arribar a les 65 víctimes. Al 2004, ja s'ha incrementat en més, d'un 24% mensual de denúncies presentades relacionades amb actes violents en l'àmbit familiar, van sumar 73.732 denúncies al 2003. Cal destacar, que més del 90% dels casos, la víctima és una dona. Però pel que sembla, la població segueix pensant el mateix respecte aquesta violència. Hi ha rebuig socialment però no coneixement crític. Normalment queda dins l'àmbit privat, com és reflexa en el 80% de les agressions denunciades, les agressions es produeixen al domicili. Els professionals dels serveis socials solen ser els responsables de valorar la situació de forma individualitzada i iniciar el procés d'atenció adient per a cada cas, a partir de la situació i la voluntat de la víctima.

    Aquest és un problema social de complexa intervenció. Es considera que els tractaments que fan els maltractadors, tenen un percentatge d'èxit del 3% i, gairebé sempre, acaben tornant a la agressió. Aquestes dificultats i la situació de desprotecció que sovint rodeja a les víctimes, condicionen el conjunt de dispositius i recursos assistencials que s'han posat en funcionament, per intentar abordar el problema. La major part dels dispositius estan orientats a la atenció i protecció de les víctimes, encara que recentment, existeix cada vegada més, una clara rellevància de les iniciatives de formació i educació per facilitar la prevenció.

    5.1 Canals, accés i derivació

    Un dels elements claus en la lluita contra els efectes de la violència de gènere és facilitar els mecanismes d'accés als recursos de recolzament contra les víctimes. Les administracions i diferents organitzacions de l'àmbit social, (formals i no formals) uneixen esforços per tractar d'identificar amb la major immediatesa, els casos de violència domèstica i procurar sempre que sigui possible, la intervenció més idònia a cada cas.

    Com a norma general, son el serveis socials de les àrees bàsiques de atenció primària els encarregats de facilitar la porta d'accés a la intervenció. Això agilitza en gran mida el procés, ja que els professionals d'aquests tipus de processos mantenen un permanent contacte amb la població de referència i coneixen els seus recursos. Els tècnics de serveis socials intervenen valorant la situació i coordinant les possibles derivacions en funció de les necessitats.

    També en aquest treball de la detecció de la problemàtica, intervenen els centres de salut primària, als quals se'ls hi deriva les víctimes que hi ha amb indicis de lesions que facin necessària la intervenció facultativa. En d'altres ocasions son aquest mateixos serveis els que informen als professionals dels serveis socials si, entre les persones ateses per lesions, detecten casos en els que els danys han sigut ocasionats per violència domèstica.

    De la mateixa manera, els cossos de seguretat de les policies locals, autònomes i nacionals poden ser canals d'accés a la xarxa assistencial ja que son els receptors de les denúncies presentades i a vegades, formen part de la pròpia intervenció d'urgència en el pròpi domicili.

    Però també existeixen uns altres mecanismes d'accés als serveis d'ajuda que cada vegada prenen més rellevància i que estan formats per un entramat de entitats com les associacions, ONG's i diferents serveis d'atenció telefònica o en xarxa a les víctimes de la violència de gènere.

    En línies generals, tota la intervenció persegueix una série d'objectius claus que van més enllà de pal·liar la situació de crisi o de risc específic d'un moment determinat. Es tracta de facilitar els mecanismes pertinents, per garantir la protecció fìsica, jurídica i social de les víctimes. El primer d'aquest objectius, al marge de la urgència assistencial, és que la dona afronti la situació que viu per ella mateixa és a dir, que sigui capaç de reconèixer que es troba en un context de violència de gènere, que sigui conscient de que desitja acabar amb aquesta situació i que per això l'hi cal ajuda.

    Una vegada donat el primer pas, l'objectiu principal és protegir a la víctima ( la dona maltractada), de l'agressor tant a nivell legal com de distanciament. Per això es solen establir els següents objectius:

    • informar a la víctima i dirigir-la al servei més adequat perquè pugui obtenir una informació més exhaustiva i rebre l'assistència necessaria.

    • Assessorar-la del drets que la existeixen així com dels procediments judicials, penals i civils.

    • Iniciar el procediment d'actuació que correspongui facilitant els recursos necessaris.

    • Establir la coordinació entre els serveis que intervinguin.

    • Facilitar el recolzament i els espais necessaris per poder iniciar un nou projecte de vida al marge de l'agressor.

    Els professionals dels serveis socials solen ser els responsables de valorar la situació de forma individualitzada i iniciar el procés d'atenció adient per a cada cas a partir de la situació i la voluntat de la víctima. Posteriorment, quan proposen l'ingrés, és l´ICASS el organisme encarregat de fer les gestions que calguin fer.

    5.2 Centres, serveis i destinataris.

    En l'actualitat, al marge de tots el serveis d'atenció primaria, existeixen cinc tipus de serveis en funcionament:

    • Casa d'Acollida per a dones Maltractades (CADM).

    • Pisos de Suport Tutelat (PST).

    • Equip d'Atenció a Famílies (EAF).

    • Servei d'Informació i Orientació a la Dona.

    • Servei d'Atenció a Homes Maltractadors.

    Casa d'Acollida per a Dones Maltractades (CADM)

    Les cases d'acollida són serveis residencials que tendeixen a suplir temporalment la llar familiar. Proporcionen una atenció integral a les dones i els seus fills menors, que han sofert agressions en el seu entorn familiar facilitant els mitjans necessaris per superar la situació i promovent l'autonomia personal fins a una plena integració social i laboral.

    L'accés a una casa d'acolliment s'efectua mitjançant la proposta del serveis socials d'atenció primària municipals, partint de la valoració de la necessitat, i del l'acceptació voluntària per la dona i disposen d'un equip de professionals especialitzats per atendre les situacions de les dones.

    L'objectiu d'aquest servei és oferir un lloc d'estada temporal, suport personal, social, jurídic, psicològic a dones maltractades i llurs fills en un ambient acollidor, respectuós, pedagògic i terapèutic.

    Va adreçat a dones i als seus fills que pateixen qualsevol tipus de maltractaments, que per causa d'aquesta situació han d'abandonar la pròpia llar i que no disposen de recursos personals ni familiars per fer front a la seva situació.

    Pisos de Suport Tutelat (PST)

    El pisos pont o de suport, son habitatges tutelats que ofereixen la substitució de la llar amb caràcter temporal, com a continuació del procés iniciat en les cases d'acolliment d'estada limitada, i amb l'objectiu de continuar el pla de treball, facilitant la plena integració sociolaboral, mitjançant un suport personal, psicològic, mèdic, social, jurídic i de lleure dut a terme per professionals especialitzats.

    Es tracta de donar acolliment temporal a dones que han patit maltractaments i han de sortir de casa seva per a la pròpia seguretat física, però estan plenament integrades social i laboralment i poden fer una vida autònoma amb suport personal, psicològic i jurídic de professionals externs.

    L'accés al pis de suport s'efectua a partir de la proposta dels serveis socials d'atenció primària i de la valoració conjunta amb l'ICASS, en funció de la situació i les possibilitats de la dona a ingressar.

    El temps d'estada recomanable és al voltant de 6 mesos, amb la possibilitat de prorrogar el temps en casos excepcionals

    Va dirigit a dones i llurs fills que pateixen qualsevol tipus de maltractaments i que hagin finalitzat el seu període d'estada corresponent a la CADM.

    Equip d'Atenció a Famílies (EAF)

    Es tracta d'un servei d'orientació familiar personalitzada, que duen a terme professionals especialitzats per atendre aquelles situacions que requereixen una atenció particular, oferint atenció, orientació i assessorament a les famílies quan es troben en situacions de dificultat, o de conductes violentes entre els seus membres.

    Les famílies que es troben en aquestes situacions i desitgin ser ateses, poden informar-se al telèfon 012 d'atenció ciutadana, des d'on les adreçaran al centre d'atenció més pròxim.

    Els objectius d'aquest servei són millorar, d'una banda, el benestar de les víctimes i de la seva família i disminuir, de l'altra, la violència en l'àmbit domèstic i familiar. Des de l'Institut de Reinserció Social es proposa atendre les famílies víctimes d'accions violentes a partir d'un doble nivell d'intervenció:

    • un primer nivell de caràcter preventiu, detectant possibles casos i evitant un deteriorament major;

    • un segon nivell d'intervenció, que consisteix en atendre dones que es troben en una situació de maltractament.

    Servei d'Informació i Orientació a la Dona. Servei d'atenció especialitzada a les urgències

    És un servei destinat a oferir una atenció professional d'escolta i suport emocional i psicològic a la dona que es veu obligada a marxar del seu domicili, precisament en el moment que ha hagut de ser acollida d'urgència en una pensió, hotel, alberg, etc., del seu municipi.

    El servei, el duu a terme una professional especialitzada que acudeix al lloc on es troba la dona a partir de rebre l'avís de l'ingrés d'urgència per les forces de seguretat o de la pròpia assistent social del municipi.

    El servei està disponible les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any a tot Catalunya. Els seus objectius són:

    • oferir un servei d'informació i orientació específica a la dona que presenti problemàtiques relacionades amb la violència domèstica;

    • ajudar aquelles dones que presentin una problemàtica personal, familiar, cultural o social, oferint-les un servei d'informació, orientació i assessorament dels recursos i activitats existents.

    Aquest programa s'adreça a dones amb problemàtica específica de maltractament, ja sigui físic o psicològic i les seves connotacions (separacions, abandonaments, etc.).

    Servei d'Atenció a Homes Maltractadors

    Des de l'Institut de Reinserció Social es considera que un altre punt a tenir en compte a l'hora d'abordar la violència familiar com a problema social és considerar l'increment d'accions orientades a l'assistència a homes violents. Des d'aquesta perspectiva, el canvi en els valors i actituds violentes dels homes, contribueix a reduir el maltractament cap a les dones.

    L'objectiu d'aquest servei és disminuir el nivell de violència intrafamiliar per millorar el benestar de les famílies mitjançant informació i tractament als agressors.

    Hi ha punts d'informació i atenció a les dones a Barcelona:

    • Línia d'atenció a les dones en situació de violència: actua les 24 hores, confidencial i personalitzat, la trucada es gratuïta 900.900.120

    • Centre municipal d'atenció a les urgències socials: servei d'atenció social permanent a la ciutat, atén qualsevol situació d'urgència, 900.70.30.30

    • SAM. Policia nacional: servei de referència per cursar les denúncies dels fets vinculats a la violència cap a les dones, 93.290.36.99

    • Torn d'ofici especialitzat en violència domèstica: col.legi d'Advocats de Barcelona. 93.487.13.50

    • Equip d'atenció a les dones: servei municipal especialitzat en l'atenció a les situacions de violència cap a les dones, 93.268.20.82

    Resulta difícil precisar l'estructura organitzativa, els professionals que conformen els diferents equips o els aspectes de financiació, ja que en gran mida, la informació d'aquests dispositius només és al abast parcialment. Per motius de seguretat, no consta aquest tipus d'informació a l'abast i accés públic. Si podem deduïr que, la majoria dels serveis especialitzats estam integrats per a la intervenció, d'equips multidisciplinars amb professionals com per exemple, infermers, metges, suport psicològic, advocats amb assessoria jurídica, educadors socials, treballadors socials que precisen d`una formació específica i que en molts del casos intervenen com a mitjancers.

    Per altra banda, sabem que les administracions públiques aporten part dels fons econòmics que requereixen aquest tipus d'assistència. En el cas de Catalunya, és la Conselleria de Benestar i Família la que aporta la major part dels recursos econòmics però cal destacar que existeix també una gran aportació per part de fundacions privades i d'entitats sense ànim de lucre amb una clara funció social. Només a Barcelona, existeixen al menys una trentena de serveis específics però no hem pogut accedir a la informació més puntual del seu funcionament.

    6. CONCLUSIONS

    Hem intentat transmetre en aquest treball que la dona mai ho ha tingut fàcil i que cada escalada cap a la igualtat s'ha aconseguit a través de molt temps d'intolerància i intransigència. És cert que la dona actual, la considerada de països desenvolupats, gaudeix d'una posició i d'un futur clarament prometedors, però no hem d'oblidar el cost que això ha tingut.

    La conseqüència dels ara considerats drets fonamentals per la dona, com és el cas del dret al vot, o a una educació lliure i igualitària, s'ha plasmat al llarg de segles d'una lluita silenciosa i silenciada.

    En el recent extingit segle XX, és quant s'han dut a terme la majoria de canvis, tant jurídics com ideològics, encara que no ens ha de fer oblidar que si això ha sigut possible, ha estat gràcies a la lluita de milers de dones i d'alguns homes, arribant a cotes de llibertat i independència mai conegudes, sense obviar que en aquesta lluita realment no s'ha fet més que començar i que, encara queden moltes fites que aconseguir, des de la igualtat d'oportunitats, expectatives i sous en l'esfera laboral, fins el canvi de rols.

    Ens temem que aquests canvis seguiran costant temps i lluita, encara que la incorporació de la dona a la política ens ajudarà a accelerar molts d' aquests processos.

    La base sobre la que recolzar el canvi definitiu, és en el nostre entendre, una educació tant familiar com institucional realment igualitària, és a dir, en el que no es facin diferències d'educació entre nens i nenes (coeducació), fins arribar aconseguir, l'abandonament del caduc model patriarcal de la família.

    Som espectadors a diàri de que aquesta proposta encara està lluny de ser una plena realitat, però estem vivint un canvi silenciós encara que lent, a la nostra societat

    Les conclusions a les quals arribem en cadascún dels blocs del nostre treball son diferents, tot i que en tots coincidim en que cada vegada més hi ha serveis, tot i que encara en manquen d'especialitzats en la dona i els seus àmbits. La violència de gènere és un àmbit que aglotina la majoria de serveis dirigits a la dona i un, dels més específics que existeix avui en dia. Però tot i que creiem que ha d'incrementar el nombre de serveis i recursos en quant a altres àmbits que pertoquen a la dona, també creiem en les polítiques transversals que tractin a la dona des dels diferents àmbits. Creiem que tot plegat ha de ser una feina paral.lela i a la vegada interrelacionada.

    El nostre sistema judicial ens reafirma la dignitat i el valor de la persona humana i la igualtat dels drets entre les dones i els homes, un principi de no discriminació i una proclamació de que tots els éssers humans neixen lliures i iguals, amb dignitat i drets sense cap distinció de gènere, no obstant, el que no entenem és que malgrat l'esmentat sistema judicial, que teòricament ens beneficia, es contradigui amb l'actual lluita, on les dones segueixen sent objecte d'importants discriminacions, per aquest motiu, neix la preocupació constant per descobrir les raons de l'existència del respecte als drets consagrats legalment a favor d'aquests.

    En el bloc “la dona en el món laboral”, hem pogut apreciar, que aquesta àrea, és potser una de les que més ha obert les portes al canvi profund que s' està produint en la societat en quant al rol antigament designat a cadascún dels sexes. Aquesta transformació, es deu a que la dona ha hagut d' evolucionar en quant a la concepció d'ella mateixa com a persona per adonar-se de que pot i deu accedir al món laboral en iguals condicions que els homes, i no oblidem la necessitat econòmica, de comptar amb un sou més per tal de mantenir la família. Un únic sou per llar, com succeïa abans no és suficient avui en dia per a viure.

    En el cas de les “dones immigrants” hem vist un canvi en la possibilitat de fer-se càrrec dels seus propis destins, mostrant-se de forma inequívoca en un número cada cop més elevat de dones que venen al nostre país. Se'ns presenta una excel·lent oportunitat per desenvolupar noves relacions amb el nostre sistema, marcant així, unes bases per una major comunicació i cooperació amb dones de tot el món.

    Una última referència, sobre tema de la violència domèstica que creiem pertinent citar, és que un dels motius principals d'aquest alarmant fenómen, no és degut a les diferències biològiques entre dones i homes sinó a les diferències educatives i culturals. Moltes vegades és la mateixa dona qui fomenta una educació masclista entre els seus fills, i aquest fet a la llarga, pot portar conseqüències irreversibles.

    Per superar aquestes dificultats i seguir avançant vers la igualtat d'oportunitats entre gèneres, i viure en un ambient harmònic, de respecte i de convivència, ens hauríem de marcar una sèrie d'objectius i accions a realitzar a curt i mitjà termini que a grans trets podem agrupar en ;

    • Eliminar els estereotips sexistes en l'educació i fomentar l' accés de les noies als estudis i a la formació tecnològica i científica.

    • Eliminar la violència de gènere i respectar el dret de les dones, mitjançant la sensibilització, la formació, la informació i la creació de serveis.

    • Incorporar la perspectiva de gènere en els programes per tal d'atendre les necessitats específiques de les dones.

    • Facilitar l'ocupació de les dones i la participació en el mercat laboral.

    • Fomentar les anàlisi i els estudis de gènere.

    • Facilitar la conciliació de les responsabilitats familiars i professionals de les dones i dels homes.

    • Promocionar l'accés de les dones en els llocs de presa de decisions.

    Volem reflectir per finalitzar, que malgrat la nostra condició de dones, hi havia molts àmbits que desconeixíem en profunditat i que ens han sorprès tant positiva com negativament, ajudant-nos a tenir una major visió d'un tema que ens toca de ben a prop.

    BIBLIOGRAFIA:

    ANDERSON, Bonie S. y ZINSER, Judith P. (1991): “Historia de las mujeres, una historia propia”. Barcelona: Crítica.

    BALLARIN, Pilar (1994): "De leer a escribir: instrucción y liberación de las mujeres". GRAÑA Ed.

    BIRRIEL, Margarita M. (1992): "Entre velos. Mujeres y familia en la Historia Moderna". OZIEBLO,

    BORDERIAS, C. [et al.] (1994). “Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales.” Barcelona: Icaria-Fuhem.

    BOWEN, James (1985): “Historia de la educación occidental”. Tomo III. El Occidente moderno. Europa y el Nuevo Mundo, siglos XVII-XX. Barcelona: Herder.

    BRAIDOTTI, Rosi:(1991) "Teorías de los Estudios sobre la Mujer: algunas experiencias contemporáneas en Europa", Historia y Fuente Oral 6

    CANTERA, L. Dones i violència. Ponencia. 1r congrés de les dones del Baix Llobregat. Barcelona, 2002.

    CARRERA, A.; LLINARS, C.(1995). La lluita de les dones per la seva ciutadania. Institut Català de la Dona. Barcelona: Generalitat de Catalunya

    COBO, Rosa (1995): “Fundamentos del patriarcado moderno”. Madrid: Cátedra

    COTT, Nancy F. (1993): "Mujer moderna, estilo norteamericano: los años veinte.” Barcelona: Icaria.

    CRESPO Segismundo, DE MIGUEL Carmen, [et altri] Mujer e igualdad de oportunidades en el empleo. Vol. 7. 1989, Ed. Serie debates Ministerio de Asuntos Sociales. Madrid

    Departament de la Presidència. Secretaria de comunicació. Direccio General d'Atenció Ciutadana (2003). Guía de serveis a Catalunya. Generalitat de Catalunya. InfoCat.

    DUBY, G.; PERROT, M. Historia de las mujeres. El siglo XIX. Madrid: Taurus.

    DURAN Maria Angeles, SALLE Maria Angeles, [et altri] El trabajo de las mujeres. Vol.1. 1987, Ed. Serie debates. Ministerio de Cultura. Madrid

    FLECHA, Consuelo (1996): Las primeras universitarias en España. Madrid: Narcea

    INSTITUT CATALÀ DE LA DONA(2002). Guía d'associacions i entitats de dones de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya.

    INSTITUT CATALÀ DE LA DONA I DEPARTAMENT DE TREBALL. Generalitat de Catalunya. Assetjament sexual. 1993. Ed. ICD i Departament de Treball. Barcelon

    INSTITUT CATALÀ DE LA DONA I CCOO Secretaria de la Dona. La segregació laboral de gènera a Catalunya. 2003. Ed. ICD. Barcelona

    KING, Margaret L. (1993): “Mujeres renacentistas. La busqueda de un espacio”. Madrid: Alianza editorial

    LORENTE ACOSTA, M (2004). El rompecabezas. Barcelona: Ares y mares.

    MARTINEZ LOPEZ, Cándida (1994): Las relaciones de género, una clave para interpretar las sociedades antiguas. En Roles sexuales. La mujer, la historia y la cultura. Madrid: Ediciones clásicas.

    MARTINEZ, C. (1995). Las mujeres y la ciudad en las sociedades mediterráneas clásicas. Granada: Universidad de Granada.

    MARTINEZ LOPEZ, Cándida (1995a): Las mujeres y la ciudad en las sociedades mediterráneas clásicas. Granada: Universidad de Granada.

    MAS, Francesc (1997) Rompiendo fronteras, una visión positiva de la inmigración. ed. Intermón Oxfam.

    MASLLORENS, Alex ( 1999) Immigració. Deriva editorial. Barcelona.

    MATIN, J. (1983). Sophie y Emile: estudio de un caso de prejuicio sexista en la historia del pensamiento educativo. Educación y sociedad nº 1.

    Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Violencia contra las mujeres. Madrid, 1996.

    OFFEN, Karen (1991): "Definir el feminismo: un análisis histórico comparativo" Historia Social nº 9. Madrid

    PERROT, G; DIR, M. Historia de las mujeres. El siglo XIX. Madrid, Taurus.

    SCANLON, Geraldine (1986):” La polémica feminista en la España contemporánea” Madrid, Akal.

    SCOTT, Joan W. (1993) "La mujer trabajadora en el siglo XIX".Historia y Sociología del trabajo femenino. Madrid. Ediciones península.

    SOLER, Carles.” Racismo y ciudadania “ Ediciones península..

    REVISTES I PUBLICACIONS PERIODIQUES

    Revista Catalana de Seguretat Pública nº 13, desembre 2003,·”El risc com a constucció conceptual”. Escola de Policia de Catalunya

    CASANELLES P, . (Setembre 2004) “Dona i treball: dominació patriarcal i polítiques neoliberals”.Illacrua. núm. 122, pàg.16-18.

    LORENZO, C.(desembre 2004). “Entrevista Marta Selva, presidenta de l'ICD” Més jove. La Vanguardia. Última pàgina

    MELÚS, E.(desembre 2004). “Talla amb els mals rollos” Més jove. La Vanguardia. Pàg.2-3

    Revista Emakunde nº 26, marzo 1997, “Maltrato y agresiones Sexuales”.Instituto Vasco de la Mujer.

    Revista “Teoría y Realidad Constitucional” Número 12 - 13 2o. Semestre 2003 - 1er. Semestre 2004 Nueva Antropología. Revista de Ciencias Sociales

    .

    Textos legals

    Llei Orgànica 10/95 de 23 de novembre de 1995 del codi penal. Editorial Civitas.

    Codi Civil, 2ª edició, publicada pel Reial Decret de 24 de julio de 1889, amb les modificacions fins el moment. Editorial Civitas.

    Constitució espanyola 1978, 3ª edició, juny del 1994, Publicacions del Parlament de Catalunya.

    Estatut d'Autonomia de Catalunya 1979, 6ª edició, octubre del 1994, Publicacions del Parlament de Catalunya.

    WEBGRAFIA.

    COMISSIONS OBRERES

    www.conc.es/dona [Consulta : 30 de novembre i 9 de desembre 2004 ]

    DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMILIA. Generalitat de Catalunya

    http://www.gencat.net/benestar/violenciadomestica/atencio.htm [Consulta: 15 de novembre de 2004]

    EL SITIO WEB DE LA HISTORIA DEL SIGLO XX.

    http://www.historiasiglo20.org/sufragismo/sopreind.htm [Consulta : 20 de novembre 2004 ]

    INSTITUT CATALÀ DE LA DONA http://www.gencat.net/icdona/index.htm

    http://www.gencat.net/icdona/index.htm

    [Consulta : octubre, novembre i desembre 2004 ]

    INSTITUT CATALA DE LA DONA http://www.malostratos.com/contenido/ayudate/quehacer2.htm [Consulta: 15 de novembre de 2004]

    MINISTERIO DEL INTERIOR

    http://www.guardiacivil.org/mujer/domestic.jsp [Consulta:15 de novembre de 2004]

    WEB D'HISTÒRIA CONTEMPORÀNI

    http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/revolucioindustrial.htm

    [Consulta : 12 de novembre 2004 ]

    Annex 1:

    FUNCIONS ATORGADES AL SISTEMA CATALÀ DELS SERVEIS SOCIALS RESPECTE A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

    Es tracta de la nova ampliació de la llei de Serveis Socials decretada 284/1996 de 23 de juliol, adaptada a la realitat que es viu actualment, i en el cas del maltractament a les dones, ara s'han fet esforços per decretar unes cases d'acollida i uns pisos de suport, enlloc de les residències d'estada limitada.

    S'ha ampliat una mica el coneixement del personal tant intern com extern, es dóna més importància a l'atenció psicològica de la dona que ha sofert els maltractaments, i s'han ampliat alguns Serveis Social d'atenció especialitzada, com són:

    L' àrea d'actuació Atenció a la família, a la infància i a l'adolescència.

    Serveis residencials d'estada limitada per a dones maltractades.

    Cases d'acolliment:

    Es regula de primera instància com han de ser les cases d'acollida, i es deixa molt clar qui hi pot anar i qui no, així mateix, també es donen a conèixer les funcions que ha de tenir per un correcte funcionament. És el primer pas per començar una nova vida per la dona, aquí li intenten donar una atenció integral a les seves necessitats, per poder passar desprès als pisos amb suport.

    Pisos amb suport:

    Són pisos en què la dona, juntament amb els seus fills, pot començar a fer un simulacre del que serà la seva vida lluny de la llar que sempre havia tingut, ha de ser ella qui pugui dur endavant amb la família, i d'aquesta manera sortir del rol en què estava posada abans, en què l'home li deia com ho havia de fer tot.

    És l'últim pas abans de poder tornar a fer vida normal al carrer, ja que aquí hi vindrà desprès d'haver sortit de les cases d'acollida.

    Annex 2:

    XARXA DE RECURSOS:

    COSSOS DE SEGURETAT

    Les denuncies, es poden interposar a la Policia Nacional, Guàrdia Civil, Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Local, també al jutjat o a la fiscalia, cosa que en alguns casos serà el més adient.

    Abans de posar una denúncia és important sempre assessorar-se en un servei jurídic, el més específic que tinguem disponible. La denúncia es pot portar preparada o escrita des d'un servei d'orientació jurídica. És interessant saber quin serà el procediment que es posarà en marxa i valorar la utilitat de posar la denúncia (aspectes jurídics, seguretat de la víctima, significat per a la dona).

    Barcelona disposa d'una comissaria especialitzada en la denúncia dels delictes contra les dones. Altres poblacions poden tenir programes o agents especialitzades, com els serveis d'atenció a la víctima. Fiscalia i jutjats també tendeixen a tenir serveis especialitzats.

    En algunes poblacions es pot aconseguir protecció, sobretot si hi ha protocols d'atenció específica.

    Serveis d'orientació i assistència jurídica dels jutjats

    Ofereixen orientació legal. Faciliten l'accés a justícia gratuïta prèvia aportació de documentació acreditativa. Es poden trobar a través dels jutjats o col·legis d'advocats.

    És important conèixer si aquests professionals estan formats en violència domèstica per tal d'evitar la victimització secundària, o si el jutjat té un torn d'ofici especialitzat.

    SERVEIS D'ATENCIÓ A LA VÍCTIMA

    Ofereixen orientació legal sobre els drets i la possibilitat de denunciar.

    Alguns faciliten acompanyament en els tràmits del procediment jurídic.

    Són serveis de creació recent i hi ha diversitat entre els programes oferts.

    FISCALIA I JUTJATS

    Tramitació de les denúncies i inici del procediment legal (civil o penal).

    Obtenció de mesures provisionalíssimes, provisionals i cautelars, i ordres d'estranyament per als agressors.

    La tendència actual és la creació de fiscalies i torns d'ofici especialitzats.

    PUNTS DE TROBADA

    Vinculats als jutjats de família. Són espais tutelats per professionals amb l'objectiu de facilitar la trobada entre els pares i els fills i filles en un espai neutre i amb menys risc per a la dona, quan hi ha sentència.

    Anatomía del maltratador. La violencia como mecanismo de control. Conferencia en el Seminario La violencia a casa. Barcelona, 2004.