Dones; Isabel-Clara Simó

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa. Novela catalana # Argument. Personatges

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

La lluita de la dona en un món complicat

Isabel-Clara Simó, DONES Alzira, ed. Bromera, 1998

El gènere d´aquest llibre és de narrativa psicològica ja que mescla sentiments, estats d´ànima i emocions de la dona que es veu atrapada en un món del qual no pot eixir i del que sens dubte ella és la víctima.

En aquest llibre hi ha setze històries de dones molt diferents: unes viuen per als seus homes, unes altres per als fills i fins i tot prostitutes que intenten sobreviure al món que les rodeja, però totes amb una cosa en comú, totes elles són lluitadores perquè dia a dia tenen que eixir en davant i a més a més carregar amb tots els inconvenients que suposa ser dona.

Ací Isabel-Clara Simó, (Alcoi 1943) doctora en filologia romàntica i amb una carrera literària intensa i sòlida tracta de ficar-nos en el món propi de la dona i de fer-nos sentir les seves emocions i angoixes.

El llenguatge és prou fàcil i qualsevol persona podria entendre-ho, els personatges estan molt cuidats per a que donen la imatge que la escriptora vol donar i els ambients són molt variats i propis de la vida quotidiana, el que fa que cada història siga fortament reial.

En les històries es mesclen diàlegs y narracions on sempre els pensaments de les dones queden al descobert.

La estructura és quasi sempre la mateixa: introdueix la dona en l´espai i les condicions de la pròpia història i després es deixa veure els seus pensaments i les seves intencions de canviar la seva situació per tal de mijorar-la. La dona reflexiona i de vegades es pregunta si val o no la pena continuar en davant ja que la majoria de les vegades tot el món li dóna la esquena.

Pot ser la història més forta siga Amor de mare que tracta d´una dona la qual el seu marit no li dóna diners per a res, ni per a els xiquets, ni per a la casa, ni per a ella, això si , a ell li agrada molt aparentar el que no és i gastar tots els diners en ell mateix. La dona te que buscar- se la vida per tal d´eixir en davant i arriba a un punt que sent que no vol ni als seus propis fills perquè l ´han fet la vida impossible i quan el seu marit vol el divorci després de que ella s´haguera separat d´ell dóna les gràcies a déu perquè ja no podia suportar més i es sent la dona més afortunada del món perque encara que ella va sofrir molt ara es sent alliberada.

Aquesta història fa reflexionar sobre el que ha de sofrir una mare per a que aplegui al punt en el qual no vulga ni als seus fills de tants disgustos que l ´han donat; és a dir, els fills no sempre són alegries sinó que poden arribar a fer-te la vida impossible al igual que un marit que no et respecta ni et vol.

Aquesta,sens dubte és la història més dura i que més posa a la dona en un estat fortament complicat on clarament ella és la víctima.

Clarament aquest llibre fa una descripció de la situació de la dona en la vida quotidiana i també fa una crítica del tractament que se li pot arribar a donar quan les condicions apleguen a un extrem de vegades precari.