Dones; Isabel-Clara Simó

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa catalana # Histories del mon femení

  • Enviado por: Anna Giner
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

DONES

Aquest llibre consta de disset històries de dones completament diferents. Cadascun dels relats reflexa la diversitat de dones que, en realitat no s'allunyen tant de la realitat. Són històries, en general explicades en un to humorístic e irònic, que els treu una mica la seriositat i transcendència dels temes.

Entre totes, destaquem unes quantes, com a mostra de les diverses personalitats de les dones.

EL BON SUÍS

En un bar que es diu "El Bon Suís" es troben dues amigues, la Sofia i la Neli. La Sofia té un problema i és que el seu marit la vol deixar perquè la troba grossa i s'ha cansat de viure amb ella. De cap manera la Sofia vol que la deixi, perquè no vol viure sola i encara que el marit té un munt de defectes ella vol ser al seu costat. Així és que la Neli li diu que hi ha tres maneres de retenir-lo. Una, posant-se maca, fer un sopar bo, vestir-se sexi..., un altre fent-li agafar gelos, que es pensi que hi ha un altre home. Però totes dues opcions ja les ha provat i no han donat bon resultat. Només queda la tercera possibilitat: en lloc de plorar, i posar-se trista, fer veure que portarà la situació amb dignitat, que vol estudiar secretariat perquè necessitarà diners per viure sola, i que la vegi il·lusionada pel futur, alegre, cantant mentre fa números i plans. La Neli li diu que això no ho suporten els homes, que la dona vulgui ser lliure. Però les coses no surten com ho havien planejat. El marit està d'acord en que estudií i s'independitzi, perquè diu que així no haurà de passar-li cap pensió, i també vol que sigui ella qui marxi de casa.

I la Neli li proposa un altre sèrie de plans: un, que tingui la casa feta un desastre, perquè ell es cansi i marxi, o llogar una noieta perquè el sedueixi o la tercera que diuen és infalible i és que la Sofia li enganyi de debò. Encara que li fa mandra decideix fer-ho però ella el que vol es que ell se'n vagi i li queda el dubte de que després de passar per això ell la perdoni....Es posen a riure mentre es mengen una xocolata amb melindros.

Els pensaments de les dones a vegades són contradictoris. En el cas de la Sofia ha passat de ser la dona que anava darrera el marit per conservar-lo a costa del que fos a voler realment independitzar-se, quedar-se al seu pis i deixar de sentir els comentaris desagradables que li feia el marit, referint-se al seu aspecte físic.

PARDALETS

En aquesta història una turista a Milà observa el comportament d'uns pardalets que s'han aturat als seus peus, mentre pren una cervesa. La mare del pardalets fa viatges constants per tal d'aconseguir menjar per ells. Un colom li pren el menjar, ella lluita sense parar per trobar quelcom per alimentar als fills, que no fan res més que jugar. Mentre la mare vola per trobar aliment, els pardalet aconsegueixen menjar a la taula del costat, però no es molesten en guardar res per la mare que encara no ha pogut menjar res.

Aquesta història fa pensar en el comportament egoista dels fills que no es preocupen dels pares, i en l'actitud sacrificada de les mares que sovint s'obliden d'elles mateixes i només pensen en els seus fills.

LA MINYONA IMAGINÀRIA

Aquesta és la història de l'Esther, una noia que junt amb el seu marit decideixen que ella deixarà de treballar fora de casa per dedicar-se a les feines domèstiques. Però arriba un moment en que ja no li agrada passar-se el dia netejant i cuinant. Com té molta imaginació, s'inventa una minyona, l'Eli. Figura que és una noia una mica paradeta, així que l'Esther li ha de dir el que ha de fer. Mentre, l'Esther es dedica a seure al sofà a fer ganxet.

Un dia en un berenar amb sis dones més surt el tema de les minyones i sense adonar-se ella parla de la seva. Però hi ha una amiga a la que sorprèn que tingui minyona, ja que no la seva economia era una mica justa, inclòs el seu marit li havia deixat diners. Però dir la veritat era massa per l'Esther, perquè reconèixer que la minyona era inventada davant de la resta de dones era massa. El seu orgull podia més que tot.

L'orgull i el que dirà la gent, és també una característica de moltes dones. El ser admirades, encara que sigui per alguna cosa que no és veritat fa que moltes vegades es visqui d'una manera fingida, deixant de banda la naturalitat i la veritat.

NIKE-AIR

El Lluís és un nen de catorze anys, fill de la Paca i del Pep. Són una familia treballadora i no es poden permetre el luxe de donar-li al Lluís tots els capricis. El Lluís no para de demanar unes sabatilles esportives Nike-Air, perquè tots els nens les tenen i ell no.

La Paca remena cel i terra per aconseguir-les, així és que s'assabenta de que a l'Hospitalet hi ha una fàbrica i les pot aconseguir més barates. Per fi ja te les vambes, i amb tota la il·lusió del món li regala al Lluís pel seu aniversari, després de bufar les espelmes.

Però, llavors el Lluís li diu que les wambes estan bé, però el que de veritat li agradaria seria tenir el Nintendo, perquè tots els nens de la classe el tenen. Així és que li demana a la seva mare que li canviï les wambes per el Nintendo.

Sembla exagerat però aquesta és una situació que sovint es dóna. Les mares fan miracles per tal de que els nens estiguin contents i no siguin menys que els seus companys i amics. Si volen roba de marca, la joguina de moda o com en aquest cas les wambes, tan se val, el cas és que el nen estigui content. I, com en aquesta història, mai tenen prou sempre volen més i les mares una vegada i un altre cauen en el parany de que el seu fill els demana alguna cosa que tots tenen menys ells i elles tornen a caure en el cercle viciós.

PASSA-T'HO BÉ, REME

Aquesta és la història d'una prostituta, la Reme, que a la feina es feia dir Tatiana. Estava cansada de rebre clients, fins que un dia va aparèixer en Raül, un representant. Aquest només li va demanar que s'ho passés bé amb ell i cada setmana els dijous aniria i li pagaria cent mil pessetes fixes al mes. Però només havia de rebre a ell. La Reme va pensar, que era bona fent teatre, així és que fer veure que s'ho passava bé amb ell, fer gemecs, i cridar una mica de quan en quan per fer-lo feliç i a canvi cobrar el pactat, no estava malament. I un dia va arribar el moment de les confidències. Li va dir que era casat, però a la seva dona mai li venia de gust estar amb ell i si ho feia era fingit i a ell no li agradaven les mentides. Va comprovar que la seva dona no li enganyava, inclòs va preguntar-li al seu ginecòleg si tenia algun problema. Aquest li va explicar que tenia la vagina seca, o sigui que no podia gaudir de cap manera, així és que com no volia que fingís va decidir respectar-la i no demanar-li mai més fer l'amor. El Raül estava content perquè havia trobat una dona que no fingia amb ell.

És curiós els homes com arriben a creure, en general, el que volem les dones. El Raül estava convençut de que la Reme gaudia amb ell i no fingia i a la vegada ell creia que era irresistible.

LLIURE

El Joan arriba a casa i li explica a la seva dona, la Maria que ha tingut un disgust a la feina i ha decidit deixar-la. La Maria està espantada perquè no entén de què viuran, ja que tenen moltes despeses i una filla estudiant. El Joan pensa que pot posar un negoci amb un altre soci i que se'n sortiran, però es clar hi ha un risc, i mentrestant tenen moltes coses per pagar... La Maria li diu que confia plenament amb ell, però creu que s'ha d'empassar l'orgull i tornar a la feina, dir que va tenir un cop de geni, encara que sigui posar-li les culpes a la Maria i tornar. Ell li costa acceptar, però la Maria insisteix.

Aquí es veu el paper tan important que té la dona per aconseguir el que vol. Per una banda sembla dèbil, que fa tot el que vol el marit, però per un altre, al final demostra tenir molta influència en ell i li fa fer el que en realitat vol ella.

AMOR DE MARE

L'Andrea, després de passar uns anys de privacions de tot tipus i maltractaments , per fi s'ha divorciat, i fa recompte de tot el que ha hagut de suportar. No disposava de diners ni per anar a la perruqueria, mentre el seu marit, l'Emili, vivia com volia, vestint bé, etc. Va aconseguir una feina en una botiga de vímet d'una amiga i així encara que no fos molt podia tenir quinze mil pessetes a la setmana. Més tard li van pagar disset mil. No li va dir a l'Emili i així podia guardar una mica de diners per sabates pels nens i altres coses. Però una vegada van venir a cobrar una factura i va pagar amb aquell racó. Quan ho va saber el marit encara es va enfadar més i li donava menys diners. Un dia va veure com convidava als amics a prendre unes copes mentre la família ho estava passant tan malament. Quan li va dir que l'havia vist li va començar a donar cops fins deixar-la mig morta.

Però per fi li va demanar el divorci, perquè estimava a un altre dona. Va haver-hi judici i li va tocar la casa, els fills i una pensió de seixanta mil pessetes. Com li agradava fer de hostessa de congressos i sabia idiomes va voler fer un curset per poder treballar. Va haver de demanar diners a la seva tieta Eulàlia. Va començar a treballar i també a tenir aversió cap els seus fills adolescents, que tenien un comportament molt dolent, baralles, cremar l'escola. Quan van detenir a un d'ells per robar va trucar a l'Emili per dir-li que ella no els volia. Però als diaris va sortir com si fos una mare desnaturalitzada, per haver pujat als seus fills com criminals, després d'haver passat la vida lluitant per ells. Es va quedar sola, ni la família ni els amics van voler saber res d'ella. La van declarar incapacitada. La van tancar perquè va dir que els seus fills no li agradaven.

Aquesta dona va tenir una vida realment dura, tot li va anar en contra, el marit, la gent que la envoltava, la justícia. Els fills que sempre són el primer i el més volgut per una mare, van acabar convertint-se en persones no volgudes. És el retrat d'una dona desgraciada realment.

ENTRE CLASSE I CLASSE

El Josep Mª i la Mireia surten junts, són companys de classe, però el que no sap la Mireia és que el Josep Mª s'ha embolicat amb mitja classe. Li explica la seva amiga Eva, però la Mireia pensa que sempre que li ha agradat un noi sempre ha estat pel mig l'Eva. Ella li explica perquè ho sàpiga.

És una història de gelosia entre companys de classe. La rivalitat entre les noies i la lluita per aconseguir el noi que els agrada.

DONES

Isabel -Clara Simó

1 Batxillerat C