Domótica

Evolución de viviendas. Edificios inteligentes. Comodidad. Seguridad. Energía # Comunicacions

  • Enviado por: Megaarni
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 24 páginas
publicidad
publicidad

'Domótica'

DOMÒTICA

Tecnologia

0. Index

1. Introducció 2

1.1 Antecedents de la domòtica: evolució històrica de les vivendes 2

1.2. La domòtica ara: les vivendes en l'actualitat 3

2. Què és la domòtica ? 3

3. Domòtica i intel.ligència 5

3.1. Vivenda domòtica i vivenda intel.ligent 5

3.2. Edifici domòtic i edifici intel.ligent 6

3.3. Graus d'intel.ligència 7

4. Característiques de la domòtica 10

4.1. La millora de la comoditat 10

4.1.1. Gestionament de la climatització 11

4.1.2. Il.luminació 11

4.1.3. Persianes 12

4.1.4. Elements auxiliars aplicats a la confortabilitat 12

4.2. Centralització 12

4.2.1. Control d'automatismes 13

4.3. Gestió de la seguretat 14

4.3.1. Alarmes tècniques 14

4.3.2. Incendis i fums 14

4.3.3. Robatoris 15

4.3.4. Alarma mèdica 15

4.3.5. Simulació de presència 15

4.3.6. Control d'accessos 15

4.4. Gestió de l'energia: Reducció de les despeses energètiques 16

4.4.1. Funcions del control energètic 17

5. Noves formes de comunicació 18

5.1. Conexió remota d'equipament 18

5.2. Distribució d' audio i vídeo 18

5.3. Xarques telemàtiques 19

5.4. Gestió de les comunicacions 19

6. La domòtica a nivell mundial 19

6.1. Estats Units 19

6.2. Japó 20

6.3. Europa 21

7. Conclusió 22

8. Bibliografía 23

1. Introducció

1.1 Antecedents de la domòtica: evolució històrica de les vivendes

Des de l'era de la prehistòria, quan els homes vivien en coves, l'home ha buscat constantment una millora en el seu medi, i especialment a casa seva. La descoberta del foc en aquells temps remots va suposar un avenç quant a seguretat i confort, ja que les feres es mantenien allunyades de les flames i aquestes proporcionaven llum i calor.

Després de les cavernes vingueren les cabanes (al període neolític) i poc a poc la vivenda s'anà transformant amb l'aplicació de noves tècniques i materials, amb diferències segons la zona geogràfica. Cap al quart mil·lenni aC. s'inicià a Mesopotàmia la construcció de cases amb peces d'argila crua o cuita, material utilitzat igualment pels egipcis, que edificaren veritables mansions, amb jardins, estanys, fonts,etc.

A la darreria del segle V aC. algunes habitacions de la casa grega (oikós) començaven a tenir una funció molt específica, com per exemple el thalamós, lloc més íntim on es guardaven els béns més preuats. Aquestes cases servirien de model als romans, que incorporen una diferenciació clara de les sales; hi havia el tablinum ( la sala de rebre ), el triclini ( la de menjar) i els cubiculum (cambres per dormir-hi), tot al voltant d'un pati central anomenat atrium. Algunes de les aportacions dels romans a l'arquitectura domèstica van ser la introducció de l'aigua corrent, que arribava a fonts de les cases mitjançant els aqüeductes i canonades de plom, i la invenció  d'un enginyós sistema de calefacció a base de canonades subterrànies, per les quals circulava aigua procedent de termes naturals o bé escalfada en un forn de llenya.       

Les cases europees de l'edat mitja no representen un avenç rellevant quant a confort o seguretat a causa de la pobresa de l'època, si bé els nobles vivien envoltats de comoditats als castells.

'Domótica'
Fem un salt cronològic al 1850, data de la 2ª Revolució Industrial. L'evolució de les vivendes, que fins llavors s'havia anat desenvolupant de manera discreta, es dispara amb l'aparició de l'electricitat, l'aigua corrent, el gas, el correu, el telèfon i els electrodomèstics. Totes aquestes fites de la ciència i la tecnologia es van assimilant paulatinament. Amb invents com el telèfon, la ràdio i més tard la televisió, la opinió pública es genera en l'ambient domèstic i ja no cal sortir al carrer per estar informat; a casa actúen els polítics, juguen els esportistes, canten els artistes, debaten els intel.lectuals i combaten els militars. Així doncs, el terreny domèstic ja està preparat per als inicis de l'automatització, la tecnologia antecessora de l'edificació intel.ligent.

1.2. La domòtica ara: les vivendes en l'actualitat

Els últims 7 anys les noves tecnologies han anat envaint gradualment les nostres vides (telèfon mòbil, PDA, correu electrònic, etc.) fins el punt que ens hem acostumat a què aquestes formin part de les nostres vides de forma natural. Per tant era d'esperar que també entressin en l'àmbit domèstic. Si ja formen part de quasi tots els àmbits, ¿perquè no de la nostra casa?

T'imagines que els llums de casa s'encenguessin només entrar a una habitació amb les persianes abaixades i s'apaguessin tot just en sortissis sense haver de prémer cap interruptor? O que la cafetera es posés en marxa sola cada matí just despert i en aixecar-te tinguessis cafè a punt per prendre? Pensa com seria de pràctic poder trucar des del nostre telèfon mòbil a casa i que la calefacció, el forn o l'aire condicionat s'encenguessin abans. Per poder trobar-ho tot a punt en arribar-hi. Tenir una casa “intel·ligent” sembla un somni o una cosa del futur, però, en certa part, comença a ser possible. Gràcies a la domòtica.

'Domótica'

2. Què és la domòtica ?.

Domòtica no és encara un terme usual i conegut. Domòtica es un concepte científic creat pels francesos per anomenar la part de la tecnologia (electrònica, mecànica i informàtica) que integra els elements existents en una casa, que els controla i que els fa funcionar coordinadament. Això s'aconsegueix mitjançant sistemes interconnectats i amb l'ajut de xarxes interiors i exteriors de comunicació que transmeten les dades i les ordres per fer les diverses funcions.

Podriem definir la domòtica com: un sistema format bàsicament per una línia de comunicació comandada per una unitat central per a cada sector que gestiona i permet el control de mecanismes programables d'una vivenda. Podrien ser-ne exemples: sistemes d'obertura i tancament de portes, control d'electrodomèstics, sistemes de seguretat avançats, reguladors de temperatura, sistemes d'aprofitament d'energia solar, etc.

La Domòtica és una Disciplina Tecnològica que s'aplica en la Robotització Domèstica amb l' objectiu d'augmentar :

La seguretat : La domòtica fa les cases més segures, fet important per a persones ­grans o malaltes­ amb dificultats perque els faciliten la feina i també poden accedir fàcilment a demanar ajuda.

El confort : Disfrutar d' una autèntica qualitat de vida a través de la gestió automàtica de tots els aparells. Permet regular per control remot els aparells de la casa. Des dels llums a la rentadora.

Els serveis multimèdia: Aprendre des de casa amb l'ordinador o amb algun aparell especialitzat en fer-ho sense l'ajuda d' algú físicament és una proposta que s'ha fet i que en alguns països s'està aplicant com el Japó o els Estats Units en termes com creació de pàgines web a través de correus electrònics i “chats”, o aplicacions relacionades amb el món informàtic i d' internet on el teu treball el tinguis a mà.

L'estalvi energètic : L'ús d'aquesta tecnologia fa que sigui possible l'estalvi energètic perquè l'usuari pot determinar el temps de l'electrodomèstic i aixì reduir-ne el consum

'Domótica'

3. Domòtica i intel.ligència

3.1. Vivenda domòtica i vivenda intel.ligent

Segons Laserna Larburu, Es defineix la domòtica com: La branca de la tecnologia que s'ocupa de proveïr elements que acostin una vivenda a adquirir el calificatiu d'intel.ligent.

Altres teòrics dicen que una vivenda domòtica és aquella que incorpora algun dispositiu domòtic.

Amb aquestes descripcions, doncs, veiem una primera diferenciació entre la domòtica i la vivenda intel.ligent perquè podem deduïr-ne que una casa domòtica no té perquè ser intel.ligent. Els aparells domòtics no tenen perquè estar integrats o controlats per un sistema central; poden actuar per sí sols, però llavors no parlem de vivendes intel.ligents sinó de vivendes domòtiques.

Per aclarir aquesta diferenciació posarem un exemple entenedor com el del sistema de rec d'una casa. En una casa domòtica podem tenir un rec automatitzat programable, en el que podem introduïr els dies de la setmana i els horaris de rec i, en cas de tenir un jardí gran, podem fer que s'alternin els espersors agrupats per zones. Doncs bé, en una vivenda intel.ligent podem fer exactament el mateix i algunes coses més; per exemple, un sensor d'humitat col.locat al jardí avisarà el control integrat cada vegada que plogui i aquest anul.larà el rec per reactivar-lo quan la pluja s'acabi. També es desactivarà cada vegada que obrim la porta d'entrada al jardí per permetre l'entrada a algú; d'aquesta manera evitarem que el nostre visitant es mulli.

Els dispositius domòtics es poden comunicar entre ells, però mai arribaràn per sí sols a tenir l'eficàcia i rapidesa que els proporcionaria un controlador.

En resum, i frivolitzant una mica, podríem dir que les cases intel.ligents ocupen una jerarquia superior respecte de les domòtiques.

'Domótica'

3.2. Edifici domòtic i edifici intel.ligent

Trobem diferències entre vivendes que incorporen algun automatisme i cases intel.ligents i també existeix un matís en el grau d'automatització dels edificis.

Podríem pensar que no cal parlar dels edificis un cop hem explicat el tema de les vivendes, al cap i a la fí una casa és un edifici. Tanmateix, un teatre, una presó i el Pentàgon d'Estats Units també són edificis i cadascun d'ells requereix uns paràmetres de confort, seguretat i gestió ben diferents de la resta, i encara és més gran l'abisme si els comparem amb les necessitats d'un habitatge normal.

Per començar, un edifici d'oficines intel.ligent pot generar la necessitat de gestionar dues-mil senyals procedents de sensors repartits per les instal.lacions i controlar simultàniament sistemes de llums i de restricció d'accessos. Per tant, els requeriments de rapidesa i eficàcia en gestionar aquestes operacions seran molt superiors als d'una casa, en la que no trobarem més d'una cinquantena de sensors.

La segona diferència entre vivendes i edificis es presenta des del punt de vista funcional. Posem per exemple la gestió de la climatització en ambdós casos; en l'edifici d'oficines d'abans, els treballadors segurament exigiràn que s'encengui la calefacció apenes comencin a notar el fred de la tardor i l'aire condicionat els semblarà imprescindible a l'estiu, mentre que molts d'ells no encendran la de casa seva fins ben entrat l'hivern i evidentment no s'instal.laràn l'aire condicionat perquè obrint les finestres ja n'hi ha prou. Per tant, veiem com el confort que és prioritari respecte a l'estalvi en edificis públics, perd importància a casa d'un mateix.

Així com passa amb les cases, un edifici domòtic no té perquè ser intel.ligent, ja que “un edifici domòtic és tot aquell que incorpora algun dispositiu domòtic”.

Hem dit que hi ha un pas de la domòtica als edificis intel.ligents, però en què ens basem per decidir quan hem d'aplicar cada terme? Hi ha una sèrie de requisits que un edifici intel.ligent ha de complir per ser-ho i, contràriament al pensament d'alguns tècnics del sector, no es aplicable aquest calificatiu a un edifici si incompleix algun dels punts següents:

  • Ha d'integrar tots els sistemes electromecànics.

  • Ha de poder actuar en condicions il.limitades.

  • Ha de tenir memòria i noció temporal.

  • Ha de tenir capacitat matemàtica avançada.

  • Ha de ser senzillament modificable.

  • Ha de disposar de capacitat d'autocorrecció.

  • S'ha de comunicar agradablement amb l'usuari.

Hi ha un punt més que en un futur no gaire llunyà es considerarà imprescindible, i que de fet moltes vivendes i edificis ja compleixen; és el fet que el sistema incorpori les noves tecnologies de la informació, com ara Internet. Actualment hi ha un sistema dissenyat per Microsoft que permet controlar els sistemes d'un habitatge des de qualsevol ordinador amb connexió a la xarxa, així com un sistema de control estandaritzat desenvolupat per la mateixa empresa.

Després d'aquest breu anàlisi de conceptes, una definició correcte seria :Un edifici domòtic és aquell dotat d'automatismes amb la finalitat d'acostar-lo al concepte d'habitatge / edifici intel.ligent.

Un habitatge / edifici intel.ligent és una estructura dotada d'automatismes agrupats segons la seva funció i capaços de comunicar-se interactivament entre ells i amb els usuaris per mitjà d'un sistema tècnic. Un nucli infomàtic coordina i controla tots els sistemes amb la finalitat de millorar la calitat de vida dels usuaris reduint el treball domèstic, augmentant la seva seguretat, racionalitzant els diferents consums i optimitzant els recursos

'Domótica'

3.3. Graus d'intel.ligència

Per valorar el grau d'intel.ligència d'un edifici s'han de tenir en compte diverses variables observables tant en els seus sistemes automatitzats com en la seva estructura. La mesura en què es contemplin aquestes variables ens permetran decidir si un edifici és intel.ligent o només una mica eixerit i es classifiquen en tres grans nivells:

A - Sistema tècnic

B - Usuaris de l'edifici

C- Disseny arquitectònic

'Domótica'

A- Sistema tècnic

Aquest grup el formen quatre variables referents als sistemes domòtics.

La integració de serveis i sistemes ès la convergència de totes les estructures en un sol equip controlador. Hi ha diferents maneres de distribuir els sistemes i, com veurem més endavant, les més integrades són les topologies centralitzades. D'aquesta variable depenen la rapidesa i eficàcia del control de l'edifici.

La flexibilitat és la capacitat d'afegir nous serveis i elements als sistemes existents. Un edifici intel.ligent ha de preveure que els seus usuaris tindran noves necessitats en el futur i ha de tenir un marge d'acceptació de nous elements que ajudin a cobrir-les sense haver de redissenyar completament la instal.lació.

Un altre tret característic d'un sistema domòtic és la capacitat de reprogramació del mateix. El sistema tècnic ha de permetre modificar els paràmetres de cada aparell d'acord amb les exigències i necessitats de l'usuari. Per exemple, el sistema d'il.luminació ha de permetre canviar la intensitat de les làmpades i el de la calefacció, graduar la temperatura.

La compatibilitat de formats d'informació és imprescindible per tenir una bona interacció entre els automatismes, ja que cada un d'ells emet un tipus de senyals que no tenen perquè ser iguals a les de la resta d'aparells. Hi ha dos tipus de senyals: digitals i analògiques; però a més podem trobar diferents medis físics per transmetre-les en una mateixa instal.lació: per un cable anomenat B.U.S. (utilitzat per la majoria de sistemes), per senyals radioelèctriques, per infrarrojos, fibra óptica,etc. Per transformar aquestes senyals en informació útil per al controlador s'utilitzen els acondicionadors de senyals.

'Domótica'

B - Usuaris de l'edifici

Aquestes característiques pertanyen a l'ordre social i cultural. Seràn totes aquelles que s'orientin a assolir la:

• Millora de qualitat de vida

• Seguretat de persones i béns

• Facilitat de comunicació entre les persones

• Millora en la realització de tasques encomanades als usuaris

• Optimització dels recursos energètics.

C - Disseny arquitectònic

Alhora d'abordar una instal.lació domotitzada cal tenir en compte diverses exigències econòmiques, ambientals, normatives, etc. Ja que el disseny d'un edifici o una vivenda abarca moltes qüestions, en aquest punt només en tindrem en compte algunes de les característiques de les instal.lacions automatitzades.

La normalització és un factor que ara per ara es troba en procés, ja que la domòtica és una àrea relativament nova i els òrgans que dicten la normativa a seguir han anat creant lleis a mida que es feia necessari. Hem de tenir en compte que la legislació varia segons la zona geográfica i cambia en funció dels progressos de la tecnología. Aquestes son les iniciatives més importants de normalització internacionals:

Norma

Data

Òrgan

Norma Smart House

1984

NAHB(Nacional Assocation of Home Builders)

Norma HBS (Home Bus System)

1987

Ministeri d'indústria I comerç internacional

Norma CEBus (Consumer Elctronic Bus)

1987

EIA (Electronic Industry Association)

Projecte home Systems

1989

Comunitat Europea a través del projecte ESPRIT

El disseny d'espais comuns, és a dir, aquells que comparteixen els usuaris de l'edifici ( passadissos, rebedors, serveis, etc.), ha de tenir en compte la seva naturalesa quant a il.luminació, calefacció, control d'accessos, etc.

També cal prestar atenció a les canalitzacions a l'hora de dissenyar l'edifici, tant per als cables d'alimentació eléctrica com pels de senyals d'àudio, vídeo, telèfon, etc. Cal realitzar els aïllaments convenients . I preveure els accessos a les instal.lacions elèctriques per possibilitar el seu manteniment.

Ja que l'estalvi energètic és un dels objectius de la domòtica, és necessari una dedicació especial a l'aillament, reduint els coeficients de pèrdues de temperatura. Mitjançant portes i finestres podem regular la ventilació, però no convé oblidar aquells accesos exteriors d'apertura automática, com ara la porta principal o la del garatge.

'Domótica'

4. Característiques de la domòtica

Tot seguit exposarem les principals característiques de cada part així com la seva forma de funcionament:

4.1. La millora de la comoditat

Aquesta àrea comprèn totes aquelles aplicacions que contribueixen a millorar la qualitat de vida dels usuaris facilitant les tasques que s'hagin de dur a terme a l'edifici, millorant les condicions ambientals, etc.

Sovint cometem l'error de pensar que la comoditat és secundària quan parlem d'un edifici i que un empresari propietari d'un edifici no es beneficiarà econòmicament millorant el nivell de comoditat dels espais, doncs tot al contrari. Doncs bé, és un fet demostrat que el rendiment dels treballadors està supeditat a la qualitat de la llum, la temperatura ambient, i fins i tot a qüestions ergonòmiques com poden ser l'accessibilitat de calaixos, arxivadors, etc. o la forma de les cadires.

A continuació veurem que hi ha tres tipus de confortabilitat: l'ambiental, la que permet controlar automatismes i la que ofereixen alguns elements auxiliars (comandaments a distància, temporitzadors, etc.)

• Possibilitat de donar un conjunt d'ordres programades instantàniament, per exemple, per activar el programa de vacances (algunes empreses instal.ladores d'automatismes subministren targetes amb aquest tipus de programes per no haver-los d'elaborar).

Unitats de govern activades per veu.

'Domótica'

4.1.1. Gestionament de la climatització

El sistema domòtic s'encarrega de mantenir la temperatura desitjada en cada habitació. L'activació i desactivació automàtica de l'aire acondicionat. També ens pot informar de la falta de combustible o bé de qualsevol problema que tingui el sistema domòtic.

Així podem contemplar les possibilitats del control de la temperatura, fou la primera aplicació automatitzada implantada en edificis i vivendes considerades en aquella època com a intel.ligents. La regulació de la temperatura tambe és es podría estudiar sota el punt de vista de gestió de l'energía, ja que tant la calefacció com l'aire acondicionat comporten despesses energètiques importants en un edifici.

A l'hora de dissenyar un sistema automatitzat de calefacció s'han de tenir en compte les seguents questions: hi ha d'haver un termòstat independent per a cada habitació de l'edifici. També s'han de colocar sensors per comparar la temperatura exterior i la interior, detectar la presencia de persones a les sales, l'estat de les portes i finestres, etc,i cosa que també és necessari és la presencia d'un temporitzador horari.

4.1.2. Il.luminació

En aquesta part hi trobem una varietat d'automantismes, la llum es pot activar per presència, per programació horària, per quantitat de llum ambiental, també existeixen pulsadors encarregats de regular la intensitat lluminosa.

'Domótica'

4.1.3. Persianes

Pujar i baixar persianes pot ser un problema per les persones en minusvalia i per a la gent gran, així doncs el sistema domòtic s'adapta a les necessitats de cada persona mitjançant uns pulsadors.

El sistema domòtic també s'autogestiona en el cas de forts vents i plujes (baixant les persianes pertal de evitar alguna destrosa el recinte.

4.1.4. Elements auxiliars aplicats a la confortabilitat

A més dels sensors, presents a qualsevol operació automatitzada, existeixen uns elements orientats a millorar el confort, que s'utilitzen de manera aïllada, anomenats comandaments remots i temporitzadors.

El tipus de comandament amb el que estem més familiaritzats és el d'infraroigs, amb un abast molt limitat (5-20m.). Amb més capacitat d'abast tenim els comandaments per radiofreqüència. Per últim, les noves tecnologies de la informació ens permeten la possibilitat del control remot a través del mòdem telefònic, que podem dirigir amb una trucada o bé des d'Internet.

La incorporació de temporitzadors horaris és de vital importància a les instal.lacions automatitzades. Aquests dispositius permeten la generació d'ordres d'actuació a receptors com punts de llum, calefacció, el reg, la simulació de presència, etc. en una seqüència temporal que convingui a l'usuari.

'Domótica'

4.2. Centralització

La centralització ens permet desconectar tots els llums que hagin pogut quedar activats quan marxem de l'habitatge, aquest plantejament també es pot aplicar en les persianes. També es pot tenir la centralització de la informació sobre l'estat de l'edifici en panells o monitors.

4.2.1. Control d'automatismes

Aquest apartat inclou moltes i molt diverses aplicacions i és per això que només assenyalo les més significatives, sense aprofundir en els seu funcionament.

'Domótica'

4.3. Gestió de la seguretat

Segons enquestes realitzades a Europa per l'institut Louis Harris i el Cabinet Marketing Office i un sondeig de Chevaliers a Châteauroux (França), la seguretat figura com una de les dues àrees de serveis més prioritàries, juntament amb la confortabilitat. La seguretat va ser un dels primers camps que es desenvoluparen a l'època de l'automatització, i és per això que avui dia hi ha una varietat tan àmplia de dissenys, sistemes i sensors, cada vegada millors, orientats a aquesta aplicació.

Tenint en compte que hi ha diferents tipus de riscos dins la vivenda o l'edifici, s'estableixen quatre apartats de sistemes, a saber:

• Sistemes d'alarmes tècniques

• Sistemes antirobatori

• Sistemes de control d'accessos

• Sistemes d'alarmes mediques

4.3.1. Alarmes tècniques

Aquestes alarmes avisen a l'usuari i al mateix temps actuen per a paliar el problema. D'alarmes tècniques n'hi ha basicament de tres tipus:

• Alarmes tècniques d'inundació: Es col.loquen al costat d'una font d'aigua i quan hi ha alguna fuga, el sistema domòtic dona informació a l'usuari i al mateix temps tanca la conexió d'aigua d'aquella zona.

• Alarmes tècniques de fuita de gas: En el cas d'haver-hi una fuita de gas el detector envia informació al sistema domòtic perquè aquest desactivi l'entrada de gas a fi que aquest no assoleixi una concentració elevada.

• Caiguda de tensió: Quan en l'edifici no hi ha corrent ens podem trobar en diferents inconvenients com ara el descongelament dels aliments... El sistema domòtic detecta la caiguda de tensió i informa a l'usuari.

'Domótica'

4.3.2. Incendis i fums

En cas d'incendi és primordial l'arribada inmediata dels bombers, així doncs, el sistema domòtic en detectar l'incendi activa una potent alarma i al mateix temps fa una trucada a una central d'alarmes des d'on es posen es contacte amb els bombers, a fi de prevenir mals majors.

4.3.3. Robatoris

Están orientats no tan sols a impedir que entrin persones descunegudes a l'edifici, sinó a disuadir-los dels seus intents. Mitjançant la colocació de detectors de presencia es poden detectar moviments i també el calor disipada pels cossos ja que també de la mateixa manera es poden conèixer les actuacions d'un assalt a través dels sensors de les finestres i ruptura de vidres.

La simulació de presencia consisteix en l'encesa i l'apagat de llums aleatòriament i temporitzada per tal de donar la impressió que hi ha gent dins l'edifici. I en cas de que algún sensor notes presencia es comunicaría directament amb la policía.

4.3.4. Alarma mèdica

Aquest dispositiu és indicat per a persones amb problemes físics i també a la gent gran. En el cas de que l'individu presenti problemes, solament ha de activar un pulsador integrat en un penjoll o pulsera, quant aquest dispositiu s'activa el sistema domòtic realitza una trucada a un centre mèdic per envia-hi ajuda inmediatament.

Serveixen per controlar determinats paràmetres biològics en les persones com ara la pressió arterial, el sucre a la sang,etc. Amb aquests sistemes és posible realitzar una consulta mèdica des de casa, enviant via mòdem els resultats dels análisis a un centre (dotat de conexió a la xarxa). També existeixen sensors especials aplicats al cos de les persones en forma de penjolls o clauers amb polsadors que, en cas de perill (com pot ser un atac de cor) permeten l'avís a familiars dins la vivenda o bé als telèfons adeqüats.

4.3.5. Simulació de presència

En el cas de que la persona marxi de casa es pot programar el sistema domòtic perquè simuli la presència de moviment en l'interior de la casa.

Pujada i baixada de les persianes encesa dels llums i es pot introduir el funcionament de la televisió.

4.3.6. Control d'accessos

Restringeixen l'entrada i sortida de les persones en un edifici, permetent en alguns casos la seva identificació mitjançant la lectura de tarjetes o altres elements (escàners de veu, d'emprentes o de retina, encara que això sembli molt de pel.licula americana) o bé indiquen l'existència d'objectes no permesos o anòmals amb els detectors de metalls i barreres d'infrarojos.

'Domótica'

4.4. Gestió de l'energia: Reducció de les despeses energètiques

Fins a les darreries del segle XX, les tendències arquitectòniques han generat edificis devoradors d'energia i, per tant, insostenibles (recordem els edificis vidrats de Mies van der Rohe o les orientacions Est-Oest de Le Corbusier entre d'altres). Fins fa poc hem cregut que de forma artificial la tecnologia sempre corregiria fàcilment els factors externs per aconseguir el confort, introduint-hi l'energia suficient posada a l'abast de l'edifici contínuament. No és així. El fet d'aconseguir-ho hipoteca els recursos naturals, que malauradament són esgotables.

Des de fa uns anys, el corrent elèctric, el gas, l'aigua freda i calenta, els electrodomèstics, els ordinadors, etc. han envaït les nostres parets amb una amalgama d'instal.lacions que afavoreixen el microclima creat dins dels edificis però empobreixen el medi extern. No obstant, utilitzant les eines que les noves tecnologies ens porten podem fer un gir cap a una arquitectura sostenible que gestioni, en primer lloc, les energies renovables i en segon lloc, les han de servir únicament de recolzament, així com altres tipus de béns naturals com l'aigua, el medi ambient (residus) i el factor humà. En aquest punt és on la domòtica és realment brillant.

Des de l'àmbit de gestió de l'energia s'intenta optimitzar els recursos energètics i reduir el consum dels diferents receptors d'energia que podem trobar en un edifici. Cal constatar que un edifici intel.ligent no és tan sols aquell en què trobem un espai segur i confortable sinó aquell que és respectuós amb el seu propi medi, i si parlem d'aprofitar al màxim l'energia els edificis que responen millor no són els que disposen de tecnologia domòtica sinó els anomenats bioclimàtics, que incorporen un disseny especial (arquitectura sostenible) capaç de mantenir-los en completa harmonia amb l'exterior sense renunciar al confort o i alhora millorant en moltes ocasions l'estètica. Tanmateix, els edificis intel.ligents i els bioclimàtics no són conceptes incompatibles, ja que la instal.lació de sistemes integrats no afecta en principi el disseny de la construcció. Per tant un edifici que combinés amb dues branques de l'arquitectura podria ser el paradigma de les cases ecològiques.

Per entendre la gestió de l'energia cal tenir en compte diverses funcions del control, paràmetres i conceptes explicats a continuació.

4.4.1. Funcions del control energètic

• Regulació: per a mantenir una magnitud dins d'uns valors fixats a priori

• Programació: capacitat de modificar els valors esmenats en funció del temps

• Optimització: realitzar un disseny a partir de totes les variables i condicions per assegurar un cost mínim per a l'usuari.

• Desconnexió: per a parar un aparell en cas que el seu funcionament resulti un cost superior a l'adequat.

'Domótica'

5. Noves formes de comunicació

5.1. Conexió remota d'equipament

Desde qualsevol telèfon ens podem conectar amb el sistema domòtic de la casa per activar o desectivar llums, calefecció, persianes.

També si quan l'usuari no es troba en l'habitatge i pasa algun accident el sistema enviarà una senyals als números prefixats.

5.2. Distribució d' audio i vídeo

Podem realitzar multitut de funcions, com ara que des d'un reproductor de música situat en una habitació es pugui escoltar en tota la casa, també podem visualitzar en la televisió la senyal del vídeo porter i obrir la porta mitzançant el comandament a distància, entre moltes altres opcions.

Els sistemes domòtics de televisió, HI-FI i videoporters estàn força integrats a les vivendes intel.ligents actuals. La seva missió és fer arribar les senyals d'àudio i vídeo a les diferents dependències de la casa mitjançant un procediment de distribució, normalment a través d'un suport de tipus coaxial, parell trenat o fins i tot cable elèctric normal. Aquests sistemes ens permetrien, per exemple, visualitzar la imatge del video porter a la pantalla del televisor o l'ordinador en una “finestra” que apareixería en prémer algú el timbre.

En un gran edifici resulta molt pràctic que els usuaris es puguin comunicar internament, ja sigui amb interfons, megafonia o bé utilitzant una centraleta de telèfons.

En realitat, els esforços per unificar el màxim de senyals en un únic suport físic estan donant resultats cada vegada més satisfactoris ja que per una banda la implantació de sistemes RDSI (Xarxa Digital de Serveis Integrats), que admeten la coexistència de telefonia analógica i diverses dades a alta velocitat i per l'altra, la Xarxa de banda ampla, que permet integrar pràcticament tots els tipus de senyal que l'usuari pot demandar (inclosa la TV per cable, Internet, videotelefonía, etc.)

'Domótica'

5.3. Xarques telemàtiques

Aquest xarxes ens permeten fer una gran varietat d'accions sense mouren's de casa, com seria la compra a distància, el telebanc, enviar missatges a qualsevol persona del món, i una gran varietat d'accions més que es van ampliant dia rera dia.

5.4. Gestió de les comunicacions

Potser semblarà contradictori que en plena era de les comunicacions, aquesta àrea de gestió sigui de moment la menys desenvolupada de totes. Això és degut a la relativa novetat del sector comparat amb els de seguretat, confort i energia, però també a una dificultat tècnica que entorpeix la integració dels serveis de telecomunicació: la incompatibilitat de senyals. És realment difícil fer circular un gran nombre de senyals de diferents tipus, preservant-ne la qualitat, per una mateixa via, per la qual cosa s'utilitzen diferents suports físics per a cada tipus de senyal. A continuació tenim els principals tipus de suports físics.

• Parells de fils trenats

• Cables coaxials

• Fibra òptica

• Senyals de radiofreqüència

• Senyals d'infrarojos

• Senyals d'ultrasons

6. La domòtica a nivell mundial

Un breu repàs de la situació de la domòtica a diferents països ens pot ajudar a fer-nos una idea global de l'estat de la qüestió:

6.1. Estats Units

Pretenen fer una llar interactiva amb serveis com el teletreball o el telensenyament. És a dir, volen que els ciutadans puguin realitzar la majoria de les seves tasques sense sortir de casa.

Ha estat el primer país a realitzar un estàndard per la llar domòtica (és a dir, una tecnologia unificada) anomenat CEBus (Consumer Electronic Bus) al qual s'han adherit quasi vint fabricants americans.

Al 1984 van fer el projecte “Smart House” basat en l'ús d'un cable unificat per fer tota la transmissió.

Han fet diferents proves i mostres perquè la població es familiaritzés amb la domòtica. Han construït: cases-laboratori (dues a Washington), cases-prototip (quinze en diferents estats del país) i les cases-demostració (cent cases repartides per tot el país).

'Domótica'

6.2. Japó

Al Japó, estudis oficials parlen d'un mercat domòtic de 140 milions de pessetes i s'espera que arribi als 540 milions en deu anys.

Al 1990 les instal·lacions domòtiques eren unes 600.000 i a l'actualitat n'hi ha gairebé vuit milions.

A diferencia dels Estats Units, l'orientació no és la llar interactiva sinó la llar automatitzada.

La tendència és incorporar el màxim d'aparells electrònics de consum (equips d'àudio, vídeo, TV, fax, etc.), però sense connexió exterior.

L'associació més important és l'EIAJ (Electronic Industries Association of Japan) amb els seu projecte de bus (Home Bus System).

En el principal projecte de demostració es va preparar una casa per simular com viurien les noves generacions. La majoria de la població ho va rebutjar.

6.3. Europa

A Europa, les iniciatives domòtiques van començar l'any 1984. Dins del programa Eureka, sis empreses europees van iniciar el primer projecte IHS (Integrated Home System) desenvolupat als anys 1987-88 i que va donar lloc al programa actual Esprit (European Scientific Programme for Research & Development in Information Technology), amb l'objectiu de continuar amb els treballs començats a l'Eureka. L'objectiu final és definir una norma d'integració dels sistemes electrònics domèstics i obtenir un estàndard que permeti evolucionar cap a aplicacions integrades de la casa.

El programa Esprit, patrocinat per la Comunitat Econòmica Europea, ha passat ja per les fases I (89-90), II (91-92) i es troba actualment a la fase III.

A cada nova fase del projecte s'han incorporat noves empreses i, en aquest moment, s'hi troben representats tots els països de la CEE.

El desenvolupament a França ha adquirit un nivell força satisfactori. Han aconseguit involucrar associacions de constructors, indústria elèctrica, informàtica, empreses energètiques... I han fet importants aportacions pràctiques.

A Espanya, la iniciativa més important l'estan fent les empreses elèctriques amb accions d'investigació, promoció i desenvolupament de cases domòtiques. També s'han fet moltes iniciatives d'informació i difusió com la casa de demostració d'Hidroelèctrica de Catalunya (Premià de Mar), participació al Projecte DOMOS. Assistència a fires: FIDMA 90 (Astúries), MATELEC 90 (Madrid), CONSTRUMAT 91 (Barcelona), REHABITEC 92 (Barcelona), MATELEC 92 (Madrid) i CONSTRUMAT 93 (Barcelona) entre altres. També s'han fet cursos de formació per a professors de formació professional, conjuntament amb el Ministeri d'Educació i Ciència, i cursos de domòtica als professionals relacionats amb la construcció (arquitectes, aparelladors, instal·ladors...).

'Domótica'

7. Conclusió

Com a conclusió podria dir que la domòtica serveix, dins el nostre àmbit, gairebé només per a publicitat i per a gent amb un molts recursos econòmics, ja que els costos de l'aplicació de la domòtica encareixen els ja elevadíssims preus que actulament té la vivenda, especialment al nostre país. Encareixen els preus perquè és un peix que es mossega la cua ja que com que és una tecnología que sovint i normalment no s'aplica, els seus preus són molt alts. També és cert que hi ha un gran desconeixement per part del públic usuari en general, però encara més inconvenient és que els tècnics com arquitectes, arquitectes tècnics, aparelladors, constructors, etc, en la seva gran majoria desconeixen molta d'aquesta tecnología. Per tant, ni la difonen, ni proposen ni la publiciten de forma genèrica. És més, normalment posen inconvenients quan el client en demana informació. Actualment hi ha empreses que s'hi dediquen especialment però encara actualment l'actuació és a un sector molt reduït.

Això fa que encara s'estigui bastany lluny d'introduïr-se a les cases de forma normal, si parlem a curt termini, però si ho fem a llarg termini és posible que una vivenda a l'abast de tothom tingui bastants mecanismes domòtics. En alguns països ja s'han incorporat alguns sistemes domòtics, com per exemple les plaques solars a Alemanya, que són presents a la majoria d'edificis.

'Domótica'

8. Bibliografía

Internet

La fura. Org: Domòtica

Domótica
Tecnología # Justificació i motivació. Noves tecnologies. Continguts. Comoditat. Seguretat. Comunicatió. Sensors. Actuadors. Unitat de control

Autor: Devars

Manual sobre domòtica

La Malla.net

Domòtica i edificis intel.ligents

ACCEDA

Desde el hogar digital hasta la comunidad digital

Instalación de sistemas automatizados en viviendas y edificios

Ed. Mc. Graw Hill

La casa inteligente

Autor: Santiago Lorente

Domótica y edificios inteligentes: Sistemas de automatización en viviendas y edificios.

Autor: Laserna Larburu

2