Domótica

Tecnología # Vivendes. Sistemes domòtics. Característiques. Automatismes. Seguretat. Comunicació. Despesses energètiques. Control. Impactes

  • Enviado por: Cristian
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 69 páginas
publicidad
publicidad

ÍNDEX

  • Metología 5

  • Història de les vivendes 6-11

    • Evolució històrica de les vivendes.

    • Evolució de la domòtica

    • Evolució de la domòtica a Espanya.

    • Introducció 12-15

      • Hipòtesis

      • Graus d'intel.ligència.

      • Característiques dels sistemes domòtics. 16-19

        • Sistema tècnic

        • Usuaris de l'edifici

        • Disseny arquitectònic

        • Característiques de la domòtica 20-36

        • 5.1. La Millora de la comoditat 20-23

            • Gestionament de la climatització

            • Iluminació

            • Persianes

            • Centralització

            • Elemets auxiliars aplicats

          5.2. Control d'automatismes 23-24

          5.3. Més seguretat 24-27

            • Gestió de la seguretat

            • Alarmes tècniques

            • Incendis i fums

            • Robatoris

            • Alarma mèdica

            • Simulació de presència

            • Control d'accesos

          5.4. Noves formes de comunicació 28-30

            • Conexió remota d'equipament

            • Distribució d'audio i video

            • Xarxes telemàtiques

            • Gestió de les telecomunicacions.

          5.5. Reducció de les despesses energètiques 30-36

            • Gestió de l'energía

            • Funcions del control energètic

            • Paràmetres

            • Conceptes

        • Doble tarifa

        • Racionalitzadors de consum

        • Climatització

        • Il.luminació

        • Estadístiques

        • Sistemes de control 37-39

          • Evolució dels sistemes de control

          • Elements d'un sistema domòtic 40-44

            • Sensors

            • Actuadors

            • Unitat de control

            • Classificació dels sistemes de control

            • Introducció als principals sistemes domòtics 45-54

              • EIB

              • Components EIB

              • Sensors

              • Actuadors

              • Simon Vis

              • Mòduls d'entrades

              • Mòduls de sortides

              • X-10

              • Descripció del sistema EIB

              • Accés al Bus

              • Estructura i direcció del telegrama

              • La linia de Bus

              • Manguera Bus

              • Dispositiu del Bus

              • Funcionamet sensors-actuadors

              • Impactes 55-65

                • Impactes personals

                • Impactes socials

                • Impactes econòmics

                • Impactes medioambientals

                • Conclusions 66-67

                • Valoració personal 68

                • Bibliografía 69

                • 1.METODOLOGÍA DEL TREBALL

                  En aquest treball d'investigació ens basem a fer referència de les característiques més importants de la domòtica.

                  La base del nostre treball està realitzat mitjançant llibres però en cap cas hem menyspreat la informació d'algunes revistes i sobretot la informació d'internet.

                  Malgrat tot això la informació obtinguda no ha sigut molt extensa i ens ha extranyat per ser un tema d'actualitat i del futur proper, però sembla que no hi ha gaire escrit per aquest tema.

                  Alguns llibres, pàgines d'internet i revistes actualitzades son les següents:

                  • Domòtica, La vivenda intel.ligent.

                  • Entrebits.

                  • Domòtica per la indústria i la llar.

                  • Dinitel.

                  • Byte.

                  • Notícies de la ciència i tecnología.

                  • Entre d'altres.

                  Aquets han sigut els punts de referència que ens hem apojat alhora de realitzar el treball.

                  2.HISTòRIA DE LAS VIVENDES

                  Evolució històrica de les vivendes  

                  Des de l'era de la prehistòria, quan els homes vivien en coves, l'home ha buscat constantment una millora en el seu medi, i especialment a casa seva. La descoberta del foc en aquells temps remots va suposar un avenç quant a seguretat i confort, ja que les feres es mantenien allunyades de les flames i aquestes proporcionaven llum i calor.

                  Després de les cavernes vingueren les cabanes (al període neolític) i poc a poc la vivenda s'anà transformant amb l'aplicació de noves tècniques i materials, amb diferències segons la zona geogràfica. Cap al quart mil.leni a.C. s'inicià a Mesopotàmia la construcció de cases amb peces d'argila crua o cuita, material utilitzat igualment pels egipcis, que edificaren veritables mansions, amb jardins, estanys, fonts,etc.

                  A la darreria del segleV a.C. algunes habitacions de la casa grega (oikós) començaven a tenir una funció molt específica, com per exemple el thalamós,

                  Lloc més íntim on es guardaven els béns més preuats. Aquestes cases servirien de model als romans, que incorporen una diferenciació clara de les sales; hi havia el tablinum ( la sala de rebre ), el triclini ( la de menjar) i els cubiculum (cambres per dormir-hi), tot al voltant d'un pati central anomenat atrium. Algunes de les aportacions dels romans a l'arquitectura domèstica van ser la introducció de l'aigua corrent, que arribava a fonts de les cases mitjançant els aqüeductes i canonades de plom, i la invenció  d'un enginyós sistema de calefacció a base de canonades subterrànies, per les quals circulava aigua procedent de termes naturals o bé escalfada en un forn de llenya.

                         

                  Les cases europees de l'edat mitja no representen un avenç rellevant quant a confort o seguretat a causa de la pobresa de l'època, si bé els nobles vivien envoltats de comoditats als castells.

                  Fem un salt cronològic al 1850, data de la 2ª Revolució Industrial. L'evolució de les vivendes, que fins llavors s'havia anat desenvolupant de manera discreta, es dispara amb l'aparició de l'electricitat, l'aigua corrent, el gas, el correu, el telèfon i els electrodomèstics. Totes aquestes fites de la ciència i la tecnologia es van assimilant paulatinament. Amb invents com el telèfon, la ràdio i més tard la televisió, la opinió pública es genera en l'ambient domèstic i ja no cal sortir al carrer per estar informat; a casa actúen els polítics, juguen els esportistes, canten els artistes, debaten els intel.lectuals i combaten els militars. Així doncs, el terreny domèstic ja està preparat per als inicis de l'automatització, la tecnologia antecessora de l'edificació intel.ligent.

                  Evolució de la domòtica   

                  L'automatització, símbol de progrés durant les vuit primeres dècades del segle XX, s'anava extenent a tot allò susceptible de ser automatitzat en un edifici. Als anys setanta, un edifici modern havia d'estar dotat com a mínim d'escales, portes, ascensors, climatització, sistema de detecció d'incendis i d'intrusos; tot automàtic.

                  El fet que permetria encaminar la tecnologia cap als edificis intel.ligents fou l'aparició, a principis dels vuitanta, del microprocessador i els ordinadors personals. No obstant, el concepte d'edifici intel.ligent encara quedava lluny i el pas més important per abastar-lo vingué de la mà del control climàtic: l'estalvi i el confort eren i són factors prioritaris per a un arquitecte, així que enginyers i informàtics es van fer amics i van començar a dissenyar i instal.lar sistemes de climatitzaió governats per electrònica microprocessada, per autòmates i finalment per ordinadors personals.

                  Entrant als noranta, el desenvolupament paral.lel de tres grans branques de la tecnología (telecomunicacions, electrònica i informàtica) fa que els edificis intel.ligents comencin a ser realitats més palpables, però amb molt més de propaganda que de realitat. Qualsevol edifici dotat de sistemes intel.ligents de climatització, d'accessos, d'il.luminació,etc. era considerat intel.ligent quan en realitat les paraules adequades haguéssin estat  edifici domòtic. Més endavant veurem les diferències entre ambdós conceptes.

                  Evolució de la domòtica a Espanya

                  Els orígens de la domòtica a Espanya es poden situar al voltant de l'any 1990, data en què es comencen a dur a terme les primeres iniciatives i investigacions principalment per l'Institut Cerdà. Al començament, el mercat es caracteritzava per un gran desconeixement de la domòtica tant a nivell tècnològic com de possibilitats i aplicacions.

                  Els primers sistemes eren poc integrats i les àrees de gestió cobertes eren amb prou feines la de confortabilitat i seguretat, si bé existien algunes aplicacions aïllades orientades a la gestió de les comunicacions i l'energia.

                  A continuació enumero algunes característiques d'aquell mercat al que s'enfrontaven els sistemes domòtics espanyols:

                  • Normalment, els productes estaven fabricats atenent-se a les normes europees i destinats a mercats extrangers.

                  • Hi havia dificultats a l'hora de dissenyar i instal.lar dispositius, perquè no hi havia prou personal format.

                  • El cost de les instal.lacions era molt alt.

                  • No hi havia entitats que muntéssin instal.lacions d'aquest tipus.

                  • Hi havia reticències per part dels usuaris en trobar-se davant d'una cosa que podia posar en perill la seguretat als edificis o vivendes degut a una excessiva automatització.

                  Tot i que actualment el panorama dista bastant del nivell d'altres països, no hi ha dubte que en els propers deu anys les instal.lacions automatitzades seran un valor afegit de les construccions, ja que el mercat actual es caracteritza pels següents aspectes:

                  • Creació de noves empreses dedicades a la fabricació i instal.lació de sistemes automatitzats.

                  • Avenços en la normalització i homologació de certs productes així com el rebuig a d'altres que no compleixen la normativa tecnològica espanyola i/o europea.

                  • Desenvolupament de nous sistemes per part d'empreses del sector electrònic.

                  • Creació d'organismes d'investigació i desenvolupament (enumerats més endavant ).

                  • Contribució realitzada pels certàmens i exposicions en els que els tècnics s'intercanvien informació útil per a futurs projectes.

                  • El finançament de projectes I+D per part de la Comunitat Econòmica Europea.

                  El mercat espanyol compta amb més de 25 sistemes domòtics i un gran nombre de productes amb prestacions cada vegada més atractives per als usuaris. Per altra banda, aquests sistemes s'implanten en un 60% en vivendes de nova construcció i en el 40% restant en vivendes ja existents, cosa que implica una paulatina normalització (encara en estat embrionari) dels dispositius automatitzats a les nostres llars.

                  El progrés de la domòtica espanyola no hagués estat possible sense els organismes i institucions dedicades al seu desenvolupament, que assumint un risc econòmic important, han apostat per aquesta nova tecnologia. Les principals entitats compromeses en aquest sentit són les següents:

                  • CEDOM (Comitè Espanyol per a la Gestió Tècnica d'Edificis i vivendes)

                  • AFME (Associació de Fabricants de Material Elèctric)

                  • EIBA (Associació del Bus d'Instal.lacions Europeu)

                  • INSTITUT CERDÀ

                  • MINISTERI DE FOMENT

                  • IDEA (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia)

                  • El mundo de la domótica, revista de sistemes de control i gestió tècnica d'edificis.

                  3.INTRODUCCIÓ

                  Ens trobem en una època de constants canvis en la tecnologia, en que cada dia se'ns posen a l'abast diferents instruments per a fer-nos la vida més confortable i alhora més segura.

                  En aquest treball de recerca ens centrarem en les tecnologies aplicades en els edificis: la domòtica.

                  La domòtica és la ciència que aplica les innovacions tecnològiques en l'habitatge, proporcionant d'aquesta manera una automatització. La domòtica es centre en quatre espectes fonamentals:

                • La millora de la comoditat.

                • Aportar més seguretat.

                • Noves formes de comunicació.

                • Reducció de les despesses energètiques.

                • La importància de les noves tecnologies és dia rera dia més important. Ens trobem amb la incorporació contínua de noves formes de comunicació en l´equipament industrial, millora els aparells destinats al consum domèstic...

                  Tot això té com a objectiu millorar la qualitat de vida i la facilitat en el treball.

                  L'ús d'aquestes tecnologies dirigides tan en l'ús d'ambit d'edificis públics com en petits habitatges s'anomena domòtica.

                  La domòtica fa que tinguem una major fàcilitat alhora de realitzar les coses més cootidianes i ens aporta major benestar i seguretat.

                  Hipótesis

                  En aquest treball en el que es centrarem es que coses bones aporta la domòtica en les nostres llars. Tota la vida l'home anat buscant maneres de que les coses que l'envolten siguin per millorar el seva comoditat i el seu confort gràcies en bona part a la tecnología.

                  Sense la tecnología les cases serien molt monotones. Nomes parets i mobles.

                  Tothom es pensava que estaba tot inventat en això de confort a la llar pero fins fa 10 anys aproximadament, amb l'arribada d'aquest concepte d'habitatge intel.ligent podrem veure el que ens depararà el futur.

                  Tot seguit definirme les característiques principals amb que podrem valorar el grau d'intel.ligència de l'habitatge:

                  Graus d'intel.ligència

                  Existeixen tres graus d'intel.ligència, depenent en funció de l'automatització de les instalacions o des del punt de vista tecnològic:

                • GRAU 1: Intel.ligència mínima o básica. Un sistema bàsic d'automatització de l'edifici del qual no està integrat.

                  • Existeix una automatització de les activitats i els serveis de telecomunicacions, encara que no estàn integrats. Aquesta casa seria un tipus d'habitatge més aviat antic.

                  • GRAU 2: Intel.ligència mitjana. Té un sistema d'automatització de l'edifici totalment integrat.

                    • Conté sistemes d'automatització de l'activitat, sense una completa integració dels mitjans telecomunicatius.

                  • GRAU 3: Intel.ligència máxima o total. Els sistemes d'automatització de l'edifici, les activitats i les telecomunicacions, es troben totalment integrats. El sistema d'automatització de l'edifici es divideix en: un sistema bàsic de control, un sistema de seguretat i un sistema d'estalvi d'energía.

                    • El sistema bàsic de control és el que permiteix, mitjançant un monitor, veure l'estat de les instal.lacions, com son: les elèctriques, hidrosanitarias, elevadors i escales elèctriques i suministres de gas i d'electricitat,...

                    • El sistema de seguretat protegéis a les persones, els bens materials i la informació. En la seguretat de les persones, destaquen els sistemes de detecció de fum i foc, fuites de gas, suministrament d'aigua, extracció automática de fums, senyalització de les sortides i alarma d'emergència. Per a la seguretat dels bens material o de la informació, tenim un circuit tancat de televisió, el control d'accessos, la seguretat informática, el detector de moviments de presencia,...

                    • El sistema d'estalvi d'energia és l'encarregat de la climatització, intercanvi de calor entre zones, incluïnt l'exterior, l'ús actiu i pasiu de l'energía solar, la indentificació del consum,...

                    4.CARACTERÍSTIQUES DELS SISTEMES DOMÒTICS

                    Per valorar el grau d'intel.ligència d'un edifici s'han de tenir en compte diverses variables observables tant en els seus sistemes automatitzats com en la seva estructura. La mesura en què es contemplin aquestes variables ens permetran decidir si un edifici és intel.ligent o només una mica eixerit i es classifiquen en tres grans nivells:

                  • Sistema tècnic

                  • Usuaris de l'edifici

                  • Disseny arquitectònic

                  • Sistema tècnic

                    Aquest grup el formen quatre variables referents als sistemes domòtics.

                  • La integració de serveis i sistemes ès la convergencia de totes les estructures en un sol equip controlador. Hi ha diferents maneres de distribuir els sistemes i, com veurem més endavant, les més integrades són les topologies centralitzades. D'aquesta variable depenen la rapidesa i eficacia del control de l'edifici.

                  • La flexibilitat és la capacitat d'afegir nous serveis i elements als sistemes existents. Un edifici intel.ligent ha de preveure que els seus usuaris tindran noves necessitats en el futur i ha de tenir un marge d'acceptació de nous elements que ajudin a cobrir-les sense haver de redissenyar completament la instal.lació.

                  • Un altre tret característic d'un sistema domòtic és la capacitat de reprogramació del mateix. El sistema tècnic ha de permetre modificar els paràmetres de cada aparell d'acord amb les exigències i necessitats de l'usuari. Per exemple, el sistema d'il.luminació ha de permetre canviar la intensitat de les làmpades i el de la calefacció, graduar la temperatura.

                  • La compatibilitat de formats d'informació és imprescindible per tenir una bona interacció entre els automatismes, ja que cada un d'ells emet un tipus de senyals que no tenen perquè ser iguals a les de la resta d'aparells. Hi ha dos tipus de senyals: digitals i analògiques; però a més podem trobar diferents medis físics per transmetre-les en una mateixa instal.lació: per un cable anomenat B.U.S. (utilitzat per la majoria de sistemes), per senyals radioelèctriques, per infrarrojos, fibra óptica,etc. Per transformar aquestes senyals en informació útil per al controlador s'utilitzen els acondicionadors de senyals.

                  • Usuaris de l'edifici

                    Aquestes característiques pertanyen a l'ordre social i cultural. Seràn totes aquelles que s'orientin a assolir-la:

                    • Millora de calitat de vida

                    • Seguretat de persones i béns

                    • Facilitat de comunicació entre les persones

                    • Millora en la realització de tasques encomanades als usuaris

                    • Optimització dels recursos energètics.

                    Disseny arquitectònic

                    Alhora d'abordar una instal.lació domotitzada cal tenir en compte diverses exigències econòmiques, ambientals, normatives, etc. Ja que el disseny d'un edifici o una vivenda abarca moltes qüestions, en aquest punt només en tindrem en compte algunes de les característiques de les instal.lacions automatitzades.

                    La normalització és un factor que ara per ara es troba en procés, ja que la domòtica és una àrea relativament nova i els òrgans que dicten la normativa a seguir han anat creant lleis a mida que es feia necessari. Hem de tenir en compte que la legislació varia segons la zona geográfica i cambia en funció dels progressos de la tecnología. Aquestes son les iniciatives més importants de normalització internacionals:

                    NORMA

                    DATA

                    ÒRGAN

                    Norma Smart House

                    1984

                    NAHB (National association of Home Builders.

                    Norma HBS (Home Bus System)

                    1987

                    Ministeri d'indústria i comerç internacional.

                    Norma CEBus (Consumer Electronic Bus)

                    1987

                    EIA (Electronic Industry Association)

                    Projecte Home Systems

                    1989

                    Comunitat Europea a través del projecte ESPRIT.

                    El disseny d'espais comuns, és a dir, aquells que comparteixen els usuaris de l'edifici ( passadissos, rebedors, serveis, etc.), ha de tenir en compte la seva naturalesa quant a il.luminació, calefacció, control d'accessos, etc.

                    També cal prestar atenció a les canalitzacions a l'hora de dissenyar l'edifici, tant per als cables d'alimentació eléctrica com pels de senyals d'àudio, vídeo, telèfon, etc. Cal realitzar els aïllaments convenients I preveure els accessos a les instal.lacions elèctriques per possibilitar el seu manteniment.

                    Ja que l'estalvi energètic és un dels objectius de la domòtica, és necessari una dedicació especial a l'aillament, reduint els coeficients de pèrdues de temperatura. Mitjançant portes i finestres podem regular la ventilació, però no convé oblidar aquells accesos exteriors d'apertura automática, com ara la porta principal o la del garatge.

                    5.CARACTERÍSTIQUES DE LA DOMÒTICA

                    Tot seguit exposarem les principals característiques de cada part així com la seva forma de funcionament:

                    5.1.La millora de la comoditat

                    Aquesta àrea comprèn totes aquelles aplicacions que contribueixen a millorar la qualitat de vida dels usuaris facilitant les tasques que s'hagin de dur a terme a l'edifici, millorant les condicions ambientals, etc.

                    Sovint cometem l'error de pensar que la comoditat és secundària quan parlem d'un edifici i que un empresari propietari d'un edifici no es beneficiarà econòmicament millorant el nivell de comoditat dels espais, doncs tot al contrari. Doncs bé, és un fet demostrat que el rendiment dels treballadors està supeditat a la qualitat de la llum, la temperatura ambient, i fins i tot a qüestions ergonòmiques com poden ser l'accessibilitat de calaixos, arxivadors, etc. o la forma de les cadires.

                    A continuació veurem que hi ha tres tipus de confortabilitat: l'ambiental, la que permet controlar automatismes i la que ofereixen alguns elements auxiliars (comandaments a distància, temporitzadors, etc.)

                    Gestionament de la climatització

                    El sistema domòtic s'encarrega de mantenir la temperatura desitjada en cada habitació. L'activació i desactivació automàtica de l'aire acondicionat. També ens pot informar de la falta de combustible o bé de qualsevol problema que tingui el sistema domòtic.

                    Així podem contemplar les possibilitats del control de la temperatura, que com ja sabeu fou la primera aplicació automatitzada implantada en edificis i vivendes considerades en aquella època com a intel.ligents. La regulació de la temperatura tambe és es podría estudiar sota el punt de vista de gestió de l'energía, ja que tant la calefacció com l'aire acondicionat comporten despesses energètiques importants en un edifici.

                    A l'hora de dissenyar un sistema automatitzat de calefacció s'han de tenir en compte les seguents questions: hi ha d'haver un termòstat independent per a cada habitació de l'edifici. També s'han de colocar sensors per comparar la temperatura exterior i la interior, detectar la presencia de persones a les sales, l'estat de les portes i finestres, etc,i cosa que també és necessari és la presencia d'un temporitzador horari.

                    Iluminació

                    En aquesta part hi trobem una varietat d'automantismes, la llum es pot activar per presència, per programació horària, per quantitat de llum ambiental, també existeixen pulsadors encarregats de regular la intensitat lluminosa.

                    Persianes

                    Pujar i baixar persianes pot ser un problema per les persones en minusvalia i per a la gent gran, així dons el sistema domòtic s'adapta a les necessitats de cada persona mitjançant uns pulsadors.

                    El sistema domòtic també s'autogestiona en el cas de forts vents i plujes (baixant les persianes pertal de evitar alguna destrosa el recinte.

                    Centralització

                    La centralització ens permet desconectar tots els llums que hagin pogut quedar activats quan marxem de l'habitatge, aquest plantejament també es pot aplicar en les persianes.

                    Elements auxiliars aplicats a la confortabilitat

                    A més dels sensors, presents a qualsevol operació automatitzada, existeixen uns elements orientats a millorar el confort, que s'utilitzen de manera aïllada, anomenats comandaments remots i temporitzadors.

                    El tipus de comandament amb el que estem més familiaritzats és el d'infraroigs, amb un abast molt limitat (5-20m.). Amb més capacitat d'abast tenim els comandaments per radiofreqüència. Per últim, les noves tecnologies de la informació ens permeten la possibilitat del control remot a través del mòdem telefònic, que podem dirigir amb una trucada o bé des d'Internet.

                    La incorporació de temporitzadors horaris és de vital importància a les instal.lacions automatitzades. Aquests dispositius permeten la generació d'ordres d'actuació a receptors com punts de llum, calefacció, el reg, la simulació de presència, etc. en una seqüència temporal que convingui a l'usuari.

                    5.2.Control d'automatismes

                    Aquest apartat inclou moltes i molt diverses aplicacions i és per això que només senyalo les més significatives, sense aprofundir en els seu funcionament.

                    • Accionament automàtic de finestres, persianes i tendalls (amb sensors crepusculars i de vent).

                    • Recepció de missatges de mal funcionament d'aparells, del videoporter automàtic, etc. a la pantalla de televisió, el monitor d'un PC o un altre monitor de la casa.

                    • Distribució de senyals d'àudio i vídeo per l'habitatge (des de qualsevol habitació es poden controlar la televisió, el vídeo, l'equip de música, etc.).

                    • Accionament automàtic d'electrodomèstics.

                    • Possibilitat de donar un conjunt d'ordres programades instantàniament, per exemple, per activar el programa de vacances (algunes empreses instal.ladores d'automatismes subministren targetes amb aquest tipus de programes per no haver-los d'elaborar).

                    • Accionaments especials d'aparells per a persones amb minusvalies físiques.

                    • Centralització de la informació sobre l'estat de l'edifici en panells o monitors.

                    • Activació del reg automàtic en funció de la humitat, la pluja i el vent.

                    • Unitats de govern activades per veu.

                    5.3.Més seguretat

                    Gestió de la seguretat

                    Segons enquestes realitzades a Europa per l'institut Louis Harris i el Cabinet Marketing Office i un sondeig de Chevaliers a Châteauroux (França), la seguretat figura com una de les dues àrees de serveis més prioritàries, juntament amb la confortabilitat. La seguretat va ser un dels primers camps que es desenvoluparen a l'època de l'automatització, i és per això que avui dia hi ha una varietat tan àmplia de dissenys, sistemes i sensors, cada vegada millors, orientats a aquesta aplicació.

                    Tenint en compte que hi ha diferents tipus de riscos dins la vivenda o l'edifici, s'estableixen quatre apartats de sistemes, a saber:

                    • Sistemes d'alarmes tècniques

                    • Sistemes antirobatori

                    • Sistemes de control d'accessos

                    • Sistemes d'alarmes mediques

                    Alarmes tècniques

                    Aquestes alarmes avisen a l'usuari i al mateix temps actuen per a paliar el problema. D'alarmes tècniques n'hi ha basicament de tres tipus:

                  • Alarmes tècniques d'inundació: Es col.loquen al costat d'una font d'aigua i quan hi ha alguna fuga, el sistema domòtic dona informació a l'usuari i al mateix temps tanca la conexió d'aigua d'aquella zona.

                  • Alarmes tècniques de fuita de gas: En el cas d'haver-hi una fuita de gas el detector envia informació al sistema domòtic perquè aquest desactivi l'entrada de gas a fi que aquest no assoleixi una concentració elevada.

                  • Caiguda de tensió: Quan en l'edifici no hi ha corrent ens podem trobar en diferents inconvenients com ara el descongelament dels aliments... El sistema domòtic detecta la caiguda de tensió i informa a l'usuari.

                  • Incendis i fums

                    En cas d'incendi és primordial l'arribada inmediata dels bombers, així doncs, el sistema domòtic en detectar l'incendi activa una potent alarma i al mateix temps fa una trucada a una central d'alarmes des d'on es posen es contacte amb els bombers, a fi de prevenir mals majors.

                    Robatoris

                    Están orientats no tan sols a impedir que entrin persones descunegudes a l'edifici, sinó a disuadir-los dels seus intents. Mitjançant la colocació de detectors de presencia es poden detectar moviments i també el calor disipada pels cossos ja que també de la mateixa manera es poden conèixer les actuacions d'un assalt a través dels sensors de les finestres i ruptura de vidres.

                    La simulació de presencia consisteix en l'encesa i l'apagat de llums aleatòriament i temporitzada per tal de donar la impressió que hi ha gent dins l'edifici. I en cas de que algún sensor notes presencia es comunicaría directament amb la policía.

                    Alarma mèdica

                    Aquest dispositiu és indicat per a persones amb problemes físics i també a la gent gran. En el cas de que l'individu presenti problemes, solament ha de activar un pulsador integrat en un penjoll o pulsera, quant aquest dispositiu s'activa el sistema domòtic realitza una trucada a un centre mèdic per envia-hi ajuda inmediatament.

                    Serveixen per controlar determinats paràmetres biològics en les persones com ara la pressió arterial, el sucre a la sang,etc. Amb aquests sistemes és posible realitzar una consulta mèdica des de casa, enviant via mòdem els resultats dels análisis a un centre (dotat de conexió a la xarxa). També existeixen sensors especials aplicats al cos de les persones en forma de penjolls o clauers amb polsadors que, en cas de perill (com pot ser un atac de cor) permeten l'avís a familiars dins la vivenda o bé als telèfons adeqüats.

                    Simulació de presència

                    En el cas de que la persona marxi de casa es pot programar el sistema domòtic perquè simuli la presència de moviment en l'interior de la casa.

                    Pujada i baixada de les persianes encesa dels llums i es pot introduir el funcionament de la televisió.

                    Control d'accessos

                    Restringeixen l'entrada i sortida de les persones en un edifici, permetent en alguns casos la seva identificació mitjançant la lectura de tarjetes o altres elements (escàners de veu, d'emprentes o de retina, encara que això sembli molt de pel.licula americana) o bé indiquen l'existència d'objectes no permesos o anòmals amb els detectors de metalls i barreres d'infrarojos.

                    5.4.Noves formes de comunicació

                    Conexió remota d'equipament

                    Desde qualsevol telèfon ens podem conectar amb el sistema domòtic de la casa per activar o desectivar llums, calefecció, persianes.

                    També si quan l'usuari no es troba en l'habitatge i pasa algun accident el sistema enviarà una senyals als números prefixats.

                    Distribució d' audio i vídeo

                    Podem realitzar multitut de funcions, com ara que des d'un reproductor de música situat en una habitació es pugui escoltar en tota la casa, també podem visualitzar en la televisió la senyal del vídeo porter i obrir la porta mitzançant el comandament a distància, entre moltes altres opcions.

                    Els sistemes domòtics de televisió, HI-FI i videoporters estàn força integrats a les vivendes intel.ligents actuals. La seva missió és fer arribar les senyals d'àudio i vídeo a les diferents dependències de la casa mitjançant un procediment de distribució, normalment a través d'un suport de tipus coaxial, parell trenat o fins i tot cable elèctric normal. Aquests sistemes ens permetrien, per exemple, visualitzar la imatge del video porter a la pantalla del televisor o l'ordinador en una “finestra” que apareixería en prémer algú el timbre.

                    En un gran edifici resulta molt pràctic que els usuaris es puguin comunicar internament, ja sigui amb interfons, megafonia o bé utilitzant una centraleta de telèfons.

                    En realitat, els esforços per unificar el màxim de senyals en un únic suport físic estan donant resultats cada vegada més satisfactoris ja que per una banda la implantació de sistemes RDSI (Xarxa Digital de Serveis Integrats), que admeten la coexistència de telefonia analógica i diverses dades a alta velocitat i per l'altra, la Xarxa de banda ampla, que permet integrar pràcticament tots els tipus de senyal que l'usuari pot demandar (inclosa la TV per cable, Internet, videotelefonía, etc.)

                    Xarques telemàtiques

                    Aquest xarxes ens permeten fer una gran varietat d'accions sense mouren's de casa, com seria la compra a distància, el telebanc, enviar missatges a qualsevol persona del món, i una gran varietat d'accions més que es van ampliant dia rera dia.

                    Gestió de les comunicacions

                    Potser semblarà contradictori que en plena era de les comunicacions, aquesta àrea de gestió sigui de moment la menys desenvolupada de totes. Això és degut a la relativa novetat del sector comparat amb els de seguretat, confort i energia, però també a una dificultat tècnica que entorpeix la integració dels serveis de telecomunicació: la incompatibilitat de senyals. És realment difícil fer circular un gran nombre de senyals de diferents tipus, preservant-ne la qualitat, per una mateixa via, per la qual cosa s'utilitzen diferents suports físics per a cada tipus de senyal. A continuació tenim els principals tipus de suports físics.

                    • Parells de fils trenats

                    • Cables coaxials

                    • Fibra òptica

                    • Senyals de radiofreqüència

                    • Senyals d'infrarojos

                    • Senyals d'ultrasons

                    5.5.Reducció de les despeses energètiques

                    Gestió de l'energia

                    Fins a les darreries del segle XX, les tendències arquitectòniques han generat edificis devoradors d'energia i, per tant, insostenibles (recordem els edificis vidrats de Mies van der Rohe o les orientacions Est-Oest de Le Corbusier entre d'altres). Fins fa poc hem cregut que de forma artificial la tecnologia sempre corregiria fàcilment els factors externs per aconseguir el confort, introduint-hi l'energia suficient posada a l'abast de l'edifici contínuament. No és així. El fet d'aconseguir-ho hipoteca els recursos naturals, que malauradament són esgotables.

                    Des de fa uns anys, el corrent elèctric, el gas, l'aigua freda i calenta, els electrodomèstics, els ordinadors, etc. han envaït les nostres parets amb una amalgama d'instal.lacions que afavoreixen el microclima creat dins dels edificis però empobreixen el medi extern. No obstant, utilitzant les eines que les noves tecnologies ens porten podem fer un gir cap a una arquitectura sostenible que gestioni, en primer lloc, les energies renovables i en segon lloc, les han de servir únicament de recolzament, així com altres tipus de béns naturals com l'aigua, el medi ambient (residus) i el factor humà. En aquest punt és on la domòtica és realment brillant.

                    Des de l'àmbit de gestió de l'energia s'intenta optimitzar els recursos energètics i reduir el consum dels diferents receptors d'energia que podem trobar en un edifici. Cal constatar que un edifici intel.ligent no és tan sols aquell en què trobem un espai segur i confortable sinó aquell que és respectuós amb el seu propi medi, i si parlem d'aprofitar al màxim l'energia els edificis que responen millor no són els que disposen de tecnologia domòtica sinó els anomenats bioclimàtics, que incorporen un disseny especial (arquitectura sostenible) capaç de mantenir-los en completa harmonia amb l'exterior sense renunciar al confort o i alhora millorant en moltes ocasions l'estètica. Tanmateix, els edificis intel.ligents i els bioclimàtics no són conceptes incompatibles, ja que la instal.lació de sistemes integrats no afecta en principi el disseny de la construcció. Per tant un edifici que combinés amb dues branques de l'arquitectura podria ser el paradigma de les cases ecològiques.

                    Per entendre la gestió de l'energia cal tenir en compte diverses funcions del control, paràmetres i conceptes explicats a continuació.

                    Funcions del control energètic

                    • Regulació: per a mantenir una magnitud dins d'uns valors fixats a priori

                    • Programació: capacitat de modificar els valors esmenats en funció del temps

                    • Optimització: realitzar un disseny a partir de totes les variables i condicions per assegurar un cost mínim per a l'usuari.

                    • Desconnexió: per a parar un aparell en cas que el seu funcionament resulti un cost superior a l'adequat.

                    • Seguretat: intervenció del sistema en cas de perill de sobrecàrrega per evitar que es fonguin els ploms o altres perjudicis.

                    Paràmetres

                    Tenint en compte que els paràmetres determinants en el disseny del control energètic són molt nombrosos, aquí citem els més importants:

                    • Potència contractada

                    • Tarifa elèctrica

                    • Disseny del sistema de calefacció: tipus de caldera, possibilitat de distribució, etc

                    • Estudi del grau d'ocupació d'espais

                    • Existència o no de sistemes d'acumulació d'aigua calenta

                    • Aïllament tèrmic de les parets i sostres

                    • Existència o no de sistemes de control de la il.luminació i temperatura

                    • Temporització horària i diària

                    Conceptes

                    La gestió de l'energia es fonamental en els quatre conceptes bàsics que veurem a continuació.

                  • La prioritat quant a la desconnexió de càrregues és potser la part més desenvolupada de la gestió de l'energia. S'estableix un ordre de prioritats en l'actuació dels receptors, de manera que partint d'una tasa de consum màxima, es desconnectin els aparells que ocupin l'últim lloc a la llista de prioritats si hi ha risc de que saltin els ploms, mentre que els més necessaris continuaran actius. Això s'aconsegueix amb un sistema autònom que llegeixi els consums de cada circuit i talli el subministrament elèctric o bé amb un d'integrat.

                  • Les companyies subministradores d'electricitat acostumen a tenir tarifes diferents segons la demanda que hi hagi a les diverses franges horàries. El sistema de gestió energètica aprofita la franja en què és més barat el kW/h per posar en funcionament certs aparells. Com que normalment aquesta franja és nocturna, els aparells que hi actuïn podrien ser, per exemple, el rentaplats, la rentadora, etc.

                  • Existeixen sistemes d'acumulació que poden emmagatzemar l'energia a la franja horària més econòmica i distribuir-la durant la resta del dia, normalment en forma de calor ja que són fàcils de trobar en calefacció o escalfament de l'aigua. Aquest procés s'efectua de manera programada i emprant temporitzadors. Cal remarcar que tant aquest punt com l'anterior solucionen parcialment la despesa econòmica de l'edifici, però no responen al desgast mediambiental.

                  • La zonificació dels sistemes de calefacció i d'il.luminació és molt important per obtenir bons rendiments energètics. Amb una instal.lació dividida en zones es pot activar o desactivar la calefacció o la llum en funció de l'horari, el calendari, la presència de persones a la zona, els valors de temperatura i llum ambiental, etc. De què serveix escalfar una habitació on hi ha les finestres obertes? Això pot semblar fàcilment controlable en una casa, però no ho és tant en edificis grans. Un exemple que demostra clarament la importància de la zonificació en edificis és una escola on una empresa distribuïdora d'aparells domòtics instal.lar un sistema de calefacció: el sol fet de desconnectar els radiadors cada cop que algú obria la finestra va suposar fins un 30% d'estalvi del consum energètic respecte el curs escolar anterior.

                  • Doble tarifa

                    Les companyies elèctriques ofereixen als seus clients la possibilitat d'adaptar-se a la tarifa noctura, on se'ls ofereix un descompte de fins el 55%. Així el sistema domòtic pot ser programat perquè s'adapti als horaris nocturns com ara posar en marxa la rentadora durant la nit, acumulació d'energia calorífica durant la nit per ser allibarada en el transcurs del dia.

                    Racionalitzadors de consum

                    Tenen com a finalitat, desconectar temporalment una part dels circuits no primordials per tal de que la potència consumida no superi a la contractada (que no es desconectin tots el circuits)

                    Aquest sistema permet contrectar una menor quantita de potència, i reduint les despesses en contractació.

                    Climatització

                    Aquesta forma de reducció consisteix en agrupar les diferents estances en dos tipus, depenent de quant es freqüenten més, de dia i de nit.

                    En les primeres hi trobaríem el menjedor, sales d'estar, wc...

                    En la segona hi trobaríem principalment les diferents habitacions.

                    Un cop agrupades les diferents estances el sistema domòtic s'encarrega de modificar la temperatura de cada una, per exemple les habitacions durant el dia estan a una temperatura de 15º i en la nit aquesta puja fins els 20º.

                    Il.luminació

                    Utilitzant uns sensors, es pot graduar l'intensitat de la llum, encendre's automàticament, o bé apagar-se en el cas de que no sigui neccesari, a fi de consumir la menor quantitat d'energia sense produir cap molestia a l'usuari.

                    Estadístiques

                    El sistema domótic emmagatzema un conjunt d'imformacions, que posteriorment l'usuari pot consultar obtenint així informacions sobre el consum de llum o de telèfon, on s'ha produit un problema i quina a estat la seva causa....

                    6.SISTEMES DE CONTROL

                    En certa manera, el sistema de control que governa una vivenda o un edifici automatitzat és equiparable al cervell humà (evidentment, el grau d'intel.ligència d'un sistema de control artificial és molt inferior al d'un humà, però podem establir-hi certes semblances fonamentals que ens serviran per definir els sistemes de control artificials).

                    En un edifici automatitzat, tindríem un ordinador central en lloc d'un cervell humà, les senyals d'entrada vindrien donades pels sensors i les senyals de sortida transmitirien als actuadors les decisions preses per l'ordinador.

                    La definició científica per a un sistema de control és que aquell insertat en un escenari dinàmic és capaç de realitzar unes actuacions en funció d'unes variables ambientals denominades d'entrada, modificant una sèrie de variables de sortida i que, a més, ha de permetre actuar sobre ell modificant el seu comportament mitjançant unes variables anomenades consigna.

                    Evolució dels sistemes de control

                    L'origen de la indústria per al control dels edificis és el termòstat, creat per el professor Warren S. Johnson. Augmentar el confort i la productivitat en els edificis és una màxima present a les tendències actuals del mercat. Les del propietari de l'inmoble han fet que tal indústria mantingui una evolució continua aplicant tots els avenços de la ciència. No hem de deixar de banda la contribució de les necessitats domèstiques en potenciar aquesta evolució. A continuació podem veure els factors més rellevants que l'han afectat.

                    FACTORS QUE AFECTEN AL DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES DE CONTROL

                    ALS EDIFICIS

                    A LES VIVENDES

                    Elevació de l'exigència de productivitat a les empreses.

                    Seguretat de les persones i els béns.

                    Encariment dels costos energètics.

                    Incorporació de la dona al treball.

                    Voluntat de reducció dels costos d'operació i manteniment.

                    Augment de la mida de les vivendes.

                    Seguretat de les persones i les instal.lacions

                    Actitud cultural en front de la tecnologia.

                    Millora de l'ambient de treball.

                    Millora de l'ambient domèstic.

                    Domótica

                    Augment del temps d'oci.

                    L'evolució dels sistemes ve marcada per l'evolució de l'electrònica i l'informàtica. A finals de la dècada dels cinquanta, l'ús del transistor als ordinadors marcà l'inici d'equips més petits, ràpids i versàtils que permetien les màquines amb vàlvules.

                    Deu anys més tard, aparegué el circuit integrat (CI), que possibilità la fabricació de diversos transistors en una única pastilla de silici.

                    A mitjans dels setanta, el microprocesador, es convertí en una realitat. Aparegueren els primers sistemes capaços de realitzar control digital directe (DDC).

                    A principi de la dècada dels vuitanta apareix l'ordinador personal. L'ús dels microprocessadors s'estén i el seu cost es redueix considerablement.

                    A principis dels noranta apareixen els primers sistemes de control amb tipologia de BUS i a partir d'aquí comencen a evolucionar de forma similar a la dels ordinadors personals; ja no és important que el sistema controli bé els equips sinó que l'imprescindible és que sigui capaç de mostrar de forma senzilla els centenars o milers de dades que utilitzen. Amb l'aparició dels sistemes operatius gràfics Windows 3.x, Windows 95 i successius els sistemes es converteixen en quelcom fàcil d'utilitzar per a un operari.

                    7.ELEMENTS D'UN SISTEMA DOMÒTIC

                    En un sistema domòtic, hi trobem tres part fonamentals:

                  • Sensors

                  • Actuadors

                  • Unitat de control

                  • Els sensors

                    Els sensors són els encarregats de captar qualseval tipus de canvi físic en l'interior de l'habitatge i transmetre l'informació a la unitat de control perquè aquesta actui convenientment. D'aquesta manera, el controlador pot saber si fa fred o calor, si hi ha molta o poca llum, si hi ha persones dins de l'edifici o no, si les finestres estan obertes o tancades,etc.

                    Així doncs trobem diferents tipus de sensors: temperatura, humitat, gas, lluminositat, incendi, intrusió, consum,etc.

                    Actuadors

                    Els actuadors són els aparells que mitjançant les ordres que l'unitat de control li dóna actua i transforma aquelles dades amb accions físiques (pujada de persianes, trucada telefònica...)

                    Unitat de control

                    L'unitat de control és la part més important del sistema domòtic, ja que és la part encarregada de gestionar l'informació i enviar les dades necessàries cap a l'actuador per tal de resoldre el problema.

                    Depenent del sistema domòtic utilitzat podem trobar-nos dos casos:

                    • On tots els sensor van connectats a les entrades de la unitat de control i els actuadors a la sortida (centralitzat).

                    • On els sensors i els actuados portin adaptats petits sistema d'autocontrol que permetin l'interacció dirente entre uns i altres (descentralitzat)

                    Domótica

                    Classificació dels sistemes de control

                    Un cop vistos els components dels sistemes de control passe a veure de quines maneres es poden interconnectar. La distribució dels elements del sistema s'anomena topologia de la xarxa i pot ésser de quatre tipus diferents:

                  • Estrella

                  • En bus

                  • En anell

                  • Mixta

                  • Domótica

                    Cada disseny té avantatges sobre els altres; aquells dissenys centralitzats, és a dir, aquells en què els diferents sistemes (S) envien la informació a un nucli central (NC) són més eficaços i ràpids, sobretot el sistema d'estrella (a), però tenen l'inconvenient que en cas d'avaria d'aquest nucli, falla tot el conjunt, i això pot ser molt molest en un edifici, fins i tot perillós. Això no passa amb la distribució en anell (c), ja que una avaria afecta només un dels sistemes i la resta continua funcionant amb normalitat. Amb la tipologia Bus (b) la informació d'entrada i de sortida circula pel mateix cable, cosa que facilita la instal.lació dels equips. La tipologia mixta (d) incorpora dos tipus de disseny i s'utilitza en instal.lacions complexes, amb molts sistemes que podem agrupar segons la funció per després vincular-los a un nucli per asegurar-ne l'eficàcia.

                    Sist. De control centralitzats

                    Sist. De control distribuïts

                    Avantatges

                    Desavantatges

                    Avantatges

                    Desavantatges

                    Fàcil instal.lació

                    Poca flexibilitat

                    Elevada flexibilitat

                    Cost elevat

                    Més econòmic

                    Dependència del nucli central

                    Elevada integració

                    Disseny complex

                    Esquema d'una insta.lació centralitzada

                    Domótica

                    Esquema d'una instal.lació distribuida

                    Domótica

                    8.Introducció als principals sistemes domòtics

                    EIB

                    El sistema EIB (European Installation Bus) es pot utilitzar tant en habitages residencials de poca superficie com en grans edificis.

                    Cal remarcar que el sistema EIB és un sistema descentralitzat, es a dir que els sensors i actuadors funcionen directament sense que la informació passi per una unitat principal.

                    El gran avantage del sistema EIB és que el cablejat va en paral.lel amb la linia de corrent, aconseguint així:

                    -Una reducció en les possibilitats d'incendi del habitatge.

                    -Menys despeses en l'instal.lació.

                    -Facilitats per una possible ampliació del sistema.

                    En el sistema EIB hi podem conectar fins a un total de 11.520 dispositius Primerament hi trobem 15 àrees o zones, en cadascuna d'aquestes un màxim de 12 línies i dins d'aquestes 64 components.

                    Degut al fet que el sistema EIB és descentralitzat (com ja hem explicat abans) la manera perquè els actuadors i els sensors realitzin la seva funció és assigna una direcció fisica.

                    La direció física consta de 3 nombres (a.b.cc).

                    Primerament el nombre de zona o àrea (a) tot seguit el nombre de línia (b) i en l'últim lloc el nombre de component (cc).

                    Components EIB

                    Els components del sistema EIB són programables individualment, cada component integra un microprocessador (P) una memoria EEPROM, una RAM, i una ROM i aquest conjunt forma un Acoplador de Bus.

                    Sensors

                    Els sensors són els elements que recullen l'informació exterior convertinle en informació (telegrama) i transmetent-la al bus que la fara arribar al seu actuador per mitjà de la seva direcció física.

                    Actuadors

                    En el sistema EIB, un cop el sensor transmet l'informció al bus, l'actuador reconeix la direcció física i processa l'informació i actua d'acord amb les necessitas del sistema.

                    SimónVis

                    El sistema SimónVis va denstinat a les petites i mitjanes superfícies (casses, xalets, botígues...).

                    Aquest sistema és centralitzat toda l'informació la controla la unitat central, és a dir que tota les dades que les diferents parts de l'instalació capten l'envien al controlador on es gestionen i aquest mateix és l'encarregat de realitzar les modificacions.

                    Com hem dit abans el sistema Simon Vis és centralitzat, i així doncs per controlar-lo s'utilitza el mòdul de control. Aquest mòdul és programable i és l'encarregat de transformar l'informació provinent de les entrades depenent de la programació s'hagi fet en el controlador, aquest actuarà d'una forma o d'una altre per tal de transmetre l'informació , per mitjà d'un módul de sortides i, també per tal de rebre l'informació que transmeten els sensors s'utilitza un mòdul de sortida.

                    Mòduls d'entrades

                    Aquest mòduls consta de dos tipus una a 230V c.a i una altre de 24 V c.c.

                    El mòdul d'entrada de 230V té 8 entrades amb nucli comú , aquestes entrades estan galbanitzades per tal de aïllarles electricament de les entrades de 24 V c.c.

                    El mòdul d'entrada a 24 V c.c té 6 entrades possibles que s'activen quan el voltatge és 0, aquestes entrades s'utilitzen principalment per controlar polsadors, communtadors... d'aquesta manera aconseguirem que el sistema d'entrada funcioni correctament.

                    La senyal que desprent l'actuador no és processada pel controlador fins que aquest no hagui rebut 4 telegrames.

                    Móduls de sortides

                    En els mòduls de sortida hi ha tres tipus diferents de sortides 230 V c.a 400 V c.a 24 c.a

                    El mòdul de sortida a 400 V c.a té 8 sortides possibles de relé, cadascuna d'aquestes sortides te una càrrega màxima de 10 A. El mòdul de sortida a 230 V c.a té 8 sortides dirigides per relé amb càrrega màxima de 10 A. El mòdul de sortida de 24 V c.c té 8 sortides a transistors cada una d'aquestes té una càrrega màxima de 500mA

                    X-10

                    El sistema X-10 és caracteritza principalment per ser un sistema descentralitzat que és pot configurar però no és pot programar.

                    Cal remarcar que aquest sistema es d'instalació senzill solsament cal conectar i funciona, és relativament fàcil de controlar per l'usuari, es compatible amb tots el altres mecanismes de X-10 ( independenment de el tipus de casa i l'antigüetat del producte).

                    El sistema és basa en el doble aprofitament de la instal.lació elèctrica convencional, com a conductor d'energia i alhora d'informació, també ens permet l'accionament dels dispositius a distància desde diversos punts. Aixó és possible gracies al sistema de corrents portadors que transforma l'informació amb senyals elèctrics que transmeten les ordres en els diferents dispositius. Pot funcianar en corrent altern monofàsic o trifàsic.

                    Els corrents portadors funcionen aprofitant l'ona que genera el corrent altern. Les transmisons de dades es sincronitzen en el pas del zero pel corrent continu. D'aquesta manera és genera una sèrie de codis formada per 1 i 0.

                    La transmició completa de un codi X-10 es fa per mitjà de once cicles .

                    1-2 Cicles de inici

                    3-7 Cicles de casa

                    7-11 Cicles de funció (o bé codi numèric)

                    Descripció del sistema EIB

                    El sistema EIB ( European Installation Bus ) va diriguit tan per locals petits com per a grans recintes, gràcies a la seva gran adaptació.

                    Es basa uns senors que reben informacions externes i per actuadors que són els encorregats de realitzar l'acció física per tal de apaliar les necessitats.

                    El sistema EIB és totalment descentralitzat, pertant no necessita cap tipus d'unitat central (solsament cal un ordinador en la fase de programació del sistema).

                    El sistema consta d'una línia de Bus que s'instal.la paral.lelament a la línia elèctrica convencional, això fa que sigui un sistema adaptable, que simplifica el cablejat, i facilment modificable sense la necessitat de canviar el cablejat.

                    Funciona mitjançant àrees i línies. Podem trobar dins a 15 àrees, en cada àrea es poden colocar fins a 12 línies diferents i en cadascuna d'aquestes hi podem instalar fins a 50 elements diferents.

                    En total podem istalar fins a 11.590 dispositus en tot el recinte, fet que fa que les possibilitatas del sistema siguin gairabé il.limitades.

                    Accés al Bus

                    La transmissió del telegrama i per tant, l´accés al Bus ha d´estar degudament controlat per garantitzar un intercanvi ordenat d´informació entre els dispositius. En l´Instanbus EIB els blocs individuals de dades es transmeten per mitjà de la línia de Bus, de manera que solsament un paquet de dades d´un dispositiu del Bus es pot transmetre en un moment determinat. Per motius de fiabilitat, l´Instanbus utilitza un sistema descentralitzat d´accés al Bus.

                    Els telegrames importants poden prendre prioritat gràcies a un mecanisme inclòs en el telegrama. L´intercanvi de dades en l´Instanbus IEB va condicionat als successos, de manera que solsament es transmeten telegrames si passa quelcom.

                    Estructura i direcció del telegrama

                    Un telegrama consisteix en una successió de caràcters en els quals l´informació va agrupada per camps.

                    Les dades contingudes en els camps de seguretat de telegrama són necessaris per poder assegurar la fluidesa de la transmissió de telegrames i són evaluats pels dispositius destinataris.

                    El camp de direccions conté tant la direcció del remitent com la del destinatari. La direcció del remitent és sempre la direcció física (Indica l´àrea i la línia on s´ubica aquest dispositiu). La direcció física és una direcció fixa que s´asigna a cada dispositiu en la fase de programació.

                    La direcció de destí determina l´element o elements amb els quals s´ha d´establir comunicacions. Pot ser un dispositiu o més d´un conectats en una mateixa línia o vàries d´aquestes. Un dispositiu pot pertànyer a diversos grups.

                    La direcció de grup especifica les relacions de comunicació en el sistema. El camp de dades s´utilitza per transmetre les dades actuals així com ordres, missatges, configuracions, valors mitjans i etc...

                    La línia de Bus

                    La distribució de la línia del Bus es pot realitzar en tres tipus determinats: En línia, en arbre o en estrella. Com a característica principal aquesta línia mai pot estar tancada. Una línia de Bus pot tenir fins a mil metres de longitud com a màxim en consideració a les següents pautes de planificació:

                    -La distància màxima entre els mecanismes més allunyats entre sí ha de ser de 700 metres per evitar, d´aquesta manera, colisions de telegrames.

                    -La distància màxima entre qualsevol component EIB envers la seva font d´alimentació no pot sobrepassar els 350 metres.

                    Manguera Bus

                    La manguera del Bus té 0,8 mm de diàmetre amb dos apantallaments, un plàstic i l´altre

                    Metàl.lic. També s´inclou un fil metàl.lic amb la finalitat de poder ser utilitzat com a cable de guia.

                    A l´utilitzar aquest sistema de manguera es pot instal.lar el Bus en la xarxa elèctrina de 230 V ja que queden anul.lades per l´apantallament elèctric. Per tal d´una correcta instal.lació de la manguera s´ha de seguir les següents pautes:

                    -La manguera del Bus no pot estar situada al costat d´un conductor que no estigui degudament aïllat.

                    -Per evitar tant com es pugui, les interferències s´haurà d´instal.lar una manguera de Bus a una distància prudent de la línia de terra, de descàrrega del sistema de parallamps.

                    -La manguera del Bus, per distingir-la de la resta de conductors ha d´anar degudament marcada amb les sigles BUS o EIB.

                    -Tant les unions i derivacions del mecanisme s´han de realitzar per mitjà de connectors específics del Bus.

                    Les condicions per instal.lar la línia de Bus amb components de 220V són els següents:

                    -La línia de Bus ha de tenir apantallament metàl.lic.

                    -Ha de tenir la mateixa tensió nominal d´aïllament que els conductors de 22OV.

                    En el cas de no complir aquestes condicions no s´haurà de realitzar una instal-lació per sota de les mateixes canalitzacions. Per poder realitzar les connexions correctament el conductor de Bus ha de ser de tipus rígid, ja que l´instal.lació als conectors per a elements de Bus es realitza de forma automàtica, a pressió.

                    Dispositius del Bus

                    Consta d´un acoplador al Bus (BCU) i un mòdul d´aplicacions (MA).

                    El sistema EIB essent un sistema descentralitzat ( els dispositius interectuent entre ells ), integra en cadascun dels seus elements un microprocesador.

                    Les dades que han de ser processades passen del Bus a l´acoplador del Bus. El BCU té la funció de transmetre i rebre ordres, també la d´assegurar la tensió d´alimentació per el mòdul d´aplicació i guardar informacions importants com serien la direcció física , una o més direccions de grup i el programa d´aplicacions juntament amb els seus paràmetres.

                    Totes aquestes funcions estan controlades pel microprocesador incorporat a l´acoplador de Bus.

                    El mòdul d´aplicacions i el programa determinen la funció del dispositiu de l Bus.

                    Funcionament sensors-actuadors

                    Els sensors són els elements que recullen l'informació exterior y la trameten per mitjà d'un telegrama cap el bus.

                    En les instal.lacions del sistema EIB com que tots el sensors van conectatas a la línia de bus cal assignar la funció específica que volen que realitzin en la fase de programació ( ETS ).

                    Els actuadors de l'instal.lació reben els telegrames procedents dels sensors per mitja de la linia de bus ( cal remarcar que el telegrama solsament el rep l'actuador que va destinat, ja que el sensor solsament l'envia a la direcció física del actuador ).

                    La reacció d'aquests actuadors pot de diversos tipus poden activar un relé per deixar pasar el corrent o no o be graduar l'intensitat amb l'ajustament d'aquesta per mitjà d'un regulador de tensió...

                    9.IMPACTES

                    Aquest apartat intentarà reflectir les repercussions que, com tots els invents tecnològics assimilats per la societat, podria tenir a domòtica en diversos àmbits ( social, econòmic, mediambiental i científico-tècnic). Com que aquests impactes encara no s'han produït a gran escala per la relativa falta d'implantació d'instal.lacions automatitzades, la informació d'aquest punt del treball es basa en hipòtesis que poden arribar a complir-se o no en el futur.

                    Impactes personals  

                    Entenent per personals les conseqüències que la tecnologia del control integrat pugui tenir per a l'individu que la utilitzi, podem afirmar que aquesta repercutirà en el seu modus vivendi en la mesura que l'individu assumeixi les seves aplicacions. Podria ser, així com segur que sorgeixen noves utilitats dins el camp de la domòtica, també en desapareguessin per falta de demanda per part dels usuaris, i fins i tot es podria donar el cas que la domòtica no arribés més enllà de les llars i edificis de les classes amb més poder adquisitiu, que és la situació actual. Llavors hauríem de parlar d'impactes personals diferenciats, perquè la manera en què els homes i les dones es veuen afectats per un invent que revolucionaria les seves cases, depèn de factors com el sexe, l'edat, la posició social, el rol familiar o professional (si ens referim a l'automatització d'edificis d'oficines) factors culturals, etc. Així, una persona gran amb problemes de salut valorarà més un tipus d'aplicacions com la telemedicina o alarmes mèdiques i un empresari industrial potser es decantaria per una gestió de l'energia més eficient.

                    Santiago Lorente, Professor de Sociologia de las Tecnologies de la Informació a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicacions, (Madrid) i actual membre del CEDOM (Comitè Espanyol de Domòtica), ens diu en el seu llibre "La Casa Inteligente" (editat l'any 1990) que els grups més receptius a les noves tecnologies són, per una banda, els nens i joves, ja que estan socialitzats en una cultura electrònica, informàtica, etc. i tenen uns hàbits que els permeten assimilar millor les innovacions. Per altra banda, els professionals (sobretot empresaris) han estat els impulsors de l'aplicació de noves tecnologies des de la revolució industrial, perquè els ofereixen millor rendiment i productivitat a les fàbriques, millors comunicacions i tot un seguit de prestacions que després d'una inversió representen un augment de capital. A més, són els professionals qui estan més en contacte amb els avenços que poden afectar els seus camps de treball i s'han de posar al dia per no quedar enrera respecte a la competència.

                    L'estudi del professor Lorente revela que són els pares i mares, les dones i els individus que tenen més de 45 anys els que tenen més dificultats en l'ús dels artefactes tecnològics. Cal fer una aclaració per no ser interpretada com un sexisme la inclusió de la dona en aquest grup: les dificultats que puguin tenir les dones en general en aquest aspecte no són degudes a una capacitat inferior sinó al fet que tradicionalment, les famílies i el sistema educatiu potenciaven més els nens que les nenes en el món educatiu, si bé aquest fenomen tendeix a desaparèixer juntament amb altres residus sexistes de la nostra societat.

                    Com hem senyalat abans, l'actitud que adopten les persones davant de les noves tecnologies a la llar posa de manifest que hi ha posicions dicotòmiques o contradictòries.

                    Aquestes postures no són més que el reflex de les diferents concepcions de la vida que tenim.

                    Existeixen una sèrie de qualificatius que normalment la gent atribueix a un invent tecnològic per ajudar-se a decidir si l'incorporarà o no al seu propi entorn. Alguns d'ells són: car/ barat, nou/ vell, modern/ tradicional, natural/ artificial, humà/ inhumà, lògic/ irracional, dinamisme/ estatisme, ètic/ immoral, etc.

                    La taula següent mostra diferents maneres d'enfocar una mateixa realitat: les noves tecnologies a la llar.

                    ACCEPTACIÓ

                    REBUIG

                    Innovació.

                    Temor a la seva implantació o al canvi que originin.

                    Creació d'una llar més informada.

                    Creació d'una llar més manipulable.

                    Alliberar els individus de feines domèstiques rutinàries.

                    Potenciar una actitud funcional en els individus dependents de la màquina i pèrdua de control sobre les tasques tradicionals de la llar.

                    Aconseguir més temps lliure per a la relació entre els usuaris.

                    Deteriorament de les relacions familiars, ja que el temps lliure s'inverteix en l'ús de les tecnologies.

                    Increment de les relacions entre pares i fills.

                    Potenciació de les diferències generacionals.

                    Funció productiva.

                    Funció lúdica.

                    Eliminació de les diferències socials.

                    Potenciació de la competitivitat social.

                    Eficàcia - utilitat.

                    Nous productes de la societat de consum, creant-se la seva necessitat a través del màrqueting.

                         

                    La dicotomia més freqüent, representada per l'escepticisme davant els invents (creixent a mida que l'individu passa de certa edat) i la voluntat d'incorporar noves tecnologies constantment, ens pot dur a plantejar una actitud conciliadora entre les dues tendències, que valora la màquina en la seva concepció inicial, com a instrument al servei dels humans. Dit d'una altra manera, la tecnologia per sí sola no pot ser dolenta, però sí l'ús que se'n faci.

                    Per fer una aproximació de les aplicacions que tindran més sortida al mercat, analitzarem els resultats de les enquestes realitzades a la Comunitat Europea sobre l'interès dels usuaris potencials de sistemes domòtics. Les enquestes de l'Institut Louis  Harris i del Cabinet Marketing Office posen de manifest l'existència d'una considerable demanda de sistemes que proporcionen una sèrie de serveis en temes com ara el confort, la seguretat o la gestió tècnica de l'habitatge. De l'anàlisi d'aquestes dades se'n desprèn que les funcions relatives a la seguretat i la gestió d'energia ocupen l'interès principal de les persones enquesta des. Una altra investigació realitzada per a l'operació de demostració de Chevaliers a Châteorux (França) porta a les mateixes conclusions pel que fa a l'interès del públic pels serveis en matèries de seguretat i confort. Pel que fa a l'experiència d'una casa domòtica a Lyon-Panorama (França), els resultats ens diuen que la principal prioritat que concedeix l'usuari és aquella que es refereix a la gestió de l'energia, molt per sobre d'altres aspectes.

                    Sobre els futurs impactes personals que la domòtica causarà en els seus usuaris, la meva hipòtesi és que, si s'implanta de manera correcta, no hauria de produir-se un canvi radical en la concepció de la llar, sinó que l'ús dels dispositius automàtics poc a poc hauria d'esdevenir habitual, natural. No s'hauria d'atorgar una importància excessiva als aparells, perquè al cap i a la fi hi són perquè no ens haguem de preocupar d'algunes tasques; si els mateixos dispositius són motiu de preocupació no s'aconsegueix l'objectiu. Això no vol dir que no haguem de valorar l'estalvi energètic, la seguretat de les persones, etc., però l'usuari no s'hauria d'obsessionar amb la tecnologia; és a dir, el fet que puguem obtenir la imatge d'una muntanya amb perfecta resolució i rapidesa només prement un botó, no ens hauria d'impedir anar a fer el cim de la muntanya.

                    Domótica

                           

                    Paradoxalment, les tecnologies de la informació ens obren les portes al món des de casa, però a la llarga ens poden fer  més domèstics si no comprenem que la finalitat última és el nostre benestar.

                    Impactes socials

                    La pregunta fonamental que entranya aquest treball és: la implantació d'edificis intel.ligents i cases domòtiques condueix a una societat millor? És a dir, l'augment de benestar que ens ofereix aquesta tecnologia serà tangible a tota la societat o seràn les diferències entre classes el que augmenti?

                    La resposta és complexa. Començant pels edificis intel.ligents, l'automatització de fàbriques porta inevitablement a la substitució de treballadors per màquines, la qual cosa augmentarà la producció i també l'atur. Pot passar el mateix en altres tipus d'edificis, on els guardes de seguretat siguin reemplaçats per un sistema de vigilància integrat, els caixers dels bancs per un ordinador que gestioni els ingressos a través d'Internet, etc. Aquesta pèrdua de llocs de treball es veu atenuada (ni molt menys compensada) per la creació de noves professions en els sector de les telecomunicacions, la informàtica i l'electrònica, perquè creix la demanda de gent que fabriqui, controli i repari les màquines.

                    Per altra banda, les condicions en els llocs de treball augmentaria amb els sistemes orientats al confort, i algunes feines serien menys feixugues amb l'ajut del control integrat. Prenem l'exemple d'un conserge que hagi de tancar les portes de 50 despatxos cada nit; aquesta tasca quedaria reduïda a prémer un botó amb un sistema que controlés les portes de l'edifici.

                    Una visió més utòpica seria la d'una societat en què hi hagués una reducció del treball, però ningú perdés el seu; és a dir, que es treballéssin menys hores amb el mateix sou. Tanmateix, és evident que cap empresari modernitzaria el seu negoci si no recuperés amb escreix el capital invertit. L'afany de multiplicar la producció, d'estalviar energia, de controlar el mercat (en definitiva, de guanyar més diners) és el què potencia la implantació de noves tecnologies als edificis privats. Ara bé, des del meu punt de vista, els edificis públics, financats amb impostos de tots, serien el primer lloc on instal.lar sistemes de control intergrat, perquè l'augment de benestar seria per tothom. Cal remarcar que el consum d'energia d'edificis públics com les escoles, biblioteques, museus, etc. és prou elevat com per plantejar-se una millora de la seva gestió.

                    Pel que fa a les vivendes particulars, en un futur no gaire llunyà es començaran a fer cotidians conceptes com el teletreball, la telecompra, la teleeducació, etc. La possibilitat de realitzar tasques des de casa amb la més absoluta comoditat condueix necessàriament a una societat més domèstica? Si la teleeducació, que ja en els nostres dies comença a treure el cap, arriba a suplantar el concepte d'ensenyament actual, una institució tan antiga com és l'escola podria desaparèixer per donar lloc a les classes per vídeo-conferència. Succeïria el mateix amb el teletreball, telecompra, telemedicina,etc. Llavors la vida social dels instituts, els llocs de treball (em refereixo a les feines que es puguin realitzar per ordinador) i els mercats es veuria reduïda en gran mesura.

                    Cal qüestionar-se fins a quin punt un benestar tangible, la comoditat a la llar, pot afectar la nostra societat i cultura i si ens durà cap a un benestar col.lectiu. Tanmateix, el benestar és una idea abstracta, molt subjectiva. Si bé per algunes persones és sinònim de viure envoltat de màquines que ho facin tot, n'hi ha d'altres que entenen per benestar la vida al camp, en una granja o la vida del rodamón.

                    Impactes econòmics

                    Ara mateix no podem parlar d'un mercat de masses pel que fa als sistemes domòtics, però curiosament tampoc hi ha un veritable mercat d'èlit, la cual cosa és sorprenent tenint en compte l'enorme oferta i varietat de productes que hi ha. A més a més, un estudi realitzat per l'Institut Tecnològic de Massachussets afirma que la productivitat podria augmentar fins un 12% amb un redisseny de les oficines (amb control integrat). Com és, doncs, que no hi ha més demanda en aquest sector? El que passa és que la població no està al corrent de les innovacions per culpa de la falta d'estudi de mercat per part de les empreses comercialitzadores. No s'ha fet una campanya d'informació efectiva, de manera que els clients potencials no estan al corrent de l'oferta.

                    Ara bé, l'escassa presència d'edificis intel.ligents al nostre país s'ha d'atribuïr encara a, com a mínim, tres causes més. La primera, el preu de la vivenda, que ja és prou elevat com per encarir-lo amb automatismes que farien impossible afrontar-ne el cost.

                    En segon lloc, el fet que no s'hagi produït una fusió entre el sector elèctric i l'electrònic, tutelat el primer per industrials, i per informàtics i enginyers de telecomunicacions el darrer, de manera que hi ha desconeixement de l'oferta fins i tot dels professionals. Un bon exemple d'aquesta situació és que les empreses distribuïdores d'aparells domòtics es veuen amb dificultats per trobar instal.ladors elèctrics que sàpiguen com funcionen els seus dispositius. És impossible que la població estigui informada en aquest sentit si entre els professionals es dóna tal desconcert.

                    La tercera causa ve donada per un altre sector professional implicat directament amb els edificis intel.ligents: la del constructor. Segons la opinió de Santiago Lorente, registrada en una entrevista sobre domòtica, "els promotors són gent molt inculta, que van només a la pela i no els interessa la innovació. (...) A la cadena de productors de les vivendes (promotor, constructor, arquitecte, aparellador, administració) falta no només la imaginació creadora sinó el coneixement del mercat, perquè simplement no s' estudia."

                    Les causes anteriors, sumades al poc interès dels consumidors per la tecnologia que no està orientada a l'oci (plataformes digitals) o a la comunicació interpersonal (telèfons mòbils), dificulten la integració de la domòtica a tots els nivells de la societat, però la història ens demostra que molts invents que en principi adquirien poquíssimes persones han acabat essent tan populars com la televisió o el cotxe.

                    Prenem el cotxe com a símil de la domòtica; Als anys 20, els cotxes portaven una palanca al volant per  avançar y retardar l'espurna d'encesa. Als anys 40 això ja era automàtic. Fa quaranta anys es van iniciar les primeres caixes de canvi automàtiques, avui habituals en els cotxes nord-americans i a la majoria d'autobusos. Força temps després  es van introduir els frens de disc (i apareixia un cartell al vidre posterior que deia: "Atención: frenos de disco"), i ara són estàndard. De la mateixa manera, avui apareixen molts sistemes domòtics nous, que estaran inclosos "de sèrie" a les futures cases.

                    Impactes medioambientals

                    Tant o més important que l'increment de benestar personal és el benestar ambiental, que ens afecta a tots. Tot invent, estructura i activitat ha d'ésser respectuós amb el medi amb què interacciona, i la domòtica demostra estar a l'alçada del panorama ecològic actual, responent a necessitats que primen sobre el confort: l'estalvi energètic i la optimització de recursos.

                    Com ja s'ha dit en apartats anteriors, les inquietuds per aprofitar més els recursos naturals trobaven solució en l'arquitectura sostenible, anteriors als edificis intel.ligents; així doncs, no s'haurien de contemplar aquestes dues tendències arquitectòniques com a fenòmens independents, sinó que els dispositius automàtics s'haurien de posar al servei dels edificis bioclimàtics, ja que les innovacions d'aquests són formals i estructurals (tenen a veure amb la orientació de les construccions, la disposició de les habitacions, finestres, sistema de ventilació, etc.) mentre que la domòtica consisteix a instal.lar aparells a qualsevol edifici, la qual cosa fa compatibles les dues propostes.

                    10.CONCLUSIONS

                    Després de realitzar aquest treball, tenim una cosa molt clara, la domòtica serà, en un futur no molt lunyà, part de totes les nostres vivendes.

                    Nosaltres teníem una idea bastant encaminada però ens hem adonat quesabíem bastanta poca cosa d'aquest tema.

                    Hem volgut realitzar aquest treball ja que la tecnologia és una ciència que contínuament es va renovant i que sempre s'ha d'estar alerta perque moltes coses son per millorar el nostre nivell de vida.

                    Doncs amb la domòtica és el millor exemple. Està pensat per a tot tipus de persones, ja que la comoditat és per a tots, encara que, a persones minusvàlides li funciona a les mil maravelles i sense cap problema tenen la possibilitat de viure sols...

                    Els temes més importants dels que hem tractat son:

                    • L'evolució de les vivendes desde la prehistoria fins avui.

                    • Com son els sistemes domotics.

                    • Quina comoditat aporta.

                    • La seguretat que té.

                    • Com comunicar-se entre sistemes.

                    • Les reduccions en despesses energètiques.

                    • També parlem dels components més importants dins de la domòtica.

                    • Dels impactes (personals, socials, ...)

                    Del que ens hem adonat compte, es que aquest tema el desconeix molta gent i la gent que ho coneix ho relaciona amb car.

                    A primera vista si que pot ser més car, però, a la llarga es surt molt més rendible una casa domotitzada que una normal.

                    11.VALORACIÓ PERSONAL

                    Després de realitzar aquest sabem que tipus d'avantatges ens supossa aquest adelant en la tecnología de la llar i les coses de que podrem beneficiar-nos quan algun dia tinguem el nostre pis.

                    Ara sabem exactament tot lo confortable que pot ser una casa tot domotitzada, amb els seus avantatges en seguretat i estalvi que també és un factor molt important en la nostra vida.

                    Aquest treball ens ha servit per coneixens millor i de manera que també ens a unit ja que no ens coneixiem gaire i això ha fet que ens espabilessim i deixessim, espero, una bona impressió de la feina realitzada.

                    13.BIBLIOGRAFÍA

                    El material que hem utilizat, son articles de revistes, informació d'internet i llibres.

                    Aquests són:

                    • Domòtica. La Vivenda intel.ligent

                    • Entrebits

                    • Domòtica per la indústria i la llar

                    • Dinitel

                    • Byte

                    • Notícies de la ciència i tecnología

                    • Sistemes de control per a vivendes i edificis: Domòtica

                    • INMOWEB Internacional

                    • Hemeroteca de barcelona.

                    1

                    4