Doctrina social de l'Eglésia

Historia. Religión. Teología y sociedad. Doctrina social # Concili Vaticà. Personalista cristià. Divorci. Missió de l'església

  • Enviado por: Beita
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

Doctrina Social de l'Església

  • Explica que va ser el Concili Vaticà II.

  • Durant la primera meïtat del segle XX van sorgir en l'Església una sèrie de moviments i iniciatives que van plantejar la necessitat d'un Concili. L'11 d'octubre de 1962, el Papa Joan XXIII el va inaugurar; d'entre els temes que s'hi van tractar i els documents que s'hi van elaborar, cal destacar la Constitució sobre l'Església en el món contemporani, coneguda com a Gaudium et Spes.

  • Cóm defineix Joan Pau II la Doctrina Social de l'Església?

  • El Papa Joan Pau II defineix la Doctrina Social de l'Església com el resultat d'una atenta reflexió sobre les complexes realitats de la vida de l'home en la societat i en el context internacional a la llum de la fe i de la Tradició de l'Església.

  • Cóm comença el document del Concili Vaticà II Gaudium et Spes?

  • “Els sentiments dels homes i especialment dels pobres dels nostres temps són les meteixes que les dels deixebles de Crist. La comunitat cristiana està constituïda per persones que són guiades per l'Esperit Sant en el seu pelegrinatge cap al Regne del Pare i han rebut la bona nova de la salvació i per comunicar-la a tothom”.

  • Fes una llista dels problemes socials més greus que hi ha al nostre país.

  • - Racisme.

    - Discriminació de sexes.

    - Immigració.

    - Manca d'habitatge.

    - Atur

  • Fes una llista de les ONGs que lluiten pels dret humans.

  • - Metges sense fronteres.

    - Amnistía Internacional.

    - Cáritas.

    - S.O.S racismo.

  • En què es fonamenta l'humanisme personalista cristià?

  • Es fonamenta en el missatge de Jesús, la Tradició de l'Església, les aportacions de la teologia cristiana i la reflexió d'algunes persones, els humanistes cristians, que van aprofundir-ne l'estudi.

  • Quines són les aportacions més importants de l'humanisme personalista cristià?

    • L'ésser humà ha estat creat a imatge de Déu i semblant a Ell., i posseeix una ànima immortal.

    • És fill adoptiu de Déu, a qui pot anomenar Pare, la qual cosa li confereix una gran dignitat.

    • Constitueix en ell mateix un tot, una unitat; és a dir, cada persona és única i irrepetible.

    • Per damunt de la persona tan sols hi ha Déu, que estima l'ésser humà i s'hi relaciona.

    • Les intencions de cada persona tan sols les pot jutjar Déu, ja que només Ell ho coneix tot sobre cada ésser humà.

    • La persona, que és lliure, pot i ha de decidir per ella mateixa, i és responsable dels seus actes.

    • L'ésser humà existeix enmig d'una societat constituïda per totes les altres persones, que al seu torn són éssers únics, lliuresi dignes, i han de relacionar-se amb el respecte que tots plegats es mereixen.

  • Digues tres pensadors humanistes cristians; què van escriure? I, quines són les idees principals?

  • Emmanuel Mounier: va escriure entre les seves obres més importants Revolució personalista i comunitària, Manifest al servei del personalisme, Personalisme i cristianisme, L'afrontament cristià i Què és el personalisme?.

  • Jaques Maritain: va esciure entre les seves obres més importants:Humanisme integral, El pagès de la Garona, L'home i l'Estat i Principis d'una política humanista. El model de societat que proposava es basava en la seva noció de persona; aquesta proposta rep el nom d'humanisme integral i consisteix a constituit una societat igualitària i fraterna amb unes característiques essencials.

  • S'oposava a moltes propostes de les idiologies progressistes del seu temps, com la societat laica que prescindeix de Déu; també critica molts elements del liberalisme modern, com l'egoisme a escala personal i social, el rebiug a Déu, etc, que neguen

    o deformen alguns aspectes importants de l'ideal de vida cristiana.

  • Gabriel Marcel: va escriure obres com: Ésser i tenir, el misteri de l'ésser, Metafísica de l'esperança i L'home problemàtic. Per a ell, la llibertat és un valor extremament important i significa que elegeix de ser persona i que, alhora, està oberta i disponible envers el proïsme. També defensa que la caracterísitca essencial de la persona és la disponibilitat, i, que aquesta, consisteix en la superació de l'egoisme. Afirma que les persones santes són les que sempre estàn disponibles perquè els sants anteposen, al desig de tener coses, l'aspiració de ser realment persones.

  • Quina és l'anomenada Qüestió Social?

  • Són el conjunt de problemes socioeconòmics sorgits en determinades àrees del món europeu i americà com a conseqüència de la revolució industrial.

  • Quines conseqüències va comportar la revolució industrial per al treballador en general?

  • La Revolució Industrial va comportar l'aparició d'unes desigualtats socials impressionants i de l'explotació dels obrers pels interessos del capital. Els obrers vivien en condicions infrahumanes: horaris de fins a catorze i setze hores de treball, inseguretat laboral, absència de tot tipus de seguretat social, contractació de nens, habitatges insans, salaris insuficients per cobrir les necessitats elementals, grans aglomeracions urbanes sense infraestructures adequades, etc.

  • Quina va ser la reacció de l'Església enfront dels problemes socials que va plantejar la revolució industrial?

  • La reacció de l'Església va ser lenta i plena de cautela. No es va atacar la questió de fons, és a dir, les estructures socials i econòmiques. Però no obstant això, molts ordes i congregacions religioses de Alemanya, Bèlgica i França, van denunciar la situació d'injustícia. Els resultat van ser escassos, però aquests moviments van crear un estat d'opinió que va afavorir el naixement d'un cos de doctrina social.

  • Lleó XIII i la Rerum Novarum.

  • El 15 de maig de 1891, el papa Lleó XIII va publicar l'encíclica Rerum Novarum, que va ser el primer document oficial de l'Església sobre la qüestió social. Va ser acollida per uns cristians i criticada per uns altres. Els seus ensenyaments es resumen en quatre punts:

    • Ratificació del dret natural a la propietat privada encara que critica la concepció que en té el liberalisme econòmic.

    • L'Estat té l'obligació d'intervenir per tal d'assegurar els drets públics i privats, però la seva acció ha de facilitar la iniciativa de persones i corporacions, per evitar el totalitarisme. Això va en contra del marxisme.

    • Dret del treballador a un salari suficient per portar una vida digna.

    • Condemna de la lluita de classes.

  • Quines van ser les causes del divorci entre l'Església i els obrers?

    • Els moviments obrers van néixer en ambients amb ideologies laiques amb una clara orientació anticlerical.

    • En el segle XIX les reivindicacions socials estaven realcionades amb moltes reolucions. El rebuig d'aquestes revolucions anava aparellat amb el rebuig de les reivindicacions.

    • Mentalitat camperola d'una bona part del clergat, amb la defensa aferrissada del dret a la propietat i incomprensió del fenomen urbà.

    • El cristianisme de la por. Per a molts cristians, la religió constitueix l'únic garant eficaç de l'rdre, l'única defensa vàlida contra la revolució.

    • L'influència d'una utopia evangèlica mal traduïda i mal aplicada. No hi ha dubte que, sovint, es va traslladar una argumentació espiritual a un plantejament social.

    • El clericalisme invasor, fruit d'una determinada concepció de l'Església.

    • L'obsessió antisocialista que va impedir observar els problemes amb la serenitat i l'objectivitat necessàries.

  • Quin és l'objecte i quin el subjecte de la D.S.E?

  • L'objecte inicial de la Doctrina Social de l'Església va ser l'anomenada “qüestió social”, que sorgeix a final del segle XVIII quan s'inventa la màquina de vapor i s'aplica a l'indústria i a la mineria; també és la dignitat de la persona amb els seus drets inalienables, que formen el nucli de la “veritat sobre l'home”. El subjecte és tota comunitat cristiana, en unió i sota la guia dels seus legítims pastors en la qual els laics també són col·laboradors actius.

  • Quines són les fonts? Quin és el seu contigut?

  • Les seves fonts són la Sagrada Escriptura i els ensenyaments dels Pares i dels grans teòlegs de l'Església i del mateix Magisteri. El contingut reflecteix la persona completa, en tots els aspectes (econòmic, social, polític, espiritual), la persona social, com a subjecte concret i realitat fonamental de l'antropologia cristiana.

  • Quin és el seu fonament?

  • El seu fonament és el mateix que l'objecte: la dignitat de la persona amb els seus drets inalienables, que formen el nucli de “la veritat sobre l'home”.

  • Quina és la finalitat de la D.S.E?

  • La seva finalitat és servir la persona i la societat per mitjà de l'alliberament cristià, en la seva perspectiva terrenal i transcendent.

  • Quina és la seva metodologia?

  • La metodologia es desenvolupa en tres temps:

    • Veure és la percepció i l'estudi dels problemes reals i de les seves causes, l'anàlisi de les quals correspon a les ciències socials.

    • Jutjar és la interpretació de la mateixa realitat a la llum de les fonts de la doctrina social. Magisteri de l'Església, que consisteix precisament a interpretar la realitat des del punt de vista de la fe.

    • Actuar es refereix a l'execució de l'elecció. Això requereix una veritable conversió interior.

  • Quina va ser la missió de Jesús?

  • Jesús va lluitar contra la hipocresia, els abusos de poder, l'afany de lucre dels rics. Va denunciar els indeferents davant el patiment dels oprimits i els va recordar que hauran de donar comptes quan torni a jutjar aquest món. En el missatge de Jesús es troba la concepció de la persona com un ésser social que s'ha de relacionar amb els altres en base a criteris de solidaritat, justícia i caritat.

  • Quina ha de ser la missió de l'Església?

  • L'Església aplica i desenvolupa els principis continguts als evangelis. Busca humanitzar les estructures de la societat civil amb esperit de justicia i de caritat. Va defensar els pobres i els oprimits, van promocionar institucions socials en una època en què les institucions civils no s'encarregaven de fer-ho. Gràcies a la seva tasca, s'han abolit costums que atemptaven contra la dignitat de la persona.

  • Busca la biografia de Mossen Oscar Arnulfo ROMERO, qui era? I, perquè va ser assasinat?

  • Va ser un capellà del Salvador que va donar testimoni de moltes volacions dels drets humans i va parlar sempre a favor del pobre. Aquests fets el van portar a diversos conflictes amb el govern del Salvador i amb una part de la jerarquía de l'Església Catòlica. Va ser assasinat mentre celebrava l'eucaristia el 1980, un dia després de haver ordenat, en nombre de Déu, que s'acabès la repressió contra el poble.

  • Es pot dir que el món està dividit en dos blocs: els qui tenien i els qui no tenen. Perquè hi ha aquesta situació de desigualtat?

  • Aquesta desigualtat existeix per tots els avenços tècnics i el creixement econòmic que hi ha hagut en els últims anys. Aquesta situació ve donada des de la Revolució Industrial, iniciada a Anglaterra al segle XVIII ja que la societat es dividia en: patrons, propietaris del capital i els obrers.

  • Per què el problema de la pobresa demana una solució ètica?

  • Demana una solució ètica perquè la pobresa no tan sols es un problema econòmic i polític sinó que quan un règim econòmic no distribueix la riquesa entre tots, d'una manera igual, viola les mínimes exigències de la justicia i dels drets humans.

  • Fes un resum de les idees principals del Pensament Social Cristià o Doctrina Social de l'Església.

  • L'idea essencial del Pensament Social Cristià es que cal rebutjar i condemnar qualsevol creixement econòmic que tingui com a objectiu proporcionar més riqueses als qui viuen en l'abundància, i mantenir en el seu estat de pobresa els més desfavorits.

  • Escriu el nom de totes les encícliques que tracten sobre la D.S.E i de qui són.

    • Quadragesimo anno per Lleó XIII

    • Rerum novarum per Lleó XIII

    • Mater et Magistra per Joan XXIII

    • Pacem in terris per Joan XXIII

    • Gaudium et spes per Joan XXIII

    • Populorum progessio per Pau VI

    • Laborem exercens per Joan Pau II

    • Sollicitudo rei socialis per Joan Pau II

    • Centesimus annus per Joan Pau II