Doctor Jekyll i Mister Hyde; Robert Louis Stevenson

Literatura universal contemporánea del siglo XIX. Narrativa. Novela de ficción y terror # Argument. Personatges

  • Enviado por: Lilicarcaixent
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

1. Fitxa del llibre

NOM DEL LLIBRE: El cas misteriós del doctor Jekyll i el senyor Hyde

AUTOR: Robert L. Stevenson

EDITORIAL: A la lluna de València; Edicions Bromera

DATA D'EDICIÓ:Primera edició; maig 1990

GENERE LITERARI:Intriga

2. Argument

Conta que un home (Utterson) estava interesat en el testament d'un amic seu (Jekyll) ja que l'havia fet dirigit-se a un home que ell no coneixia (Hyde) i volia saber qui era.

Li conten una història (Richard) de que un home (Hyde) havia fet una cosa mala i que tots es ficaren en contra seu i com Utterson i Richard eren els que estaven tractant aquest tema se'n anaren a casa d'aquest home malvat. Com Richard li havia fet una descripció de Hyde, aquest, anà a buscar-lo, quan el trobà, es ficaren a parlar. Després Utterson anà a casa de Jekyll a parlar sobre aquest home i Jekyll li pregà que ho deixara córrer.

Un any després assasinen a un home i deien que es Hyde, aleshores després d'un llarg temps torna a eixir l'assumpte d'ell. I va anar a casa d'un altre amic (Lanyon) per a parlar de Jekyll ja que es portava de manera extranya peró aquest li contà que no es parla amb ell.

Ja cansat de que Jekyll estaguera malament, anà a per ell, a veure que era el que ocultava i Utterson i el majordom entraren al laboratori d'ell i trobaren mort a Hyde, però no trobaren rastre de Jekyll sino una carta dirigida a Utterson i se'n va anar a casa a llegir-la. En ella Lanyon contava que Jekyll havia estat fent uns experiments amb ell mateix, i el que havia conseguit fer, era convertir-se, amb una pòsima, amb Hyde.

Finalment, s'aclareix tot en l'informe de Henry Jekyll en el que contava que havia inventat una nova pòsima per convertirse en una altra persona però més avant no podia controlar els canvis que sufria sense prende-la i a causa d'això va acabar amb la seua vida.

3. Personatges que hi apareixen

Senyor Utterson

Senyor Richard Enfield

Senyor Hyde

Doctor Henrry Jekyll

Poole

Doctor Lanyon

Sir Danvers Carew

3.1 Descripció psíquica

SENYOR UTTERSON: És un advocat “d'aspecte sever, que no s'il·luminava mai amb un somriure, fred, distant i de poques paraules, reservat a l'hora de manifestar els seus sentiments”, “avorrit i, a pesar de tot, agradable”. També “era un home rigorós amb ell mateix”, tenia bon gust amb els vins i li agradava molt el teatre. “Però amb els altres era molt tolerant” i admirava la força d'esperit necessària per a fer males accions, i “era més partidari d'ajudar que no de reprovar. També era un home poc afable i les seues amistats es basaren en els bons sentiments.

SENYOR RICHARD ENFIELD: És el parent llunya del senyor Utterson, i molt conegut a la ciutat.

SENYOR EDWARD HYDE: El senyor Utterson opina que "hi havia alguna cosa maligna en el seu aspecte, una cosa desagradable, molesta, detestable.

Mai no havia vist un home tan repugnant." També era un home insignificant, li lluïa un somriure profundament desagradable i la seua conducta oscil·lava entre la covardia i l'audàcia, i parlava a colps amb una veu ronca i trencada.

HENRY JEKYLL: Doctor en medicina, en dret, en lletres membre de la Reial Societat.

DOCTOR LANYON: Era un cavaller cordial, sa, inquiet i gesticulava amb energia.

3.2 Descripció física

SENYOR UTTERSON: Primíssim, llarg, eixut.

SENYOR RICHARD ENFIELD: Era un home jove.

HENRY JEKILL: Gran, ben plantat, fort, amb un rostre delicat, seré i saludable i que no representava els seus cinquanta anys.

SENYOR EDWARD HYDE: Era d'estatura curta, pàl·lid, "feia la impressió de sofrir alguna deformitat inubicable en alguna part concreta del seu cos" i vestia molt modest.

DOCTOR LANYON: Tenia una franja de cabells prematurament blancs i amb bons colors de cara.

4. Espai

Espai geogràfic: Transcorre a Londres.

Espais concrets on transcorre la historia: Pels carrers i cases de la ciutat de Londres.

Descripció de paisatges o llocs:

Carrers de Londres: Els seus habitants vivien molt bé i tots milloraven les seues botigues. Hi habia veïnat molt brut que contrastava amb la pulcritud del carrer, amb les ventalles acabades de pintar, els llautons perfectament llustrats, la netedat general i l'algria atreien els vianants.

Hi havia un carrer estret, situat en un dels barris més actius de Londres, curt i tranquil però entre setmana l'agitava una intensa activitat comercial.

També dues cases més enllà del cantó, a mà esquerra en dirrecció est, la línia era trencada per l'entrada d'un carreró, i just en aquell punt, un edifici sinistre projectava sobre el carrer l'ombra de la teulada. Era una construcció de dues plantes, però no tenia finestres, només la porta de la planta baixa i una paret descolorida i bruta en el primer pis.

La porta, sense anella ni timbre, estaba despintada i plena de senyals.

La consulta del doctor Lanyon es trobava a la plaça de Cavendish.

La casa del doctor Jekyll es trobava a una plaça formada per algunes cases antigues que havien estat boniques però que es trobaven ja en un grau avançat de decadència. La casa per dins contenia un gran saló, molt luxós, de sostre baix i pavimentat amb grans lloses; molt ben escalfat, com les cases de camp, pel foc alegre d'una gran llar i decorat amb caríssims mobles de roure.

5. Temps

5.1 En quina època transcorre la història? S'expliquen ls fets socials o polítics referits a eixe moment històric?

Època:Pels anys 1800.

No s'expliquen els fets socials o polítics.

5.2 En quant de temps ocorren els fets? Hi ha salts cap avant o cap arrere, o bé s'explica la història linealment, seguint l'ordre cronològic?ç

-En varis anys

-Hi ha salts arrere per recordar coses i avant per passar el temps més depresa.

6. Altre final

Jekyll l'únic que va pensar per parar les transformacions va ser trobar una nova pòsima, i avans de que es convertira en Hyde, pensà en alguna fòrmula i després de trenta minuts pensant li s'ocorregué una idea, era la única esperança. Cridà a Poole i li digué que li fera un últim càrrec, que era anar a la bòtiga i li portara sucre.

Va pensar que si la sal l'havia fet convertir-se en un ser malvat, el sucre faria l'efecte contrari. Poole sols va tardar cinc minuts, li'l va donar i es disposà a fer la pòsima. Quan acabà de fer-la se la va prendre i deseguida va notar un temblor, sols calia esperar fins demà, i caigué rendit. Al dia següent seguia seguent Jekyll, i es va saber que mai tornaria a ser Hyde, i sentat a la butaca en eixe moment entrà Utterson i li va contar el que li havia passat i el va fer prometre que mai més faria més experiments.

7. Vocabulari

Reprovar: Condemnar un acte, un comportament, etc., com a roín.

No va reprovar este incident.

Afable: Que és agradable i afectuós en la conversació i en el tracte.

El nou company pareix una persona molt afable.

Refusar: Declinar d'acceptar alguna cosa.

Ha refusat la meua proposta.

Negligència: Falta o defecte en què s'incorre per negligència.

L'escrit presentava algunes negligències tipogràfiques.

Harpies: Dona malvada, perversa.

Un home a dit que totes les dones són unes harpies.

Pedant: Que fa ostentació de saber o d'erudició, tenint-ne o no.

Aquest home pedant es creu que eu sap tot.

Àrid: Sec, estèril, sense vegetació.

Un terreny és àrid.

Teologia: Ciència que tracta de Déu o dels Déus.

La teologia tracta de Déu.

Hològraf: Dit del testament, document, etc., escrit tot ell de la mà del testador, etc.

L'hològraf va testar per donar tots els seus béns als seus fills.

Infàmia: Acte que mereix la infàmia, acció vil.

Va cometre una gran infàmia.

Empori: Ciutat o lloc de gran riquesa material o d'importància cultural o artística.

Vaig arribar a un gran empori.

Tangible: Molt perceptible, quasi com si es poguera tocar.

Ignoraria fins i tot les proves més tangibles.

Predilecció: Afició especial a una persona o una cosa que porta a preferir-la a les altres.

La meua predilecció és agradar-me el verd.

Remor: Soroll confús com el que s'alça d'una multitud, d'una tempestat, de la mar, etc.

Van sentir una remor de crits.

Somort: Defallit, que no té vitalitat o força, que quasi no es percep.

Un soroll somort.

Desimboltura: Facilitat, gràcia, a l'hora d'actuar o de parlar.

Aquesta xiqueta te molta desimboltura per a parlar.

Aversió: Sentimet extrem d'antipatia o de repugnància cap a algú o alguna cosa.

No pot dissimular l'aversió que li té.

Térbol: Confús, poc clar per a l'enteniment, poc net moralment.

Estava implicat en un negoci térbol.

Inexorable: Que no es deixa véncer pels precs, per la pietat, inflexible.

La sentència va ser inexorable.

Clàusula: Cada una de les parts, les separacions o les disposicions de que pot constar un acte jurídic en la seua projecció documental (contracte, testament,etc.)

La clàusula 1ª ha sigut aclarida.

Adust: De geni aixut, aspre.

El meu amic és bastant adust.

Indulgent: Que perdona, disculpa, fàcilment els errors, les faltes.

Té una actitut indulgent amb els altres.

Conflagració: Incendi, abrandament.

Hi ha hagut una conflagració al bosc.

8. Valoració personal raonada

Si m'agradat la història perque estava interesada en seguir llegint el llibre fins saber el final, i això es una raó per saber si t'agrada. Si està ben contada, malgrat que de vegades em liava quan era el qui estava parlant. Els personatges estan ben descrits, perque sense mirar els dibuixos em feia una ideia de co eren ben clara. Apart d'algunes paraules que no coneixia les he comprés quasi totes.

El llibre està be si t'agraden de misteri, cosa que a mi si. Jo aconsejaria que tot aquell que tinguera l'oportunitat se'l llegiren.