DIVERSITAT GEOLÒGICA I MORFOLÒGICA.

· Espanya Silícia:

• Era precambriana: En la part occidental de la Meseta, massís precambrià, base dels terrenys primaris.

• Era primaria (570-260): Forta erosió (aplana), cobert pels mars paleozoics i acumulació de capes de sediments.

Carbonífer: Orogència herciniana. Sorgiment de la serralada herciniana espanyola (Massís Ibéric, nucli de la Meseta).

Calcàrees, arenoses, pissarres i carbó. Formes arredonides.

Magmatisme: Roques cristalines. Materials granitics i pissarres.

· Espanya Calcàrea:

• Era Secundària: Tranquilitat orogènica. Vaivens del mar depositen

capes arenoses i calcàries (conglomerat, margues).

Efectes: Sedimentació.

Vores de la Meseta: Materials ocupen primeres capes.

Zones allunyades de la Meseta: Coberta espesa de sediments

(Foses bétiques i pirinenques, geosinclinal).

· Espanya argilosa:

• Era Terciària: Fase de plegament alpí, consequéncia del xoc de plaques africana

i euroasiàtica. Foses pirineiques i bétiques comprimides entre massisos hecinians.

Al voltant de la Meseta s'eleven noves serralades (iberica, Cantabrica, Sierra Morena i vores muntanyoses de la Meseta).

El centre de la Meseta dona lloc al SS.Central i els Monts de Toledo.

Geosinclinal bética i pireneica: Depresions de l'Ebre i Guadalquivir. Basculació a l'Oest de la Meseta.

• Era Quaternaria: Variacions en la línea costanera.

Elevacions i descensos de blocs.

Nous cursos fluvials. Sedimentació.

Erupcions volcaniques, periodes glaciars.

Era precambriana Espanya Silícia.

Pissarres, granit i quarsita.

Crestes muntanyoses.

Formes arredonides.

Era secundaria Espanya Calcària.

Conglomerats, arenoses i margues.

Serralades, avencs i modelats carstics (coves, lapiaz, dolines i pòlies)

Era terciària i quaternària Espanya argilosa.

Sediments, marges i argiles.

Deposits al·luvials, estrats, xarragalls.

Margues i argiles + dures calcàrees = puntes i turó testimoni.

2. Principals unitats de relleu peninsular.

· Unitats interiors de la Península:

• La Meseta: Submeseta Nord i Sud.

Serres interiors: SS.Central i Monts de Toledo.

• Vores muntanyoses: Massís Galaic, Serralada Cantàbrica, SS.Ibéric i

Sierra Morena.

· Unitats exteriors de la Península:

• Depressions: Depressió de l'Ebre i del Guadalquivir.

• Serralades: Pirineus: Pirineu axial, prepirineu.

Serralada litoral Catalana: Serralada Litoral (Tibidabo), Prelitoral

(Montseny) i depressió prelitoral (Nuclis urbans).

Serralada Bètica: Serralada Penibètica (Mulhacén), depressió Penibètica (Granada) i serralada Subbètica (Cazorla).

• Planures litorals.

El relleu de la Comunitat Valenciana.

El relleu de les Illes Balears.

· Mallorca:

• Serralada Septentrional: formada per alineacions muntanyoses paral·leles a la costa.

(Puig Major).

• Planura Central: Entre les dues formacions muntanyoses que dominen l'illa. Terres

cultivables.

• Serra de Llevant: Cova del drac.

· Eivissa: Tossals i escasses planures (Sa Taiassa).

· Menorca: Relació amb les Serralades Catalanes.

• Part Septentrional: Massís hercinià. Muntanya del Toro.

• Part Meridional: Plataforma parcida amb materials miocènics.

El relleu de les Illes Canàries.

Gran Canària, Lanzaronte, Fuerteventura, Tenerife, La Palma, La Gomera i Hierro.

Relleu paregut per la pròximitat al continent africà.

El contacte amb la dorsal atlàntica fa a la zona molt inestable (fases eruptives).

Formació de cons i calderes (grans cràters) i malpaíses (colades de lava solidificades ràpidament).

Tenerife: Teide.

Gran Canaria: Pico de las Nieves.

Ill d'El Hierro: Malpaso.

La Palma: Roque de los Muchachos.

Fuerteventura i Lanzarote: Rampes i glacis.

· Costes atlàntiques. Zona del cantàbric.

Costes rectilínies, altes i espadades.

Escasetat de platges i costes baixes, ries estretes i sense ramificacions.

El moviment del mar forma rases.

· Costes Mediterrànies. No guarden unitat.

• Sector Bètic. Des de Gibraltar al cap de La Nau. Costa accidentada, alternant amb

platges arenoses.

Golf de Mazarrón i d'Alacant, així com les albuferes d'Elx, Alacant i Torrevella.

• Golf de València. Planura litoral, des del cap de La Nau fins al Delta de l'Ebre.

Formaciò d'aiguamolls, restingues (devesa del Saler a València) i albuferes.

• Costa Catalana. Planures litorals: a Barcelona, sector de costa baixa amb restingues

i albuferes.

Penya-segats: zona del Garraf.

Deltes: delta de l'Ebre.

· Litoral de les Illes Canàries: Vulcanisme, erosió marina, altitud mitjana elevada i predomini dels penya-segats.

· Lanzarote i Fuerteventura: Reduït pendent, poc espadada, predominen platges.

· Gran Canaria: Perfil arredonit, penyasegats, platges i dunes.

· Tenerife: Formació basáltica, penya-segats i platges.

· Gomera: Roques, barrancs i cudols.

· Illa d'El Hierro i La Palma: Elevats penya-segats, escases platges i abundants roques i

caletes.

(230-120)

(68-12)

(1,8-0,07)