Diversidad geológica y morfológica

Geografía # Orige i formació del relleu penisular. Materials litológics. Unitats. Comunitat Valenciana. Illes Balears. Canáries. Les costes

  • Enviado por: Tolsy
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

DIVERSITAT GEOLÒGICA I MORFOLÒGICA.

  • Orige i formació del relleu peninsular.

  • Estructura geológica ibérica.

  • · Espanya Silícia:

        • Era precambriana: En la part occidental de la Meseta, massís precambrià, base dels terrenys primaris.

        • Era primaria (570-260): Forta erosió (aplana), cobert pels mars paleozoics i acumulació de capes de sediments.

    Carbonífer: Orogència herciniana. Sorgiment de la serralada herciniana espanyola (Massís Ibéric, nucli de la Meseta).

    Calcàrees, arenoses, pissarres i carbó. Formes arredonides.

    Magmatisme: Roques cristalines. Materials granitics i pissarres.

    · Espanya Calcàrea:

        • Era Secundària: Tranquilitat orogènica. Vaivens del mar depositen

    capes arenoses i calcàries (conglomerat, margues).

    Efectes: Sedimentació.

    Vores de la Meseta: Materials ocupen primeres capes.

    Zones allunyades de la Meseta: Coberta espesa de sediments

    (Foses bétiques i pirinenques, geosinclinal).

    · Espanya argilosa:

        • Era Terciària: Fase de plegament alpí, consequéncia del xoc de plaques africana

    i euroasiàtica. Foses pirineiques i bétiques comprimides entre massisos hecinians.

    Al voltant de la Meseta s'eleven noves serralades (iberica, Cantabrica, Sierra Morena i vores muntanyoses de la Meseta).

    El centre de la Meseta dona lloc al SS.Central i els Monts de Toledo.

    Geosinclinal bética i pireneica: Depresions de l'Ebre i Guadalquivir. Basculació a l'Oest de la Meseta.

        • Era Quaternaria: Variacions en la línea costanera.

    Elevacions i descensos de blocs.

    Nous cursos fluvials. Sedimentació.

    Erupcions volcaniques, periodes glaciars.

  • Materials litológics.

  • Era precambriana Espanya Silícia.

    Pissarres, granit i quarsita.

    Crestes muntanyoses.

    Formes arredonides.

    Era secundaria Espanya Calcària.

    Conglomerats, arenoses i margues.

    Serralades, avencs i modelats carstics (coves, lapiaz, dolines i pòlies)

    Era terciària i quaternària Espanya argilosa.

    Sediments, marges i argiles.

    Deposits al·luvials, estrats, xarragalls.

    Margues i argiles + dures calcàrees = puntes i turó testimoni.

    'Diversidad geológica y morfológica'
    2. Principals unitats de relleu peninsular.

    · Unitats interiors de la Península:

    • La Meseta: Submeseta Nord i Sud.

    Serres interiors: SS.Central i Monts de Toledo.

    • Vores muntanyoses: Massís Galaic, Serralada Cantàbrica, SS.Ibéric i

    Sierra Morena.

    · Unitats exteriors de la Península:

    • Depressions: Depressió de l'Ebre i del Guadalquivir.

    • Serralades: Pirineus: Pirineu axial, prepirineu.

    Serralada litoral Catalana: Serralada Litoral (Tibidabo), Prelitoral

    (Montseny) i depressió prelitoral (Nuclis urbans).

    Serralada Bètica: Serralada Penibètica (Mulhacén), depressió Penibètica (Granada) i serralada Subbètica (Cazorla).

    • Planures litorals.

    'Diversidad geológica y morfológica'

    El relleu de la Comunitat Valenciana.

    'Diversidad geológica y morfológica'

    El relleu de les Illes Balears.

    · Mallorca:

    • Serralada Septentrional: formada per alineacions muntanyoses paral·leles a la costa.

    (Puig Major).

    • Planura Central: Entre les dues formacions muntanyoses que dominen l'illa. Terres

    cultivables.

    • Serra de Llevant: Cova del drac.

    · Eivissa: Tossals i escasses planures (Sa Taiassa).

    · Menorca: Relació amb les Serralades Catalanes.

    • Part Septentrional: Massís hercinià. Muntanya del Toro.

    • Part Meridional: Plataforma parcida amb materials miocènics.

    El relleu de les Illes Canàries.

    Gran Canària, Lanzaronte, Fuerteventura, Tenerife, La Palma, La Gomera i Hierro.

    Relleu paregut per la pròximitat al continent africà.

    El contacte amb la dorsal atlàntica fa a la zona molt inestable (fases eruptives).

    Formació de cons i calderes (grans cràters) i malpaíses (colades de lava solidificades ràpidament).

    Tenerife: Teide.

    Gran Canaria: Pico de las Nieves.

    Ill d'El Hierro: Malpaso.

    La Palma: Roque de los Muchachos.

    Fuerteventura i Lanzarote: Rampes i glacis.

  • Les costes.

  • · Costes atlàntiques. Zona del cantàbric.

    Costes rectilínies, altes i espadades.

    Escasetat de platges i costes baixes, ries estretes i sense ramificacions.

    El moviment del mar forma rases.

    · Costes Mediterrànies. No guarden unitat.

    • Sector Bètic. Des de Gibraltar al cap de La Nau. Costa accidentada, alternant amb

    platges arenoses.

    Golf de Mazarrón i d'Alacant, així com les albuferes d'Elx, Alacant i Torrevella.

    • Golf de València. Planura litoral, des del cap de La Nau fins al Delta de l'Ebre.

    Formaciò d'aiguamolls, restingues (devesa del Saler a València) i albuferes.

    • Costa Catalana. Planures litorals: a Barcelona, sector de costa baixa amb restingues

    i albuferes.

    Penya-segats: zona del Garraf.

    Deltes: delta de l'Ebre.

    · Litoral de les Illes Canàries: Vulcanisme, erosió marina, altitud mitjana elevada i predomini dels penya-segats.

    · Lanzarote i Fuerteventura: Reduït pendent, poc espadada, predominen platges.

    · Gran Canaria: Perfil arredonit, penyasegats, platges i dunes.

    · Tenerife: Formació basáltica, penya-segats i platges.

    · Gomera: Roques, barrancs i cudols.

    · Illa d'El Hierro i La Palma: Elevats penya-segats, escases platges i abundants roques i

    caletes.

    (230-120)

    (68-12)

    (1,8-0,07)