Diseño Asistido por computadora

Proyecto gráfico. Dibujo técnico. Realidad virtual. Lenguaje máquina. COBOL (Common Business Oriented Language). Basic. Pascal. Fortran. Versiones. Funcionamiento # Llenguatges

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 23 páginas
publicidad

CAD Una Forma Diferent de Dibuix

Si be casi tots els recursos informàtics són útils i/o necessaris per la practica de l'arquitectura, el CAD és el més propi i específic. El CAD substitueix al tauler, les esquadres, les estilogràfiques i les plantilles. El CAD fa realitat molts de els somnis del projectista cansat de batallar amb enormes dificultats a l'hora de representar les seves idees. Qui utilitza un CAD, difícilment suportarà en el futur les limitacions del tauler. Amb el CAD han sigut abolides les tasques tedioses i repetitives, els borrons, les taques de tinta, el tornar a començar, els mals d'esquena i la resignació enfront a un resultat inesperat. Descriure una cosa tan gran en aquest treball és impossible, però hi ha certes qüestions elementals que es poden respondre. 

¿Què és? 

CAD significa Disseny Assistit per Computadora (de l'anglès Computer Aided Design). Com el nom indica, CAD es tot un sistema informàtic destinat a assistir al dissenyador en la seva tasca específica. El CAD atén prioritariament aquelles tasques exclusives del disseny, tals com el dibuix tècnic i la documentació del mateix, però normalment permet realitzar altres tasques complementaries relacionades principalment amb la presentació i l'anàlisi del disseny realitzat. Si be un sistema CAD pot adoptar infinitat d'aspectes i pot funcionar de moltes formes distintes, hi ha algunes peculiaritats que tots comparteixen i que han sigut adoptades com normes. 

¿Per a què serveix? 

El CAD permet ordenar i processar la informació relativa a les característiques d'un objecte material. En el cas particular de la arquitectura, el CAD serveix per construir un model anàleg de l'edifici o instal·lació. En l'espai imaginari és possible construir, amb elements també imaginaris, la major part dels components de l`edifici; posicionar cada element en la posició que li correspon en relació a els demés, caracteritzar cada element en funció de les seves propietats intrínseques (forma, grandària, material, etc.) i també caracteritzar-lo en les seves propietats extrínseques (funció, preu, etc.). El propi CAD permet, a la vegada, veure a la pantalla les plantes curtes o vistes necessàries del modelo que s'està construint i també possibilita modificar en qualsevol instant les característiques del mateix. Els canvis al model son reflectits instantàniament en les distintes formes de representació, per el que el CAD fa possible la verificació constant de les decisions de l'arquitecte, sense necessitat de refer una i altra vegada els dibuixos. En cert mode, el CAD evita la necessitat de dibuixar; es a dir: l'arquitecte decideix com són les coses i el CAD mostra com es veuen. 

¿Com funciona? 

Si be cada sistema disponible funciona al seu mode, tots coincideixen en els aspectes principals. El CAD es concebut com un taller amb les instal·lacions i eines necessàries per la construcció d'un objecte imaginari anomenat “model”. El model pot ser bidimensional o tridimensional. En arquitectura, els sistemes CAD actuals operen sobre models 3D. En aquest taller es possible accedir a “eines” disposades per a efectuar incorporacions o modificacions al modelo. Per exemple, una eina típica es aquella que permet incorporar un mur i normalment funciona així: en primera instància es defineixen les propietats específiques del mur: alçada, materials, espessors, etc. Una vegada establies les propietats, i ja operant sobre el model, se indica on comença i on acaba un mur determinat. Una vegada incorporat, el mur pot ser modificat tant en les seves característiques intrínseques (les propietats) com extrínseques (efectuar-li una obertura o be corregir els punts d'arrencada i/o de arribada, etc.). Aquestes modificacions són realitzades amb eines complementaries de l'anterior. Cascuna d'aquestes accions és reflexa en el dibuix que el CAD efectua per a representar al model. Altre conjunt d'eines permet establir quines vistes del model són mostrades a la pantalla, d'acord a les característiques del model i les preferències del dissenyador. Aquestes són sols algunes de las funcions d'un CAD per arquitectura. A més, hi ha altres que permeten crear i modificar portes i finestres, sostres, equipament, etc.; agregar cotes i textos descriptius, rótuls i simbologia convencional, etc. Alguns sistemes CAD incorporen eines que complementen a la tasca específica permetent crear imatges molt realistes del model e inclòs animacions, així com també funcions que comptabilitzen els components del modelo i emeten un report del còmput en forma de base de dades. 

¿Com s'usa? 

Tot CAD es dissenyat amb l'objectiu principal d'assistir al projectista. Qui dissenya un sistema per a disseny coneix les dificultats que afronta l'usuari i quines són les eines que necessita. Posat que actualment existeixen infinitat de recursos per a comunicar-se amb la computadora, el programador procura implementar aquells que resultaran més familiars. Per exemple: L'espai imaginari és representat per una grilla que l'usuari. pot presentar a la pantalla a mode de superfície de recolzament del seu model. Aquesta grilla pot ser regulada en la seva grandària i modulació. Si l'usuari. desitja crear un mur, segurament trobarà a un menú de la pantalla la instrucció “Mur” o “Paret”. Eventualment, la mateixa instrucció pot ser trobada en un botó de la pantalla o en alguna combinació de tecles. Seleccionada aquesta instrucció, el sistema sol·licitarà les dades necessàries per efectuar la tasca, es a dir: Com es i on es troba el mur en qüestió. Aquest es tot just un exemple entre els molts possibles. En un CAD per arquitectura, les eines bàsiques que s'utilitzen de aquesta forma solen ser les següents: creació i modificació de murs, obertures, escales, sostres i entresols.

Particularitats

Es espacial, cartesià i vectorial. Això significa que la informació, gràfica o no, posseeix una ubicació determinada en un espai imaginari i dominat per un sistema coordinat cartesià. De aquesta forma, tota informació pot ser relacionada amb la resta d'acord al lloc geomètric que cadascuna ocupa. Per exemple: Una línia pot ser paral·lela a una altra, o be poden creuar-se o estar alineades, de forma que ambdues línies donen origen a diferents significats d'acord a la relació entre elles. A la vegada, cada element és definit per les seves propietats geomètriques i no geomètriques en forma independent del lloc que ocupen. 

Base de dades.

Una base de dades és un conjunt de registres. Cada registre és el conjunt de dades corresponents a un únic objecte. Tots els registres d'una base contenen el mateix tipus de informació separada en dos o més camps. Per exemple: A la base de dades del còmput mètric per locals d'un edifici existirà un registre per cada local. En cada un dels registres es detallaran al menys les dades sota els següents camps: Número, Destí, Àrea i Perímetre. 

Dades necessàries

D'acord a cada sistema, aquestes dades són requerits de una u altra forma, però generalment s'utilitza el següent: Per a requerir les dades que defineixen intrínsecament al mur, el sistema presenta un quadre amb espais en blanc a omplir (“quadre de diàleg” o “assistent”, segons el cas); per definir la posició, el sistema mostra el model a la pantalla i un element movil (“cursor”) que pot ser controlat amb el mouse. Movent el mouse, el cursor recorre l' espai i polsant el botó del mouse s'indica al sistema el lloc desitjat per a cada cosa.

Llenguatge Màquina

El Llenguatge propi de l' ordinador basat en el sistema binari, o codi màquina, resulta dificil d' utilitzar per les persones. El programador deu introduir tots i cadascuna de les instruccions i dades en forma binaria, i una operacio senzilla com comparar el contingut d'un registra amb les dades situades a una ubicacio del xip de memoria. La programació en llenguatge màquina es una tasca tan dificil i consumeix tan de temps que rares vegades el que s'estalvia en l'executació del programa, justifica els dies o setmanes que s'han necessitat per escriure'l.

Llenguatge de programació

A la informàtica, qualsevol llenguatge artificial que pugui utilitzar-se per a definir una seqüència d'instruccions per al seu processament per un ordinador o computadora. Es complicat definir que es i que no es un llenguatge de programació. S'assumeix generalment que la traducció de les instruccions a un codi que comprengui la computadora deu ser completament sistemàtica. Normalment es la computadora la que realitza la traducció.

Llenguatges de baix nivell

Vists a molt baix nivell, els microprocessadors processen exclusivament senyals electròniques binàries. Donar una instrucció a un microprocessador suposa en realitat enviar series de uns i zeros espaiats en el temps d'una forma determinada. Aquesta seqüència de senyals es denomina codi maquina. El codi representa normalment dades i nombres e instruccions per manipular-los. Un mode més fàcil de comprendre el codi maquina es donant a cada instrucció un mnemónic, com per exemple STORE, ADD o JUMP. Aquesta abstracció dona com a resultat l'ensamblador, un llenguatge de molt baix nivell que es específic de cada microprocessador.

Els llenguatges de baix nivell permeten crear programes molt ràpids, però que moltes vegades són difícils de aprendre. Més important es el fet de que els programes escrits en un baix nivell siguin altament específics de cada processador. Si es porta el programa a una altra màquina es deu rescriure el programa des del començament.

El Llenguatge C

El llenguatge de programació C es caracteritzat per ser d'us general, amb una sintaxis summament compacta i d'alta potabilitat.

Es comú llegir que se'l caracteritza com un llenguatge de "baix nivell". No es deu confondre el terme "baix" amb "poc", ja que el significat del mateix es en realitat "profund", en el sentit que C manipula els elements bàsics presents en totes les computadores: caràcters, nombres i direccions .

Aquesta particularitat, juntament amb el fet de no posseir operacions de entrada-sortida, manipulació de reparació de caràcters, de assignació de memòria, etc. , pot al començament semblar un greu defecte; però el fet de que aquestes operacions es realitzin per mitjà de les nomenades Funcions contingudes a Llibreries externes al llenguatge en sí, es el que confereix al mateix el seu alt grau de potabilitat, independitzant-lo del "Hardware" sobre el qual corren els programes, com s'anirà veient al llarg dels següents capítols.

La descripció del llenguatge es realitza seguint les normes del ANSI C, per tant, tot l'expressat serà utilitzable amb qualsevol compilador que s'adopti; però en alguns casos particulars s'utilitzaren funcions Compilador ó Sistema Operatiu-depenents, mostrant-se en aquests casos la singularitat de les mateixes.

Llenguatges de alt nivell

Per norma general es pensa que els ordinadors són màquines que realitzen tasques de càlculs o processament de textos. La descripció anterior es només una forma molt esquemàtica de veure una computadora. Hi ha un alt nivell d'abstracció entre el que es demana a la computadora i el que realment compren. Existeix també una relació complexa entre els llenguatges d'alt nivell i el codi màquina.

Encara que existeixen mes de cent llenguatges de alt nivell, només mostraré uns quants dels més importants i utilitzats per els programadors. Aquestos són el llenguatge COBOL, el FORTRAN, el PASCAL, el PL/1, el ADA, el LOGO i per últim el mes utilitzat de tots el BASIC.

Llenguatge COBOL

La paraula COBOL esta conformada per les sigles de Common Business-Oriented Language, que té el significat de << llenguatge de programació orientat als problemes de gestió >>. Fou creat cap a l' any 1959 i començar a difundir-se als primers anys de la dècada dels seixanta. Sorgí davant la necessitat d'un llenguatge purament dedicat a resoldre problemes de gestió, ja que els programes predecessors a aquest eren mes orientats cap a resoldre problemes de caire científic i numèric.

Aquest llenguatge es va concebre per ser independent de la computadora, es a dir, si tenim una aplicació en llenguatge COBOL a una computadora, pot funcionar a una altra amb molts pocs canvis en la seva programació, sempre que l' altra computadora també pugui treballar en llenguatge COBOL.

Un programa escrit en COBOL normalment es molt llarg, encara que el treball que es tingui q portar a terme sigui molt curt. Aquest es un dels inconvenients que te aquest llenguatge.

Permet nombres de variables de fins a 30 caràcters de longitud i les seves sentencies o instruccions normalment son formades per paraules angleses del tipus ADD (suma), SUBSTRACT (resta), etc.

Quan es construeix un programa en llenguatge COBOL, tal programa obligatòriament serà dividit en 4 parts, que seran les següents:

  • Identification Division. En aquesta figuren sentencies a les que s' identifiquen el nombre del programa i altres dades de identificació del programa. Com es comprensible, aquesta secció només es crea a efectes de documentació.

  • Environment Division. A aquesta, els nombres dels fitxer amb els que es treballarà es defineix la seva ubicació física, es a dir, en que disc, cinta, etc., es troben; inclus s'indica que els fitxers de sortida s' imprimiran a la impressora.

  • Data Division. A aquesta secció, es defineix totes les variables i totes les àrees de treball que s'utilitzaran al programa, així com la relació entre elles.

  • Procedure Division. A ella es crea el programa amb sentencies d' acció; no se definició, com a les seccions anteriors.

El Llenguatge FORTRAN

El nom d' aquest programa prové de les paraules FORmula TRANslator, que significa traducció de formules. Va sorgir per els volts de l'any 1954 i es el llenguatge de alt nivell mes antic que s'utilitza avui dia. Fou dissenyat per científics precisament per resoldre els seus problemes, per tant, es enfocat a la resolució de problemes científics o tècnics.

Aquest llenguatge, no te instruccions de accés a fitxers o de entrada/sortida molt potents, ja que no esta fet com el COBOL, per manipular molta informació emmagatzemada en fitxers; mes ben dit, es concedit per poder realitzar molts càlculs d' una forma ràpida i, per tant, les instruccions mes potents que tenen son les que realitzen aquests càlculs.

S'utilitza molt a universitats per realitzar treballs que requereixen molts càlculs e inclòs te la possibilitat de treballar en doble precisió, el que permet donar resultats amb molts mes dígits significatius que treballant normalment.

Llenguatge PASCAL

Aquest llenguatge rep el nom del matemàtic i filosof francès Blaise Pascal i fou desenvolupat per Nikolaus With a l'any 1970.

Pot dir-se que aquest llenguatge es un intermedi entre el FORTRAN i el BASIC, ja que posseeix la potencia de càlcul i la velocitat del FORTRAN i la capacitat de facilitat del BASIC, encara que no te la potencia de la manipulació de grans masses de informació com al COBOL. A més, es un llenguatge estructurat; es a dir, els programes escrits amb ell son fàcils de seguir gràcies a que la seva programació es seqüencial i sense salts de una línia a una altra, els quals sempre dificulten el seguiment de un programa. El PASCAL es un dels llenguatges amb mas poder d' estructuració que existeixen.

Gràcies a que posseeix el millor de BASIC i de FORTRAN, es un llenguatge que s'ha adoptat per realitzar programes a moltes computadores que necessiten resoldre tant problemes científics com problemes amb poc càlcul, però que precisen una gran rapidesa. El seu únic punt negre, es la falta de potencia per manipular eficaçment grans masses d'informació emmagatzemades en discs o cintes magnètiques.

Els Llenguatges PL/1 i ADA

Aquestos dos llenguatges no son tan importants com els anteriors degut a algunes limitacions al seu us; per tant, només citaré algunes de les seves peculiaritats.

El llenguatge PL/1 es un entremig entre el FORTRAN i el COBOL; es a dir, posseeix la potencia de càlcul del FORTRAN i la capacitat de manipulació de grans masses d'informació del COBOL. Es un llenguatge molt potent que fou introduït a meitat dels anys seixanta per IBM; per això la seva limitació, ja que , en un principi, solament podia executar a computadores de aquesta marca, ja que els altres fabricants només van ser capaços de implantar-ho a les seves computadores molt lentament.

Per tant, es un llenguatge molt potent que serveix tant per resoldre problemes científics com problemes de gestió. A mes, també es un del llenguatge amb més poder d' estructuració que existeixen avui dia.

Al llenguatge ADA sorgí als anys setanta davant la necessitat de els serveis de computació al departament de defensa del Estats Units de programar un llenguatge d' alt nivell, ja que fins llavor es programava en llenguatges de baix nivell (assembler). Però, quan es decidir, les diferents rames d' aquests serveis no es posaren d' acord al llenguatge d' alt nivell que volien escollir i, finalment, decidiren construir un que satisfés els requeriments de totes les persones que intervenien al desenvolupament de programes.

Per fi, a l' any 1980 es va acabar desenvolupant un llenguatge d' alt nivell caracteritzat fundamentalment per el seu poder d' estructuració, i al qual es donar en nom de ADA, en homenatge a Ada Augusta Lovelace Byron, companya de Charles Babbage.

Aquest llenguatge deu la seva importància a la seva semblança amb el PASCAL i al seu poder d' estructuració.

El Llenguatge BASIC

Per començar, el nom de BASIC prové de Beginner's All Symbolic Instruction Code, que significa, codi de instruccions simbòliques d' us general per a principiants.

Aquest llenguatge va se desenvolupat, juntament amb el primer sistema de temps compartit del mon, a un col·legi Amèrica per fer-lo servir de llenguatge de aprenentatge a els alumnes. Els seus autors foren Jonh G. Kemeny i Thomas E. Kurts. En tal col·legi, els estudiants podien comunicar-se amb la computadora gràcies a que cadascun d' ells tenia un terminal connectat a aquesta; gràcies al BASIC es podia codificar, executar i depurar un programa en molt poc temps. A més, al ser molt fàcil d' aprendre, els estudiants pogueren començar a escriure programes desprès de assistir a un curset de molt poques hores.

Anys desprès de la seva creació, el BASIC s'ha convertit en un dels llenguatges mes populars i fàcils d'usar. S'han dissenyat llenguatges BASIC per tota classe de computadores, des de les de butxaca fins a les grans computadores.

El seu tret característic consisteix en que es molt fàcil d' utilitzar per els principiants en programació. Però, veiem els principals trets característics que diferencien el BASIC de la resta de llenguatges.

  • Es pot donar un nom molt curt a les variables del BASIC. Les variables poden ser numèriques (A=1) i alfanumèriques (A$=”PEP”). Els nombres de tals variables poden començar per qualsevol lletra de l' abecedari.

  • El BASIC permet programar d' una forma conversacional. Gràcies a que es un llenguatge intèrpret, es a dir que no necessita compilació ( ja que cada instrucció es tradueix immediatament abans d' executar-se), es pot carregar un programa escrit en BASIC en memòria, executar-lo, esmenar-lo directament si te cap error i tornar-lo a guardar al dispositiu on es tingues emmagatzemat.

  • Els missatges d' error generats per el BASIC son explícits i nombrosos. A un llenguatge de programació, la quantitat de missatges d' error que aquest pot generar i la qualitat dels mateixos, constitueixen una característica molt important de cara a poder mesurar la potencia de tal llenguatge de programació. Els missatges d'error son molt útils per al programador, ja que l'indiquen, en el moment de produir-se, el tipus d'error de que es tracta i de vegades el perquè d' ha produït. En el cas del BASIC, a mes del missatge d' error, indica també a la Lina del programa on s'ha produït aquest error.

Llenguatge ensamblador (le).

Un dels mètodes inventats per els programador per reduir i simplificar el procés el la denominada programació amb llenguatge ensamblador. A l'assignar un codi mnemotècnic (normalment tres lletres) a cada instrucció en el llenguatge màquina, es possible escriure i depurar o eliminar els errors lògics i de dades en els programes escrits en llenguatge ensamblador, utilitzant per ell només una fracció de temps necessari per programar en llenguatge màquina. Al llenguatge ensamblador, cada instrucció mnemotècnic i els seus operadors simbòlics equivalen a una instrucció de màquina. Un programa ensamblador tradueix el codi font, una llista de codis d'operacions mnemotècnics i operadors simbòlics, a codi objecte (es a dir, llenguatge màquina) i, a continuació, executar el programa.

Algunes de les instruccions que s' utilitzen al CAD tenen la seva base en aquests programes. Seguidament, exposo un llistat de instruccions del AutoCAD.

INSTRUCCIONS E ICONES D' AUTO-CAD

3D Crea objectes tridimensionals del acoblament del polígon

3DARRAY Crea un arreglo tridimensional

3DCLIP Invoca la opció interactiva 3d y obre la finestra de els plànols del truncament del ajust

3DCORBIT Invoca la opció interactiva 3d y li permet fixar els objectes a la visió 3d en moviment continu

3DDISTANCE Invoca la opció interactiva 3d y els objectes de las marques apareixen més a prop o més lluny absents

3DFACE Crea una cara tridimensional

3DMESH Crea un acoblament de polígon de lliure-forma

3DORBIT Controla la visió interactiva de objectes en 3d

3DPAN Invoca la opció interactiva 3d y li permet arrossegar la visió horitzontalment y verticalment

3DPOLY Crea un poliline amb segments de línia recta utilitzant el linetype CONTINU en espai tridimensional

3DSIN Importa un arxiu de l'estudio 3d (3DS)

3DSOUT Exportacions del 3d Studio (3DS)

3DSWIVEL Invoca la opció interactiva 3d y simula el efecte de donar voltes a la camera fotogràfica

3DZOOM Invoca la opció interactiva 3d per que pugui enfocar dins y cap a fora en la visió

A

ABOUT Desplega Informació sobre AutoCAD

ACISIN Importa un arxiu de ACIS

ACISOUT Exporta objectes sòlids de AutoCAD a un arxiu de ACIS

ADCCLOSE Tenca AutoCAD DesignCenter

ADCENTER Manipula el contingut

ADCNAVIGATE Dirigeix l' escriptori en AutoCAD DesignCenter al nombre del arxiu, a la localització del directori, o al camí de la xarxa que vostè especifica

ALIGN Alinea objectes con altres objectes en 2.os y 3d

AMECONVERT Transforma models sòlids de AME a los objectes del sòlid de AutoCAD

APPERTURE Controla el volum del objecte snap target box

APPLOAD Carrega y descarrega las aplicacions y defineix que aplicacions se carreguen a l'execució

ARC Crea un arc

AREA Calcula l' àrea i el perímetre de objectes o d' àrees definides

ARRAY Crea copies múltiples d' objectes en un model

ARX Carrega, descarrega, y proporciona la informació sobre aplicacions del ObjectARX

ATTDEF Crea una definició de atribut

ATTDISP Controls globals de atributs de visibilitat

ATTEDIT Canvia l' informació de atribut

ATTEXT Extrau atributs de dades.

ATTREDEF Redefineix un bloc y actualitza atributs associats

AUDIT Avalua la integritat d' un gràfic

B

BACKGROUND Instal·la el fons per la seva escena

BASE Fixa la punta de la base de la inserció per el gràfic actual

BHATCH Completa un àrea inclosa u objectes seleccionats d' un model con un patró definit.

BLIPMODE Controla la visualització dels marker blips

BLOCK Crea una definició del bloc d' objectes que es va seleccionar

BLOCKICON Genera les imatges de la inspecció prèvia per los blocs creats amb el desbloquejar 14 o anterior

BMPOUT Guarda objectes seleccionats a un arxiu en format imatge

BOUNDARY Crea una regió o un polyline d'un àrea inclosa

BOX Crea un rectangle sólid tridimensional

BREAK Borra parts d'objectes o divideix un objecte en dos

BROWSER Executa el web browser del valor per defecte definit en el registro del seu sistema

C

CAL Avalua expressions matemàtiques i geomètriques

CAMERA Fixa una distinta localització de la camera fotogràfica i del blanc

CHAMFER Bisella les bores de objectes

CHANGE Canvia les característiques de objectes existents

CHPROP Canvia el color, la capa, el factor de possicionament del linetype, el lineweight, l'espessor, i l' estil del diagrama d'un objecte

CIRCLE Crea un cercle

CLOSE Tenca el gràfic actual

COLOR Defineix el color per els nous objectes

COMPILE Compila arxius, dimensió i de font de PostScript

CONE Crea un con sòlid tridimensional

CONVERT Optimitza els polylines 2D y les portelles associatives creades en AutoCAD versió 13 o anteriors

COPY Duplica objectes

COPYBASE Copia objectes amb un punt base especificat

COPYCLIP Copia objectes al portapapers

COPYHIST Copia el text a l' historial de la línia de instrucció al portapapers

COPYLINK Copia la visió actual al portapapers per connectar a altres aplicacions de OLE

CUTCLIP Copia objectes al portapapers y esborra els objectes del gràfic

CYLINDER Crea un cilindre sòlid tridimensional

D

DBCCLOSE Tenca l' administrador dbConnect

DBCONNECT Proporciona a un interfaz de AutoCAD a les taules externes de la base de dades

DBLIST Enumera l' informació de la base de dades per cada objecte al gràfic

DDEDIT Edita text i les definicions de atributs

DDPTYPE Especifica el mode de visualització i la grandària dels objectes de punt

DDVPOINT Fixa la direcció tridimensional de la visió

DELAY Proporciona a una pausa sincronitzada dins d' una escriptura

DIM AND DIM1 Accés al mode de dimensionalment

DIMALIGNED Crea una dimensió linear alineada

DIMANGULAR Crea una dimensió angular

DIMBASELINE Crea una dimensió linear, angular, o de la ordenada de la línia de fons de la dimensió anterior o d'una dimensió seleccionada

DIMCENTER Crea la marca de centre o les línies centrals de cercles i d'arcs

DIMCONTINUE Crea una dimensió linear, angular, o de la ordenada de la segona línia d'extensió de la dimensió anterior o d'una dimensió seleccionada

DIMDIAMETER Crea les dimensions del diàmetre per els cercles y los arcs

DIMEDIT Edita dimensions

DIMLINEAR Crea dimensions lineares

DIMORDINATE Crea dimensions del punt de la ordenada

DIMOVERRIDE Reemplaça variables del sistema de dimensió

DIMRADIUS Crea les dimensions radials per els cercles i els arcs

DIMSTYLE Crea i modifica estils de dimensió

DIMTEDIT Mou i rota el text de la dimensió

DIST Medeix la distancia i l' angle entre dos punts

DIVIDE Acomoda els objectes o els blocs uniformement espaiats al llarg de la longitud o del perímetre d'un objecte

DONUT Traça Cercles i els anells

DRAGMODE Controla la forma en que AutoCAD visualitza objectes arrossegats

DRAWORDER Canvia l'ordre de la visualització d'imatges i d'altres objectes

DSETTINGS Especifica las configuracions per el mode ràpid, la quadricula, i polar i del objecte snap tracking

DSVIEWER Obre la finestra de la visió aérea

DVIEW Defineix opcions paral·leles de la projecció o de la perspectiva

DWGPROPS Fixa i visualitza les característiques del gràfic actual

DXBIN Importa arxius especials codificats en binari

E

EDGE Canvia la visibilitat de les vores tridimensionals de la cara

EDGESURF Crea un acoblament tridimensional del polígon

ELEV Fixa les característiques de l'espessor de la elevació y de la protuberància de nous objectes

ELLIPSE Crea una el·lipse o un arc el·líptic

ERASE Treu objectes de un gràfic

EXPLODE Trenca un objecte compost en els seus objectes components

EXPORT Guarda objectes a altres formats de arxiu

EXPRESSTOOLS Activa les eines instal·lades d' AutoCAD Express si són inhabilitades

EXTIEND Exten un objecte per resoldre altre objecte

EXTRUDE Crea primitius sòlids traient-los d' objectes de dos dimensions existents

F

FILL Controla el “replenat” (relleno) de multi-línies, de rastres, de sòlids, de totes les portelles, i de els wide polylines.

FILLET Arrodoneix i fileta les bores d' objectes

FILTER Crea filtres reutilitzables per seleccionar objectes basats en propietats

FIND Troba, substitueix, selecciona, o enfoca al text especificat

FOG Proporciona a les senyals visuals per la distancia evident d'objectes

G

GRAPHSCR Canvia la finestra de text a l' àrea de dibuix

GRID Visualitza una quadricula del punt al costat visual actual

GROUP Crea un conjunt d' objectes seleccionats

N

HATCH Completa un límit especificat amb un patró

HATCHEDIT Modifica un objecte existent del HATCH

HELP (F1 ) Visualitza ajuda en línia

HIDE Regenera un model tridimensional amb les línies ocultes suprimides

HYPERLINK Associa un hyperlink a un objecte gràfic o modifica un hyperlink existent

HYPERLINKOPTIONS Controla la visibilitat del cursor del hyperlink i de la visualització dels tooltips

de l' hyperlink

I

ID Visualitza els valors coordinats d'una localització

IMAGE Manipula imatges

IMAGEADJUST Controla la visualització dels valores de la imatge, brillantor, contrast, i decoració

IMAGEATTACH Associa una nova imatge al gràfic actual

IMAGECLIP Crea los nous límits del truncament para un objecte de la imatge

IMAGEFRAME Controla si AutoCAD visualitza el marc de la imatge u oculta de la visió

IMAGEQUALITY Controla la qualitat de la visualització de imatges

IMPORT Importa arxius en varis formats en AutoCAD

INSERT Acomoda un bloc seleccionat o dibuix en el gràfic actual

INSERTOBJ Insereix un objecte amb lliga a l'arxiu o inserit al gràfic

INTERFERE Crea un sòlid compost 3d del volum comú de dos o més sòlids

INTERSECT Crea els sòlids compostos o las regions de la intersecció de dos o més sòlids o regions i treu les àrees fora de la intersecció

ISOPLANE Especifica el pla isomètric actual

L

LAYER Manipula capes i característiques de la capa

LAYOUT Crea un nou layout i renomena, copia, guarda, o borra un layout existent

LAYOUTWIZARD Enceta a l'assistent del layouts, al qual es pot senyalar la paginació i traçar les configuracions per un nou layout

LEADER Crea una línia que connecti l' anotació amb una característica

LENGTHEN Allarga un objecte

LIGHT Manipula llums i efectes d'il·luminació

LIMITS Fixa i controla els límits i la visualització de la quadrícula del dibuix

LINE Crea segments de línia recta

LINETYPE Crea, carrega, i fixa tipus de línia

LIST Visualitza la informació de la base de dades per els objectes seleccionats

LOAD Crea dimensions habilitades per l'ús per l' instrucció SHAPE

LOGFILEOFF Tenca l' arxiu de diari obert per LOGFILEON

LOGFILEON Escriu el contingut de la finestra de text a un arxiu

LSEDIT Edita un objecte de l' entorn

LSLIB Manté biblioteques dels objectes de l'entorn

LSNEW Agrega objectes realistes d' entorn, tal com arbres i arbustos, als nostres gràfics

LTSCALE Fixa el factor de posicionament del tipus de línia

LWEIGHT Fixa les opcions actuals del lineweight, de la visualització del lineweight, i les unitats del lineweight

M

MASSPROP Calcula i visualitza las característiques totals de regions o de sòlids

MATCHPROP Copia les característiques a partir d'un objecte a uns o més objectes

MATLIB Importa i exporta els materials a i des d'una biblioteca de materials

MEASURE Acomoda els objectes punt o blocs a intervals mesurats en un objecte

MENU Carrega un arxiu del menú

MENULOAD Carrega arxius parcials del menú

MENUUNLOAD Descarrega arxius parcials del menú

MINSERT Insereix casos múltiples d'un bloc a un arreglo rectangular

MIRROR Crea una copia de la imatge en mirall d'objectes

MIRROR3D Crea una imatge mirall d'objectes sobre un pla

MLEDIT Edita múltiples línies paral·leles

MLINE Crea múltiples línies paral·leles

MLSTYLE Defineix un estil per a múltiples línies paral·leles

MODEL Canvia d'una tabulació del layout a la tabulació model i la fa actual

MOVE Desplaça objectes una distancia especificada en una direcció especificada

MSLIDE Crea un arxiu de la diapositiva del viewport actual a l' espai model, o de tots els viewports a l' espai de paper

MSPACE Canvia de l' espai de paper a un viewport model de l' espai

MTEXT Crea el text multilínia

MULTIPLE Reexecuta la instrucció següent fins ser cancel·lat

MVIEW Crea viewports flotants i dona volta a viewports flotants encesos existents

MVSETUP Instal·la les especificacions d'un gràfic

N

NEW Crea un arxiu de dibuix nou

O

OFFSET Crea cercles concèntrics, línies paral·leles, i corbes paral·leles

OLELINKS Actualitza, canvia, i cancel·la connexions existents de OLE

OLESCALE Visualitza la finestra de diàleg de les característiques de OLE

OOPS Restaura objectes esborrats

OPEN Obre un arxiu de dibuix existent

OPTIONS Modifica les configuracions de AutoCAD per a requisits particulars

ORTHO Obliga el moviment del cursor

OSNAP Especifica els modes snap per a objectes

P

PAGESETUP Especifica la paginació del layout , traçant la grandària del paper del dispositiu, i les configuracions per a cada nou layout

PAN Mou la visualització del gràfic al viewport actual

PARTIALOAD Carrega geometria addicional a un gràfic parcialment obert

PARTIALOPEN Carrega geometria d'una visió o d'una capa seleccionada en un gràfic

PASTEBLOCK Pega un bloc copiat en un gràfic nou

PASTECLIP Inserta dades del portapapers

PASTEORIG Pega un objecte copiat en nou traçar utilitzant les coordenades del gràfic original

PASTESPEC Inserta dades del portapapers i controla el format de les dades

PCINWIZARD Visualitza a un assistent per importar les configuracions del diagrama de l'arxiu de la configuració PCP i PC2 en la tabulació model o la disposició actual

PEDIT Edita polylines i acoblaments tridimensionals del polígon

PFACE Crea un vèrtex tridimensional de l'acoblament del polyface per vèrtex

PLAN Visualitza la opció de pla de un sistema de coordenada de usuari

PLINE Crea polylines de dos dimensions

PLOT Traça un gràfic a un dispositiu de ploteo o a un arxiu de dibuix

PLOTSTYLE Fixa l'estil actual del diagrama per a els nous objectes, o el estil assignat del diagrama per a els objectes seleccionats

PLOTTERMANAGER Visualitza a l'administrador del traçador de gràfics, on es pot executar a

l'assistent de Add-a-Plotter i a l' editor de la configuració del traçador de

gràfics

POINT Crea un objecte punt

POLYGON Crea un polyline tancat equilàter

PREVIEW Mostra com el gràfic serà quan s'imprimeixi o se traci

PROPERTIES Controla les característiques de objectes existents

PROPERTIESCLOSE Tenca la finestra de les característiques

PSDRAG Controla l'aspecte d'una imatge de PostScript mentre que s'arrossega en la posició amb PSIN

PSETUPIN Importa una pagina de configuració definida per l'usuari en un nou layout de dibuix

PSFILL Plena un contorn de dos dimensions del polyline d'un model de PostScript

PSIN Importa un arxiu de PostScript

PSOUT Crea un arxiu encapsulat de PostScript

PSPACE Canvia d'un viewport model de l'espai a l'espai de paper

PURGE Treu objectes seleccionats inusitats, tals com blocs o capes, que traça de la base de dades

Q

QDIM Crea ràpidament una dimensió

QLEADER Crea ràpidament una arrencada de cinta i una anotació de l'arrencada de cinta

QSAVE Guarda ràpidament el gràfic actual

QSELECT Crea ràpidament els conjunts de la selecció basades en criteris de filtració

QTEXT Controla la visualització i el traçar dels objectes del text i de l'atribut

QUIT Sortida de l'AutoCAD

R

RAY Crea una línia semi-infinita

RECOVER Repara un gràfic danyat

RECTANG Traça un polyline rectangular

REDEFINE Restaura les instruccions internes sobre escrits de AutoCAD com no definits

REDO Desfà els efectes del anterior DESHACEN o de la instrucció de U

REDRAW Restaura la visualització al viewport actual

REDRAWALL Restaura la visualització en tots els viewports

REFCLOSE Guarda darrera o descarta els canvis fets durant l'edició d'una referència

REFEDIT Selecciona una referència per editar

REFSET Agrega o treu objectes d'un espai d'execució durant la correcció sobre el terreny d'una referència (un xref o un bloc)

REGEN Regenera el gràfic i restaura el viewport actual

REGENALL Regenera el gràfic i restaura tots els viewports

REGENAUTO Controla la regeneració automàtica d'un gràfic

REGION Crea un objecte de la regió d'un conjunt de la selecció de objectes existents

REINIT Reinicia el digitizador, accés de la entrada-sortida del digitizador, i els paràmetres del programa classificant

RENAME Canvia els nombres de objectes

RENDERC Crea una imatge photorealistic o realista ombrejada de un wireframe tridimensional o d'un modelo sòlid

RENDSCR Redesplega la representació passada creada amb la instrucció de la RENDER

REPLAY Visualitzacions d'una imatge BMP, TGA, o TIFF

RESUME Contínua una escriptura interrompuda

REVOLVE Crea els sòlids girant objectes de dos dimensions sobre un eix

REVSURF Crea una superfície girada sobre un eix seleccionat

RMAT Manipula la representació de els materials

ROTATE Mou objectes sobre un punt base

ROTATE3D Mou objectes sobre un eix tridimensional

RPREF Especifica las preferències de rendering

RSCRIPT Crea un script que es repeteix contínuament

RULESURF Crea una superfície governada entre dues corbes

S

SAVE Guarda el gràfic sota el nom de l'arxiu actual o nom especificat

SAVEAS Guarda un gràfic sense nom amb un nom d'arxiu o reanomena el gràfic actual

SAVEIMG Guarda una imatge rendered a un arxiu

SCALE Fa més gran o redueix objectes seleccionats igualment en les direccions de X, de Y, i de Z

SCENE Manipula escenes a l'espai model

SCRIPT Executa una seqüència de ordres d'un script

SECTION Utilitza la intersecció d'un pla i de sòlids per a crear una regió

SELECT Acomoda objectes seleccionats a un conjunt seleccionat previ

SETUV Associa els materials sobre objectes

SETVAR Enumera o canvia els valors de les variables del sistema

SHADEMODE ombreja els objectes al viewport actual

SHAPE Insereix una forma

SHELL Caces a les ordres del sistema operatiu

SHOWMAT Enumera el tipus i el mètode materials de la connexió per un objecte seleccionat

SKETCH Crea una sèrie de segments de línia a pols

SLICE Rebana un conjunt de sòlids amb un pla

SNAP Restringeix el moviment del cursor a els intervals especificats

SOLDRAW Genera perfils i seccions en los viewports creats amb SOLVIEW

SOLID Crea polígons sòlid-plens

SOLIDEDIT Edita cares i les bores de els objectes del sòlid 3d

SOLPROF Crea imatges del perfil de sòlids tridimensionals

SOLVIEW Crea viewports flotants utilitzant la projecció ortogràfica per presentar els gràfics de la multi i seccional visió dels objectes del sòlid 3d i del cos

SPELL Controla el deletreig a un gràfic

SPHERE Crea una esfera sòlida tridimensional

SPLINE Crea una corba quadràtica o cúbica de la spline (NURBS)

SPLINEDIT Edita un objecte de la spline

STATS Visualitza les estadístiques de rendering

STATUS Visualitza les estadístiques de dibuix, modes, i dimensions

STLOUT Guarda un sólid en un ASCII o un arxiu binari

STRETCH Mou o estira objectes

STYLE Crea o modifica estils nomenats i fixa l'estil actual per el text en el seu gráfic

STYLESMANAGER Visualitza a l'administrador de l'estil del diagrama

SUBTRACT Crea una regió o un sólid compost per la substracció

SYSWINDOWS Arregla finestres

T

TABLET Calibra, configura, i dona volta per intervals a una tauleta que digitalitza associada

TABSURF Crea una superfície tabulada d'una corba del camí i d'un vector de la direcció

TEXT Visualitza el text a la pantalla mentre que s'incorpora

TEXTSCR Obre la finestra del text d'AutoCAD

TIME Visualitza l'estadística de data i de l'hora d'un gràfic

TOLERANCE Crea toleràncies geomètriques

TOOLBAR Visualitza, oculta, i modifica les barres d'eines per a requisits particulars

TORUS Crea un sòlid de forma d'anell

TRACE Crea línies solides

TRANSPARENCY Controla si els pixels del fons en una imatge son transparents u opacs

TREESTAT Visualitza informació sobre l'índex espacial actual del gràfic

TRIM Talla objectes a una bora de tall definit por altres objectes

U

UCS Manipula sistemes de coordenades definides per l'usuari

UCSICON Controla la visibilitat i la posició de la icona de l' UCS

UCSMAN Manipula sistemes definits de coordenada de utilitzar

UNDEFINE Permet una ordre d'aplicació definida a reemplaçar una ordre interna d'AutoCAD

UNDO Inversa de l'efecte de ordres

UNION Crea una regió o un sòlid compost per la addició

UNITS Controla coordenades i formats de visualització d'angles i determina la precisió

V

VBAIDE Visualitza l'editor Visual Bàsic

VBALOAD Carrega un projecte global de VBA en la sessió actual d'AutoCAD

VBAMAN Carrega, descarrega, guarda, crea, emboteix, i extrau projectes de VBA

VBARUN Executa una macro de VBA

VBASTMT Executa una declaració de VBA sobre la línia de ordre d'AutoCAD

VBAUNLOAD Descarrega un projecte global de VBA

VIEW Guarda i restableix les vistes seleccionades

VIEWRES Fixa la resolució per als objectes al viewport actual

VLISP Visualitza l'ambient interactiu visual del desenvolupament del lisp (IDE)

VPCLIP Acurta objectes del viewport

VPLAYER Fixa visibilitat de la capa dins de viewports

VPOINT Fixa la direcció de la visió per una visualització tridimensional del gràfic

VPORTS Divideix l'àrea que traça en viewports envaldosats o flotants del múltiple

VSLIDE Visualitza una imatge diapositiva al viewport actual

W

WBLOCK Escriu objectes o un bloc a un arxiu que traça nou

WEDGE Crea un sòlid 3d amb una cara inclinada que afila al llarg de l'eix de X

WHOHAS Visualitza la informació de la propietat per els arxius que tracen oberts

WMFIN Importa un metafile de Windows

WMFOPTS Fixa les opcions per a WMFIN

WMFOUT Guarda objectes a un metafile dels Windows

X

XATTACH Associa una referència externa al gràfic actual

XBIND Lliga símbols dependents d'un xref a un gràfic

XCLIP Defineix un límit del truncament del xref o del bloc i fixa el front o els plànols posteriors del truncament

XLINE Crea una línia infinita

XPLODE Trenca un objecte compost en els seus objectes components

XREF Controla referències externes als arxius que tracen

Z

ZOOM Augmenta o disminueix la grandària evident d'objectes a l'actual visió al viewport

Totes aquestes instruccions son amb les que es treballa a l'AutoCAD; però, aquestes son les ordres amb que es treballa actualment, amb l'AutoCAD 13. Però abans d' aquesta, hi ha agut varies versions mes, les quals amb el temps s' anaven millorant fins a arribar al AutoCAD 2000.

Seguidament, comentaré resumidament l' historia d' AutoCAD des de la seva aparició a Sud Amèrica fins a l' ultima edició de la qual no he pogut trobar res, només unes quantes referències.

L'historia d'AutoCAD és una llarga successió de noves utilitats i característiques del programa. Aquesta es la història d' tal història, una sèrie de conjectures referents de causes i conseqüències de cadascuna de las 15 edicions que fins ara han sortit.

El fenomen AutoCAD a Argentina

Entre los arquitectes argentins, la paraula "AutoCAD" es utilitzada com a sinònim de CAD, AutoCAD es el software més sol·licitat en els avisos classificats de ocupació demanats, excepte escasses excepcions, qui no sap utilitzar-lo creu que deuria saber-ho. Les causes del fenomen AutoCAD a Argentina són varies però hi ha dos que se destaquen especialment: el fet de que AutoCAD hagi sigut pioner en el desenvolupament de sistemes CAD i la facilitat amb que ha sigut possible obtenir gratuïtament una copia il·legal. Aquests factors, a la vegada, es relacionen entre si complementant-se. Si be AutoCAD fou un de els primers, a mitjans de la dècada dels '80 moltes altres empreses també desenvoluparen el seus propis sistemes CAD. En general, les altres implementaren des d'un principi l'uso de tot tipus de traves electròniques i/o digitals a la reproducció, instal·lació i us dels seus sistemes. A diferencia dels seus competidors, Autodesk va contemplar passivament la lliure reproducció dels seus usuaris sense distinció. ¿Si això preocupa a Autodesk Argentina avui dia? Ells diuen que sí. De fet, les copies que s'exporten cap Argentina son en la seva major part protegides per claus electròniques.

El mercat vertical

Juntament al procés expansiu horitzontal d'Autodesk, sorgeix en alguns sectors de la indústria la tendència a orientar el desenvolupament de sistemes informàtics cap esferes especialitzades, els nomenats mercats verticals. Aquesta inclinació es tradueix en dos aspectes que són advertits per les empreses del software: La segmentació de la pròpia línia de productes i la realització d'acords amb altres companyies, que es transformen en sòcies o partners, per a la concreció d'un determinat procés de disseny o prestació de serveis.

El mercat del CAD no fou aliè a aquesta tendència i Autodesk va emprendre la davantera.

Des de les seves primeres edicions, la "arquitectura oberta" d'AutoCAD va fer possible la aparició de els desenvolupadors de "terceres parts" que conformen una peça mes a l'estratègia externa d'Autodesk. Les terceres parts son empreses que, davant la necessitat de que el treball amb AutoCAD sigui més senzill, generen aplicacions (comunament anomenades personalitzacions) basades en AutoCAD per a executar tasques concretes. Aquests sistemes permeten simplificar la tasca quotidiana i, per tant, augmenten la productivitat. Es clar que no hi ha que perdre de vista que totes aquestes personalitzacions requereixen d'AutoCAD per a funcionar.

Per altra part, des de fa uns anys Autodesk realitza aliances OEM mitjançant les quals s'adjudica a un tercer el desenvolupament d'alguna utilitat que complementi AutoCAD, concedint-li la capacitació i el recolzament tècnic necessaris. Així resultaren productes orientats a tasques específiques i absolutament compatibles amb AutoCAD perquè son basats en la seva mateixa tecnologia. Un desenvolupament basat en AutoCAD OEM es autònom, no necessita d'AutoCAD per "córrer", però fa us d'algunes de les seves capacitats i es dissenyat per a certes necessitats d'una disciplina concreta.

De entitats a objectes

Una de les principals causes de la verticalització del CAD es el gran creixement en el nombre de usuaris. Fa alguns anys, el CAD era un mercat vertical en sí mateix i, per tant, generar productes per un sector encara més específic com el CAD per a arquitectura era un negoci molt osat: els potencials usuaris eren molt pocs. Avui la realitat es una altra i, a començaments del segle XXI, aquells que encara no s'han enfrontat al CAD deuran d'un mode o altre fer-lo en poc temps més. Altra causa de la verticalització es la aplicació al CAD d'una nova tecnologia informàtica denominada Object Oriented Programming. En lloc de basar-se en entitats geomètriques (línies, arcs, sòlids), la nova generació de sistemes CAD tendeix a basar-se en objectes. Aquests objectes, per exemple "mur" i "porta", es relacionen entre si en forma pseudointeligent. La seva definició i comportament depèn de la disciplina per a la qual foren creats.

 

Versió 1.0 (Release 1), novembre de 1982

Aquesta primera versió comercial fou presentada al COMDEX Trade Show de Les Vegues en novembre de 1982, però els primers en adquirir AutoCAD degueren esperar al següent mes per a instal·lar el nou programa. Si be les utilitats d'AutoCAD 1.0 eren molt elementals, permetien molt més que representar gràficament coordenades de punts. Per exemple, ja oferia layers, text i fins i tot un menú d' ordres, tot ell amb moltes limitacions. Per exemple, els layers no eren nomenats per l'usuari i la quantitat possible era il·limitada. El menú lateral, únic fins 5 anys després, només permetia accedir a 40 ordres.

Versió 1.2 (Release 2), abril de 1983

Aquesta primera reedició no va modificar l'anterior si no que va incorporar les cotes com mòdul opcional no influït en el preu bàsic. La possibilitat de representar automàticament la distancia entre dos punts incorporava a AutoCAD la llavor del que seria el primer objecte intel·ligent: les cotes associatives aparegudes en 1987.

Versió 1.3 (Release 3), 5 mesos després

Aquesta vegada sí començaren las modificacions millorant el ja comercialitzat. Per exemple, ja no era necessari eliminar una entitat i tornar a dibuixar-la per a canviar-la de layer, doncs apareix l'orde CHANGE oferint la possibilitat de "moure de un layer a un altre". Altre avanç destacable es la Banda Elàstica (Rubber-band) que significà el primer pas en el desenvolupament de la operació interactiva en temps real; es a dir, veure el que un es fent i no només que un ja ho va fer.
Altres novetats feien possible corregir el contingut de un text, ajustar l'origen i la orientació al plotejar, usar ploters grans i algunes coses mes.

Versió 1.4 (Release 4), dos mesos després

Aquesta vegada, la evolució es notable en dos utilitats importantíssimes que constitueixen el germen de els pilars fonamentals en l'èxit de AutoCAD fins avui dia: redefinició de Blocs i seqüència programada de ordres. La redefinició de Blocs significa la possibilitat de treballar simultàniament en dos o més dibuixos que es conjuguen en un mateix projecte; la seqüència de ordres (SCRIPT) es la primera utilitat de AutoCAD com a plataforma per al desenvolupament de programes específics, per a us personal o comercial. Aquestes segueixen sent les principals línies de desenvolupament actualment relacionades amb el Treball en Xarxa, amb professionals i empreses col·laborant interactivament al voltant del mon i especialització del software de mode que hagi múltiples versions de AutoCAD apropiades per distintes disciplines.

Algunes altres novetats en aquesta quarta edició foren: ARRAY, per crear repeticions rectangulars o polars; diversitat de tipografies per al text; tecles de control per a SNAP, Grilla i Ortogonal.

Versió 2.0 (Release 5), octubre de 1984

A casi dos anys de la seva aparició i desprès de un any des de l' edició R4, AutoCAD inclou per primera vegada una quantitat molt important de innovacions i millores. Si be es conseqüent amb les versions anteriors, apareixen canvis importants en el propi sistema que transcendeixen la simple agregació de noves utilitats. Per exemple, la nova estructura permet retrocedir en el procés de treball mitjançant l'ordre UNDO (solament disponible com una opció de l'ordre LINE, doncs apareixeria en forma generalitzada dos anys més tard). La possibilitat de restablir l' estat anterior del dibuix agrega una altra nova dimensió a AutoCAD. Si be avui aquesta utilitat es molt comú i resulta natural, fa 15 anys era pura ficció científica: revertir l'ordre de els aconteixements. UNDO significa, més que la possibilitat de corregir errors, la promesa certa d'arribar, algun dia, a controlar sense limitacions el procés de disseny.

Versió 2.1 (Release 6), maig de 1985

Encara de forma incipient, la tercera dimensió apareix a la pantalla. Si be l'estructura de AutoCAD admetia l'ús de múltiples dimensions, solament dos eren accessibles a l'usuari comú. La pressió exercida per l'èxit de altres sistemes CAD en la implementació de l'espai virtual obliga a Autodesk a incorporar la coordenada "z". No obstant, per molts anys més AutoCAD seguirà sent una eina bàsicament bidimensional i el desenvolupament continuarà alineat amb aquelles dues idees rectories: Treball en Xarxa i Especialització. Es amb aquesta edició que, mesos més tard, seria possible utilitzar la primera versió completa de AutoLISP, el llenguatge de programació per a CAD amb major difusió en tot el mon. AutoLISP permetia el desenvolupament simultani de desenes de milers de petits o grans programes específics, escrits i utilitzats per tota una generació de professionals capacitats en CAD aplicat a diverses disciplines.

Versió 2.5 (Release 7), juny del 86

La computadora personal ocupa ja el seu lloc en cases i oficines de tota índole. Arquitectes de vanguardia com Charles Moore o Peter Eisenman contracten els serveis de especialistes en computació per a experimentar en l'espaci virtual le seves idees. Els pioners del CAD per arquitectura en Argentina: Alfonso Corona Martínez, Arturo Montagú o Juan Manuel Boggio Videla celebren congressos i debateixen "el futur de la sobirana nacional" de cara a la invasió tecnològica a l'era digital. AutoCAD comença a reproduir-se descontroladament a Argentina, els enginyers i estudiants d' enginyeria, per llavors els principals adeptes del PC, investiguen més per curiositat que per necessitat les possibilitats que tanquen les noves màquines, més enllà de la resolució de càlculs complexos, matrius e integrades; alguns programant en Basic o Logo (llenguatges populars i senzills), però altres a partir de instal·lar aquells quatre disquets de cartró, de baixa densitat i anònims com els seus propietaris.
Sense grans innovacions tecnològiques, AutoCAD R7 es molt millor, doncs es més fàcil d'utilitzar i més atractiu que els seus predecessors. La interfaz de uso es més eficient, ZOOM i PAN son molt més ràpides i ja no exigeixen esperes de minuts per a desplaçar el dibuix una mica i poder continuar treballant.

Versió 2.6 (Release 8), abril de 1987

Cotes intel·ligents i llibertat en l'ús de les tres dimensions son les claus de l'enorme èxit d'aquesta versió. Modificar un plànol, estirant-lo cap allà, desplaçant allò cap acà i verificar immediatament els nous valors de les cotes era senzillament màgia; dibuixar una cadira, desprès una escala de cargol, després un sostre amb varies pendents era una passió. Un s'emocionava davant aquesta nova finestra oberta al futur, un no podia creure que una cosa així estigues a les seves mans; realment no ho podia creure.

Release 9, setembre de 1987, el primer pas cap a Windows

Encara que ja existia des de 1985, Windows era encara una promesa i, a la vegada, una tendència ferma. Entre altres, AutoCAD R9 i WordPerfect 4.2 decideixen incloure en la interfaz intel·ligent implementada per WordStar ja en 1978. Menús desplaçables i quadres de diàleg oculten només momentània i parcialment l'àrea de treball. Es sumen a aquestes innovacions la possibilitat de crear imatges que funcionen com botons, de mode que els blocs emmagatzemats en biblioteques podien ser ara reconeguts per el seu aspecte, no només per el seu nom (per llavors limitat a 8 caràcters).

Release 10, octubre de 1988, l'últim AutoCAD comensurable

R10 fou la última versió de AutoCAD que possibilitava a un usuari expert conèixer la totalitat del sistema. A partir de llavors els avenços serien tants i tan veloços que obligarien a molts veterans a renunciar a aquest orgull. No era senzill ni molt menys, però AutoCAD R10 mantenia llaços molt estrets amb la seva historia. Qui hagués utilitzat 3 o 4 versions anteriors només devia adjuntar un 20 o 30% de coneixement al ja adquirit; amb això podia assegurar que, d'AutoCAD, ho sabia tot. És més, un podia conèixer de memòria els noms de tots els arxius utilitzats per el sistema, els noms de totes les variables i totes les ordres, els llenguatges de programació íntegres, etc. etc. Per llavors, un podia considerar-se un expert a la matèria, i es que en aquest llavors els experts eren imprescindibles. Ensenyar a utilitzar un PC, el antipàtic DOS i els misteris del CAD, era només per experts; aconseguir que d'un plóter sortís un plànol a escala apte per a construir, era una fita, i molt pocs arquitectes eren disposats a resignar el temps necessari per a ell. La pròxima versió començaria a resoldre la difícil equació: més complex però més senzill.

En respecte a innovacions, la incorporació de UCSs (sistemes coordinats de l'usuari) allibera per complet i definitivament l'ús de l'espai virtual. Es des d'aquesta edició que AutoCAD es convertí en un CAD íntegrament tridimensional i fins AutoCAD 2000 no apareixeria cap novetat substancial en l'ús de les tres dimensions.

Release 11, 2 llargs anys després

Aquest llarg hivern en la evolució d'AutoCAD fou a penes matisat per la aparició de 7 correccions per a R10. Això sí: AutoCAD R10 c7 era perfecta. Finalment, el tan esperat llançament de R11 en 1990 va portar més dubtes que respostes. El desconcert davant tantes novetats va produir un shock, moltes molt importants innovacions no foren assimilades per la majoria dels usuaris, la nova instal·lació automàtica envaïa el disc rígid amb una centena d'arxius acuradament ordenats en una dotzena de carpetes (per llavors "directoris"). AutoCAD deixava de ser un sistema pensat per un usuari típic que treballa al seu PC fins concloure sol la seva tasca; AutoCAD començava a ser el sistema actual, concebut per a abastar al mon del disseny donant resposta a els requeriments de la globalització. Els nou anys transcorreguts no ens han permès asseverar-lo. Les solucions no acaben d'arribar, els sistemes actuals son molt vulnerables i els perills de petites o grans catàstrofes informàtiques augmenten cada dia. Es casi impossible confiar en un software, des de els sistemes operatius fins els més simples programes solen actuar de forma imprevisible i misteriós. A la vegada, augmenta la ambició de major intel·ligència artificial.

Una de les principals incorporacions en R11 fou Paper Space, que permetia compondre múltiples vistes del model junt a objectes i textos plans, i dissenyar en pantalla les làmines a plotejar; també apareixen les Referències Externes XREF. A pesar de la enorme utilitat en taques quotidianes, cap d'aquestes dues innovacions seria usada massivament; AutoCAD 2000, amb els seus LAYOUTs i la manipulació de múltiples dibuixos, pot arribar a convèncer, desprès d'una dècada, a tants usuaris tan conservadors. Altra novetat, aquesta sí molt utilitzada, fou la possibilitat de crear estils de cotes.

Release 12, juny del ´92

Menú de cursor, GRIPs, previsualització de impressió, imatges ráster, sistema de rendering incorporat, quadres de diàleg implementats per a cotes, ploteig, hatch, osnap, layers, definició de atributs, manipulació d'arxius, etc. fan d'AutoCAD R12 un èxit rotund, al menys en una de les seves múltiples versions. La recent aparició explosiva de Windows 3.1, amb 40 milions de PCs utilitzant-lo en tot el mon, converteix a Microsoft en la major amenaça per a Macintosh, fins llavors amo i senyor de passat, present i futur de les interfaces gràfiques. Autodesk aposta a totes las plataformes a la vegada, avarca molt i empenta molt també. En el mercat mundial del software ocupa el quart lloc en facturació, encapçalant còmodament el mercat del CAD. AutoCAD para UNIX, DOS, Windows i MAC no conviurien per molt temps, però ningú podia afirmar llavors quina seria la fórmula vencedora. El lent i defectuós AutoCAD R12 Win permetia incursions en el terreny de les múltiples tasques en una mateixa pantalla, compartint informació amb MS-Word o Excel. El veloç R12 per a DOS permetia, en un PC estàndard, manipular projectes d'alta complexitat i generar presentacions d'alta qualitat visual; a tal punt que es mantindria com la versió més utilitzada fins la aparició de R14, casi 5 anys després. En part gràcies a las noves impressores i ploters de "rajolí de tinta", el CAD comença a substituir els taulers de dibuix en petits i mitjans estudis i empreses, proliferen els comerciantes de hardware i software, irrompen els cadistes freelance. Els desenvolupadors d'aplicacions específiques per usar sobre AutoCAD expandeixen ràpidament el seu mercat. Fer un curs d'AutoCAD comença a ser una necessitat imperiosa doncs molts grans estudis i empreses ja exigeixen saber utilitzar-lo.

Release 13, novembre de 1994, casi per a Windows

La major companyia mundial de software, Microsoft, havia guanyat 953 milions de dòlars l'any anterior. Microsoft valia llavors vint-i-cinc mil milions de dòlars, això es més que Ford, Kodak, Nabisco i Boeing. Bill fa públic el seu interès "per una xarxa que la gent anomena ara autopista de la informació, o convergència digital. Es tracta de posar la informació a l'abast de tothom. Tinc molta confiança en que això ocorrerà dins de tres anys (...) L'actual interfaz de usuari no consisteix en gran cosa. Volem construir alguna cosa que permeti controlar en pantalla l'elecció de distintes opcions". Si be la data inicial de llançament de R13 precedeix a l'aparició de Windows 95, íntimament lligada a la popularització d'Internet, fou la primera edició en funcionar sobre la revolucionaria plataforma.

R13 fou durament castigat per "la crítica". Tots, propis i estranys, castigaren la multitud d'errors, defectes e improvisacions de la nova versió. Els quatre arregles efectuats al codi original i distribuïts gratuïtament no bastaren per corregir l'incorregible i menys encara per canviar la imatge pública de versió fatídica. AutoCAD R13c4 funcionava sobre DOS i sobre els quatre Windows en uso per llavors: 3.1, 3.11, 95 i NT , però cap superava en rendiment a R12 DOS que mantenir sa vigència fins l'aparició de R14. Si be les crítiques eren fundades, la fatídica R13 significà un gran salt tecnològic en la història d'AutoCAD, incorporant enormes utilitats que s'utilitzaren de plataforma a les edicions subsegüents i a les versions específiques, principalment Mechanical Desktop. Sòlids ACIS, operacions booleanes, HATCH associatiu, Agrupament de objectes, corbes NURBS, línies múltiples paral·leles i un sistema de rendering molt més complet, entre altres, resultaren masses incorporacions per una sola versió, però la depuració de errors efectuada fins el llançament d' R14 validaria l' esforç realitzat amb tan trist destí comercial; R13, en última instància, compliria el seu objectiu.

Release 14, febrer de 1997, adéu al DOS

Més enllà de noves utilitats, R14 fou un renéixer d'AutoCAD. El codi fou rescrit totalment. Un nou software, també anomenat AutoCAD, feia tot el que el seu predecessor, però molt millor, més ràpid, casi sense errors i més senzillament. Des de la mateixa instal·lació els canvis eren notoris en tots els aspectes del sistema, tot resultava més amè, més fàcil d'aprendre a utilitzar, més efectiu. Les novetats aparegudes en R13 ara funcionaven be, petits detalls com relleno ple mitjançant HATCH, o ZOOM i paneig en temps real permetien millorar en molt la qualitat i la productivitat. L' avanç aconseguit per la seqüència R13-R14 fou comparable al de R11-R12, i per això l'èxit fou rotund també. El llegendari MS-DOS, amfitrió de totes les edicions precedents, no suportava més canvis i ja pertanyia a un passat sense retorn, R14 sòls podia instal·lar-se sobre Windows. Avui, després de l'aparició d'AutoCAD 2000, R14 segueix sent el CAD més utilitzat de l'historia i en tot el planeta.

AutoCAD 2000, però al ´99

AutoCAD 2000 no es encara historia, es una nova versió. Tan nova que s'anomena com l' any pròxim a la seva sortida al mercat, tan nova que encara no hi ha res que reprotxar ni agrair.

Aplicacions de la Realitat Virtual

La Realitat Virtual te centenars d'aplicacions, ja que permet crear pràcticament qualsevol classe d'experiència, tant real com imaginaria. Per exemple pot crear un mon on interactua amb sers extraterrestres, viatges submarins o fer simulacres d'evacuació de edificis en cas d'incendi. Cada persona pot trobar un us pràctic a aquesta tecnologia,

¿Quines característiques té la Realitat Virtual?

En primer lloc és immersiva, col·loca a l'usuari en l'interior del mon creat per la computadora i aquest es pot moure, veure cap amunt, avall, dreta o esquerra com en el mon real. També és interactiva, el que permet a l'usuari manipular els objectes de l'univers virtual e interactuar amb els seus habitants i a diferencia de altres tecnologies com la animació la Realitat Virtual es en temps real, això significa que el que passa es calcula exactament en aquest moment, permetent una llibertat i realisme, que no pot donar la animació.

El següents exemples, son camps on la Realitat Virtual a mostrat ser útil

  • Arquitectura

    Imaginem que podem ser dins d'un edifici que encara no ha sigut construït, i podem recorrer-lo, observar per les seves finestres i veure la forma com va quedarà la decoració. Amb Realitat Virtual podem tenir aquesta experiència. L'animació i visualització s'han ocupat en l'arquitectura des de fa temps, però amb la Realitat Virtual vostè fa coses que són impossibles amb aquestes tècniques, per exemple, pot encendre i apagar els llums a voluntat, viatjar a qualsevol lloc de la construcció (no essent lligat a un recorregut fix), veure en qualsevol direcció en el moment que es vulgui, verificar que els espais siguin realment funcionals i no solament atractius. Tot el que es pot fer quan es recorre un edifici real, es pot arribar a fer amb Realitat Virtual.

  • Entrenament i Capacitació

    L'entrenament i capacitació sempre ha sigut costos, especialment quan es requereixen equips sofisticats, o simplement es perillós o d'alt risc. Amb la Realitat Virtual es poden crear sistemes d'entrenament, que simulin les condicions reals de l'ambient de treball, i anul·lin qualsevol classe de perill. L'usuari pot aprendre dins d'aquest entorn virtual, Amb la confiança de que si comet algun error, aquest no va a provocar un accident seriós. Aquest tipus d'entrenament és particularment útil a la indústria, en àrees com: plataformes petroleres, foneries, ensambladores, mines, operadors de transport, etc..

  • Educació

    La capacitat de la Realitat Virtual en la educació es molt gran, doncs l'alumne es dins d'un ambient dissenyat per els educadors, i aquest conte tots els elements necessaris per facilitar l'aprenentatge. La Realitat Virtual es pot utilitzar en àrees artístiques, per el desenvolupament de la creativitat, o en àrees tècniques com física, química i matemàtiques, on ajuda a la comprensió de conceptes abstractes.

  • Entreteniment

    Al permetre la Realitat Virtual crear qualsevol classe de mon o fantasia, l'ús en entreteniment es enorme. Es poden crear jocs sobre qualsevol tema, recorreguts increïbles o interaccions amb els usuaris que abans no es podien. Els parcs recreatius, centres comercials i llocs turístics poden aprofitar aquestes avantatges per al seu benefici.

  • Casos Legals i Forenses

    L'ús de Realitat Virtual com recolzament a evidencia en els casos legals i forenses, es una eina summament poderosa i que dona una capacitat increïble al mostrar l'informaria. La recreació de fets i situacions dins de Realitat Virtual pot servir per a verificar la credibilitat de la informació donada per els testimonis, ajudar als perits en la seva interpretació de la informació, i una cosa que mai abans s'havia pogut fer: convertir-se en un "Testimoni Virtual" i poder ésser en la mateixa escena de els fets i veure com va poder succeir.

  • Prototips Virtuals

    El desenvolupament de nous productes és un procés llarg i costos, i sempre es corre el risc de que el públic no ho accepti totalment o de que sorgeixin problemes que no s'havien pogut detectar. Amb els prototipus virtuals es redueix el temps i cost de desenvolupar, es poden fer proves de mercat amb ells i es poden detectar falles de disseny encara abans de que es construeixin. Tot això essent compatible amb els programes més coneguts de CAD en la indústria.