Dinosaures # Dinosaurios

Reptiles # Rèptils. Triàssic. Juràssic. Cretàssic

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

ELS DINOSAURES

Els dinosaures són uns rèptils que van existir fa 230 milions d'anys i van desaparèixer fa 65 milions d'anys. Hi ha tres períodes en l'etapa dels dinosaures: el triàssic, juràssic i el cretàssic.

Triàssic

Va començar aproximadament fa 250 milions de anys, va ser la primera era Mesozoica, el planeta estava format per un súper continent anomenat “Pangea”, aquest període es caracteritza per un clima temperat càlid i àrid, i no existeixen els casquets polars. Està caracteritza per molts deserts. La única vegetació que hi havia eren coníferes, palmeres i falgueres. La majoria dels dinosaure apareixen a finals del període triàssic.

Cada dinosaure, tenia la seva estratègia per sobre viure, adaptar-se al medi i buscar aliment:

  • Zhynodon: Rèptil que viu en una madriguera. S'emparellen de per vida de la llet de la mare. Tenen cabell. El pare caça de nit. El pare també fa feines domèstiques. Per no passar gana i protegir a les seves cries, se les mengen, així no serà menjades per altres animals. S'alimenten de cries de coelophysis.

  • Postosuchus: S'alimenta de placeries, n'ecessita molt de menjar. Viu en manades, i pot agafar perfectament el ritme de la manada.

  • Peteosauri: és volador i té els dits molt llargs per aguantar el seu pes. Volen i casen a les seves preses des de el aire. Aquest ocells són preses de molt dinosaures. Tenen les dents afilades. Necessiten molta aigua.

  • Coelophysis: Tenen les potes del davant més curtes que les del darrere, això els hi permet corre més ràpid. Les dents del davant les tenen més afilades, degut a això poden menjar a més facilitat. Es mengen els postosuchus.

  • Placeries: No estan emparentats amb els dinosaures, tenen unes dents especials per extraure herba i són herbívors.

Juràssic

Va començar fa 175 milions d'anys. La “Pagea” s'anava dividint en dos: Laurasia i Gondwana. El clima es caracteritza per ser temperat, amb vents humits del mar que provoquen grans pluges.

La flora terrestre i els boscos cobreixen les superfícies desèrtiques, proporcionant aliment a les nombroses espècies que començaven a aparèixer. Els boscos estaven representats per secuoies, coníferes palmeres i pins.

En aquest període, es va produir una gran diversificació dels dinosaures, sobretot en el mar, i apareixen les aus.

Com el període triàssic, cada dinosaure tenia la seva estratègia per sobreviure, adaptar-se al medi i buscar el aliment:

  • Diplodocus: Vivien en grups, tenien cues llargues que les feien servir per comunicar-se, aplanaven moltes plantes per buscar el aliment. Com que son uns dinosaures molt grans, abandonen el bosc i s'ajunten amb altres grups. Necessiten tenir tres potes com a mínim al terra per aguantar el seu pes i per això caminen tan a poc a poc. També en la època dels aparellaments, els homes impressionaven a les dones acolumpiant-se amb la seva cua.

  • Allosaururs: Tenien la mandíbula enorme i extensible, dents llargs i en forma de serra. S'alimentaven de dinosaures de tamany mitjà que caçaven, s'agrupaven en manades.

  • Stegosaurus: Eren herbívors, eren perillosos, tenien unes plaques que li servien per lluitar, quan hi havia algun enemic a prop, bombejava sang a les plaques i causaven un efecte terrorífic.

  • Bronqueosaurio: S'alimentava de fulles fresques, pins, avets...

Aquests són uns dels exemples de com els dinosaures terrestres podrien sobreviure.

Però també hi havia dinosaures aquàtics que també tenien les seves estratègies per sobreviure com per exemple aquest rèptils marins:

  • Cliptoclirus: Eren rèptils marins gegants, respiraven per pulmons, feien servir les quatre potes per desplaçar-se, però fora del aigua, eren molt patosos. Vivien a la terra però en el pas dels anys, al viure al mar les seves aletes s'han anat modificant. Tenien els seus pulmons plens de aire, això els hi dificultava poder enfonsar-se, per aquest motiu engolien pedres per poder enfonsar-se.

  • Ophthalmosaurus: Eren els que estaven més adaptats a la vida aquàtica, i tenien forma de peix. Tenien entre 2 i 5 cries. Per poder-les protegir, les amagaven en el corall. Són experts caçadors en la nit, tenien un llarg morro que els permetia atrapar preses que es movien ràpid.

  • Liopleuderon: Era el carnívor més gran i poderós del món marí. Tenia el sentit del olfacte desenvolupat així tenia molta facilitat de agafar les seves preses, i fins hi tot s'alimentava de taurons. Tenia aletes de més de tres metres.

I alguns animals que volaven també tenien les seves pròpies característiques:

  • Ranphorincus: Estava desenvolupat per capturar peixos. Tenien unes dents ideals per peixos resvaledissos, també s'alimentaven de les dels ous dels crancs reis.

Tots els animals s'alimenten de altres éssers vius:

ZHYNODON

POSTOSUCHUS

PLACERIES

HERVA

ALLOSAURUS

DIPLODOCUS

STEGOSAURUS BRONQUESAURIO

FULLES FRESQUES PINS AVETS

Naturalment aquestes espècies es relacionen entre elles, tan en el medi triàssit com en el juràssic, n'és un exemple:

—Els diplodocus, al fer les seves necessitats, hi ha un altre animal que li serveixen per aliment, com és el cas d'un escarabat (comensialisme).

—Molts ocells s'aprofiten dels insectes que hi ha a la pell dels dinosaures, i els ocells, s'alimenten sense causar cap molèstia als dinosaures (comensalisme)

—Alguns dinosaures es barallen per la presa que els serveix per aliment, o per aconseguir la planta, o el animal. (competència).