Dinámica de grupo

Educación. Psicología. Socialogía. Confianza. Cooperación. Resolución de conflictos

  • Enviado por: Neida
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 59 páginas
publicidad
Introducció
Les dinàmiques de grup1

Les Dinàmiques de Grup (DdG), en forma de jocs lúdics, representen un recurs important en el procés de formació i evolució del grup. Aquestes dinàmiques però, no intenten de cap manera ser neutrals, s’emmarquen dins d’una línea pedagògica alliberadora i des d’unes coordenades que ofereixen aportacions específiques per treballar la resolució de conflictes, la cooperació... dins del grup.

Les dinàmiques en l’evolució del grup

Tradicionalment, el joc en grup ha constituït una forma de “passar l’estona”, de canviar el ritme, de crear una atmosfera de distensió. Tanmateix, el joc com a experiència de grup, és un factor important en la seva evolució; perquè els mecanismes que s’empren es basen en uns valors, estimulen un tipus de relacions o provoquen situacions concretes que poques vegades es valoren.

Destaquem diverses tipologies de jocs en situacions diferents i característiques fonamentals del grup, on els jocs o les dinàmiques poden actuar de manera motivadora i facilitadora. No volem dir amb això que cadascuna esdevingui independent de les altres, perquè la realitat del grup i de les relacions humanes és més rica i complexa que una simple successió de fases. Però tot i així la consecució de les diferents dinàmiques que presentem responen a la realitat de l’evolució del grup, on el coneixement dels membres, l’afirmació, la confiança i la comunicació interpersonal obren una porta a noves realitats com la cooperació i la resolució de conflictes de forma creativa.

Presentació

En un primer contacte, s’intenta crear un ambient agradable i permetre una primera aproximació entre els membres; conèixer el nom i dades bàsiques de les persones que integren el grup.

Coneixement

El coneixement de les persones participants és una de les primeres passes en la formació del grup; tot intentant un coneixement més profund que trenqui amb els estereotips de la realitat.

Afirmació

Aquestes dinàmiques suposen treballar el desenvolupament de l‘autoconcepte de cada persona i l’autoafirmació com a tal dins del grup. És necessari, per tot això, reconèixer les pròpies necessitats i poder-les expressar en un clima positiu.

Confiança

La construcció de la confiança suposa la creació d’un clima favorable, on el coneixement i l’afirmació obren pas a un sentiment de correspondència. El grau d’aquesta confiança esdevé una configuració d’interrelacions entre els participants, i del grup com a tal.

Comunicació

Podem afirmar que els problemes de comunicació són la base de molts conflictes. El desenvolupament de la comunicació verbal , tant en l’expressió de necessitats i de sentiments com en l’escolta activa, és part d’aquest procés. Escoltar suposa, no tan sols comprendre, sinó estar obert a les necessitats dels altres i al compromís. El desenvolupament de formes de comunicació no-verbal, esdevé també una riquesa d’innumerables experiències per a la potenciació de les relacions interpersonals i l’enfortiment del grup.

Cooperació

Suposaun pas endavant en el procés per superar les relacions competitives. El grup descobrirà no tan sols les avantatges i possibilitats del treball en comú en referència als resultats, sinó també l’experiència vital, tot i desenvolupant la capacitat de compartir.

Resolució de conflictes

L’evolució del grup porta a una situació en la què aquest pot desenvolupar la capacitat de resoldre conflictes. La base que suposa l’avanç en les relacions dialèctiques: afirmació-inseguretat; coneixement interpersonal-ignorancia de l’altre; confiança-individualisme; comunicació-incomunicació; cooperació-relacions competitives; suposa de fet una situació nova on els conflictes no han d’ésser quelcom a evitar, sinó quelcom a resoldre de manera creativa. Per això la vivència des de dintre i el distanciament com a mecanisme d’anàlisi, formen part del que s’anomena enfocament socioafectiu.

Fase de presentació

Es tracta de realitzar jocs molt senzills que permetin una primera aproximació i contacte amb dels diferents membres del grup. Principalment, per aprendre els noms i alguna característica.

Crear les bases d’un grup que treballa de forma dinàmica, horitzontal i distesa.

L’avaluació pot servir per deixar constància de la diferència entre entrar en contacte d’aquesta forma i la fredor d’altres presentacions.

Fase de coneixement

Aquestes dinàmiques pretenen aprofundir en el coneixement dels diferents membres del grup. Aconseguir un grau més en la presentació. Es tracta de jocs senzills, malgrat cal respectar les consignes de partida. Amb ells anirem aconseguint un clima positiu dins del grup.

L’avaluació es centra en les vivències pròpies de cada participant. És important que tothom expressi com s’ha sentit i com es troba en aquestes dinàmiques.

Fase de presentació

Títol: Com et dius?

Objectiu: conèixer el nom dels companys i companyes.

Destinatari: qualsevol grup, nombre indefinit.

Temps: 10 min, aprox.

Recursos: -

Descripció: Cada persona del grup ha de presentar-se: el nom, la procedència i el motiu pel qual es troba dins el grup.

Cal fer-ho amb ordre i atenció.

Valoració: Tècnica senzilla de presentació, útil per començar a conèixer els companys i companyes del grup. Compleix l’objectiu.

Penso que és una dinàmica útil, però avorrida.

Fase de presentació

Títol: un tresor

Objectiu: trencar el gel.

Destinatari: grups de qualsevol edat, >5 persones.

Temps: el necessari en relació a les preguntes plantejades.

Recursos: fulls amb les preguntes.

Descripció: elaborar un qüestionari amb diverses activitats, on cada persona hagi d’investigar qui comparteix les mateixes aficions, manies, hobbies...

Exemple: Busca a una persona del grup que faci l’edat el mateix mes que tu.

Valoració: l’objectiu de la dinàmica és trencar el gel, fent que el grup es relacioni i es pugui conèixer.

Penso que és una dinàmica divertida i entretinguda a més d’interessant i curiosa. Aquesta compleix l’objectiu proposat.

Fase de coneixement

Títol: entrevistes mútues.

Objectiu: afavorir el coneixement mutu. Descobrir les personalitats dels membres del grup.

Destinatari: 2 o + persones, > 10 anys.

Temps: 10 min.

Recursos: -

Descripció: conversar amb un company o companya del grup de qualsevol tema per tal de conèixer-lo.

Valoració: dinàmica encertada per saber més sobre un company o companya. Compleix l’objectiu.

Penso que és una bona dinàmica però el problema que pot tenir és que entre les parelles no es sàpiga de quin tema parlar, o bé, que aquest s’acabi enseguida.

Fase de coneixement

Títol: viatge al més enllà

Objectiu: aprofundir amb els interessos dels companys.

Destinatari: + 5 persones, + 12 anys

Temps: 30-60 min.

Recursos: full i bolígraf

Descripció: es tracta de posar individualment en un full 5 coses que t’emportaries si marxessis de l’hàbitat terrestre (siguin materials o no), després fer grups de 5 persones i posar en comú 5 coses (de cada llista, en acord dels membres del grup) les quals consideris importants per al “viatge” fent una explicació lògica de cada una de les coses a la resta del grup.

Valoració: compleix l’objectiu, és una dinàmica curiosa i divertida a més exercita la cooperació entre els membres.

Crec que és una dinàmica diferent; és divertida, curiosa i interessant. Fa exercitar la ment i organitzar les teves prioritats. Ajuda a saber decidir i mostra els interessos de cada persona. Penso, també, que és una dinàmica on tot el que es diu és vàlid si té una explicació, la qual cosa fa que puguis imaginar i crear coses fantàstiques.

Fase de coneixement

Títol: El joc del raid

Objectiu: reflexionar sobre un mateix

Destinatari: grup classe

Temps: 1h. Aprox.

Recursos: Full, bolígraf

Descripció:Es tracta de contestar una sèrie de preguntes de forma individual imaginant que ets una porta:

-Ets una porta ESTRETA: a qui no deixaries passar?
-Ets una porta AMPLA: què hi troba la gent a dins?
-Ets una porta AMIGA: que dones als amics?
-Ets una porta TANCADA: per què? A qui?
-Ets una porta de VIDRE: què deixes veure als altres?
-Ets una porta RIALLERA: com engresques a la gent?
-Ets una porta d’ESCOLA: t’agrada estar oberta?
-Ets una porta d’ESGLÉSIA: et sents obert a la fe?
-Ets una porta GIRATÒRIA: ui i què no voldries que sortís mai?
-Ets una porta de CASTELL: quins tresors guardes?
-Ets una porta FOSCA: qui s’atreviria a entrar amb tu?
-Ets una porta de TAXI: amb qui mantindries conversa?


Valoració: La dinàmica compleix l’objectiu.

M’ha semblat una dinàmica força interessant i a l’hora original, ja que, és una forma de reflexionar sobre la teva persona i sobre la vida que portes.

Al mateix temps, m’ha ajudat a conèixer més a la gent de classe: la forma en què es plantegen les preguntes, els valors que donen a les coses i la seva forma de reflexionar.

Cal dir, que per fer-la bé, es necessita un ambient de tranquil·litat i silenci, també un cert espai de temps per trobar la resposta adequada a cada pregunta.

Fase de presentació (inventada)

Títol: la pilota curiosa

Objectiu: conèixer el nom i l’edat dels companys del grup.

Destinatari: grups nombrosos, de 6 a 10 anys.

Temps: el necessari en relació al nombre de persones.

Recursos: Dues pilotes de diferent color

Descripció: la pilota de color vermell correspondrà amb la pregunta de: quin es el teu nom? I la de color groc a la pregunta: quina edat tens? Aquesta dinàmica consisteix en passar la pilota a companys del grup per tal de que aquests contestin a la pregunta que els hi pertoqui i, així, fer la presentació del nom i l’edat d’una forma més lúdica.

Valoració: Dinàmica que compleix el seu objectiu.Senzilla d’organitzar i d’explicar.
Penso que és una manera més lúdica de fer la presentació, alhora és divertida.






Fase de coneixement

Títol: el pistoler

Objectiu: aprendre noms

Destinatari: grup 1er ISO

Temps: en funció dels components del grup: + 30 min.

Recursos: espai obert o gran

Descripció: es fa una rotllana i una persona es queda el mig, aquesta ha de dir el nom d’una persona, aquesta persona s’ha d’ajupir i els dels seus laterals han de ser ràpids i dir-se els noms, qui tardi més en dir el nom perd i s’asseu al terra. Ex: la persona del mig diu Neida (jo m’ajupo) al costat dret tinc a l’Arlet i a l’esquerra la Saray, elles han de ser ràpides i en el moment que jo estigui a terra l’Arlet ha de dir el nom de la Saray i la Saray el de l’Arlet.

Quan només queden dues persones, aquestes s’han de posar esquena amb esquena, la persona que anteriorment estava al mig diu que facin tres passes i quan aquesta digui ja, aquestes s’han de girar i apuntar-se dient el nom, guanya qui el digui primer.

Valoració: Funciona per saber alguns noms perquè tots no tels aprens. És una dinàmica divertida, passes una bona estona. La rivalitat fa que el joc sigui més emocionant.

Fase de coneixement

Títol:etiquetes

Objectiu: observar els prejudicis

Destinatari: grup 1r ISO

Temps: depenent del nombre de persones: + 30 min.

Recursos: etiquetes i bolígraf

Descripció: S’agafen les etiquetes i a cada una s’escriu un personatge de la nostre societat (policia, prostituta, alcalde, dona embarassada...), seguidament s’enganxa cada etiqueta a l’esquena dels components del grup. Un cop totes les etiquetes enganxades tracta de, fer un paper davant el nom que porta enganxat a l’esquena el company/a (dona embarassada: cedir-li el lloc per que s’assegui). A partir d’això cada un a de descobrir el rol que porta enganxat a l’esquena.

Valoració: És una dinàmica divertida i, la veritat és que es veuen els prejudicis: davant un policia hi havia persones que feien gestos de menys preu, davant un lladre la gent fugia, davant un famós la gent feia fotos... la conclusió extreta d’aquesta dinàmica és que en lo primer que ens fixem és en el rol social o en allò superficial, i davant d’això actuem d’una forma o altre.

Fase de coneixement

Títol: Busca al teu personatge.

Objectiu: conèixer i millorar les relacions de grup.

Destinatari: gent amb esquizofrènia. (grup 1er ISO)

Temps: 1 hora i mitja aproximadament.

Recursos: paper, bolígraf i imaginació.

Descripció:

Es donarà una targeta i un sobre amb indicacions a cada persona. En cada targeta se li indicarà un rol que ha de seguir. A cada targeta s’esmentaran unes directrius per portar a terme la representació . L’objectiu del joc es trobar i acusar a un rol que representarà un altre individu. Es col·locarà una pissarra on hi hauran els noms de totes les persones implicades i durant el període de lloc s’haurà de apuntar el nom de la persona que cada persona acusi, al costat del vostre. Les normes són que no es digui obertament el rol que cadascú representa i representar-lo de la millor manera possible. A més no s’ha de tenir en compte les respostes o actuacions dels participants ja que poden formar part del seu rol.

(Dinàmica que vam fer amb grup: Mireia, Alba, Sonia i Neida)

Fase d’afirmació

En aquesta fase és important l’afirmació de les persones del grup i d’aquest com a tal. Aquest tipus de dinàmica posa en joc els mecanismes en els què es basa la seguretat en un mateix (autoconcepte, capacitats...) i en relació a les pressions externes (paper en el grup, exigències socials...) Per això, és necessari ser conscients de les pròpies limitacions i de les nostres possibilitats. És cabdal en aquestes dinàmiques reconèixer les nostres necessitats i saber expressar-les mitjançant la comunicació verbal i també a través de la no-verbal. Cal potenciar l’acceptació de tots els membres del grup i afavorir la consciència de grup.

Les dinàmiques de grup tracten de potenciar els aspectes positius de les persones i del grup, per tal d’afavorir un ambient on tothom es trobi a gust. L’afirmació és la base de la comunicació autèntica i a la vegada possibilita el treball en equip en condicions d’igualtat.

A vegades aquests jocs emmarquen situacions d’enfrontament, la finalitat, lluny de la competitivitat, és afavorir la capacitat de resistència davant de pressions exteriors, d’hostilitats i de manipulacions.

L’avaluació és important en la mida que es posen de relleu les dificultats que han sorgit a partir de la dinàmiques i la descoberta d’aspectes propis i dels altres. Tanmateix, cal fer paral·lelismes amb situacions de la vida quotidiana.

Fase d’afirmació

Títol: un paper màgic

Objectiu: saber que pensen els companys de tu, i pujar l’autoestima

Destinatari: + de 5 persones, +15 anys.

Temps: el necessari en relació el nombre del grup.

Recursos: full i bolígraf

Descripció:cada persona ha d’escriure el seu nom en un paper en blanc, després aquest ha d’anar donant la volta a la classe per tal de que cada membre del grup posi una característica bona d’aquella persona, després s’ha de doblegar el paper perquè el company del costat no vegi el que has posat. Més tard, cada persona desplega el seu full i llegeix en veu alta les característiques bones que els companys li han escrit.

Valoració:Compleix l’objectiu al 100%.

Penso que és una dinàmica que et dóna seguretat i confiança amb tu mateix ja que els teus companys descriuen el que veuen de tu.

L’inconvenient és que la dinàmica s’ha de fer quan el grup es conegui bastant ja que si la fas quan tot just se sap el nom de cada persona, a l’hora d’escriure característiques bones no en surten masses o si més no, surten sempre les mateixes: simpàtica, divertida, extrovertida...

Alhora penso que és una dinàmica que et pot fer servei al cap d’un temps d’haver-la fet, en concret, en aquells moments baixos o amb problemes, ja que el full màgic et puja l’autoestima i t’ajuda a veure les coses d’una altre manera.
Ha sigut una activitat que realment m’ha agradat i que tornaria a repetir.

Fase d’afirmació

Títol: si i no

Objectiu: creure en el que hem de dir per potenciar el convenciment.

Destinatari:indiferent

Temps: 30 min.

Recursos: -

Descripció: Es tracta de fer dos grups i separar-los mitjançant una línia dibuixada o imaginària al terra. Després assignar el “si” al grup A i el “no” al grup B. Cada grup haurà de creure’s el que ha de dir per poder convèncer al altre grup, ho faran mitjançant la veu, els gestos, l’expressió, la intensitat, el to... Els grups s’hauran de convèncer a l’hora i després, un per un: el grup A i seguit el grup B.

Valoració: és una dinàmica una mica caòtica perquè hi ha hagut desordre i un mal funcionament.

Al principi de la dinàmica no he entès el funcionament i he trobat, que a l’hora de realitzar-la hi havia una mica d’incoherència, a més, he passat vergonya.

A part de les meves sensacions, l’objectiu de la dinàmica no s’ha complert, si més no, ha quedat demostrat que no tenim un fort poder de convicció.

Fase d’afirmació

Títol: la teranyina

Objectiu: enfortir l’autoestima i millorar les relacions de grup

Destinatari: grup 1er ISO

Temps: Depèn del nombre de persones del grup: + de 30 min.

Recursos: un cabdell de llana negre, un espai gran o obert.

Descripció: Ens assentem tots en rotllana. La persona que te el cabdell de fil, comença agafant la punta del fil i llençant el cabdell a un company/a del grup tot dient-li una cosa positiva, aquesta segona agafa el fil i sense deixar-lo anar tira al cabdell a una altre fent el mateix, així successivament...

Finalment la rotllana es converteix en una teranyina unida per bones vibracions i ple de coses positives.

Valoració: La dinàmica compleix l’objectiu al 100%. M’ha agradat molt, l’he trobada molt bonica i original. El temps, encara que tots hem rebut el fil acompanyat d’una cosa positiva i la teranyina ha quedat molt bé, m’ha semblat escàs... suposo que ha sigut perquè encara tenia coses a dir a altres companys/es i també en volia escoltar més de mi. M’ha pujat l’autoestima i he acabat la dinàmica amb un somriure gegant. Penso que aquest tipus de dinàmiques a part de enfortir l’autoestima i altres aspectes individuals i interns, també afavoreix les relacions de grup, tal i com marca l’objectiu.

Fase de confirmació

Títol: Les Valentines

Objectiu: regalar sentiments positius per tal de pujar l’autoestima.

Destinatari: Grup 1r ISO

Temps: 1 mes

Recursos: Fulls i bolígrafs.

Descripció: Primer cal repartir a l’atzar els noms dels components de la classe: cada persona escriu el seu nom en un paper, aquests es posen dintre d’una bossa i més tard, cadascú n’escull un (una persona no es pot tenir a ella mateixa). Un cop assignada la persona a la qual s’ha de fer la valentina, aquesta l’observa per tal de poder escriure-li coses positives. S’escriu la carta de manera anònima i es col·loca dins un sobre amb el nom de la persona a la que va dirigida, més tard es barregen les cartes i es donen a cada destinatari.

Valoració: L’objectiu es compleix correctament.

La carta teòricament anònima va dibuixar molts somriures, fent que la gent del grup se sentís agust amb els companys i obrint curiositat sobre l’autor. Al final tots vam saber qui havia escrit la carta, això va fer que ens relacionéssim.

Penso que va afavorir a tot el conjunt i alhora a cada component.

La valentina ha sigut una dinàmica divertida i curiosa... encara que he gaudit més dels somriures, les abraçades i els petons de la gent que de la carta que em van escriure...

Quan vaig fer la carta, m’hi vaig estar una bona estona per tal de fer-la correctament i poder fer que a la persona que m’havia tocat li agradés, se sentís afalagada i alhora s’animés... quan vaig llegir la meva em va agradar però no la vaig veure tant elaborada i tant extensa com la meva, potser m’esperava alguna cosa més...

Fase d’afirmació

Títol: La nostre imatge

Objectiu: reflexionar sobre en quin moment es troba el grup

Destinatari: 1er d’ISO

Temps: 1 h. I mitja aprox.

Recursos: Imatges

Descripció: Es tracta de plantejar tres (o més preguntes) sobre el grup classe:

-Com et sents dins el grup?
-Com creus que et veuen dins d’ell?
-Com t’agradaria que et veiessin?

Un cop plantejades les tres preguntes és posen una sèries d’imatges de tot tipus sobre una taula, en una caixa o en el terra. La gent, sense haver observat abans les imatges, ha d’anar a buscar i triar 3 d’elles que puguin contestar a les 3 preguntes corresponents amb una justificació i reflexió.

Un cop feta la tria, un per un, explica el significat de la imatge responent a cada una de les preguntes.

Tot s’hi val: des de lo més senzill a lo més abstracte i original, mentre respongui a les preguntes plantejades.

Valoració: La dinàmica compleix l’objectiu ja que mostres i alhora veus com et sens i es senten els companys de la classe en el grup.

Amb aquesta dinàmica vam conèixer sentiments i emocions de companys i companyes que molts de nosaltres no ens imaginàvem, cosa que ajuda a la comunicació i relació del grup.

L’he trobada divertida, encara que he passat una mica de vergonya.

Penso que mostra la realitat de cada un de nosaltres, perquè tant les imatges com les explicacions mostraven sinceritat.

A la vegada, crec que vam disposar de poc temps per pensar: les imatges eren molt variades, unes no tenien res a veure amb les altres i la gent s’afanyava a agafar-ne, això implicava menys imatges a escollir i en més poc temps.

Fase d’afirmació

Títol: eficiència màxima

Objectiu: observar reaccions de les persones del grup (seguretat en un mateix)

Destinatari: 10 persones mín. + de 16 anys.

Temps: 1 hora.

Recursos: una ampolla de Coca-Cola i un pot amb molts clips.

Descripció: Surten de la classe 5 persones com a mínim perquè no sàpiguen de què va la dinàmica. Primer entra un dels que està fora i li diem que ha de posar el màxim de clips en 20 segons dintre l’ampolla de vidre. A la segona persona se li fa el mateix però dient-li que l’anterior ha aconseguit col·locar un nombre bastant elevat de clips dintre l’ampolla, així successivament i posant més pressió als “concursants”.
Amb tot això a cada persona que entra se li ha de dir que l’anterior n’ha posat molts (un número concret) i se li ha de preguntar quants creu que en posarà ell, quan hagi fet la prova se li pregunta quans creu que posarà el següent.
Després els companys que han fet la prova han d’explicar-nos les seves sensacions i emocions en relació a la pressió que el grup classe ha imposat.

Valoració: d’aquesta dinàmica hem extret una sèrie de conclusions:

-Quan la persona té més pressió, menys clips aconsegueix posar.

-La pressió (depèn del grau) significa motivació i superació.

-Amb molta pressió, a la llarga, s’experimenta desmotivació.

-Si no hi ha tanta pressió, els resultats són millors.

-La pressió pot produir inseguretat (sentir-se inferior, i estat estressat).

-Una sèrie de condicions (espai, societat, condició, estereotip, normes...) influeixen en la pressió.

Aquesta dinàmica ajuda a crear un atuoconcepte, a veure quin nivell es té d’autosuperació, i a experimentar com efecte la pressió als companys.
És una dinàmica d’experiment, des del meu punt de vista, menys lúdica però interessant a l’hora d’observar les conclusions.

Penso que va dirigida a un públic de més de 16 anys ja que es necessita valorar mitjançant el raonament i les experiències personals de cada component del grup.

No és una dinàmica per repetir, perquè un cop feta valorant les conclusions ja no hi ha res més a afegir.

Encara que aquesta ha estat curiosa, no és de les que més m’ha agradat, però haig de reconèixer que m’ha aportat coses que no tenia presents o que no havia valorat abans.

Fase d’afirmació

Títol: Arbre màgic

Objectiu: reflexionar sobre un mateix i conèixer, alhora, al grup classe.

Destinatari: + de 10 anys, + de 2 persones.

Temps:1h i mitja aprox.

Recursos: colors i fulls

Descripció: Per realitzar la dinàmica cada persona del grup ha de dibuixar un arbre. En aquest haurà d’aparèixer arrels, branques i fruits, perquè, un cop dibuixat s’haurà de reflexionar sobre un mateix i escriure: a les arrels les habilitats que tenim, a les branques el que sabem fer i als fruits els èxits aconseguits.

Valoració: Compleix correctament l’objectiu.

Ha sigut una dinàmica molt divertida on he hagut d’utilitzar la imaginació i la creativitat. Aquesta dinàmica m’ha fet tornar a la infància on el pintar era lo més bonic i lo més divertit que podies fer durant un dia, que t’entretenies i et passaven les hores volant...

A més de sentir tots aquests sentiments i totes aquestes emocions, he hagut de reflexionar sobre mi mateixa i ha servit, en part, per pujar l’autoestima perquè he hagut de posar tot allò que he aconseguit, que se fer i tinc l’habilitat per a dur a terme...

Per últim, m’ha servit per conèixer una mica més als meus companys i companyes.

Fase de confiança

La majoria d’aquestes dinàmiques són exercicis físics per potenciar i estimular la confiança en una mateixa i en el grup.

Aquestes dinàmiques són importants per potenciar actituds de solidaritat i potenciar la dimensió de grup. En s’ajuden a preparar el grup per treballar en comú, en activitats que impliquen riscos o creativitat.

Requereixen un seguit de condicions prèvies: coneixement, afirmació... del grup; és necessari per tant anar augmentant el grau de confiança que requereix el joc, per no resultar contraproduents.

Aquestes dinàmiques es basen en :

Es creen condicions on la persona ha de deixar-se portar pel grup. Això dóna pas a reaccions diferents. Impulsos, pors, gratificacions... I la creació de relacions bidireccionals:

Jo-Jo

Jo-Grup

Grup- Grup

Jo-Tu

Es necessari canviar els punts de referència habituals de les relacions amb els altres i amb el medi. Els canals d’informació són habitualment unidireccionals. Els jocs de confiança provoquen canvis tempo-espaials, creant nous mecanismes de comunicació.

És important remarcar les consignes:

Són totalment voluntaris

Cal respectar el silenci, en les dinàmiques corresponents, sinó es poden crear interferències.

Els errors més freqüents en aquest tipus de joc són:

Desviació cap a la competitivitat; cap a la broma.

Ajustar-se a un model – cada experiència és única, irrepetible, pròpia de cada grup i de cada situació.

No tenir en compte la persona que participa, no permetre fomentar la confiança.

L’avaluació és imprescindible, ja que el joc repercuteix al grup i a la mateixa persona. Cal explicitar tensions i/o noves experiències.

Fase de confiança

Títol: equilibri

Objectiu: confiar i coordinar-se amb un company

Destinatari: grup 1r ISO

Temps: 30 min. Aprox.

Recursos: -

Descripció: Es tracta de fer parelles, un cop fetes s’han d posar cara a cara amb les puntes dels peus juntes i amb les mans agafades, aleshores s’han de coordinar i han de mantenir certa confiança per tirar-se enrere de tal manera que el pes i la força sigui proporcional amb l’objectiu de mantenir l’equilibri. Un cop fet això, es pot proposar de fer altres figures mantenint l’equilibri.

Valoració: La dinàmica compleix l’objectiu.

No l’he trobada massa original però si divertida, encara que si és de llarga durada es pot fer pesada. Un cop as mantingut l’equilibri i has fet diferents figures la gràcia de la dinàmica desapareix. Si es fa durar massa, pot acabar sent avorrida i pesada.

Fase de confiança

Títol: l’estrella

Objectiu: generar confiança, coordinar-se.

Destinatari: grup 1r d’ISO

Temps: 30 min. Aprox.

Recursos: espai gran, sense obstacles.

Descripció: És semblant a la dinàmica de l’equilibri. Consisteix en fer un cercle agafats de les mans, seguidament el dinamitzador assigna els números 1 i 2 (1,2,1,2,1,2,1,2...). Un cop donats els números és diu que, per exemple, els que són números 1 es tirin endavant en el moment que ho digui, i els 2 enrere i després a l’inversa, de tal forma que el moviment que es produirà quan el dinamitzador faci la senyal dibuixarà una estrella. Quan la coordinació és bona, es pot anar disminuint d’interval fent que el moviment sigui més ràpid.

Valoració: Compleix l’objectiu igual que la dinàmica de l’equilibri.

A diferència, és més divertida, però acaba sent monòtona i avorrida si es fa durar massa.

Fase de confiança

Títol: carrera d’obstacles

Objectiu: potenciar la coordinació i la confiança del grup.

Destinatari: grup 1r ISO

Temps: 30 min. aprox.

Recursos: mocadors, espai gran

Descripció:S’ha de dividir el grup en dos. S’han de tapar els ulls de totes les persones menys els de la última perquè serà la que guiarà. Cada grup ha de formar dues files, en forma de tren, un rere l’altre i amb les mans agafades a les espatlles dels de davant. Els dos equips han de començar del mateix lloc i han d’arribar a una meta que només sabrà l’últim del grup que guiarà mitjançant les mans: premsar l’espatlla dreta serà girà a la dreta, premsar l’esquerra serà anar a l’esquerra i per frenar premsar varis cops les dues espatlles a l’hora. Aquests moviments han de fer l’efecte dominó: l’últim que és el que hi veu el fa, el penúltim el retransmet al de davant i així consecutivament fins arribar al de davant que serà qui acatarà l’ordre.

Amb tot això els dinamitzadors hauran de posar obstacles al mig de la pista per fer-ho una mica més complicat.

Valoració: M’ha agradat molt la dinàmica, m’ho he passat molt bé. He tingut pessigolles amb les ordres que em feia la de darrera, per tant, he estat rient de principi a final.

A part d’això dir que al moment m’han tapat els ulls, m’he sentit desprotegida, insegura i no m’ha quedat altre que confiar tant amb el del darrera que era qui guiava com amb el de davant que era qui “conduïa el tren”.

Ens em trobat una mica amb el problema de que el últim (guia) donava les ordres però no tenia en compte els petits obstacles que podíem anar trobant (un forat, una pedra...) i una mica, això podria ser el que ens passaria si guiéssim a una persona cega...

Molt interessant la dinàmica i molt divertida.

Fase de Comunicació

Aquestes dinàmiques pretenen estimular la comunicació entre les persones participants i intenten trencar la unidireccionalitat de la comunicació verbal en el grup en la que sovint s’estableixen uns rols força determinants.

Dins de la fase de comunicació pretenem afavorir l’escolta activa en la comunicació verbal, però a més estimular la comunicació no verbal: expressió gestual, contacte físic, mirades..., tot intentant afavorir noves possibilitats de comunicació. És per això, que cal crear nous espais amb nous canals d’expressió, de sentiments cap a l’altre, de relació en el grup... Aquestes dinàmiques trenquen els estereotips de comunicació, tot facilitant unes relacions més properes i obertes.

Els jocs de comunicació tenen el seu propi sentit segons el procés grupal, el coneixement previ entre els seus membres i l’ambient regnant. La dinàmica de la comunicació sempre és ben diferent, per això, la realització de la mateixa dinàmica en diferents moments de l’evolució del grup pot aportar un munt d’experiències enriquidores.

L’avaluació dels jocs és especialment interessant; es pot fer en parelles, en subgrups, tot i que també es faci una avaluació conjunta; perquè no es tracta d’avaluar la “precisió” de la comunicació verbal o no verbal sinó de deixar un espai per a l’expressió de sentiments i descobriments.

Fase de comunicació

Títol: El mirall

Objectiu: afavoriri veure la importància del llenguatge no verbal.

Destinatari: grup 1r ISO

Temps: 30 min. aprox.

Recursos: -

Descripció: Consisteix en fer parelles i practicar diferents tipus de salutacions amb les mans (llenguatge no verbal) intentant expressar diferents emocions i sentiments: mal humor (estrenyent la ma), amistat (salutació més col·loquial), tranquil·litat (amb suavitat)...

Seguidament, les parelles es situen cara a cara, deixant certa distància, de forma que quedin dos files. En aquesta segona part, es tracta de que un component de la parella fa gestos, moviments, expressions facials.... les quals la seva parella ha d’imitar de la manera més exacte possible, fent l’efecte mirall.

Valoració: Des del meu punt de vista, ha estat una dinàmica entretinguda. Penso que compleix l’objectiu (si es duu a terme correctament).

Encara que he tingut vergonya, perquè no li trobava el sentit a la dinàmica... potser no l’he dut a terme com ho hauria d’haver fet, però només mirant als altres m’he divertit i he vist com s’ho passaven bé. Definitivament, he arribat a la conclusió, de que el llenguatge no verbal té gran importància perquè posseeix la capacitat d’expressar un ventall molt ampli de sentiments, emocions, estats d’ànims....

Fase de comunicació

Títol: Trobades

Objectiu: afavorir l’expressió no verbal

Destinatari: grup 1r ISO

Temps: 1h. Aprox.

Recursos: -

Descripció: Es fa un cercle amb unes 10 persones (en el cas de que el grup sigui gran, es divideix en dos grupets o els que faci falta). Cada persona ha de pensar un sentiment o una emoció per expressar sense utilitzar el llenguatge verbal: amb les mans, l’expressió facial, la postura corporal...

Un cop pensada l’emoció o sentiment cada persona ha de fer-lo davant del grup però dirigint-se només a un component, de tal forma que la resta del grup ha d’endevinar o intuir què és el que vol expressar.

Després s’ha de posar en comú: que és el que he volgut expressar, que m’han volgut transmetre i com m’he sentit.

Valoració: És una bona forma de destacar la importància del llenguatge no verbal, igual que la dinàmica del mirall, compleix totalment l’objectiu proposat.

A l’hora de realitzar-la m’he sentit còmode i m’he divertit, he trobat una forma mol original de associar els gestos amb emocions i sentiments, sense utilitzar en cap moment les paraules.

Hi ha agut malentesos, pel fet de no haver descobert que significava allò que el company ens volia transmetre, ja que, alguns sentiments eren més complicats que altres, o bé, perquè cada persona té una manera de percebre i entendre aquella emoció diferent a la dels altres.

En definitiva, una dinàmica divertida i enriquidora tant pel fet de que em après que un gest o una mirada pot dir molt més que una paraula com pel fet de que ha unit a la classe.

Fase de comunicació

Títol: Grup col·loquial

Objectiu: observar el grup i analitzar els components que marquen una conversa.

Destinatari: grup 1r ISO

Temps: 2h. Aprox.

Recursos: -

Descripció: En primer lloc, s’ha de dividir proporcionalment el grup en dues parts.

Després un dels grups es posa a parlar sobre un tema determinat mentre l’altre observa l’expressió no verbal, les interrupcions, el rol que adquireix cada persona...

Per últim, els observadors expliquen als que han debatut tot allò que han vist.

Valoració: En aquesta dinàmica no hi vaig poder assistir...

Per el que m’han explicat, és una dinàmica interessant que permet observar la personalitat i la postura que adopta cada component del grup: el caràcter, l’expressivitat, els recursos, la defensa que utilitzen, el respecte, el raonament d’arguments. A més m’han subratllat que és interessant perquè l’observació que fan sobre tu mateix serveix per adonar-te’n dels errors que comets o d’altres observacions que un mateix no és capaç de descobrir.

Fase de comunicació

Títol: Bombardeig positiu

Objectiu: generar confiança, unir al grup.

Destinatari: grup 1r ISO

Temps: 1-2h aprox. (depenent del nombre de components del grup)

Recursos: -

Descripció:El grup s’ha de assentar formant un cercle, per veure’s tots les cares.

La dinàmica tracta de que cada persona del grup ha de dir unes paraules a cada component del grup centrant-se en coses positives d’aquella persona, ha de dir-li mirant-li la cara, amb la llibertat de poder abraçar al company al qual es dirigeix, agafar-lo...

És semblant a la dinàmica del regal, encara que més directe, perquè no és anònim i a més hi ha un contacte molt més directe.

Valoració: Una de les dinàmiques, juntament amb la del “regal” (molt semblant) que més m’ha agradat; bonica, generosa, emotiva...

És una d’aquelles activitats que a l’hora de realitzar-les trobes que és molt més difícil del que sembla. A mi, personalment, m’ha costat molt expressar el que penso i sento envers una persona davant d’aquesta i de la resta de la classe... també dic que no sóc molt expressiva, que em costa molt manifestar els meus sentiments...

He passat vergonya, però ha valgut la pena: m’he emocionat, he vist que el grup està més unit del que sembla, companys i companyes m’han sorprès gratament..

Fase de comunicació

Títol: Parlant clar

Objectiu: conèixer i aprofundir als companys de classe.

Destinatari: 1r. ISO

Temps: 30 min. Aprox.

Recursos: paper i bolígraf.

Descripció: És una dinàmica la qual es realitza per mitjà de preguntes, escrites prèviament en papers, les preguntes són variades: Quins són els millors records de la teva infància? Quin model de noi/a és el teu? Quin és el teu llibre preferit? Si fossis governant què canviaries? ...

Aquestes es col·loquen dins una capsa o bossa de manera que no es puguin veure les preguntes, després, cada persona n’escull una, la llegeix i reflexiona.

Més tard, en rotllana i un per un, es contesten a les preguntes

Valoració:Penso que no compleix al 100% l’objectiu proposat.

La idea de la dinàmica m’ha agradat, però les preguntes proposades no m’han convençut, haurien d’haver sigut molt més comprometedores, seguint totes la mateixa línia...

Fase de comunicació

Títol: Baròmetre de valors

Objectiu: Decidir i argumentar alguna cosa.

Destinatari: grup 1er ISO

Temps: 1h. Aprox.

Recursos: espai gran, alguna cosa per traçar una línia al terra.

Descripció: Es traça una línia al terra la qual separa el si del no. El dinamitzador fa alguna afirmació (les bodes d’homosexuals estan bé), aleshores, cada component del grup s’ha de posicionar a la part del si o a la del no. Un cop situats, agafant torn de paraula han d’argumentar la seva decisió intentant que els del “bàndol” contrari canviïn d’opinió. Si alguna persona creu que els de l’altre banda de la línia té raó pot avançar, fins i tot canviar-se de lloc.

Valoració: és una dinàmica diferent a les altres. He après que tinc facilitat per decidir, encara que en alguns casos no sabia com posicionar-me perquè dubtava entre uns arguments a favor i d’altres en contra. Hem après a defensar la nostre posició, a acceptar crítiques i a escoltar al contrari. Com a conclusions diria que és possible aproximar-se a una persona que té diferents valors que tu, però sempre existirà diferències i enfrontaments.

Fase de Cooperació

Són jocs on la col·laboració entre les persones participants és un element fonamenta. Es posa en qüestió els mecanismes dels jocs competitius, tot creant un clima distès i favorable a la cooperació de grup.

Tot i que en moltes ocasions hi ha un objectiu en el joc, no vol dir que es limiti a la cerca d’aquest, sinó a construir un espai de cooperació creativa, on el joc és una experiència lúdica.

Les condicions exteriors i els elements no humans que influeixen en el joc, centren en tot cas la situació a superar. Els jocs de cooperació empren al màxim aquests factors, tot disminuint la competició. És important que tothom tingui l’oportunitat de participar, i no fer de la discriminació... la part central del joc.

L’avaluació d’aquestes dinàmiques pot servir per:

  • Expressar què ens ha aportat l’experiència

  • Valorar les actituds de cooperació/competició que s’han pogut donar al joc, causes i resultats.

  • Dialogar sobre les actituds/mecanismes competitius en el grup i en la societat.

Cada vegada que fem el joc, sorgiran diferents maneres de fer, de resoldre... és important destacar la diferència de capacitats, habilitats... de fer el mateix.

Fase de cooperació

Títol: conte cooperatiu

Objectiu: crear cooperativament un conte

Destinatari: grup 1er ISO

Temps: + 1h.

Recursos: fulls, bolígrafs i un lloc on escriure

Descripció: Depenent del nombre de “participants” es divideix el grup en dos o més. Cada component del grup agafa un full i comença a escriure el començament d’un conte, una vegada començat el conte es passa el full al company del costat perquè escrigui la segona línia, al tercer la tercera... i així successivament fins que el teu conte t’arriba. Finalment els contes es llegeixen davant de la classe per veure el resultat.

Valoració: s’ha complert l’objectiu proposat. En aquesta dinàmica fa falta molta originalitat i espontaneïtat... m’ha agradat llegir els contes al final de la dinàmica perquè ens em fet un fart de riure, eren contes molt estranys i molt originals. M’ho he passat molt bé.

Fase de cooperació

Títol: els embolics

Objectiu: resoldre conflictes

Destinatari: grup 1r ISO

Temps: + 30 min.

Recursos: espai obert o gran

Descripció: Es fa una pinya, tots junts, apilats, es tanquen els ulls i s’aixequen les mans, tracta d’agafar amb cada mà un company (a cada mà només hi pot haver la mà d’un sol company), un cop tots agafats s’obren els ulls. La qüestió és desembolicar-nos sense deixar-nos anar de les mans.

Valoració: M’ha semblat original i l’objectiu és adequat a la dinàmica. No hem aconseguit desembolicar-nos tots... Ha estat bé perquè tots dèiem la nostre per tal de resoldre l’embolic que hi havia. Al principi cada persona pensava en desfer-se a ella mateixa i als dos companys que tenia agafats, al final em acabat involucrant-nos tots per tal de solucionar l’embolic d’uns quants companys i així em fet un “treball cooperatiu” encara que no hagi funcionat.

Fase de cooperació

Títol: les cadires

Objectiu: cooperar i organitzar

Destinatari: grup 1r ISO

Temps: 30 min. o +

Recursos: cadires

Descripció: Es posen les cadires en forma de “U”, els components del grup han de pujar a sobre d’una cadira. Una persona ha de donar l’ordre d’organització i sense caure al terra ni trepitjar-lo i sense parlar els components del grup s’han d’ordenar acatant l’ordre.

Ex: ordeneu-vos per edats, de més petit a més gran: el més petit anirà a la punta de la “U” que ens indiqui la que ha donat l’ordre mentre que el més gran haurà d’estar a l’altre punta.

Valoració: la he trobada divertida, el problema es que les ordre que es donaven feien que jo no m’hagués de moure del lloc on era però finalment una ordre m’ha fet moure d’una punta a l’altre.

És divertida si es compleixen les normes de no trepitjar el terra i de comunicar-nos amb mímica, si no es fa així el joc perd tota la gràcia.

La dinàmica ha funcionat, ens hem sabut organitzar i comunicar de tal forma que totes les ordres les fèiem bé.

Fase de Resolució de Conflictes

Són jocs en els que es plantegen situacions de conflicte, o algun aspecte relacionat amb aquest

L’evolució del grup porta a una situació en la què aquest pot desenvolupar la capacitat de resoldre conflictes. La base que suposa l’avanç en les relacions dialèctiques: afirmació - inseguretat; coneixement interpersonal - ignorància de l’altre; confiança - individualisme; comunicació - incomunicació; cooperació - relacions competitives; suposa de fet una situació nova on els conflictes no han d’ésser quelcom a evitar, sinó quelcom a resoldre de manera creativa. Per això la vivència des de dintre i el distanciament com a mecanisme d’anàlisi, formen part del que s’anomena enfocament socioafectiu.

Fase de resolució de conflictes

Títol: rol planying

Objectiu: treballar en equip.

Destinatari: grup 1r ISO

Temps: 1h.

Recursos: Fulls, bolígrafs.

Descripció:En primer lloc, el dinamitzador ha de preparar uns fulls on posi el rol de cada persona: has d’estar sempre en desacord, has de remarcar que no tenim temps, has de posar pau... i repartir-los al grup. També s’hauran de fer dos fulls més per als observadors; un on hi hagin preguntes (ha funcionat? Podria haver anat millor?...) i l’altre on preguntés els rols de cada persona, és a dir, observar i “detectar” el rol que fa cada persona del grup.

Un cop preparats i repartits els papers, s’ha de posar en situació al grup (en funció de la gent es divideix o no el grup en dos o tres...): es tracta de fer una reunió, on ningú es coneix, però cooperativament han de dissenyar un programa per a un grup d’esplai o d’un casal d’estiu de nens de 5 a 12 anys (el tema de la reunió pot ser modificat). A partir d’aquí els components del grup han d’assumir el seu rol i intentar treballar per aconseguir l’objectiu proposat. Amb tot això, el dinamitzador (que assumirà el rol de director) ha de posar un temps límit: 30 min. per exemple.

Valoració:No m’ha agradat la dinàmica perquè ho he passat malament. Els rols s’han assumit perfectament però el projecte que havíem de fer cooperativament no ha sortit. La valoració o conclusió que després em fet a classe ha estat bé perquè reflexa la realitat: hi ha gent negativa, sense ganes de fer res, amb iniciativa, gent pacífica, que vol anar per feina... i és molt complicat treballar amb aquest tipus de gent que és més incormformista, és a dir, que ho troba malament tot o que només busca brega... en un grup ens podem trobar de tot i el treball cooperatiu sempre és més difícil que el treball individual.

Al meu grup, per una de les coses que ho he passat malament és perquè m’he posat molt nerviosa ja que no arribàvem a cap conclusió i només hi havia conflictes i crits...

Fase de resolució de conflictes

Títol: les taronges

Objectiu: resoldre conflictes

Destinatari: grup 1er ISO

Temps: 30 min

Recursos: un objecte, dos fulls i bolígrafs.

Descripció: Es reparteixen dos fulls on hi ha explicada la dinàmica: “estem a una illa dos persones perdudes, hem d’aconseguir la única taronja que hi ha pers sobreviure”. En un full indica que li fa falta la pell de la taronja i en l’altre, que li fa falta el suc de la taronja.

Cada component de la parella nomes llegeix el full que li a tocat, la taronja se situa al mig, mitjançant la mímica han de decidir com ho fan per sobreviure. S’haurien d’entendre de tal manera que el que necessita la pell li faci saber a l’altre i al inrevés, per tal de sobreviure les dues persones.

La solució seria esprémer la taronja per tal d’extreure’n el suc per aquella persona que el necessita, i així la pell se la quedaria l’altre.

Valoració: La dinàmica era divertida, i compleix l’objectiu. El problema es que al començar no sabíem ben bé com anava...

Ningú de la classe ha aconseguit tribar la solució; o la taronja se la quedava només un, o morien els dos. Aquest resultat ha estat bo per després fer la valoració grupal: en moments de conflictes tires endavant amb el que tu penses, sense escoltar a l’altre, sent així, una mica egoista.

La dinàmica m’ha agradat per el seu significat, és a dir, per la valoració que hem extret, perquè el “joc” en sí no tenia massa complicació...

Fase de resolució de conflictes

Títol: La presó

Objectiu: solucionar conflictes,treballar cooperativament en equip, confiar en els companys, organitzar la feina, escoltar als companys...

Destinatari:grup 1r ISO

Temps: 1h. Aprox.

Recursos: fil o llana, arbres o algun suport per enredar els fils per tal de que s’aguantin.

Descripció: Primerament s’haurà de preparar la dinàmica: s’agafa el fil i es lliga a un arbre (o a qualsevol altre suport) a partir d’aquí es va enredant el fil de tal manera que es deixin forats (petits grans, alts, baixos), finalment s’enganxa a l’altre arbre o suport. El resultat és una teranyina vertical.

Tracta de explicar que és una presó i tots estan a un costat d’aquesta. Les normes són les següents: per salvar-se s’ha de passar per un forat; no es poden repetir forats; si una persona toca el fil, l’alarma sona i tots els que estaven fora de la presó tornen a entrar; s’ha de salvar tot el grup per aconseguir sortir.

A partir d’aquí s’haurà de pensar idees i buscar estratègies per sortir de la presó, tenint en compte en tot moment les premisses establertes (aixecar a un company per passar-lo a l’altre banda, rodolar pel terra per passar pel forat, pujar a l’arbre i fer un salt...)

La solució al “problema” seria: primer passen 2 o 3 persones altres i fortes quedant-se a la presó igualment 2 o 3 persones fortes per tal de que si s’ha d’aixecar a algun membre del grup hi hagi suport per les dues bandes. Les persones més altes i grans seran les que passaran ultimes per forats grans situats al terra ja que, no tindran suport dels empresonats, tan sols dels alliberats. Aquesta seria una bona estratègia, a partir d’aquí se’n haurien d’inventar i idear més.

Valoració: Ha estat una dinàmica molt complexa en relació als objectius que acull: resolució de conflictes, comunicació, organització, participació, cohesió de grup, confiança... i m’ha agradat molt.

Entre tots hem aconseguit l’objectiu, posant en pràctica tot allò que anteriorment ja he citat. En aquesta dinàmica hem pogut veure la cohesió de grup, que és una de les coses que més m’ha agradat: units per solucionar un problema, finalment aconseguint la victòria.

Val a dir, que hi ha hagut gent que s’ha mantingut al marge, mostrant una actitud de passotisme pur (concretament una persona) la qual cosa, no venia de nou, ja que aquesta, en realitat en el grup classe sempre es posiciona així. Hi ha hagut certa gent que a pres la iniciativa (ja havien jugat i sabien de què anava). Molta gent aportava idees, però no totes s’escoltaven, aquesta és una debilitat o defecte que té el nostre grup. Companys i companyes que no confiaven al 100% amb els altres i que per aquest motiu han estat insegurs i han experimentat por a l’hora de passar d’una banda a l’altre.

Aquesta dinàmica amb els pros i els contres que s’han anat veient ha mostrat en tot moment la realitat del dia a dia a classe... això és important veure-ho per modificar-ho i així poder-nos beneficiar tots.

A més a més, hem pogut concloure i valorar, entre moltes coses, que hi ha problemes que una persona sola no pot resoldre si no és amb ajuda d’una segona, tercera o, en general, d’un grup; que l’aspecte físic mai és un impediment ( si ets petit, t’ajuden a aixecar-te; si ets gran col·labores amb els altres...); que la confiança en un mateix i amb els altres és imprescindible per solucionar i tirar endavant; la por, en canvi, impedeix o obstaculitza la marxa; treballant amb gent que et sents agust on hi ha somriures, tonteries i, en definitiva, bon rotllo, es treballa molt més bé; és imprescindible respectar el torn de paraula i escoltar propostes perquè així es poden observar diferents punts de vista, diferents solucions ja siguin millors o pitjors.

La dinàmica m’ha agradat molt per tot el que ja he comentat. Compleix l’objectiu i amés et fa pensar i raonar... et fa anar més enllà del joc i del objectiu establert. Una bona dinàmica, des del meu punt de vista, per acabar el curs.

Altres dinàmiques

Dinàmiques que no he sabut classificar:

  • De risoteràpia: es veu la confiança, el bon rotllo, bones vibracions, la cohesió de grup...

  • De relaxació: on hi ha confiança, cohesió de grup, confiança...

  • De grups a l’atzar: que es fan per tal d’aconseguir grups de forma espontània amb la finalitat d’utilitzar-los per fer alguna altre activitat o dinàmica.

Fase de confiança

Títol: Risoteràpia

Objectiu: enfortir la confiança amb el grup i amb un mateix, treballar aspectes físics i psíquics, relaxar als companys i a un mateix.

Destinatari: grup 1r ISO

Temps: 1h i 30 min. aprox.

Recursos: fulls, bolígrafs, espai obert preferiblement.

Descripció: hem fet diverses activitats:

-Primerament ens hem alliberat una mica de tensions, posant-nos còmodes: sense sabates, al terra per fer un ambient més pròxim, hem provocat badalls per relaxar-nos, estiraments...

-Seguidament, en un paper, hem hagut d’escriure alguna cosa graciosa per nosaltres: una acció, ball, acudit, frase... l’hem doblegat i ho hem barrejat. Després els paperets els hem repartit amb la condició de no obrir-lo ni mirar-lo fins a un moment determinat. Aleshores sortia una persona al mig d la rotllana, obria el paper, i havia de dir o fer el que posava, a continuació l’autor/a del paper sortia a la rotllana junt amb el que li havia tocat el paperet i havien de fer junts/es el que posava... i així consecutivament fins que tots els components del grup sortissin al mig d la rotllana.

-Per últim, en un paperet, també, hem hagut d’escriure un adjectiu que pensem que defineix al nostre grup classe. Després s’ha canviat la idea del objectiu de classe: tractava de dir en primera persona el que havíem escrit al paperet, la resta de la classe al escoltar-ho tenia que dir: “es verdaaaaaaaaad!”

Ex: sóc única. Classe: es verdaaaaaaaaaad!

Valoració:la veritat és que no m’he sentit massa còmode al fer lo dels papers, sortir al mig i dir o fer el que posava perquè em feia molta vergonya... m’he posat tensa i molt nerviosa però la Marta m’ha ajudat i entre les dues he fet el que es tenia que fer, al cap i a la fi tampoc era per tant... m’ho he passat molt bé en general, sobretot quan sortien els companys a fer o dir alguna tonteria.

I es que, de veritat que em reia del que feien... i això que jo no sóc persona de riure fàcil, em costa molt que alguna cosa em faci gràcia.

Respecte a lo del adjectiu del grup en primera persona em va agradar molt.

Títol: la dutxa sense aigua

Objectiu: relaxar als companys/es i a tu mateix.

Destinatari: grup 1r ISO

Temps: 1 h. Aprox.

Recursos: -

Descripció: En grups de 5 o 6 persones, com a molt, es fa una rotllana, seguidament una persona es posa al mig i tanca els ulls, els del seu voltant li hauran de fer una dutxa sense aigua per relaxar-lo: primer l’aigua amb els dits fent petits i suaus tocs per tot el cos per aconseguir la sensació de l’aigua, després s’ensabona amb la mà sencera fent fregues suaus en forma de rodona, seguidament es torna a posar aigua, a continuació es seca el cos del company amb les mans planes fent petites pressions a tot el cos com si es tractés d’una petita tovallola, per últim se li haurà de posar el barnús agafant-se tots els del grup (els que li fan la dutxa al de dintre) i acostant-se a ell fent-li una gran abraçada. Es van fent els mateixos procediments amb totes les persones del grup.

Preferiblement s’hauria de fer en un espai obert.

Valoració: quan m’ha tocat, he estat molt nerviosa i tensa... no gaudia de al dutxa relaxant a més a més tenia pessigolles... quan al cap d’una estoneta m’he relaxat m’ha agradat molt, és una sensació molt agradable, tranquil·litza i anima. El que més m’ha agradat ha estat l’abraçada final on m’he sentit estimada.

Amb tot això, penso que l’hauríem d’haver fet a l’aire lliure on hi hagués una mica de brisa perquè hauria sigut encara més relaxant...

I afegir que, en el meu grup hi havia una persona, concretament, que no gaudia gens, penso que ho passava malament, estava tens i no li agradava... potser tenia vergonya... no ho sé...

Títol:grups a l’atzar

Objectiu: apropar i relacionar-se directament, trencant el gel.

Destinatari: + de 10 persones, > 5 anys.

Temps: mínim 10 min.

Recursos: música i espai obert o ampli.

Descripció: es tracta de córrer amb música, quan la música es para el professor o monitor ha de dir un número i a partir d’aquest fer grups a l’atzar de la manera més ràpida possible.

Valoració: compleix l’objectiu. És una dinàmica pràctica per apropar-te a la gent d’una manera més directa. Penso que és divertida i original.

Valoració

En general el crèdit de dinàmiques de grup m’ha agradat molt. Per mi això era una cosa nova i no sabia ben bé com funcionava ni què faríem quan vam començar, em va semblar un crèdit molt interessant i alhora divertit.

Les dinàmiques trobo que són una forma lúdica de treballar diferents i molt diversos aspectes: presentació, coneixement, afirmació, confiança, comunicació, cooperació, resolució de conflictes... penso que tenen moltes funcions en relació als objectius i alhora en relació al treball en diferents col·lectius.

Els objectius de cada dinàmica, majoritàriament es compleixen al 100% com ja he dit anteriorment, però a més dels objectius marcats per cada dinàmica penso que en el moment de la realització d’aquesta, en funció del grup, de si es porta a terme correctament i de les ganes i la motivació, es treballen moltes altres coses ja siguin aspectes morals, ètics, socials... que podrien convertir-se en objectiu depenent del què es volgués treballar, amb això vull dir que moltes de les dinàmiques són plurifacètiques perquè, com ja he dit, la pots enfocar d’una altre manera fent que es treballi un objectiu específic segons els interessos del dinamitzador.

En el moment que he relacionat les dinàmiques amb el treball i amb els col·lectius volia dir que aquestes són una molt bona forma de treballar diferents aspectes que al llarg de la nostre vida professional podrem aplicar amb diferents fins remarcant que aquestes “classes teòriques lúdiques” poden utilitzar-se en molts dels col·lectius que, com a tècnics superiors d’integració social, tocarem i treballarem per potenciar, modificar o iniciar conductes o ètiques.

Ara ja, des d’una basant més personal voldria dir algunes coses respecte al crèdit. Per començar, repetint i remarcant que m’han agradat molt, dir que han fet que el curs fos més entretingut i divertit, treient-li la part més pesada, per així dir-ho...

Afegir que les dinàmiques de grup m’han ensenyat moltes coses: a confiar amb els altres, a formar un equip, a no jutjar sense conèixer i per tant, a eliminar prejudicis, a divertir-me, a animar, a pujar la meva autoestima, a pujar-la als demès, a adonar-me de que no tot és el que es veu, sinó que rere de cada “cosa” hi ha alguna cosa més... a fer d’una tonteria una cosa especial... i infinitament moltes coses més.

Per últim, dins el crèdit de dinàmiques de grup i dins el grup classe m’agradaria comentar que m’he sentit molt agust i còmode. És més, penso que aquest primer any m’ha canviat la vida... el tenir una classe unida, el ser un grup amb els mateixos objectius, el compartir mil i una coses, el tenir professores que d’alguna manera o altre t’entenen i t’ajuden en la mesura d lo possible, el fer les pràctiques al lloc on sóc...

I, totes aquestes coses i moltes més m’han canviat la vida en el sentit de que m’han ajudat a ser més oberta i extrovertida, a perdre la vergonya i la por, a donar-me confiança i per tant seguretat tot fent desaparèixer poc a poc la meva inseguretat, m’han regalat una autoestima saludable que em mancava de certa manera, a confiar més amb la gent, a veure que hi ha bones persones que, per molt que tu a les seves vides hi passis de forma passatgera i fugaç, en el moment t’estimen i et recolzen en el que faci falta...

M’agradaria afegir que, aquest crèdit m’ha recordat a la meva infància, quan anava a l’esplai... perquè aleshores fèiem jocs molt semblants als que fem a classe de C-10. Això m’ha transmès molts sentiments positius perquè tinc un molt bon record d’aquells temps...

Bé, deixo ja les reflexions personals i de certa manera “cursis” i afegeixo alguna crítica constructiva que sempre són bones. Penso que s’hauria de fer un bloc o apartat on hi hagués dinàmiques específiques per diferents col·lectius: discapacitats, drogoadictes, alcohòlics, dones maltractades.... que fins a cert punt ja ho hem fet, perquè companys de classe han realitzat una dinàmica relacionada amb algun d’aquests col·lectius i perquè hi ha moltes dinàmiques, com ja he dit, que són plurifacètiques, i tant les pots aplicar a dones maltractades com a noies que pateixen un trastorn de conducta alimentària... però això, m’hagués agradat una especificació, encara que fos una petita pinzellada cap a diferents col·lectius per fer-nos més a la idea de cóm aplicar-les en el moment estiguem treballant.

Per acabar apuntar que, les valoracions i reflexions finals de cada dinàmica, són les que li donen sentit a aquesta perquè n’extreus una conclusió i, de certa manera, un aprenentatge.

1 CASCON, P. I MARTIN BERISTAIN, C. La alternativa del juego.

Seminari d’Educació per a la Pau, 1989