Dilema moral

Lawrence Kohlberg # Psicologia. Nivells i stadis. Escoles. Entrevistas. Fases

  • Enviado por: Patri
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad

Introducció

Partint de la teoria de Kolhberg que hem donat durant aquest quatrimestre a l'assignatura “Intervenció educativa a educació primària I” hem proposat un dilema.

Aquest dilema s'adapta perfectament a qualsevol escola, ja que parteix d'una hipòtesis que acostuma a passar a les escoles entre els alumnes. Per això hem cregut convenient anar a la porta de diferents escoles d'una població i plantejar unes preguntes sobre el dilema a sis persones de diferents edats.

Quan ja havíem obtingut els resultats a les preguntes ens hem reunit i partint de les respostes hem intentat situar a cada persona dins d'un nivell i d'un estadi dels quals parla Kolhberg.

Lawrence Kolhberg

Biografia

Lawrence Kohlberg (1927-1987) era un psicòleg nord-americà que, després completar els seus estudis secundaris, es va allistar a la marina mercantil amb la qual va viatjar per tot el mon. En aquest període, durant la segona guerra mundial, va col·laborar a transportar jueus des de Europa fins Palestina. Posteriorment va tornar als Estats Units i va estudiar a Chicago, va obtenir el títol de “Bachelor of Arts” i el doctorat en filosofia.

En 1958 defensava la seva tesis doctoral en la qual es ressenya la reflexió que posteriorment realitzarà sobre el desenvolupament del judici moral. Una vegada doctorat, va començar la seva docència en Chicago, després a Yale i va tornar a Chicago fins 1968. En aquell any es va incorporar a la “Escuela Universitaria de Educación de la Universidad de Harvard”, on va estar fins 1987. A aquesta universitat va desenvolupar la part més important de la seva reflexió sobre el desenvolupament moral. Per la seva investigació, part de les apor­tacions de Piaget a l'estudio de la moral per part de la psicologia. El seu treball es va continuar al “Centro para el Desarrollo y la Educación Moral” fundat per ell a Harvard.

L'estudi de la moral

Kolhberg diu que hi ha tres nivells:

1.- Nivell Preconvencional

2.- Nivell Convencional

3.- Nivell Postconvencional

Dins de cada nivell trobem dos estadis, és a dir, hi ha sis estadis:

Estadi I: 5-8 anys, les conseqüències del fet determinen la bondat o no dels altres. Qui no es comporta com esta indicat ha de tenir un càstig.

En aquesta etapa l ajusticia es fa per estricta igualtat.

Estadi II: 8-14 anys, es tracta de satisfer les pròpies necessitats, i el propi benefici.

Estadi III: adolescència. El comportament moral adequat és aquell que els altres duien que esta bé. Els interessos de la persona estan per damunt del altres.

Apareix el concepte d'equitat.

Estadi IV: Tota la vida, o durant l'adolescència. L'autoritat és la norma, però la autoritat és la societat. Sistema de creences fix.

Estadi IV (1/2): no resol els dilemes morals. Relativisme.

Estadi V: final de l'adolescència. Importància dels drets humans i de l'autorespecte. En les relacions entre persones entren l'acord i el lliure contracte.

Estadi VI: final dels 20 anys. Actuació segons la pròpia consciència i segons una principis ètics i universals triats lliurement. Perfecte domini del pensament formal.

Fases en el tractament d'un dilema moral

  • Enfrontar-se al dilema

  • -Presentació del dilema

    -Garantir la comprensió del dilema

  • Adoptar una postura temptativa

  • -Presa de postura individual

    -Argumentacions

  • Discussions en grups reduïts

  • -Expressió de la pròpia opinió i escoltar als altres

    -Produir i examinar raons que justifiquin les diferents postures.

    -Recerca de solucions o alternatives al dilema

  • Debat general

  • -Posta en comú

    -Calcular les conseqüències de cada opció

    -Transferència a situacions quotidianes

  • Presa de postures individuals

  • -Reflectir per escrit els propis arguments.

    Dilema moral

    Al pati d'un col·legi hi ha una baralla entre 2 nens i un és el teu amic. Un d'ells és el més fort de la classe i l'altre el més dèbil. La baralla ha sorgit perquè un li a tret un bolígraf a l'altre, i un ha sortit perdent.

    Preguntes:

    • Ajudaries al teu amic si fos el que ha sortit perdent? Perquè?

    • I si el teu amic és el més fort?

    • Buscaries ajuda amb altres amics. Perquè?

    • S'ho diries a algun professor? Aniries en el moment o esperaries a que acabés la baralla?

    • Si anessis al professor en el moment, intentaries fer-lo sense que et veiés ningú?

    Respostes

    Entrevista nº 1

    Nen/a: Patrícia

    Edat: 4 anys

    Curs: P-4

    Escola: Salesianos (Sabadell)

    Tipus d'escola: Privada, concertada i religiosa

    Nº de germans: Un de 11 anys

    Categoria socioeconómica: Família de classe mitja amb el pare funcionari i la mare professió liberal.

    Respostes:

    • Ajudaries al teu amic si fos el que ha sortit perdent? Perquè?

    No perquè no tinc ganes.

    • I si el teu amic és el més fort?

    No tinc ganes!

    • Buscaries ajuda amb altres amics. Perquè?

    Sí i ja està.

    • S'ho diries a algun professor? Aniries en el moment o esperaries a que acabés la baralla?

    Si. No ho sé.

    • Si anessis al professor en el moment, intentaries fer-lo sense que et veiés ningú?

    Si hem veuen els altres nens no, perquè s'ho dirien al nen.

    Entrevista nº 2

    Nen/a: Sergi

    Edat: 10 anys

    Curs: 5º de primària

    Escola: CEIP Torreguilar (Sabadell)

    Tipus d'escola: Pública

    Nº de germans: Un major, de 13 anys.

    Categoria socioeconòmica: Família treballadora, els pares treballen però compte aliena.

    Respostes:

    • Ajudaries al teu amic si fos el que ha sortit perdent? Perquè?

    Si perquè és el meu amic i em cau bé

    • I si el teu amic és el més fort?

    Si no li fa falta no. Però si a l'altre li ajuden els seus amics si.

    • Buscaries ajuda amb altres amics. Perquè?

    Si perquè l'altre és més fort. No, perquè pot pegar-li als altres amics.

    • S'ho diries a algun professor? Aniries en el moment o esperaries a que acabés la baralla?

    Si el meu amic està perdent si, i aniria en el mateix moment. Si fos el més fort, no.

    • Si anessis al professor en el moment, intentaries fer-lo sense que et veiés ningú?

    Hem donaria igual, perquè si s'ho digués al professor aquest nen no hem podria pegar davant d'ells, encara que hem dona por que hem pegui desprès.

    Entrevista nº 3

    Nen/a: Jordi

    Edat: 11 anys

    Curs: 6º de primària.

    Escola: Salisianos (Sabadell)

    Tipus d'escola: Privada, concertada i religiosa

    Nº de germans: Fill únic.

    Categoria socioeconòmica: Família de classe mitja, els dos pares tenen treball liberal

    Respostes:

    • Ajudaries al teu amic si fos el que ha sortit perdent? Perquè?

    Sí, perquè és el meu millor amic i l'altre seria com una mica “chulo”. Encara que l'altre sigui el més fort jo no vull que peguin al meu millor amic.

    • I si el teu amic és el més fort?

    Sí, perquè això no té res a veure. El que passa és que si el meu amic és el més fort no li ajudaria tant perquè no li faria falta.

    • Buscaries ajuda amb altres amics. Perquè?

    No, perquè ells no tenen res a veure.

    • S'ho diries a algun professor? Aniries en el moment o esperaries a que acabés la baralla?

    Sí, quan acabés la baralla si el meu amic és el que perd. Si el meu amic fos el més fort també aniria desprès.

    ( A la pregunta: si el teu amic és el més fort, li diries tota la veritat al professor? Va respondre: ¡Home!, si es l'altre el que li ha tret el bolígraf , sí.)

    • Si anessis al professor en el moment, intentaries fer-lo sense que et veiés ningú?

    Sí, que hem vegi el més fort perquè sàpiga que s'ho estic dient. Si el més fort és el meu amic, tant hem dona...

    Entrevista nº 4

    Nen/a: Xavi

    Edat: 13 anys

    Curs: 2º d' ESO

    Escola: Centre d'estudis Serra (Sabadell)

    Tipus d'escola: Privada, concertada i laica.

    Nº de germans: Un petit de 7 anys

    Categoria socioeconòmica: Família treballadora. El pare treballa per compte aliena, la mare és mestressa de casa

    Respostes:

    • Ajudaries al teu amic si fos el que ha sortit perdent? Perquè?

    Sí, perquè si un amic està en problemes s'ha d'ajudar-li. Més que ajudar-li intentaria separar-los.

    • I si el teu amic és el més fort?

    Li diria que deixes de barallar-se

    ( A la pregunta: però, els separaries? La resposta és: mmm(dudant) sí.

    • Buscaries ajuda amb altres amics. Perquè?

    Si l'altre és més fort? Sí, perquè és molt fort i així entre tots podríem separar-los.

    • S'ho diries a algun professor? Aniries en el moment o esperaries a que acabés la baralla?

    Sí, però ja s'adonarien ells. S'ho diria en el moment de la baralla perquè sinó desprès el mal ja estaria fet.

    Si el meu amic fos el més fort no caldria perquè els professors es donarien compte.

    • Si anessis al professor en el moment, intentaries fer-lo sense que et veiés ningú? No m'importaria perquè crec que l'incumbeix a tota la classe, podria repercutir a tots.

    Entrevista nº 5

    Nen/a: Esther

    Edat: 14 anys

    Curs: 3º d' E.S.O

    Escola: Acadèmia Ramar (Sabadell)

    Tipus d'escola: Privada, concertada i laica. La primària la va fer en una escola pública.

    Nº de germans: Germana major de 23 anys

    Categoria socioeconòmica: El seu pare té una mitjana empresa amb més de 20 treballadors, la seva mare es mestressa de casa.

    Respostes:

    • Ajudaries al teu amic si fos el que ha sortit perdent? Perquè?

    Depèn, perquè si s'ha ficat ella (amiga) en la baralla que es busqui la vida, però si ha sigut l'altre la que ha començat, si que l'ajudaria.

    • I si el teu amic és el més fort?

    El mateix

    • Buscaries ajuda amb altres amics. Perquè?

    No, perquè com no és el meu problema no m'interessa.

    • S'ho diries a algun professor? Aniries en el moment o esperaries a que acabés la baralla?

    No, només aniria si la meva amiga fos la més dèbil i sortís mal parada. I si hagués d'anar aniria desprès de la baralla.

    • Si anessis al professor en el moment, intentaries fer-lo sense que et veiés ningú?

    Hem donaria igual si els altres hem veiessin perquè finalment s'assabentarien igualment. Si és amiga meva és el meu problema no el dels altres.

    Entrevista nº 6

    Adult/a: Montse

    Edat: 39 anys

    Curs: Va estudiar fins a 8º d' EGB

    Escola: C.N. Espronceda (Sabadell)

    Nº de germans: 3 germans majors, tots homes ( 51,53 i 56 anys)

    Categoria socioeconòmica: Família de classe treballadora. Status social mig/alt , gràcies al seu treball liberal. S'ha fet a sí mateixa.

    Respostes:

    • Ajudaries al teu amic si fos el que ha sortit perdent? Perquè?

    Sí, perquè si som dos persones li podríem fer mal. Ho faria amb picardia: aniria per darrera...etc.

    • I si el teu amic és el més fort?

    Home, primer miraria i si no li fes falta no faria res.

    • Buscaries ajuda amb altres amics. Perquè?

    Sí, si l'altre fos molt fort i molt agressiu.

    • S'ho diries a algun professor? Aniries en el moment o esperaries a que acabés la baralla?

    Sí, si estigués a prop (el professor) en el mateix moment, però sinó s'ho diria després. En el cas de que fos el meu amic el més fort....(dudant) possiblement no s'ho diria.

    • Si anessis al professor en el moment, intentaries fer-lo sense que et veiés ningú?

    Hem donaria igual perquè és un problema escolar, però a tot això...qui li treu el bolígraf a qui?

    ( A la pregunta: això és important? La resposta va ser: Si el meu amic fos el lladre no hem ficaria en el problema.)

    Nivells i estadis en els que es troben cadascun dels entrevistats

    A l'entrevista nº1 trobem una nena de 4 anys que no tenia moltes ganes de respondre a les preguntes o pot ser no volia ficar-se en el paper del qual es tractava en el dilema. A mesura de que continuava l'entrevista ja anava raonant una mica més i finalment a la resposta on fiquem la figura del professor ja raona més però pensant en si mateixa i no en els altres.

    Pel que fa als nivells i els estadis dels que fa referència Kohlberg correspondria al nivell Preconvencional on el nen/a actua segons , els seus interessos, per satisfer les seves pròpies necessitats i pels seus beneficis. A més es nota que té molt clar que s'han de complir les normes, i que qui no les compleix ha de tenir un càstig.

    Exactament es troba entre l'estadi I i el II, ja que té en compte que no es pot fer mal a les coses ni a les persones, però també reconeix que vol l'autoritat , però només actua segons els seus propis interessos.

    La segona entrevista és feta a un nen de 10 anys. Amb les respostes que dóna es veu clarament que faria tot el que li convingui depenent de si el seu amic perd o guanya. Segons els estadis i els nivells de Kohlberg es trobaria a l'estadi II, dins del nivell Preconvencional ja que es veu clarament que el nen tracta de satisfer les seves pròpies necessitats. Reconeix el que vol l'autoritat i els altres individus, però només actua segons els seus interessos.

    Ell diu que si ajudar al seu amic si és el més dèbil esta bé, llavors li convé.

    Però no diu el mateix quan l'amic és el més dèbil.

    No és capaç de posar-se en el lloc de l'altre nen, suposant que no és el seu amic i que és el més dèbil.

    La 3º entrevista tenim a un nen d' 11 anys que es trobaria segons Kohlberg al estadi III dins del nivell Convencional. El nen sap plantejar hipòtesis. En aquest estadi les persones consideren que el comportament moral adequat és aquell que els altres diuen que està bé. És capaç de tenir un pensament formal, de relacionar-se amb els altres i els seus interessos estan per damunt dels altres. Apareixen les intencions i els motius. Un acte és correcte a mida que la intenció és correcta.

    També podem comprovar que comença a aparèixer el concepte d'equitat ( el més feble és el que ha de tenir ajuda).

    El nen sap que el comportament moral és aquell que consideren els altres que està bé, per això diu que li dóna igual que el vegin dient-li al professor, per que sap que el correcte és dir-li.

    L'entrevista 4 li hem fet a un nen de 13 anys que és diu Xavi. Per ara és l'entrevistat que més bé ha raonat. Ja que no té en compte si el seu amic és el més fort o el més dèbil, simplement fa el que creu que és correcte.

    Crec que partint de la teoria de Kolhberg es troba al nivell Convencional, on s'utilitza al grup com a fixador de normes, i s'entén l'obediència a l ajusticia perquè la llei i la norma ve del grup.

    Concretament creiem que pertany a l'estadi IV, ja que dins d'aquest estadi l'autoritat torna a ser la norma, però la força d'aquesta autoritat és la societat; i dins de la seva resposta trobem que té molt en compte el grup-classe.

    A més demostra que té una ideologia clara i un sistema de creences fix.

    La nena de l'entrevista nº 5 té 14 anys. Durant l'entrevista amb aquesta nena hi ha hagut una mica de contradiccions, i creiem que esta situada dins de dos estadis, a l'estadi II i al III.

    A l'estadi II perquè reconeix el que vol l'autoritat i els individus, però actua segons els seus interessos. Per exemple quan diu que la baralla no és el seu problema i no buscaria ajuda dels amics, o quan diu que li diria al mestre si la seva amiga fos la més dèbil.

    Però a la vegada es troba a l'estadi III, ja que comença a tenir un pensament format, és capaç de relacionar-se amb els altres, però els seus interessos estan per damunt dels altres.

    També apareix el concepte d'equitat, pensa que si la seva amiga és la més feble buscaria ajuda.

    Durant l'entrevista nº6 a una dona de 39 anys ens hem trobat que al principi estaria a un dels estadis més baixos, podria ser l'estadi II, ja que busca satisfer les pròpies necessitats, i parteix de la llei: “si tu hem fas això jo et faig això”. Reconeix el que vol l'autoritat (que en aquest cas és no barallar-se), però actua segons els seus interessos. Si el seu amic és el més dèbil l'ajuda però si és el més fort no. A més diu que li diria al mestre si estigues a prop, si no s'esperaria a després. Això pot indicar que no té molt a dir sobre la baralla, que no l'interessa gaire.

    Finalment la podem situar a l'estadi V del nivell Postconvencional, ja que té en compte qui ha tret el bolígraf a qui, i partint d'això pensa que si el seu amic és el lladre no es ficaria en el problema. En això es basa en l'autorespecte, l'acord i el lliure contracte entre persones.

    És a dir s'actua per pròpia convicció, el comportament ha de ser èticament correcte.

    Conclusió

    Una vegada realitzat el treball amb tots els passos corresponents, hem fet una posada en comú per treure les següents conclusions:

    Són molt interessants tots els estudis i treballs sobre la moral que va realitzar Kolhberg durant la seva vida.

    Trobar un dilema és molt senzill, ja que qualsevol conflicte que es pugui donar a l'escola és fàcil d'entendre per persones de diferents edats. Però el que és difícil és trobar l'estadi en el qual es troben les persones.

    En un principi sembla molt fàcil diferenciar entre un estadi i un altre, ja que no parteixes d'unes preguntes. Però quan et poses davant d'una resposta donada per una persona és molt difícil trobar l'únic estadi en el qual es troba. Normalment trobes que la mateixa persona té característiques de diferents estadis.

    Amb les enquestes realitzades aquests dies hem arribat a la conclusió que els nivells de Kohlberg no només van en funció de l'edat sinó que també depenen molt de l'educació rebuda de les persones, ja que no tots pensem igual i cadascú tenim motius diferents per actuar d'una manera o d'una altra davant d'un dilema.

    Sí, podem ajudar a un nen a l'escola a saber valorar les coses i raonar adequadament per tal de que visqui una bona socialització, però aquesta tasca no depèn només de l'escola ja que el nen aprèn moltes coses tant en el seu entorn familiar, com al carrer o amb amics.

    Respecte al dilema plantejat també ens hem fixat que el fet de que sigui l'amic el més fort o el més dèbil condiciona molt, de la mateixa manera el saber qui ha sigut dels dos personatges que plantegem el que li ha tret el bolígraf a l'altre.

    Bibliografia

    • Dossier d'Intervenció educativa a educació primària.

    • Dues pàgines d'internet per consultar.