Didàctica

Pedagogia. Principis i metodes didàctics. Individualització. Socialització. Creativitat. Estratègies d'aprenentatge

  • Enviado por: Zannuska
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 20 páginas
publicidad
publicidad

PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA

  • consideracions generals

  • els vuit principis didàctics

  • estratègies didàctiques

  • estratègies d'ensenyament

  • saber (per treballar els coneixements)

  • saber fer (procediments...)

  • ser (actituds, valors i normes)

  • estratègies d'aprenentatge

  • com es reté la informació

  • com s'evoca la informació

  • com s'organitza la informació

  • 1. CONSIDERACIONS GENERALS

    DIDÀCTICA: Disciplina que col·labora en l'aprofitament al màxim de l'entorn

    Si els estímuls vénen de fora: FORMACIÓ

    Si els estímuls vénen de dins: AUTOFORMACIÓ

    ENSENYAMENT Estímul que convenientment organitzat contribueix al desenvo-

    FORMACIÓ lupament de la persona en alguna de les seves potencialitats.

    ENSENYAR: implica la presència d'un docent amb un estil i una manera de fer i ser

    APRENDRE: implica la presència d'un aprenent. Entre el docent i l'aprenent sempre hi ha un intercanvi

    MÈTODES DIDÀCTICS: és una forma d'ordenar l'activitat docent per tal d'aconseguir els objectius planificats

    ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES: actuació seqüenciada potencialment conscient del professional en educació guiada per un o més principis de la didàctica i encaminada cap a l'optimització del procés E-A.

    El PROCÉS EDUCATIU implica:

    • un àmbit contextual

    • un àmbit didàctic

    • un àmbit profession al INTENCIONS + ACTUACIÓ

    • un àmbit teòric

    El PROCÉS DE FORMACIÓ implica:

    CONTINGUT ALUMNE

    INTERPRETACIÓ COMUNICACIÓ

    PROFESSORAT


    PRINCIPI DE LA COMUNICACIÓ

    INTRODUCCIÓ

    - l'objectiu és transmetre informació

    - es requereix voluntat, interès...

    - s'ha de persuadir, divertir...

    FUNCIONS DE LA COMUNICACIÓ

    - reprentativa: transmetre informació

    - expressiva: expressió de les coses

    - connativa: afectar a la conducta del receptor

    - fàctica: mantenir un contacte: E-A

    - metal·lingüística: treballar més el llenguatge

    - estètica: crear la lletra

    ELEMENTS QUE HI INTERVENEN

    - qui ho diu (origen de la comunicació

    - què es diu i com es diu: naturalesa de la comunicació

    - a qui ho diu: característiques dels oients

    CARACTERÍSTIQUES I INCONVENIENTS DE LA COMUNICACIÓ

    - ambientals: és important conèixer el context on es dóna la comunicació perquè afecta a la interpretació. So, llum, temperatura, disseny dels mobles de l'aula, ...

    - emocionals: és la situació personal de cada u: motivació, interès, ...

    - sociològiques: treballar en grup, en equip, en parelles, individualment,. ...

    - físiques: és el predomini d'un sentit, els horaris, per exemple, afecten als estats físics...

    - fisiològiques: cal tenir en compte les característiques físiques i fisiològiques, com la capacitat intel·lectual, ...

    ETAPES QUE HI INTERVENEN

    - possessió de la idea

    - ordenació del saber

    - elecció dels signes

    - manifestació dels signes

    - assimilació del contingut de la comunicació

    ELS NIVELLS DE LA COMUNICACIÓ

    - interpersonal

    - intrapersonal

    2. ELS VUIT PRINCIPIS DIDÀCTICS

    PRINCIPI D'ACTIVITAT

    INTRODUCCIÓ

    - al 1921 es va formar l'escola nova

    - el seu fonament va ser la filosofia (ROUSSEAU: només s'aprèn allò que es fa)

    DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS

    - activitats de la preparació: motivació, planejar uns objectius, de quina manera es porten a terme els objectius, partir del nivell que té l'alumne

    - activitats de desenvolupament: vivenciar al màxim les activitats

    - activitats d'acabat: sintetització per part de l'alumne de l'activitat feta. Veure si s'ha assolit tot el coneixement

    CARACTERÍSTIQUES

    - condicions perquè un ensenyament sigui actiu:

    • esforç personal

    • aprendre fent

    • actitud de superació

    • no comparar

    • evitar la memorització repetitiva

    • insistir en l'aplicació dels coneixements

    • cultivar el treball autònom

    - manifestacions metodològiques:

    • individualització

    • socialització

    • globalització

    ESTRATÈGIES MÉS USUALS

    - recerca

    - discussió

    - estudi de cas

    - interpretació de textos

    - observació directa

    - interrogants introductoris

    PRINCIPI D'INDIVIDUALITZACIÓ

    INTRODUCCIÓ

    - al 1921 es va formar l'escola nova

    - el seu fonament va ser la filosofia (ROUSSEAU: només s'aprèn allò que es fa)

    - els nivells que s'individualitzen són:

    • ritme de treball

    • avaluació

    • mètode i mitjans que poden oferir els docents

    AVANTATGES I INCONVENIENTS

    - permet que l'alumne segueixi el ritme

    - quan s'ha treballat sempre amb un ensenyament molt pautat és difícil poder canviar a un altre que no ho sigui

    ETAPES

    - l'alumne és el més important com a individu:

    • Maria Montessori (mètode

    individualitzat, material de fusta)

    • germanes Agazzi (mètode

    individualitzat, material reciclat)

    • A. Manjón (mètode

    individualitzat, treballs a la

    natura)

    - l'alumne és el més important però dins d'un grup:

    • a. grup homogeni:

    - Decroly: treballava les matèries a partir d'un centre d'interès

    • b. grup heterogeni:

    - Freinet

    - ensenyament programat: fitxes ordenades amb fulls de reforç o d'ampliació

    ESTRATÈGIES

    - estudi dirigit

    - treball autònom a l'aula

    - aprenentatge per descobriment

    PRINCIPI DE SOCIALITZACIÓ

    INTRODUCCIÓ

    - treball en grup i en societat

    TIPUS DE GRUPS

    - anàrquic : tot és lliure i sense cap norma o guia

    - autocràtic: es tenen clars uns objectius i unes normes

    - democràtic: l'organització del grup segueix unes bases democràtiques

    AUTORS

    - Dewey: l'escola és una microsocietat

    - Durkheim: el grup classe és l'eix de l'activitat didàctica

    ESTRATÈGIES DE TREBALL SOCIALITZAT

    - les estratègies dependran de la quantitat de persones.

    • grans grups: taula rodona, debat, converses organitzades... de vegades cal organitzar subgrups si el grup és massa gran

    • grups mitjans: és on el públic pot actuar més: seminaris, philips 66 (manera de treballar en 6 grups de 6 persones), brainingstorming, rol playing

    • grups petits: entrevista, diàleg, discussió, ...

    CARACTERÍSTIQUES

    BÀSIQUES

    - com es formen els grups

    - rol del docent

    - tenir en compte els objectius que es pretenen

    PRINCIPI DE CREATIVITAT

    INTRODUCCIÓ

    - és important saber potenciar la creativitat

    - no s'ha de valorar la creativitat a partir del producte sinó des de:

    • el producte +

    • el medi +

    • el procés +

    • la persona

    - ha d'estar tot molt lligat amb la innovació

    AUTORS

    - Galton: creativitat relacionat amb el mesurament de la intel·ligència

    - Guilford: creativitat relacionat amb la guerra

    - De la Torre:

    EL PROCÉS CREATIU

    - en funció de la persona: invenció, descobriment, avaluació a partir del producte

    - en funció dels nivells: nivell creatiu, inventiu, innovador, emergent (l'activitat del geni que aporta una cosa completament nova)

    en funció dels períodes: segons l'edat es desperta un talent creatiu. Hi ha un període crític que frena

    PRINCIPI D'INTUÏCIÓ

    INTRODUCCIÓ

    Preciació d'un fenomen basat en l'efecte que produeix

    AUTORS

    Locke

    Pastelozzi

    Comenius

    INTUÏCIÓ

    Hi ha dos tipus d'intuïció:

    • Directa: tenim la presència de l'objecte (sortides, estudis de camp, ...)

    • Indirecta: no tenim la presència de l'objecte (tècniques audiovisuals, ràdio educativa, cinema educatiu, ...)

    PRINCIPI D'OBERTURA

    INTRODUCCIÓ

    Els conceptes clau són:

    • concepte de diferència

    • concepte de normal

    • concepte de flexibilitat

    ROL DE L'EDUCADOR RESPONSABLE

    • característiques personals i professionals

    • formació i informació sobre el tema

    • experiència professional

    • relació amb els altres educadors i amb la institució

    EL TARANNÀ HISTÒRIC DE LA DIVERSITAT

    • a nivell social

    • a nivell educatiu

    • a nivell escolar

    LA TASCA REAL A NIVELL EDUCATIU

    • el suport legal i real

    • l'elaboració de la matèria específica

    • relacions personals i grupals

    ÀMBITS A TENIR EN COMPTE

    • àmbit social

    • àmbit educatiu

    • àmbit d'organització

    • àmbit econòmic

    PRINCIPI DE GLOBALITZACIÓ

    INTRODUCCIÓ

    • Intentar fer real l'aprenentatge de manera completa

    EL MÈTODE DE PROJECTES DE W. H. KILPATRICK

    - tipologia de projectes:

    • problemàtics

    • productius

    • utilitaris

    • d'aprenentatge específic

    AUTORS

    • Dewey

    • Décroly: distribució de temàtiques en funció de les necessitats de l'alumne i en funció de les necessitats del medi en que es troba.

    Etapes del desenvolupament:

    - observació

    - associació

    - expressió

    ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT

    • intenció

    • preparació i cerca

    • aplicació dels mitjans seleccionats

    • resolució del problema i valoració del treball


    LES UNIVERSITATS DE PEDAGOGIA

    A Espanya hi ha 22 universitats de pedagogia (17públiques i 5 privades) i 49 que fan psicopedagogia (40 públiques i 9 privades)

    GALÍCIA:

    Universitat de Santiago de Compostela:

    Miguel Ángel Zabarza: Didàctica i disseny curricular

    publicacions: “innovación educativa”, “padres y maestros” (revista dirigida al col·lectiu de pares)

    ASTÚRIES:

    Universitat d'Oviedo

    Mario de Miguel

    publicació: “signos”

    PAÍS BASC:

    Universitat de Deusto (Bilbao) (privada)

    Universitat del País Basc (Santiago) (pública)

    Amando Vega

    Treballen molt el tema de les drogues i la marginació

    NAVARRA:

    Universitat de Navarra (privada)

    CASTELLA I LLEÓ:

    Universitat de Salamanca (pública)

    És una de les més antigues

    J.L. Rodríguez Diéguez

    Universitat pontificia de Slamanca (privada)

    publicacions: “studia pedagógica”, “enseñanza”

    ANDALUSIA:

    Dominaven Granada, Sevilla i Màlaga fins fa poc. Temps després van començar a sortir delegacions en el resta d'Andalusia.

    Universitat de Sevilla

    Luis Miguel Villar Angulo: col·lectiu que treballa pel professorat novell i la formació d'aquest

    Publicacions: “Investigación en la escuela”, “cuestiones pedagógicas”

    Universitat de Granada:

    M. Lorenzo Delgado: treballen amb la branca organitzativa

    Publicacions: “revista de educación de la universidad de Granada”

    Universitat de Màlaga:

    Ángel I. Pérez Gómez: van propugnar molt el tema del currículum

    MÚRCIA:

    Universitat de Múrcia:

    J.M. Escudero: és un dels primers que fa llibres parlant d'estratègies. Va montar un departament d'innovació educativa

    Publicacions: “anales de pedagogía”

    CANÀRIES:

    Universitat de Canàries:

    publicacions: Currículum”

    COMUNITAT VALENCIANA:

    Universitat de València:

    José Gimeno Sacristán: és l'únic catedràtic que hi havia

    publicacions: “psicología de la educación”, “psicología y pedagogía aplicadas”

    Durant molt de temps la didàctica s'ha conegut com pedagogia aplicada

    ILLES BALEARS:

    Camups de Valldemosa

    MADRID:

    Universitat computense de Madrid (pública)

    Miguel Fernández Pérez

    Fan moltes publicacions d'interacció a l'aula

    Universitat pontificia de Comillas (privada)

    UNED (universitat d'educació a distància)

    A. Medina Rivilla

    És la central

    Té moltes publicacions

    BARCELONA:

    Va ser una sola universitat (UB) i després va sortir l'Autònoma. Aquestes són les dues que dominaven a Catalunya

    Universitat Ramon Llull

    Publicacions: “Alana” i “estris”

    Universitat de Vic:

    Cada any organitza una trobada d'alumnes de ciències de l'educació

    Publicacions: “interaula”

    UOC

    Universitat Rovira i Virgili

    Publicacions: “comunicació i educació”

    3. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

    Estratègies d'ensenyament: actuació seqüenciada potencialment conscient del professional en educació, guiada per un o més principis de la didàctica i encaminada cap a la optimització del procés E-A.

    • estratègies per adquirir i desenvolupar coneixements :

    • centrades en el formador

    • centrades en l'alumne

    • centrades en el medi

    • estratègies per adquirir i desenvolupar habilitats

    • per desenvolupar continguts ambientals

    • per desenvolupar habilitats cognitives i professionals

    • per desenvolupar activitats psicomotores

    • estratègies per adquirir i desenvolupar activitats i valors

    • personals

    • socials

    • professionals

    Estratègies d'aprenentatge

    • estratègies d'adquisició o codificació de la informació

    • d'atenció

    • de codificació elemental

    • estratègies de retenció o emmagatzement de la informació

    • d'elaboració o codificació complexa

    • d'organització o codificació complexa

    • estratègies de recuperació, evocació i utilització del a informació

    • de busca

    • de generació de respostes

    • estratègies de suport al processament de la informació

    • metacognitives

    • socio-afectives

    3.1. ESTRATÈGIES D'ENSENYAMENT

    EL SABER

    estratègies expositives:

    Cal tenir molt en compte:

    planificació: necessitats i interessos de la gent

    exposició: s'acobla al context que es té, mantenir l'atenció

    context: com mantenir l'atenció del públic

    comprovació: com s'arriba al grau de comprensió

    És important estructurar el contingut, tenir en compte els destinataris, tenir en compte el context en el que es troben, el temps de que es disposa, la distribució de l'espai, ...

    la pregunta:

    Segons Dewey la pregunta és la manera d'evocar la resposta. Diu que en la pregunta hi és TOT.

    La pregunta és un recurs que es pot utilitzar en qualsevol context.

    Els tipus són, segons la temàtica:

    coneixement: treballen el fet memorístic

    comprensió: prèviament s'ha d'haver superat una fase de coneixement

    aplicació: són preguntes de memòria i comprensió

    anàlisis: són preguntes que es van complicant

    síntesis: són preguntes a partir de la nostra experiència personal, a partir d'un coneixement previ

    avaluació: són preguntes que no exigeixen una resposta explícita. És la manera de comprovar que s'ha assimilat bé el coneixement

    estimulació: serveixen per arribar a preguntar per saber més. Ajuda a relaxar l'ambient i a assimilar millor els continguts

    organització i control de l'aula: són preguntes que afavoreixen al grau d'atenció, al cansament segons l'hora del dia o el dia de la setmana, ...

    Cal reconèixer en quin moment es fa una pregunta o una altra. Com a professional s'han de poder utilitzar totes.

    Segons la seva estructura:

    convergents: porten a una resposta més tancada

    divergents: porten a una resposta més oberta

    avaluatives

    com a educadors cal:

    • organitzar la pregunta

    • facilitar temps per respondre

    • estimular a l'alumne perquè respongui

    • variar el tipus de pregunta

    • recompensar a l'alumne per la seva resposta

    • optimitzar la resposta de l'alumne que parcialment sigui correcte

    • reconduir una resposta incorrecta

    • fer pensar a l'alumne

    • fer preguntes absurdes

    • no seleccionar sempre als mateixos alumnes

    • prestar atenció a l'alumne que respon

    • permetre a l'alumne que acabi

    • repetir la pregunta quan no s'escolta o no s'entén

    • repetir totes les respostes dels alumnes

    pensant en l'alumne:

    • provocar que pregunti

    • interessar-se per la pregunta que es formula

    • desviar la pregunta impertinent

    EL SABER SER

    Es pot parlar de 5 etapes:

    • percebre: observar. Per treballar-ho cal tenir un sèrie de concrecions

    • respondre: prendre consciència i donar un pas en l'observació

    • valorar: aprendre com valorar el que tenen els altres

    • organitzar: construir la forma de ser pròpia

    • implicar-se: compromís per part d'un mateix en defensar el valor adquirit

    D'aquestes etapes surten dos tipus de valors:

    • Individuals

    • col·lectius

    - Valors: objectius més o menys abstractes que l'individu considera vitals per ell. Estan molt influïts per la societat.

    Poden ser: - conducta ideal: creativitat, responsabilitat...

    - estat final: pau, llibertat, ...

    - Actitud: predisposició que té l'individu , mental i física, per respondre davant l'estímul

    Té components cognitius, afectius i socials

    S'adquireix de manera conscient o inconscient

    Es basa en l'experiència

    No s'observa de manera directa

    - Norma: forma de comportament d'un col·lectiu per actuar davant d'una situació concreta

    Pot ser a nivell individual o col·lectiu

    Respectar una norma fa que es vagi integrant a l'actitud de la persona

    Hi ha habilitats i destreses que no són nates. Per això cal que es vagi desenvolupant pla motricitat, primer la grossa i després la fina.

    És necessari un entrenament sistemàtic per tenir un bon rendiment. S'aconsegueix a partir d'estratègies, com per exemple les de comunicació no verbal, el joc, les activitats manuals, els tallers, ...

    L'emoció és una reacció orgànica de l'individu que mostra la seva postura davant d'un objectiu o situació. Per reduir la tensió de l'emoció cal familiaritzar-se amb el context i dominar el que s'ha de dir o fer.

    Les estratègies s'han de treballar a través del diàleg, d'escoltar, ... per tant, és fonamental, saber treballar els factors individuals, col·lectius, l'interès, l'emoció, ... Per adquirir i desenvolupar aquests valors s'ha de treballar individualment les persones i que aquestes sàpiguen fins on poden arribar. L'ensenyament personificat és més fàcil utilitzar-lo quan hi ha poques persones, però això no vol dir que s'hagi de renunciar quan hi ha un grup gran, encara que un inconvenient d'aquests tipus de grups és el temps.

    L'interès és l'afinitat cap a un individu o una cosa. Es pot tenir un interès positiu o negatiu i això fa que es transformi en una actitud.

    Quan es treballa amb grup és important utilitzar estratègies adequades al nombre de persones que es té.

    Cadascú té un rol dins del grup en el qual es troba. Viure en societat és viure en grup i, per tant, cal treballar estratègies relacionades amb la convivència del grup.

    Quan es treballa en grup és important que tots es vegin la cara.

    Una taula rodona, per exemple, és una bona proposta. Pel seu bon funcionament és bo que tots col·laborin, que hi hagi discussió, intercanvi de preguntes i opinions a partir dels tema proposat per debatre.

    Un seminari és també una bona estratègia per treballar estratègies de recerca i discussió. Tots els membres del grup són igual d'importants.

    Cal saber treballar amb recursos, material de caràcter educatiu, ... S'ha de veure de quina manera es poden treballar les estratègies depenent de les característiques del grup que es té. Sobretot és molt important trencar amb la rutina.EL SABER FER

    És important saber:

    • Aplicar l'ús d'informació a situacions diverses

    • Utilitzar continguts adequats a cada moment

    • Transferir a partir d'uns coneixements a diversos contextos

    • Autoaprendre cadascú per si mateix

    • Reflexionar quan es prioritza aquest saber

    Un procediment és un conjunt d'accions que estan encadenades i finalitzades orientades per aconseguir uns objectius en concret. Aquest, inclou quatre conceptes:

    • capacitats: equival al conjunt de disposicions genètiques que té cada persona

    • habilitats: equivalen a les potencialitats més o menys estables que té la persona i que respon al grau d'estimulació. Es transformen en conductes.

    • estratègies: planificació conscient i intencionada d'una intervenció de la qual

    es pot relacionar i recuperar els coneixements quan sigui necessari.

    • tècniques: conjunt d'accions ordenades que s'adquireixen, les quals es poden autoanalitzar i memoritzar.

    Contínuament ens proposem objectius i això requereix una sèrie de procediments. Seleccionem els continguts segons la realitat en la que ens trobem.

    3.2. ESTRATÈGIES D'APRENENTATGE

    Hi ha tres grans tipus d'estratègies d'aprenentatge:

    • estratègies per adquirir la informació:

    • a) d'atenció

    • b) de codificació elemental

    • estratègies de retenció i emmagatzement de la informació:

    • a) elaboració complexa

    • b) organització complexa

    • estratègies de recuperació i utilització de la informació:

    • a) busca

    • b) generació de respostes

    • estratègies de suport al processament de la informació:

    • a) metacognitives

    • b) sociocognitives

    estratègies per adquirir informació:

    • a) d'atenció:

    escoltar: és important per captar la informació

    subratllar: pot ser molt útil o gens depenent de si la informació que es subratlla és rellevant o no.

    prelectura: primer s'ha de llegir tot i després fer-ne una lectura per fer un esquema, subratllar, ... Serveix per saber de què va el que s'està llegint, com està organitzat, ...

    • b) de codificació elemental:

    prendre apunts: s'ha de fer amb el propi esquema de treball. No s'ha d'agafar tot el que diu el professor sinó el més important

    repetició d'una estratègia de codificació elemental: la repetició ha de ser amb el mateix contingut però de diferent manera

    recitar: és una estratègia memorística, però no passa a la memòria a llarg plaç

    estratègies de retenció i emmagatzement de la informació:

    • a) d'elaboració complexa:

    passar els apunts a net: com més proper sigui al que s'ha fet més entenedors seran

    lectura retentiva: ha de ser una lectura amb calma i aprofundint amb el que es llegeix

    - b) d'organització complexa:

    fer esquemes: s'ha de llegir a poc a poc i organitzar-ho amb les pròpies paraules

    fer resums: és una alternativa a l'esquema, perquè és més dispers. El resum estarà bé quan se sàpiga respondre totes les preguntes. Consisteix en explicar amb les pròpies paraules i reorganitzar el text.

    el repàs: repetició mental ben feta (autoexamen)

    estratègies de recuperació i utilització de la informació:

    • a) busca

    busca de codis: mapes, esquemes, sempre relacionat amb la manera que s'ha emmagatzemat . Es recupera més o menys bé depenent de com ho hagis emmagatzemat

    generació de respostes: presentar, ordenar, presentar i utilitzar

    estratègies de suport al processament de la informació:

    • a) metacognitives

    autoconeixement: què, com, quan i per què

    auoutilització: planificar (temps, espai, agenda, ...), avaluar (control per veure l'evolució) i regular (agilitat lectora, ...)

    • b) sociocognitives

    afectives i socials: és un control de l'ansietat, d'atenció, busca de suport, cooperació, competència, evitar els conflictes, ...

    3