Diccionari per a ociosos; Joan Fuster

Literatura española contemporánea. Narrativa y ensayística valenciana # Reflexions. Assaig

  • Enviado por: Borja
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

Resum.

  • Amor: Joan Fuster ens diu que l'amor es una invenció del segle XII feta per els trobadors de l'època. El defineix com una paraula sempre utilitzada per tot el mon, que mai s´ha deixat d'usar-la, però que encada època anava canviant el seu significat; en la literatura era molt bella; com per eixemple, Romeo i Julieta, però que mai han existit unes persones com ells, y que tampoc a existiu un amor com el que van viure.

  • Atzar: Ens diu que l´atzar va decidir si per exemple Cleopatra arribaria a ser qui va ser. En el cas de Cleopatra i el seu nas seductor ja no és tan risible. El que va decidir que Napoleó fos dictador va ser el mateix atzar.

  • Avarícia: Parla de l´avarícia del diner, de les ganes de conquistar-ho tot gràcies als diners, no ens ho diu per experiència perque segons ell no es considera dominat per l'ambició dels béns materials.

  • Bellesa: Defineix a aquesta paraula i critica a un doctrinari antic que deia que la bellesa per contemplar-la s´havia de fer sense desig; també ens diu que això es una idea de vell o d´impotent.

  • Bestiesa: Al dir bestiesa defineix al filòsof que només sap que dir ximpleries. Ens diu que la convivència ens obliga a perdonar i a tolerar que els demés facen coses no agradables per a nosaltres. Ens defineix també la paraula perdonar i ens diu que es superar la còlera el desafecte o la incomoditat que la ofensa ens a produït.

  • Cadira: Compara la cadira amb l´ou de Colom. Per a que siga una cadira amb les perfectes condicions no depèn dels materials sinó de la seva arquitectura. Diu que la cadira patia un retard considerable, però que no era l´unic.

  • Caracterologia: “En determinats moment de la nostra vida, tots fem cara de gàrgola”

  • Cinisme: Segons l'autor es l´antídot de la hipocresia.

  • Còmplice: És aquell qui ens ajuda a ser com som

  • Convicció: Cada convicció que deixem per més tard es un prejudici que acumulem, i ens diu que un prejudici es un vici d´origen. Que per a circular per la vida no cal tenir moltes conviccions, que basten tres o quatre.

  • Covardia: Sempre tenim excusa, per excusar la covardia. Si ens comparem uns als altres tos arribem a ser covards

  • Defecte: Paraula oposada i simetrica al excés.

  • Diners: L'autor no entén perque les persones menyspreen els diners, si consten tant de guanyar.

  • Egoisme: Segons Fuster el que no és egoista és beneit, i el que no és beneit és egoista.

  • Epitafi: Posa el seu epitafi, en ell diu que ha sigut un home con poques ganes de viure.

  • Escepticisme: Per descriure aquesta paraula descriu l´aspecte intel·lectual, els escèptics són sempre persones raonables; moral, l'escepticisme és l'únic correctiu viable de la fanatització; social, l'escèptic mai serà un assassí y un heroi; polític, no fan les revolucions ni tampoc indueixen als seus conciutadans a l'odi; tècnic, és sensible a la historia; literari, és incompatible amb la poesia, amb l'oratòria i amb la metafísica.

  • Ètica: Ens parla bàsicament de la ciència, la tècnica, i tot el relacionat amb l´home i el seu entorn.

  • Fatuïtat: Parla del luxe de la vanitat, de ser important a tots aquells llocs on anem, que es la forma que ha trobat l´home per a passar el temps agradablement.

  • Fer: Diu que sempre fem coses distintes a les que teníem que fer.

  • Flaner: Dona un diàleg d´un llibre de Bernanós.

  • Gent: Cuan parlem de gent, estem parlant dels demés. Quan parlem de gent, nosaltres ens veiem fora d´aquest grup.

  • Guerra: La guerra quan comença son unes grans vacances, durant les quals tot esta permès. Normalment els soldats es veuen forçats a cantar una cançó quan tornen al front. Diu que la guerra, en si, es una <<categoria>> al·lucinant.

  • Home: Critica una frase que va dir algú i que deia que la vida de l´home no es sinó una passió inútil. I l'autor diu que la vida deixa de ser una passió inútil quan deixem de pensar que és una passió inútil.

  • Humiliació: Diu que tot el mon se sent humiliat per una cosa o per unes coses distintes.

  • Idees: Tota coincidència entre les meves idees i les teves és això: pura coincidència.

  • Indignació: La gent esta equivocada quan pensa que la paraula indignació és sinònim de ira. perque per ell l´indignació és una explosió d´exasperació dirigit contra l´indignant.

  • Infern: Diu que donem com fet que l´infern es un lloc on sempre hi ha dolor , càstig...I que de vegades ja “enviem” a algú a l´infern suposant que d´alguna manera existeix i serà dolent per a ell.

  • Intel·lectual: Segons ell l´intel.lectualisme esta perdut, ja que ningú s´enrrecorda del que van fer persones com Erasme, que ja passen com si res, ningú s´enrrecorda.

  • Interès: L'interès es un sentiment que alguna cosa desvetlla en nosaltres, el qual ens mou a prestar-li una atenció especial.

  • Justícia: Per explicar-lo dona com a exemple el que hi ha en els diaris de la segona quinzena de gener de 1963. Oberg i Knochen (dos criminalistes) han estat alliberats per dur-los al seu país, Alemanya. L´autor sembla no estar molt d´acord amb això només cal mirar els exemples que posa.

  • Lectura: Critica la gent que considera culta i que defuig dels llibres recents amb “l'excusa” de que per entendre la literatura actual han d'haver comprés la literatura del passat. Llegir no es fugir sinó es comprendre als altres i a un mateix, per a compedre el nostre temps i també el passat.

  • Llibertat: Diu que els homes que tenen una dictadura, acostumats a ella no enyoren la llibertat perduda i els homes que tenen una democràcia no s'adonen conte d'ella perque estan acostumats a viure en llibertat.

  • Malícia: El troba còmic perque diu que sempre som menys malvats del que ens pensem ser.

  • Mediterrani: Veu al mediterrani com un company de sentiments, com a una persona de la que se sent orgullós de ser amic.

  • Mentir: Explica que es un art difícil d´assolir correctament. Diu que moltes vegades cuan sabem que una persona ens menteix li retirem la confiança i es posa a ell com a exemple de mal mentider.

  • Metafísica: La metafísica no es limita al terreny de la filosofia sinó a totes les formes d'irracionalisme. Ell diu que sempre haurà metafísica entre nosaltres.

  • Morir: Diu que morir-se de qualsevol forma es un error, i que això mateix també es podria dir de el fet de viure.

  • Nacionalisme: L `autor posa als catalans com a exemple de nacionalisme i diu que hui en dia ser nacionalista és un anacronisme i diu que encara hi ha pobles que solament poden ser això.

  • Novel·la: Comença parlant de Dotoievski. Diu que l'escriptor només conta els esdeveniments significatius del seu personatge i també que l'home del carrer i un home de novel·la no hi ha massa diferencia. Finalitza diguent que l'ofici de novel·lista consisteix en transmetre un sentiment o una sensació en el nostre cos.

  • Ordre: L'autor diu que per als Goethes l'ordre és el fet de continuar sent ministres, ells. La seva tesi és senzilla: entre al injustícia i el desordre, cal decantar-se per la injustícia, ja que un ordre injust sempre serà un ordre i un ordre injust sempre serà millor que el caos.

  • Orgull: L'orgullós és orgullós en tant que autoafirma la seua superioritat de cara als demés; tots necessitem ser superiors als demés pera a anar fent.

  • Penediment: Sempre que fas alguna cosa per molt bona que siga, si el busquem, sempre trobarem algun impediment, però mai aconseguireu res.

  • Pensament: Tot pensament és un mal pensament.

  • Perdó: En general aquesta paraula ja no s'utilitza, només en els jutjats...Però en canvi el perdó autèntic apareix sempre en funció d´un insult important; i ens parla al mateix temps de l´ofensa.

  • Plagi: Avanç això del plagi no existia, sinó que es a partir dels autors de hui en dia que si el fan els consideren uns homes que no fan cas a les lleis de la cavalleria comercial. Ens parla de Josep Pla, que sempre ha estat un gran defensor del plagi. Que ens diu que per a plagiar bé es necessita un talent que no tot el mon té i posa el cas de Shakespeare com un eixemple de plagi.

  • Política: Ens diu que tota política que nosaltres no fem, serà feta contra nosaltres, i finalment diu que la política no és sinó l'art de convèncer.

  • Quixotisme: Ens parla de Don Quixot, una persona destinada a perdre i d'Ulisses que sempre surt victoriós; i ens explica la historia del Quixot i d'Ulisses.

  • Rellotge: Compara el rellotge actual amb el rellotge de sol, amb les inscripcions que hi havia en els rellotges antics, recordaven la fugacitat del temps i l'anunci de la mort...Diu que ara som una mica diferents dels nostres avantpassats, perque ara el temps esta mes controlat per els minuts y segons i avanç estava controlat per el dia i la nit, les estacions, el ritme de les collites i de les gestacions del animals.

  • Salvatges: El salvatge viu penúries i handicaps que el situen en un nivell ínfim, en un terreny suburbial, respecte al civilitzat, però son inofensius. Acaba dient que els salvatges som nosaltres, els homes blancs per totes les accions que em fet al llarg del temps, com per eixemple: Napoleó, Cristobal Colon, Hitler ...

  • Ser: Tot el mon vol ser d´una altra forma, perque sinó fora així ningú tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.

  • Servilisme: Cap servilisme es desinteressat, sempre hi ha interessos.

  • Sexe: Dona una gran reflexió sobre aquest tema, no només parla del sexe físic, sinó de l´oral de les converses desvergonyides. Compara de certa manera a l´home i a la dona, amb el comportament animal.

  • Silenci: Diu que callar es mentir.

  • Temprança: La temprança i la moderació és un criteri de conducta provadament encertat. Però una mica de excés de tant en tant, tampoc no serà massa perillós.

  • Temps: El temps es tot i sempre esta present i posa el eixemple de que la barba creix mentre estem dormint.

  • Uxorcidi: Segons ell es una conseqüència del matrimoni.

  • Venjança: Per ell es la replica a una ofensa. És l´alçament d´un poble o d´una classe que ha de sofrir opressió o injustícia.

  • Vici: Diu que els homes i les dones sempre s'han comportat de la mateixa manera en els més diversos i separats llocs i moments de les seves societats. També diu que al conducta humana és d'una fatigosa monotonia, els vicis ara i abans eren els mateixos.

  • Xarlatà: El xarlatà és aquell que té llibertat. Afeccionats a xerrar, viciosos de la xerrameca, admirem els genis de l´especialitat.

  • Xenofòbia: L´odi a l´estranger a la persona que no coneixem, es un acte que perdurarà per sempre.

  • Zero: El numero zero per l´autor es una tonteria, que es van inventar els matemàtics.

Tipus de text.

L'obra “Diccionari per a Ociosos”, és una sèrie d'escrits de diversos temes i d'extensió desiguals que són catalogades dins del gènere de l'assaig. L'objectiu d'aquesta obra és plantejar una opinió subjectiva sobre els temes que l'autor tracta.

Registre de la Llengua.

Diccionari per a ociosos es tracta d'un assaig escrit amb un registre formal i literari amb un to familiar i estàndard. En moltes ocasions escriu en primera persona perquè ens transmet les seues reflexions i els seus pensaments; això fa que de vegades el to de formalitat vaja canviant.

Opinió personal.

Diccionari per a Ociosos és un llibre complicat de llegir i d'atendre per la forma que esta escrit. L'autor utilitza molts recursos d'ironia i de vegades no les comprenia. També és cert que l'estructura del llibre ajudat molt per a llegir-lo i la lectura ha sigut més amena.