Diari; Ana Frank

Literatura universal contemporània del segle XX. Narrativa. Diari personal. Víctimes de l'holocaust. Segona Guerra Mundial. Nazis. Campos de concentració. Autobiografia. Refugiats. Personatges. Argument

  • Enviado por: Keparella
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

PRÒLEG

Aquest llibre ofereix una visió completa i fidedigna de la terrible odissea viscuda durant la Segona Guerra Mundial per la família Frank.

Els Frank eren comerciants jueus alemanys emigrants a Amsterdam el 1933, després de la invasió d'Holanda.

Es van amagar de la Gestapo en una mansarda connectada a l'edifici on el pare de l'Anna tenia les seues oficines.

Eren vuit persones i van romandre-hi recloses des de juny de 1942 fins l'agost de 1944. L'Anna una xiqueta de tretze anys, en aquell lloc i en les més precàries condicions, escriví el seu diari. Un testimoni únic en el seu gènere sobre l'horror i la barbàrie nazis.

PERSONATGES

SANNE LEDERMAN, ILSE WAGNER, HANNELI GASLAR

Companyes de classe.

JACQUELINE VAN HAANSEN

Millor amiga de l'Anna.

KITTY

Nom que li posa al diari.

HELENE, STEPHANIE

Ties de l'Anna.

MARGOT

Germana de l'Anna. Va nàixer el 1926 a Alemanya.

EDITH MOLLÄNDER

Mare de l'Anna.

ÀVIA DE L'ANNA

Setanta-tres anys.

PROFESSOR KEESING

El vell de matemàtiques.

JOSEF ISRAËLSKADE

Barquer del canal.

HELLO SILBERBERG

Cosí segon de Wilma, setze anys, tímid, templat, educat i ben plantat.

VAN DAAN

Soci i amic del pare de l'Anna.

GOLDSCHMIDT

Divorciat, trenta anys, escaig, inquilí de l'habitació de casa de l'Anna.

LA MIEP

Treballa des de 1933 per al pare de l'Anna.

PETER VAN DAAN

Fill del Sr. Van Daan, setze anys, antipàtic, estúpid, pesat, gandul i ximplet.

ALFRED DUSSEL

Tranquil, educat, simpàtic. Dentista

RESUM

El diari comença el 12 de juny de 1942.

  • 28 de setembre de 1942.

Escriu regularment la Kitty, esta molt contenta d'haver portat el seu diari.

  • 14 de juny de 1942.

Conta el moment que va rebre el diari per el seu aniversari. Va ser el 12 de juny, es va despertar cap a les sis del matí. Va anar a la sala, a desembolicar els regals, el diari, un pom de roses i dues branques de peònies, una brusa blava, un joc de taula, una ampolla de suc de raïm, un trencaclosques, un pot de crema, un bitllet de 2,50 florins i un val per comprar-se dos llibres. Després va anar a l'escola, al eixir a gimnàstica.

Fa una descripció de tots els seus companys de classe. Dotze xiques i uns quants xics.

  • 20 de juny de 1942.

L'Anna no te cap amiga. Ella pensa que no hi ha cap explicació de com una noia de tretze anys pot estar sola, amb uns pares molt bons i una germana de setze anys, te unes trenta amigues, una pila d'admiradors. Te els seus parents, les tietes, sembla que no li falta de res, excepte, una amiga de l'ànima. Va decidir que aquesta amiga siga el diari i es dirà Kitty. Relata breument l'historia de la seua vida.

Son pare es molt bo, es va casar amb la seua mare fins als trenta-sis anys, quan ella en tenia vint-i-cinc. La seua germana Margot, va nàixer el 1926 a Alemanya, a Frankfurt del Main.

Varen viure a Frankfurt fins que va tindre 4 anys. Al ser jueus el seu pare va vindre a Holanda el 1933, on va ser nomenat director d'Opekta, una empresa holandesa de melmelades.

La seua mare, va anar a Holanda pel setembre i la Margot va vindre pel desembre i l'Anna pel febrer.

Va anar al jardí d'infància del col·legi Montessori i va estar fins als sis anys.

La resta de la família que s'havia quedat a Alemanya, continuava sent víctima de les mesures antijueves decretades per Hitler. En 1938, els seus dos oncles materns van fugir i arribaren als Estats Units. L'àvia vivia amb ella i els seus pares.

A partir de maig de 1940 arribaren el mal temps: primer la guerra, la capitulació, la invasió alemanya i a conseqüència les desgracies per als jueus.

Els jueus havien de portar una estrella de David; no els està permès viatjar amb tramvia ni amb cotxe ni tan sols els particulars; les compres es faran de les 15:00 hores a les 17:00 hores; anar a la perruqueria jueva; no els està permès l'entrada als teatres, cinemes ni altres llocs d'esbarjo públic; no els està permès l'entrada a les piscines ni pistes de tennis, d'hoquei ni cap altre esport; tampoc asseure's als seus jardins ni dels seus amics ni tampoc als públics desprès de les 20:00 hores; no poden entrar a casa dels cristians.

A l'estiu de 1941, l'àvia es va posar greument malalta, va morir a gener de 1942.

  • Dissabte, 20 de juny de 1942.

Ha fundat un club de ping-pong es diu “L'ossa Menor menys dos”.

  • Dimecres, 24 de juny de 1942.

Fa molta calor i l'Anna te que anar al dentista, però l'únic transport que pot agafar es el transbordador. Li han donat les vacances de Setmana Santa, quan l'Anna passava pel garatge de les bicicletes va conèixer al cosí segon de la Wilma, al principi la xicona li caia bé, però es va cansar d'ella doncs, soles parlava de nois. El xic es deia Hello Silberberg, i li demana permís per anar amb ella ja que anaven en la mateixa direcció i l'esperava cada matí.

  • Dimecres, 1 de juliol de 1942.

L'Anna va començar a eixir amb Hello, tots estan contents a casa, doncs és un jove ben plantat, simpàtic i educat. Cau bé a tots, menys a les seues amigues. Ella pensa que no està enamorada, no més és un amic.

  • Diumenge, 5 de juliol de 1942.

Li han donat les notes, no són gaire dolentes: un insuficient (un cinc en àlgebra), la resta tots sets, dos vuits i dos sisos.

  • Dimecres, 8 de juliol de 1942.

Cap a les tres de la vesprada, diumenge, van trucar a la porta, va obrir la Margot. Al cap de poc apareixia en la porta de la cuina dient que havia arribat una citació de les SS per al seu pare. Això significava camps de concentració i cel·les solitàries. La seua mare va anar a parlar a en Van Daan famílies juntes, en serien set en total.

L'Anna i la seua germana Margot hi eren a la seua habitació, i la Margot li va dir que la citació realment no era per al pare, sinó per a d'ella. L'Anna es va posar a plorar, tan sols en tenia setze anys, volien dur-se a jovenetes i ara tenien que amagar-se.

Començaren a guardar coses a la cartera de l'escola. Cap a les cinc va arribar el pare. A les onze van arribar la Miep i en Jan, varen deixar sabates, mitges, llibres i roba interior, i varen anar-se'n a dormir.

Al voltant de les cinc i mitja del matí, la mare les despertava. Com no podien eixir amb una maleta amb roba, l'Anna duia posada dues samarretes, tres pantalons, un vestit, a sobre una faldilla, una jaqueta, un abric d'estiu, dos parells de mitges, sabates tancades, una gorra, un mocador i moltes coses més.

  • Dijous, 9 de juliol de 1942.

El pare li ha explicat a l'Anna on es l'amagatall, estava situat a l'edifici on tenia les oficines el pare. Situada d'alt on normalment s'anomena replà, es allí on hi ha dues portes, la de la dreta es la Casa de darrere, on anaven a viure.

  • Divendres, 14 d'agost de 1942.

Els Van Daan van arribar el 13 de juliol. S'han adelantat un dia, ja que, entre el 14 i el 16 de juliol, els alemanys començaran a donar citacions a tort i a dret.

  • Dimecres, 2 de setembre de 1942.

Els Van Daan han tingut una gran baralla. Damunt el Sr. Van es un hipocondríac. La mare de l'Anna i la Sra. Van no s'avenen gaire.

  • Dimarts, 29 de setembre de 1942.

No tenien banyera i es banyen en una petita palangana. Tenen que baixar per torns al despatx, ja que és on hi ha aigua calenta.

  • Dissabte, 3 d'octubre de 1942.

L'Anna diu que no estima a la mare, que s'estima més al pare.

  • Divendres, 9 d'octubre de 1942.

Avui tot són notícies desagradables per l'Anna. Tots els amics i coneguts jueus se'ls estan duent en grups La Gestapo, els carreguen en vagons de bestiar i els envien a Westerbork, el gran camp de concentració per a jueus de la província de Drunte. Era un lloc espantós, no els donaven res de menjar i menys de beure. Hi havia aigua una hora al dia, només hi havia un wàter i un lavabo per a milers de persones. Homes i dones dormien tots junts i a les dones i als xiquets els rapaven els cabells.

La ràdio anglesa deia que els mataven en cambres del gas, l'últim mètode de càstig imposat era un ostatge. Detenen destacats ciutadans innocents i anuncien que els executaran si algú fa un acte de sabotatge. Quan hi ha ú i no troben als culpables. La Gestapo posa quatre o cinc ostatges i els afusellen.

  • Dimecres, 14 d'octubre de 1942.

Pel matí han passat tots per la balança: la Margot pesa seixanta quilos, la mare seixanta-dos, el pare setanta i mig, l'Anna quaranta-tres i mig, el Peter setanta-cinc.

L'Anna ha engreixat en els tres mesos vuit quilos i mig.

  • Dijous, 29 d'octubre de 1942.

El pare de l'Anna s'ha posat malalt, té molta febre i li han sortit grans. Sembla la verola. La mare el fa suar per baixar-li la febre.

  • Dijous, 5 de novembre de 1942.

Tots estan contents, els anglesos han tingut algunes victòries a l'Àfrica i Stalingrad encara no ha caigut.

  • Dimarts, 10 de novembre de 1942.

La Casa va rebre un altre amagat. L'elecció va recaure en un dentista que es diu Alfred Dussel. Viu amb una dona cristiana més jove que ell. Haurà de dormir a l'habitació de l'Anna al llit de la Margot.

  • Dijous, 19 de novembre de 1942.

En Dussel ja s'ha instal·lat i ha parlat de les coses que passen a l'exterior. Totes les nits passen per totes les cases, truquen i pregunten s'hi viuen jueus, si la resposta es afirmativa s'enduen a tota la família i si es negativa continuen el seu camí. Sovint paguen per persona que s'enduen.

  • Dimecres,13 de gener de 1943.

Dia i nit s'enduen a la gent. Separen a les famílies: homes, dones i nens van a parar a llocs diferents. Però, els holandesos cristians també tenen por, perquè s'estan enduent els seus fills barons a treballar a Alemanya.

  • Dissabte. 27 de gener de 1943.

En Gandhi, l'independentista indi, fa la seua enèsima vaga de fam.

  • Dimecres, 10 de març de 1943.

S'ha produït un curtcircuit per la nit. L'Anna no ha perdut la por a les metralles o avions, es senten retrunyir els canons i no es pot parlar perquè no sents ni les teues pròpies paraules.

  • Dijous, 18 de març de 1943.

Turquia ha entrat en guerra, esperen les notícies a la ràdio.

  • Divendres. 19 de març de 1943.

Turquia finalment no ha entrat en guerra, el ministre només esmentà la supressió imminent de la neutralitat.

  • Dilluns, 19 de juliol de 1943.

Diumenge hi va haver un terrible bombardeig al sector nord d'Amsterdam. Les destrosses són enormes, carrers sencers arrasats i molta gent sepultada sota la runa. Fins ara hi ha dos-cents morts i un nombre indefinit de ferits. Els hospitals estan plens.

  • Dilluns, 26 de juliol de 1943.

Al matí, quan esmorzaven, sonà la primera prealarma, però no feren gaire cas, només significava que hi havia avions sobrevolant. Cap a les tres sonaren les sirenes, va ser un dia horrible.

  • Dimecres, 4 d'agost de 1943.

Hui fa un any que viuen a la Casa de darrere.

  • Divendres, 10 de setembre de 1943.

Dimecres 8 de setembre escoltaren per la ràdio que Itàlia ha capitulat incondicionalment. Els anglesos han desembarcat a Nàpols, el nord d'Itàlia ha estat ocupat pels alemanys.

  • Dijous, 3 de febrer de 1944.

Els diaris continuen parlant d'una gran invasió i si fora necessari inundarien Amsterdam i clar el amagatall s'afonaria. Varen fer recompte d'aliments i varen veure que en tenien prou.

  • Dilluns, 14 de febrer de 1944.

L'Anna s'adona que el Peter la mira d'una manera diferent.

  • Diumenge, 27 de febrer de 1944.

Cada dia què passa l'Anna està més i més enamorada d'en Peter. Fa uns dies que li broten les llàgrimes quan pensa que no hi podrà arribar fins el cor d'ell.

  • Divendres, 10 de març de 1944.

La Miep està malalta, es va refredar, el Sr. Kleiman encara no ha tornat des que va tenir l'hemorràgia estomacal, la Bep està sola a l'oficina i la policia ha arrestat a l'home que els duia les creilles, mantega i melmelada. Té cinc fills menors de tretze anys i un més en camí.

  • Dimarts, 14 de març de 1944.

Als proveïdors de cupons se'ls han endut els alemanys i ja no tenen ni cupons ni llard, només els queden cinc cartilles de racionament. A partir de demà no quedarà ni llard, ni mantega, ni margarina. Ja no esmorzen creilles fregides (per estalviar pa).

  • Dijous, 23 de març de 1944.

Han soltat de la presó als proveïdors de cupons. Ahir es va estavellar un avió prop de la Casa, els ocupants se salvaren botant a temps en paracaigudes. L'aparell va anar a parar a un col·legi on hi havia nens, les conseqüències un xicotet incendi i uns quants morts. Els alemanys dispararen als aviadors mentre baixaven.

  • Dimarts, 11 d'abril de 1944.

Han entrat lladres a la fàbrica i algú a cridat a la policia. Els quinze amagats s'han pujat dalt. Comencen a veure llums a la porta-armari i al moment sacsejar a la policia. Al final s'en varen anar.

  • Dissabte, 15 d'abril de 1944.

Els russos tenen en el seu poder més de la meitat de Crimea. A Cassino els anglesos no avancen. N'hi ha molts de bombardejos i de gran envergadura. A l'Haia un bombarder ha atacat l'edifici de noves targetes d'identificació.

  • Dimarts, 6 de juny de 1944.

La invasió a començat. Els anglesos, aquest matí, a les vuit, anunciaren de intensos bombardejos a Calais, Boulogne-sur-mer, Le Harre i Cherburg. Tota la gent que viu a la zona de trenta-cinc quilòmetres des de la costa ha de preparar-se per als bombardejos. Segons els alemanys a la costa francesa han aterrat paracaigudistes anglesos.

  • Divendres, 21 de juliol de 1944.

Han tornat les esperances, les coses funcionen. Hi ha hagut un atemptat contra Hitler i aquesta vegada no han estat els comunistes jueus o els capitalistes anglesos sinó un germaníssim general alemany que es comte i jove. Malauradament només ha patit rascades i cremades.

  • Dimarts, 1 d'agost de 1944.

Última volta que l'Anna escriu al seu diari. Només parla dels seus sentiments i que a vegades diu les coses però no les sent.

El 4 d'agost de 1944, va parar un cotxe davant la Casa. Va baixar un sergent de les SS alemanyes amb tres ajudants holandesos, armats.

Algú havia delatat els amagats. L'1 de setembre de 1944 foren portats sense formació al camp de concentració de la policia alemanya a Amersfoort.

Kleiman va ser alliberat el 18 de setembre de 1944 per motius de salut.

Kugler va aconseguir escapar el 1945, poc abans que l'enviaren a fer treballs forçats.

Els amagats van estar detinguts quatre dies al centre penitenciari de la Weteringschans. El 3 de setembre de 1944 van ser deportats en els últims trens que van partir cap als camps de concentració de l'Est.

El Hermann (Van Daan), fou enviat a les cambres de gas el 6 de setembre de 1944.

La Margot i l'Anna van ser deportades al nord d'Alemanya, a conseqüència d'una epidèmia de tifus la Margot va morir i al cap d'uns dies l'Anna.

OPINIÓ PERSONAL

Molt interessant el tema dels jueus, sobretot, tot el que varen patir tots els amagats en eixa època.

1