Dialectes # Dialectos

Lenguaje. Lengua catalana. Valenciano. Balear. Fonética. Morfología. Catalan

  • Enviado por: Irinita
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

CATALÀ OCCIDENTAL I CATALÀ ORIENTAL

CÁTALA OCCIDENTAL

CÁTALA ORIENTAL

FONÈTICA

Distinció de a,, e, O, o, u

Mare [mare], posar [pozà]

" a, , e

u O, o, u

Mare [mar"], posar [puzá]

La e tancada del llatí vulgar e

Ceba [séa]

e 

Ceba [sa]

Guá. quá tònics es mantenen

Guaita / guatllera / quasi /

llengüa / aigüa [aa]

Guá, quá go, co

Goita / gòtllera / casi /

llenga / aiga [á"]

Ly, c'l, g'l del llatí vulgar passen a , en italià: gli, en portugués: lhi, en castellà: ll

Palla [paa], ull [u], cella [sa]

Ly, c'l, g'l j (i consonàntica)

Palla [paja], ull [ui], cella [sj"]

(paia) (ui) (seia)

[i"] es pronuncia i davant de la xeix

Caixa [kaj"a], coixa [koj"a], cuixa [kuj"a]

La i no es pronuncia

Caixa [ka""], coixa [ko""], cuixa [ku""]

/"/ /t"/ en posició inicial i intervocálica

xinxa [t"int"a], xocolata [t"ukulata]

/"/ /"/

xinxa ["in""], xocolata ["ukulat"]

(shinsha) (shukulata)

MORFOLOGÍA

Els plurals d'antigues paraules esdrúixoles acabats en n mantenen la nasal (n)

Hòmens, tèrmens, òrfens, vèrgens.

La n cau

Homes, termes, orfes, verges

La 1º persona del present d'indicatiu acaba amb o, e

Canto [kanto], [kante]

o(u)

3 terminacions i

Ø

Canto [kantu], [kanti], [kant]

Els verbs incoatius (són els que tenen l'increment eix) amb:

Servir [seri"] [seriska], [seri"a]

(serrvish) (serrviska) (serrvisha)

Servir [s"r"], [s"r"i], [s"r"i]

(sarrvesh) (sarrveshi) (serrveshka)

Haver ham

hau

Haver hem

heu

Present del Subjuntiu acaba amb:

-a: és necessari que jo canta

-es: cantes

-e: cante

-em: cantem

-eu: canteu

-en: canten

Present del Subjuntiu acaba amb:

-i: és necessari que jo canti

-is: cantis

-i: canti

-em: cantem

-eu: canteu

-in: cantin

LÈXIC

Espill

Xic

Melic

Corder

Mirall

Noi

Llombrígol

Xai, be

EL VALENCIÀ

És una llengua transplantada. Jaume I conquerí Valencia l'any 1233-1244. Va respectar la població autóctona (sarraïns i mossàrabs) A l'any 1609 s'expulsen els moriscos. Té moltes paraules d'origen àrab. Als nuclis urbans es parla poc cátala. Als pobles es parla més cátala.

SISTEMA VOCÀLIC TÒNIC: sistema vocàlic àton:

i u i u

e o

 O e o

a a

-Distingeixen la b alta de la v baixa B / V vell / ball

-Pronuncien la consonant final camp vent alt profund

-Pronuncien la r final paper contar

-La 1º persona del present d'indicatiu : 1º conjugació jo cante (cantar)

2º conjugació jo te-Ø (temer)

3º conjugació jo dorm- Ø (dormir)

Valencia capital i entorn: parlen un subdialecte anomenat apitxat.

-No distingeixen la b alta de la v baixa

-Les N i j fan tx txen (gent) txocolata Txaume

-Fan totes les s sordes.

-Cau la vocal o consonant intervocálica mascletada fideuada llaurades

- Fan el pret. perf. sintètic en l'ús col·loquial jo aní

-Demostratius amb tres degradacions: este / eixe / aquell ací / aquí (ahí) /allí

-Possesius: meua / teua / seua / mon / ton / son / ma / ta / sa

-Ordre dels pronoms febles:

CD + CI CI+ CD

Dono la poma a en Jordi (l'hi dono) li la dono

Dono el llibre (l'hi dono) li'l dono

Dono les pomes (les hi dono) li les dono

Dono els llibres (els hi dono) li'ls dono

EL NORD OCCIDENTAL (llaidatà)

SISTEMA VOCÀLIC TÒNIC: sistema vocàlic àton:

i u i u i u

e o e o

 O e o 

a a a

[rOza] [kaza] [roz] [kaz]

Segrià, La Garriga,

Fraga, La Noguera

Lleida

-e---->a anciam, ancara, antendre

-Les e que estàn a prop de vocals palatals passen a ser i: menjar----> minjar,

genoll ---->ginoll, senyor ---->sinyor

-Palatalització i---->ny : cuina ---->cunya, eina ----> enya, feina ----> fenya

-Els sons (oclusives finals) ----> mudes: sal(t), cam(p), profun(d)

-La 1º persona del present d'indicatiu acaba amb o: [kanto]

-En certes zones, el present de subjuntiu: [kanto] ----> [kantos] en lloc de: canti i cantis

-Pronunciació en e final en la 3º persona d'alguns temps verbals: cantave, cante, patie

-Caiguda de v ----> Ø en els imperfets: canta(v)e, fe(i)e

-Pervivència del lo: lo Jaume, los xiquets

-Lèxic: atensar (acostar), amullar (deixar anar), padrí (avi), corda (xai), panís (blat de moro), xiquet (noi)

En la Vall d'Aran no es parla cátala. No hi ha gaire influencia àrab.

EL BALEAR

És el dialecte més diferenciat, perquè és d'una illa. És un dialecte arqueitzant, el més diferent. Diferenciarem part de l'illa de Menorca i Mallorca i part d'Ibiza, però les altres parts no són tan diferents.

Menorca va ser de domini Anglés dues vegades i per això tenen moltes paraules angleses.

SISTEMA VOCÀLIC TÒNIC: sistema vocàlic àton:

i u i u i u i u

e o e o

 " O  O o

a a " "

1) Mallorca, 2) L'altra part de 1) 2)

part de Menorca, Menorca i d'Ibiza

part d'Ibiza

-No tenen paraules esdrúixoles (d'un tipus determinat)

-Els rossellonesos perden la a final: necessari(a), famili(a), valenci(a), gabi(a)

-Tenen iodització o ieisme: fuia, coniï, ui, cabeis, ceia, paia.

-Pronuncien la v baixa i la t final: jovent, camp, facult, salt.

-Assimilació: la 2º mana (influeix) sobre la 1º: atles (al·las), poc pa (pop pa), ametlla (amel·la)

-La 1º p. del present d'indicatiu : jo pens, tu penses, ell pensa, nos. pensam, vos. pensau, ells pensen

-L'article es, sa, ses, sos, ... en Pere i na Carmeta.

-Lèxic: al·lot (noi), moll (gat).

CATALÀ CENTRAL

SISTEMA VOCÀLIC TÒNIC: sistema vocàlic àton:

i u i u

e o

 O

a "

-A bona part del territori hi ha ioismes.

-En el camp de Tarragona distingeixen b de v, com els balears i part del valencians.

-Emmudiment dels sons oclusius finals.

-La 1º persona de l'indicatiu acaba amb u i en Girona acaba amb t o k: cantu(t,k), colegi(t), mapa(t), llapi(t).

-Desinencies amb i en el subjuntiu: canti.

-Diuen dugues en compte de dues (dialectologia).

-L'article el, la, els, les, a Cadaqués, Blanes o Tossa.