Destrucción de la capa de ozono

Degradación del medio ambiente. Problemas ambientales. Contaminación # Productes químics. CFC (Clorofluorocarbono). Aerosols

  • Enviado por: Carchilera
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

La capa d'ozó i la seua degradació.

El món ha canviat fins que investigadors de les més diverses àrees donaren la senyal de alarma ante el problema ambiental que la activitat desordenada de l'home estava creant.

Primer va ser la comprovació del fet de que els ecosistemes estaven sent seriosament afectats per els desfets industrials i que l'ús de combustibles fòssils estava empitjorant la qualitat de vida dels habitants.

És que la importància d'aquest, fins fa poc desconegut ozó, radica en que protegeix tota la cadena de vida del planeta, ja que la seua estructura es permetre absorbir els perillosos llamps ultravioletes. La capa d'ozó es troba amenaçada per moltes causes entre elles el CFC.

El CFC és un derivat dels hidrocarburs saturats que s'obté substituint antònims d'hidrogen per antònims de clor i fluor i es troba en forma de gas. La seua utilització està prohibida en molts països, perquè redueixen la quantitat d'ozó existent en la estratosfera.

Aplicacions.

Els clorofluorocarbons, són líquids o gasos inodors i no verinosos. En Argentina es va deixar d'utilitzar en 1.986.

Destrucción de la capa de ozono

Però malgrat tot, en 1974, alguns científics van sorgir que aquells productes químics arribaven a l'estratosfera i estaven destruint la capa d'ozó de la Terra. Amb la confirmació d'aquests descobriments al final de la dècada 1980, la fabricació d'aquells productes químics va començar a eliminar-se per etapes.

Capa d'ozó.

És una zona de la atmosfera de 19 a 48 km per damunt de la superfície de la Terra. En ella es produeixen concentracions d'ozó de fins 10 parts per milè.

L'ozó es forma per acció a la llum solar sobre l'oxigen. Aquest fet està passant molts milers d'anys, però els compostos naturals de nitrogen, presents en la atmosfera pareixen ser responsables. A nivell del sol, unes contraccions tan elevades són perilloses per a la salut, però la capa d'ozó protegeix a la vida del planeta de la radiació ultravioleta. Per això, els científics es van alarmar al descobrir, en la dècada 1970, que certs productes químics anomenats clorofluorocarbons o CFC (compostos de fluor) usats durant llarg temps com refrigerats i com propelents en els aerosols, representaven una possible amenaça per a la capa d'ozó.

Al ser alliberats en l'atmosfera aquests productes químics, ascendeixen i es descomponen per l'acció de la llum solar, el clor reacciona con las molècules d'ozó i les destrueix. Per aquest motiu, l'ús del CFC en els aerosols ha estat prohibit en molts països. Altres productes químics, com els halocarbons de brom i els òxids nitrosos dels fertilitzants, són també perjudicials per a la capa d'ozó.

Destrucción de la capa de ozono

Destrucció de l´Ozó.

En les dècades de 1970 i 1980, els científics van començar a descobrir que l'activitat humana estava tenint un impacte negatiu sobre la capa d'ozó, una regió de la atmosfera que protegeix al planeta dels raigs ultravioletes. Si no permaneciera eixa capa gasosa, que es troba a uns 40 km de altitud sobre el nivell del mar, la vida seria impossible en el nostre planeta. Els estudis van mostrar que la capa d'ozó estava sent afectada per l'ús creixent de clorofluorocarbons, (CFC, compostos de fluor). El clor, un producte químic secundari dels CFC ataca a l'ozó, que està format per tres àtoms d'oxigen.

En 1985, posteriors investigacions van revetlar l'existència de un gran forat. Degut a la creixent amenaça que representen aquestos perillosos efectes sobre l'ambient. Els CFC poden romandre l'atmosfera durant més de 100 anys, per això la destrucció d'ozó continuarà representant una amenaça durant dècades.

Inma Ledesma 20/07/04

3