Destrucció de la atmósfera

Contaminació atmosfèrica. Pluja àcida. Destrucció de la capa de'ozó. Canvi climàtic. Causes. efectes. Remais # Calentamiento. Efecto invernadero

  • Enviado por: Marymar
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

ELS ENEMICS DE L'ATMOSFERA

Quadre explicatiu

Què s'hi por fer?

Què hi faries tu?

 


CONTAMINANT

FONTS
NATURALS

FONTS
ANTRÒPIQUES

EFECTES SOBRE LA SALUT
PERSONES VEGETALS

QUANTITAT EMESA (*)
NATURAL /HOME

PROBLEMÀTICA
GLOBAL

Monòxid de carboni (CO)

 

Incendis forestals

Oceans

Boscos

Incendis forestals

Tranport

Indústria

Centrals tèrmiques

Incineradores de residus (RSU)

Disminueix el transport d'oxigen a la sang

Pot causar la mort en altes concentracions

No és significatiu en els vegetals

300

Més de 3.000

Increment de l'efecte hivernacle (**)

Canvi climàtic

Contaminació de l'aire urbà

Contaminació acústica

Diòxid de sofre (SO2)

Volcans

Descomposició orgànica

Combustió de carbó i petroli (calefacció)

Transport

Centrals tèrmiques

Cimenteres

Refineries de petroli

Irritació del sistema respiratori i dels teixits conjuntius (ulls)

Decoloració de les fulles en els vegetals

Aturada de creixement

6 - 12

146

Pluja àcida

Contaminació de l'aire urbà

Contaminació acústica

Àcid sulfhídric (H2S)

Volcans

Activitat biològica dels pantans

Indústria química

Fabricació de paper

Depuració d'aigües residuals

Refineries

Irritació del sistema respiratori i dels teixits conjuntius (ulls)

Decoloració de les fulles en els vegetals

Aturada de creixement

30 - 100

3

Pluja àcida

Contaminació de l'aire urbà

Contaminació acústica

Òxids de nitrogen (NOx)

Activitat bacteriana del sòl

Transport

Centrals tèrmiques

Combustió de carbó i petroli (calefacció)

Incineradores

Cimenteres

Fàbriques de vidre

Refineries

Afeccions del sistema respiratori

Taques i caigudes de fulles en vegetals

Retard del creixement

60 - 2.770

50

Destrucció de la capa d'ozó

Contaminació de l'aire urbà

Contaminació acústica

Pluja àcida

Canvi climàtic

Ozó troposfèric (O3)

 

No és emès per cap focus en concret.

Es forma per l'acció de la llum solar i en presència d'òxids de nitrogen i hidrocarburs

Irritació del sistema respiratori i de les mucoses

Decoloració de fulles en els vegetals

Aturada del creixement

 

Contaminació de l'aire urbà

Hidrocarburs

Descomposició d'éssers vius

Transport

Fabricació de pintures

Refineries

Indústria química

Depuradores d'aigües residuals

Els de cadena lineal no tenen efectes significatius

Els de cadena cíclica provoquen afecció de mucoses i càncers

En els vegetals, despreniment d'alguna de les seves parts

300 - 1.600

88

Increment de l'efecte hivernacle (**)

Contaminació de l'aire urbà

Contaminació acústica

Canvi climàtic

Partícules

 

 

Volcans

Sals dels oceans

Vent (pols)

Incendis forestals

Centrals tèrmiques

Incineradores d'RSU

Algunes indústries

Transport

Cimenteres

Refineries

Irritació del sistema respiratori i dels teixits conjuntius (ulls)

Retard en el creixement dels vegetals

2.000 - 3.400

275-500

Increment de l'efecte hivernacle (**)

Canvi climàtic

Contaminació de l'aire urbà

Contaminació acústica

(*) Les emissions estan expressades en milions de tones per any.

(**) El CO2 i altres gasos, que no són pròpiament contaminants, produeixen l'efecte hivernacle encara més que aquestes substàncies.

Cal considerar, també, que encara que les emissions de les fonts naturals són majors que les causades per l'home, aquestes darreres solen estar concentrades en zones concretes (zones industrials, ciutats), per tant, els seus efectes són encara més forts i problemàtics.

La contaminació atmosfèrica

Les substàncies que, per sobre de determinades concentracions a l'aire, impliquen risc o molèstia per a la salut i el benestar dels homes, animals i plantes s'anomenen contaminants. A més, hi ha altres substàncies que, malgrat que no són nocives en si mateixes (no són contaminants), poden produir alteracions en el medi ambient quan la seva concentració atmosfèrica s'altera significativament i poden afectar, així, indirectament, els éssers vius.

L'atmosfera rep emissions de substàncies contaminants i potencialment alteradores del medi ambient que provenen dels éssers vius (plantes, animals) i de la natura (incendis forestals espontanis, oceans, erupcions volcàniques, etc.

L'home, des que va descobrir el foc, va començar a contaminar l'aire, però aquest procés es va accelerar a partir de la industrialització. És a partir d'aquest moment que les múltiples activitats humanes (indústria, transport, etc.) han emès grans quantitats de substàncies contaminants i potencialment alteradores del medi ambient a l'atmosfera. Bona part d'aquestes substàncies emeses no poden ser assimilades pels cicles naturals i s'acumulen a l'atmosfera, es transformen, es desplacen i es dispersen.

Els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut són variables i depenen dels tipus de substàncies contaminants, de la quantitat i del temps que estan en contacte amb els éssers vius.

A les Illes Balears també tenim problemes de contaminació, no tan sols pel que nosaltres contaminam, sinó també pel que ens arriba d'altres indrets llunyans: s'han detectat contaminants puntuals d'origen humà procedents del centre i l'est d'Europa i de Sicília, i aportacions naturals molt importants i regulars de pols del Sàhara.

Pluja àcida

Causes:

Quan l'aigua de pluja (que de natural ja és una mica àcida, per dissolució del CO2) es posa en contacte amb substàncies com els òxids de sofre i nitrogen, es torna encara més àcida. Les substàncies contaminants arriben a l'aire quan es cremen combustibles fòssils a les indústries i en els mitjans de transport. 

Efectes:

La pluja àcida és mortal per a moltes espècies de plantes i animals, altera l'equilibri dels llacs i és molt perjudicial per a les persones. La seva acció també fa malbé les pedres del nostre patrimoni arquitectònic.

Destrucció de la atmósfera

Remeis:

Cal posar filtres a les xemeneies de les indústries i reduir les emissions de fums a l'atmosfera. Nosaltres podem emprar més el transport públic, compartir el cotxe particular amb amics, veïns, companys, etc., i caminar o anar amb bicicleta per fer recorreguts curts. Quan comprem un vehicle, cal tenir-ne en compte el consum i les emissions.

Destrucció de la capa d'ozó

El 1985 es va ratificar i acceptar l'existència del primer forat de la capa d'ozó a l'Antàrtida. Més tard es va saber que també es forma un forat a l'hemisferi nord.

Destrucció de la atmósfera

Se'ls ha anomenat forats, però es tracta d'una forta disminució, any rere any, del màxim anual natural (primaveral) de concentració de l'ozó estratosfèric a les regions polars. El mínim natural tardorenc no s'hi veu gaire afectat. La disminució d'ozó estratosfèric s'aprecia lleugerament a tota la zona temperada.

Causes:

Es va pensar que podien ser dues les causes dels forats: els gasos produïts pels avions supersònics i els clorofluorocarbonis (CFC), que són gasos emprats en productes com els esprais i el refrigerant dels frigorífics i dels aparells de l'aire condicionat.

L'ozó és una molècula constituïda per tres àtoms d'oxigen, la presència de clor, alliberat dels compostos de CFC per les radiacions ultraviolades, provoca que aquests tres àtoms se separin i, per tant, que no puguem parlar ja d'ozó.

Un sol àtom de clor pot destruir unes 100.000 molècules d'ozó!

A Espanya, en els darrers anys, el gruix de la capa d'ozó s'ha reduït en un 8%.

Efectes:

La disminució d'ozó estratosfèric fa que pugui arribar a terra més radiació UV. Els raigs ultraviolats (UV) provoquen en els éssers vius moltes malalties: càncer de pell, afeccions a la vista (irritació de la còrnia, cataractes, ceguesa) o al sistema immunitari (disminució de defenses), envelliment accelerat... Els raigs ultraviolats fan malbé els teixits vius.

Remeis:

Cal posar fi a la producció dels CFC. Malgrat tot s'ha de tenir en compte que la destrucció de la capa d'ozó és un procés molt lent, perquè el clor torba de 70 a 100 anys a arribar a la capa d'ozó. En adquirir frigorífics o aparells d'aire condicionat, podem tenir en compte que no tinguin CFC al refrigerant o vigilar, si ja els tenim, que no hi hagi fuites. 

L'evidència del canvi climàtic

Les primeres evidències del canvi climàtic són un augment de poc més de mig grau de la temperatura mitjana de l'atmosfera en els darrers cent anys. Les previsions basades en models apunten a un increment del ritme de pujada per al proper segle.

Causa: L'efecte hivernacle natural es veu potenciat per les emissions de gasos resultants de la producció i consum d'energies no renovables, com són el carbó, el petroli i el gas natural, així com dels residus gasosos dels distints processos industrials.

Contribució a l'efecte hivernacle (excepte el vapor d'aigua):

CO2 = 55%

CFC = 24%

CH4 = 15%

N2O = 6%

Els gasos atmosfèrics que produeixen l'efecte hivernacle són: el vapor d'aigua, el diòxid de carboni (CO2) i el metà (CH4). L'activitat humana -industrial i agrària- és responsable que la concentració de CO2 i CH4 augmenti. Altres gasos també d'efecte hivernacle provenen majoritàriament de l'activitat humana i, encara que són presents a l'atmosfera en menys quantitat, són més actius i, per tant, també molt efectius: òxid nitrós, composts hidrofluorocarbonats (HFC), composts perfluorocarbonats (PFC) i hexafluorur de sofre.

 Efectes:

L'escalfament del Planeta, el CANVI CLIMÀTIC, duu associat una gran quantitat de conseqüències que encara no es coneixen amb precisió, però molts de científics fan feina per poder esbrinar què passarà i què hem de fer per poder evitar-ho.

Es preveu que es desencadenin importants modificacions meteorològiques i del clima global que:

  • Afectaran el procés d'evaporació.

  • Afectaran el ritme de creixement dels vegetals.

  • Produiran alteracions en els ecosistemes.

  • Pot ser que en alguns llocs produeixin situacions meteorològiques extremes (sequera, inundacions, etc.) amb major freqüència i intensitat.

  • La desaparició de moltes illes sense relleu del Pacífic. El desglaç del gel dels pols amb la consegüent pujada del nivell de la mar ja ha produït una pujada de 10 a 25 cm en els darrers 100 anys.

  • Produiran alteracions socioambientals molt serioses.

  • A les Illes Balears és possible que augmentin els períodes de sequera i el perill d'inundacions a causa de pluges torrencials, a part que l'augment de temperatura ens afecta i ens afectarà.

    Remeis:

    S'han de reduir les emissions de CO2 i CH4 sense oblidar els NOx. El problema és que aconseguir aquesta reducció d'emissió afecta el nucli del funcionament dels sistema, que es basa en el consum massiu d'energia. Hi ha molts d'interessos econòmics en joc. Per tal d'alleugerir aquest procés, podem recomanar les mateixes coses que per al cas de la pluja àcida i fer tot el que està en les nostres mans per consumir menys i evitar la deforestació: racionalitzar la construcció i la producció (cal tornar a la compra de productes del nostre entorn i de temporada), sembrar arbres i crear espais verds a les ciutats, a les escoles, al balcó de ca nostra...

    La contaminació atmosfèrica

    Quan el so es torna molest, l'anomenam renou, aquest és capaç de produir trastorns físics i psicològics no desitjats.

    És tan important com qualsevol altre tipus de contaminació, fins i tot, el 1972, a la Conferència sobre Medi Ambient, a Estocolm, el declararen agent contaminant.

    El problema és que els renous se sumen i el conjunt resultant és difícil de tractar de forma senzilla.

    Els problemes dels renous afecten especialment la població urbana. No afecta d'igual manera tots els individus, però, quan s'arriba a algunes xifres, es considera intolerable. Un informe de l'OCDE assegura que Espanya és el segon país més sorollós.

    Efectes fisiològics que pot produir el renou:

    • Disminució de la capacitat auditiva

    • Alteració del son

    • Estat nerviós, fins i tot, trastorns mentals en homes i animals

    L'excés de renou redueix la qualitat de vida.

    Vivim envoltats de renous, fins i tot quan no ens n'adonam. L'oïda humana té una propietat que es diu masking, que elimina els renous de l'ambient i només deixa els que ens interessen. (aïllant i atenuant)

    El so més baix que podem escoltar es troba al voltant dels 10 dB.

    El trànsit intens es troba per sobre dels 35-40 dB.

    El telèfon, 80 dB.

    La discoteca, 120 dB.

    Un concert de rock, 140dB.

    Un Jet en enlairar-se, 150 dB.

    Per sobre dels 100 dB, es poden tenir problemes de salut.  

    Què s'hi pot fer?

    Cal lluitar contra l'origen del renou i reduir-ne les emissions (hi hauria d'haver subvencions, informació i s'hi haurien d'aplicar mesures legals adequades).

    Destrucció de la atmósfera

    Cal separar geogràficament les zones de renou de les zones residencials.

    Cal utilitzar les mesures de protecció passiva: barreres contra el renou, aïllants, millora dels paviments...