Desenvolupament

Psicologia evolutiva. Aprenentatge. Influència de l'entorn. Test psicomotriu. Escala Home

  • Enviado por: Ese
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 19 páginas
publicidad
publicidad

1. PRESENTACIÓ I INTRODUCCIÓ TEÒRICA

El treball que es presenta en el següent informe correspon a la pràctica de l'assignatura Bases i Inicis del Desenvolupament, que es cursa durant el primer semestre de Psicologia.

L'objectiu general de l'assignatura és conèixer les principals teories que hi ha actualment sobre el desenvolupament humà a nivell cognitiu, psicomotor i social durant la primera infància. D'aquesta manera, i d'una forma més específica, amb aquesta pràctica es vol estudiar tot aquest procés fent una avaluació d'un infant entre 0 y 2 anys, tenint en compte el seu context familiar i amb l'ajut de dos instruments importants en la psicologia evolutiva: la Taula de Desenvolupament Psicomotor i l'Escala Home. Cadascun d'aquests instruments cobreix una sèrie d'objectius; en el cas de la Taula de Desenvolupament Psicomotor, l' objectiu és detectar de forma ràpida i abans no sigui massa tard si el nen té una alteració o endarreriment en el seu desenvolupament. Pel que fa al segon instrument, l' Escala Home, el que es pretén és mesurar i avaluar les característiques del context familiar en el qual viu el nen.

Per poder establir aquesta pràctica dins del marc teòric hem de parlar de Psicologia Evolutiva. Una aproximació a la seva definició seria establir-la com aquella part de la psicologia que estudia els processos de canvi de comportament de l'individu des del seu naixement fins a la mort. En l'assignatura Bases i Inicis del Desenvolupament, el que s' estudia és aquesta evolució en el comportament durant la primera infància (de 0 a 2 anys).

En la psicologia evolutiva també interessa saber quines són les causes i els detonants de determinades conductes, però no per això tots les canvis, sinó només aquells que tenen a veure amb el creixement i desenvolupament de l'individu.

Les causes del desenvolupament humà són principalment dues. Per una banda tenim la maduració, que també es coneix per calendari maduratiu. Aquest és un procés de canvis en el desenvolupament que es dóna en tots els individus d'una manera més o menys homogènia i en els mateixos punts de la nostra vida. Però també s'ha de tenir molt present que aquest calendari maduratiu va inserit en un context social i cultural que fa que les habilitats s' adquireixin d'una forma o una altra.

L'altra causa del desenvolupament és l' aprenentatge. Cada nova experiència que tenim produeix un canvi en els nostres pensaments, sentiments i comportaments, canvis que també depenen de la resposta del nostre entorn i de com reaccionen les persones que ens envolten a aquestes experiències.

Com ja hem esmentat abans, parlar de psicologia evolutiva és parlar de desenvolupament humà. Una bona forma d' entendre i definir aquest desenvolupament seria anomenar les característiques que té.

Diem que el desenvolupament és continu i acumulatiu. Amb això el que es diu és que totes les experiències que tenim des que naixem fins que morim, els canvis que es produeixen en cada fase important de la vida, poden tenir implicacions importants en el futur, per com ens comportarem i com reaccionarem davant d'una o una altra situació. Tot el que s'aprèn depèn dels aprenentatges anteriors.

És també un comportament holístic, perquè som éssers físics, cognitius i socials, i cadascun d'aquests components depèn dels canvis que es produeixen en altres àrees del desenvolupament. És a dir, el nen evoluciona en totes les àrees (social, llenguatge, etc.) de cop, d'una peça, i no pas desenvolupant més una àrea que les altres.

La plasticitat és una de les característiques del desenvolupament humà i no és una altra cosa que la capacitat per a canviar en resposta a experiències positives o negatives de la vida. La capacitat per reorganitzar-se, pròpia del primer any de vida.

Per últim, ens trobem amb què el desenvolupament es dóna en un context històric i cultural. Vivim en un temps històric concret, en un país determinat i en una societat concreta que ens transmet una sèrie de creences, patrons, costums i habilitats diferents a una altra. Aquesta socialització cultural influeix també en el desenvolupament.

Un cop hem posat l'informe dins el context de l' assignatura i dins la Psicologia general, quines són les teories del desenvolupament que actuen amb més rellevància dins del treball realitzat en aquesta pràctica? Bàsicament en podem distingir tres; la teoria ecològica de Bronfenbrenner, la teoria sociocultural de Vigotsky i la teoria cognitiva de Piaget.

El contingut de la teoria de Vigotsky, afirma que els bebès neixen amb unes quantes funcions mentals elementals com són l'atenció, la sensació, la percepció i la memòria, i que amb els temps són transformades per la cultura en processos mentals nous i més complexos que ell va anomenar funcions mentals superiors.

Per a què aquest desenvolupament es doni satisfactòriament, es necessita sobretot el suport d'un adult i que aquest s'adapti de forma adequada al nen. Per a això s'han identificat una sèrie de zones.

En primer lloc tenim la zona de desenvolupament real, que és tot allò que el nen sap fer. En segon lloc, tenim la zona de desenvolupament potencial, que és allò que el nen pot fer amb ajuda d'un adult. Entre aquestes dues zones n' hi ha una tercera, la zona de desenvolupament pròxima, que no és més que la diferència entre el que el nen pot assolir de forma independent i el que pot fer amb la guia i estímul d'un adult més experimentat. És aquí on es dóna el creixement cognitiu nou.

La teoria de Bronfenbrenner dóna molta importància a la influència de l'entorn. En va distingir diverses capes, a les quals va anomenar sistemes ambientals. Així doncs, el nadó està immers en una sèrie de sistemes ambientals que interactuen entre si i amb la persona per influir en el seu desenvolupament, i cadascun del quals té un contingut específic.

El microsistema és la capa més interna d'aquest conjunt de sistemes, la que es troba més a tocar del nen i on no només és influenciat per les persones que l'envolten, sinó també per les seves pròpies característiques biològiques i socials, al mateix temps que el nen influeix en el comportament dels seus companys.

El següent dels sistemes és el mesosistema, és a dir, les connexions o interrelacions entre microsistemes com la llar, l'escola i els companys.

Després trobem l' exosistema, on el nen i l'adolescent no en formen part, però que conté contextos que d'una manera o altra influeixen en el seu desenvolupament.

Per últim, es parla de macrosistema i cronosistema. El primer és el context cultural concret en que té lloc el desenvolupament i, per tant, els valors que es transmeten són molt diferents en cada societat. Pel que fa al segon, és la dimensió temporal que afecta a la direcció que probablement segueixi el desenvolupament.

La tercera de les teories que hem esmentat és la de Piaget. Ell dóna molta importància als processos cognitius i tot allò que el nen elabora tot sol. El nivell intel·lectual del nen depèn, en una edat determinada, de com siguin els esquemes cognitius. Piaget defineix aquest terme com a un patró organitzat de pensament o acció que s' utilitza per poder afrontar o explicar algun aspecte de l'experiència.

Tot aquest procés es desenvolupa a partir de la interacció que el nen fa amb l'entorn i els objectius amb els quals es relaciona. D'aquesta manera va diferenciar 4 períodes importants de desenvolupament cognitiu i que formen el que Piaget va anomenar seqüència invariable del desenvolupament. Aquesta, al seu temps, implica que tots els nens progressen a través de les etapes en l'ordre que han estat indicades. No poden ser saltades perquè es succeeixen una darrera de l'altra i cada una implica un grau de complexitat superior.

La primera de les etapes és la sensoriomotora, que avarca els dos primers anys de vida i on els nadons coordinen la seva informació sensorial i les capacitats motores, de manera que poden formar esquemes conductuals que els permeten conèixer el món que els envolta.

La segona de les etapes és la preoperacional, que comprèn des dels 2 als 7 anys i on hi ha un increment en l'ús de símbols mentals (paraules o imatges) per expressar objectes, situacions a les que s'enfronten en la vida diària.

La tercera etapa és la d'Operacions Concretes, que el nen desenvolupa entre els 7 i els 11 anys. En aquesta etapa ja comencen a adquirir operacions cognitives, i apliquen aquestes habilitats quan comencen a pensar sobre els objectes, situacions i successos que han vist o experimentat d'alguna altra manera.

La última de les etapes és la d'Operacions Formals, que comença als 12 anys. No és una altra cosa que accions mentals executades sobre idees i proposicions. El pensament ja no està lligat a allò objectiu i observable, sinó que es pensa de forma lògica sobre processos i successos hipotètics que poden no tenir base en la realitat.

2. MÈTODE

2.1. Subjecte

La nena a la qual vam passar el test psicomotriu es diu Gemma i tenia vuit mesos i mig en el moment de la passació. Els seus pares, la Mercè i en Vier, tenen vint-i-vuit i trenta dos anys respectivament. L' altra filla de la parella és una nena que es diu Joana i té dos anys. La Gemma viu a Sant Celoni i va a la llar d'infants del poble. A la guarderia s' hi acostuma a passar tot el matí, s' hi queda a dinar i s' hi està a la tarda fins que el seu pare la va a recollir. La resta de la tarda la passa amb el seu pare i la seva germana gran a casa, jugant fins l'hora de sopar, quan arriba la seva mare. La Gemma encara no parla, però és d'esperar que quan ho faci utilitzi el català, ja que tota la família (tant el pare com la mare, així com els avis i els altres parents) són catalanoparlants.

L'embaràs i el part van ser completament normals, sense cap incident remarcable a comentar. L'únic que s'hauria de mencionar és que quan la Gemma tenia entre quatre i cinc mesos (aquest estiu) va passar una època en què plorava tot el dia sense motiu aparent. Al principi els pares es van preocupar i van decidir anar a veure el pediatra habitual de la Gemma. Aquest els va dir que a la nena no li passava res en absolut, i que no hi havia cap motiu d'alarma. A finals d'estiu els pares van haver de deixar la Gemma amb una cangur amiga de la família cada tarda durant una setmana per motius de feina, i va ser llavors quan la nena, de sobte, va deixar de plorar, i no ho ha tornat a fer a no ser que hi hagi algun motiu.

2.2. Instruments

  • Taula de Desenvolupament Psicomotor:

La Taula de Desenvolupament Psicomotor és bàsicament una representació gràfica de tota una sèrie d'ítems que el nen ha d'anar assolint a mesura que va creixent. Els ítems estan ordenats d'esquerra a dreta segons l'edat en que els nens els assoleixen i agrupats en quatre grans àrees: Sociabilitat, Llenguatge, Manipulació i Postural.

En cada àrea de la taula els ítems estan representats mitjançant barres horitzontals amb franges de tres colors diferents; la part de més cap a l'esquerra de la barra és blanca, i indica que a aquella edat (que està indicada en les ratlles verticals que travessen la taula de dalt a baix) el 50% dels nens són capaços de realitzar aquell ítem amb èxit. La part central de la barra és de color verd clar i indica que el 75% dels nens d'aquella edat poden superar aquell ítem correctament. La part que queda més a l'esquerra de la barra és de color verd fosc i indica que el 95% dels nens d'aquella edat passa l' ítem satisfactòriament.

Cada ítem té una puntuació, que està indicada a la part esquerra de la barra que el representa a la Taula mitjançant uns asteriscs (*), el nombre dels quals oscil·la entre un i tres. Si el nen no realitza l' ítem correctament i aquest es troba a l'esquerra de la línia que correspon a la seva edat, se suma a la seva puntuació el total d'asteriscs que té l' ítem. Si l' ítem fallat està travessat per la línia només se sumen la meitat dels asteriscs que té. Si el nen supera amb èxit l' ítem no se suma cap punt a la seva puntuació.

Per poder passar la Taula de Desenvolupament Psicomotriu a un nen ens pot caldre material específic en determinats ítems, com és el cas del de canviar de mans els objectes o el de jugar a l'amagatall. Aquest material està especificat en l'explicació dels ítems i normalment tots els objectes es poden trobar en l'entorn del nen, com per exemple joguines o material didàctic.

L'objectiu d'aquesta taula és detectar aquells nens que poden presentar algunes dificultats en algun dels àmbits descrits a la Taula. La Taula està pensada per a què sigui el pediatra del nen qui s'encarregui de passar-la i així pugui detectar aquestes petites anomalies i actuar en conseqüència.

  • Escala CVC-HOME:

L'Escala HOME va ser inicialment plantejada com un qüestionari destinat a avaluar l'entorn familiar del nen. El fet que fos desenvolupada als Estats Units fa que la versió en català sigui lleugerament diferent a l'original, ja que la versió americana estava pensada per famílies amb un estil de vida, uns costums i una forma d' organitzar-se diferents a les que es donen a Catalunya. Per això alguns aspectes que tracta l'escala ens poden sorprendre, però no hem d'oblidar a qui anava destinada originàriament.

El primer punt de l'escala HOME és una petita entrevista que s'ha de fer al cuidador habitual del nen sobre la seva vida quotidiana (CVC, Cuestionario de Vida Cotidiana). A partir de l'entrevista, l'investigador ha avaluar positiva o negativament els diferents ítems que apareixen agrupats en sis àrees: responsibilitat verbal i emocional, acceptació del comportament del nen, organització de l'ambient físic i temporal, provisió de materials de joc adequats, implicació materna amb el nen i oportunitats per la varietat. Cada una d'aquestes àrees consta d'una sèrie d'afirmacions que l'investigador ha de valorar de forma dicotòmica, o sigui, amb un positiu o un negatiu. La puntuació obtinguda s'ha de tenir en compte separada per àrees i en conjunt, i és l'investigador qui l' ha avaluar (d'una forma bastant subjectiva).

A més de les sis àrees de què consta l'escala HOME, hi ha dos grups més d'ítems; uns han de ser observats en el transcurs de l'entrevista per alguna altre persona que no sigui l'entrevistador, i els altres han de ser observats una vegada finalitzada l'entrevista, a tall de recopilació d'impressions generals.

L'entrevista sobre la vida quotidiana de la família del nen s'ha de fer al cuidador habitual del nen (ja sigui el pare, la mare, un familiar o un tutor). El nen, a més, ha de ser-hi present i estar despert, ja que alguns ítems es refereixen a la relació entre el nen i el seu cuidador habitual, de manera que l'entrevistador ha de poder-la observar. Per fer l'entrevista és recomanable utilitzar una gravadora, ja que això facilita molt la feina i permet a l'entrevistador revisar a posteriori les respostes de l' entrevistat de manera que no se li escapi cap detall. A més, és idoni que l' entrevistat estigui relaxat i se senti lliure per contestar totes les preguntes que se li fan, i l'entrevistador ha de fer el possible per trencar el gel i establir-hi una bona relació. S'ha de procurar que les respostes siguin el més completes i detallades possible, per tal de poder ser precisos a l'hora de fer-ne una avaluació posterior.

L' objectiu d'aquest qüestionari és, com ja hem dit, fer una observació de la vida quotidiana del nen a través d'una entrevista amb el cuidador habitual i de les observacions que l'investigador fa de l'entorn físic més immediat a la criatura. Amb aquesta observació es pretén fer una valoració del seu entorn per detectar si aquest és prou adequat o no per al seu desenvolupament a nivell sensorial i cognitiu.

2.3. Procediment

La mare de la Gemma, la Mercè, és una ex-professora d'una de les membres del grup amb la qual mantenia una relació d' amistat, i aprofitant el fet que tenia una filla d' una edat que ens va semblar interessant, li vam demanar si voldria col·laborar amb nosaltres en aquest treball. La mare de seguida va acceptar, ja que li semblava una experiència interessant, però ens va comentar que ella treballava tota la tarda i que no hi podria ser present durant la passació i l'entrevista, de manera que li hauríem de fer al seu marit i pare de la Gemma, en Vier, que, de fet, és el cuidador habitual (passa amb ella totes les tardes, i ens va semblar que era interessant un pare que s'impliqués més que la majoria en la cura dels seus fills). Es va pensar en aquesta família perquè per motius de desplaçaments i horaris de les membres del grup era la més idònia (volíem ser-hi totes presents en el moment de la passació).

En un primer contacte se li va explicar a la mare en què consistia el treball, quins eren els ítems que havia de passar la Gemma i com seria l'entrevista que faríem al pare. Li va semblar tot molt correcte i ens vam posar d'acord per anar-hi una tarda. Al final, però, per problemes d'horaris no hi vam poder anar el dia previst, i la sessió es va ajornar una setmana.

Teníem previst passar la Taula de Desenvolupament Psicomotriu i fer-li l'entrevista al pare el mateix dia, ja que els horaris de totes les membres del grup eren bastant incompatibles i hi havia problemes d'accessibilitat. Malgrat que el pare estava malalt, vam poder fer-ho tot el mateix dia en un temps d'una hora i mitja aproximadament.

Durant la passació, la Sònia es va encarregar de gravar en vídeo, però no va quedar bé (per temes de llum); la Sheila va passar els ítems a la nena (la resta del grup l'ajudava quan calia); la Pura es va ocupar d'anotar com passava els ítems la Gemma; l'Anna va fer l' entrevista al pare; i la Rebeca va apuntar els aspectes de l'Escala CVC-HOME que s'havien d'observar durant l'entrevista i la passació.

3. RESULTATS

3.1. Taula de Desenvolupament Psicomotor

A continuació s' exposa la llista completa dels ítems observats i la seva descripció. Els ítems corresponents a l' edat de vuit mesos són vuit (dos de sociabilitat, un de llenguatge, dos de manipulació i tres posturals). L' ordre en que s' esmenten és el que s'ha seguit quan s' ha passat la prova al subjecte.

  • Sociabilitat

Juga a l' amagatall

L' examinadora es posa davant la Gemma i, quan aquesta la mira, amaga la cara rere un full de paper. Treu el cap per un costat del paper dues vegades, dient “Hola!”, i es queda amagada. La Gemma es queda indiferent davant aquesta situació, ja que està molt pendent de la resta del grup. El pare comenta que normalment la nena respon de la manera esperada, però que ell s' amaga completament, no només la cara.

Busca l' objecte desaparegut

La Gemma està asseguda a un matalàs. Se li crida l' atenció cap a un objecte i se li posa al costat. Quan ella s' apropa a agafar-lo, es tapa l'objecte amb un tovalló de roba. Llavors, s'ho queda mirant i balbuceja alguna cosa. El pare assegura que està molt distreta.

Es repeteix la prova, però aquesta vegada es tapa l' objecte quan la Gemma gairebé ja el pot tocar i de manera més visible. Aquest cop sí que enretira el tovalló, i tot seguit se'l posa a la boca. Després agafa l' objecte amagat i se'l posa també a la boca. Balbuceja alguna cosa mirant el pare.

  • Llenguatge

Mama o papa no específic

La nena no diu mama o papa durant l' examen. Tampoc ho fa durant l' entrevista (escala Home) al pare.

  • Manipulació

Canvia de mans els objectes

Se li dóna a la Gemma un objecte, però no se'l canvia de ma sinó que se'l posa directament a la boca. Es canvia l' objecte per comprovar si el fet de que no ho faci es que l' altre es massa gran o massa petit. El resultat es el mateix.

El pare ens diu que és poc probable que ho faci sense utilitzar la boca, però al final veiem que ho fa, però no massa sovint.

Pinça inferior

Se li dona un objecte a la Gemma. És massa gran per poder fer la pinça, així que se li dona un altre. Ella primer se'l mira, després mira el pare i tot seguit agafa l'objecte. Observem que fa la pinça.

  • Postural

Volteig de bocaterrosa a decúbit supí

Es col·loca la nena al terra, de bocaterrosa, però no passa tota sola a decúbit supí. Simplement comença a gatejar cap al pare, el qual l' agafa de les manetes i l' ajuda a aixecar-se. El pare ja ens havia comentat que no ho feia molt sovint.

Reaccions paracaigudistes laterals

S' asseu a la Gemma damunt la taula. Una de les examinadores l' agafa pel tronc (situant-se darrere d' ella). La tomba cap a esquerra i dreta, i la nena estira el braç corresponent al canto cap on s' inclina i es vol recolzar a la taula amb la mà.

En passar-li aquest ítem, la Gemma es desconcerta una mica i s' espanta.

Es manté asseguda establement

Hi ha diversos moments, mentre es passen els ítems i mentre es fa l' entrevista al pare, en que la Gemma roman asseguda, ja sigui agafant coses del terra com observant el que passa al seu voltant.

  • SIGNES D' ALERTA

Patró de conducta repetitiu més del 50% del temps que passa despert

S' ha observat que es posa a la boca tot el que té a l' abast, o almenys ho intenta. No s' ha considerat com un signe d' alerta, ja que és normal que, tenint 8 mesos, ho faci.

La resta de signes d' alerta que s' haurien de tenir en compte per a la seva edat (moro persistent, passivitat excessiva, asimetria d' activitat amb les mans i hipertonia adductors) no s' han observat. És a dir, que el subjecte no té cap motiu d' alerta.

Puntuació de la Taula de Desenvolupament Psicomotor

Per àrees:

  • Sociabilitat: ½ *

  • Llenguatge: 1 *

  • Manipulació: 0 *

  • Postural: ½ *

Global: 2 *

3.2. Escala HOME

Amb l'objectiu d' avaluar les característiques del context familiar de la Gemma hem utilitzat el “Qüestionari de la vida quotidiana” (Escala Home). Com ja hem explicat anteriorment, el qüestionari ha de dirigir-se al cuidador més habitual de la nena, que en aquest cas és el pare. Consta de 45 ítems, no obstant això nosaltres hem fet una modificació sobre el qüestionari base suprimint quatre ítems, els quals veurem més endavant, ja que no eren adequats per a l'edat de la Gemma. Els ítems, els quals es poden diferenciar entre els d'observació i aquells que requereixen informació per part del cuidador, han de contestar-se de manera dicotòmica, és a dir, amb “+” quan és positiu i “-” quan és negatiu.

En aquest apartat us facilitarem els resultats de la passació d'aquest qüestionari; primer de cadascuna de les subescales i després en global.

Comencem, per tant, amb les sis subescales en que es divideixen els ítems.

  • Responsivitat verbal i emocional:

En general molt bé ja que la puntuació ha estat de nou sobre onze. Com aquesta ens indica, el pare va mostrar en tot moment moltíssima aportació, parlava amb claredat i ens facilitava molta informació.

Els dos ítems que han resultat negatius són el dos i l' onze. El primer d'aquests és aquell que diu “el pare respon verbalment a les vocalitzacions del nen” i, malgrat que estava atent a la seva filla, l'acariciava i li parlava, no responia a les vocalitzacions que aquesta feia, únicament perquè estava pendent de l'entrevista. El segon ítem que ha sortit negatiu es el que diu “el pare respon positivament a les alabances a la nena ofertes per l' entrevistador” i, efectivament, no responia positivament, encara que tampoc negativament, simplement escoltava passivament, cosa que, personalment, no ens sembla malament ja que és una manera de no augmentar el seu ego.

  • Acceptació del comportament del nen:

En aquest cas, de vuit ítems que hi havia, s'ha contestat positivament a cinc. El pare no va cridar l'atenció a la Gemma durant l'entrevista, com marca l' ítem setze, però la nena tampoc va fer res per merèixer-ho. Respecte a l' ítem divuit, encara que no vam veure tota la casa, suposem que els llibres són al despatx, on la nena no va mai. En general, creiem que l'actitud del pare en aquest aspecte és molt bona ja que no prohibeix a la nena fer res, mostra bastant acceptació envers comportament de la seva filla i la “deixa fer”, això sí, sense arribar a ser consentida i mimada.

  • Organització de l'ambient físic i temporal:

La puntuació d'aquesta subescala és immillorable ja que de sis ítems n'ha contestat positivament sis. La Gemma té la sort de no quedar-se sola ni un instant, quan no està amb el pare està amb la mare i sinó amb els avis. A més, el lloc on juga sembla molt segur i, de manera preventiva, assisteix periòdicament al pediatra. D'altra banda, aquesta casa realment és molt activa, si no rep visites les fa, a casa del avis o a amics de la família; fins i tot, el pare ens va comentar que si la Gemma no surt un dia per qualsevol motiu es posa molt nerviosa i l'han de treure a passejar.

  • Provisió de materials de jocs apropiats:

Com ja hem comentat abans, és en aquesta subescala on hem suprimit quatre ítems ja que no els considerem adients segons l'edat de la Gemma. Aquests quatre ítems són el vint-i-set (“el nen té joguines de tirar o empènyer”); el vint-i-vuit (“el nen té cotxe, caminador, patinet o tricicle”); el trenta-dos (“ disposa de joguines de coordinació oculo-manual”) i el trenta-tres (“disposa de joguines de coordinació oculo-manual que permeten combinacions”). Com és de suposar, una nena de vuit mesos no té aquestes joguines; a més, els pares consideren que encara no té l'edat suficient com per jugar amb aquests jocs. Així doncs, aquesta subescala la hem mesurat sobre cinc, dels quals quatre són positius, enlloc de sobre nou que era l'original.

En general està molt bé ja que només hi ha un negatiu, el vint-i-nou, que diu “la mare aporta activitats interessants al nen durant l'entrevista”, però tot i que no ho feia en aquell moment no vol dir que no ho faci mai. A més, al igual que passa a la primera subescala, on el pare no contestava les vocalitzacions de la nena, aquí pensem que el pare estava pendent de l'entrevista i per això li va donar la seva joguina preferida en comptes d'alguna cosa més interessant.

D'altra banda, totes, o la major part de les seves joguines són heretades de la seva germana gran. Pel que fa a llibres o joguines de música, el pare ens va dir que a la Gemma li crida molt l' atenció aquests tipus de joguines, sobretot els colors i dibuixos dels llibres, però que era quasi inevitable que se' ls fiqués a la boca, cosa molt pròpia de la seva edat i que no va deixar de fer durant tota l'estona que va durar la nostra visita.

  • Implicació materna amb el nen:

El resultat d'aquesta subescala és de tres sobre sis. Com ja hem comentat, la Gemma mai està sola (ítem trenta-cinc); sempre hi ha alguna persona adulta que es fa càrrec d'ella; juga quan vol (ítem trenta-nou); ni el pare ni la mare estructuren el seu període de joc tot i que aquesta acostuma a seguir una rutina. És en aquesta subescala on hem trobat una contraposició que ens ha cridat bastant l'atenció: el pare no dóna valor a jocs maduratius mitjançant la seva atenció (ítem trenta-vuit) ni proveeix a la nena de jocs que l'ajudin a desenvolupar noves habilitats (ítem quaranta), no obstant això, el pare va mostrar en diferents actes durant la nostra visita com animava l'avanç evolutiu de la Gemma quan, per exemple, va ajudar-la a posar-se dreta.

  • Oportunitats per a la varietat:

Tenim, en aquesta subescala, tres positius sobre cinc, cosa que està bastant bé si tenim en compte que els dos ítems que han resultat negatius no s'adeqüen molt a una nena de vuit mesos: l' ítem quaranta dos “la mare llegeix histories al nen com a mínim tres vegades a la setmana” i l' ítem quaranta cinc “el nen té tres o més llibres seus”. Respecte els altres ítems, ja hem dit en altres subescales que la Gemma fa i rep visites cada cap de setmana (ítem quaranta quatre); menja una vegada al dia a casa (ítem quaranta tres), excepte els caps de setmana que fa tots els àpats amb els pares. La mare, encara que treballa, també cuida la Gemma diàriament (ítem quaranta ú).

Després d' haver comentat els resultats de cadascuna de les subescales farem una valoració global. Si sumem totes les puntuacions ens donarà un resultat de tota l'escala de trenta sobre quaranta-un (recordem que l'escala original era sobre quaranta-cinc però que nosaltres n' hem suprimit quatre). Aquest resultat ens indica que el context familiar és l'apropiat pel bon desenvolupament de la nena. No obstant, el resultat d'aquesta i l'altra prova hi són profunditzats en el següent apartat.

4. DISCUSSIÓ DELS RESULTATS I OBSERVACIONS COMPLEMENTÀRIES

Segons la teoria ecològica de Bronfenbrenner, podem assignar cada sistema ambiental el que li pertoca a la Gemma en relació amb el seu entorn.

El microsistema d'aquest nadó està format d' una banda per la família, constituïda pel seu pare, la seva mare i la seva germana, i per l'altra banda per l'escola bressol, formada per la professora i els altres nens. En aquest sistema ambiental podem incloure també la família estesa, en aquest cas els avis, ja que la nena te un contacte molt directe amb ells.

El mesosistema consta de les interrelacions i compenetració entre la família i l'escola bressol.

En l' exosistema podríem incloure els amics de la família, els veïns, el lloc de treball dels seus pares, els serveis de salut i benestar de la comunitat i els serveis legals.

El macrosistema estaria format d'una manera general per la cultura occidental.

Tenint en compte la teoria sociocultural de Vigotsky, podem relacionar el desenvolupament de la Gemma amb l'ajuda que li proporciona un adult, en aquest cas, els seus pares. Prenent com a referència els resultats de l'escala Home podríem dir que la nena te una bona bastida ja que els pares estan molt disposats, en tot moment, a l'ajut i a l'impuls del desenvolupament de la seva filla.

Fent referència a la teoria cognitiva de Piaget podem dir que la Gemma es troba en la primera de les etapes, l' etapa sensoriomotriu, i dintre d'aquesta la situem en el quart subestadi, situat entre els vuit i dotze mesos d'edat.

Segon aquest subestadi la nena hauria de tenir una bona coordinació d'esquemes secundaris i una bona coordinació mitjans-fi. Però durant les pràctiques no vam tenir l'oportunitat d'observar cap indici que ens ho demostrés.

En el cas de la intencionalitat ho vam veure més clar ja que la nena apartava totes les joguines que tenia al seu davant per trobar aquella que realment li interessava.

Tenint en compte el grau d' anticipació que la Gemma hauria de tenir tampoc vam tenir l'oportunitat d'observar cap indici. Per exemple, la nena no va haver de posar-se l'abric perquè no havia de marxar en aquell moment, no va haver de treure's les sabates perquè encara no havia d'anar a dormir...

En canvi, en la permanència d'objecte vam tenir un exemple clar en un dels ítems de l'escala del desenvolupament psicomotor, el corresponent a l' àrea de sociabilitat. Aquest tot just consistia en buscar l'objecte desaparegut. Tal com explica la teoria de Piaget, la nena només buscava l'objecte si l'havia pogut veure.

En el cas del simbolisme no vam observar cap tipus de joc simbòlic i tampoc va dir cap paraula.

Tenint en compte que la Gemma te vuit mesos i mig, i que aquest subestadi comprèn l'interval que va dels vuit als dotze mesos, no és d' estranyar que no hagi assolit totes aquestes capacitats, ja que es troba al principi del subestadi. També cal recalcar que algunes de les capacitats, pel fet de que no s'hagin observat, no vol dir que ella no les hagi assolit.

Entre la taula de desenvolupament psicomotor i l'escala Home podríem trobar certes relacions.

Tenint en compte els resultats de l' escala Home, en la subescala de responsivitat verbal i emocional, el pare i la mare de la criatura són de gran ajuda per al desenvolupament verbal de la nena. En canvi, en la taula del desenvolupament psicomotor, en l' àrea de llenguatge la nena presenta certes dificultats perquè no supera l' ítem corresponent. Podríem dir que en aquest cas la teoria sociocultural de Vigotsky no ha funcionat ja que els pares actuen de manera adequada en la zona de desenvolupament pròxim i la nena no assoleix l'objectiu.

En la subescala de provisionalment de materials de jocs apropiats corresponent a l'escala Home, el resultat també és bastant positiu i en aquest cas queda clarament reflectit amb els resultats obtinguts a la taula de desenvolupament psicomotor en l'àrea de manipulació. En aquesta àrea la nena supera els dos ítems corresponents sense cap mena de dificultat.

En les subescales II i IV de l'escala Home, corresponents a l'acceptació del comportament de la nena i a l' implicació materna o paterna, els resultats són positius però no massa elevats. Aquest fet, si el comparem amb el resultat de l' àrea postural de la taula del desenvolupament psicomotor podem veure que proporcionalment s'hi correspon bastant, ja que la nena demostra dues destreses en vers una.

En la subescala referent a l' organització de l' ambient físic i temporal, de l'escala Home, la puntuació és la més alta possible i, en canvi, en l' àrea de sociabilitat de la taula del desenvolupament psicomotor no s'acaba de reflectir, ja que només supera un dels dos ítems.

Des d'una perspectiva més general, tenint en compte els resultats, podríem dir que la Gemma està dintre els patrons normals de desenvolupament a l' edat corresponent i te un bon recolzament per part de la seva família.

També recalcar que s' haurien de tenir en compte altres factors, característiques, influències externes,... S' hauria de fer un estudi més detallat i precís per poder arribar a unes conclusions més concretes. Tot i així, aquestes pràctiques ens han servit per entendre les teories i portar a terme la realització de la taula del desenvolupament psicomotor, passar l'escala Home i interpretar els resultats. Amb aquests instruments hem pogut fer-nos una idea del grau de desenvolupament i de l'ambient familiar corresponent a un nadó en concret a una edat determinada.

5. VALORACIÓ DE LES PRÀCTIQUES

  • Aspectes positius

Creiem que aquesta pràctica ens ha servit per acabar d' entendre les teories exposades a classe i ens ha ajudat a fer-nos una idea més clara del desenvolupament del nadó, de com han d' actuar els pares per a que aquest sigui l' adequat, etc.

Un altre aspecte positiu de les pràctiques és que s' aprèn a treballar en equip, respectant les opinions dels companys i arribant a acords sobre els objectius que es volen assolir, les tècniques a utilitzar i el paper de cada membre.

Dins l' àmbit més personal, totes les membres del grup hem coincidit en la il·lusió que ens va fer treballar amb un nadó, tenir-hi contacte directe... Creiem que ha estat una experiència enriquidora i que no té comparació amb el que es pugui extreure (a nivell personal, no teòric) en les classes normals.

També cal dir que aquesta pràctica ajuda a que l' alumne estigui motivat, ja que és amena i crea interès i expectatives envers què farà el nen/nena.

  • Aspectes negatius

El principal inconvenient amb el que ens hem trobat ha estat la dificultat per a trobar un subjecte a qui passar les proves. En un principi, cap membre del grup coneixia ningú que tingués un fill o filla de menys de dos anys, i no ens atreia la idea d' anar a una llar d' infants i demanar permís per a passar-li a algun dels nadons d' allà. Més tard, però, vam trobar la Gemma, que va resultar ser idònia.

Un altre aspecte que cal tenir en compte es la despesa econòmica que pot suposar. Nosaltres, per exemple, vam haver d' anar fins a Sant Celoni en tren.

Tot i això, aquest dos aspectes són insignificants si es té en compte el que aporta aquesta pràctica a la nostra formació acadèmica.

També ens agradaria remarcar el fet de l' exposició oral: hi ha molts nervis i, si és de les primeres vegades, es passa una mala estona, però creiem que hem d' aprendre a exposar les nostres idees, teories o pensaments davant els altres. Així doncs, no ho classifiquem com a positiu o negatiu, ja que estaria en el terme mig.

BIBLIOGRAFIA

- BERGER, K. S.; THOMPSON, R. (1997). Psicología del Desarrollo. Infancia y Adolescencia. Madrid: Médica Panamericana.

- SHAFFER, David R. (2000).Psicología del Desarrollo. Infancia y Adolescencia. 5ª edición. Editorial Thomson.

19