Descomposició de l'Antic Règim

Historia de España siglo XIX # Corts de Cadis. Ferran VII. Trienni liberal. Absolutisme

  • Enviado por: Albert Vilchez
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

El segle XIX

La descomposició de l'Antic Règim

  • L'Antic Règim

  • L'Antic Règim era el sistema polític, social i econòmic que es basava en la monarquia absolutista (una persona conté els tres poders).

    Poder legislatiu: Qui fa les lleis.

    Poder executiu: El gobern.

    Poder judicial: Els jutges i el tribunal.

    La societat estava dividida per estaments on ningú podia canviar la seva classe social.

    Noblesa: Defensa del poble.

    Clergat: Classe alta.

    Treballadors: Treballen per alimentar tota la societat.

    La economia es basava en l'agricultura. Molt poca gent concentrava la riquesa de terres. Els propietaris de terres podien ser :

    Arrendataris: Paguen un lloguer per cultivar la terra.

    Parcers: Li donen al propietari de la terra un % de la collita.

    Jornalers: Treballen i cobren per dies.

    (Delme: impost que s'havia de pagar a l'església; un 10% de la collita)

    Artesans: Gremis: Categories: Aprenent, oficial i mestre.

    Comerçiants: La burgesia s'encarregaba del comerç.

    Agricultors: La gent del poble.

    Els burguesos diuen en una cort que paguessin també els nobles, però aquests no volen. El poble es movilitza contra aquell règim.

  • El paper de la Península en la política napoleònica

  • Carles III va ser el gran rei il·lustrat d'Espanya. Carles IV (el seu fill) dins el seu regnat va anomenar com a primer ministre l'any 1792 un home de la seva confiança: Manuel Godoy, qui va provocar moltes guerres amb altres països:

    Guerra Gran (1793-1795): Espanya contra França. Perd: Espanya (Illa de Santo Domingo).

    Canvia la política espanyola: Espanya s'alia amb França pel Tractat de St. Ildefonso (1795) i junts lluiten contra Anglaterra (Trafalgar 1805). El Tractat de Fontainebleau (1807) reforça l'aliança Espanya-França i permet a Napoleó travessar Espanya per atacar Portugal, aliada d'Anglaterra. Aquesta estratègia li serveix a l'exèrcit francès per intentar invaïr les principals ciutats espanyoles.

    Godoy marxa de Madrid amb Carles IV i la seva dona, però el príncep Ferran VII (fill de Carles IV), fa un motí popular en contra de Godoy (motí d'Aranjuez). Godoy deixa de ser primer ministre i Carles IV abdica a favor de Ferran VII, i aquest passa a ser rei d'Espanya.

  • La Guerra del Francès

  • La Guerra del Francès va ser una guerra d'alliberament per fer fora als francesos d'Espanya. El 2 de Maig de 1808 Napoleó convoca als Reis a Baiona (França), el poble pensa que se'ls porten presoners i fan un motí popular contra les tropes franceses. L'alçament popular contra els invasors es va iniciar el 2 de Maig de 1808 a Madrid.

    A Baiona Ferran VII torna la corona al seu pare, Carles IV li dòna a Napoleó i Napoleó corona al seu germà Josep I.

    Josep I tenia fama d'alcohòlic i el poble no el volia. Va començar la Guerra del Francès. Francessos contra espanyols.

    La primera victòria de la resistència espanyola: Bailén (1808). Gràcies a l'aliança entre Espanya i Anglaterra (1810) i a l'invasió de Russia pels francesos, Espanya els va véncer a Arapiles (Salamanca, 1813).

    A Catalunya l'exèrcit regular va tenir ajudes dels Somatents (civils que s'armaven i guardaven els camins) i dels Miquelets (voluntaris catalans que lluitaven en guerres).

    Durant aquesta guerra, membres de les antigues classes dirigents van formar juntes provincials, que a partir de la victòria de Bailén (1808) es van unir en la Junta Suprema Central, que assumia la sobirania nacional, com a gobern provisional de guerra.

    A Catalunya després de l'èxit de la Batalla del Bruc, es va crear la Junta Superior del Principat, formada per diferents juntes catalanes.

  • L'aparició de diferents opcions polítiques

  • Molts grups polítics diferents es van oposar a la invasió napoleònica:

    Els absolutistes, volien que tornés Ferran VII i continués l'Antic Règim.

    Els liberalistes, partidaris de la Revolució Francesa, volien canvis: els afrancesats (només el règim napoleònic podia dur a terme els canvis que Espanya necessitava) i els jovellanistes (amb Ferran VII volien un sistema polític semblant al de Gran Bretanya).

  • L'intent de revolució política: les corts de Cadis

  • Durant el regnat de Josep I, la Junta Suprema Central fa una constitució progressista liberal:

    La costitució de 1812: La constitució de Cadis: que representava un trencament definitiu amb les institucions de l'Antic Règim, i es fonamentava per: Dret de sobirania nacional (el major poder el té el Rei). Divisió de poders. Sufragi masculí directe. El catolicisme com a religió de l'estat.

  • El regnat de Ferran VII

  • En tornar Ferran VII de Baiona es trobà amb la constitució liberal i no li va agradar. Es va ajuntar amb un grup absolutista i va signar el Reial Decret (4 de maig 1814) que suprimia la Constitució i retornava al sistema anterior a 1808. Llavors començà de nou l'enfrontament absolutista - liberalista.

    Després de la derrota de Napoleó, els països absolutistes europeus van crear la Santa Aliança, amb el fi d'actuar militarment contra qualsevol nació on l'absolutisme es veiés en perill.

    Però a Espanya nombroses revoltes liberals i pronunciamientos (Riego 1820) van enderrocar l'absolutisme.

  • El trienni liberal: 1820-1823

  • 1820 comença el Trienni Liberal, tres anys on l'absolutisme és perseguit i es posa en pràctica la Constitució de 1812. Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliança i aquesta envia un exèrcit (Cent Mil Fills de Sant Lluís (Lluís - Rei de França)) que s'enfronten a les tropes liberals espanyoles i les derroten (1823), llavors torna l'absolutisme.

  • El retorn de l'absolutisme

  • Durant els primers 10 anys (1823-1833 - Década Omniosa) hi ha un canvi de política de Ferran VII perquè Espanya es troba en una gran crisi: pasa de l'absolutisme radical a l'absolutisme moderat, anul·la la Santa Inquisició, etc.

    A Catalunya aquest fet no agrada i s'aixequen contra el Rei. Esclata llavors la Guerra dels Malcontents (1827): Ferran VII envia un francés “El Conde de España” durant 7 anys per sofocar els catalans. Però no funciona, Ferran el destitueix i “El Conde” es posa de part dels absolutistes radicals on el maten.

    Abans de morir, Ferran VII només té dues filles com a descendència i segons la Llei Sàlica el rei només pot passar la corona a descendents masculins o sinó al germà.

    Ferran VII va promulgar la Pragmàtica Sanció, que anul·lava la Llei Sàlica, per a que així no regnés

    Carles Maria Isidre (Carles V), germà del rei, que comptava amb el suport dels grups absolutistes més radicals.

    A partir d'aquest fet van començar nombroses guerres entre els partidaris d'Isabel i els del seu oncle Carles.

    HISTÒRIA

    - 3 -