Derecho Civil

Ordenament juridic. Dret patrimonial. Dret mercantil. Contracte. Comunitat de bens. Competència

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 48 páginas
publicidad
publicidad

INTRODUCCIÓ

DRET: Es una forma o sistema racional d'ordenar la convivència, pròpia de societats mínimament desenvolupades, que pretén solucionar els conflictes que surten en la mateixa societat.

El dret evoluciona així com la societat.

El dret respon a un ideal de justícia (ha de ser just), no al qui té mes diners o més força.

El dret esta constituït per un conjunt de principis/normes, i el comportament de les persones ha de ser respectuós amb aquestes normes.

El dret es imperfecte com a resultat de l'activitat humana (ho fan els humans).

Influeixen principis ètics i religiosos, així com jurídiques.

El dret o les normes jurídiques son de diferent naturalesa a les normes morals i religioses, tenen diferents orígens.

Pot haver diferencies entre aquestes normes:

ORDENAMENT JURIDIC

Conjunt de normes que en un determinat moment històric regeixen en una determinada comunitat, es a dir, les normes que es troben vigents.

Normalment es nacional, però pot ser supranacional (Dret comunitari) o inferior (Ordenament Autonòmic).

L'ordenament es caracteritza per que les normes estan interrelacionades / vinculades, i que canvien constantment. Entra en vigor una norma i en deroga una altre, i a vegades en modifica alguna altre.

La norma jurídica té dues parts:

  • Supòsit fàctic o de fet: La norma el que fa es acotar una part probable de realitat, o fa una hipòtesis de la realitat.

  • Característiques: La norma es abstracte, general, per a que sigui aplicable al màxim de gent en una societat, o sinó seria discriminació o privilegi.

    Les normes poden parlar de comportaments humans o de fets naturals (un conill que va a una altre finca), però sempre regula situacions reals.

  • Conseqüència Jurídica: A tal comportament la Conseqüència jurídica serà tal. Els efectes jurídics son Judicis de valor per a uns poders (polítics, econòmics, socials).

  • Les normes les fica l'estat i alguns sectors (p.e. els bancs). Haurem d'establir una jerarquia.

    Classes de normes:

    - Dret públic: El que es públic. Es caracteritza per que té unes prerrogatives (mecanismes per aplicar aquestes lleis) que el fa mes eficaç/contundent.

    - Dret privat: Regeix les coses particulars.

    A vegades no es poden diferenciar.

    Altres classificacions:

    • Normes del dret dispositiu: poden ser derogades per l'autonomia privada, per uns determinats subjectes, el seu caràcter imperatiu no es tan fort, p.e. els lloguer s'han de pagar abans del dia 7, a no ser que es digui el contrari.

    • Norma imperativa: Sempre que es dongui el supòsit de fet , no hi ha possibilitat d'excloure la seva obligació.

    Per que serveixen les dispositives si es poden modificar? Tenen una funció integradora, no ho especifico al contracte, però la llei si. Quant tenim aquesta possibilitat a la norma, s'ha de deduir de la norma, no ens ho diu clarament.

    Altres classificacions:

    • Normes generals: ens parla de manera general i de compliment general de les obligacions.

    • Normes especials: regula, delimita o contempla una realitat de forma més precisa / limitada que la comú (llei de les SA - Pagament dels beneficis serà el dia desprès de la junta gral. d'accionistes i es farà al domicili de la mateixa).

    La diferencia esta en el supòsit de fàctic.

    El dret mercantil es un conjunt de normes especials del dret civil, es justifica l'activitat econòmica per regular-les

    La norma especial es d'aplicació preferent a la general.

    ART. 4 apartat 3 Codi Civil.

    Classificació en funció de la matèria que tracta / regula.

    • Dret penal: Càstig, dret a sancionar, és públic.

    • Dret administratiu: regula les relacions administració / particulars.

    • Dret mercantil

    • Dret processal: públic, dret dels tribunal, relació tribunal de justícia / particulars.

    • Dret internacional

    • Dret medi ambient: barreja d'alguns d'aquest.

    • Dret civil: Dret privat general, regula les relacions mes comuns de la vida humana, que passa quant algú neix, fa 18 anys, incapacitats, herències, negocis,..... Regula la vida e efectes patrimonials, es molt ampli.

    Històricament es forma de la confluència de Dret roma (+Avançat, s'aplica a tothom que estigui dins l'imperi) i el germànic (aplica al poble germànic sigui on sigui). No es pot oblidar l'influencia de l'església catòlica.

    Primer era un conjunt de normes disperses, sense criteri unitari, cada monarca feia la seva llei, aplicació i derogació no concreta.

    Al S. XVIII es produeix la Rev. Francesa (igualtat, llibertat, fraternitat), tot es racionalitza, i el dret també. El sistema jurídic es passa a ordenar en un text únic, amb unes classificacions, aquí neix el dret civil (França 1807) es van agrupar en funció de la matèria.

    Això té conseqüències:

    • Intenta sanejar.

    • Que respongui a les noves idees.

    • Recull el pensament i condicions econòmiques del temps.

    • Deroga el dret de les monarquies absolutes.

    • Intenta dotar de més tècnica jurídica a les normes (més precisió,....)

    Apareix un codi civil a Espanya, i hi ha un procés previ, aquesta codificació es un signe de progressisme, però també d'afrancesament (no estan ben vistos els afrancesats).

    1ª constitució espanyola el 1.812 a Cadis

    El 1.851 s'elabora un projecte de codi per un ministre de justícia que serà la base de la definitiva (llei de bases), tasca codificadora.

    El 1.889 s'aprova definitivament el Codi Civil vigent.

    Normalment les normes jurídiques les creen al parlament, a vegades surten d'algun sector (conveni col·lectiu)

    Fonts del Dret:

    Art. 1 del codi civil: les fonts de les normes son la llei, el costum i els principis generals del Dret.

    El costum es la font del Dret privat i en concret del Dret civil.

    Al Dret penal només val la llei, no les costums.

    Aquí a Espanya, no hi ha jurisprudència, cosa que a USA, Anglaterra i Austràlia si.

    Art. 1 estableix un ordre de jerarquia, primer la llei, desprès les costums i per acabar els ppis grals. Del Dret.

    LLEI

    D'aplicació preferent, tota norma que procedeix dels poders públics, la podem considerar legal.

    • la llei es la norma que sorgeix de la potestat normativa de l'estat, i per tant, dels òrgans dels quals la constitució els hi atribueix la potestat legislativa, es a dir, les Corts (congres i senat). I a Catalunya el parlament autonòmic. Un reglament aprovat pel govern no es una llei, el reglament desenvolupa, però mana la llei; decret d'alcaldia es una norma reglamentaria

    • Requisits per que sigui llei = legitimitat

    • Requisit de voluntarietat, ha de seguir uns tràmits (art. 91), han de ser sancionades, promulgades i aprovades pel Rei.

    • S'hauran de publicar al BOE i entraran en vigor 20 dies a partir de la publicació.

    Poder Executiu = Govern

    Poder Legislatiu = Congres / Senat

    Poder Judicial

    Elaboració legislativa

    El govern diu sobre que es faran les lleis, però no la fa, ho encarrega al congres (projecte de llei, borrador d'una llei que el govern entrega al congres per que es faci la llei).

    Ho pot fer el congres, el senat, cameres autonòmiques i l'iniciativa popular (recollir 500.000 signatures de ciutadans que demanen una llei) per això es diuen proposicions de llei.

    El senat aprova la llei, en una segona fase, en primera fase ho aprova el congres, predomina el congres. El senat es un òrgan reflexiu, de millora, el que es important es fa al congres.

    Classes de llei

    Orgàniques: Recollides a la Constitució, tenen 2 diferencies respecte a lleis ordinàries. Per ser aprovades, modificades o derogades ha de ser per majoria obsoluta en una votació final sobre el conjunt del projecte, i a més a més, tots els articles han d'estar aprovats, no se'n pot deixar cap.

    Majoria absoluta: de tots la ½ + 1

    Majoria simple: dels assistents la ½ + 1

    Matèries sobre les que pot tractar les lleis orgàniques:

    • Desenvolupament Dret fonamental i llibertats públiques (Art.81)

    • Estatuts d'autonomia.

    • Regim electoral general

    Son les matèries mes importants i per això es fan per orgàniques, les ordinàries no son tant importants.

    L'atribució de les competències s'han fet en funció de les matèries. Les orgàniques no poden ser objecte de delegació legislativa.

    Si no es llei orgànica no cal recollir signatures.

    Que s'ha de regular per llei i que no? Determinades matèries obligatòriament s'han de regular per llei (Dret a la vaga, defensa de consumidors).

    Funció legislativa

    Atribuir al govern la potestat de llei, quant es urgent (Decret-llei), “urgència y extrema necessitat”.

    Es fixen limitacions:

    • Son provisionals, hauran de ser sotmeses al control del congres abans de 30 dies de l'entrada en vigor, per ratificar-se, ser modificades o ser derogades.

    • Contingut: queden excloses al ordenament de les institucions bàsiques de l'estat, Dret, deures i llibertats dels ciutadans. Funcionament de la corona, govern, congres, sist. Autonòmics. Regim electoral general, no poden modificar una llei orgànica.

    PD Tot el que regula la llei orgànica i a més a més el deures

    Decret-legislatiu:

    Tenen com a punt de partida una autorització prèvia del congrés, no es urgent, el que fa el congres es treures feina legislativa, autoritza al govern a legislar per Decret-legislatiu i es fa per mitja d'una llei de bases.

    Llei de bases:

    Principis i criteris bàsics (ho fa el congres) així doncs el govern pot legislar dins d'uns límits. (Base: mín. 15 anys, govern 18 anys).

    Refundició de texte:

    No modifica, no innova l'ordenament i també es un decret legislatiu, posa la part bona entre dos, reordena el que havia, no modifica, posa en ordre.

    Aquesta delegació serà limitada i expressa, fixa un termini pel seu desenvolupament per part del govern.

    La constitució es una llei, però peculiar, es la llei de lleis, ppi bàsic (art9) que totes les lleis han de respectar.

    No es pot fer una llei contra la constitució, seria inconstitucional.

    Carecen de valor las normas que contradicen a una norma de grado superior.

    La Constitució es la norma suprema / superior

    La Constitució estableix un mecanisme per que no es puguin fer lleis que vagin en contra de la constitució.

    Tribunal Constitucional: Legislador negatiu. Intèrpret màxim de la constitució, aquest control de la constitucionalitat ho fa pel recurs de inconstitucionalitat, es un control a posteriori.

    Qui pot plantejar al T.C. si una norma es anticonstitucional:

    • President del govern.

    • Defensor del poble.

    • 50 senadors conjuntament.

    • 50 diputats conjuntament.

    • Òrgans col·legiats executius de les comunitats autònomes (Consell executiu de la Generalitat de Catalunya)

    • Assemblea parlamentaria.

    Ens diu el que no es llei, no ens diu la llei.

    Les sentencies del T.C. es publiquen al BOE.

    Pot declarar totalment o parcialment inconstitucional una llei.

    No es l'únic mecanisme de control, l'altra es la Qüestió d'inconstitucionalitat:

    Qui ho pot fer: Tribunals a través d'un procediment previst. Hi ho fan quant dubten d'una norma si es valida o no.

    Recurs d'ampar: Sol·licitud que formula un particular per que no es vulnerin els seus drets fonamentals, indirectament ens diu que es anticonstitucional, només protegeix al ciutadà que ho sol·licita, no ho fa públic, qui no protesta no té protecció.

    Els tribunals de justícia son els qui controlen les normatives que no son llei per que s'ajusti al previst.

    COSTUM:

    Forma de crear normes jurídiques, que consisteix en la practica efectiva i repetida d'un mateix comportament, norma que sorgeix per la seva utilització i voluntat d'un grup social que l'utilitza.

    Elements que componen el Costum:

  • Material: simple realització de comportaments, uniforme, duradora i constància.

  • Espiritual: convicció de que complint aquell comportaments s'està complint una norma jurídica.

  • No ha de ser contraria a la moral / llei o al ordre públic, s'exigeix que el costum sigui un comportament racional.

  • Classificació dels costums:

    Extralegem: Al marge de la llei, sobre matèries que no hi ha regulació legal.

    Contralegem: contra la llei, no es considera norma jurídica.

    Secundeumlegem: tracta sobre una matèria regulada a la llei, atribuint a la norma legal un significat determinat.

    Si invoquem aquest tipus de norma ho hem de provar que existeix, els costums son per conjunts de persones, el tribunal no ho coneix i s'ha de provar.

    PRINCIPIS GENERALS DEL DRET (Art 1.7 Codi Civil)

    Norma subsidiària en 2on grau (primer es la llei i desprès el costum). Son normes que son mes difícils de determinar, son idees bàsiques, fonamentals que estan a l'ordenament i a mes a mes informen (donen pautes per resoldre determinades actuacions)

    També tenen una funció integradora.

    Hi ha buits legals però no es pot dir que no hi ha contestació, i per això estan els principis, pot haver-hi lagunes legals però no lagunes a l'ordenament (ppi bona fe contractual: ni el vi mes bo ni el mes dolent).

    Els principis s'apliquen per analogia: una situació semblant que està regulada. Identitat de raó: en els dos casos la identitat es la mateixa.

    Funció de jurisprudència dels principis: el resultat de l'aplicació de les normes jurídiques.

    La jurisprudència no es font del Dret, però si té importància al moment d'interpretar la llei (recurs de cassació), fins arribar al tribunal suprem, i només diu si la llei ha estat interpretada.

    La jurisprudència va variant, evolucionant, ha de canviar.

    Al jutge només el vincula la llei Art 117 Constitució.

    Interpretació de les normes.

    Averiguació del sentit de les paraules que integren la norma escrita.

    1er- Criteri literal (Art. 3.1. Codi Civil): si es clar ja no cal continuar.

    2on- Criteri sistemàtic: s'ha de considerar l'ubicació sistemàtica de les normes interpretades (en relació al seu context).

    3er- Criteri històric: Les normes neixen en un moment determinat, buscant unes finalitats concretes, es important conèixer els precedents de la norma (Història de la norma), veure tota l'evolució de la norma (modificacions,....) precedents legislatius o normatius.

    4rt- Criteri sociològic: La norma s'ha d'ajustar a la realitat social del text en el que ha d'aplicar-se la norma. S'han de considerar que les circumstancies socials han canviat o no des de l'entrada en vigor.

    5é- Criteri teleològic o finalista: Colorari o síntesi dels criteris anteriors, obtenir l'esperit de la llei, la raó ultima d'aquella llei

    No es poden arribar a conclusions no raonables.

    Publicació i vigència de la norma.

    S'ha de donar a conèixer, publicar (Art 9.3 Constitució).

    Les normes no entraran en vigor fins la seva publicació integra al BOE, aquesta entrada en vigor pot ser el mateix dia de la publicació o en el dia que la pròpia llei senyali, o a vegades apareixen diferents dates per diferents parts d'un mateix texte legal.

    La llei diu en general: 20 dies desprès de la seva publicació entra en vigor (la vacatio lex). Un cop entren en vigor son indefinides, una llei només es derogada per una altre llei.

    Com es produeix la derogació: Pot ser:

  • Expressa i concreta: Es determina concretament quina llei es deroga.

  • Expressa i genèrica: Diu que deroga totes les que son contraries.

  • Derogació tàcita: Es produeix quant hi ha contradicció en l'aplicació de la norma nova amb la norma antiga (1er lloguers 6 anys, ara 3, té vigor la 2ª)

  • Retroactivitat de la llei: aplicar la llei en situacions anteriors a la llei.

    Regla general: si la llei no disposa el contrari, no hi ha retroactivitat.

    Si vol que hi hagi retroactivitat ho haurà de dir expressament, i hi ha dos limitacions: - Les normes sancionadores (si hi fet alguna cosa malament abans. Si un comportament no era sancionable, ara tampoc).

    - Limitadora dels Dret subjectius (El que jo tenia).

    Graus de retroactivitat.

    • Retroactivitat en grau mínim: Només afecta a partir de la llei (préstec d'interès del 10% al 5%, a partir de la publicació)

    • Retroactivitat en grau Màxim: Modifica els efectes produïts sota la normativa anterior.

    • Retroactivitat en grau mig: S'aplicarà als efectes posteriors de la entrada en vigor.

    La norma va adreçada a uns subjectes (Ciutadans), l'ordenament estableix relacions jurídiques (un peix i la seva peixera no tenen cap relació jurídica).

    El Dret marca l'àmbit de llibertat del subjectes.

    El Dret reconeix als subjectes el dret d'imposar el seu criteri i prendre decisions.

    Drets subjectius: Aquella parcel·la de la realitat en la que s'admet un marge de decisió al subjecte i que es protegit pel ordenament (protegeix aquella realitat) p.e. propietat: tens una relació jurídica amb tercers.

    Si comprem alguna cosa tinc dret a rebre'l en perfecte estat. Tinc una relació jurídica amb el venedor (comprador - venedor).

    Negoci jurídic: Possibilitat de configurar efectes que el comportament d'un subjecte fa conforme a la seva voluntat, el Negoci Jurídic exigeix un comportament voluntari i tendeix a crear regles jurídiques (contracte, testament, casament,....). Hi ha voluntat i ha efectes.

    Actes Jurídics: No hi ha voluntarietat (atropellar a algú).

    Fets Jurídics: El pas del temps (no hi ha subjectes) períodes per demanar indemnització.

    SUBJECTES DEL DRET

    Persona física o natural: Quant neix (Art 29 i 30 C.C.) inclòs quant esta al ventre (pot heretar)

    Capacitat jurídica o aptitud de ser titular de drets i obligacions i si no en té s'haurà de demostrar, per llei tothom té capacitat jurídica.

    Estats civils: Forma d'estar davant l'ordenament.

    • Edat: Majoria: Plenament independent (capacitat jurídica i obral),

    Minoria: Té certa capacitat i on no la té ho fa el seu representat legal.

    Menor emancipat: No té 18 anys però s'equipara a la majoria d'edat. (per patrimoni, concessió dels pares, decisió judicial, concessió judicial, vida independent) Limitacions: no pot endeutar-se, no pot disposar de determinats BN, necessita dels seus tutors.

    • Incapacitació: No totes les incapacitacions són iguals, es de caràcter permanent i no poden valdre per si mateix.

    Qui ho pot demanar: Pares, ascendents, descendents.

    Qui ho dona: El jutge.

    Es gradual

    Son variables: es pot tornar a jutjar, només en Incapacitació els altres son coses jutjades (ja no es pot tornar a jutjar)

    • Prodigacitat: “vida alegre” ho perd tot amb el joc, es denomina un curador que vigilarà el patrimoni.

    Persona Jurídica.

    P.e. S.A., partit polític, caixes, fundacions,....

    • Són organitzacions supraindividuals + 1 persona.

    • L'estat reconeix la personalitat jurídica, quant es reconeix hi haurà un representant de la societat.

    Definició: Realitats socials a la que l'estat els hi reconeix individualitat pròpia, diferent a la dels seus membres i que ostenta una capacitat d'obrar a través dels seus òrgans o representants.

    Tipus de persones jurídiques:

    • Associació: Agrupació amb finalitat comú, assoc. Cultural (promoure la cultura) no es permeten les il·lícites (Art 22 C.). Es regeix per uns estatuts interns pels quals es regeixen.

    • Corporacions: Tenen una finalitat comú, però ho obliga la Llei (Corporació local = Ajuntament).

    • Fundacions: Té un patrimoni i te una finalitat altruista, tenen molts incentius fiscals.

    Aquestes Persones Jurídiques tenen capacitat jurídica i d'obrar, aquí no hi ha majoria d'edat.

    Principi de separació de patrimoni:

    No s'ha de confondre el patrimoni de una P.J. al del patrimoni del qui els composen, excepte en situacions abusives que no hi hauria aquesta separació (Alcalde de Mallorca i a mes a mes president de la junta d'aigües).

    DRET PATRIMONIAL

  • Drets i obligacions: Ens trobem dos parts contraposades, existeix entre dues persones, deure jurídic que es te que verificar per que ho exigeix una norma jurídica.

  • Drets reals: es fa sobre una cosa (p.e. la propietat)

  • Exemple: Quant compres una cosa el venedor te la obligació de donarte l'article.

    Quant demanes un préstec, tens l'obligació de tornar-lo

    Relació jurídica en virtut de la qual una persona (creditor) te la facultat d'exigir a una altre (deutor), un comportament positiu, donar o entregar alguna cosa, o negatiu, no fer una cosa (passivitat) i amb la responsabilitat del comportament d'aquest recau sobre el patrimoni del deutor.

    Es necessiten dos subjectes: Deutor i creditor

    L'obligació del deutor esta allà on radica la responsabilitat.

    L'obligació es un deure que pot sorgir per :

    • La llei: la llei ens diu lo que tenim que fer

    • Contractes: tenen força de llei i complir-se les exigències que es fixen en el contracte.

    • Comportaments delictius: aquest els regula el codi penal, però tenen l'obligació de pagar una indemnització.

    • Comportaments causats amb culpa o negligència.

    • Contractes quasi-contractes: situacions en les que no hi ha acord de voluntat entre les parts, però sorgeix l'obligació (p.e. ens paguen per error, nosaltres tenim l'obligació de tornar-lo).

    • Promesa publica de recompensa: obligació unilateral d'obligació (se'm perd un gos i dono una recompensa, tinc l'obligació de donar-la si el porten. Aquesta font del dret la afegeix el tribunal suprem .

    Comportament passiu i comportament negatiu.

    Requisits d'aquest comportament.

    • la prestació te que ser possible.

    • Tenen que ser lícites, no contraries a la llei, ni a la moral, ni a les bones costums.

    • Prestació determinada (concretar de forma exacte la prestació que es te que prestar, o determinable (s'accepta un cert grau de graduació).

    • Tenen que tenir un caràcter patrimonial, valorable econòmicament, encara que la motivació de la persona que ho fa en un principi no hagi sigut patrimonial

    Elements de l'obligació.

    • Subjectius: tot subjecte (p. Física o jurídica) pot ser de la part deutora i de la part creditora.

    • Tant en una part com en l'altre pot existir una pluralitat d'elements. Aquesta pluralitat permet plantejar de quina manera tenim que complir les nostres obligacions, hi ha dues maneres:

    • la presumpció de parsaietat (art. 1138 C.C.): es pot dividir el crèdit i el deute.

    • Presumpció de no solidaritat: el creditor pot demanar el seu deute a qualsevol dels deutors.

    Regles internes de solidaritat.

  • Facultat del deutor de pagar a qualsevol dels creditors solidaris.

  • La resta de creditors que no hagin recorregut la prestació tenen dret de reembossament (llei de reemborsos) d'aquells que si que ho han cobrat íntegrament la prestació, poden perdonar el deute però als altres creditors se li te que reemborsar la part que li pertany.

  • La solidaritat en els deutors es com dir que fos un sol deutor, el deutor que paga pot exigir als altres deutors la part que li correspon.

  • El deutor solidari pot alegar aquelles excencions que es deriva de l'obligació o aquelles que son personals.

    Si quant compres algo el creditor no compleix la seva part, qualsevol dels deutors pot dir que no paga perquè el creditor no ha pagat.

    Si el deute no es divisible ni solidari tenim que complir tots a la vegada, això es mancomunitat (quant un BN no es divisible el deute el tenim que complir tots).

    Des de el punt de vista creditor:

    • Pagament conjunt

    • L'incompliment d'un sol representa el incompliment del deute, solució: demanar danys i perjudicis.

    Altres classificacions de les obligacions.

    • Genèrica: complir amb l'entrega que pertany a unes característiques, ens tenen que donar dos litres de vi.

    • Especifica: Ens tenen que donar una botella de vi X, del any X.

    1. Transcendència jurídica:

    El incompliment de una genèrica es te que complir

    El incompliment de una específica també es pot compensar, encara que es mes difícil però puc anar al equivalent en diners

    2. Les coses genèriques mai desapareixen

    Però les coses específiques si, si es destrueix sense culpa del deutor, ens alliberem del deute.

    Obligacions alternatives:

    Es quant la norma contempla de forma disjuntiva les mateixes prestacions, però el deutor solament te que complir-ne 1 amb ell.

    Es caracteritza perquè son un conjunt de prestacions i un tercer pot escollir quina prestació pot prestar, si no hi ha pacte el treball d'escollir la prestació es del creditor.

    La prestació te que ser completa, no val un tros d'un i el resto de altres.

    El deutor pot destruir les prestacions que no li vagin bé, llavors el creditor pot demanar-li el valor equivalent a les destruïdes al deutor.

    Canvis en els elements subjectius de deutor a creditor:

    Cessió de crèdits: Traslladar el dret creditor a un altre subjecte (per herència, fusió d'empreses, traspàs d'un xec al portador,....)

    Son el efectes d'un negoci jurídic en virtut del qual un creditor (cedint), transmet la titularitat d'aquest creditor a una altre persona (cesionari).

    Aquesta cessió pot ser per via:

  • judicial

  • contractual

  • legal

  • Subjectes que intervenen:

    Creditor primitiu i cesionari del crèdit, el deutor no te intervenció en la cessió.

    El deutor te la obligació de pagar al creditor quant se li notifica.

    Qualsevol dret es transferible (aquest dret va acompanyat d'altres elements com son les garanties), a excepció de que estigui en el contracte d'una altre manera.

    Excepcions que el deutor te amb el creditor originari

    Si el deutor tenia una justificació de no pagar al creditor, aquestes es segueixen mantenint si canvia el creditor.

    Asunció de deute

    • tercer que es converteix en deutor que s'allibera del deute al anterior deutor.

    • El canvi de deutor, el creditor ha d'estar conforme

    Causes d'extinció de l'obligació (art. 1145 C.C.)

    • Pel pagament o compliment de la prestació (suposa la realització exacte).

    • Compensació: quantitat concurrent entre persones amb llei pròpia que siguin recíprocament creditores i deutores (jo li dec 2000 i ell a mi 1000, per tant ho compensem)

    • Tenen que ser líquides (saber el que es deu) i exigibles (vençut).

    • Revisió o condonació (per part del creditor): renuncia al dret de crèdit total o parcial, i pot ser de forma expressa o tàcita

    • Extinció: impossibilitat de realitzar alguna prestació sense culpa del deutor, desapareix.

    • Novació: modificació, alteració d'algun element de la prestació, no tota novació exigeix l'extinció de l'obligació

    • Pagament o compliment: realització exacte de l'obligació, no sempre el pagat es complert, depèn del objecte del pago:

    • Identitat: te que ser idèntica a lo que s'ha pactat, llavors es pagament i compliment.

    • Integritat: la prestació es te que pagar integra.

    • Indivisibilitat: el pagament es te que fer tot de cop si el creditor no diu el contrari.

    Subjectes del pagament.

    • Deutor o els seus hereus o representants: no fa falta que sigui el mateix deutor qui paga, ho pot fer un altre. A excepció de que sigui una cosa específicament especificada.

    El pagament amb la conformitat del deutor pot fer-ho tantes vegades com vulgui, qualsevol es pot fer càrrec del deute amb les següents condicions:

  • Podrà reclamar del deutor lo que ha pagat: dret de repetició

  • Pot exigir aquest pago si el deutor ignora aquest pagament.

  • Temps de pagament.

    Es te que realitzar en el moment pactat, encara que pot ser que no tingui un dia pactat, llavors es fa instantàniament, en qualsevol moment.

    Els pagament poden tenir condicions (No pago fins que no arribi la mercaderia)

    Prova de pagament.

    Pot ser a través de:

    • Propi reconeixement del creditor.

    • Prova testificial.

    • Prova pericial.

    • Prova documental (rebut).

    • Imputació de pagaments: determinar d'entre diferents deutes quines son les que vull pagar, aquestes deutes tenen que ser:

    - Que existeixin varies deutes.

    - Que siguin deutes de la mateixa espècie.

    - Mateix creditor

    -Aquesta determinació del deute que volem pagar es te que fer en el mateix moment del pago.

    El deutor, el qual amb els seus diners vol pagar aquests deutes, si no l'exercita la pot realitzar el creditor.

    Si no ho fa ni un ni l'altre, es farà l'imputació legal, aquesta farà que es pagui el deute, mes costosa pel deutor. Hi ha interessos.

    Consignació

    Dipòsit legal que realitza el deutor de una cosa quant el creditor no vol o pot rebre aquesta cosa. Pot donar-se quant:

  • Varis creditors volen cobrar el mateix deutor del deutor.

  • Quant no està d'acord amb la quantitat.

  • Quant el creditor ha desaparegut, el deutor vol pagar però no el troba.

  • Incompliment de les obligacions.

    • Incompliment propi: es possible la realització de la prestació i no sempre depèn de la voluntat del deutor.

    • Incompliment impropi: es una prestació inexacte, incompleta, no es compleix al 100%, o tard.

    • Incompliment inpuntual: dona lloc al que s'anomena morositat (Art. 1100 C.C.)

    Morositat:

    Retard, impuntualitat, però no origina la impossibilitat total de complir l'obligació.

    Requisits de morositat:

  • Ha d'haver prestació.

  • L'obligació ha de ser determinada i exigible, no ho es si es indeterminada.

  • Retard al compliment.

  • Ha de ser culpable, imputable.

  • No es produeix de manera automàtica, si no que exigeix d'un requeriment previ per part del creditor.

  • Primer efecte: Pagament d'interessos, Has de reclamar, o sinó no cobraràs interessos (danys i perjudicis)

    Segon efecte: Assomir el risc.

    Si el creditor dificulta la prestació, llavors la responsabilitat es passa al creditor, es fa la consignació (melons amb tràiler).

    Supòsits de culpa.

    Acció o asunció voluntària, efectuada sense malícia però impedeix el compliment normal d'una obligació.

    Tota prestació demana un mínim d'atenció, es diferent transportar arena que ceràmica (Art.1104 C.C.).

    Situacions de Dolo.

    Conducta deliberada i intencionada per no complir, hi ha dos elements:

  • Saber que no s'està complint.

  • Voluntat de no complir

  • Hi ha responsabilitat per incompliment.

    Força major: Previsible però inevitable.

    Cas fortuït: Aquell fet no previsible i no imputable al deutor que impedeix l'exacte compliment d'una obligació (Art. 1.105 C.C.)

    En aquest dos casos s'allibera del compliment i d'indemnització

    Contracte

    Es un acord dels contractants, el contracte es una font de la llei (important).

    Definició: Negoci jurídic bilateral o plurilateral que te com efecte constituir, modificar o extingir una relació / obligació jurídica patrimonial (Compra-venda, arrendament p.e.).

    Existeix quant una o varies persones consinteixen en obligar-se en varies vegades.

    Els contractes poden crear drets reals: Compra-venda d'un pis, s'obliga a entregar el pis i quant el posseeixi serà propietari.

    Contracte preparatori: donen peu a un altre definitiu (opcions de compra)

  • Eficàcia constitutiva: crea una relació obligatòria que no existia.

  • Efecte modificatiu: per modificar una relació jurídica que ja existia.

  • Eficàcia preceptiva: quant el contracte es presenta com a regim jurídic d'una determinada relació (conveni col·lectiu) creen preceptes.

  • Eficàcia declarativa: declara que existeixen unes obligacions que ja existien

  • Caràcter extintiu: volen deixar sense efectes unes obligacions que ja existien.

  • Elements del Contracte: Essencials, naturals i accidentals.

  • Essencials: Si no es donen en un contracte, no existiria el contracte com a tal.

  • 1. Consentiment de les parts: oferta i acceptació, consciència de voluntats. Acord de voluntats. No ho poden fer els incapacitats ni menors (art. 1265 C.C.) Serà nul en cas de violència, error, engany /dolo, intimidació.

  • Error: Apreciació o coneixement falç d'una situació, no esta en la realitat, i ha de ser sobre una cosa essencial del contracte.

  • Engany i Dolo: L'engany ha de ser transcendent, greu. En els anuncis no passa això, hi ha incertesa, inexactitud.

  • Violència: De tipus material o física, que altera el comportament del subjecte (Art. 1.267 C.C.)

  • Intimidació: Amenaçar, inspirar por al subjecte

  • Violència i intimidació anul·len l'obligació.

    2. Causa del contracte: Motivació per la que es fa el contracte, pot ser interna o objectiva.

  • Motivació interna: del que vulguin els subjectes, jo ho vull.

  • Motivació objectiva: Compra-venda, comprar a canvi de diners.

  • Concepte subjectiu de causa: ha de ser una causa lícita, ha d'estar protegida pel reglament, es l'element que justifica un intercanvi patrimonial.

    El contracte que no te causa no te sentit, no ha d'existir.

    Els contractes amb causa il·lícita, vendrà una empresa amb els terrenys embargats.

    Causa diferent a la que es manifesta / aparent: vendre el pis en comptes d'heretar, val el contracte dissimulat, no l'aparent.

    3. Objecte del contracte: Es el BN o servei

    Tractes i negociacions prèvies, no obliguen a les parts

    Responsabilitat extra contractual: donar expectatives, compro unes coses perquè estic negociant vendre-les, i al final no es fa.

    Aquesta negociació prèvia ha desaparegut bastant (gomina la Caire)

    El contracte produiria efecte entre qui els fa només, en els hereus a vegades hi ha un tercer: el beneficiari d'un contracte de mort.

    4. La forma: a vegades no es essencial, manera d'exterioritzar un contracte, un contracte no te per que fer-se per escrit, ni davant notari, no es essencial, llibertat de forma dels contractes.

    A vegades la llei diu que han de tenir una forma determinada, hipoteca (escriptura publica davant notari i inscriure en el registre de la propietat) aquí si que es essencial.

    Classificació dels contractes.

  • Contractes negociats: Hi ha una etapa prèvia negociada per les parts.

  • Contractes d'adhesió: No negocien, la majoria ho son, el contingut esta fixat de forma prèvia i unilateral per una de les parts contractants, i es acceptat per l'altre part (bitllet bus p.e.), pot haver clàusules abusives, no sempre son legals (tenen un regim diferent, per poder protegir al que s'adhereix)

  • Altre classificació.

  • Contracte consensual: pel consentiment

  • Contracte Real: No es suficient amb el consentiment, cal l'entrega d'algun objecte o alguna cosa (deixar el cotxe al pàrking)

  • Contractes Formals: La forma es un requisit essencial, la llei et diu com ha de ser un contracte (hipoteca).

  • Segons les obligacions que crea.

  • Unilaterals: p.e. en el préstec, només té obligació el prestatari.

  • Bilaterals: obligacions de forma recíproca, una prestació vers l'altre.

  • Segons objectes que intervenen.

  • Bilaterals: dues parts.

  • Plurilaterals: Contracte societat, vincula totes les persones mentre duri el contracte.

  • Ineficàcia o inexistència contractual.

    Seran aquells contractes que no produeixen cap efecte, té una irregularitat que el deixa sense efecte.

    I les causes són:

    • Manca d'elements essencials: per tant contracte inexistent.

    • Contracte contrari a una norma imperativa o normativa es nul de ple dret: Préstec a un interès molt alt.

    Característiques i efectes: No te efecte, en cap moment, no produeix efectes.

    Impugnació: Encara que no sigui part del mateix, es pot demanar la nul·litat (reclamar l'herència que ha rebut un altre).

    Els contractes nuls no es poden confirmar ni prescriuen (sempre es pot impugnar)

    La nul·litat no es a partir de que ho digui el jutge, sinó quant es va celebrar, no ha de quedar rastre jurídicament parlant. Restitució recíproca que las parts han pogut fer, tornen a la realitat d'abans de fer aquest contracte.

    Anul·labilitat contractual: No son nuls, però son anul·lables, tenen els elements essencial, però poden tenir efectes que no esperem

    Característiques:

    • Tenen els elements essencials.

    • No son contraris a la normativa imperativa.

    • Tenen un vici o defecte / anomalia.

    Causes d'anul·labilitat:

  • Violència, engany, intimidació sempre i quant aquest vici no tingui entitat per haver eliminat totalment el seu efecte (no te prou intensitat).

  • Situacions de defecte de capacitat que no comporti una falta absoluta de consentiment (P.e. el contracte efectuat per un menor).

  • Falsedat de la causa: existeix una de vertadera.

  • Protegeixen a una de les parts, hi ha voluntat però no esta del tot perfeccionat.

    Qui pot impugnar un contracte anul·lable:

    • Un menor quant fa els 18 pot sol·licitat l'anul·labilitat.

    • Un que hagi patit engany, intimidació.

    • No ho pot el qui produeix l'error.

    Aquesta possibilitat s'extingeix als 4 anys de la celebració, o als 4 a partir de la majoria d'edat

    • Aquí prescriu la nul·litat, i desprès serà totalment vàlid (confirmació)

    • Efectes d'anul·labilitat son iguals que els de la nul·litat 1.303.

    Desestiment: Les dues parts es posen d'acord per finalitzar el contracte.

    Desestiment unilateral: una de les parts unilateralment extingeix el contracte per voluntat pròpia (compra d'enciclopèdia: desestiment durant 7 Dies)

    Resolució contractual (només bilaterals)

    Si una persona no compleix el contracte:

    • Exigir el compliment.

    • Deixar sense efecte el contracte.

    Hi ha danys i perjudicis.

    Resum:

    Els contractes poden ser nuls (falta algo), anul·lables (protecció d'una de les parts), desestiment (unilateral, no ho pot fer) o mutu acord (un contracte quedi sense efectes).

    Recisió contractual.

    Contractes que inicialment son vàlid però que la llei permet, a vegades, l'extinció dels mateixos.

    • Contractes de persones amb funcions tutelars sense l'autorització corresponent (el tutor fa un contracte sense l'autorització judicial, vendre algo d'un menor)

    • Les celebrades en representació dels absents (un que estigui possiblement mort)

    • Aquells que es realitzen amb finalitat fraudulenta (donacions en cas de suspensió de pagaments, hi ha una intenció de perjudicar als creditors)

    • Recisió per lesió (a Catalunya) vendre alguna cosa per menys de la meitat del seu valor, produeix un perjudici a una de les seves parts.

    Efectes: devolució de les coses objecte del contracte.

    Termini: 4 anys També, o 4 a partir de la majoria d'edat.

    Drets Reals o dret sobre les coses

    Definició: Relació immediata entre una persona i una cosa.

    Característiques:

  • Dret jurídic del subjecte sobre aquella cosa.

  • Efecte negatiu, el tercers no poden invadir aquella relació entre el subjecte i la cosa, es un efecte excloent (excepte la cotitualritat).

  • Classificació dels drets reals:

    Sobre l'objecte que recau:

    • Coses corporals: contracte físic / material.

    • Coses incorporals o intangibles: no es possible la relació física (dret d'autor, marques, patents,....).

    Coses corporals:

  • Drets de protecció posicional: La possessió: dona un cert dret sobre les coses (430), te protecció jurídica que cedeix davant altres (propietat).

  • Dret de protecció perfecta y definició:

    • Domini o propietat (348) dret ple.

    • Disfrute: Usdefruit / us, deshabitació (no existeix) i servidumbre.

    • De garantia: Hipoteca o pignorar, penyora

    • Limitació d'adquisició: tanteig, retracto.

    Propietat.

    Dret total (possessió), actualment hi ha limitacions, p.e. si tinc un solar no puc fer el que vulgui (urbanisme), no puc pujar el pisos d'alçada que vulgui, i escavar el mateix. No es un concepte absolut, hi ha normatives.

    • Normes urbanístiques.

    • Expropiacions (es cedeix davant interessos generals).

    Hi ha funció social, hi ha una coordinació de les activitats d'un particular que possibiliti un millor aprofitament tant per ell com per a resta de la societat / comunitat.

    Forma d'adquirir la propietat (Art. 609 C.C.)

    • Ocupació: Adquirir un BN que no es de ningú, forma originaria, actualment es molt difícil (610).

    • Per Llei: ho determina una norma.

    • Donació.

    • Successió testada i intestada: davant una mort, passa als hereus (testada: hi ha testament, intestada: no n'hi ha).

    • Tradició: Compra-venda

    • Prescripció adquisitiva (usucapió): la possessió publica (no oculta), pacífica (no robar) i ininterrompuda de una determinada cosa durant el temps que fixa la llei permet adquirir la propietat sobre aquella cosa (6 anys mobles, 10 immobles). Normalment es dona en BN mobles.

    Extinció de la propietat.

    • Pèrdua de la cosa.

    • Consolidació: varies persones tenen drets reals, quant s'acaba l'usdefruit.

    • Renuncia o abandonament.

    Mitjans de defensa de la propietat.

    Atac o pertorbació total de la propietat: Es qüestiona la propietat i atacs al gaudiment d'una cosa.

  • Acció reinuidicatoria: Facultat del propietari d'obtenir el reconeixement judicial del seu dret i restitució de la cosa amb tots els seus increments (Un tercer treballa la finca).

  • Acció declarativa: La finalitat no es recuperar la cosa, sinó obtenir la declaració de que l'actor es propietari de la mateixa (que el jutge només diu que nosaltres som el propietari (usdefructuari que diu que es el propietari)).

  • Acció de desllindament (BN immobles): Dret que te el propietari a delimitar la superfície de la seva finca (ballar la finca).

  • Comunitat de Bens o Copropietat (Art.392 C.C.)

    No dona lloc a persona jurídica, fiscalment es considera un sol subjecte passiu contribuent)

    Supòsit de cotitularitat: Varies persones tenen dret sobre un BN, p.e. varis germans que hereten una finca (no hi ha varis propietaris).

    Repartir el dret per quotes ideals, si son 4, ¼ del dret, i no pot fer el que vulgui amb aquesta ¼ part.

    L'origen de la copropietat pot ser:

    • Legal.

    • Contractual.

    I cal diferenciar que pot fer cada propietari:

    • Respecte l'utilització i gaudiment: aprofitament correcte de la mateixa.

    • Respecte decisions sobre la mateixa (398):

    * Hi ha d'haver acords per la majoria interessos /quotes.

    * Si hi ha igualtat, s'acudeix a l'autoritat judicial o perjudica el BN.

    • Respecte conservació (393, 395): Tots estan obligats a contribuir a les despeses de conservació, respecte a les quotes no tenen per que ser igual

    El copropietari te un dret individual sobre la seva part i pot fer el que vulgui.

    Ningú esta obligat a mantenir la comunitat (400), pot marxar quant vulgui, hipotecar-la.

    Es pot demanar la divisió de la propietat, que hauran de ser parts iguals, i si no pot ser, es compensa amb pessetes i sinó es subhasta.

    Ens hem de dirigir a les persones i elles responen (tots).

    Usdefruit.

    Dret d'utilitzar i gaudir una cosa d'un tercer sense alterar la forma i substància.

    Aprofitament de fruits, vendes

    • Fruits naturals: Peres, Pomes.....

    • Fruits civils: Rendiments d'una cosa (lloguer).

    Classificació:

    • Legal: l'estableix la llei.

    • Voluntari: sorgeixen del pacte o contracte.

    • Mixta: obliga la llei però el contingut el limita les parts.

    Altre classificació segons el temps:

    • Vitalícia: mentre estigui en vida el titular de l'usdefruit.

    • Temps cert / limitat.

    Es pot fer a favor de persones jurídiques, i es caracteritza perquè no es només i el codi civil limita a un màxim de 30 Anys.

    Pot recaure (469) sobre coses mobles o immobles.

    Es possible un usdefruit sobre un altre usdefruit

    Exemples: Aprofitament del bosc, bestiar, mines, stock d'una empresa,....

    Com es regeix?

    Pel propi títol de constitució (negoci entre vius o un acte d'última voluntat), si no hi ha normes s'apliquen les del C.C..

    • Dret del usufructuari:

    • Tots el fruits.

    • Augment del objecte usufructuat.

    • Transmissible i el pot hipotecar.

    • Obligacions del usufructuari:

    • Cuidar la cosa (Principal).

    • Realitzar reparacions de caràcter ordinari.

    • Pagar les contribucions i carregues que recauen sobre els beneficis o productes obtinguts.

    • Drets del propietari:

    • Fer obres de millora a la cosa, mai podem fer empitjorar la cosa.

    • Inspeccionar el comportament del usufructuari.

    • Realitzar reparacions extraordinàries, i repercutir-ho al usufructuari fent-lo pels interessos del capital invertit.

    Extinció:

    • Mort del usufructuari.

    • Finalització del termini previst.

    • Consolidació amb la propietat.

    • Pèrdua total de la cosa usufructuada.

    • Resolució del dret.

    • Prescripció (extintiva, no exerceix el dret)

    Servitud.

    Dret a l'utilització concreta i limitada d'una finca aliena.

    Característiques: Relació física o material entre 2 finques, una dominant i una altre servent o sotmesa a servitud on el titular de la finca dominat te dret a una utilització limitada de la finca servent (dominada)

    Exemples: servitud de pas / aigües / llum i vistes (Art 543)

    Drets reals de garantia

    Limitats, i son accessoris (si no existeix crèdit per garantir no existeix la garantia)

    • Garantia personal: es té un deute i es pot garantir per mitjà d'altres persones que es comprometin a pagar (aval / fiances).

    • Garantia real: busquen una cosa que es pugui convertir en diner (Hipoteca i penyora).

    • Penyora: Dret real que es constitueix sobre un BN moble i a demés comporta un canvi de possessió.

    La penyora sorgeix d'un contracte (pignoració)

    Creditor (Pignoratiu) ------ Deutor (Pignorat)

    El deutor a de ser propietari de la cosa que pignora (entrega de la penyora).

    El creditor l'ha de conservar i guardar, no pot perdre valor

    La cosa pignorada pot donar interessos

    Desprès de dues subhastes el creditor s'ho quedarà.

    Extinció:

    • Extinció de l'obligació principal.

    • Quant la cosa pignorada i entregada al creditor es trobi en poder del deutor.

    • Hipoteca: No hi ha canvi de possessió. Dret real accessori sobre un BN immoble, s'ha de constituir amb l'inscripció al registre de la propietat.

    • Elements: Creditor i propietari.

    • Elements formals: Escriptura pública i inscripció al registre de la propietat.

    • Drets del propietari:

    • Pot posseí la finca

    • La pot transmetre.

    • Pot tornar a hipotecar, si no arriba

    • Drets del creditor:

    • Pot exigir que la finca no perdi valor, es a dir, actes abusius

    • Pot sol·licitar la subhasta amb independència de qui sigui el titular

    • Pot transmetre el seu dret.

    • Extinció:

    • Renuncia del creditor o acord.

    • Pèrdua de la finca.

    • Esgotament de la finca.

    • Purga de l'hipoteca (dues hipoteques sobre el mateix BN, es paga la primera i la segona desapareix.

    • Confusió del creditor i el propietari.

    • Prescripció (20 anys)

    Dret mercantil espanyol es una copia del codi Francés, el nostre codi de comerç es el de 1.885.

    Que es el Dret mercantil? Com ho podem saber? On s'apliquen les normes del dret mercantil?

    Ho contestarem per un exemple:

    Si venc el meu cotxe tinc dues vies:

    • El contracte de Compra-venda mercantil (el qui es dedica de forma professional, vol beneficis).

    • La Compra-venda civil (jo mateix, no ho faig reiteradament, també puc treure benefici.

    Quina es la diferencia?

    Ell ho fa amb reiteració, jo ho faig molt poc. Repetició de comportaments, hi ha una empresa (empresari), activitat organitzada.

    Les normes mercantils s'apliquen a l'empresa o empresari

    “podríem dir que el dret mercantil es el dret de l'empresa”, s'aplica a la realitat empresarial.

    El dret mercantil es el de l'empresa, la seva activitat i les institucions auxiliars de l'empresa.

    El dret mercantil regula l'empresa i les seves classes (art 1 C.Comerç)

    • Individual.

    • Social.

    Es regula l'estatut jurídic de l'empresari:

    • P.e. la comptabilitat que esta regulada pel C.Com. del art. 25 en endavant, tot empresari te l'obligació de portar comptabilitat.

    • L'empresari es sotmet a mes normes especifiques, les famílies no.

    • Es regula la propietat industrial (patents que tenen límit temporal, marques) la marca es monopoli legal (només lacoste pot vendre amb aquesta marca).

    L'empresa realitza innumerables contractes regulats pel dret mercantil.

    Institucions auxiliars (amb que treballa l'empresa)

    • Banca

    • Mercats: Borsa = Mercats de valors

    El dret mercantil regula els xecs, L/ dret concursal (es el dret de la crisis empresarial.

    • Fallida: Insolvència definitiva de l'empresa, es un procediment judicial adreçat a liquidar el patrimoni empresarial i pagar als creditors.

    • Suspensió de pagaments: Procediment judicial pels empresaris que tenen insolvència provisional per tal que aquest empresari pugui arribar a un acord pel pagament dels creditors, no hi ha finalitat liquidatoria.

    Característiques actuals del Dret mercantil

    Estan regides per la Constitució, hi ha influencia de la norma mes important.

    Influència: parteix de principis constitucionals bàsics.

  • Art. 1 Constitució: Espanya es un estat social i de dret, l'estat venera un dret mercantil que pugui canviar relacions o situacions socials. Quant hi ha desigualtats actua (protecció del consumidor)

  • Art 51 C.: els poders públics promouran la protecció dels consumidors, es creen normes per regular les desigualtats que es veuen.

  • Llibertat d'empresa: Dins una economia de mercat (Art 38) qui vulgui pot iniciar l'activitat i també la llibertat d'actuació (lliure competència). Es pot deixar l'activitat empresarial quant es vulgui. El dret mercantil es el dret del mercat (molt ampli).

  • Llei de competència deslleial: Comportaments que no son bons, i el regula, vol que la competència sigui efectiva, regula comportaments deslleials:

    • No podem fer l'anunci que es vulgui.

    • Economia submergida (no pagar impostos) pot sancionar qui no es empresari però que pot alterar el comportament (boicot a una empresa per part d'un sindicat agrícola P.e.)

    " El propi mercat s'ha de protegir

  • Unitat de mercat: (Art. 2 C.) El mercat ha de ser únic en tot l'estat, les comunitats tenen facultats per ordenar aquest mercat.

  • Estats federats: Cada estat es independent (USA, Alemanya).

    Estats autonòmics: no es independent, però tenen capacitat política i regulen algunes coses.

    L'existència de comunitats autònomes no poden tallar el lliure moviment de BN i persones.

    Unitat no vol dir uniformitat

    Principi de coiniciativa publica i personal

    L'estat pot actuar dins el mercat, quant l'estat actua com empresari, no pot tenir privilegis, això no impedeix que l'estat es pugui reservar algunes activitats (recursos i serveis essencials o quant hi hagi monopoli) però ha de tenir una autorització legal.

    La norma general es que l'estat actuarà com qualsevol empresa, i sinó haurà de ser per llei (Art. 38).

    Hi ha moltes possibilitats d'organitzar l'economia (Elèctriques, potser hi ha monopoli, intervindrà i farà seva l'empresa, la constitució ens marca uns límits.

    Actualment hi ha un estat neocapitalista: possible intervenció de l'estat a l'economia.

    Quant hi ha fallida abans s'arrestava al “quebrado”, ara mateix només s'arresta el temps necessari per intervenir el patrimoni per pagar als creditors.

    Qui pot legislar l'activitat mercantil?

    • L'estat te unes competències exclusives (intocables) i les comunitats autònomes tenen la possibilitat d'assumir determinades competències.

    • Dins d'aquestes exclusives n'hi ha sobre la legislació mercantil, que no es el mateix que el dret mercantil (Art 149.1.6).

    • Que es la legislació mercantil?

    Exemple 1: País basc en matèria de transport (contractes de transport) va canviar la forma i la finalitat de la carta de port (anticonstitucional). Regula les relacions jurídiques privades en l'activitat empresarial i mercantil.

    Exemple 2: A Catalunya la llei de les rebaixes (pot tancar l'establiment)

    Legislar: Coses suaus.

    Dret: Coses importants.

    Fonts del dret mercantil.

    • 1er: Matèria mercantil la regula el Codi de comerç (principi d'especialitat)

    • 2on: Els usos i les costums del comerç.

    • 3er: Dret comú.

    Sempre s'aplica la norma especial i si no n'hi ha les del dret civil.

    Son les mateixes del dret civil (llei-costums-ppis generals)

    Dret mercantil es un dret supletori.

    Llei mercantil

    Codi de comerç de 1.885 (naix antiquat, ve del Codi de comerç Francés de 1.807) hi ha coses que existeixen i no estan regulades (descompte (factoring)) té buits considerables.

    Té un caràcter contractual excessiu (contracte de les societats, no els veu com Persones Jurídiques

    Aquest codi es vigent en la gran majoria, hi ha matèria no regulada que l'inclou per ser matèria mercantil, per tant segueix els criteris del Codi de Comerç.

    El codi de comerç té quatre parts:

    • Llibre 1: Comerç i comerciants.

    • Llibre 2: Contractes especials del comerç (especialitats dels contractes (no els defineix) tot el demés pel codi civil(derogació p.e.))

    • Llibre3: Comerç Marítim (abans més que ara)

    • Llibre 4: Suspensió de pagaments, fallida i prescripcions.

    Amb el temps s'han descodificat coses (derogat) i incorporació de normes.

    AMPLIEN

    Llei de registre mercantil: amplia el codi, el desenvolupa. El PGC (norma legal) es un RD que desenvolupa el Codi de Comerç.

    MODIFIQUEN

    Llei de 2 de maig de 1.975 sobre les venies maritals (demanar permís per ser empresària) suprimeix l'autorització.

    ELIMINEN

    Descodificació / derogació. Llei canviaria i del xec

    Costum mercantil

    Practica efectiva i reiterada d'un determinat comportament (sempre dins del dret)

    Sempre ha sigut la mes important (pels buits del C.Comerç.

    Hi ha costums locals / regionals /nacionals /internacionals o determinats a un sector (Banca)

    Característiques i Tipus:

    • Haurà de ser lícit.

    • El costum /us interpretatiu: no es norma, interpreta un contracte.

    • El costum normatiu: Es norma.

    El dret civil es supletori del mercantil.

    Jurisprudència.

    Interpreta, no es una font del dret, al mercantil es important, ajuda mes a interpretar-la, valor instrumental

    El dret mercantil es més àgil que el civil.

    El dret mercantil no té tanta evolució (menys anys).

    La norma mercantil esta molt acotada a una realitat que evoluciona constantment.

    Hi ha diferencies entre el Dret mercantil i el civil, p.e. al Contracte de CV el termini per reclamar al civil es de 6 mesos i al mercantil 30 dies màxim, a vegades un dia, p.q. doncs per que jo ho vendré automàticament, hi ha interessos diferents.

    Condicions generals dels contractes (norma objectiva)

    Es font o no?

    Condicions que apareixen a tots els contractes no son llei, per molt que el reiterin, si ho diu l'estat si que serà norma jurídica.

    P.e. home que cau del tren en marxa (el condemnen) fa 40 anys, per baixar-se del tren en marxa.

    DRET MERCANTIL INTERNACIONAL

    Comerç internacional

    Els qui marquen les pautes son els països mes desenvolupats, es bo o es dolent? L'uniformat es positiva, dona seguretat.

    Nova Lex Mercatoria: Nova llei del mercat, no ho marca l'estat, han sorgit dels pactes, adhesions, practiques comercials que fan les grans companyies.

    Exemple: Crèdits documentaris (operació econòmica) CV, per facilitar les CV internacionals, tenen un banc que ens fa de representant a l'estranger, rep uns documents que justifiquen la recepció de les mercaderies i llavors paga, i les regles uniformes les marca / proposa (no legisla) la Cambra de Comerç Internacional de Paris. Deriva a institucions privades, p.q.? p.q. es fa uniforme les condicions internacionals.

    Via d'uniformitat

    Convenis internacionals

    Estableix un regim jurídic unitari pels que s'han adherit els estats.

    Creació de lleis uniformes

    Destacar la tasca de la comissió de les nacions unides pel dret mercantil internacional (UNCITRAL) o l'institut internacional per l'unificació del dret mercantil privat (UNIDROIT) que crea lleis uniformes i qui vulgui s'adhereix i l'aplica

    Creació areas supranacionals

    Unió europea, normes comuns

    UE té l'embrió al tractat de Roma de 1.957, els tractats constitutius acaben de polir i ho tiren endavant.

    Els punts bàsics son la lliure circulació de persones, capitals, de mercaderies i de serveis.

    La UE crea institucions que generen normes, i no cal que s'adhereixi cada cop, sempre s'aplicaran directament

    El MercaSur també ho es (sud Amèrica).

    Òrgans comunitaris

    • Parlament europeu: Ara té transcendència, fins a Mastrich era consultiu, ara té codecissió amb el consell (reglament, directives), té vot de censura per a la comissió

    • Consell de l'unió europea: Òrgan polític per excel·lència (es el consell de ministres d'espanya) Fixa la política comunitària, juntament amb el parlament crea normes.

    La seva funció principal es garantir els objectius establerts en els tractats, i coordinar les diferents polítiques econòmiques, encara que cada país defensa els seus interessos, hi ha negociació.

    El consell no es fix (mateixos subjectes) a vegades van els presidents del govern, o els ministres que estan afectats.

    Decideix per majoria simple, unificada o unanimitat (es vol suprimir el dret de veto)

    • La Comissió: Hi ha comissaris, es el vigilant dels tractats, assegura el compliment dels tractats, els comissaris actuen com a defensors de les polítiques comunitàries (Injecció de capital del estat a Crèdit Lioné, comissari de la competència).

    • Tribunal de justícia de la UE: 13 jutges, que apliquen les normes comunitàries a partir dels tractats de la normativa derivada (tribunal suprem de la UE) els tribunals espanyols a vegades han de consultar al TJUE, per que no hi hagi contradiccions.

    • Tribunal de Comptes: Que audita.

    Tipus de legislació:

    • Legislació primària: Constitutius i tractats d'adhesió

    • Legislació secundaria: Reglaments, directives i les decisions.

    • Reglaments: Normes generals directament aplicables en tots i cadascun dels països que formen la UE, per tant son d'aplicació directa i preferent sobre la legislació nacional.

    La comptabilitat interessa als treballadors, als creditors, socis i a l'hisenda publica.

    Art. 25 C.Com. Principi i deure de portar comptabilitat, s'aplica a l'empresari.

    Que passa si no porta comptabilitat, no existeix una sanció especifica.

    • Exemple 1: Un que està en fallida i no porta comptabilitat, es considera fallida fraudulenta, que es un delicte i té conseqüències penals, es greu.

    • Exemple 2: Dobles comptabilitats, delicte de falsedat de comptes, conseqüències penals.

    • Exemple 3: Qui no porta comptabilitat no pot demanar suspensió de pagaments.

    • Exemple 4: Si no dipositem els comptes anuals al registre mercantil, no podrem treballar amb el registre.

    Finalitat de portar comptabilitat (Art.34)

    Imatge fidel de l'empresa, realitat econòmica i financera de l'empresa.

    Llibres obligatoris:

    • Inventari i comptes anuals:

    • Compte de PiG: Ingressos, despeses i resultat.

    • Balanç: Bens, drets, obligacions i fons propis.

    • Memòria: Completa, amplia lo del Balanç i PiG.

    • Llibre Diari: S'anoten les operacions dia a dia.

    Poden existir altres lleis que ens facin portar altres registres (llibre Iva - Hisenda).

    Les Societats mercantils també portaran:

    • Llibre d'actes: Consten tots els acords que prenen els òrgans col·legiats de la societat, ha de quedar constància (Llibre d'actes de la junta de Socis i Llibre d'actes del Consell d'administració).

    • En alguns casos es porta un registre d'accions nominatives (Quant s'emeten accions nominatives)

    Els llibres es tenen que legalitzar i es realitza al registre mercantil d'on es té el domicili social (Art. 27)

    Tipus de legalització:

    • A priori: Antiquada, es el típic llibre.

    • Enquadernar i legalitzar, s'ha de fer abans del 30/04

    No diuen si els comptes estan bé o no.

    Requisits interns de la Comptabilitat (Art. 29)

    Des de el punt de vista formal:

    • Portats correlatius, sense tatxades, esmenes si, per dates, sense espais en blanc.

    • Portar en pessetes, ara ja es pot portar en €

    Principis Comptables.

    • Imatge Fidel: Principi principal, la comptabilitat ha de ser una eina informativa.

    • Principi de Claredat: dels comptes anuals (34.2) informació fiable i comprensible.

    • Principi de no compensació (Art 35.6): Suposa omissió de dades, no ens donarà informació fiable.

    • Principi de fidelitat (Art 34.3 i 34.4): Determina que es doni informació accessòria per obtenir la imatge fidel.

    • Continuïtat comptable: No ha d'haver-hi interrupcions, per anys, les estacions d'esquí van de l'estiu a l'estiu.

    • Principi de Continuïtat: Els mateixos criteris sempre.

    • Principi de Prudència Valorativa:

    • Principi de Devengo: El fet comptable s'ha de comptabilitzar quant es genera el deute, no quant es paga.

    Regim i peculiaritats de l'empresari

    La matèria principal es el dret mercantil i s'ocupa de l'empresari

    En l'article 1 del Codi de Comerç diu que comerciant equival a la noció d'empresari encara que no ho senyali així, com que abans eren tots comerciants sempre es refereix a comerciant. Amb l'evolució del comerç hi ha disgregació d'activitats que ens dona empresaris dedicats a diferents sectors.

    Comerciant: Persona que amb nom propi exercita una activitat de intermediació en el mercat generalment amb finalitat lucrativa.

    Exemples i explicació:

    El requisit d'actuar amb nom propi es essencial. Tot subjecte sigui persona física o jurídica que actua com a comerciant ha de tenir responsabilitats i actuar en nom propi. Exemple en una caixa d'estalvis el titular es i només es l'empresari, en aquest cas l'entitat = persona jurídica. L'empresari es caracteritza per l'afany de guany, que no ha de ser imprescindible

    Per definir l'empresari:

    • Han de ser motors i operadors dinàmics de l'economia

    • Es considera empresari aquell que es responsable dels seus actes assumint riscos i obtenint beneficis.

    • Actua amb criteris d'economicitat.

    Exemples:

  • Caixes

  • Cooperatives

  • Agrupacions de interès econòmic: No tindran beneficis i si en tenen se'ls imputaran als seus socis (p.e. empreses químiques, necessiten productes comuns, fan un pacte per obtenir-lo, a través d'una AIE que es una agrupació per subministrar una matèria determinada als seus membres.

  • Tipus d'empresari

  • Individual: persona física i titular de l'empresa (Son comerciants, els que tenint capacitat legal per exercitar l'activitat i es dediquen a això, tenen que tenir mes de 18 anys i estar en lliure disposició de bens).

  • Jurídica: entitat

  • Públic: Els bens corresponen a uns ents públics, això es fa per desprendre's dels drets i tractament administratius i tota la càrrega administrativa, per això es fa mes fàcil ser una empresa pública

  • Grans empreses, petites i mitjanes: Existeixen normes que marquen les característiques de l'empresa (P.e. +50 treballadorsComitè d'empresaAdequació del Pla Gral. Comptable)

  • Article 5 Codi Comerç: Els menors i incapacitats podran estar atesos als seus pares o tutors, sempre podran continuar el negoci dels pares on ja existia una estructura empresarial, sense els requisits legalment exigits han d'atendre's a un guardador o tutor (P.e. els capellans que no poden regular el comerç pel codi del alibat), si no hi hagués ningú que se'n fes càrrec, l'empresa s'hauria de dissoldre.

    S'ha de dir que en aquest article diu que el que s'ocupi de l'empresa ha de tenir capacitat d'integrar les qualitats d'empresari.

    La condició necessària de ser empresari es tenir i desenvolupar l'activitat de forma habitual.

    Exemple: per fer suspensió de pagaments s'ha de ser empresari realment, no depèn de que ens inscriguem al registre mercantil, que paguem l'IAE,... això només són proves que podem o no demostrar ser o no empresari.

    Articles 13 i 14 Codi Comerç: No poden exercir el comerç els que per lleis o disposicions especials no puguin comerciar (P.e. capellans, ministres, empresaris en fallida, hi ha incompatibilitat). No podran exercir l'activitat empresarial en llocs i territoris on estiguin actuen la seva activitat individual (empleats d'hisenda, notaris)

    Drets i obligacions de l'Empresari casat

    La responsabilitat pot ser contractual o extracontractual (per danys a tercers Art. 1302)

    Art 1920 l'empresari també es responsable dels danys a tercers dels seus treballadors

    Culpa:

    • Vigilar: Per no vigilar al treballador

    • Negligència: Escollir un treballador negligent

    Hi ha una relació de dependència Empresari - Treballador.

    Empresari individual

    Té un patrimoni únic. Afecta als seus bens (vinculats o no al tema empresarial Art. 1912)

    A Espanya una societat unipersonal respon als deutes amb el patrimoni de l'empresa.

    En societats unipersonals l'empresari respon dels seus deutes, però pot separar el seu patrimoni particular, ja que les societats unipersonals responen a un subjecte diferent (la societat). Els bens son considerats de la societat.

    Capitals Matrimonials.

    Estableix les relacions econòmiques davant de notari entre matrimonis, a Catalunya per defecte es el regim de separació de bens.

    Quin patrimoni respondrà per les obligacions empresarials si una persona exerceix el comerç (Art. 6):

    • Bens propis del conyugue (patrimoni privatiu)

    • I els adquirits amb aquesta resulta.

    • Per a que els demés bens comuns quedin obligats serà necessari l'autorització de les dues parts.

    Els que son de tots dos tenen que tenir una autorització de les dues parts.

    • De manera expressa

    • De manera Tàcita: si l'altre conyugue no diu el contrari els bens ganancials queden a disposició dels deutes de l'empresa. Quant al contraure matrimoni i un d'ells es comercial els bens ganancials queden a disposició de l'empresa.

    Patrimoni privatiu del conjugue del comerciant.

    Per vincular aquest te que ser consentiment exprés (Art9) en cada situació.

    Aquest consentiments també son renovables

    Efectes d'aquesta renovació:

    Aquest empresari ha anat al registre mercantil (inscrivir manifestació) per dir que el patrimoni del seu conjugue també queda a disposició de l'empresa.

    La part no comercial pot revocar aquesta disposició

    No perjudicaran a drets de tercers, si jo dic que ja no cedeixo el meu patrimoni tindré que assumir els deutes anteriors a aquesta decisió de no deixar el patrimoni.

    Registre Mercantil

    Funció publicitària, publicitat jurídica, situacions que s'han de donar a conèixer (mes o menys el registre de propietat Historial de la finca) historia jurídica de determinades empreses, registre mercantil es un registre de persones físiques o jurídiques empresàries,

    Existeixen per que determinades dades jurídiques han de ser conegudes per tal de fixar un determinat nivell de seguretat en les operacions comercials.

    Es un registre d'empresaris (Art. 16 C.Com.) es un registre que te per objecte:

    • La inscripció potestativa (voluntària) del empresari individual

    • Inscripció de societats mercantils.

    • Entitats de crèdit, fundacions i assegurances, es obligatori.

    • Entitats de fons de pensions (no tenen personalitat jurídica) i institucions col·lectives d'inversió de borsa, son patrimonis sense personalitat i les entitats que el gestiona, es obligatori.

    • Inscripció d'actes i contractes que estipula la llei (ampliació de capital de les S.A. p.e.), es obligatori.

    Organització del registre.

    Hi ha dos grans classes de registre:

    • Territorials: Un en cada capital de província (com a mínim) té la funció d'Inscriure.

    • Registre Mercantil Central: Amb seu a Madrid, la seva funció es publicar el BORME (Resum dels registres territorials) i secció de denominacions (Evitar duplicitat) la diferencia es en funció de les competències

    El registres depenen del ministre de justícia i de la direcció general dels registres i notaris, i davant hi ha un registrador (té dret i ha accedeix per unes oposicions i realitza unes funcions públiques establertes per llei

    Funció bàsica del registrador: qualificació registral que consisteix en la revisió des del punt de vista jurídic dels següents aspectes (Art 18.2):

    • Anàlisi de requisits formals

    • Capacitat i legitimació dels qui otorguen (+ de 18 anys p.e.)

    • Verificarà la validesa del seu contingut

    Denegarà o suspendrà temporalment si hi ha alguna cosa malament

    Documents que poden accedir al registre mercantil

    • Document públic si la llei no diu el contrari (ha de passar pel notari)

    • L'empresari individual no cal que vagi al notari, omplirà una sol·licitud al registre (document privat)

    Tenim un mes per sol·licitar la inscripció.

    Efectes de la inscripció

    • Presumpció d'exactitud i validesa dels actes inscrits (Art.20)

    • Els registres estan respatllats pels tribunals, i fins que no ho digui el tribunal, lo registrat serà vàlid, i es modificarà

    Al registrar ens dona seguretat

    Allò que s'inscriu te efectes davant tercers, es a dir, aquell tercer que confia en el registre està protegit.

    Una cosa inscrita i publicada, les operacions realitzades durant els 15 dies següents, un tercer pot dir que no sabia el canvi ocorregut, però ho ha de provar que no ho podia conèixer (Art 21).

    Si hi ha discordança entre lo inscrit i publicat, el tercer podrà optar per la mes beneficiosa.

    La bona fe del tercer es suposa, i si no es així es tindrà de demostrar que no ha actuat de bona fe (administrador destituït p.e.) eficàcia legitimadora.

    La inscripció es declarativa, no constitutiva, el registre no crea la realitat, declara els fets, no constitueix fets (hi ha supòsits puntuals que si: Constitució d'una societat, no existeix la societat mentres no s'inscrigui al registre.

    Principis del funcionament del registre.

    • Principi de prioritat: El que està inscrit, no es podrà modificar per algun fet de igual o anterior data, només es pot modificat anant a tribunals, ja que el que esta registrat esta sota la salvaguarda dels tribunals.

    • Principi de tracte successiu: No podem inscriure l'ampliació de capital sense haver inscrit abans la societat (pura lògica), el registre per ser fiable ha de ser lògic.

    " El registre es públic, podem consultar els assentaments, però l'únic document que té validesa es la certificació registral (s'ha de pagar), una fotocopia es una nota informativa.

    Altres funcions del registre mercantil

    • Legalització de llibres comptables.

    • Designa els experts independents (son els qui valoren l'aportació dels socis (Quant val el terreny)).

    • Proporciona els auditors comptables de les societats.

    • Dipòsit de comptes anuals, un extracte de les comptes es publicarà, i per tant qui vulgui podrà consultar-ho.

    DRET DE LA COMPETENCIA

    La competència es tractada des de diferents postures (dret administratiu o dret públic de l'economia)

    Ho veurem des de el punt de vista privat.

    Competència: Activitat en la que concorren varis individus i busquen el mateix fi. Activitat que busca obtenir una avantatge al mercat millorant les condicions d'oferta i demanda que s'adreça als clients o proveïdors.

    La competència es bona per a que el mercat sigui eficient, un mercat sense competència no es eficient.

    • Competència Horitzontal: Competència entre productors p.e.

    • Competència Vertical: Competència entre minorista i majorista

    FABRICANT

    DISTRIBUIDOR (o majorista)

    MINORISTA

    CONSUMIDOR

    Competència deslleial

    La competència ha de ser lleial i honesta (Art. 38 C llibertat d'empresa)

    Etapes

  • Model prelliberal: es castiguen poques coses, etapa light

  • Apareix la gran indústria, la competència deslleial procura que no s'agredeixi entre ells, no perjudicats als altres consumidors, o si no es castigarà.

  • Passa a ser el dret ordenador del mercat (La llei de la competència deslleial), vol un correcte funcionament del mercat, inclòs protegeix tant els que oferten com els que demanden, protegeix tots els implicats en l'activitat econòmica si el mercat funciona correctament, protegeix als oferents, demandant i els interessos generals.

  • Qui causa un dany a un altre, ha d'indemnitzar, avaluar els danys es molt difícil, els mercats / societats actuals son molt complexes.

    Deslleialtat (art 1 llei del dret de competència deslleial) tot comportament objectivament contrari a les exigències de la bona fe (bona practica empresarial) no alterar el funcionament del mercat.

    Protecció de la competència en interès dels qui participen al mercat.

    Àmbit objectiu

    A actes del mercat amb finalitat competencial (alterar el funcionament del mercat,

    S'aplicarà a empresaris i qualsevol que estigui al mercat (fins i tot els organismes públics)

    S'aplica a tots els actes que encara que s'hagi fet fora d'espanya però que produeix efectes al territori espanyol (touroperadors anglesos)

    Actes de competència deslleial

  • Estableix una clàusula genèrica (imprecisa) Art. 1

  • Altres definicions, casos especials

    • Comportament objectivament contrari no honest (bona fe) no tot el que perjudica es deslleial

    • Actes de confusió: activitat que crea confusió, protegir la capacitat “limitada” que te el consumidor, es a dir, protegeix el consumidor p.e. anuncis de joguines que poden alterar la realitat o embotellar vins amb la marca Rioja.

    • Actes d'imitació de prestacions i iniciatives empresarials i productes es possible sense que sigui exclusiu per la llei (puc obri una altre tot a 100) es deslleial aprofitar-se del treball dels altres, marques.....aprofitar-se de la imatge d'un tercer.

    Art. 12 Aprofitar-se de la imatge o servei d'un altre empresari.

    Competència parasitària: el benefici es gràcies a l'esforç d'un altre. (concessionari que no treu el cartell de Ford quant ja no tenia la concessió)

    • Actes d'engany

    Induir error al qui es dirigeix (fins a final d'existències)

    • Actes de Denigració

    Desprestigi comercial de un empresari, però si el que diem es veritat no passa res, Es legal, però també ha de ser pertinent / lògic (no te res a veure que un dissenyador es gai)

    • Actes de comparació

    Sempre s'han considerat com un atac, però ens aporta informació, es bo, però el qui compara es imparcial, s'han de comparar coses analoges (dos sucs p.e., un 600 i un mercedes NO), i a mes a mes coses relevants i que es puguin comprovar. La finalitat ultima de la comparació es l'aportació d'informació.

    Supòsits clars de competència deslleial (Art. 13 i 14).

    • Violació de secrets industrials: Espionament industrial, llista de clients p.e. es conegut com KNOW-HOW.

    • Inducció a la infracció contractual greu: Boicot empresarial per part de proveïdors, clients, treballadors,.....

    • Canviar d'empresa dient tot el que sabia de l'altre empresa.

    • Violació de normes (Art.15): Infracció de lleis, taller de costura amb dones sense assegurar, economia submergida (30% a Espanya), ell te els costos mes baixos.

    • Venta-Perdua:

    Dret

    Religió

    Etica

    No matarás

    Inscriure un fill al registre civil