Derecho Civil español: personas físicas

Capacidad jurídica y de obrar. Domicilio. Nacionalidad. Registro civil # Capacitat jurídica y d'obrar. Domicili. Nacionalitat. Registre civil

  • Enviado por: Cuevas
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

TEMA 10 LA PERSONA FISICA. COMENÇAMENT DE LA PERSONALITAT

El naixement

Art 30 cc: -Tenir figura humana !VIABILITAT

- Viure 24h després del claustre matern

Art. 31 cc: Primogenitura

Prova del naixement

Inscripció en el Registre Civil (art. 40 a 56 LRC i arts 165 a 170 RRC)

Protecció jurídica del concebut

Art. 29 cc

* Possible conflicte entre la protecció jdca del concebut i els supòsits de despenalització de l'avortament: STC 53/1985

* Preembrió: Regulat a:

llei 35/1988 de reproducció assistida humana que distingeix entre preembió viable i no viable.

llei 42/1988 de donació i utilització d'embrions, fetus humans o cèl·lules, teixits i òrgans.

Extinció de la personalitat

Art. 32 cc: La personalitat s'extingeix per la mort de les persones

Efectes :

- Esfera familiar : la mort de la persona extingeix les rel de pàtria potestat i de tutela, extinció del matrimoni i liquidació del règim econòmic matrimonial

- Esfera patrimonial:

Idea gral: la mort no extingeix les rel jurídiques patrimonials, però existeixen casos en que si: contractes personalisims, en una sèrie de drets reals limitats i sobre cosa aliena i en drets de la personalitat amb l'excepció de la protecció post mortem.

*Transplantament d'òrgans humans : Llei 30/1979 sobre trasplantaments d'òrgans humans

La prova de mort

El nostre cc no estableix cap requisit per determinar la mort d'una persona.

La LRC parla d'acreditar senyals inequívoques de mort i la Llei 30/1979 requereix:

- absència de resposta cerebral, absència de respiració espontània, absència de reflexes, encefalograma pla.

Però el mitja de prova principal es la inscripció en el Registre Civil (arts 81 a 87 LRC i arts 273 a 282 RRC) .

Conmoriencia

Art. 33cc

La declaració de defunció

  • Temps prolongat de desaparició (de 5 a 10 anys segons el cas)

  • Transcurs d'un període de temps de 2anys de desaparició en circumstancies perilloses

  • Efectes de la declaració de defunció

    Mateixos efectes que en la mort de la persona però amb precisions: declaració de defunció ferma (art 196 cc), extinció del matrimoni (art 85 cc), cessació de la situació d'absència legal

    Revocació de la declaració

    • Quan es prova la mort de la persona

    • Reaparició del declarat difunt (art. 197 cc)

    Declaració de defunció i RC

    La declaració de defunció s'inscriu al marge de la inscripció de naixement amb nota marginal.

    Materials

    1) Normatius: Arts 29 a 33 i arts 196, 197 i 85 cc; arts 40 a 56 i 81 a 87 LRC i arts 165 a 170 i 273 a 282 RRC

    Llei 30/1979 sobre trasplantaments d'òrgans humans

    Llei 35/1988 de reproducció assistida humana

    Llei 42/1988 de donació i utilització d'embrions, fetus humans o cèl.lules, teixits i òrgans

    2)Jurisprudència

    STC 53/1985 (Aranzadi, RTC 1985\53) sobre possible conflicte entre la protecció jurídica del concebut i els supòsits de despenalització de l'avortament.

    STS 4 de febrer de 1970 sobre reserva de drets a favor del no concebut.

    STC 231/88 de 2 de desembre (Aranzadi, RTC 1988\231) sobre protecció dels dret a la imatge i a la intimitat personal i familiar post mortem.

    STS de 4 de desembre de 1948 sobre conmoriència.

    TEMA 11 LA CAPACITAT DE LA PERSONA

    Distinció entre capacitat jurídica i capacitat d'obrar

    Capacitat jurídica: Idoneïtat per ser titular de drets i deures. Correspon a tota persona.

    Capacitat d'obrar: Possibilitat d'actuar per un mateix en la seva esfera jurídica. Requereix la concurrència de determinades circumstancies com per exemple la majoria d'edat.

    El concepte d'estat civil, significat històric i actual

    1) Dret Romà: distingia 3 estats civils: status libertatis, status civitatis i status familiae, els quals representaven el conjunt de dades per poder qualificar la cap. jdca de la persona.

    2) Edat mitja: L'status era la manera o condició en que els homes vivien (nobles, plebeus..) i segons la condició a la que pertanyessin tenien una capacitat o una altra.

    3) Final de l'Antic Règim: Estat civil referit a situacions de la persona que afecten a la seva capacitat d'obrar.

    4) Actualment el concepte fa referència a la capacitat d'obrar, i els Estats civils que existeixen en el nostre dret son l'edat i la incapacitació, encara que hi ha opinions doctrinals que consideren que la nacionalitat i el fet d'estar casat o solter també ho son.

    Incapacitat i prohibició

    Incapacitat: absència de capacitat en una persona, que pot ser total o parcial i en ppi, pot estar referida a la capacitat jurídica (limitació als estrangers consagrada a l'art 13.2 CE) o a la capacitat d'obrar.

    Prohibició: Ex. Art. 1914 cc

    La situació del menor

    Regulació: Catalunya te competències exclusives sobre la protecció del menor i el ppi bàsic es el de l'interès del menor.

    Actuació per representant (remissió a la pàtria potestat i a la tutela)

    El menor d'edat està sotmès a la representació legal amb l'excepció de 2 supòsits:

  • Drets de la personalitat

  • Drets reconeguts legalment d'acord amb les condicions de maduresa del menor

  • En el cc trobem normes que fan referència als aspectes patrimonials del menor:

  • Contractes: si el menor no te capacitat natural el contracte que realitzi es nul de ple dret, si té capacitat natural el contracte serà anul·lable.

  • Poden acceptar donacions sempre que no siguin condicionants u oneroses.

  • Pàtria potestat: Arts 154 a 171 cc

    Tutela: Arts 222 a 285 cc

    Majoria d'edat

    Reconeixement per part del legislador de la maduresa de la persona per governar-se per si mateixa. S'arriba al complir 18 anys (art. 12 CE) i sols pot ser objecte de limitació quan es pateixi una malaltia o deficiència física o psíquica, que el faculti per a la seva incapacitat o sigui declarat pròdig.

    Emancipació i habilitació d'edat

    Arts. 314 a 324 cc

    El procediment d'incapacitació. La prodigalitat

    Llibre IV, títol I, Capítol II LEC

    Materials

    1)Normatius: Arts 29, 32, 1914 i arts 154 a 171 i arts 222 a 285 i arts 314 a 324 i arts 443, 626 cc; llibre IV, títol I, capítol II LEC, Arts 12, 23, 13, 14 CE

    2)Jurisprudència:

    - STS 926/2001 de 15 d'octubre (Aranzadi, RJ 2001\8801) sobre declaració d'incapacitació.

    - STS de 28 de setembre de 1968 (Aranzadi, RJ 1968\3961) sobre actes del menor emancipat.

    - STS de 23 de desembre de 1997 (Aranzadi, RJ 1997\8902) sobre declaració de prodigalitat

    - STS 424/2003 de 28 d'abril (Aranzadi, RJ 2003\3813) soble declaració d'incapacitació i nomenament de tutor.

    TEMA 12. EL DOMICILI I SITUACIONS D'ABSÈNCIA

    El domicili

    Concepte: el concepte constitucional

    Cc: lloc fixat pel dret, per la localització de la persona (criteri objectiu d'identificació)

    CE: STC 22/1984

    Classes de domicili

    1)Domicili civil i domicili administratiu

    2)Domicili voluntari

    3)Domicili legal

    4)Domicili familiar

    Les situacions d'absència

    Distinció entre desaparició i absència

    L'absència es caracteritza per la no presencia de la persona en el domicili habitual sense que se'n tinguin noticies. arts 181 a 191 cc i als arts 2031 a 2047 LEC

    El dret reconeix tres situacions d'absència: la desaparició, la declaració d'absència i la declaració de defunció.

    La desaparició es dona quan una persona s'ha ausentat del seu domicili habitual sense que se'n tinguin noticies.

    En particular l'absència:

    Concepte

    La declaració d'absència legal es dona quan la desaparició de la persona persisteix de manera prolongada produint-se un dubte sobre l'existència de la persona. (art 183 cc)

    Representant de l'absent

    El seu nomenament està previst a l'art 184 cc que preveu tres tipus de representants:

    • Representants legítims privilegiats que son el cònjuge major d'edat no separat, el fill major d'edat o el ascendent més pròxim de menor edat

    • Representants legítims no privilegiats que son els germans majors d'edat que hagin viscut amb l'absent, amb preferència del més gran.

    • Representants datius que hagin estat nombrats pel jutge, quan l'absent no te cap dels parents anteriors

    Funcions: art 184 cc

    Deures: art 185 cc

    Drets i facultats: arts186 a 188 cc

    Efectes

    1)Personal

    2)Familiar

    3)Patrimonial

    Extinció

    Causes:

  • La prova de l'existència de l'absent

  • La prova de la mort de l'absent

  • La declaració de defunció

  • Els efectes que es produeixen son :

  • Cessament de la situació de representació de l'absent

  • Restitució del patrimoni de l'absent, be a ell mateix o als seus hereus

  • Els representants no privilegiats han de fer els comptes de la seva administració davant del jutge

  • L'absent podrà reclamar les herències causades al seu favor i podrà sol·licitar la rescissió dels contractes atorgats pel seu representant.

  • Materials

    1)Normatius: Arts 40 i arts 181 a 191 cc i arts 2031 a 2047 LEC; art 18 CE.

    2) Jurisprudència:

    - STC 22/1984 de 17 de febrer (Aranzadi, RTC 1984\22) sobre el concepte de domicili

    - STS 29 de desembre de 1948 sobre el domicili de la dona casada

    - STS de 31 de març de 1959 (Aranzadi, RJ 1959\1527) sobre declaració d'absencia i actuació per representant

    TEMA 13: NACIONALITAT I VEÏNATGE CIVIL

    Nacionalitat

    Concepte

    Es aquella condició de la persona que es caracteritza per establir un vincle polític entre aquesta i un Estat determinat. Estableix un conjunt de drets i deures de la persona en relació amb l'Estat. Està regulada a l'art 11 CE i als arts 17 a 28 cc.

    Formes d'adquirir la nacionalitat

    1)Adquisició originaria: Hi ha dos sistemes:

    a) Ius sanguini (art 17.1a)cc)

    b) Ius soli (art 17.1 b)c)d)cc)

    2)Adquisició derivativa: Hi ha quatre sistemes:

    a) Sistema d'opció: art 20 i 17.2 cc

    b) Adquisició per carta de naturalesa: art 21 cc

    c) Adquisició derivativa per residència: art 22 cc

    d) Adquisició per possessió d'Estat: art 18 cc

    Perquè els tres primers sistemes siguin vàlids hauran de complir els requisits de l'art 23 cc.

    Pèrdua de la nacionalitat

    Pèrdua de la nacionalitat espanyola d'origen: art 24 cc

    Pèrdua de la nacionalitat espanyola que no sigui d'origen: art 25 cc

    La recuperació de la nacionalitat

    Art 26 cc

    La doble nacionalitat

    Hi ha supòsits en els que es possible la doble nacionalitat:

    -quan un dels progenitors sigui espanyol (adquisició automàtica)

    -quan l'adquisició sigui derivativa s'intentarà q sempre renunciïn a l'altre nacionalitat.

    En ppi l'Ordenament espanyol intenta evitar la doble nacionalitat, i només l'admet de forma expressa en el cas dels països Iberoamericans, Andorra, Filipinas, Guinea Equatorial, Portugal.

    El veïnatge civil

    Es una relació jurídica entre Estat i individu que determina la submissió de l'individu a un dels Ordenaments vigents al territori espanyol.

    Adquisició originaria

    Art 14.2 i 14.3 1er paràgraf cc

    Canvis en el veïnatge: l'opció i la residència

    Quan parlem de canvi de veïnatge civil sempre implica la pèrdua de l'anterior veïnatge civil. Hi ha dos formes de canvi:

  • Opció: art 14.3 2on i 3r paràgraf i art 14.4 cc

  • Residència: art 14.5 cc

  • Veïnatge civil del nacionalitzat espanyol

    A Catalunya s'aplica l'art 7.2 EA que diu que els estrangers nacionalitzats espanyols estàn subjectes al dret català sempre que mantinguin domicili administratiu a Catalunya i sempre que no manifestin la seva voluntat en contra. Si manifesta la seva voluntat en contra s'aplicaran els criteris de l'art 15 cc.

    Materials

    1)Normatius: Arts 17 a 28 cc; art 7.2 EA; art 11CE

    2)Jurisprudència:

    - STS 1026/1998 de 28 d'octubre (Aranzadi, 1998\8257) sobre adquisició de la nacionalitat per possessió continuada

    - STS d'1 de juliol de 1994 (Aranzadi, 1994\7657) sobre adquisició originaria de la nacionalitat.

    - STS 839/2000 de 21 de setembre (Aranzadi, RJ 2000\7522) sobre adquisició del veïnatge civil per residència continuada.

    - STS 253/2000 de 20 de març (Aranzadi, RJ 2000\2020) sobre canvi de veïnatge civil.

    TEMA 14: EL REGISTRE CIVIL

    Concepte

    Es una oficina pública, de la qual està encarregat un funcionari (q normalment es un jutge) i te com a funció donar publicitat, inscriure fets i actes jurídics que tinguin relevància en l'Estat civil i en les condicions jurídiques de la persona.

    Funció pral del Registre

    Donar publicitat sobre el que hi ha inscrit (art 6 LRC)

    Organització del RC

    El RC es una Oficina Pública, on un funcionari s'encarrega d'inscriure fets rellevants per a la capacitat jurídica i d'obrar de la persona.

    Aquesta Oficina Pública, pot tenir diverses formes organitzatives:

    -Registre Municipal

    -Registre Consular

    -Registre Central

    Cada Registre està dividit en quatre seccions:

  • Naixements i gral

  • Matrimonis

  • Defuncions

  • Tuteles i representacions legals

  • La informació de les actes del RC es presenten mitjançant els assentaments: que son documents que s'han d'omplir sense deixar res en blanc i amb molta claredat i amb ells es pretén que ningú pugui modificar cap document.

    Tipus d'anotacions que es practiquen en el RC

    • Inscripcions

    • Anotacions

    • Notes marginals o de referència

    • Cancel·lacions

    • Indicacions

    Les quatre últimes tenen funció instrumental

    Les actes del RC i el seu valor jurídic

    Inscripcions -Prals

    -Marginals

    Aquestes inscripcions tenen :

    a)Valor sustantiu o constitutiu

    b)Valor declaratiu

    Sigui quin sigui el valor que tinguin, totes les inscripcions son títol de legitimació de la informació que contenen: son la única prova valida i admesa en un judici, de la informació que conté l'acte del RC

    Aquesta virtualitat es troba regulada a l'art 327 cc i als arts 2 i 3 LRC

    Rectificació dels assentaments registrals

    Les inscripcions poden rectificar-se per ST ferma que recaigui en judici ordinari (art 92 LRC) o mitjançant expedient governatiu quan es donin els requisits dels arts 93 i 94 LRC.

    Materials

    1)Normatius: Art 3275 a 332 cc; LRC i RRC

    2)Jurisprudència:

    - STS de 31 de gener de 1990 (Aranzadi, RJ 1990\109) sobre cancel.lació d'assentament mitjançant expedient governatiu

    -STS 381/1994 de 29 d'abril (Aranzadi, RJ 1994\2948) sobre inscripció de naixement com a mitja de proba

    - STS de 29 de gener de 1990 (Aranzadi, RJ 1990\72) sobre publicitat d'assentaments del RC sobre filiació il.legítima o desconeguda.