Educación y Pedagogía


Delincuencia juvenil


DELINCUENCIA JUVENIL.

Miércoles: 9-2-00.

T.1. DEFINICIÓN E IDENTIFICACIÓN DE LA DELINCUENCIA JUVENIL. ALGUNAS TEORÍAS SOBRE LA CONDUCTA DESVIADA.

*Definición e identificación:

La cond desviada es normal y esperada. FARRINGTON hizo un estudio sobre la cond delintiva en Londres (80%).

MARC LE BLANC: su def: preocupar por la cond desviada de un adolescente, hay 3 tipos:

  • Cond de ocasión: comportamientos marginales menores, que forman parte de los riesgos ordinarios de la vida. Afecta al 80% de la adolescencia con problemas con la justicia.

  • Cond de transición: comportamientos delictivos más graves. Se llevan a cabo en periodos de tiempo delimitado y que obedecen a situaciones conflictivas familiares y escolares. Afecta al 10% de adolescencia con problemas con la justicia. Se empieza a intervenir en la causa externa puede extinguirse el problema.

  • Cond de condición: comp delictivo que persisten en su actitud antisoc iniciando una carrera delincuencial. Afecta al 1% de los adolescentes con problemas con la justicia (es la más preocupante y son casos difícilmente recuperables). Se interviene desde un p.v variado: criminógeno, psicológico....

  • *Clasificación de la cond desviada o problemática: en función al momento cultural y pol. Criminal del momento:

    Trastornos o cond asociadas:

    · trast de cond: robar, agredir físicamente, provocar incendios, destructividad, crueldad con pers o animales, mentir, fugarse de casa.

    · trast negativista desafiante: cond desafiante e insumisa ante los adultos y de provocación ante los iguales (sobretodo en chicas).

    · trast por déficit de atención con hiperactividad (el que más se da): problemas de atención y sobreactividad motora.

    · trast de control de los impulsos, las parafilias: se asocian a trast antisocial cuando vulneran las normas sociales y los derechos de los otros.

    · trat antisoc de la personalidad: patrón habitual y generalizado de cond antes descritas. Cond habituales: robo, ataque, engaño, manipulación.

    *Cond delictiva: cuando esta condusta es anormática, vulnera la norma adm y/o jurídica.

    *Antecedentes históricos: a lo largo de la historia la concepción de la infancia se ha basado en 3 modelos:

  • Propiedad: Se da hasta la Rev Ind (finales S. XVIII princ XIX), hasta esta época, el menor se consideraba propiedad de los padres, el padre era responsable de la educación pero nadie controlaba a los padres. No habían unos der para los niños. No veían ninguna nec controladora, sólo los padres, pero si abusaban de ellos no había ningún control. Es una época donde aumenta la pobreza, hay división de clases soc, la clase obrera trabaja y el niño desprotegido empieza a robar..., el E dijo que el menor que estaba abandonado sin control se ha de proteger. Se empieza a hablar de delincuencia juvenil.

  • Protección:hasta años 70, no responsabilidad: hay que protegerlo del abandono, se interviene en menores que empiezan a cometer actos delictivos con instancias estatales (las religiosas).

  • Responsabilizador: a partir de los 70-80. Enfasis en preservar el der y las garantías de clases marginadas (mujer y menor). Ahora es responsable de lo que hace y se le protege pero tb se le sanciona.

  • Jueves: 10-2-00.

    *¿Cómo influye el d.p en relación a los jóvenes según estos modelos?

    (transparencia)

    Escuela clásica (S. XVIII-XIX)

    Escuela positivista (1890-1950)

    Objeto de derecho

    El delito

    El delincuente

    Delito

    Es contrario al contrato social

    Es un síntoma de desviación

    El delincuente

    Un hombre libre

    Un hombre predet

    La pena

    .fundamento

    .finalidad

    Culpabilidad

    .prevención

    .general

    Peligrosidad

    .rehabilitación

    Princ de derecho

    Legalidad / tipicidad/ publicidad / garantías

    Discrecionalidad / bueno-malo / normal-anormal / enfermo-sano

    MODELO RESPONSABILIZADOR

    MODELO DE PROTECCIÓN

    Los primeros Tribunales Tutelares de menores en España siguieron el modelo de la escuela “correccional” positivista. Bilbao 1920, Barcelona 1921.

    Hasta hace 2 meses, los menores de 12 años no era competencia de la justicia ordinaria, que actuaba a partir de los 16 años.

    Ahora la franja es de 14-18, entre estos años puede actuar la justicia juvenil.

    *Características filosóficas de los primeros Tribunales tutelares de menores:

    · el chico es un enfermo más que un culpable para castigar

    · nec la intervención sobre el alma del chico para conseguir el arrepentimiento y la correción/redención

    · no son nec las garantías judiciales

    · no es nec la presencia de abogados y fiscales

    · hay una delegación muy importante del control social de los jóvenes delincuentes en las instituciones religiosas.

    *Características de las instituciones religiosas (S. XVIII-XIX):

    · ubicadas en el campo, lejos de los centros urbanos

    · separadas de los adultos

    · se quería evitar la ociosidad y la pereza con la disciplina militar (ejercicio físico y vigilancia constante)

    · trabajo, formación y religión era la base de la educación

    · las medidas sancionadoras (penas) habían de ser indeterminadas en el tiempo.

    Miércoles 16-2-00.

    · Modelo protector: Coherencia específica, atiende la individualidad de los casos. Individualiza la respuesta en función de la personalidad. Priorización psico-social.

    · Modelo responsabilizador: hace una coherencia global.

    MODELO PROTECTOR

    MODELO RESPONSABILIZADOR

    • plan psico-social

    • indeterminación de las medidas

    • imagen arbitraria e incoherente de la justicia.

    • prioriza el plan jurídico-social

    • intenta que haya una relación más directa entre la nª jº-soc y la respuesta dada

    • establecen unas garantías jurídicas, hay límites más claros en relación a la norma social

    • crisis años 60-80 xq da la vuelta al modelo protector. Penalizar plano psico-soc y potenciar el jº.

    Años 90 potencia la parte positiva de los 2 modelos.

    * Características del nuevo modelo responsabilizador:

    - reforzar la posición legal de los menores

    - acentúa sobre la responsabilidad social de los jóvenes

    - preocupación por la personalidad y necesidades del joven por las víctimas del delito

    - se debilita la concepción de protección.

    Cambios en las 3 décadas

    Años 70

    Años 80

    Años 90

    Tipos de transgresión

    Delitos de apropiación mayoritariamente

    Aumenta comp violento en delitos (fuerte visibilidad)

    Individualizados, bandalismo, violencia gratuita.

    Perfil del joven

    Clases marginadas

    Hijos de trabajador en paro

    Incorporación de las clases medias.

    Intervención

    Acentúa la desestructuración familiar. Crear soluciones globales vinculadas a la familía

    Cambio de legislación en Europa. Primeras experiencias de mediación

    Dificultad para encontrar respuestas apropiadas al tipo de transgresores y población

    Sociedad

    Tolerante con comportamiento de jóvenes

    Aislamiento, ausencia de familiaridad.

    Intolerante, insolitario.

    Aumentan los valores asociada a costumbres, competitividad e individualidad

    Sentimiento de impunidad envers jóvenes, crispación.

    Impresión de degradación de las conductas de vida en determinadas zonas.

    Lugar de transgresión y del conflicto

    Periferia de la ciudad

    Violencia en la escuela, estadios grandes, concentraciones...

    Igual que en los 80.

    T.2. FACTORES Y VARIABLES QUE INTERVIENEN EN LA DELINCUENCIA JUVENIL.

  • BIOLÓGICAS: la causa es el órgano humano y niega la influencia de las variables ambientales. Teorías: (con poco peso)

  • Genética: - xxyy (más agresividad)

  • - gemelos univitalinos

  • Biotipológicas: - relación entre físico y personalidad

  • - Lombroso “homo delinquens”

    - Kreschmer: contitución.

  • Neuroendocrinas: alteraciones cerebrales, conducta antisocial.

  • Bioquímica:

  • - niveles alterados de noradrenalina y serotonina

    - déficit de vitaminas, hipoglucemia

    - contaminantes ambientales: plomo.

  • PSICOPATOLÓGICO: delincuencia es síntoma de trastorno mental (concepto clásico). El delincuente no es un enfermo mental, pero pueden asociarse algunos trast a la conducta antisocial.

  • Trast asociados:

  • cond adictiva

  • trast de cond en la infancia: trast déficit atención, hiperactividad - impulsividad. Trast disocial: transgresión repetida de nª.

  • Trast personalidad: psicopatía

  • Trast psicótico: cond desviadas relacionadas con objetos sexuales

  • Demencias: múltiples déficit cognitivos

  • Trast del humor

  • Trast del control de los impulsos.

  • A,b y g, son los que más se dan en la delinc juvenil.

  • PSICOLÓGICAS:

  • Psicoanalítica: - ello / yo / super-yo (placer/razón/deber)

  • - princ autocompensación

    - acción delictiva, producto de:

    · aumento de tendencias instintivas (antisoc por excelencia)

    · debilidad del yo (capacidad de juicio)

    · aumenta super-yo.

    (no da respuesta a como intervenir).

  • Conductista:

  • - influencias externas: estímulos que provocan la cond y refuerzos que la mantienen

    - acción delictiva: fracaso en la inhibición eficaz de las cond socialmente prohibidas (no asume cuales son las cond socialmente prohibidas).

  • Aprendizaje social:

  • - observación e imitación del comportamiento

    - comp aprendido. El hombre no nace delincuente sino que aprende a serlo.

  • Cognitivas y de desarrollo moral:

  • - proceso cognitivo

    - defectuoso desarrollo de actitudes, valores, normas y percepción del mundo.

    B, c y d son las que dan más respuesta en el delincuente juvenil por el programa de intervención, sobretodo el c.

    (Dia 17-2-00)

    FACTORS DE RISC EN LA CONDUCTA DELICTIVA DE L'ADOLESCENT:

    a..factors individuals.

    -temperament

    -nivells subclínics de conducta delictiva

    -rendiment acadèmic i intel·lectual

    -base genètica

    b..factors sociofamiliars.

    -classe social, hàbitat, atenció.

    -psicopatologia: pare alcohòlic i mare amb trastorn mental

    -interacció pares i fills

    tipus d'educació (pràctica disciplinària) consistent o inconsitent.

    Supervisió inexistent, baix control patern.

    -ordre de naixement i nombre de membres a la família.

    c.factors escolars.

    -rendiment acadèmic baix provoca, conflictes, absentisme i búsqueda d'iguals al menor.

    -socialització i organització a l'escola: les escoles on hi ha poc reforç positiu, és a dir, que castiguen més que premien, on dediquen poc temps a l'alumne, on la infraestructura i la neteja és pobra, on no es dona responsabilitat al menor... poden generar desmotivació i desidia en l'alumne.

    (CLASSE 23-2-00)

    S'han de donar més de tres factors de risc perquè hi hagi algun problema seriós.

    També veiem que nois que compleixen diferents factors no són delinqüents... Aquí hem de parlar dels factors protectors que preveeixen una conducta delictiva en el jove (estan poc estudiats) però en Rutter i en Giller el 1988 van fer una llista:

    1.. relació afectiva estable, és el millor factor protector.

    2.. trobar un treball.

    3.. companyies prosociables.

    4.. separació forçosa del grup d'iguals disocials. Això segons la professora és dolent ja que aquesta separaió hauria de ser voluntària i no forçosa.

    En Mac Cord i en Tremblay el 1992 van dir que el desenvolupament de la competència i de la destresa per fer front a situacions problemàtiques o conflictives era un bon factor protector, és a dir parlen de l'adaptabilitat social per detectar i resoldre problemes.

    També, però, són importants altres factors:

    a.. model de reforçament prosocial del mateix sexe, per allò de la imitació, sobretot si és el pare, la mare, un germà...

    b.. ser el primogènit ja que s'espera més d'ell, se l'atèn més i li donen més responsabilitats.

    c.. (Més important) que siguin persones emotives, sensibles i afectuoses.

    d.. que tinguin una mínima capacitat per autocontrolar-se, sobretot dels impulsos perquè el trastorn del control dels impulsos és un dels més freqüents en els joves delinqüents.

    Pregunta d'examen cas d'en Jordi:

    ..Assenyaleu els factors de risc que intervenen en l'aparició i desenvolupament de la conducta dissocial.

    .. Quina informació demanaries per conèixer els factors protectors?

    (CLASSE 24-2-00 ÉS EN FOTOCÒPIES, REFERENT AL CAS D'EN JORDI)

    (CLASSE 1-3-00)

    TEMA 3. PROCESSOS I FACTORS COGNITIUS DE LA CONDUCTA ANTISOCIAL I DELICTIVA EN L'ADOLESCENT. ELS FATORS EMOCIONALS.

    *Factors cognitius: processos o formes de pensar que determinen les habilitats i els recursos personals en les situacions de la vida quotidiana i la solució dels conflictes en les relacions interpersonals i intrapersonals. Els joves delinqüents tenen uns processos de pensament més o menys similars.

    En els programes d'intervenció podrem modificar o incidir certs factors cognitius.

    -Autocontrol i impulsivitat: la majoria dels joves delinqüents tenen problemes d'autocontrol i l'impulsivitat és en un alt nivell. Serioses dificultats per aturar-se a pensar en les conseqüències de les seves accions, abans i després d'actuar.

    Manca de pensament entre situació i resposta: no inserten la fase de reflexió.

    L'ansietat produïda per la situació és resolta mitjançant l'acció immediata.

    Dificultats per demorar la gratificació, és a dir, no saben esperar el premi a la "bona conducta", ni tolerància a la frustació.

    Diàleg intern pobre, "no han après a parlar-se a ells mateixos", en tot cas el que tenen és negatiu, per exempl: "sóc una merda, sempre em passa el mateix..."

    -Raonament abstracte i raonament concret.

    Aquests joves o tenen capacitat d'abstracció d'idees, per ells les coses són blanques o negres, tenen un pensament molt rígid.

    Tenen dificultats per entendre conceptes com les normes i les lleis, tendència a persistir en les idees sense adecuar-les als canvis de situació o a nova informació.

    Pensament concret amb dificultat per organitzar la informació i per planificar-la.

    Segons Kohlberg els joves delinqüents no tenen assolides les etapes de desenvolupament moral.

    Tendència a persistir en les idees (MOLT IMPORTANT).

    Imaginació: no saben regular el comportament a partir de la imaginació, l'assaig sempre es fa en la realitat, és a dir, com que no reflexionen, actuen.

    -Locus de control: es refereix a l'autopercepció de la capacitat per influir en els esdeveniments importants per un mateix. Els joves delinqüents fan locus de control extern, és a dir, responsabilitzen a causes externes els seus comportaments. Això ho fan per treure's angoixa de sobre i poder viure més còmodament. Així les possibilitats de canvi són molt menys esperables, més difícils.

    Segons Wrightsman (1974) es poden relacionar el locus de control extern i l'autoestima, d'aquesta manera quan més locus de control extern hi ha menys autoestima té el noi donat que no es valora el suficient com per ser causa de res.

    -Percepció del canvi, percepció social: capacitat per captar i per entendre situacions interpersonals.

    Els joves delinqüents tenen grans dificultats per entendre les perspectives i els punts de vista dels altres, ja que no saben admetre noves informacions que contradiguin el que ells pensen.

    Són joves egocèntrics i no només en quant a opinions, sinó també en relació als estats emocionals, careixen d'empatia per posar-se en la situació dels altres. També tenen dificultats per distingir els seus propis estats emocionals.

    Tenen una percepció distorsionada de les possibles conseqüències dels seus actes i també del riscs que corren.

    -Solució dels problemes interpersonals: referim a la sensibilitat per detectar problemes en les situacions personals.

    Els joves delinqüents tenen dificultats per identificar un problema, pensar en solucions alternatives, calcular les conseqüències dels seus actes, comprendre la relació causa- efecte entre el propi comportament i el dels altres, i en pensar en resultats a llarg termini.

    Incapacitat per generar solucions alternatives (MOLT IMPORTANT).

    *Factors emocionals: les emocions en el jove són molt importants pel seu desenvolupament i la seva adaptabilitat social.

    Els joves delinqüents acostumen a tenir emocions negatives i moltes dificultats per reconèixer les positives degut a que en tenen molt poques i aquestes estan poc desenvolupades.

    Factors emocionals que intervenen en el desenvolupament d'una conducta problemàtica en l'adolescència:

    -escassa motivació personal.

    -poca persistència davant les dificultats, el seu estat d'ànim fa que es rendeixin aviat.

    -poc control dels impulsos.

    -incapacitat per tenir esperança.

    -són analfabets emocionals: no han après a registrar emocions pròpies, dels altres, positives....

    (CLASE 2-3-00)

    TEMA 4.

    1.La predicció de la delinqüència

    2.La carrera delictiva i el control del delicte.

    3.Estudis sobre la predicció.

    1 Predicció: és un terme en relació directa amb la prevenció ja que la prevenció només és possible si podem arribar a identificar els factors que permeten predir el manteniment de la conducta antisocial quan sigui adult.

    Taula de Loeber i Stouthamer, 1987.

    Delinqüent

    No delinqüent

    Presència predictor

    Vàlids positius

    Falsos positius

    Absència predictor

    Falsos negatius

    Vàlids negatius

    Vàlids positius: joves que són predits com a futurs delinqüents i que arriben a ser-ho.

    Falsos positius: joves que són predits om a futurs delinqüents però que no arriben a ser-ho.

    Falsos negatius: joves que no són predits com a futurs delinqüents però que arriben a ser-ho.

    Vàlids negatius: joves que no són predits com a delinqüents i que, efectivament, no arriben a ser-ho.

    Per tant les prediccions bones són les de vàlid positiu i la de vàlid negatiu, ja que els altres despisten una miqueta.

    (CLASE 8-3-00)

    ESTUDIS DE PREDICCIÓ (tema examen)

    Els estudis de predicció s'orienten en base a la carrera delictiva entenent per aquesta la seqüència longitudinal dels delictes comesos per un jove durant un període de temps determinat (quan comença, quan acaba, la gravetat, els delictes...)

    *Conceptes a yenir en compte en la carrera delictiva d'un jove delinquent:

    -escalació o progressió de la gravetat dels fets delictius. Segons l'estudi de Loeber al 1991 de 1500 joves d'entre 6 i 12 anys es mirava l'edat de començament de la conducta delictiva i va concloure que si l'inici de la conducta delictiva era precoç, entre 6 i 10 anys, la gravetat de la mateixa anava augmentant. Si l'inici es donava entre els 10 i el 11 anys, la gravetat era menys acusada. I si l'inici era entre els 13 i els 14 anys, la gravetat en la conducta es mantenia estable.

    -desistiment: persona que abandona el curs delictiu. Segons estudi de Rand (1987) que planteja que el desestiment es dona entre els 18 i els 21 anys, siguent els 15-16 els de más activitat. Això és perquè influiex la finalització dels estudis, l'aparellament, el servei militar... però també hi ha altres factors com quan es donava una major unió en la família, si el jove havia tingut una bona percepció de l'escolaritat, si iniciava una relació afectiva i si trobava una feina (que era el més important)

    -especialització delictiva: analitza la possible especialització de la delinqüència en el jove: si hi ha varietat o no, si hi ha un delicte comú...

    segons estudi de Le Blanc i Loeber (1991) (mostra 1700 joves, 12-16 anys) la prova era una autodeclaració sobre l'aparició i especialització en l'activitat delictiva. Resultat de l'estudi: es detecta en el delinqüemt juvenil estabilitat en el temps amb poca especialització en els delictes, això és un mal pronòstic en l'adult, però en el jove és una bona senyal perquè és una característica general.

    -prevalència i freqüència: el primer fa referència al número de joves involucrats en activitats delictives, i la freqüència fa referència al numero de delictes comesos per un mateix jove en un temps determinat. No considera la delinqüència juvenil com a fenomen unitari indiferenciat, diferenciem els joves que cometen delictes i els delictes que aquests cometen. Ja que segons si busquem un o altre interessarà un programa o un altre.

    -influència del grup: segons l'estudi de Tremblay (1989) diu que la major part de les carreres delictives s'inicien en grup, i conforme el jove consolida la carrera, l'activitat es va transformant en solitària, aquest fet és un mal pronòstic. L'estudi també indica que el nombre d'integrants és de dos al començament de la carrera cap als 12 anys, que als 14-15 anys el grup està format per un màxim de 4 persones, i que a partir dels 16 anys el que continua la carrera ho fa en solitari. Tanmateix l'estudi indica que els grups duren un màxim de sis mesos, tot i que els seus membres van variant força de grup, és a dir, que un noi pot estar en diferents grups, que alhora van cambiant els seus membres acceptant i desprenent-se d'altres contínuament. Quant als lligams l'estudi diu que pocs grups de joves estan lligats als grups d'adults (per sort diu la profe), i que els grups són més habituals entre els nois que entre les noies, ja que aquestes tendeixen a anar soles o en parella. Per últim cap citar que la majoria dels grups estan formats per mebres del mateix sexe i de la mateixa raça.

    A partir dels estudis de predicció i tenint en compte freqüència i prevalència es confoiguren dues formes d'intervenció per controlar el delicte:

    1er: si volem baixar la participació dels joves que delinqueixen: hem d'utilitzar programes de prevenció dirigits a la població en general i també als sectors de risc.

    2on: si volem disminuir la taxa de delictes que un jove comet: haurem d'emprar programes de tractament o de control efectius relacionats amb la justícia criminal.

    Si la delinqüència està molt repartida parlem d'actuar sobre la prevalència; si, per contra, un nombre petit de joves són responsables de la majoria del delictes parlarem de la freqüència.

    *Estudis longitudinals de la carrera delictiva que tenen en compte els factors abans esmentats:

    1.. Estudi de Spivar i Cianci: mostra de 100 joves durant el període d'entre els 5-6 i els 14-15 anys. Van mirar la relació de la conducta problemàtica dels nenes en l'etapa pre-escolar amb la conducta delictiva posterior.

    Van utilitzar l'escala Devereux de conducta d'escola elemental. Els nens que a pàrvuls (4,5 i 6 anys) havien tingut conductes perturbadores (baralles, agressions, fer malbé el mobiliari de l'escola...) la conducta s'havia tornat a manifestar al cap de deu anys, és a dir, als 14-15; i durant aquests deu anys intermitjos havien tingut una bona adaptació tant a casa com a l'escola. Per tant l'etapa pre-escolar és molt important.

    2.. Programa de desenvolupament individual i ambiental de Magnusson, Statin i Reichel. Inici a Suècia al 1965 i va durar 20 anys, és a dir, joves entre 10 i 30 anys. Van estudiar: tipus d'educació, salut mental, treball, i altres factors conductuals, social i ambientals. Va concloure que:

    a)Són més importants els predictors comportamentals (per exemple les agressions, les mentides, els furts, l'absentisme escolar, un baix CI, drogues...) que els circunstancials (com per exemple les variables familiars, l'status socioeconòmic, el grup d'amics...). això trenca amb la idea de que no podem fer res per un noi que està en un pèssim ambient.

    B) Per norma els nois inicien la carrera delictiva entre els 14 i els 16 anys, i les noies entre els 21 i 23, això sembla que és pel control dels impulsos, les hormones...de tota manera avui dia sembla que hi ha una tendència a igualar les edats d'inici, tot i que encara no es pot afirmar res.

    C) Els delictes més freqüents comesos pels joves són contra la propietat.

    3.. Estudi longitudinal Cambridge de West i Farrington. Inici 1961 fins el 1985, 440 persones que van començar a ser estudiades quan tenien 8 anys fins als 32, eren homes britànics urbans i gent treballadora. Estudiaven els factors de predicció més importats en l'estudi de la carrera delictiva. Va resultar que 138 persones van delinquir i d'aquestes 55 van reincidir. D'aquestes 55 persones es va veure que tenien certs factors comuns:

    -factors familiars: problemes laborals, hàbitat deficient, família nombrosa, supervisió inconsistent.

    -factors personal: tenien un alt nivell de necessitat de noves sensacions, també molta impulsivitat, falta de control, locus de control extern, dificultat en la resolució de problemes...

    A partir de tots els estudis anteriors Wolfang, Farrington i Loebel van descriure els factors de predicció més importants en l'estudi de la carrera delictiva.

    Segons Wolfang aquests eren la gravetat, la varietat i la precocitat en l'inici de la comissió dels delictes.

    Per a en Farrington el factor més important era que la primeradetenció hagués estat abans del 15 anys.

    I per a Loebel els factors més importants eren la precocitat en els delictes, la freqïència, la varietat i els escenaris múltiples.

    CONCLUSIONS DE LA PROFESSORA SOBRE ELS FACTORS DE PREDICCIÓ DE LA CARRERA DELICTIVA.

    1er: els problemes de conducta en l'etapa pre-escolar permeten predir la delinqüència greu i la reincidència.

    2on: les variables familiars que mostren més impacte són la falta de supervisió, l'agressivitat i la criminalitat dels pares. En canvi són menys importants a nivell predictiu l'absència de pares, la salut dels mateixos o el seu estatus socioeconòmic.

    3er: l'agressivitat que arriba a ser delictiva en l'inici de l'adolescència assegura un alt risc d'agressivitat i de delinqüència en l'etapa adulta.

    4rt: els comportaments perturbadors en l'escola, com per exemple les baralles, la irresponsabilitat, la impaciència... són factors predictors de pes en la delinqüència posterior.

    5è: la detenció precoç, abans dels 15 anys, és un predictor d'una llarga carrera delictiva; mentre que la gravetat del delicte és un predictor de pes a l'etapa adulta no té gaire rellevància en l'etapa adolescent.

    (CLASE 9-3-00)

    TEMA 5.AVALUACIÓ I DIAGNÒSTIC DE LA CONDUCTA EN L'ADOLESCENT. ALGUNS INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ IMPORTANTS.

    Diagnòstic: és classificar i delimitar els diferents trastorns conductuals, des d'iuna perspectiva clínica.

    Avaluació: sobrepassa el diagnòstic, comprèn més terreny i més aspectes perque la finalitat és delimitar els trastorns, detectar quines són les necessitats del jove i amb això determinar quin tipus d'intervenció serà la més idònia.

    Cualsevol procés d'avaluació ha de complir quatre metes ben definides, segons Garner i Cole, aquestes són:

    1.. CLASSIFICACIÓ DIAGNÒSTICA DEL JOVE.

    2.. IDENTIFICAR ELS OBJECTIUS DEL TRACTAMENT O DEL PROGRAMA D' INTERVENCIÓ EN FUNCIÓ DEL DIAGNÒSTIC.

    3.. DISSENY I IMPLEMENTACIÓ D'UN PROGRAMA DE TRACTAMENT, DIR QUIN ÉS EL MÉS ADIENT PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS.

    4.. AVALUACIÓ DE L'EFECTIVITAT DEL PROGRAMA DE TRACTAMENT.

    Actualment (per les presses, la falta de personal....) es treballa només en el primer i el tercer aspecte del procés, i això és un gran error, perquè hem de saber els objectius i a més el temps de que disposem, l'actitud del jove... Per tant es fan projectes massa ambiciosos que no es duen a terme.

    L'última part del procés està poc treballada per la falta de temps i de personal, i per això no sabem si estem fent bé o no el nostre treball.

    1..CLASSIFICACIÓ DIAGNÒSTIA DEL JOVE

    Estudiarem els instruments que s'utilitzen en la classificació diagnòstica, que són quatre:

    A/ autoinformes

    B/ informes dels altres

    C/ observació directa

    D/ arxius policials

    A//aquell informe que és registrat per un mateix, és a dir, quan el noi registra les seves pròpies conductes.

    Però hi ha reticència a utilitzar aquest autoinforme en l'adolescent perquè els joves infravaloren la gravetat i la presència de les seves conductes, és a dir, minimitzen la gravetat del que fan. Però això és un error perquè s'ha verificat que els autoinformes tenen validesa i que les conductes antisocials reistrades aquí han predit condcutes antisocials posteriors en un alt percentatge.

    Exemples d'autoinformes:

    -"Escala de les tendències de les accions juvenil": 6-15 anys, el noi selecciona allò que faria en situacions interpersonals. Aquí es puntua l'agressivitat, l'asertivitat (dir el que cal amb bones paraules) i la sumissió. És molt vàlid perquè els nois són molt sincers.

    -"Qüestionari de autoinforme de conducta antisocial per adolescent": 12-16 anys. es puntua de "mai a molt" en diferents situacions es mira el lideratge, la sumissió, el consum de drogues, el desafiament als pares, l'agressivitat...

    -"Escales del inventari de personalitat multifàsica de Minnesota": avalua les àrees múltiples de la psicopatia i ens interessa l'escala F (actitud al realitzar les proves), l'escala 4 (desviació psicopàtica) i l'escala 9 (hipomania).

    B// els que fan altres persones, per norma els pares, l'escola i els amics o companys. És el més utilitzat en l'avaluació dels trastorns infantils en general perquè es pot omplir relativament fàcil ja que no hem de buscar la implicació del jove a estudiar. A més registra una àmplia varietat de conductes i en escenaris diferents. També és important que les conductes manifestes a registrar són fàcilment observables. El problema és que les conductes més encobertes no es poden observar (per exemple el consum de drogues) i, clar, aquestes són les que ens interessa registrar.

    Exemples de informes:

    Pares--"Inventari de la conducta infantil de Eyberg" de 2 a 17 anys, puntua la freqüència de determinades conductes i el problema que aquestes representen (negar-se a fer els deures, males formes a taula, discussions amb amics i germans, responsabilitats domèstiques...) per avaluar els problemes conductuals a casa. Aquest té una fiabilitat i una validesa molt elevades.

    Mestres--"Inventari de conducta escolar de Sutter i Eyberg" de 2 a 17 anys; és com el d'abans però el contingut és diferent, ja que avalua per exemple les distorsions a classe, la insolència, si requereix constantment l'atenció del professor... aquí el problema més gran és l'objectivitat.

    Companys--"Selecció de companys per agressió" de 8 a 18 anys; es demana als nens sobre els companys amb una sèrie de característiques (per exemple qui comença les baralles). L'avaluació és la suma de les vegades que un mateix noi és esmentat pels companys. S'avalua l'agressivitat i té una validesa força elevada.

    C// les conductes són observades directament. Aquí la conducta i la situació ha de ser ben definida per a que hi hagi objectivitat.

    Exemple d'informe:

    -"Qüestionari de conductes antisocials per adolescent de Curtiss" es fa en nens hospitalitzats i a casa, s'observa el comportament dels nois i dels pares; en una hora l'observador mira les conductes que es produeixen i amb quina freqüència. El problema és que si hi ha una persona aliena es perd la naturalitat i l'espontaneïtat de la convivència diària. S'utilitza poc per això mateix, alhora s'està introduint la figura de l'observador a classe que sembla que queda més diluït i els nens gairebé no li presten atenció.

    D// aquí entenem tots aquells informes de les diferents institucions on ha estat el noi que fan referència a l'evolució de les seves conductes, per exemple les notes de l'escola, el registre d'assistència, arxius policials... L'avantatge és que tenim una visió històrica del noi i el problema és que la majoria d'actes antisocials i delictius no s'observen en la majoria d'aquests registres.

    Així l'ideal és utilitzar els quatre instruments, tot i que és una mica inviable.

    (CLASSE 15-3-00)

    • Altres tipus d'informes que tenen una doble funció: es poden utilitzar tant com a autoinformes com a informes fets pels altres. Aquest són dos:

    a) "Bateria de socialització" (també és diu BAS i hi ha tres modalitats: 1,2,3). El van fer en Silva i en Martorell el 1983 a Catalunya. Avalua la socialització del noi i de l'adolescent (de 6 a 15 anys). Es pot realitzar tant en ambients escolars com extraescolars. Aquest tipus d'informe ens dóna dues escales:

    ..Escala d'aspectes facilitadors de la socialització; com són el lideratge, la jovialitat, la sensibilitat social (empatia) i el respecte- autocontrol.

    ..Escala d'aspectes perturbadors de la socialització; com són l'agressivitat- terquedat, l'apatia- retraïment, i l'ansietat- timidesa.

    b) "Escala de registre de la conducta impulsiva", aquest el va fer Eysenck. El problema d'aquest és que només avalua la impulsivitat, encara que també és una avantatge donat que és un dels aspectes més importants que caracteritzen el jove amb conducta antisocial. Donat que és tant "restringit" és l'instrument que millor avalua la impulsivitat.

    2..IDENTIFICACIÓ DELS OBJECTIUS DE TRACTAMENT.

    Hem de tenir en compte quines són les conductes problema que s'han perfilat en el diagnòstic. A partir d'aquí hem d'ubicar els objectius en el temps i en l'espai. És a dir, hem de definir el lloc on treballarem (a casa, a l'escola, en un internat...) i el temps de que disposem per dur a terme el tractament (un mes, dos, sis...)

    Hem de fixar els objectius reals, realitzables i mesurables, valorables. Amb això el que volem dir és que han de ser objectius que realment es puguin dur a la pràctica i que a més els hem de poder observar i mesurar, com per exemple que el noi al final del tractament demanés disculpes a la víctima perquè realment s'ha adonat de que ha fet un mal, etc... Tot dependrà de la conducta problema i dels objectius que ens plantegem.

    3..DISSENY I IMPLEMENTACIÓ D'UN PROGRAMA DE TRACTAMENT.

    Primer hem d'avaluar la conducta amb el següent quadre: (*)

    Després hem de desenvolupar unes hipòtesis de treball relacionades amb les variables de cada una de les entrades. Així, per exemple:

    Amb l'entrada 3, si ens enrecordem del cas d'en Jordi, el noi té una escala de la valors pèssima i el que haurem de fer és parlar amb els pares per tal que siguin coherents en les pautes que donen al fill. A l'entrada 2, trobem que si és un noi agressiu i sol tenir molta ira, haurem de potenciar el tema de les emocions. En canvi si és incapaç de planificar un futur immediat o llunyà haurem de treballar les habilitats cognitives.

    Després de formular les hipòtesis hem de traslladar-les a un programa de tractament. Per exemple si és impulsiu- agressiu, aplicarem un programa d'auitocontrol.

    I un cop implementat el programa de tractament s'ha d'avaluar el programa (ÉS EL MËS IMPORTANT) . això ho farem tornant a passar totes les proves o instruments que vàrem utilitzar per detectar la conducta problema; d'aquesta manera veurem si el noi ha evolucionat, retardat o mantingut i en què. Tot aquest procès el farem a partir del quadre d'Acherbach.

    ***

    Edat.

    I. Informes pares

    II. informes professors.

    III. aval. Cognitiva.

    IV. aval. Física.

    V. Aval. Directa.

    0-2anys

    .Entrevista

    .Història desenvolupament

    .Escala del desenvolupament.

    .Alçada, pes.

    .Examen mèdic i neurològic.

    .Observaciones durant el test de desenvolupament.

    2-5 anys

    .Escales de estimació.

    .Entrevista. .Història desenvolupament.

    .Entrevista.

    .Registres escolars.

    .Test de inteligència

    .Test perceptiu i motor.

    .Test parla i llenguatge.

    .Test de capacitats.

    .Alçada, pes.

    .Examen mèdic i neurològic.

    .Observació de diversos escenaris.

    6-11 anys

    .Escales de estimació.

    Entrevista.

    .Història desenvolupament.

    .Escales de estimació.

    .Entrevista.

    .Registres escolars.

    .Test de inteligència.

    .Test de rendiment.

    .Test motor i perceptiu.

    .Test parla i llenguatge.

    .Alçada, pes.

    .Examen mèdic i neurològic.

    .Entrevista semi-estructurada

    .Observació en diferents escenaris.

    .Autoinformes.

    12-18 anys

    .Escales de estimació.

    .Entrevista.

    .Història desenvolupament.

    .Escales de estimació.

    .Entrevista.

    .Registres escolars.

    .Test inteligència.

    .Tests de rendiment.

    .Test parla i llenguatge.

    .Alçada, pes.

    .Examen mèdic i neurològic.

    .Entrevista profunditat.

    .Autoinforme.

    .Test de personalitat.

    Aquest sistema té bàsicament quatre avantatges:

  • relaciona diferents tipus de tècniques de diagnòstic.

  • A més d'analitzar diferents àrees de la realitat del jove, això es fa des de diferents punts de vista (escolar, casolana, física...)i això permet individualitzar més el pes específic de cada àrea.

  • Es consideren totes les expectatives de totes les persones que l'avaluen, el registren... Això possibilita el contrast de dades sobre un mateix aspecte.

  • Permet avaluar de quina manera pot ajudar cada una de les persones que estan avaluant el noi (pares, companys, germans, escola...).

  • (CLASSE 16-3-00)

    TEMA 6: LA PREVENCIÓ DE LA DELINQÜÈNCIA JUVENIL. TIPUS DE PROGRAMES. LES MESURES ADMINISTRATIVES.

    PREVENCIÓ.

    Quan en general parlem de prevenció ens estem referint a actuacions que intenten evitar que aparegui la conducta.

    Però quan parlem de prevenció des de la vessant de la criminologia, i fent referència a la classificació de Caplan, la prevenció en la delinqüència juvenil es divideix en primària, secundària i terciària.

    PRIMARIA: són actuacions que intenten evitar que aparegui una conducta problema. Es centren en l'escola, la família, els amics... estan dirigides a la població en general i se n'encarreguem l'escola, els ajuntaments, els serveis socials, la família... diguem que és l'educació en sí mateixa.

    SECUNDÀRIA: són actuacions que es donen en aquells joves que ja comencen a presentar algunes conductes problemàtiques però que encara són insignificants. S'intenta evitar que aquestes conductes es consolidin. Es tracta d'actuacions més especialitzades com reforços escolars, recolçament a la família, intervenció del psicòleg de l'escola...

    TERCIARIA: són les actuacions que es donen en els joves que ja tenen un patró de conducta antisocial. Intentarem limitar la durada, la freqüència i la gravetat de les seves conductes i de les conseqüències de les seves conductes, ho farem a través de la implementació de programes de tractament en joves que, per norma, ja han passat pel sistema de justícia juvenil.

    Els criminòlegs actuem sobre la prevenció secundària i terciària, intentem definir els factors de risc, diagnosticar les conductes problema i intervenir sobre les mateixes.

    MESURES ADMINISTRATIVES per a la prevenció de la delinqüència juvenil.

    Parlem de prevenció secundària, és a dir, l'Administració intenta detectar la població juvenil que està en situació de risc personal o social, i actuar. Així quan parlem de la prevenció secundària de l'Administració parlarem de PROTECCIÓ.

    A Catalunya l'organisme competent és la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAI) que pertany al Departament de Justícia, aquí, a Catalunya, s'han separat els joves que ja han delinquit i els que no.

    El marc normatiu de la protecció dels menors el trobem estatalment a la Llei Orgànica 1/96 de Protecció del menor...

    I a Catalunya trobem tres lleis fonamentals:

    ..Llei 11/85 de 13/6

    ..Llei 37/91 de 30/12

    ..Llei 8/95 de 27/7 modificativa de la llei 37/91 de 30/12.

    COM INTERVÉ L'ADMINISTRACIÓ?

    Qualsevol persona que tingui la sospita de que hi ha un menor en situació de risc social o personal ho ha de comunicar a l'Administració obligatòriament. Després l'Administració un cop avaluat el cas concret pot declarar, si ho creu oportú, una situació de desamparament i adoptar mesures protectores administratives. Aquestes mesures en un principi les posa i les treu la pròpia Administració; però quan hi ha desacord el jutge intervé i ha de confirmar o deixar sense efecte les mesures administratives imposades. De manera esquemàtica:

    A---Menor en situació de ris social (situació objectiva)

    B---Coneixement de l'Administració del DGAI de la situació

    C---Declaració de situació de desamparament.

    D---Adopció de mesures protectores administratives.

    E---Intervenció del jutge cas de desacord sobre l'aixecament les mesures.

    A--- quan diem que tota persona que tingui coneixement d'un menor en situació de risc ho ha de comunicar, no ens estem referint a que la persona a de jutjar i valorar la situació ja que d'això se n'encarrega l'Administració. Si ho comunica probablement ajudi a prevenir una situació molt més greu.

    Per tal de ser una mica objectius l'Administració ha elaborat un llistat "objectiu" del que considera situació de risc:

    1. abandonament.

    2. negligències en higiene, alimentació, salut o educació.

    3. malaltia mental dels pares.

    4. drogodependència dels pares.(IMP)

    5. subministrament de drogues al menor.(IMP)

    6. mals tractes, abús sexual, explotació o anàleg.(IMP)

    7. inexistència de vncles afectius per incompliment dels deures de protecció.

    8. inducció a la mendicitat, prostitució o delinqüència. (IMP)

    9. desatenció que atempti contra la integritat psíquica o física del menor.

    10. desescolarització reiterada.

    11. apreciació objectiva d'altres factors que impedeixin el desenvolupament integral.

    D'aquesta manera l'Administració intenta ser el més objectiva possible. També vol evitar l'intrusisme, és adir, que no actua si no ho veu ben clarament que hi ha una situació d'autèntic risc.

    L'Administració també actua quan es vulnera algun dels drets reconeguts a la LO 1/96 com són:

    • A l'honor.

    • A buscar, rebre i utilitzar informació.

    • A la llibertat de ideologia, conciència i religió.

    • De participació i associació.

    • A la llibertat de expressió.

    • A ser escoltat.

    • A la igualtat dels menors estrangers.

    És important dir que aquests drets els reconegueren el 1996. FA QUATRE ANYS ESCASSOS!!!!!!!!!!!!!

    B--- la declaració de la situació de desamparament, l'organisme responsable de declarar-la, és la Direcció General d'Atenció a la Infància; en forma de resolució motivada. Ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal, als pares o tutors del menor i a les persones que en aquell moment convivien amb el menor.

    Els efectes de la declaració són: l'exercici automàtic de les funcions tutelars del menor per part de la DGAI i la suspensió de la patria potestat o tutela dels pares o tutors del menor, bé temporalment o amb caràcter definitiu (aquesta és una altra qüestió).

    Esta situación puede ser de 2 tipos:

    • cuando no se da ninguna petición de desamparo xq es hecha por los propios padres, se llama “guarda asistencial” en el caso de fuerza mayor transitoria. No se suspende la patria potestad y finaliza cuando acaba la situación

    • cuando hay una previa declaración adm (DGA) considerada provisional xq los factores que provocan la situación de riesgo social pueden desaparecer. Es esta situación existen dif formas de medir la situación de riesgo:

    - atención en la propia familia, Delegado Asistencial del Joven que controlará dentro de la familia

    - acogida por una persona o familiar

    - acogida por un centro público o colaborador.

    Se da un desamparo definitivo cuando los factores de riesgo que se dan en el provisional no han desaparecido y se mantienen y no hay previsión de que desaparezcan ni a medio ni a largo terminio. Para que se de un desamparo definitivo previamente a de haber un profesional con la excepción de la muerte de los padres. Aquí ya partimos de medidas adoptivas. Para que se de a de haber:

    - consentimiento de los que acojen

    - consentimiento del menor mayor de 12 años

    - consentimiento de los padres o resolución judicial.

    Tipos de programas: se basan en 2 teorías:

    1. Tª del desarrollo social: de HawKins y Weis (1985) dicen que las unidades sociales que más vinculan al niño son la familia, escuela y comunidad. Cuando esta relación sea más estrecha tenemos más oportunidad para que el niño participe en esta unidad y que se integre de una forma más seria. La vinculación depende de:

    - las oportunidades que tenga el niño de participar en la unidad

    - habilidades del niño

    - refuerzo y castigo suministrado por la unidad social.

    2. Tª de control social: de Hirschi donde dice que los vínculos sociales inhiben la delincuencia.

    A partir de estas teorías se intenta impulsar por parte de la adm 10 aspectos importantes:

    - reducción del paro

    - más programas asistenciales

    - refuerzo de los servicios sociales

    - campañas de información

    - diseños ecológicos de la escuela

    - lugares de ocio

    - mayor control arquitectónico

    - mayor vigilancia

    - integración de la policái en el barrio

    - reducción de las diferencias socio-ec.

    Los programas que se llevan a cabo se hacen en la familia, escuela y comunidad llevando a cabo el modelo general de prevención de Bloom (1996). Se intenta potenciar aspectos individuales (incrementar o disminuir) aspectos:

    ·Aspectos a incrementar:

    - cognitivos: métodos de evaluación general

    capacidad de solución de problemas

    instrucción anticipatoria

    - afectivos: desarrollo de factores relacionados con la inteligencia

    emocional

    educación en valores

    integración de la ilusión y promoción del optimismo

    - conductuales: hábitos sociales y de vida

    - físicos: nutrición y ejercicio físico.

    ·Aspectos a disminuir o eliminar:

    - cognitivos: distorsiones cognitivas y errores de pensamiento

    - afectivo: mecanismos de defensa y stress

    - conductuales: comportamiento autolesivo y agresivo

    - físico: riesgo, accidentes.

    **(Cuadro A: Problema de la Conducta).**

  • condiciones externas que incrementan la posibilidad de la aparición de la cond problema.

  • Ya ha aparecido la cond pero que hace que se haga más fuerte. Evalúa los esfuerzos positivos y negativos que pueden reformar la cond problemática.

  • Sucesos que hacen disminuir la conducta.

  • A partir de aquí, desarrollar más hipótesis de trabajo relacionadas con las variables de cada una de las entradas.

    -una vez tenemos las hipótesis, sean de trasladar a un programa de tratamiento. Si hemos que tiene probabilidad de habilidades cognitivas le haremos un programa de convergencia social.

    -después de utilizar el programa se ha de evaluar el programa. Debemos intentar pasar todas las pruebas para saber cuáles eran las conductas problemáticas y volverlas a hacer para vez que cosas ha mejorado, en que no mejorado y en que se ha estancado.

    Achenbach (cuadro de fotocopias).

    Ventajas:

    -relaciona diferentes técnicas de diagnostico. Según la edad haremos utilizar un instrumento u otro.

    -se analizan diferentes áreas de su realidad (analizamos al chico desde diferentes puntos de vista) y esto permite individualizar más el peso específico de cada una de las áreas.

    -se consideran todas las perspectivas de todas las personas que lo evalúe y esto facilita contrastar datos sobre un mismo aspecto.

    -permite evaluar de que forma puede ayudar cada una de las personas que están registrando al niño.

    Miércoles: 29-3-00.

    Prevención escolar:

    -área preescolar: personal preparado en educación infantil, modelo basado en principios de desarrollo infantil. Edad de 1-8. Colaboración estrecha padres-profesores.

    -área 1ª y 2ª: método individualizado. Refuerzo de conductas para los profesores. Normas de conducta en el aula. Incorporación de programa en la ley, incluye clínicas de habilidades sociales, promover el conocimiento de las diferentes relaciones interpretativas.

    Familiar: se ocupan los servicios sociales. La Gen-secretaría general de familia: ayudar a los padres con hijos problemáticos (críticas menos y si más atentos con la supervisión) incorporación de hábitos de conciliación y mediación en conflictos.

    Comunidad:

    -programa de ayuda económico-social a la familia

    -programado de saneamiento del barrio

    -programa de preparación.

    T.7. TÉCNICAS DE TRATAMIENTO MÁS HABITUALES.

    7.1. Efectividad de los programas aplicados a la conducta delictiva.

    Para aplicar un buen programa de tratamiento hay que hacer anteriormente un buen diagnóstico.

    Criterios:

    -principios del riesgo, asociados a la conducta delictiva del joven a partir del diagnóstico. Se aumenta el riesgo: tratamiento intensivo /si disminuye el riesgo: intervención mínima.

    -principios del sistema de necesidad. Atender a los factores criminógenos que facilitan la conducta delictiva

    -principio de "responsabilidad", adecuación de la capacidad y el estilo de aprendizaje del joven acoge el contenido del programa

    -principios de la discreción profesional: el joven a detener la certeza de que el profesor será discreto con la información de subida (podrá explicar todo lo que quiera sabiendo que el profesor no le castigará ni publicará nada, siempre que la conducta sea buena).

    Programas más efectivos: se han de hacer tres estudios: METAANÁLISIS, estudio de diferentes clínicas de tratamiento y correlacionarlos (por ejemplo, métodos coercitivas, el sistema de sanción penal entre suspensivos):

    A. el metaanálisis: Lipsey 1992.

    ·tratamiento más eficaz:

    -aumenta contactos significativos con el profesional (más intensivos)

    -realizado en la comunidad (familia, barrio...)

    -cognitivo-conductual

    -teniendo en cuenta las circunstancias que su medio social.

    B. el metaanálisis: Andrews 1990: se estudiaron 15 que4 tratamientos:

    -sistemas basados en la sanción penal: ninguna efectividad

    -intimidación/terapias quepsico dinámicas: baja efectividad

    -tratamiento:

    · corta duración (3-6 meses)

    · orientación sistemáticas-conductual

    · profesionales adiestrados, con rol activo y ayuda directa.

    C. él meta que análisis: Ross 1990 (más consistente): 46 estudios de 11-18 años:

    -alta efectividad:

    -modelo conceptual sólido

    -el modelo más consistente: cognitivo-conductual

    -programa multifacético: jóvenes complejos: también el otro modelo.

    -objetivos: los programas que trabajen los factores criminógenos como:

    -empatía

    -sólo problemas

    -perspectiva social

    -autocontrol

    -hábitos sociales

    -abuso de drogas

    -actitudes antisociales

    -técnicas:

    -modelado: hacer de modelo para el joven

    -rol-playing: interpretación del modelo que ven.

    Conclusiones: sobre la efectividad de los programas de tratamiento:

    -el programa a detener un modelo conceptual sólido, las técnicas sean de fundamentar en alguna teoría explicativo del comportamiento delictógeno

    -las técnicas más eficaces son las cognitivas-conductuales y las familiares. Las primeras porque abordan las formas de pensamiento y el proceso de intervención entre ellos y se ha demostrado que cuando se interviene en los factores cognitivos de los jóvenes, disminuye la reincidencia

    -han de ser estructurados, claros y directos

    -los contactos con los profesionales, han de ser intensivos. La duración, relativamente corta: de 3-6 meses

    -el tratamiento ha de ser aplicado con integridad. Todo el programa desde el principio al final, en los momentos previstos y con las acciones planificadas

    -el objetivo de este programa será modificar el estilo de pensamiento y de aprendizaje y las habituaciones sociales de joven

    -programa multifacético. Diferentes técnicas de tratamiento.

    LAS TÉCNICAS SE DIVIDEN: 4 EJES: prevención primaria y secundaria.

    1er eje: programa de educación reglada, formación ocupacional, iniciación laboral e inserción. Pretende compensar los déficits de formación escolar y mejorar las capacidades instrumentales del trabajo

    2º eje: programa de hábitos básicos y hábitos domésticos. Objetivo: dotar a los jóvenes que aquellos hábitos básicos e higiene, salud, dietética y la de convivencia con la finalidad de aumentar la autonomía personal

    3er eje: programa de animación socio-cultural. Objetivo: favorecer las posibles alternativas de utilización del tiempo libre, poniéndola en contacto con actividades que el desconocer o que no han tenido acceso por falta de medios.

    Prevención terciaria, por los jóvenes que tiene un perfil de conducta antisocial estable:

    4º eje: programa de tratamiento específico de la conducta delictiva en el joven. Objetivo: abordar aquellos factores que configuran la conducta delictiva y las problemáticas asociadas:

    -programas de conductas adictivas

    -programa de control emocional (autocontrol)

    -programa de agresores sexuales

    -programa de competencia psico-social

    -programa de desarrollo de la inteligencia.

    Miércoles: 5-4-00.

    Programas específicos de intervención juvenil: hemos de diferenciar el delincuente 1º del crónico o reincidente. Apróximadamente el 50% de los jóvenes que pasan por el correccional no volverá delinquir. El 26% se convierten en delincuentes adultos. Los ocasionales hace transición: de jóvenes que delinquir a menudo pero lo ha dejado cuando llegan a adultos.

    Con los primarios lo mejor es no hacer nada. Los programas que van dirigidos a los crónicos y a los ocasionales con alto riesgo de convertirse en crónicos (también hemos de ver si tienen más de primarios).

    Crónicos:

    -marco de la intervención

    -motivación al cambio: programas de contingencias/intervención motivacional

    -programa de tratamiento o educativos: hábitos sociales, pensamientos creativos, resolución de problemas, control emocional, educación en valores, desarrollo de que la inteligencia, tratamiento de las conductas adictimas, tratamiento de la conducta violenta (excepto estos dos últimos, a los demás se le aplican a todos).

    Hábitos sociales: concretos: saber responder educada mente, saber escuchar, hacer una queja....

    Pensamiento creativos: desarrollo del pensamiento (que suelen ser rígidos).

    Marco de intervención: a la mayoría es mejor tratarlos con la comunidad y libertad, aunque sea vigilada. Se detener encuentra que es una persona que tiene una serie de falta de cosas, sobretodo laborales y de habilidad social (psico-social, socio-comitivas, inteligencia de emocional).

    Es muy importante la motivación, y sabemos que en un principio, casi siempre todos los jóvenes que se niegan a recibir ayuda y a participar. Se les puedan motivar de una forma extrínseca: actividades, beneficios, cosas materiales.

    Sistemas motivacionales:

    a. Extrínsecas:

    -sistema de fases (más beneficios al aumentar las fases)

    -economía de fichas (más individual) a cada una conducta, se le da una ficha que la puede cambiar por beneficios

    -contratos conductuales (individual) hace conseguir estas conductas y obtendrás eso.

    (Se intenta que cada vez esto tenga menos importancia).

    b. Intervención motivacional: ayudarlo a que encuentre argumentos propios para los que quiere conseguir determinados objetivos (hora ejemplo deja de consumo).

    Modelo estático: motivación: atributo del cliente. No se puede influir en el nivel de motivación. No hay un tratamiento si él no lo pide pero sea de ver que es posible un modelo dinámico. Se necesita:

    -comportarse afirmativamente

    -favorecer la concienciación

    -abrir alternativas.

    Se tiene que evitar:

    -etiquetar

    -confrontar

    -espantar

    -forzar objetivos.

    Estrategias (remover barreras): favorecer afirmaciones automotivacionales:

    -preguntas evocativas

    -matriz decisional

    -reconocer efectos más del consumo del cliente

    -elaboración de las afirmaciones

    -intención paradójica

    -cambio de papeles

    -crear dinámica

    -resumir.

    Objetivo de la evaluación: feed-back.

    Aconsejar.

    Mostrar objetivos y estrategias alternativas.

    El objetivo es hacerlos encontrar en su propio objetivo para cambiar y que aprendan sobre todo a valorarlos.

    Lo ideal es la aplicación en el mayor nivel de libertad, pero esto no es siempre posible porque hay algunos que sólo cambian si están cerrados.

    Los programas de tratamiento o educativos.

    Son programas de con una filosofía educativa. Los mismos programas se aplican para jóvenes o para adultos. Se hacen a nivel grupal. Pero también es muy importante la intervención individual. Esto que aprender el grupo abre saber aplicarlo individualmente, excepto los de tratamiento por conductas adictivas o violentas, son aplicables a todos los jóvenes.

    De dentro de la conducta violenta, con los jóvenes: es indiferente si es de agresión sexual o no, con los adultos los tratamientos se hacen por separado (los de conducta violenta).

    Son programas muy estructurados, con unas tareas a hacer y unos objetivos a conseguir después de cada sesión. Algunos programas se solapan.

    Habilidad social.

    Cada día se hace una habituación social diferente:

    -instrucciones

    -modelado

    -ensayo conductual

    -generalización.

    Aprenden más de lo que dicen los compañeros que no de un profesional.

    Ej: disculparse.

    Instrucciones modelado:

    -pensar si alguien ha podido sentirse molesto por algo que ha hecho/dicho

    - piensa si es mejor disculparse

    - piensa la mejor manera de disculparse y de arreglar el error

    - dirigirse al otro y pedir disculpas sin pedir nada a cambio y sin justificarse y ofreciendo una reparación.

    Ensayo conductual: por parejas, hace lo mismo.

    Moldeado: el q no lo hace bien, lo vuelven a hacer sin que salga bien.

    Generalización: hacer la misma habilidad en situaciones diferentes.

    (Tb se le ha de pedir que lo apliquen a casa y que lo expliquen al día siguiente).

    Pensamiento creativo: la mayoría de delincuentes tienen pensamientos muy rígidos. No suelen encontrar alternativas. Esta dividido en elecciones, cada una, es un elemento central, se hacen ejercicios porque intentan pensar lo máximo, han de pensar sobre ideas positivas y negativas (el máximo).

    También el máximo de factores sobre otra cosa (aunque las ideas sean absurdas):

    -ideas

    -factores

    -puntos de vista

    -planning (planificar algo...)

    -objetivo....

    Resolución de problemas: problemas de tipo social que estén implicados diferentes personas, incluso uno mismo. Técnica:

    -darse cuenta de que uno tiene problema

    -decidirse a afrontarlo

    -definir el problema con claridad

    -pensar las alternativas de solución

    -pensar la consecuencia de las alternativas

    -escoger una alternativa

    -establecer un plano de acción y ponerlo en práctica

    -valorar los resultados.

    Control emocional: las personas tienen etapas de pensamiento moral:

    -inicial

    -por convivencia social

    -princ propios.

    Uno de los objetivos es ir subiendo de escala, otro objetivo es aumentar la empatía.

    Educación en valores: proponer un valor. Se plantean situaciones que las que se ponen en contradicción dos valores diferentes, dilemas morales.

    Control emocional: saber controlar para poder aplicar diferentes factores. Saber controlarse en situaciones de gran intensidad emocional.

    Situación: pensamiento: emoción: consecuencia: positiva o negativa reforzamiento. Que conozcan que situaciones los activan.

    Miércoles: 12-4-00.

    T.8. LA REINCIDENCIA EN LA CONDUCTA DELICTIVA.

    Reincidente: aquel que comete una falta/delito una segunda vez.

    Multireincidente: aquel que delinque a partir de una 3ª vez.

    * Factores que favorecen la reincidencia aproximada a los factores que favorencen en la reincidencia:

    Factores de riesgo:

  • Estáticos: son difíciles de modificar:

  • - sexo

    - cultura

    - historia familiar

    - historial diagnóstico del menor

    - funcionamiento o CI (si que hay programas de desrrollo de la inteligencia).

    Si se dan 3 o más, es muy probable que el joven vuelva a reincidir.

  • Dinámico:

  • - familia: prácticas educativas (supervisión, recompensas, relaciones, diferencias de rol, disciplina)

    - amistad

    - consumo de drogas

    - rasgos de personalidad antisocial (no sentimiento de culpa, emociones inadecuadas a la situación, excitable y hostil, provocador, búsqueda de sensaciones de riesgo, crueldad)

    - necesidades criminógenas (bajo autocontrol, no demora del refuerzo, baja empatía, pensamiento concreto, locus de control externo, falta de hábitos sociales, distorsiones cognitivas).

    Hay factores protectores que preservan la incidencia:

  • entorno: red de refuerzo social y emociones, buen clima escolar, integración con actividades extraescolares).

  • Familia (padres sensibles a las necesidades del niño, buena relación entre los padres, pautas educativas sólidas y competentes, situación socio-económica estable, motivación por el cambio).

  • Factores personales e interpersonales: (buena salud, CI elevado, locus de control interno, rendimiento adecuado, metas concretas de futuro, motivación de “logros”, hábitos sociales, solución de problemas, empatía).

  • Si se da 1 factor protector de cada eje, en principio se podrá evitar la reincidencia.

    Incidentes:

    - edad inicio: 15a (más espectaculares), 13a (hay pero menos) y 16a (decae)

    - residencia (Cataluña): Barcelonés, Vallés Occidental y Baix Llobregat.

    - familias: como min 4 o 5 miembros y otros miembros como abuelos, tios...

    - delitos: daños, lesiones, robo con fuerza, hurto, contra la libertad sexual, salud pública, homicidios (menos del 1%).

    - género: hombres (delitos más frecuentes: bandolismo, robo con violencia y hurto) y mujeres (lesiones).

    Factores que favorencen a reincidir a estos jóvenes:

    - los que delinquen en edades más tempranas de 12-13a tienen posibilidad de reincidir

    - si el primer delito es robo con fuerza, tiene más probabilidad de reincidir que si fueran daños.

    - la reincidencia es fundamentalmente urbana

    - la reincidencia se da más en familias monoparentales

    - los delitos empiezan a ser individuales en la multireincidencia (aunque haya empezado en grupo)

    - la mediación es una medida idónea para los delitos primarios

    - los jueces (en la reincidencia) suelen ser menos intervencionistas que los equipos técnicos de asesoramiento (los técnicos suelen aplicar medidas más duras).

    % reincidencia 18 ( el 10% reinciden y el 8& multireinciden).

    Importante saber de la reincidencia:

    - edad temprana de inicio

    - familias monoparentales donde es clara la ausencia de uno de los padres

    - inicio delictivo en soledad.

    T.9. REFERENTES NORMATIVOS SOBRE LA DELINCUENCIA JUVENIL.

    Referentes normativos:

    - recomendación del Consejo de Europa 1987

    · regals mínimas de las Naciones Unidas (las más imp y en fotocopias)

    - CE

    · Ley 4/92, sobre la reforma de la ley reguladora de la competencia y el procedimiento de los jueces de menores

    - Ley 11/85, protección de menores

    - Ley 162/1986, de tratamiento y prevención de la delincuencia juvenil.

    · Ley reguladora de la responsabilidad penal del menor.

    Reglas mínimas y las (·): han de seguir todo el mundo para crear una ley para el menor.

    Jueves: 13-4-00.

    2. ley 4/92; la competencia de los juzgados de menores se reduce a los delitos y faltas tipificado en el código penal. El límite de la edad penal está entre 12-16 años. Se regula un procedimiento que respeta las garantías procesales fundamentales.

    2.1 procedimiento:

    -valoración inicial de los hechos por el ministerio fiscal. Si lo considera abierto hay una incoacción del expediente

    -instrucción del expediente

    -comparecencia ante juez

    -celebración de la audiencia

    -imposición de medidas, cumplimiento y/o suspensión de las mismas.

    2.2. catálogo de medidas que el juez por aplicar a un menor:

    -amonestación o internamiento de 1-3 fines de semana, la amonestación es una reprimenda que hace el juez con el contenido educativo. El internamiento consiste en internar al joven en un centro educativo de 1 a 3 fines de semana donde participará en las actividades del centro

    -libertad vigilada; el menor continúa en su medio familiar. Hay un delegado (DAM: delegado de asistencia al menor) que hace una supervisión y un control de la evaluación del joven

    -acogida por otra persona o núcleo familiar; esta medida no se está poniendo práctica actualmente porque las familias que acogen están destinadas a jóvenes en situaciones de riesgo

    -privación del derecho a conducir ciclomotores o vehículos de motor y es muy habitual

    -prestación de servicios en beneficio de la comunidad: realizar actividades de diferente índole en beneficio de la comunidad. Se aplica a jóvenes que han cometido un delito relacionado con la comunidad

    -tratamiento ambulatorio o ingreso en un centro de carácter terapéutico: Cataluña no tiene ningún centro de carácter terapéutico para jóvenes delincuentes

    -ingreso en un centro en régimen abierto, semi-abierto cerrado; en el centro abierto todas o casi tasas actividades se realizan fuera de centro y sólo van a dormir, semi-abierto es mixto-cerrado sólo pueden salir al exterior con autorización judicial.

    El máximo de tiempo que se puede imponer aun joven por una medidas son dos años. Cualquier menor, cuando llegue a los 18 años, se cierra expediente y se deja libre aunque le quedé tiempo por cumplir y sin antecedentes penales.

    Juzgado de menores: menores de 12 a 16 años.

    Jurisdicción ordinaria: a partir de los 16 años.

    Los jóvenes que han cometido en delito entre los 16-18 años y tengan determinados factores (primarios, actividades, adaptabilidad), todo y que son juzgados por la jurisdicción ordinaria pueden ser acogidos por una medida de menores. Estos jóvenes pueden estar en una situación de menor hasta los 23 años y a partir de aquí volver a la institución penitenciaria. La propuesta que Seat en estos casos es que si la situación del joven es evolucionada y favorable se proponga que en el centro penitenciario esté en régimen abierto.

    Las medidas adoptadas por el juez pueden ser modificadas ante la ejecución pero sólo en sentido favorables del menor produciéndole en el tratamiento o dejándoles sin efecto, siempre cuando la evolución del menor es favorable.

    El equipo inter-disciplinar solicitar juez la posibilidad de reducirlas o dejarlas sin efecto. Es el juez finalmente quién decide. Había ver un informe técnico trimestralmente explícita del seguimiento del joven.

    Críticas:

    -la mayoría de dar penal todavía se sitúa en los 16 años cuando la mayoría de los países europeos y desarrollados estar entre los 18-21 años. Se considera una incurren cia que la mayoría de edad civiles sea a los 18 años. Se pide que se cita de las responsabilidades.

    -es una ley provisional que se limita a resolver de forma urgente y parcial los problemas derivados de la inconstitucionalidad de la ley 1948 pero no diseñan sistema de justicia juvenil integrado con una filosofía determinada

    -deberíamos de responder algunos conceptos ideológicos fundamentales que como porque el menor al está sometida a un derecho penal especial y no al derecho penal como. También se tenía que responder a qué tipo de respuesta penal sea de utilizar con el menor. La pena, una media seguridad con sistema mixto. Si la minoría de edad penal debemos de articular conceptos como en totalidad, la culpabilidad y la responsabilidad?.

    3. ley 11/85, protección de menor: es una ley catalana redactada a través de las competencias del tema de justicia de menor en las diferentes comunidades autónomas en 1981. Esta ley se aprobó en 1985. es muy importante porque intenta garantizar los derechos, garantías individuales de los menores.

    Define los principios rectores de la protección del menor. Está basada en la recomendación del consejo de Europa y las reglas mínimas de Beigin.

    Los principios rectores componen el tratamiento de la delincuencia tranquila y juvenil, la prevención de esta delincuencia y la tutela del menor por defecto o inadecuación ejercida por la patria potestad.

    Directrices básicas:

    3.1. protección de menores se ha de ejercer respetando siempre los derechos y garantías individuales del menor en los casos en que la autoridad judicial considere que se han de restringir.

    3.2. en la ejecución de medidas se necesita procurar mantener a los menores en su medio natural o en condiciones análogas.

    Todos los programas de los menores han de favorecer el proceso de reinserción de menor en la sociedad en las mejores condiciones posibles.

    La ejecución de cualquier medida judicial no puede privar nunca al menor de recibir enseñanza adecuada a su edad y a sus conocimientos.

    Todos los menores tienen derecho recibir asistencia sanitaria de la república, a ser sometidos periódicamente revisiones médicas y a recibir asistencia y tratamiento adecuado en caso de enfermedad física o psíquica.

    Los medios separados de la familia tienen derecho a asistir a la escuela pública de lugar donde se encuentran.

    Los padres o representantes legales tienen derecho recibir información respecto a la situación del menor excepto si hay una prohibición expresa del juez.

    Sea cual sea la situación del menor tendrá derecho a comunicarse con los padres o tutores excepto si hay prohibición expresa del juez (vía telefónica, escrita o visitas).

    Con esta ley 11/85 se intentaba acercar más a los derechos de menor.

    3.3. es obligatorio que hayan servicios inspección en cada comunidad autónoma para qué se dé esta ley en todos los lugares.

    Principios generales de tratamiento de la delincuencia juvenil:

    1. El tratamiento de la delincuencia ya detener fundamentalmente un carácter educativo y dejando la cuestión legal en segundo lugar

    2. Los programas de tratamiento del menor han de constar de diferentes fases que las que se ha de tener en cuenta: la edad, las características y personalidad del menor. Estos programas marcarán unos objetivos en función de la medida judicial adoptada

    3. todos los centros y servicios de atención de menor sean de regir por un régimen interno en el que sea de tener presente la reglas y principios de esta ley. En 18 de seis se crea un reglamento, ley 162/1986 de tratamiento prevención de la delincuencia juvenil, que constan de unos artículos a partir de los cuales se desarrolla como función un centro de atención al menor:

    -primer artículo: se refiere a quienes a cuales van a ser los derechos las garantías individuales

    -segundo artículo: el tipo de escolarización que tendrá el centro o servicios

    -3º Art.: qué tipos de atención sanitaria ha de cubrir el centro o servicio del menor

    -4º Art. las relaciones que sean de establecer con la familia y las comunicaciones

    -quinto Art.: las vías de información que se darán al menor y que vías de quejas le ofrecerán

    -sexto Art.: se refiere al tipo de servicio de inspección ha de crear cualquier Departamento de Justicia para velar por su cumplimiento.

    4. constitución española:

    Título I: Art. 10, 12,14,15,16,17,18,20,21,22,23,24,27,30,32,39,40,41,43,48,49.

    la ley 5/00 intenta fomentar todos aquellos derechos que recoge la constitución.

    Art. 18: se refiere al derecho a la intimidad personal de hasta ahora no se garantizaba porque los profesionales que trabajaba con los menores habrían correspondencia en determinados casos, cosa que no se supo hacer. Puede retener correspondencia pero no abrirla.

    5. ley reguladora de responsabilidad penal de los menores 5/00: se aprueba el 13 de enero del 2000, afrontó de diversos debates. Rasgos más destacables:

    1. Se aplicará a los mayores de 14 años y menores 18 años autores de delitos o faltas tipificádase en el código penal. Esto es debido a la consideración de que un menor de 14 años no tiene porque pasar por todo lo que es el proceso de justicia juvenil. Los que están encontrar son los que añaden que los que tienen peor pronostico son los que más jóvenes comienzan.

    2. era aplicar en determinadas circunstancias a los mayores 18 años y menores que 21. Los juzgará un juez de menores. Aplicación en delitos con poca violencia y de poca gravedad.

    3. cuando complemento y tres años no se le cierra expedientes sino que continúa cumpliendo la medida en un centro penitenciario, la última parte de la medida las sigue cumpliendo en semi libertad así que cuando vaya centro penitenciario podrá ser derivado a un centro abierto.

    4. principios de resocialización, que se deriva:

    -que la actividad que se ejecute a estar inspirada en el principios de que el menor forma parte de la sociedad, además es sujeto de los derechos y deberes del ciudadano que no está sometido a ninguna medida judicial

    -la vida de centro educativo, en el caso de internamiento, ha de tomarse como referencia a la vida libertad ya de reducir lo máximo los efectos negativos del internamiento favoreciendo los vínculos sociales y familiares

    -sea de fijar por reglamento todos los permisos ordinarios y extraordinarios los cuales puede gozar el menor interno.

    5. derechos y deberes: los menores internados tienen derecho a que se respete su persona, libertad, ideología....

    Deberes:

    -estar en el centro cuando se le pide

    -recibir la enseñanza básica obligatoria, en relación con su edad

    -respetar las normas y reglamentos del centro

    -utilizar adecuadamente las instalaciones del centro

    -mantener las normas higiénicas de limpieza de personal y sanitaria

    -hacer las prestaciones personales obligatorios, mantener un buen orden limpieza del centro.

    Respete los derechos y deberes, la le considera al menor responsable de los hechos delictivos y que aquí responden de la naturaleza penal. Se abandona el ideal de y responsabilidad de los menores autores delictivos. Hasta la ley 4/92 se consideraba irresponsable penalmente porque todavía no tenía la suficiente madurez. Hasta la ley 5/2000 respecto al tema de la responsabilidad había un vacío.

    6. Se establecer reglas límites por la imposición de las medidas según la gravedad de los hechos. Hasta los 16 años la medida de internamiento es como máximo dos años. De los 16 a los 18 puede llegar los 5.

    Catálogo de medidas en la ley de 5/2000:

    A. internamiento en recinto cerrado: el joven está internado y realiza todas las actividades en el centro

    B. Internamiento en régimen semi abierto: el joven hace actividades formativa, lúdicas y educativas fuera del centro. Es diferente con la ley 4/92 en la cuales se definía como que el joven hace las actividades formativas desde el centro y goza de vacaciones y permisos

    C. Internamiento en régimen abierto: el joven hace todas las actividades fuera del centro

    D. Internamiento terapéutico: interno por alguno que sufre tres anomalías diferentes:

    -alteraciones psíquicas y anomalías

    -dependencia del alcohol y drogas

    -alteraciones de la percepción.

    E. Internamiento ambulatorio: el tratamiento será en un centro o servicio y periódicamente. A nivel siquiatra y con tienen los CAPIP (menores 18 años) a nivel de drogodependencia tienen el CAS.

    F. Asistencia en un centro de vías: la diferencia con la ley 4/92 es que en esta no existía, es una medida nueva. Lugar donde joven mar y hace algún tipo de actividad. Medida muy recomendada porque el joven participar en un actividad para cubrir las faltas que es sufre en su vida.

    G. Permanencia de fin de semana: también es diferente de la ley que4/92 porque antes debía ser el centro internamiento y actualmente también puede hacerse en casa (máximo de 36 horas).

    H. libertad vigilada: consiste en que un DAM supervise, controle y ayude al menor en su vida. La novedad de la ley 5/00 es que incluye que el juez ponga además del DAM una reglas de conducta al menor. Son adicionales. Además se especifica que la persona sometida está obligada a asistir a las visitas programadas con el DAM y a cumplir las condiciones adicionales impuestas por juez. Cuando se incumple esta medida la actual ley permite la aplicación de una de las medidas expuestas, cosa que no se podía hacer con la anterior. Esto se dice que va a encontrar de leyes superiores de tipo constitucional, educativo, que una vez juzgará una persona no se le puede cambiar la medida dada posiblemente a modificar

    I. Convivencia con otra persona: acogida de familiares

    J. Prestaciones en beneficio de la comunidad

    K. Realización de tareas socio-educativas: en la ley 4/92 tampoco estaba, es nueva. Se puede pensar que es una medida que no era necesaria pero supone más variedad

    L. Amonestaciones

    M. Privación del permiso de conducir ciclomotores o vehículos de motor: se aplica poco porque a hasta ahora de la ley que hablaba de menores hasta los 16 años.

    El internamiento tiene una duración máxima de hasta cinco años cuando el menor comete un delito entre 16-17 años, y nos primario, además son delitos muy graves. Además todas las medidas de internamiento tendrá un período destinado para esto y otro periodo de libertad vigilada. Además el incumplimiento de una medida, con esta ley, permite la sustitución por otra medida.

    1

    29




    Descargar
    Enviado por:Botet And Monica
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar