De mica en mica s'omple la pica; Jaume Fuster

Literatura española contemporánea. Narrativa y novela catalana de intriga # Argument. Personatges. Estructura. Espais

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 25 páginas
publicidad
publicidad

Llengua catalana

De mica en mica s'omple la pica

Jaume Fuster

L'estructura interna del nus

L'estructura interna del nus, que tot just acabem de començar, en el capítol tercer, es desenvolupa de manera totalment diferent a la que havíem vist fins ara.

L'autor passa d'escriure'l passant de passat a present i de present a passat a escriure'l d'una manera molt peculiar i molt poc corrent generalment en la majoria de la literatura.

Utilitza la tercera persona per narrar els fets i les accions, però alhora, també s'explica en segona persona fent dels propis pensaments de l'Enric Vidal, el que es podria entendre també, com una mena de consciència o remordiments.

L'argument del nus

L'argument del nus en el tercer capítol, buscant al senyor Romagosa, va a petar a la fàbrica de l'Hospitalet. Després de parlar amb la noia de la recepcionista va observar per la finestra que arribaven molts cotxes de cop, en Vidal es pensà que era la policia que anava a buscar-lo així que decideix escapar cap a la nau. Va arribar molt sobre exaltat i els treballadors li fumeren una bona pallissa, ja que es pensaven que era la policia. La policia, va entrar i van deixar anar a l'Enric, el qual començà a córrer fins al cotxe i uns quants treballadors de la fàbrica que l'havien seguit també s'hi pujaren. En Vidal decideix xerrar amb el Pere, un dels homes que havien pujat al seu cotxe, sobre l'assumpte pendent amb el senyor Romagosa. No hi va voler entrar en detalls, però li parlà d'en Rodergues; el qual era totalment desconegut per a en Pere. Però aquest li va ser útil, li digué que com molt més altres jocs bruts, tenia un bar nocturn, el Bill's on hi havia de tot. Allà el condueixen a una sala opaca on es dirigeix a parlar amb el peix gros, el de la camisa negra.

INTRODUCCIÓ

Aquest treball de l'àrea de la literatura catalana, a tractat sobre llegir un llibre, el de De mica en mica s'omple la pica de Jaume Fuster, tots junts a la classe. Després, cadascú per individual, hem pres notes de tot allò que creiem important i a partir d'aquestes elaborem un treball frondós, extens i amb una bona base de coneixement sobre el gènere policíac.

El vocabulari que utilitza l'autor, és totalment català vulgar i moltes de les expressions que hi trobem, ja no s'utilitzen a dia d'avui.

1. AUTOR I GÈNERE

JAUME FUSTER

'De mica en mica s\'omple la pica; Jaume Fuster'
Jaume Fuster i Guillemó neix el 1945 a Barcelona, al barri de Ciutat Vella. El 1996 comença a col·laborar amb la revista Presència. El 1969 es casa amb Maria Antònia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts. Acabat el franquisme es funda l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual n'és un dels fundadors i integrant de la Comissió Gestora. Més endavant n'esdevindrà secretari i president. A banda d'escriptor de novel·la policíaca, també excel·leix com a traductor. El 1993 és guardonat amb el premi de narrativa Ramon Llull per El Jardí de les palmeres. El desembre d'aquell mateix any serà escollit Escriptor del mes.

Mor el 31 de gener de 1998, a l'edat de 52 anys, a causa d'un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal.

Cal apuntar que des de ben petitó, tenia clar que el que volia i el que li agradava era escriure novel·la policíaca i que així se'l recordés.

És un dels escriptors del gènere policíac amb més repercussió sobre Catalunya. Amic de la Reina del Crim, Agatha Christie, escrigué llibres totalment dirigits cap a ella.

2. EL NARRADOR I ESTRUCTURA DE LA NOVEL·LA

L'estructura d'aquest llibre, és ben complexa, interessant i peculiar, utilitzada rarament en la majoria de la literatura catalana. De mica en mica s'omple la pica, es divideix en: plantejament, nus i desenllaç. Cada una d'aquestes parts es constitueix d'una estructura interna completament diferent.

- El plantejament està escrit en primera persona. Per explicar la història de l'Enric, fa servir un canvi de pla i de temps continuat. L'autor passa del present al passat i del passat al present deixant un espai en blanc, per tal de que per al lector li sigui més fàcil distingir el canvi de pla.

- El nus està escrit en tercera persona per narrar els fets i les accions. Alhora, s'explica en segona persona per explicar els pensaments de l'Enric o el que es podria entendre també, de la seva pròpia consciència o remordiments. Aquests no tenen punt final, són frases inacabades, ja que són pensaments que queden colgats en el cap de l'Enric.

- El desenllaç té una estructura totalment diferent en cada capítol. El primer, està narrat en tercera persona i per descriure els pensaments, els posa entre cometes, molt clarament identificatius per al lector.

El segon capítol, està escrit en primera persona simplement. És totalment subjectiu.

El tercer capítol del desenllaç, està narrat en tercera persona i el pensament de l'Enric, també molt clar en cursiva.

Durant tota l'estructura de la novel·la el narrador és omniscient, no participa en la història però ho sap tot, els fets, els pensaments i els sentiments dels personatges.

En els tres capítols del nus l'Enric vol arribar al senyor Romagosa que li deu diners.

Es presenta a la seva fàbrica on es troba amb treballadors empipats. Rep alguns cops. Surt d'allà amb més informació. Sap que com moles més altres jocs bruts, en Romagosa té un bar nocturn, el Billy's.

L'Enric s'hi presenta. Entra a la sala de joc on es veu clarament que el que mama és el de la camisa negra. Vol parlar amb ell i li diu que coneix en Romagosa, però es fa el suec.

Quan l'Enric i la Bebel es disposen a abandonar el bar sense èxit apareix altre cop el de la camisa negra. El cita al port a les 4 hores.

Allà l'esbatussen, però aconsegueix escapar. En Vidal s'adona de que la única pista que té és el cotxe pel qual va fer el viatge.

Se'n va al mecànic i aquest li diu que va fer un amagatall en un cotxe a canvi de molts diners. L'amagatall amagava diners, el que vam provar abans amb papers de diari.

L'Enric truca en Peris fent veure que sap més del que realment sap i aquest li dona el compte. Parla amb el , senyor Batlle, desprès a en Romagosa, i sense excuses queden per demà a la fàbrica.

Seguidament llegeix al diari que la mort de la Júlia ha estat descoberta. Encara que al diari explica que el més provable és que es tracti d'un suïcidi, l'Enric decideix anar a visitar un amic que té en un diari, Joan Palou. Aquest li explica que a la policia creuen de veritat que es tracta d'un suïcidi. S'acomiaden el vells amics i passejant va a parar al carrer Fontanella.

Allà veu una multitud envoltant alguna cosa que devia ser important. I efectivament, era el cos mort d'en Rodergues estirat, amb un tret, pujada a una ambulància. Desprès d'uns instants de confusió, l'Enric decideix anar a parlar amb la portera de l'escala d'en Rodegues fent-se passar per un periodista.

Fa temps en un cinema, poques hores desprès es presenta a la cita amb en Romagosa, a la fàbrica. En Romagosa és mort, ha arribat en mal moment, cau inconscient, desprès d'un bon cop. L'assassí és allà.

3. ARGUMENT DE LA NOVEL·LA

La novel·la De mica en mica s'omple la pica tracta de que l'Enric Vidal, el protagonista, busca feina i està disposat a tot per una mica de calé. Li encomanen un viatge per Europa amb un cotxe, a canvi de pistings. Durant el viatge coneix a la Bebel, amb qui torna cap a Barcelona. Però quan torna es troba amb un mort i per tant no pot cobrar el taló. A partir d'aquest moment l'Enric Vidal està disposat a remoure cel i terra per arribar a cobrar el que se li deu.

En els tres capítols del nus l'Enric vol arribar al senyor Romagosa que li deu diners. Es presenta a la seva fàbrica on es troba amb treballadors empipats. Rep alguns cops. Surt d'allà amb més informació. Sap que com moles més altres jocs bruts, en Romagosa té un bar nocturn, el Billy's.

L'Enric s'hi presenta. Entra a la sala de joc on es veu clarament que el que mama és el de la camisa negra. Vol parlar amb ell i li diu que coneix en Romagosa, però es fa el suec.

Quan l'Enric i la Bebel es disposen a abandonar el bar sense èxit apareix altre cop el de la camisa negra. El cita al port a les 4 hores.

Allà l'esbatussen, però aconsegueix escapar. En Vidal s'adona de que la única pista que té és el cotxe pel qual va fer el viatge.

Se'n va al mecànic i aquest li diu que va fer un amagatall en un cotxe a canvi de molts diners. L'amagatall amagava diners, el que vam provar abans amb papers de diari.

L'Enric truca en Peris fent veure que sap més del que realment sap i aquest li dona el compte. Parla amb el senyor Batlle, desprès amb en Romagosa, i sense excuses queden per demà a la fàbrica.

Seguidament llegeix al diari que la mort de la Júlia ha estat descoberta. Encara que al diari explica que el més provable és que es tracti d'un suïcidi, l'Enric decideix anar a visitar un amic que té en un diari, en Joan Palou. Aquest li explica que a la policia creuen de veritat que es tracta d'un suïcidi. S'acomiaden el vells amics i passejant va a parar al carrer Fontanella.

Allà veu una multitud envoltant alguna cosa que devia ser important. I efectivament, era el cos mort d'en Rodergues estirat, amb un tret, pujat a una ambulància. Desprès d'uns instants de confusió, l'Enric decideix anar a parlar amb la portera de l'escala d'en Rodegues fent-se passar per un periodista.

Fa temps en un cinema, poques hores després es presenta a la cita amb en Romagosa, a la fàbrica. En Romagosa és mort (ell no ho sap però és en Batlle), ha arribat en mal moment, cau inconscient, desprès d'un bon cop. L'assassí és allà.

L'Enric, en despertar-se, es troba dalt d'un cotxe amb els quatre pinxos. El duen a simular un accident i treure'l del mapa. Un cop l'Enric a la grava, quan creu que ho té tot perdut; en el moment exacte, fa la maniobra exacta i surt corrents amb el cotxe. Després d'una persecució per les costes del Garraf, en Vidal fa caure els pinxos daltabaix del penyasegat i ara són ells els que crien malves. Però en el cotxe encara hi porta el Sr. Batlle, que ell creu que és en Rodergues. Per desfer-se'n, l'enfonsa al fons del mar, per tal de que no surt mai més. Li rapten la Bebel.

Després d'haver-se arreglat, gràcies a l'ajuda d'en Palou, es fa passar per periodista en un hotel que s'hi celebra un acte on hi seràn presents molts peixos grossos.

Allà efectivament hi ha la cara de cavall, la germana d'en Romagosa que també volta per allà. L'Enric troba a la Bebel, en una cambra de baix el celler. Una vegada refeta li diu que avisi immediatament a la policia. El Vidal és descobert per en Romagosa, el que finalment decideix parlar-hi cara a cara i arribar a un acord. L'Enric Vidal explica tot el que sap d'ells, que és completament tot. Això no els hi interessa, per tant arriben a un acord comprant a l'Enric un altre cop, com ja havien fet en la seva primera feina. En Vidal, tansols accepta per un grapat de calé. Les culpes de l'unic assassinat que en queda constancia són per a la Esperança Romagosa, la assassina d'en Rodergues.

4. ESPAIS

La novel·la transcurreix generalment a Catalunya, especialment a Barcelona, els seus barris i voltants: L'Hospitalet, Calella, Passeig de Gràcia, Carrer Fontanella, Gran Via, Carrer Pelai, Plaça Catalunya, Via Laietana, etc.

Generalment apareixen espais de societat alta com la casa de Calella d'en Romagosa que és luxosa. Cita:

“La possessió estava envoltada d'una cleda. El camí particular era una carretera asfaltada de nou, vorejada de pituspòrum i de pins. Miréssiu on miréssiu només hi veurieu platabandes curulles de flors, gespes, estàtues i tot allò que, diuen, fa més agradable la vida.”

“La casa era una mena de somni en tecnicolor i tres dimensions: blanca com un colom, semblava que estigués a punt d'aixecar el vol, amb totes les plomes estarrufades. I quin casalici, renoi! Davant el que devia ser l'entrada principal hi havia un aparcament amb dos o tres cotxes lluents.”

La part en que explica que l'Enric ha d'anar a fer el viatge de feina per Europa, apareixen ciutats importants: Lió, Wintherthur, Salzburg, Viena, Graz, Venècia, Milà i Gènova.

5. ANÀLISI DELS PERSONATGES

ENRIC VIDAL:

Aquest personatge, és ben curiós, però totalment humà. No és perfecte, no és un súper heroi; té alts i baixos també, com tothom. Cita:

“La noia s'allunyà. L'Enric Vidal li tragué la llengua. (...) La mitjameuca tornà.”

“Fins i tot sembla que trepitgis més fort. Et sents satisfet de tu mateix, del teu enginy.”

Per superar aquestes baixades d'ànim, utilitza la veueta interior, que li diu que ha de seguir, que no es rendeixi, que ja és massa tard per tornar enrere; o bé també utilitza una mena d'auto-engany, en que ell mateix es mostra com li agradaria estar o ser en aquell moment, no perquè realment ho senti.

És un noi corrent, valent i de vegades massa. L'Enric té por, encara que li costa d'admetre. No vol sentimentalisme per la mort de la Júlia i es creu un tipus dur.

Cita:

“Em notava l'esquena humida, el pols tremolós, les mans entresuades. (...) M'hi vaig abaronar. M'estava posant nerviós. Se'l veia acollonit. També jo ho estava.”

“Tu en voldries fugir, d'aquesta mena de sentimentalisme: et creus un tipus dur. De fet, ho ets. Un dur, un home capaç de tot. Per això et suen les mans. Les mans et suen perquè tens por. Dençà de la mort de la Júlia hi ha un núvol negre que t'empaita, vagis on vagis. Que et fa suar les mans.”

Posa en perill la seva vida, tot i sabent que s'hi juga la pell. Es juga tot el que té per una mica de calé, i per arribar al fons d'un assumpte molt terbi.

A mida que la història avança, veiem com l'Enric ja no pot amb ell mateix, no li queden forces per seguir lluitant contra els pinxos i els obstacles que se li presenten, ja no li'n queda d'energia.

Se sent com un conillet, desprotegit, li fa rabia haver hagut d'estar ell, aquest. Se sent confós, no sap què ha de fer. Mostra inseguretat. Sovint, es contradiu a sí mateix. No ho té clar, quin camí ha de seguir per arribar al fons de tot això. Cita:

“La rabia et fa venir ganes de trencar-ho tot. Però no ho faràs. Deixaràs que la buidor que et puja cames amunt se t'emporti.”

“I tu no ets l'assassí. Ho has de demostrar. No, prou, Enric, detura't. Tu no vas pelar en Rodergues. T'esclata la idea al cap. Torna-hi Enric, torna-hi. El bar..., no això no. L'escala fosca, l'escala fosca, l'escal... sí!”

“Sembles un conill, Enric, talment un pobre i innocent conill caigut en una llosa, espeternegat per desfer-se del parany. Però no et pots fer enrere. Ara ja no.”

Aquest personatge el que també el fa especial, és el seu passat, que en sabem ben poca cosa però s'entreveuen problemes de quan va ser farmacèutic, el que queda en forma d'enigma. També influeix bastant en les seves decisions la mort recent del seu pare, una figura important per ell.

JÚLIA VIDAL:

Germana de l'Enric Vidal. Una noia de cabells rossos i llargs. Una mossa molt independent, que des dels divuit anyets que ja vivia fora de casa; primer Londres i després París. Quan ens vem tornar a veure ja coneixia a l'Andreu Rodergues, el que li ofereix la feina.

Cita:

“Jo sabia de les relacions de la Júlia i en Rodergues, però com que la Júlia m'havia acollit a casa seva, (...) no volia fer-li'n cap retret. Era prou grandeta per a saber què es feia.”

ISABELLE DUPIN (BEBEL):

És la noia que l'Enric Vidal es troba en fer el viatge de negoci. La recull i se l'emporta cap a Barcelona amb ell.

Cita:

“Al meu costat seia una mossa que estava força bé. Duia uns pantalons blancs i un jersei prim. M'hi vaig fixar dues vegades. Ella també es marejava. (...) Era belga, viatjava en autoestop i volia anar a Itàlia. Després potser faria Espanya. Es deia Isabelle Dupin, però els amics - em digué - l'anomenaven Bebel.”

La Bebel, era molt apreciada per l'Enric Vidal, qui es mostrava afectuós amb ella.

Cita:

“La mossa parlava poc i menjava molt. Malgrat que no anava gaire ben vestida, era d'aquelles que tothom es mira. Li vaig dir que m'agradava i li vaig explicar un parell de mitges mentides respecte a la meva feina. (...) La Bebel s'ho valia.”

És la típica noia acompanyant de la novel·la policíaca, la que sempre rep, la segresten, la utilitzen, s'emporta de les pitjors parts, no se'n beneficia mai i es queda plantada sovint.

ANDREU RODERGUES:

El senyor Rodergues era un homenet d'estatura baixa i rodoneta, una mica calb, llefiscós de mans entresuades i darrera unes ulleres de muntura gruixuda s'amagaven uns ulls de garrí, curt de vista i de gambals. En Rodergues era separat i no es podia tornar a casar.

És el personatge que fa nosa, cobra i no interessa, d'aquells que val més treure-l's del mapa, un perdulari que fa por que xerri massa.

“En Rodergues era un tipus baixet i gros, una mica calb, de mans entresuades i ulls de garrí que s'amagaven darrera unes ulleres de muntura gruixuda.”

JAUME ROMAGOSA:

És el personatge amo de tots els altres, està molt ben cobert per totes bandes, no se'l relaciona amb cap negoci brut encara que sigui el cap de tots ells. A l'Enric Vidal li costa aconseguir parlar amb ell, ho aconsegueix per telèfon. Al final de la història, quan es troben cara a cara, demostra saber estar, comportar-se, és llest i ho sap aprofitar amb en Vidal, educadament i amb bones paraules aconsegueix que no parli i que treballi per a ell.

ESPERANÇA ROMAGOSA:

Era rossa, alta, ben vestida. Tenia cara de cavall. Una expresió estranya als ulls, com d'odi.

És la que mata a en Rodergues, el qual havia sigut el seu marit. En el pla del seu germà Jaume Romagosa i del Vidal, ella és qui carrega amb totes les culpes, ja que l'únic mort que hi ha al descobert és el que va protagonitzar i dur a terme ella.

SR. MARTÍ:

Secretari privat d'en Jaume Romagosa, molt fidel al seu amo incapaç de revelar qualsevol dada important que el pogués perjudicar. Sabia perfectament amb qui es jugava els calés. Físicament era un tipus baixet, nyicris, rodanxó, vestit de blanc.

SR. BATLLE:

Comptable d'en Romagosa. Intueixo que és com un segon responsable, més viu del que sembla. Dona ordres importants però encara per sobre hi té l'amo. Aquest li fa la pell a la seva propia fàbrica, a sang freda.

SR. PERIS:

Molt masclista, cregut i que en realitat no té res a creure's.

“En Peris era un d'aquells homes que aviat t'acaben la paciència, cregut, pagat d'ell mateix, inclinat a la xafarderia i a la gresca xarona, allò que en diriem un mossega.”

“Jo truco a una amigueta i després podriem sopar a qualsevol lloc. Conec una boite per a després de sopar amb tot el que cal i com cal...”

“Si vols, podem engegar les mosses a fer punyetes i anar a un lloc que conec que...”

JOAN PALOU:

Periodista prudent, no s'assembla als típics professionals. Sap guardar secrets personals, com per exemple l'embolic del seu amic Enric Vidal.

PERE:

Obrer de la fàbrica de Jaume Romagosa. És el típic perfil d'obrer d'ara i de sempre.

SRA. NÚRIA:

És la típica senyora de Barcelona, tafanera, rondinaire i que li fan mala espina les estrangeres.

XUPA, MITJORELLA, ANDALÚS, MORENO I RAMIS:

Pinxos, tots ells de la vella escola.

6. TEMES DEL LLIBRE

Tracta de temes en l'actual societat.

Sobretot, dona a entendre que amb els diners pots fer el que vols, els diners mouen el món, mouen la societat d'avui en dia, però també la de sempre. Aquest no és un tema nou, no és una novetat que les persones sempre volguem més, més i més. Mai estem satisfets amb el que tenim, per tant una mica de calerons no venen malament. Qualsevol persona es ven per un grapat de calé, per molt que diguem que tenim valors i prioritats, a la que ens ofereixen una mica de diners, cedim.

Aquest tema perdura durant tota la novel·la, hi és persistent, sempre es tracten amb diners com si aquests ho poguessin arreglar tot, i és que cada vegada menys, però si, té raó l'autor al denunciar que els diners tenen el poder per a moure-ho absolutament tot.

Un altre tema molt important en aquest tipus de novel·la i de gènere és el de la intriga. Cal mantenir suspens durant tot el relat i per així fer que el lector s'introdueixi dins d'aquesta i tingui interès per descobrir el desenllaç i arribar on tots els enigmes seran resolts. També, per part de l'autor, és un mèrit aconseguir que les seves novel·les captivin al públic al què està dedicat i fer que no perdin la intriga, que és aquest punt de tafaneria o tal vegada de curiositat.

7. JUSTIFICACIÓ DEL GÈNERE

Aquesta novel·la és del gènere policíac ja que l'Enric Vidal, el protagonista de la història, actua com un detectiu per salvar la seva pròpia pell en interessar-se massa pels calés. Fa de detectiu per les circumstàncies en què es troba, per resoldre el seu cas.

Enlloc d'avisar a la bòfia, al final decideix tornar a acceptar un negoci brut a canvi de diners, igual fa en el plantejament, quan comença tota la història que precisament succeeix per aquesta ambició de l'Enric de voler més.

De mica en mica s'omple la pica, barreja tots els estils del gènere policíac en general. Del tipus de novel·la negra té la violència, de la detectivesca que utilitza molt l'enginy i el sentit comú, i de la d'espies la Bebel és la típica acompanyant d'aquest tipus.

8. COMENTARI CRÍTIC DE LA NOVEL·LA

Aquesta novel·la del gènere negre és un homenatge a aquest tipus d'estil literari. L'autor ens introdueix en el món i en el llenguatge dels marginats, dels delinquents, ens dòna a coneixer argots per referir-se al diners, al tipus de llenguatge que utilitzan en l'ambient gitano o calós.

Està considerada un dels best sellers de la literatura catalana. Es va traduïr al castellà, amb el títol El prodecimiento, també al Rús i el 1984 es va estrenar la película.

És una novel·la realista, testimonial i crítica. Denuncia les connexións entre al delinqüència i els ciutadans “respectables”. També demostra tenir consciència social, per exemple quan es troba amb els treballadors de la fàbrica.

El desenllaç final tot passa sobtadament, així, d'un cop, és molt sorprenent i inesperat. S'acaba la novel·la que et preguntes - què? - encara que ho hagis entès.

9. BIBLIOGRAFIA

Fotografia de Jaume Fuster: http://www.escriptors.cat/autors/fusterja/

Biografia de Jaume Fuster:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Fuster_i_Guillem%C3%B3

CONCLUSIÓ

Llegint aquesta novel·la policíaca, he arribat a la conclusió de que el què significa una vida humana és molt relatiu. Jo creia que tothom hi donava un cert valor, però veig que segons en les circumstàncies que et trobis, la manera de fer o de pensar fan que hi donis un sentit, un valor o un altre. Per exemple, en el cas de l'Enric Vidal, se li mor el pare, després la germana, i successivament al seu entorn hi van apareixent més i més cadàvers; i encara que hagin passat tantes desgràcies, ell segueix interessant-se pels diners, i sense donar-li el valor que es mereix la vida de la seva germana, deixa que tothom pensi que ha sigut un suïcidi. Encara que, pensant-ho bé, potser tampoc cal justificar al món les causes i les raons de per què la teva germana ha mort; si tu ja saps el que li ha causat la mort, els altres que pensin el que vulguin, tu ho saps i ja ni ha prou! Potser no queda massa bé, queda com brut el seu nom, però tampoc l'has de netejar de res que no ha passat, senzillament. La veritat és que no ho sé. Suposo que si em trobés en la situació cridaria ben fort de que no va ser com la gent pensa, encara que al cap de molts esforços, encara hi hauria gent que no hi sent o que no vol escoltar (metafòricament).

Fuster, J, De mica en mica s'omple la pica, Ed,62, Col·l El Cangur, pàg. 108

Op. Cit. Pàg. 108

Fuster, J, De mica en mica s'omple la pica, Ed,62, Col·l El Cangur, pàg. 133

Op. Cit. Pàg. 152

1 Fuster, J, De mica en mica s'omple la pica, Ed,62, Col·l El Cangur, pàg. 93-94

Op. Cit. Pàg. 116-117

Fuster, J, De mica en mica s'omple la pica, Ed,62, Col·l El Cangur, pàg. 119-120

Op. Cit. Pàg. 175-176

Op. Cit. Pàg. 179-180

Fuster, J, De mica en mica s'omple la pica, Ed,62, Col·l El Cangur, pàg. 46

Fuster, J, De mica en mica s'omple la pica, Ed,62, Col·l El Cangur, pàg. 79

Op. Cit. Pàg. 80

Fuster, J, De mica en mica s'omple la pica, Ed,62, Col·l El Cangur, pàg. 47