De mica en mica s'omple la pica; Jaume Fuster

Literatura española contemporánea. Narrativa y novela catalana de intriga # Argument. Personatges

  • Enviado por: Shampoo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

ARGUMENT

L'Enric Vidal va anar al despatx d'en Rodergues, allí va veure el cos sense vida d'en Rodergues, que li havien donat un trau al cap.Vidal abans anar-se'n sense saber el perquè va agafar el mocador d'en Rodergues i va començar a netejar tot allò que havia tocat.

En Vidal el va conéixer gràcies a la Júlia, ja que ell va ser qui li va donar la feina, després d'haver-se reunit al despatx, explicar-li de que es tractava el treball i fer un seguit de preguntes. Més tard, van tornar a quedar al seu despatx amb l'home de la camisa de seda. L'empresa li posava els diners del cotxe, benzina, allotjament, menjar i deprés deu mil pesetes, ell però, sabia que era un treball brut i que volia vint mil duros. Al final, ho acceptaren.Va agafar un taxi i es va anar a les oficines del banc, i va donar un taló. Al cap d'una estona el cridaven des de el mostrador, li va dir que necessitava el carnet de dentitat. El senyor es va anar a comprobar la identitat, l'Enric es pensava que estava trucant a la bòfia i va fugir corrents. Dies més tard, va agafar l'autopista de Girona, va arribar a Lío i es va dirigir a l'hotel du Midion tenia una cambra reservada. Desprès va anar a deixar la documentació que duia a monsier Tours.

L'Enric al arribà del viatge va anar a casa de la Júlia, no portava les claus, així que després de picar unes quantes vegades va decidir entrar-hi, el pis fia olor a gas, en Vidal començà a obrir finestres, la habitació estava desordenada i en Vidal va veure a la Júlia morta al costat de la goma del gas.

Arribà a Wintherthur, allí va quedar amb el Peris on li va intercanviar el cotxe. Després anava cap a Salzburg on va conèixer a la Bebel i li acompanyà en tot el viatge. Dies més tard, anirien cap a Gènova.

L'Enric li va dir que el millor era anar-s'en de l'hotel, perquè tenia problemes. Van anar a casa de la Senyora Núria, on ell li havia llogat un pis quan era estudiant. I per fi, l'Enric li va contar tota la història a la Bebel. Li va dir que truqués a la policia però ell es va negar. Va decidir anar a veure si en el cotxe hi havia algun document que l'ajudes a indicar que era inocent.

El cotxe era registrat amb en nom de Rodergues. Llavors perseguí al senyor que li va atendre, després de les amenaçes li va explicar que en Rodergues el dimecres al matí va anar al banc dient que un treballador seu li havia robat un taló, Enric Vidal.

Al barri de Sagrià i San Germani, anà a la casa de la seva ex, només aconseguí la direcció de'n Romagosa. Aquest estava a Calella, però només aconseguí parlar amb el secretari.

El trobà a la fàbrica de Hospitalet. Va observar que per la finestra venien molts cotxes a la fàbrica, així que va escapar-se cap a la nau, allà el treballadors li va pegar perquè pensaven que era la policia. Després quan va entrar la policia, el van deixar i ell va fugir. Quan va arribar al cotxe va esperar alguns treballadors per anar-s'en. En Pere un del treballador es va quedar parlant amb ell, en Romagosa els volien depatxar per la magistratura. En Pere li va dir que en Romagosa tenia treballs bruts, i que tenia un bar anomenat Billy's on es presentà per la nit. Allí va preguntar per l'amo del local, i li van dir que era el de la camisa negra. Ell s'acostà amb l'excusa de que volía herba, però no en treguères. La Bebel li digué que a les quatre un cotxe vermell l'esperaria al port, que li donarien l'herba pero va rebre una bona pallisa

Al tornà a Barcelona decideix anar amb la Bebel cap a la fàbrica, ell va entrar en el despatx on va agafar els telons, i papers de comptabilitat. Llavors va trucar a Batlle i li va explicar que tenia telons i papers d'ells, que volia parla amb ell i amb Romagosa, li devia 100 mil pts. Van quedar pel dia següent, en Vidal li va dir que si no es presentava que i aniria a la policia. Al cap de deu minuts va trucar a Romagosa i li va dir el mateix

Després de veure la noticia de la mort de la Júlia al diari, decidí anar a buscar al seu amic Joan Palou, el amic i periodista d'aquell diari. L'Enric li explicà tota la historia, van anar a la comissaria per saber si sabien més coses, però no. Després, passant pel carrer Fontanella, havien trobat el cos d'en Rodergues. A la Fabrica, on havia quedat amb en Romagosa i el Batlle, es va trobar el cos mort d'en Romagosa, en Vidal ja no entenia res de res! De sobte va escoltar passes pel passadís algú li habia donat un cop. Quan es despertà L'Enric es trobava en la part del darrera d'un cotxe, al seu costat hi havia el cos mort d'en Romagosa escoltava la veu del Xupa el noi de la pallissa de la Billy's, volien matar-lo, i fer-ho passar com un accident. Estaven en

les costes del Garraf. A la fi, va aconseguir sortir amb el cotxe tirant al Xupa al terra. De sobte es van escoltar uns “trets”. Van agafar el coupè i anaven darreres d'ell, amb una mica de maniobra d'Enric, va aconseguir que el coupe caigués al mar. Al cap d'una estona un cotxe es va parar i vas esta parlant amb en Vidal . En Vidal va decidir anar a sitges a passar la nit, però primer es va desfer del cos d'en Romagosa, que el va tirar desde un penya-segat.El dia següent, a l'hotel van trucar, era en

Romagosa, que tenia a la Bebel i volia un intercanvi, la Bebel per els papers de la metal·lúrgia catalana. Ara entenia tot.

Eren les quatre de la tarda, Vidal va anar al diari on treballava en Joan Palou, va estar parlant amb ell, i li va donar els talonaris, perquè els guardés en la caixa forta.

Més tard, quan es va anar del despatx es va dirigí cap al bar Billy's, i es trobà amb en Martí,en Moreno i l'andalús. Després de les esbarralles, i quan li van explicar on era la Bebel se'n va anar. En Joan Palou l'esperava i es dirigiren cap a l'hotel on estava segrestada la Bebel.

Allí es tornà a trobar amb el Romagosa, i en Martí. Després de conversacions, pactes, va arribar la policia, i van decidir que l'Esperança fou la culpable, que només había matat el seu marit perque l'enganyava, i que volia tots els diners, l'Enric es quedà amb el cabaret, i a més li'n donà 300 mil papers en total de la feina que habia fet

TEMA

El tema és INTRIGA

ESTRUCTURA

L'obra es divideix en tres parts, la primera part seria el plantejament “dos morts i un viatge”, la segona part el nus “embolica que fa fort”, i per última la tercera part que és el desenllaç “esclata la violència o qui fa la paga”.

DISCURS

NARRATIU: ja que és un relat de fets i ficció, situats en un espai i en un temps determinats i viscuts per uns personatges.

EL discurs és directe, és a dir reprodueix fidelment les paraules emeses pels personatges a partir de monólegs i diàlegs.

PERSONATGES

PERSONATGE PRINCIPAL

L'ENRIC VIDAL: Un brètol capaç de tot per una mica de diners; sembla prou espavilat, però no massa, just per fer la feina. És, però l'heroi de la novel·la. Ha fet la mili a l'Àfrica.Havia estat estudiant de farmàcia.Havia robat uns productes químics d'una facultat (indirecte)

PERSONATGES SECUNDARIS

SENYOR BATLLE: : Comptable d'en Jaume Romagosa.Més viu del que sembla és el paio de la camisa de seda i la cartera de cuiro. El manso de la camisa de seda era un tipàs. Cabell gris, olor de loció, manicura i tot allò que fa que un home sembli important. (indirecte).

BEBEL DUPIN(altrament dita Isabelle): Una mossa que estava força bé. Era belga,rossa i turista. Viatjava en autostop i volia anar a Itàlia. Era estudiant, havia viscut a Brussel·les en una cambra d'estudiant i tenia problemes econòmics, fins i tot viatjava fent autostop sense diners.(directe)

SENYOR MARTÍ: Secretari de'n Jaume Romagosa. Se les sap totes.(indirecte).

SENYORA NÚRIA: Dispesera. Molt xafardera i rondinaire, maternal i típicament barcelonina.(directe)

JOAN PALOU: Agosarat periodista, d'aquells que saben nedar i guardar la roba. Qualsevol semblança amb els professionals d'ara i d'aquí es totalment involuntària.(directe).

PERE: Obrer de la fàbrica de'n Jaume Romagosa.(directe).

SENYOR PERIS: Manefla, de Jaume Romagosa, a Winterthur. Pinxo, mossega, donaire, i una mica ximple.Sap més del que diu.Era una mena de bordegàs alt, prim, desmanyotat i llefiscós. (directe).

ANDREU RODERGUES: Era un tipus baixet i gros, una mica calb, de mans entresuades i ulls de garrí que s'amagaven darrera unes ulleres de muntura gruixuda. Era separat i no es podia tornar a casar. Tenia una amant que mantenia. Havia estat al capdavant d'un club on hi havia drogues, joc, etc.Vivia en un estudi de solter a la part baixa de gràcia. (directe)

ESPERANÇA RODERGUES: Era rossa, alta, ben vestida. Tenia cara de cavall. I una expressió estranya en els ulls. Era filla d'un home ric, però es va casar amb un home sense diners.Es va quedar embarassada i per això el seu pare la va desheretar.Estava separada del seu marit( Andreu Rodergues). (directe).

JAUME ROMAGOSA: Era un home gros, vermell de cara, d'una seixantena d'anys, vestit amb esmòquing banc, camisa amb farbalans i corbatí de seda. Es movia amb agilitat, com si fos més jove i prim. Era l'amo del club Billy's, Era ric, havia heredat una fabrica del seu pare. Era el gerent i el principal accionista d'una fabrica metal·lúrgica.(indirecte)

JÚLIA VIDAL: Germana de'n Jaume Romagosa. Se'n va anar de casa quan tenia 18 anys.Havia treballat en uns magatzems a Londres i en una companyia aèria a París. (indirecte).

XUPA, MITJORELLA, L'ANDÀLUS, MORENO I RAMIS: Pinxos, tots ells de la vella escola.(directe).

MARC DE L'ACCIÓ

En el relat, l'atmosfera hem produiex un estat misteriós i d'intriga, de por, també de violència, una sensació d'inestabilitat, tot això envoltat de negocis ilegals.

La moajoria dels fets transcorren a Barcelona: a la fàbrica, a l'hotel, al despatx, casa de la Julia, però també durant tot el viatge que fa l'Enric: Lió, Winterthur, on es troba amb el senyor Peris, Salzburg, Viena, Graz,Venècia, Milà, Génova…

L'época on transcorre, encara que no ho digui, sembla ser de no fa molt temps, aquest segle, al voltant dels anys setanta gairebé vuitanta.

NARRADOR

El narrador és extern , ja que és limita a contar la história, gairebé en tots en tercera persona. Encara que no passa en totes les parts així:

En la primera part el narrador és intern ja que ho explica l'Enric i en les dos últimes part és extern ja que l'obre està esplicada per el narrador.

Per tant, quan el és extern, direm que el narrador s'anomena omniscient, ja que té un coneixement en absolut dels fets, del que pensen i senten els personatges.

DE MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA