De los orígenes al imperio romano

Historia universal. Imperio romano. Conflictos entre patricios y plebeyos # Societat romana

  • Enviado por: Ainopi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

1.Relaciona cada periode historic amb alguns trets que el caracteritzen.

    • Monarquia -Octavi August

-Etruscos

    • Republica -Pax Romana

-Revoltes dels plebeus

    • Imperi -Guerres puniques

2.Consulta un atles i escriu el nom dels Estats actuals d'Europa el territori dels quals formava part de l'Imperi romà.

3.Detecta els errors de les frases següents i corregeix-les.

    • En la societat romana existia ima dovosop basoca emtre jp,es ññoires o escñais- Eñs escñais `pdoem ser patricis o pebleus.

    • Les domus eren les grans explotacions agricoles caracteristiques del mon roma.

4.Explica amb paraules teues el significat de la frase següent.

En la civilitzacio romana, la situacio social i política de les dones i dels esclaus va ser en general, molt similar.

6.Relaciona cada edifi amb la seua funcio:

  • Termes -Lluites de gladiadors

  • Circ -Comedies i tragedies

  • Amfiteatre -Banys publics

  • Teatre -Exercicis atletics

7.Recorda el que has estudiat en les unitats anteriors i respon aquestes preguntes.

  • Van ser els romans els primers a utilitzar l'arc i la volta per a cobrir els edificis?

  • I els primers a utilitzar les rajoles?

1. DELS ORÍGENS DE ROMA A L'IMPERI

1.1 La República: lluites internes i conquestes

El periode de domini de la monarquia estrusca va finalitzar en el segle VI aC. Els llatis es van sublevar contra els etruscos, van expulsar els reis i van iniciar una nova forma de govern: la República.

El sistema de govern republicà es va basar en una assemblea anomenada Senat i uns magistrats, hi havia tambe unes assemblees de ciutadans anomenades comicis centruriats.

Lluites entre patricis i plebeus

Els càrrecs de govern de la republica eren electius, pero nomes es poden elegir entre el patricis. Els plebeus van lluitar llargament per aconseguir tindre drets politics i civils.

Les conquestes romanes

Durant el periode republica es va aconseguir conquerir tota la peninsula Italica. Els romans es van expandir per tota la Mediterránea.

Gracies a un exercit molt disciplinat i organitzat anomenats legions.

Roma va enfrontar-se amb els punics o cartaginesos en les anomenades guerres puniques. Aquests enfrontaments van acabar amb la destruccio de Cartago

Tambe van ser importants les guerres macedonies contra l'Imperi macedoni.

El final de la República

En el segle II aC la Replublica va entrar en crisi. El senat va acabar cedint el poder a tres caps militars pero no va poder evitar l'esclat de diverses guerres civils entre ells.

1.2. L'imperi mes gran de l'Antiguitat

L'any 27 aC, el Senat va lliurar el poder a Octavi August, que a l'edat de denou anys es va convertir en el primer emperador roma.

Octavi August va pacificar totes les provincies, i aixi es va iniciar un llarg periode de pau i prosperitat que es coneix amb el nom de pax romana

2. La societat romana: una cosietat urbana

2.1 La societat romana: ciutadans lliures i esclaus

La societat romana es va basar en una diferencia basica: ser lliure o ser esclau.

Els homens lliures

Els ciutadans ro-mans homes lliu-res eren el grup social mes domitat

Els patricis for-maven el grup mes privieligat. Van ser propieta-ris de grans estén-cions de terra, descen-dents de les grans families d'origen Roma.

Els pebleus treballaven a la ciutat o al camp, cultivant reuides extensions de terra.

2.2 Una economia basada en l'agricultura

Els latifundis o grans explotacions agricoles anomenades villae, eren la base de l'economia romana.

Els cultius mes importants eren el cereals, la vinya, l'olivera, les hortalisses i els arbres fruiters.

Es va desenvolupar per tota la Mediterrania un important comerç.

Les dones, lliures pero no tant

Les dones, patricies i plebes, eren considerades inferiors als homes i no tenien els mateixos drets que ells. No participaven en la vida política i sempre depenien d'un home.

Homes i dones esclaus

Els esclaus eren majorita-riament fills d'esclaus i presoners de guerra. Es compraven i es venien als mercats de les ciutats.

Podien aconseguir la llibertat per decisio dels seus amos o be comprant-la, i passaven a ser lliberts.

2.3. Roma: un món de ciutats

L'imperi roma es va organitzar a partir de les ciutats, la mes importatnt va ser Roma.

3. El llegat d'una civilització

3.1 L'herència dels romans

L'herència romana ha arribat fins a nosaltres gracies a romanitzacio. Es coneix com a romanitzacio el lent proces d'assimilacio de la civilitzacio, les idees i els costums romans despres de la conquesta d'un territori.

L'exercit va tindre un important paper en el proces de romanitzacio.

3.2. El llati, l'origen de moltes llengües

El llati era la llengua de la regio del Laci i dels romans, que la van portar a tots els territoris conquerits, on la van imposar com a llengua oficial.

A partir del llati, van sorgir les diverses llengües romaniques.

3.3. El Pret romà: lleis per a tots

Un altra de les grans aportacions de la civilitzacio romana al mon occidental es el pret.

El pret s'ocupa de la base de la major part de les legislacions actuals del mon occidental i te l'origen en la Llei de les Dotze Taules

3.4. L'obra d'alguns romans il·lustres

  • Ciceró: orador i politic

  • Sèneca: filòsof i politic

  • Tàcit: historiador

  • Vitruvi: arquitecte i enginyer

4. L'enginyeria al servei de l'art

4.1 Una arquitectura monumental

Les manifestacions mes importants de l'art roma es van produir en el terreny de l'arquitectura, especialment en el de les obres publiques (ponts, aqüeductes, termes o teatres)

Els arcs de triomf o les columnes van ser grans obres d'enginyeria. Shi van utilitzar tecniques noves.

Van desenvolupar molt les cobertes de volta i amb cupules.

Esteticament, van repectar el ordres arquitectonics grecs.

4.2. Escultura, pintura i mosaic

La pintura romana esta estretament lligada a l'arquitectura, ja que s'utilitzava fonamental-ment per a decorar els interiors de les cases.

Han arribat a nosaltres abundants mostres dels mosaics.

5. Interpretar i elaborar mapes historics

5.1. Que es un mapa historic?

5.2. Tipus de mapes hitorics

Els mapes historics son els que ens donen informacio sobre algun fet del pasta:

  • Els estatics que expliquen la situacio historica en un moment concret.

  • Els dinamics que expliquen com ha evolucionat una situacio historica i quins canvis s'han produit.