Darrere l'autobus; Pep Castellano

Literatura contemporánea catalana. SigloXX. Narrativa juvenil. Argumento. Personajes. Vocabulario # Personatges. Vocabulari

  • Enviado por: Andreuet
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

DARRERE L' AUTOBUS

Marta és una jove que es veu forçada a anar a un d' eixos campaments d' estiu multiaventura, no per les notes ni per càstig, sinó perquè els seus pares volien anar-se' n de vacacions dues setmanes i no volien deixar-la sola tan de temps. Així que va tindre que apuntar-se al campament aquest. El que més la va molestar va ser que no quedaren prou places per al seu estimat Ferran.

Marta es va acomiadar de Ferran i va pujar a l'autobús. Només quedava un lloc lliure, i era al costat d' una jove no molt simpàtica no va dir ni tan sols “Hola, bon dia!”. Quan Marta li va preguntar el motiu de les seues “vacances” la companya, que es deia Joana, va girar el cap més malhumorada encara i no va contestar.

A l' arribar a Grua del Mar, tots els joves van baixar de l' autobús i es van dirigir al menjador per sopar. Joana, Marta i el monitor (Xavier), van ser els últims que van acabar de sopar, per tant, a Marta i a Joana no van tindre altre remei que dormir juntes a la mateixa habitació, la 502. No van començar molt bé, que si tu eres una pija, que tu una malparlada, etc.

Es van gitar parlant de l' antiglobalització i ecologia, (cosa que recolzava Joana), i es van alçar al ritme d' uns tambors que havien fet uns ecologistes per al dia de la celebració. Després van anar al poble i van conèixer la llegenda del riu que passava pel poble. La llegenda conta que el riu abans transportava xicotets fragment d' or. També van conèixer a Martí Prunell, el que posseïa una cadena de tendes de tot a Euro. No era més que un borratxo que creia en la llegenda del riu d'or, que es dedicava tots els dies a traure arena de la mar amb una aspiradora industrial. També van conèixer a Marc, un que treballava per a Martí. Segons ell, era un il·luminat pels aliens, que segons ell ja se li havien aparegut més d' una vegada i que també li havien ensenyat la tècnica de contactar amb els esperits; cosa que demostraria aquella nit.

Va arribar l' hora de fer espiritisme a una de les dunes de la platja. Entre Marc i Joana es van fer un porro. Després van començar amb les pràctiques d' espiritisme. Marc els va fer tancar els ulls i agafar-se de les mans. Marta es va adonar de que Marc l' únic que sabia fer era fingir, ja que no parava de fer-li pessigolles a la mà. Marta es va cabrejar, es va alçar i va començar a depreciar el Marc i els seus jocs espirituals. Com no eren prou gent per l' experiment, Joana i Xavier també se n' anaren. Marc tan sols va desaparèixer.

Quan van tornar a l' habitació, Marta li va contar tot l' ocorregut a Joana. Després de xerrar una estona, Joana se n' anà a la platja per veure a Xavier.

L'endemà, tenia que muntar en quads en les activitats de multiaventura. Però havien sabotejat els quads omplin els motors de sucre. Culparen a Xavier per si havia segut ell (com era ecologista) i el despatxaren. El va substituir com a tutor Marc. A la vesprada, vingué Ferran amb una tenda d' acampada. Marta es va emocionar i li va presentar la Joana i el Xavier. Quan Marta acompanyava a Ferran a la tenda d' acampada van veure dins un paquet de sucre, que hauria ficat el sabotejador per inculpar-lo.

Per la nit, es celebrava la festa ecologista a la que Marta i Ferran van acudir. Tot eren begudes naturals (sucs, aigua, xarops). Sense, però, beguda amb alcohol. Música i llums ornaven la festa. Quan acabà la festa i només quedaven els quatre de sempre, unes llums de colors es vegueren al mar. Joana i Xavier s' acostaren i vegueren l' aspiradora de Martí Prunell recollint uns paquets que llançava un helicòpter al mar.

El dia següent, mentre Joana i Marta feien activitats multiaventura, Ferran i Xavier es van infiltrar a les oficines de Martí Prunell per aclarir alguns dubtes. Mentre Ferran despistava el guarda de seguretat, Xavier s'infiltrà al despatx de Martí i descobrí un passadís secret que el portava a uns magatzems plens de caixes que contenien heroïna.

L' endemà, ells els ho van contar a elles. Junts van traçar un pla per fer cantar a Marc. El pla funcionà i ell no va tindre més remei que confessar que totes les nits replegaven els carregaments del mar i portar-los al magatzem. Ho feien ell, el senyor Martí i un policia corrupte.

Aquella mateixa nit, amb l' ajuda de la policia no corrupta, detingueren al policia corrupte i a la tripulació del “vaixell-aspiradora”. Martí Prunell, en un intent de fugir, mig borratxo, es llançà al mar i va morir ofegat, ja que anava esposat.

FI

Personatges:

-Marta: Jove adolescent d' uns 16 anys que es inscrita involuntàriament en un campament d' estiu. És la protagonista de la aventura. El seu xicot es diu Ferran. En les vacances es fa amiga de Joana.

-Joana: Jove xica amb antecedents penals que també es inscrita en les vacances multiaventura. És un poc antipàtica i malparlada.

-Ferran: És el xicot de Marta, té una moto i està molt bo, segons Joana. És alt amb els cabells llargs i nugats amb cua.

-Xavier: El monitor de les vacances multiaventura. Porta el pel llarg i a rastres. És un ecologista fins a la medul·la.

-Martí Prunell: Propietari de la cadena de botigues de tot a euro. És l' antiheroi de la història. Guanya molts diners amb el tràfic de drogues.

-Marc: Empleat de Martí que l' ajuda amb el tràfic i que intenta lligar amb la jove i preciosa Marta.

Altres Personatges:

-Palomares

-Caporal

-Mauro Sanmartí

-Blanca

-Pares de Marta

-Jaume

Autor:

-PEP CASTELLANO: Va nàixer a Albocàsser (1960), és tècnic de formació. Ha publicat diversos llibres entre els quals destaquen L' herència dels Càtars (2000), Marta Martí reina del rodolí (2001), etc.

Vocabulari:

-Rastafaire: En el text es refereix a que porta el pèl a rastres.

-Esfereïda: Espantada, terroritzada.

-Recerca: Busca

-Escèptica: Pessimista, que busca la part pèssima de la realitat per expressar les seues opinions i pensaments.

Opinió personal:

-Aquest llibre m'ha agradat bastant en alguns aspectes: una per contar la història d'uns adolescents que viuen una aventura arriscada. D'altra banda, per ser tan realista en quant els problemes, pensaments, ideologies dels joves i persones; i no dóna aspectes iguals a tots els personatges de la novel·la. No m' ha agradat la part surrealista d' aquesta història, no només perquè siga surrealista, sinó que sembla repetitiva i poc original, ja aparegut abans en altres relats o pel·lícules. Però en general és una bona història. El llibre que més m' agrada d' aquest autor és L' herència dels Càtars.