Cultura semita e indoeuropea

Historia antigua. Mesopotamia. Reinos mesopotámicos. Babilonia. Dinastía babilónica. Imperio hitita. Nómadas. Asirios. Assur. Código de leyes. Economía # Semites i Indoeuropeus. Nòmades. Assiris. Regnes mesopotàmics. Codi de lleis. Classes socials

  • Enviado por: Irimi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL DEL BLOC D'ORIENT

UNITAT 3: SEMITES I INDOEUROPEUS: ELS NOUS REGNES D'ANATOLIA I MESOPOTAMIA DES DE LES PRIMERES INVASIONS FINS MITJANS DEL SEGON MILENI

1. INTRODUCCIÓ

A MESOPOTAMIA: BABILÒNIC ANTIC

Mesopotamia al 2300 rep el nom aquest període de babilònic antic o paleobabilonic que s'exten des de la caiguda de al III dinastia de Ur fins que al 1594 el rei hitita Mursil I va dur a cap una campanya contra Babilonia, destronant a la I dinastia i afavorint l'accés al poder dels casites. Però aquest nom també s'usa com una definició lingüística per designar la evolució de l'antiga llengua acadia. Aquesta transformació al territori d'Assur va fer que el acadi és va convertir en l'assiri antic per analogia amb el babilònic.

Durant aquestes dates a aquesta zona és va veure afectada per les invasions en diverses onades a partir del 2300 des d'Anatolia on intervingueren pobles nòmades que tenien en comú

  • Una aristocràcia militar que vivia de la guerra

  • Ser analfabets i per això el únic que és sap és que saquejaren l'orient pròxim i Egipte durant segle o segle i mig i que quan s'assentaren foren absorbits per la civilització mesopotàmica

PRIMERA FASE

La situació política és va caracteritzar per la existència de múltiples regnes locals en evolució cap a la formació de grans nuclis polítics sent el seu màxim exponent Hammurabi.

SEGONA FASE

Hi ha més fonts per estudiar-la, sent possible la visió global on és veu la transició cap un tipus d'estat on l'economia privada, incloent la propietat de les terres i l'acumulació de capitals que generaren una societat on coexistien

  • Nous propietaris particulars

  • Palau amb els funcionaris

  • Administració econòmica pròpia

El temple va quedar majoritàriament reduït a funcions religioses.

El sobirà amb els amorrites va perdre el seu caràcter diví però és mantingueren els himnes al rei com un reflex de l'antiga literatura sumèria.

ORÍGENS DELS NÒMADES

Els nòmades tenien 2 orígens i això és sap perquè quan adoptaren la escriptura cuneïforme, escriviren de 2 maneres

  • Llengua semita procedents de la península aràbiga sempre estaven vigilant a la vora del desert i invadiren violentament Síria i Palestina arribant a Egipte al 2200. Shar-kali-sharri ja és va tenir que enfrontar contra amorrites o martu que provocaren fam i ajudaren a la caiguda de la III dinastia de Ur junt amb els elemites i la gent del Zagros.

  • Llengua indoeuropea procedents de un moviment migratori iniciat a l'Àsia oriental amb una data anterior al 2300 però indeterminada que va acabar amb l'arribada dels sarmates durant el 2300

A L'ÀSIA MENOR

Àsia Menor també és va veure afectada per saquejos que deixaren quasi deserta la planura de Konya durant 3 segles.

LES REGIONS NO AFECTADES

Les regions que no és begueren afectades com Capadocia reberen fortes influències culturals derivades de les invasions protagonitzades pels luvites. Les tauletes capadocies al igual que les invasions dels luvites donen notícies de que prop del 2200 els nesites s'assentaren a l'est d'Anatolia. Aquestes tauletes són documents econòmics i jurídics dels mercaders assiris que comerciaren ací durant el segle XIX.

RESULTATS

El resultat fou la transformació del mapa polític mesopotàmic amb 3 focus polítics: assíria, babilonia i els hitites que assimilaren les ideologies aristocràtiques dels nòmades i inclogueren el dret de conquesta com a base de la justificació del bens com a forma de relacions exteriors, cosa que va iniciar la etapa dels grans imperis i les deportacions, fent desaparèixer les antigues confederacions pacífiques de les ciutats.

La desaparició del dret internacional acordat i l'aparició del dret de conquesta dugueren a una etapa de guerres.

ELS NÒMADES

AMORRITES

Te el mateix significat que martu perquè els 2 signifiquen gent del oest.

Eren semites de llengua propera al cannaneu procedents de les regions desèrtiques entre l'Eufrates mitjà i el mediterrani.

Ocuparen Síria, Palestina i gran part de Mesopotamia, acabant amb la III dinastia de Ur i instal·lant-se com a grups dominants en ciutats amb dinasties pròpies com

  • Larsa

  • Assur

  • Mari

  • Babilonia que va tenir com a 6 membre d'eixa I dinastia a Hammurabi

  • Etc.

HURRITES

Poble de llengua aglutinant del sud del Caucas.

Des del 2300 s'extengueren pel nord de Síria i l'alta Mesopotamia on fundaren 19 petits principats entre els segles XIX i XVIII.

Poc després del 1600, és fusionaren aquestos principats en una confederació que va donar lloc a Mitanni que és va caracteritzar per

  • Una ampla base popular hurrita

  • Minoria dominant indoeuropea

Aquestos fets demostren la complexitat dels moviments migratoris i les seves implicacions.

PALAITES, LUVITES I NESITES

Tribus indoeuropees assentades a l'Àsia menor en diverses onades. Penetraren per l'oest cap al 2300 i al voltant del 2000 arribaren els nesites des del Caucas.

La presència palaita és detecta amb la existència de textos escrits en la llengua palaita a la biblioteca de Hatussas on també hi ha textos luvites i nesites. Aquesta gent indoeuropea va fundar diversos assentaments a anatolia i s'imposaren al indigenes hatti que són els protohitites.

A mitjans del segle XVIII els nesites s'establiren com una aristocràcia superior entre la resta de població indoeuropea, creant les bases del imperi hitita.

LA HERÈNCIA SUMÈRIA

ISIN

Quan va caure la III dinastia de Ur és perderen els territoris del nord i del sud, reprenent alguns monarques d'eixes terres el nom de rei de les quatre regions però va ser Ishbi-erra de Isin qui és va constituir com a hereter de Ur.

Ishbi-erra

Ishbi-erra va aconseguir restaurar la normalitat a les relacions comercials i evitar els atacs armats.

Durant més de 50 anys, va aparentar Isin continuar amb l'obra política de Ur perquè va restaurar la ciutat destruïda i inclòs va afavorir el desenvolupament de les tradicions culturals sumero-acadies i la seva producció literària per

  • Himnes dedicats als deus i reis foren composats

  • Escoles d'escrivans copiaven nombroses obres literàries.

Ishmegagan

Baix el regnat del quart rei, anomenat Ishmegagan a paregueren els primers símptomes de debilitat com foren la derrota davant de les portes de Jish i el castic aplicat a Nippur pels nòmades amorrites fets que marcaren la fragmentació de Babilonia en múltiples estats.

Va prendre mesures per reduir els problemes socials perquè va saldar el tribut a Nippur i va alliberar del servei militar als que estaven obligats a canvi de una prestació en treball personal als temples dels deus de la ciutat. Aquestes mesures no és coneixien des dels temps de Urukagina de Lagash.

LIPIT-ISHTAR

Va ser l'últim rei de la dinastia.

Les mesures jurídiques que va prendre com el codi de Lipit-Ishtar van tenir molt més impacte social que les de Ishmegagan, sent copiat el seu corpus copiat molt a menut a les escoles d'escrivans , convertint-se en literatura en el sentit estricte.

El final va venir quan algunes ciutats del sud escaparen del seu control com Lagash i Larsa. El poder creixent de la última i les incursions assíries el debilitaren de tal forma que no va poder mantenir la cohesió als seus territoris. De la seva descomposició sorgiren nombrosos estats independents amb dinasties amorrites.

LA HEGEMONIA DE LARSA

La expansió del rei Gungunum pel vall de Diyala i la conquesta d'Elam començaren el procés hegemònic que poc després és va fer en el control de Ur adoptant el nom prestigiós de rei de Sumer i Akkad, afegint a aquesta conquesta els beneficis del comerç amb el golf pèrsic.

És pot destacar el canvi al procés del intercanvi comercial.

Les mercaderies riques com les pedres precioses, els metalls nobles i el ivori en època de Ur eren exportades directament des del estat eren un producte en el que comerciaven persones privades que adelantaven les mercaderies i el metall pel pagament de les importacions, establint per endavant el percentatge del benefici en els operacions, repercutint en els mercaders la possible pèrdua. El estat participava dels beneficis del comerç per impostos.

L'agricultura fou un focus d'atenció permanent , sent el propi encarregat de supervisar-ho el rei

  • La construcció de dics i canals

  • Fortificació dels nuclis urbans

En aquest últim període és va produir un canvi lingüístic i ortogràfic semític que va dur a la antiga llengua acadia a cedir al prebabilònic o babilònic antic.Baix el regnat de Rim-sin últim rei de Larsa va caure Isin sobre el seu poder, altemps que és desmembrava políticament tots el territori sumero-acadi afavorint al poder expansionista babilònic. Però na va poder resistir front Hammurabi i Babilonia va acabar amb el poder hegemònic de Larsa, fent-se en el controls dels seus territoris.

2. ELS ASSIRIS

ELS INICIS D'ASSUR

ELS ASSIRIS A CAPADOCIA

Des del 3000 a la meseta d'anatomia és va expandir la cultura del bronze antic que va ser violenta com demostren les fortificacions aparegudes a tot el territori que vingueren acompanyades de una millora al nivell de vida per que la metal·lúrgia era una font de riquesa. Àsia menor és va convertir en el principal centre de distribució de metalls de tot l'orient pròxim perquè exportava cap a

  • Mar Egeu

  • Síria

  • Mesopotamia

Alguns principats incipients arribaren a un nivell per les relacions econòmiques com demostren les tombes de Alaca Hüyük on hi ha riquissims objectes de

  • Or

  • Argent

  • Ferro

  • Bronze

  • Coure

La cultura derivada d'aquest període i les seves influències s'estengueren per Cilicia cap a Síria i Palestina, però el procés és va alterar al 2300 per les invasions suposadament de luvites que diagonalment creuaren Àsia menor des de la Troade fins a Capadocia destruint tot el que trobaven al seu pas i arribant fins Síria i Biblos. Després d'aquestos fets la planura de Konya va quedar quasi deshabitada durant 3 segles on al 2200 sorgiren noves formes de culturals a la regió de Kültepe, però no pararen els moviments desestabilitzadors. Aquesta informació surt de les taules capadocies que composen els arxius dels mercaders assiris durant el segle XIX atrets per al riquesa dels metalls i afavorits per la situació política a Anatolia.

Al 2300 eren un poble de comerciants que parlaven una llengua semita, que vivien a Capadocia i tenien com a capital Assur que s'identificava en la seva divinitat principal. Eren exclusivament comerciants òragnitzats al voltant de un moll o karum que definia el ercat físic i els seus edificis oficials. La oficina central actuava com a

  • Centre de importació i exportació

  • Banc

  • Cambra de comerç i compensació

El cap principal prenia el seu nom que eren cap locals que depenien del karum de Kanish òragnitzativament i jeràrquicament sent a la vegada subordinat a les autoritats d'Assur especialment dels

  • Magistrats epònims que tenien el poder executiu junt al rei. Destaca el seu paper actiu al comerç tant que feia difícil de delimitació entre les finances públiques i les privades al igual que ocurreix amb la figura del rei que s'identifica millor amb un poderós mercader que amb un rei tradicional. El magistrat epònim s'encarregava de

  • Adelantar capitals

  • Fixar els preus i les tasses dels interessos

  • Controlar les exportacions i les caravanes

  • L'assemblea d'ancians de possible actuació legislativa i judicual

Aquest personatge era el qui

  • Representava els interessos del mercat

  • Controlava els intercanvis

El comerç seu és caracteritzava per una doble corrent el flux de intercanvi perquè exportaven teles i estany cap a Capadocia i d'allí retornaven com or i argent que rebien pel pagament de les exportacions. Però també controlaven el comerç del coure des dels jaciments de l'Àsia menor i obtenien beneficis importants de la fabricació del bronze.Els preus de venda del coure és duplicaven respecte del de la compra i a pesar de que la fiscalitat estatal devia de participar en 40 % de les vendes, be com a la rendibilitat que obtenia el comerciant o com a impost que anava a parar al tresor d'Assur, l'estat assiri tenia una floreixent i sanejada hisenda que li donava ventajes internacionals.

Adoptaren la escriptura cuneïforme al voltant del 2000. les tauletes capadocies eren els taules de fang que és troben des del 2000 fins al 1830 quan Shamsi Adad I que era un individu a la vegada assiri i amorreu va introduir la ideologia la l'aristocràcia militar, creant el primer imperi assiri.

A través d'aquestes és sap que foren els primers en tenir relacions pacífiques amb tots els seus veïns aconseguint un període de prosperitat inclòs després de les invasions.

Però és transformaren en els individus que controlaven el comerç de Mesopotamia coincidint en la etapa en que s'admetien els metalls com a patró de valor, sent la primera vegada en que és va poder atresorar mobles, immobles, esclaus i animals.

La seva prosperitat va durar un segle. La destrucció de Kanish va fer evidents els canvis polítics a l'Àsia menor, marcant el canvi dels establiments assiris però a pesar de que començaren de nou l'activitat en condicions precàries, poc després desaparegueren definitivament.

EL PERÍODE DE SHAMSI ADAD I (1814-1782)

És va fer en el poder al 1814 aquest príncep amorrita fins al 1782 prometent als assiris una pau interior que els permetera un enriquiment constant, però a canvi d'acceptar una òragnització militar que permetera defendre les fronteres però aquest sistema incloïa

  • Pagar tributs per pagar als soldats

  • Unificació jurídica total en un sistema civil i penal únic. En eixe fi va substituir un dels sistemes de participació per un sistema autocràtic. En sistema participatiu assiri estava el composat per un consell d'ancians i magistrats. El pas de un sistema a l'altre va ser que passaren a ser l'estat el consell d'ancians i els magistrats que tenia un rei autocràtic que designava als seus propis consellers per la funció i el temps que considerara necessari per un sistema autocràtic que concentrava el poder en un personatge i els seus representants. Però aquest sistema sols va durar durant el govern d'aquest personatge perquè després els assiris patiren atacs per la cobdícia dels seus veïns que tenien com a mitjà per mantenir la pau al interior era la millor política defensiva era l'atac constant

És sentia successor dels reis d'Akkad perquè

  • Amb ell va adquirir uns trets culturals específicament sumeris

  • Domini militar de Mesopotamia i Elam

  • Expedicions cap al Líban

Va òragnitzar el primer imperi assiri sobre 2 aspectes bàsics

  • Administració civil va dividir el territori dirigides per un governador assistit per funcionaris. El rei des de l'administració central controlava les mesures presses a l'àmbit local menejant-se a sovint per tot el territori

  • Control militar perquè les guarnicions militars vivien permanentment a les ciutats. L'exercit emprava material de setge com torres d'assalt i arietes practicant les circumval·lacions, les rampes de terra compactada per arribar a les muralles i les galeries subterrànies. Però el seu caràcter normalment era coercitiu perquè anava acompanyat de negociacions diplomàtiques. Tampoc era molt poderós respecte dels seus veïns.

Va mantenir la grandesa i el protagonisme assiri mentre va viure perquè era un administrador molt actiu i exigent.

Mentrestant al sud, la invasió dels amorreus va donar lloc a que les ciutat sumèries que és consideraven hereteres de tot l'anterior que ren Isin i Larsa gastaren totes les seves forces lluitant entre elles per veure quina era la més forta deixant terreny lliure a una nova ciutat Babilonia que és va transformar en la principal ciutat de Mesopotamia durant quasi un mileni perquè havia segut sempre un peó a la política internacional de les ciutats sumèries de els que sempre havia segut vassall per la seva situació entre el Tigris i l'Eufrates.

3. ALTRES REGNES MESOPOTÀMICS

EL REGNE DE MARI (1782-1759)

El desmembrament del regne de Shamshi-adad I va provocar diversos transtornaments polítics a Síria i Mesopotamia. La més poderosa va ser Alepo mentre a Mari el tro el recuperava Zimri-Lim després de perdre-lo son pare davant de Samshi-Acad.

Situada al punt de unió de les rutes comercials que unien el golf pèrsic amb el mesiterrani, Mari controlava el tràfic fluvial beneficoant-se dels intercanvis que per allí passaven

  • Fusta, pedres, vi i oli d'oliva destits a Babilonia

  • Coure del golf pèrsic i de xipre que arribava al Eufrates per les ciutats assíries

  • Estany d'Iran destinat a la costa mediterranea

La gran prosperitat durant aquest període és demostra amb la existència de un palau que te 3 hectàrees de superficie i més de 260 habitacions amb

  • Tallers

  • Magatzems

  • Centre administratiu

  • Escola d'escribans

  • Arxius on han aparegut unes 20.000 tauletes

4. LA BABILONIA D'HAMMURABI

Al segle XVIII aC la zona de Mesopotamia duia 300 anys d'enfrontaments i llavors a babilonia va apareixer a Babilonia un individu designat com a cap d'estat pels lliures anomenat Hammurabi que va combinar

  • Política exterior bel.líca típica

  • Pactes i aliances de no agresió amb el que rapidament és va veure en molts aliats a canvi d'anul.lar el bandidatge a les comunicacions internes

Va assegurar la pau interna per l'aplicació rigurosa de un cosdi penal que no permetia conductes delictives amparades per l'estat. Va ser el primer sistema legal que va assenyalar

  • Les obligacions mutues de tot tipus de contracte

  • Les pautes que establiria l'estat per l'incompliment de contracte

Va ser ñla primera vegada en que conviviren pacificament els homes lliures rep`rssentrant un salt conceptual molt important perquè va ser el primer reconeixement eststal de la individualitat del individu front al poder per facilitar la vida.

Va ser la primera societat estratificada en lliures i esclaus amb un sistema jurídic que permetia alliberar als esclaus aconseguint una vegada lliures el reconeixement de la llibertat.

EL CODI DE LLEIS

Va prendre com a model els codis legals sumeris anteriors i per això no va ser innovador, però si va innovar en l'aplicació rigurosa de la llògica de les legislacions anteriors de forma que no és contradiren entre si.

La ventaja de la individualització era evitar els càstics comuns i la responsabilitat col.lectiva, sent la única forma pràctica de reconeixer un mínim der drets. El seu codi va ser un gran avanç per l'època antiga on els delictes de sang és castigaven fins la quarta generació podent ser responsable de un fet tota una família.

Però no era un codi igualitari perquè les penes depenien del estatus social depenent també l'aplicació dels deures i drets combinats amb el criteri de capacitat equivalent a la majoria d'edat. Per tant no hi havia igultat entre

  • Homes i dones

  • Els ciutadans

És innovador, però ni pel seu caràcter perquè és més de escas. És innovador perquè

  • Va recopil.lar les legislacions anteriors

  • Va estendre la unificació a tots els territoris sotmesos

La trascendència històrica d'aquesta feina de revisió legislativa és troba implicita al seu propi rigor expresiu perquè el model de jurisprudència i el model de us del babilònic antic va coneixer en aquest període una brillant aplicació a la epopeia i el lirisme religiós feuit del treball de les escoles d'escribans que proliferaren junt als palaus i els temples.

Socialment, evidencia una estrucutura heterogenia però sense cap preocupació en aquest aspecte perquè és va limitar a regular l'ordre ja establert. Parla de temes com

  • Robatori amb fractura

  • Difamació

  • Prevaricació

  • Furt

  • Saqueig

  • Homicidi

  • Homicidi per imprudència

  • Lesions corporals

  • Rapte

  • Situació jurídica d'aparcers del estat

  • Responsabilitat en cas de danys involuntaris a l'administració de les terres

  • Situació jurídica d'activitats comercials

  • Danys causats per animals

  • Tala no autoritzada de palmeres

  • Esclavitud en fiança, evasió d'esclaus, recusació de la condició d'esclaus

  • Lloguer de persones, animals i vaixells, tarifes de lloguer, infraccions al arrendament

  • Toros braus

  • Dret de familia com el preu de la núvia, la dot, propietat de la esposa, la dona i la concubina, situació dels fills de les concubines, divorci, adopció, contractació de criades, herència

  • Situació jurídica de determinades sacerdotesses

LA POBLACIÓ

LES CLASSES SOCIALS

És dividia en 3 classes

  • Awilum o senyors eren la membres del estament que tenien la millor condició social. Eren els superios especialment protegits per la llei amb capacitat de fer contractes amb els seus bans

  • Mushkenum eren els serfs de palau que eren el poble per ser la major part de la població. De condició lliure, les seves prerrogatives eren inferiors al igual que els seves obligacions respecte dels senyors. Equivalnet a la classe mitjana tenen la consideració de serfs del temple i del palau per la idea inicial de que tot era propietat dels deus que li otogaven en ususfruste a pesar de que ja tenien en aquesta època propietat privada, capacitat comercial i llibertat per escollir una professió

  • Wardum eren els bens que és condideraven com a bens que podien heretar-se o vendres però no eren objectes i renien alguns derts jurídics com casar-se en dones lliures, tenir bens i comnpareixer davant de la justícia. Duien una marca per identificar la seva propietat. Podien ser alliberats en cas de complir unes condicions. A l'antiguitat s'els permetia llogar-los i si tenien una feina podien estalviar per pagar la seva allliberació. Quasi tots els nays hi havia alliberacions per bon comportament o perquà pagaven la carta de llibertat

Hi havia altres grups babilònics no inclosos a les categories anteriors per no tenir una situaciño definida per la llei. Aquestos eren els vertaders esclaus sense consideracions jurídiques i cap tipus de dret. Eren persones sobre les que el seu senyor tenia poder. Aquestes classes eren els presoners de guerra o asiru i els deportats que tenien les pitjors condicions perquè era una pena que incloia un desgast de menjar, treball a canteres, minesi i desacació de pantans sense rebre mai la llibertat ni nom ni tracte individual. Sempre treballaven en zones que havien segut conquerides però sense acords de devolució d'escalus fins que és van incloure a les lleis gregues

Al marge estaven els naditum que eren grups de sacerdotesses amb capacitat jurídica plena que no és podien casar perquè tenien que ser verges perquè estaven consagrades al deu protector de la ciutat. És considerava un grup privilegiat perquè eren les encarregades de fer propici al rei dels deus per al estat. Tenien plens drets perquè

  • No estaven tutelades

  • Tenien bens

  • Tenien capacitat contractual

  • Podien dur als seus agressors a judici

  • Podien testificar a un judici

  • Escollir defensors

Com el fundamental dins de una societa patrilinelal, l'únic aspecte que els dinava ventaja respecte de les dones naditum era que la condició de mares i esposes els permetia arribar a més àmbits de influència .

LA FAMILIA

El matrimoni era monogam amb possibilitat de tenir concubines en cas de que la esposa fora estèril. El matrimoni és feia vàl.lid en un contracte on el nuvi oferia al sogre un regal en forma de diners o bens mentre ell lliurava a la seva filla una dot en usufruste personal que en cas de moprir la mare passava als fills o als pares quan no tenia fills. En últim cas, l'home tornava recuperava el regal qu eva donar per al matrimoni.

La dona casada podia compareixer al jutjat, exercitar diverses profesions i tenir responsabilitats públique s però la iniciativa per divorciar-se corresponia al marit.

Al cas de concubinat per esterilitat de la esposa, l'esclava concubina o l'esposa secundaria ocupaven una possició inferior podent ser venudes com a esclaveso expulsar-les si intentaven equiparar-se a la dona principal.

L'adopció de un fills per assegurar-se el tenir fills és podia fer inclos en esclaus que quedaven lliures. Als 2 casos, l'adoptat dquiria els mateixos drets que un descendent legítim, però eñs legítims heretaven en prioritat per damunt dels oncles i els fills barons sobre les femelles. No hi havia dret de primogenitura i el fill no podia desheretar a un dels seus fills excepte en una falta greu i reincident comprovada judicialment.

La concubina era introduida al repartiment de bens.

L'ECONOMIA

El sistema fiscal era un canon proporcional als ingressos .

Però si era obligat i fixe era la lleva de soldats que era discrecional del encarregat estatal de torn.

La propietat és dividia entre

  • L'estat en forma de colonat, arrendament i benefici rebut en recompensa per la prestació de serveis al rei

  • Els temples

  • Els particulars

  • Al palau era un poderos terratinent

Baix l'autoritat directa del rei estava la construcció de temples, muralles i el sistema de rec que usaba a determinats membres de la societat per aquestes obres públiques.

L'activitat comercial la protagonitzaven els tamkarum que eren una espècie de mercaders que actuaven com

  • Intermediaris en operacions privades

  • Agents oficials que compraven per l'estat per ordre del rei a banda de recpatar impostos

El rei intervenia a favor d'abolir els deutes dels seus súbdits més modestos de diverses maneres

  • Fixant salaris i preus

  • Regulant les transaccions comercials molt abundants

És sap per els docements provinents de l'administració de palaus i de particulars

  • Contractes redactats que serveixen com demostració de l'activitat comercial abundant

  • Documents jurídics

  • Balanços arreplegats a les tauletes

  • Notes sobre l'administració de les empreses comercials

La dinamització de les relacions contractuals i les seves seqüeles comercial fou possible per l'aparició de

  • Una capa de ciutadans lliures que no debien prestar servei al palau ni al temple

  • Feudataris del estat que explotaven les terres del rei en certa independència. Els feudes estaven formats per cases, horts i ho i terres que a pesar de no ser hereditaries ni ser propietat personal, solien passar de pares a fills

L'economia privada va passar a un primer planol suportada per la possessiño de terres, la explotació de terres i donar feina a jornalers i esclaus de manera que no deu d'extranyar l'aparició de documents amb notes administratives i balanços que s'usaven com a model comptable la desenvolupada a la III dinastia de Ur per dur els grans negocis que requerien un gran control de les despeses i els beneficis aplicant-se també aquest model a l'administració i els comptes dels palaus.

ERROR DEL SISTEMA

Va ser la política de fronteres perquè mai va preveure la possibilitat de una invasió, estant el poder militar més preparat per sufocar revoltes que per repelir invasions externes.

EL FINAL DE LA DINASTIA BABILÒNICA

Baix el regnat de Samsuliliuma (1749-1712) va començar el declivi del regne construit per son pare.

Aquest rei va tenir problemes amb els estats confederats perquè els problemes els resolia repimint-los amb l'exercit gastant homes que protegien les fronteres que anaren desprotegint-les més.

Les dificultats econòmiques i socials no s'havien resolt definitivament obrint-se a la mort del legislador una profi¡unda crisi que va acabar per descompondre el seu imperi.

Una revolta a les zones delñ centres i el sud babilònic i les invasions dels casites provocaren un doble desajunt intern i extern en que no va poder acabar aquest monarca. Larsa i Ur és proclamaren independents al igual que Uruk I Isin que s'alçaren contra el rei amb exit a pesar de combatrer.los sense treva.

La babilònia central meridional foren apartant-se del imperi d'hammurabi a mesura que anaren succeint-se els reicxos d'aquests dinastia.

Els casites foren el cop definitiu. Venien del Zagros sent un poble nòmada que no tenien al intenció de assentar-se però el seu origen resulta dubtós com tots els pobles vinguts del est. Aquestos invadiren Mesopotamia establint-se a les vores del Eufrates des d'on arribaren a Babilonia substituint al últim rei d'aquesta dinastia suportats en les incursions hitites de Mursil contra els babilònics al 1594.

Al desaparèixer el imperi d'Hammurabi va desapareixer la unitat política i cultural.

Mentre a Anatolia junt als assiris aparegueren els membres de un altra cultura que tenien el seu origen en les migracions del 2300.

LA LITERATURA

Els més importants venen de

  • Les escoles d'escrivans dels segles XIX, XIIX, i XVII

  • Les biblioteques d'Assur

La herència sumèria va permanixer per

  • La simbiosi cultural sumero-acadia que va començar a època predinastica va influir notablement a la permanència dels elements religiosos i culturals sumèris

  • Reconeixement sense reserves per part dels acadis del major prestigi i valor de la seva llengua, imposant-se com a llengua normal a la correspondència i de manera creixent al dret i l'administració. De totes maneres, el sumeri va seguir usant-se en les inscripcions reials i entre els escribans. Les llistes biblingües de paraules en les 2 idiomes mostren junt a la seva finalitat didàstica el interés del escriba per expressar en acadi els elemants del mon. Aquestes llistes no són diccionaris sinó més be pareixen com arelacionsd e conceptes en associació. Sobre aquestes llistes al 1500 aparegueren llistes sumero-acadies-hitites i sumero-acadies-hitites.ugarítiques. les llistes tenen olt valir per estudiar el sumèri.

És sap que practicaven l'auguri i les matemàtiques però sense cap ordre formal.

L'acadi en època prebabiloniva va passar a ser una llengfua literària la nivell del sumèri.

Els gèneres més importants eren

  • Mite

  • Poema èpic

  • Himne als deus

  • Pròleg

  • Epíleg hímnic del cosi d'Hammurabi

  • Literatura dels auguris

Els acadis usaven els poemes per resaltar aspectes per assegurar-se la vida eterna.

És conserven fragments de

  • Gilgamesh-Jhuwawa

  • Gilgamesh-Enkidu

  • Gilgamesh i el bou celet

  • Gilgamesh i el rei Aka de Kish

Tots aquestos és feren en un a època babilònica mitjana al grandiós poema de Gligamesh.

3. EL IMPERI ANTIC HITITA (1750-1430)

Les invasions dels casites provocaren la quasi total desaparició dels documents escrits. Per la sev ainferior cultura, no pogueren reemplaçar l'organització administrativa dels estats de desestabilitzaren.

Quan tornaren a aparèixer documents escrits as miyjans del segle Xv ja estaven establerts al nord de Mesopotamia l'estat hurrita de Mittani dirigit per l'aristocràcia indoeuropea mentre a Babilonia els casites ja eren una dinastía governant i a l'àsia menor existia el regne hitita que tenia influència fins la planura síria.

El movimenbts migratoris indoeuropeus provocaren l'entia regne hitita al que va seguir el període imperial (1430-1200).

Al segle XIX, Anatolia central é`s trobava fraccionada en nombrosos principats hitites que no s'unificaren fins a mitjans del segle XVIII amb Anitta príncep de Kussara.

Dins de la seva zona va ser la cultura que més temps va conservar els trets nòmades perquè quan és sedetaritzaren, institucionalitzaren el sistema social nòmada basat a la ramaderia i a la demostració de la força individual. Va ser el primer sistema de l'antiguitat on els nobles tenien dret a juntjar al rei.

És suposa que el origen dels hitites va ser un conjunt de pobles nòmades de llengua indoeuropea que tenien cada una d'elles un avantpassat heròic i no estaven disposats a perdre el seu poder i capacitat de manar.

A cap moment de la història és va veure el model de Sargom d'Accad perquè mai aconseguiren legitimar un sistema teocràtic basat a la propaganda perquè

  • La noblesa militar tenia més poder que les castes sacerdotals a banda de que els sacerdots no eren hereditaris ni excluients d'altres funcionaris

  • No existia la idea de que l'estat fora el conjunt de terres pertanyents a algú com és veu a Egipte i Mesopotamia perquè la pertenència del estat com en totes les tribus nòmades venia vinculada amb l'origen comú i la conservació de les costums dels avantpassats

PANKU

Com tots els pobles de llengua indoeuropea, venien del Àsia central i sols concebien el prestigi basat al reconeixement del propi valor per part dels altres. La cultura del agon era la base de la cultura aristocràtica que obligava a la manifestació de la reafirmació del poder provocant una falta de pau constant. Aquesta visió del mon fa que hi existira un sistema institucional on existia un òrgan pasticipatiu de prestigi que tenia poder legislatiu i jurídic. El legislatiu sempre el va conservar aquest òragn i el legislatiu el podia compartir amb un tribunal sempre que no imposara multes i no és poguera apel.lar. aquest consell és més conegut com el panku perquè era la reunió dels caps de cada una de les tribus on és decidien

  • Les aliances entre elles

  • Repartiments de les zones de pastura

  • Zones per saquejar

El interès de tots el sseus membres era formar un grup dominanat on el primer que aconseguira fer-se en el poder sobre els altres estats hitites entre iguals com va fer anitta.

ANITTA PRÍNCEP DE KUSSARA

Va intentar fer de Mesopotamia un sistema dinàstic i autocràtic però sols va aconseguir la successiño de regnes de curta duració on és succeïen les discòrdies internes que de vegades eren revoltes obertes per elegir al successor.

A partir de la seva unificació, és va crear el antic regne hitita que és va caracteritzar per una falta de definició de les competències exclusives del rei.

El monarca és reservava el poder executiu que el tenia quan era suficientment fort i per això és veia obligat a manifestar eixa monarquia per una política de conquesta que li donara prestiggi i mantinguera contents als estats federals dels que és composava el seu regne.

Aquesta política obligava a tenir assentaments perquè hi havia que pagar els veterans amb terres i esclaus i al cap en parcèl.les de poder que eren províncies. Va funcionar be si aconseguien una victòria total sobre els enemics suposant acabar amb els homes en edat de dur armes i convertir en esclaus a dones i xiquets.

Des del moment de la unificació, començaren a escriure's cròniques que és limitaven a els fets de grans caps militars i dels reis dins de un marc cronològic on els anys és nomenaven per l'any de govern del rei. A diferència de les tauletes capadòcies assíries, sols parlaven d'altres pobles com a enemics o vençuts limitant-los a situar-los als punts cardinals.

Hi ha poca informació sobre aquest període però existeix una coincidència entre les llistes d'ofrenes i el rescripte de Telepinu al mencionar a Labarna I (1680-1650) quan le regne hitita ocupava una part de l'anatolia central entre en Tauro i la planura de Konya.

Successors foren

  • Labarna I (1680-1650)

  • Hattusil I (1650-1620)

  • Mursil I (1620-1590)

  • Telepinu (1525-1500)

Aquestos 2 últims continuaren la expansió per Síria i Mesopotamia arribant Mursil a prendre Babilinia i dferritar als hurrites.

En aquesta època les lluites fratricides per arribar al poder arribaren inclòs a intents de cops d'estat dels fills de Hattusil que foren reprimits pel rei. Però aquestos enfrontaments interns desgastaven ala noblesa però de totes maneres foren constants durant tota la història hitita.

TELEPINU

Va ser un dels successors de Mursil I.

Com tenien constants problemes interns perquè le snobles no acceptaven el poder reial, un dels reis anomenat Telepinu (1550-1525) va considerar prioritari conservar l'estat perquè tenien dosa problemes fonamentals

  • Les conquestes exterior. Algunes regions perifèriques intentaren revel.lar-se però aquest monarca els va frenar i va fer acords d epau amb els regnes veïns.

  • Els problemes interiors duien més problemes perquè afectaven a la estabilitat i la inqüestionabilitat del poder reial. Per tallar-los va promulgar en rescripte que establia l'ordre de successió al tro dins de la família reial excloent a la noblesa.La reestructuració del sistema creant per això una legislació i organitzant un acord entre els nobles i el rei en virtut del qual s'establia un sistema successori dinàstic no electiu on els nobles és begueren obligats a respectar-lo i el reials admetia la possibilitat de nomenar un regent i en eixe cas perdia la possibilitat de nomenar a un successor. Amb aquest acord el rei li llevava a la noblesa la llibertat però li concedia una determinació fixa en actuacions i de poders del panku fins al punt que podien jutjar al rei i condenant-lo a mort sinó actuava segons les lleis escrites. Aquest problema ocorria perquè els regne hitita estava estructurat en principats i per la indefinició de la figura reial. El panku actuava com l'assamblea de l'aristocràcia i com a tribunal superior acabant amb els assassinats i els intents de fer-se amb el tro. Aquesta disposició contenia unes consideracions històriques i una llistats de monarques que són la font de informació més completa per estudiar el regne antic hitita.

Pels hitites, aquest canvi va suposar tant que se li atribueix la creació del panku i també se li va donar el orgull de ser el primer en tenir interès per la història unificant les cròniques anteriors al rescripte de Telepinu en un clar interès propagandístic a favor de la seva família.

Després d'aquest rei és va iniciar en període de decadència que va coincidir amb l'etapa de hegemonia de Tutmosis III a Egipte i de Saustasar a Mittani.

SOCIETAT

Els esclaus tenien una sèrie de drets i llibertats per els permetia

  • Escollir i deposar al rei

  • Participar a un sistema institucional participatiu i en el seu consell

Era una societat totalment impermeable perquè els drets legals s'heretaven per la legitimitat de la sang sense possibilitat d'assimilar-los a extrangers.

CULTURA

Adoptaren l'ecriptura com a importació i per l'interès de conservar les costums dels avanatpassats.

A partir de Telepinu va començar a valorar-se la necessitat de fixar la memòria dels fets i començaren a escriure's històries i llegendes.

Foren els primers pobles de l'antiguitat que per conservar els fets heròics contaren i escriviren les llegendes dels herois i copiaven les llegendes dels pobles veïns per assimilar-los i així guanyar prestigi i antiguitat.

LA SEVA DESAPARICIÓ

Van desapareixer al 1430 per lluites internes combinades amb les invasions exteriors. Així és va iniciar un segle d'enfrontam,ents entre les famílies que practicament s'exterminaren entre elles fins que tornaren a organitzar-se com un estat monàrquic.

Vídeos relacionados