Cuentos políticamente correctos

Contes. Nens. La caputxeta vermella. La ventafocs. La meravella. En Joan i la mongetera. El vestit nou de l'emperador. Dona # La caperucita roja. La maravilla. Niños. El traje nuevo del emperador. Mujer

  • Enviado por: Moribundo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

Newton College

Llengua i literatura valenciana

Qüestionari Contes per a nens i nenes políticament correctes.

Year 10

1. Fes un resum dels següents contes:

a. La caputxeta vermella.

b. La ventafocs.

c. La meravella.

a) La caputxeta vermella.

Un bon dia, la mare de Caputxeta Vermella li va demanar que portés un cistell de fruita i aigua a l'àvia.

De camí cap a ca l'àvia se li va acostar un llop, però la Caputxeta Vermella li va dir unes paraules i va continuar pel camí ample, però el llop sabia una drecera per arribar abans a ca l'àvia i es va menjar l'àvia i és va posar la seua camisa de dormir i és va ficar al llit, més tard, va arribar la Caputxeta Vermella i van començar a parlar i llavors el llop va saltar del llit i va agafar la Caputxeta Vermella, en aquell moment un company llenyataire que hi passava va escoltar els xiscles de Caputxeta Vermella, llavors el company llenyataire va intervenir-hi, i la Caputxeta Vermella li va donar un discurs, quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxeta Vermella, l'àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll.

Finalment la Caputxeta Vermella, l'àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari i van crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació.

b) La ventafocs.

Era una vegada, una xica que es deia Ventafocs. Vivia amb la seua madrastra i les ermanastres que eren molt cruels i la feien treballar de sol a sol. Un dia va arribar una invitació del palau, el princep organitzava una fiesta de disfrasses. Les ermanastres volian anar a la festa, però la Ventafocs no la deixavan anar. Llovors a la ventafocs se li va aparèixer un fad que li va donar un vestit perque fora a la festa i amb un carruatje. Quan hi estava a la festa va causar sensació als homes, i tots els homes volian posseerla, i tots els homes es van barallar per la Ventafocs. Més tard, tots els homes van moure i les dones és van alçar al poder. Com a primer acte oficial van vestir les persones masculines amb els vestits de gala que elles havien tret i havien declarat als mitjes de comunicació que la batalla havia començat.

El segon acte oficial va ser organitzar una coopertiva tèxtil per a persones femenines, i tots van viure feliços.

c) La meravella

Una vegada hi havia un recollidor de cartrons de nivel socioeconòmic no gaire elevat i la seua muller. Aquestos dos vivien al costat d'una bruixa local. La muller estava embarassada i quan observava l'hort de la bruixa li venien desitjos de l'enciam que hi veia. Li va dir al seu marit que saltés la tanca i n'hi dugués un. Quan el marit hi estava recollint l'enciam la bruixa el va enxampar. Però més tard el marit li va contar a la bruixa el que havia succeït, i la bruixa el va llibertar. Uns mesos després va nàixer la filla del recollidor, i li van posar Meravella. No gaire després, la bruixa se'ls va presentar a la porta, exigint-los que li donassin la preadulta a canvi d'haver perdonat la vida al recollidor aquella nit a l'hort. I finalment van donar la Meravella a la bruixa. La bruixa la va portar al fons del bosc i la va tancar en una torre molt alta. Allà la Meravella va anar creixent.

Un dia, un jove príncep que passejava, va sentir la Meravella que estava cantant, el princep és va acostar a la torre i va cridar a la Meravella: Meravella, deslliga't els cabells. Seran escala d'or pels meus canells. Llavors la cabellera va caure per la finestra, i el princep s'hi va enfilar. Quan estava amb la Meravella és va quedar encantat per la seua veu, però en aquell moment va aparèixer la bruixa, la qual estava molt cabrejada amb el princep, però el princep va començar a parlar amb la bruixa, i la Meravella és va anar ràpidament, i finalment la Meravella va passar la resta de la vida cantant de franc a cafeteries i a galeries d'art, i sempre es va negar a explotar econòmicament els desigs de l'altra gent per sentirla cantar.

2. Explica quins són els conceptes tradicionals que s'han substituït pels " correctes" en el conte En Joan i la mongetera.

En el conte tradicional el gegant és un personatge agresiu sense sentiments i sense intelligencia, i el conte que ha escrit JF Garner, el gegant és un ser viu, que no és agresiu i le gusta el dialogisme.

També en el conte tradicional, finalment Joan va a conseguir baixar per la mongetera amb l'arpa i la gallina, i el gegant va moure quan és va caure cap a baix per la mongetera, i en el conte que ha escrit l'autor (JF Garner), Joan és queda a viure per sempre mai en el castell del gegant.

3. Busca deu paraules que no conegues i explica-les mitjançant una frase.

- Riallada: Va esclafir una gran riallada. / Entre la riallada del públic. (cap. El vestit nou de l'emperador, .19)

- Foscor: Es va amagar a la foscor i no el van descobrir. (cap. La Blancaneu, pàg. 63).

- Afalagar: Les teues paraules m'afalaguen. (cap. El vestit nou de l'emperador, pag. 20)

- Esbrinar: He d'esbrinar qui ha enviat els anónims. (cap. La meravella, pag. 43)

- Carussa: Fa una carussa que haurem de cridar al metge. ( cap. La meravella, pag. 43)

- Arrapadís: Planta arrapadissa. (cap. La ventafocs, pag. 50)

- Diligència: Eixir de casa per anar a fer diligències. (cap. El nou vestit de l'emperador, pag. 20)

- Enlletgir: T'enlletgix la ropa que portés. (cap. El nou vestit de l'emperador, pag. 21)

- Saquejar: Saquejar un llibre, un autor. ( cap. La ventafocs, pag. 53)

- Deslligar: Deslligar un presoner. ( cap. La meravella, pag. 43)

4. Quin és el tractament de la dona en aquesta versió dels contes? Posa exemples que confirmen la teua postura. Contrasta'ls amb els valors dels contes originals.

En aquesta versió dels contes, el tractament de la dona és igual a la de l'home o inclús millor a la de l'home. Per exemple, "Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia -no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari". (pag. 13).

"Molta gent es pensaven que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven. Però la Caputxeta Vermella se sentia tan segura de la seua pròpia i incipient sexualitat..." (pag. 13).

En els contes originals, la mare de Caputxeta Vermella li demana que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia, perquè això era feina de les dones i no d'homes.

També en el conte original, molta gent es pensava que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven, i la Caputxeta Vermella va entrar en el bosc, perquè era un xiqueta molt innocent i un poc "cort de ment".

5. Quina és la moralitat del conte El vestit nou de l'emperador?

L'obra ens demostra com la gent, per diferents circumstàncies-mala intenció, hipocresia, indiferència, seguir la corrent-diu que veu allò que en realitat no existeix. En aquest cas un vestit nou de l'Emperador. D'això se n'aprofiten dos personatges, fins que els xiquets, fent ús de la sinceritat que els és pròpia, se'n fumen de l'Emperador al veure'l en calçotets i samarreta. L'obra ens ensenya que a la fi la veritat sempre triomfa.

6. Creus que els finals dels contes s'ajusten als finals tradicionals? Justifica la teua resposta.

No, els finals dels contes aquestos, no s'ajusten als finals tradicionals, per exemple, en el verdader conte de la Caputxeta Vermella, el llop es va menjar a l'àvia i també va estar a punt de menjar-se a Caputxeta Vermella, però en eixe moment va aparèixer un valent llenyaire i va matar al llop amb la seua escopeta.

Y en el conte que a escrit JF Garner, quan el llop és havia menjat a l'àvia (una acció del tot comprensible venint d'un carnívor com ell), va lluitar amb Caputxeta Vermella, llavors va aparèixer un company llenyataire i quan estava a punt de matar a llop, la Caputxeta Vermella li va dir al company llenyataire "Entres aquí com un individu d'una civilització primitiva, deixant que l'arma pensi per tu!. Sexista! Discriminador d'espècies animals!. ¿Qué et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l'ajut/da d'una persona masculina?" Llavors l'àvia va eixir de l'interior del llop, i el llop, l'àvia i la Caputxeta Vermella van crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació.

7. JF Garner fa servir molts eufemismes per tal d'evitar prejudicis socials, sexistes, racistes, etc. Busca deu exemples al llibre i digues quin concepte substitueixen.

JF Garner fa servir molts eufemismes per tal d'evitar prejudicis, com aquestos:

"De nivell socioeconòmic no gaire elevat", aquest eufemisme substituïx al concepte de pobre, que no ten gens de diners.

"Del tot exclosos dels cercles habituals de l'activitat econòmica", aquest eufemisme que utilitza l'autor, per substituïx el concepte de que eren molt pobres.

"Era tan sociable com deficient en decòrum", aquest fragment és un eufemisme, que substituïx el concepte de que és molt deficient, no molt bó, en la seua condició social.

"(Cosa especialment complicada en el seu cas, perquè eren facialment més poc afavorides que un pecat)", aquest eufemisme substituïx al concepte que és horriblement horrible.

"Sempre havia pensat que el seu fill era d'una mena de pensament diguem-ne concepetual, més que no pas lineal", aquest eufemisme que utilitza l'autor, per substituïx el concepte que el seu fill és molt babau, beneit, ximple, un poc idiota.

8. En molts contes, l'autor fa servir els parèntesis. Quina és la finalitat que desenvolupen als contes?

Als contes hi apareixen parèntesis. Els parèntesis tenen com a finalitat evitar els prejudicis socials, sexistes i racistes, i també aporten informació al conte. Per exemple:

"(Això no vol dir que totes les bruixes, ni tan sols algunes d'elles, siguin d'aquesta mena, ni que aquesta bruixa en particular no tingués dret a expressar la seua manera natural de ser. Ben al contrari, sense cap mena de dubte la seua manera de ser era deguda a diversos factors de la seua infantesa i del seu procés de socialització, que, desafortunadament, hem d'ometre aquí per raons d'espai)" (cap. La meravella, pag. 40).

També l'autor fa servir les barres de separació, per tal d'evitar els prejudicis sexistes. Per exemple:

"No priveu el/la meu/a fill/a". (cap. La meravella, pag. 41)

"El va afalagar la idea feixista i/o testosterònica que l'imperi i els/les seus/seues habitants/habitantes". (cap. El nou vestit de l'emperador, pag. 20)

9. Després d'haver contrastat les dues versions d'aquestos contes. Digues algunes diferències que existeixen en la forma de pensar de fa uns segles amb l'actual.

Fa uns segles abans, existien formes diferents de pensar, perquè el món estava dirigit pels homes i fins i tot, les propies dones pensaven que era lo correcte, i la dona no tenia ningun dret, i feien cas a tot el que els homes deien.

I com ara m'evolucionat des de fa uns segles, i ens em adonat que les dones també ten drets com els homes, i la dona no depenen de l'home, tenen el seu propi treball, la seua pròpia economia, la seua pròpia opinió, i el seu propi criteri, per tan no depenen de l'home per a res.

10. Quin és el conte que més t'ha agradat? Per què?

El conte que més m'ha agradat a sigut La caputxeta vermella, perquè és molt entretenit e interessant. També perquè em fa riure molt la caputxeta vermella i el narrador, per les contestacions que fan a tots (al llop, al llenyataire, i en general), per exemple:

"Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia -no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari." Aquesta oració per exemple em fa riure.

També m'ha agradat perquè està molt bé redactat i perquè crec que és molt original.

11. Valoració general de la lectura.

Aquesta lectura tracta sobre els contes infantils més famosos de la història reescrits d'acord amb els temps políticament correctes en què, afortunadament vivim. Prou de sexisme, racisme i altres discriminacions. La Blancaneus, La Ventafocs, els tres porquets, la Caputxeta Vermella... m'han fet passar una estona molt divertida amb les seves reivindicacions i les seves dèries.

Crec que aquesta lectura és molt positiva per tothom, perquè ens ensenya que no hem de discriminar a ningú pel seu aspecte físic o pel seu sexe, o pel que siga.