Croniques de la veritat oculta; Pere Calders

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa y novela catalana # Realism màgic. Estil. Contes

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 17 páginas

publicidad
cursos destacados
Iníciate en LOGIC PRO 9
Iníciate en LOGIC PRO 9
Vamos a ver de manera muy sencilla y en un breve paseo de poco más de una hora como funciona uno de los...
Ver más información

Iníciate con Ableton Live
Iníciate con Ableton Live
El curso da un repaso general por las órdenes y menús más básicos, para poder generar...
Ver más información


ASIGNATURA: CATALÀ

CURS:4t ESO C

Índex

Pere Calders 3

Realisme Mágic 7

Vocabulari de Pere Calders 8

Resum dels contes 9

Vocabulari 11

Conte a l'estil als de Pere Calders 13

Bibliografia 15

PERE CALDERS

Pere Calders va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia del Vallès Occidental els primers vuit anys de la seva vida. Pels volts de 1920, la seva familia es va instal.lar a Barcelona, fet que li va possibilitar l'accés a l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris. Posteriorment va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte, encara que ell considerava el dibuix i la il.lustració el seu ofici principal., entre altres motius perquè coneixia la dificultat de guanyar-se la vida com a escriptor professional en català.

Ben aviat, l'any 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel.la curta La gloria del doctor Larén, on ja s'insinuaven els trets característics del que havia de ser la seva obra posterior, com l'absurd, l'imprevist o l'atzar. Amb l'esclat de la guerra civil espanyola, va adoptar un actitud compromesa col.laborant en publicacions polítiques i de suport al soldat, sense abandonar el conreu de la ficció: els contes de L'any de la meva gràcia (que anys més tard inclouria, en la seva major part, a Cròniques de la veritat oculta), i la narració La cèl.lula, que es va perdre sense publicar-se.

El 1937 es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a la reraguarda de Terol, on va escriure per encàrrec les seves impressions personals a la crònica Unitats de xoc. Aquest dietari de guerra es va publicar el 1938 amb un pròleg de l'escriptor Carles Riba, i constitueix un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola.

De retirada cap a Barcelona va ser capaç d'escriure la seva primera novel.la llarga, Gaeli I'home Déu, tot i que no es va publicar fins al 1986. Amb la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló, fet que descriu en un article de

1974: "A la falda dels Pirimeus i en ple hivern amb la moral i el cos malalt, érem una desgraciada gent. La major part d'aquells milers i milers de soldats patíem disenteria o altres afeccions intestinals i el camp va quedar cobert d'excrements en un espai increiblement curt; (...) dormíem i vivíem al ras al mig de la brutícia, i alguns, massa, van morir també al ras sobre una neu i una terra inundades. La merda era alguna cosa més que una interjecció proferida per un personatge de novel.la o per un recurs d'estil "vigorós" per a qualificar una situació."

Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d'una curta estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es va exiliar a Mèxic, on de seguida va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep Carner, de qui va rebre el primer ajut. A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys, va tenir tres fills amb Rosa Artís, la seva segona dona, germana de l'escriptor Avel.lí Artís Gener "Tísner".

Pere Calders no es va integrar mai del tot a Mèxic perquè va mantenir viu el desig de tornar a Catalunya, a part que es va relacionar de manera habitual amb els cercles intel.lectuals i socials dels catalans exiliats. Tot i així, Joan Fuster va escriure: «És ben possible que, sense el pas per l'exili -sense l'escenari i sense els personatges que li proporciona Mèxic-, els contes de Calders haguessin derivat a factures més acostades a Poe, Pirandello o Kafka: al conte "filosòfic" tradicional. Mèxic li brindava una "realitat" susceptible d'interpretacions suggestives».

En aquell país, va treballar per a la editorial Uteha a més de fer altres feines per a la subsistència econòmica, sense deixar mai de promoure i col.laborar en les revistes que els catalans de Mèxic feien possible. Per exemple, durant uns mesos de 1958 i 1959 va editar els Fascicles literaris, de periodicitat mensual, escrits i pagats íntegrament per ell, on parlava de l'actualitat catalana. Alhora, no va deixar d'aprofundir en la seva faceta de contista i novel.lista, i va anar publicant tota la seva obra de ficció a Barcelona, encara que al principi va tenir moltes dificultats per trobar editor.

L'any 1942 va publicar el seu primer recull de contes posterior a la guerra civil espanyola, Memòries especials, però no va ser plenament reconegut per la major part de la crítica catalana fins a l'any 1955 amb una altre recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, on va incloure molts contes de la seva primera época. També són reculls de contes els dos llibres que van seguir: Gent de l'alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959).

L'editorial mexicana on treballava va comprar la barcelonina Montaner i Simon, i aquest fet li va facilitar el retorn a Catalunya l'any 1962. En el viatge de tornada portava alguns originals inèdits, però un d'ells va extraviar-se irremeiablement per la pèrdua d'una maleta. De nou a Catalunya va practicar "un periodisme de caire polèmic, segons Montserrat Roig, a revistes com Tele-Estel, Canigó i Serra d'Or. De seguida va publicar les novel.les L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi i Ronda naval sota la boira (1966) -per a alguns crítics la seva millor obra-, i la narració curta Aquí descansa Nevares (1967).

Aquesta obra, els contes de Gent de l'alta vall i La batalla del 5 de maig (que inclouria a Invasió subtil), conformen el que el mateix Calders anomenava "l'obra de tema mexicà" o "les mexicanes". D'altra banda, a L'ombra de l'atzavara mostra la dura experiencia de l'exili, tant individual com col.lectiva.

Pel que fa als contes, l'any 1968 els reuneix tots i n'afegeix algun d'inèdit al volum Tots els contes, que va obtenir el Premi de la Crítica Serra d'Or l'any següent. Per llegir més contes inèdits, els lectors van haver d'esperar fins al 1978, amb Invavió subtil i altres contes (Premi Lletra d'Or i Premi de la Crítica Serra d'Or el 1979), i posteriorment Tot s'aprofita (1983, Premi de Creació Literària de la Generalitat), De teves a meves (1984) o El barret fort (1987). Val a dir que, malgrat el reconeixement dels cercles intel.lectuals a la seva obra, no va aconseguir un èxit popular important fins que, el setembre de 1978, el grup de teatre Dagoll Dagom va escenificar alguns contes seus amb el muntatge Antaviana, que va representar un dels èxits teatrals del moment.

Pere Calders va col.laborar en llibres col.lectius i va continuar escrivint articles per a Canigó, Serra dOr, El Temps i Avui. Ell equiparava la literatura i el periodisme, vàlids tots dos per explicar la realitat, malgrat que confessés: «He viscut una monarquía que va caure, un parell o tres o dictadures, una República, una guerra, dos intents d'autonomia, un llarg exili, una transició democràtica (amb restauració monàrquica) i un espectacular triomf del socialisme. Sembla que, en una ocasió o altra, m'hauria d'haver estat possible de practicar el periodisme (que m'atreu força) sense reserves ni pors. Doncs no ha estat -ni és- així».

L'any 1984 es va iniciar la publicació de les seves Obres Completes a la col.lecció Clàssics Catalans del segle XX, d'Edicions 62, i el 1986 va rebre el Premi d'honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994. El seu llegat literari, amb nombrós material narratiu inèdit, està dipositat a la Universitat Autónoma de Barcelona, que el va donant a conèixer gradualment. El primer volum -no venal- ha estat Entre la ratlla i el desig (1996). L'any 2000 Pere Calders i la seva obra protagonitzen una exposició temàtica al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

REALISME MAGIC

Moviment literari hispanoamericà que neix com vía de experimentació de noves formes narratives. Recull aspectes del regionalisme, del neorrealisme y de la novel.la de protesta, i intenta adoptar els recursos estilístics de la poesía a la prosa. Amb la imaginació com millor aliada, transforma els fets normals y cotidians, en un relat mític y fantàstic, y el dóna un aire més etéreo gràcies a la utilizació de recursos onírics. És un movimient innovador, que ha integrat en la literatura el univers físic y simbólic del mon indígen americà: les creències ancestrals, la natura, la història, el mite y la màgia. Amb la combinació de tots aquests aspectes, y buscant la autenticitat, aconsegueix que l'irreal sembli real, y que la narració es converteixi en una "història-somni-poesía".

El primer escritor que va començar a impregnar la realitat de la màgia va ser Demetrio Aguilera Malta, encara que no va ser conscient de la relevància que tindria la seva innovació estilística. Alguns anys després de la aparició de les primeres obres de Aguilar Malta, Miguel Ángel Asturias y Alejo Carpentier anunciaríen la teoria de "lo maravilloso", y marcarien les bases y característiques del nou estil. Posteriorment, el realisme màgic ha donat escriptors del tipos de Gabriel García Márquez, Isabel Allende o Laura Esquivel.

Arundhati Roy ha estat comparada amb Gabriel García Márquez, pel poder de evocació que té la seva narrativa, la riquesa de la descripció y la seva capacitat per anar més enllà dels límits palpables de la realitat. Calificada per molts com escriptora del realisme màgic, la seva prosa reuneix la tríada "història-somni-poesia", y el seu domini absolut de les imatges y del llenguatge, fan que la seva recreació del món de la infància sigui insuperable.

Vocabulari de Pere Calders

El vocabulari que utilitza Calders és un català refinat tenint en compte la situació en la que es trobava, utilitza molts termes cultes, i intenta demostrar fluidesa en el seu escrit encara que de vegades costi una mica de llegir degut a alguns termes complicats d'entendre pel context en el que els situa.

Trobo que de vegades repeteix moltes paraules com ara “Bonhomia”, i d'altres termes que utilitza sovint en un mateix conte.

Tambe s'ha de dir que no ha estat dificil de llegir ja que el català es bastant actual però té parts que són bastant espesses i complicades de llegir.

RESUM DELS CONTES

El Desert

Les persones tenim molt poca preocupació per la vida, que sense pensari s'ens pot escapar en un moment, i de que nosaltres no podem decidir quan morir o continuar vivint. També parla de com les persones ens agafem a la vida quan ens estem morint.

El Problema De L'Índia

Un no pot enfrotar-se mai contra el que es sagrat, i que ningú no pot oposar-se als deus i el que està protegit per la divinitat. En aquest conte es tacta la desgracies que pateix un home quan s'intenta oposar a el que es sagrat.

Els Catalans Per El Món

L'autor mostra la seva anyorança cap a Catalunya en aquest conte que tracta d'un home que s'en va Birmania per treball i allà troba un lloro que es de Catalunya.

L'arbre Domèstic

La protecció i l'estima per la patria son els temes d'aquest conte, ja que el que hagi passat un fet sobrenatural és fet guardar en total secret perque no es crei mala fama ni la gent tingui por.

El Geni Magiar

Aquest conte tracta sobre com sempre s'amaguen les coses velles i lletges darrera d'una cara bonica i moderna per demostrar actualitat i poder.

La Consiència, Visitadora Social

El poc respecte per el bé, és el tema d'aquest conte, com un home pot arribar a no fer cas a un àngel i cometre un assassinat i no fer cas als enviats de DEU.

Quieta Nit

En aquest text l'autor critica que la societat d'avui en dia ja no respecte ni a la propia figura de la nit de nadal, i de que la societat actual s'està tornant una antitradicionalista.

Vocabulari

Adhuc (pag.62): fins i tot.

Anca (pag.89): cadascuna de les meitats de la part posterior de l'home o dels animals per damunt de la cuixa.

Bleix (pag,70): alenar amb fatiga.

Bonhomia (pag.33): qualitat de bon home, de bona persona.

Bonior (pag.158): remor sorda i continuada, com la que fan un eixam de gentada.

Cavil.lació (pag.30): fixar l'atenció en una cosa amb intesitat excessiva.

Cove (pag.75): cistell gran.

Deixondir (pag.200): treure d'un estat d'ensopiment.

Desesma (pag.166): manca d'esma.

Gutural (pag.140): relatiu a la gola.

Ignomínia (pag.214): deshonor causat per un ultratge public.

Llepolies (pag104): llaminadures

Mentó (pag.48): prominència central de la mandíbula inferior

Nacre (pag.20): substancia dura i blanca que forma la capa interior de certes conquilles.

Osca (pag.34): buit en el tall d'un instrument

Persignar (pag.57): fer tres creus al front a la boca i al pit com a signe de deboció religiosa.

Conte d'estil de Pere Calders

Fa tres anys en Xavier es va casar amb la Marta, la seva novia de tota la vida, la va conéixer a l'institut i des de aquell moment que surten junts. S'en van anar a viure a una casa de camp amb tres pisos i jardí. Un any després van tindre el seu primer fill que es deia Miquel, com el seu avi. Al Miquel li agradava molt sortir a jugar amb el seu pare al jardí, feien de tot, però el que més li agradava era jugar al futbol.

La vida d'en Xavier va continuar així fins fa poc més d'un any quan va començar a tenir problemes amb la Marta, al principi només eren discusions més o menys fortes però la cosa va anar a pitjor quan en Xavier va descobrir que la seva dona tenia un amant. La Marta li va dir que es volia divorciar i des de llavors la vida d'en Xavier va ser un suplici.

La seva vida estava plena de problemes que si el divorç, l'advocat... a més a més va tindre algún problema a la feina i li van fer fora, per acabar de rematar-lo la seva casa de camp es va cremar i no troba els papers de l'assegurança a tot risc que tenia i té por que s'hagi cremat a l'incendi.

Un dia, mentre es mirava al mirall, el seu reflex va sortir del mirall i després de parlar una bona estona van quedar que en Xavier del mirall resoldria tots els seus problemes de mica en mica.

Primer va resoldre el divorç amb la Marta, que mitjançant unes cartes que havia enviat la Marta al seu amant però que no van arribar perquès'havia equivocat al posar l'adresa de la casa de l'amant, pel que van donar-li la custodia del seu fill i va quedar-se amb tots els bens matrimonials.

Desprès va anar a veure al su antic cap que el va fer fora després de que desapareguesin uns papers molt importants. Un cop trobats els papers, li van tornar el seu carrec a l'empresa i el van felicitar. Un cop fet això ja havia aconseguit arreglar dos dels problemes que tenia i nomes li restava un, l'asegurança.

Finalment va anar a veure com podia solucionar l'últim problema, l'asegurança de la casa, i com que no sabia com solucionar-lo es va aseure a una roca i es va quedar pensantentre les cendres de la casa, se li va ocòrrer mirar a la caixa forta i com que no sabia on era va començar a buscar-la, era una feina dificil perque tot era ple de cendra i tenia que netejar les coses amb molta cura, després de molt buscar, la va trobar, la va obrir i va veure que la asegurança era allà, així va aconseguir arreglar tots els problemes, ja podia anar-se tranquil.lament.

Es va anar un altre cop dins del mirall, i en Xavier de veritat es va llevar, tot havia sigut un somni, però ara ja sabia com solucionar els problemes.

Bibliografia

Espasa, Diccionari Enciclopedico Espasa

Internet:

www.partal.com/aelc/autors/caldersp/biogafia.html

www.circulodelectores.es/minisites/arundhatiroy/realismomagico.html

Salvat, Salvat Universal

2

1