Crònica; Ramon Muntaner

Literatura española de la Edad Media. Prosa histórica (historiografía) medieval # Almogàvers

  • Enviado por: Barrufet
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

GUIÓ DE LECTURA DE LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER.

1.- En quin gènere classificaries l'obra que has llegit? Justifica la teva resposta.

L'obra que he llegit, és una versió de la Crònica de Ramon Muntaner, a cura de Coia Cabré. El gènere literari en què classificaria aquesta obra, seria dins de la prosa narrativa èpica, històrica i/o moral·litzadora. Dic èpica perque narra esdeveniments, fets bèl·lics; històrica perque explica el que va succeir entre els anys 1213 i 1327, és a dir, durant la durada de la crònica; i moral·litzadora perquè té una funció d'ensenyar, doctrinar al poble contemporani d'aquella època.

2.- Quina funció ha realitzat Ramon Muntaner en la història que ens explica? Justifica la teva resposta.

* Ha realitzat la funció de narrar la història del Casal d'Aragó, des de la infantesa de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne, deixant constància dels seus propis serveis i mèrits, a la Cort reial, i alhora exaltant la grandesa dels monarques del Casal d'Aragó.

* Perquè com a escriptor i gran guerrer, administrador de la cort catalana i gran servidor dels reis ha descriure sobre aquests temes.

3.- Quin fet miraculós esdevingut a un almogàver digne de la literatura exemplar usada i difosa pels predicadors de l'època ens explica Ramon Muntaner?

Ramon ens relata que en una companyia d'almogàvers hi va haver un, que era de Sogorb, que havia jugat i havia perdut; enutjat va agafar un quart de moltó i el va posar a l'ast. Resulta, però, que entre catalans és costum dejunar la vigília de Nadal fins mitjanit. Aquest almogàver, en concret, volia menjar carn aquell mateix vespre per deshonrar la festa de l'endemà; i quan es va posar el primer mos a la boca, se li va aparèixer un home que el va llençar a terra. L'almogàver va quedar inconscinet. A mitjanit despertà i va fer cridar un capellà. La cosa va anar a pitjor i ja no es podia valdre de cap membre i va perdre la vista; situació que durà fins el dia de reis. El dia de reis el predicador va demanar al poble que tothom pregués madona Santa Maria i que demanés a Déu que apliqués el seu miracle sobre ell, mentres ells s'agenollaven i els clergues cantaven “Salve regina”. Quan van acabar de cantar el “Salve regina”, l'almogàver va recuperar la vista i els membres, que va tornar a tenir al lloc corresponent.

4.- Quins altres recursos de la literatura exemplar utilitza el cronista?

El cronista fa servir comparacions, epítets i exageracions..

Comparacions:

-“I el mateix fan si mor algú o volen fer-li funerral, que hi aniran com farien els seus semblants; i això no ho esperéssiu d'altres senyors del món”. (Pàg. 33)

-“I ja sabeu que una persona vella no es refà com una de jove, ...”. (Pàg.35)

- “No haurien pogut fer tant en un dia contra quatre-cents cavallers tan bons com eren aquells, ... ”. (Pàg. 78)

Epítets:

- “I va ser una gran meravella”. (Pàg.133)

- “La corona és tota rodona”. (Pàg. 134)

Exageracions:

-“Així vam començar la nostra celebració i vam travessar la ciutat fins a l'Aljaferia, i en començar nosaltres, tothom va començar: de cop hauríeu sentit el soroll de trompes i d'altres instruments més gran del món” (Pàgs. 124-125)

5.- Dóna almenys deu topònims i deu antropònims diferents esmentats a Crònica. Comprova si són reals o ficticis.

- Topònims: Menorca, Peraldada, Nàpols, Gerba, Tunísia, Mallorca, Perpinyà, Taüll, Barcelona, Alcanyís.

- Antropònims: Jaume I, Alfons X, Ramon Muntaner, Felip l'Ardit, Alfons el Franc, Roger de Llúria, Carles I de Nàpols, Pere el Gran, Ramon Lull, Bernat Desclot.

- Tots els antropònims i topònims citats anteriorment són reals.

6.- Dóna exemples de:

6.1.- Voluntat apologètica i propagandística de la Corona catalano-aragonesa.

“I si algú em pregunta: -En Muntaner, ¿quines gràcies sabeu que els senyors del Casal d'Aragó concedeixin als seus sotmesos més que no pas el altres?, jo us diré:

-La primera gràcia és que guien per la veritat i la rectitud els seus rics-homes, prelats, cavallers, ciutadans i homes de viles i de masos, més que cap altre senyor del món.” (Pàg.32)

“I a més cavalquen cada dia per les ciutats, viles i llocs, i es mostren als seus pobles; i si un bon home o una dona pobra els crida “Senyor, mercè!”, els tibaran les regnes, els escoltaran i tot seguit els donaran remei a la seva necessitat.” (Pàg. 34)

6.2.- Versemblança.

“Tots van obeir de bona voluntat, i quan començaven a cantar la “Salve regina”, l'home va llançar un gran crit i tots els membres li van sortir de lloc, de manera que el van haver de sostenir sis capellans; a la fi de la “Salve regina”, després d'un gran cruixit de tots els seus ossos, va recobrar la vista i els membres davant de tothom, i els membres li van tornar tots al seu lloc, adrets i bons. Així ell i tot el poble van donar gràcies a Déu d'aquell miracle tan bell que Déu i madona santa Maria els havien fet presenciar aquell dia; i el bon home se'n va anar sa i adret.” (Pàg. 86)

6.3.- Providencialisme.

“Estant jo en una meva alqueria anomenada Xilvella, que es troba a l'Horta de València, i dormint al meu llit, se'm va aparèixer en visió un prohom vell vestit de blanc, que em va dir:

-Muntaner, lleva't i posa't a escriure un llibre sobre les grans meravelles que has vist que Déu ha fet a les guerres on tu has estat, ja que a Déu plau que tu les publiquis. Vull que sàpigues que Déu t'ha allargat la vida, t'ha conduït a bon estament i et portarà a bona fi per quatre motius”. (Pàg. 17)

6.4.- Didàctica.

“És costum dels catalans que la vigília de nadal tothom en general dejuna i no menja fins a la nit; per això aquells almogàvers havien anat a buscar cols, peix i fruita per menjar. Al vespre, quan van arribar en aquesta posada del porxo de Sant Nicolau de Portopí, van veure a vora el foc on ells havien de menjar el quart de moltó a l'ast, se'n van sorprendre, els va repugnar molt i van dir:

-Qui és que en ha posat aquest quart de moltó al foc?

Aquell va contestar que ell l'hi havia posat.

-I per què ho heu fet?

-Perquè jo vull menjar carn aquest vespre, per deshonrar la festa de demà.

El van sorprendre molt i van pensar que, encara que ho digués, no ho faria: així,doncs, van preparar el seu sopar i van parar la taula. Aquell va triar unes estovalletes a l'altra banda del foc, es va asseure, va posar bé les seves estovalles, i tots van començar a riure i a bromejar, perquè es pensaven que ho feia per escarn. Un cop asseguts, van començar a menjar, però aquell va afafar el seu quart de moltó, se'l va posar davant, va tallar la carn i va dir:

-Jo vull menjar aquesta carn per deshonrar la festa d'aquesta nit i de demà.

Al primer most que es va posar a la boca, se li va aparèixer en visió un home tan alt que amb el cap tocaba l'enteixinat del porxo, i li va ventar una plantofada tal a la cara, plena de cendra, que el va tirar d'esquena a terra; quan va ser a terra va cridar tres vegades “Santa Maria, ajuda'm!”, i va quedar estés com si fos mort, sense força als membres i amb la vista perduda.” (Pàgs. 84-85)

6.5.- Ironia.

“El senyor rei En Pere estimava més madona la reina que res al món, per la qual cosa és fàcil imaginar quina pena no passava que era amb ella, ja que tothom recorda allò que va dir En Muntanyol: -Té ben a prop la guerra qui la té enmig del si, i més encara qui la té en el seu coixí” (Pàg. 50)

“Així és que el rei de França se'n va anar a París, i el rei Carles, el cardenal i el senyor En Carlot se'n van anar a Roma a veure el papa. Arribats allà, el papa va fer-li donació del regne d'Aragó i li'n va posar la corona al cap amb gran festa, i s'hi celebraren grans corts. I podem esmentar el proverbi que es diu a Catalunya, on quan algú diu “voldria que tal lloc fos nostre”, l'altre li respon “sembla que us costa ben poc”: el mateix es pot dir del papa, que semblava que li costava ben poc el regne d'Aragó, si tan barat el donava. Ben cert que aquella donació va ser feta en mala hora per a la majoria dels cristians.” (Pàgs. 53-54)

7.- Per què Ramon Muntaner defuig la complicació analítica lineal i opta per la doble trama argumental?

Efectivament, defuig de l'única enumeració dels fets de la història concreta i introdueix una direcció i/o guia de la pròpia divinitat als esdeveniments del món. Crec que és degut a la mentalitat cristiana del s.XIV, en què l'església exercia un gran poder sobre el poble. A més a més, influeix la visió d'un enviat de Déu que el força a escriure aquest llibre per ordre d'una autoritat ultraterrenal, significant que Déu esta present a tot esdeveniment com a principi i final, regint tot el món.

8.- Com s'explica la captatio del somni?

Muntaner es trobava en una alqueria anomenada Xilvella que posseïa a l'Horta de València. Dormint al seu llit, se li va aparèixer en visió un enviat de Déu, vestit de blanc, que li va ordenar escriure Crònica.

Cal esmentar que el somni és una manera medieval d'entrar en contacte amb el meravellós i amb la revelació, cosa que dona lloc, en aquest cas, especialment, a escriure per manament diví.

9.- Per a qui escriu Ramon Muntaner? Justifica la teva resposta.

Ramon Muntaner va escriure aquest llibre pel poble contemporani d'aquella època i per a l'actual. Dic el poble perquè ell mateix escriu, a la pàgina 18, “...demano als qui l'escoltaran (3ªpersona del plural)...”; i el poble en aquella època, s.XIV, no sabia llegir per això diu que escoltin, que era la manera que en aquella època el poble podia aprendre la religió entre altres coses..

11.- Llegiu els capítols 43 a 47 de la novel·la Curial e Güelfa (Edicions 62, col. MOLC núm. 48) on se'ns parla del rei Pere I. Analitzeu els paral·lelismes entre les dues narracions. Remarqueu que l'autor de la novel·la usa també l'expressió retòrica “Què us diré?”. Raoneu ara per què a la introducció es diu que la Crònica generà molts passatges de les grans novel·les cavalleresques catalanes.

  • Les dues narracions són bàsicament un relat d'esdeveniments reals o imaginaris que segueix un ordre cronològic relativament correlatiu; és escrita per un contemporani dels fets relatats, en quà es pretén exaltar la grandesa dels monarques del Casal d'Aragó.

  • Perquè gran part de les grans novel·les cavalleresques catalanes estan basades en l'obra de Ramon Muntaner, Crònica. Al ser una de les primeres obres donà idees; i el fet que Muntaner fou un excel·lent narrador d'escenes guerreres i molt hàbil explicant qüestions tàctiques militars, pot influir en la generació de passatges de grans novel·les cavalleresques catalanes.

12.- Busca exemples d'estil directe i d'estil indirecte. Tenen finalitats diferents els dos estils?

-Estil directe:

-“La comptessa (...) li va dir:

-Senyor, com que m'ho pregunteu, us ho diré.” (Pàg. 42)

- “-Què hi ha, germà?” (Pàg.54)

- “Si algú em pregunta: “En Muntaner, quin és l'exemple de la mata de jonc?”” (Pàg.123)

-Estil indirecte:

- “El va dir que certament era així i que ell era rei d'Aragó” (Pàg. 54)

-“Jo li responcs que la mata de jonc té aquest poder”(Pàg.123)

- “El senyor rei havi ordenat que, dels cinc mil almogàvers que acompanyaven al rei, mil es quedessin a Peralada.” (Pàg. 169)

* Els dos estils, segons el meu parer, tenen finalitats diferents. L'un, l'estil directe, serveix o pretén donar una acció imporativa per part de l'emissor. L'altre, el segon estil, té la intenció d'expressar que els fets són passats.

13.- Explica el significat del número 12. Quan l'usa el narrador? Existeixen altres números màgics a l'època medieval? Quins?

  • El narrador usa el número dotze al capítol de “L'engendrament del rei En Jaume (1207)”, concretament a la pàgina vint-i-dos.

  • Sí. El tres (3), per la trinitat; la trinitat segons la teolgia cristiana és la designació de Déu en tres persones (Pare, Fill i Esperit Sant) distintes, iguals i consubstancials en una sola i indivisible naturalesa. El set (7), perquè Déu va crear el món en set dies. El dotze (12), perquè els cavallers de la taula rodona eren dotze i els apòstols també.

14.- Què significa l'expressió aplicada a la Crònica, “mirall de prínceps”?

L'expressió aplicada a la Crònica, “mirall de prínceps”, ens indica que aquesta obra és un model a seguir per tots aquells prínceps que visquin en èpoques posteriors a l'escrita; Ramon Muntaner exposa un model perfecte.

CRÒNICA.

RAMON MUNTANER.

Versió a cura de Coia Cabré.