Crisis del Antiguo Régimen

Historia de España. Siglo XIX. Crisis del Antiguo Régimen. Liberalismo. Revolución democrática. Restauración borbónica. Cambios sociales. Cambios económicos. Movimiento obrero. Catalanismo

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 29 páginas
publicidad

T-6 LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM. LA FORMACIÓ

DE L'ESTAT LIBERAL (1808-1868)

1. LA GUERRA DEL FRANCES

- La guerra

1804: Regnava Carles IV. Napoleó s'autoproclama emperador dels francesos.

Napoleó amb l'objectiu de derrotar a la Gran Bretanya, va intentar un blocatge continental que aïlles els anglesos.

Portugal era l'únic aliat del Regne Unit. Per això, Napoleó vol invadir Portugal, però ha de passar per Espanya i fa un tractat, el de 1807.

1807: Tractat de Fontainebleau (partició de Portugal entre Espanya i França).

1808: Tropes franceses entren a Espanya i ocupen les places més importants, els francesos no se'n van i aleshores els ciutadans espanyols descontents amb Carles IV, afavoreixen a Ferran.

1808: Motí d'Aranjuez. Abdicació de Carles IV,obligatòriament, quan s'adona diu que no abdica, però Ferran no el deixa. (Ferran VII)

Napoleó s'ofereix per solucionar les desavinences entre a Carles IV i Ferran VII. Aleshores s'han de trobar a Burgos, però Napoleó no s'hi presenta i cada vegada han d'anar pujant més, cap a França, fins que arriben a Baiona i Napoleó aconsegueix que tots dos abdiquin - Abdicacions de Baiona - aleshores nomena rei d'Espanya al seu germà Josep. (Josep I)

Josep I, entra a Espanya i no és acceptat pels espanyols i s'escampa un sentiment antifrancès. Rei ilegítim.

Això porta a la Guerra del Francès (la guerra de la independència).

A Espanya hi ha dos poders:

· Autoritat “legal”: Josep I, té suport de l'exèrcit francès i els afrancesats (una minoria d'espanyols (gent culta, que mirava per la cultura francesa)).

· Autoritat “de fet”: la major part de la població en contra de Josep I.

Juntes: grups majoritàriament de la burgesia, que es fa amb el poder en contra dels francesos.

Aquestes juntes, s'uneixen amb unes altres i formen les Juntes provincials, que més tard seran la Junta Suprema , que dona pas a una regència a favor de Ferran VII.

L'exèrcit francès té moltes dificultats i no va controlar el país. Els resistents actuaven en grups petits, guerrilles, però hi havia un exèrcit mal preparat.

1812: A Espanya arriben tropes angleses i l'exèrcit angloespanyol va iniciar l'ofensiva.

Napoleó va a Espanya a ajudar a Josep I, per quedar-se amb Espanya i després amb Europa.

1813: Francesos derrotats. Aleshores Napoleó envia tropes a Rússia i a Europa on també eren derrotats.

Josep I, va abandonar Espanya i Ferran signa el tracta de 1813

1813: Tracta de Valençay. Ferran va ser restablert al tro.

- Les Corts de Cadis

1810: Corts de Cadis. La regència convoca unes corts a Cadis, on hi ha un representant de cada província.

De diputats hi havia la burgesia, noblesa, eclesiàstics, militars,...

Entre els diputats hi ha tres tendències polítiques:

· Absolutistes: mantenir l'Antic Regim.

· Reformistes: partidaris que el rei mantingues un poder important.

· Liberals: favorables a la sobirania nacional i a la formació d'un nou règim liberal. No eren majoritaris, però van aconseguir imposar els seus criteris.

Es substitueixen les estructures socials, econòmiques i politiques de l'Antic Regim per les d'un Estat Liberal.

Es fa la Constitució de 1812 (acceptada obligatòriament per FerranVII).

Les terres no es podien vendre, ara si que es poden vendre.

Van decretar la desamortització de les propietats eclesiàstiques i l'abolició de la inquisició (tribunal que jutjava a la gent en contra de la religió).

Aboleixen els gremis (associacions artesanals).

2. RESTABLIMENT DE L'ABSOLUTISME (1814-1820). L'EMANCIPACIÓ

AMERICANA

- El govern absolut de Ferran VII (1814-1820)

Ferran VII, va ser molt esperat a Espanya. (El Desitjat).

1814: Ferran VII, travessa la frontera per Girona, quan va arribar a Valencia, un grup d'absolutistes fa públic el Manifest dels Persas, on criticaven tota l'obra revolucionaria de les Corts de Cadis i demanaven el restabliment de l'Antic Regim.

Ferran VII, decideix no jurar la Constitució.

1814-20: Retorn a l'absolutisme.

Hi ha una crisi econòmica, que es vol solucionar posant impostos a la noblesa.

Desde 1814, la situació no millora i la crisi comercial es va agreujar a partir de 1816 en generalitzar-se els moviments d'independència d'Amèrica.

Els liberals intenten fer cops d'estat (pronunciamientos), per obligar al rei a restablir la Constitució de 1812, que van fracassar.

Al 1817, el general Lacy, fa un pronunciamiento que va tenir suport de la població de Barcelona. El complot va fracassar i el general va ser executat.

- L'emancipació de l'Amèrica hispana

Descendents dels indis, abans que els

espanyols descobrissin Amèrica, ja estaven

(Pare espanyol,

'Crisis del Antiguo Régimen'
mare negre)

(Pare negre,

mare espanyola) Descendents dels espanyols, però nascuts a

Amèrica: protagonistes de la independència.

Els criolls van crear juntes provincials.

El procés d'emancipació, atraves de tres focus:

· 1810: San Martín, proclama a Buenos Aires la independència de la República Argentina, de d'allí, organitza la de Xile.

· 1819-22: Simón Bolívar, va liderar el procés emancipador del virregnat de Nova Granada.

· 1821-1824: Sucre, fa la independència de Mèxic i la del Perú.

Els diversos governs estaven controlats per un elit de criolls, que marginava els indígenes e imposava la seva hegemonia social i econòmica.

Per manca de classe mitjana, no es va poder fer un estat plenament liberal, ja que l'exèrcit es posa en la política i acaba formen el cabdillisme.

L'imperi colonial espanyol va quedar reduït a Cuba, Puerto Rico i Filipines.

3. CONSTITUCIONALISME I ABSOLUTISME(1820-1833).

- El trienni liberal (1820-1823)

1820: Riego fa un pronunciamiento a Cabezas de San Juan. Les tropes passen per Cadis, per anar a Amèrica, allà Riego decideix fer un pronunciamiento i guanya i Ferran VII ha d'acceptar la constitució de 1812.

Política: el que es va voler fer a les Cort de Cadis, s'estableix i també es fan les desamortitzacions, deixen de ser terres estacades a ser terres que es poden vendre.

1822: els absolutistes formen uns grups armats (partides), es mobilitzen perquè Ferran VII, sigui absolutista (partides reialistes).

Es forma la Seu d'Urgell, una regència que actuava en nom del rei i va proclamar a Ferran VII, com a monarca absolut.

Ferran VII, quan pot envia missatgers a la Santa Aliança, aleshores el congrés de Verona, els absolutistes encarreguen a França que ajudi a Espanya.

1823: l'exèrcit francès (Cent Mil Fills de Sant Lluís), travessen la frontera. A cadis alliberen el rei i se l'enduen a Madrid on s'estableix l'absolutisme.

- La dècada ominosa (1823-1833)

· Restabliment de l'absolutisme.

· La legislació del trienni va ser anul·lada, l'església recupera els seus bens, però la Inquisició no va ser restaurada.

· La desastrosa economia del país va fer que el rei busques suport dels reialistes i aplicar mesures econòmiques favorables per la burgesia.

L'actitud del rei va provocar el descontentament dels sectors ultrareialistes.

· 1826: Manifest de la Federació dels Reialistes Purs, que desqualifica a Ferran VII i proposa com a rei al seu germà Carles.

· 1827: Insurrecció dels malcontents, degut al descontentament. Els protagonistes són pagesos que van formar part de les partides reialistes de 1822 i que tenien el suport del clergat rural.

- El problema successori

Les dificultats de Ferran VII, per tenir descendència va provocar el problema successori. Es va casar quatre vegades.

El regnat hauria de passar a Carles, aleshores s'implantaria l'absolutisme. Els liberals intenten que Ferran VII es torni a casar.

Es casa amb Mª Cristina de Nàpols, que es la quarta dona de Ferran VII, amb ella té dues filles, que es deien Isabel i Mª Lluïsa Fernanda.

1830: el rei ordena la publicació de la Pragmàtica Sanció, que anul·la la llei, sal·lica (les dones no regnen).

Neix Isabel.

1832: el rei estava malalt de gravetat i Mª Cristina ofereix una obertura del regim per aconseguir suport dels liberals, per assegurar la corona a la seva filla.

1833: mor Ferran VII, aleshores es divideixen en dos bàndols:

· Carlins: absolutistes (Carles).

· Isabelins: liberals (Isabel).

4. LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)

El carlisme: és un ampli moviment polític i social de caràcter antiliberal i tradicionalista. Al barrejar-se pretensions dinàstiques i prendre caràcter violent i militar en certs moment, el fa únic a Europa.

Orígens: el plet successori de Ferran VII:

1- Els reialistes s'inclinen per Carles, en el que veuen un home inflexible pel liberalisme

2- Els liberals tenen a Carles, pensen en les possibilitats, que obriria una minoria sota la regència de Mª Cristina , per una implantació de la revolució liberal.

Composició:

1- Ideologia: defensa d'idees tradicionalistes, com ara:

· Manteniment del privilegis de l'església.

· Els mes extremistes, tornar a implantar la inquisició.

· Monarquia absoluta, d'origen diví.

· Defensa dels drets històrics de les regions forals.

El seu lema: Deu, Pàtria, Rei.

El manteniment de la vella societat enfront de la burgesia que aspirava al desmantellament de l'Antic Regim i l'establiment d'un sistema parlamentari que permet el desenvolupament del capitalisme.

2- Base social:

· Carlisme:

Sectors diversos del camperolat, disgustats per la venda de bens

eclesiàstic i comunal.

Clergat atret per el catolicisme declarat dels carlins, tot i que les altres

jerarquies hi estaven en contra.

Part de la noblesa rural.

Aixopluc de gent desanalada en temps de crisi.

· Liberalisme:

Aristocràcia madrilenya.

Alts funcionaris.

Caps i oficials de l'exèrcit.

Burgesia.

Menestralia.

3- Distribució geogràfica:

· Carlisme: País Basc. Països Catalans, Navarra, País Valencià, oposició a la teoria liberal d'un estat centralitzat i uniformat.

· Liberalisme: Zona rural de Galícia, Madrid, Saragossa, Baixa Andalusia, Costa Mediterrània.

Fases de la guerra:

1a fase (1833-35): Nord. A totes les zones de predomini carlí (P.Valenvià, Catalunya i sobretot el P.Basc). El militar mes important d'aquesta fase és Zumalacarrègui, mor al 1835.

2a fase (1835-37): Els carlins intenten portar la revolta a altres parts de la península, però no ho aconsegueixen:

· S'intenta extendre el conflicte de Castella.

· Deixen, els liberals, desprotegit a Catalunya i els carlins es fan forts.

3a fase (1837-39/40): Els carlins estan esgotats i una parts d'aquests diuen de pactar amb els liberals.

Divisió dels carlins:

· Carlins que pacten a Bergara (Pacte de Bergara): fi guerra 1839. Els carlins

reconeixen a Isabel II, aleshores son perdonats, es respecten als militars i el furs

Bascos i Navarra.

· Carlins que no pacten: són derrotats al 1840. Exili, continuació idees carlines.

Perseguits, empresonats i molts se'n van a l'exili. Per això hi ha una 2a i 3a

guerra.

5. L'ESTABLIMENT DE L'ESTAT LIBERAL

Maria Cristina, es absolutista, però fa reformes liberals per que els liberals estesin contents, aleshores to0rnava l'absolutisme, això ho feia perquè no volia que la traguéssim del tro. Així, va estar quatre anys.

- L'Estatut Reial i la oposició popular

Maria Cristina nomena primer ministre el liberal Martinez de la Rosa. Aquest elabora un estatut, l'Estatut Reial (1834), que no reconeixia la sobirania nacional i deixava moltes atribucions a la corona.

Davant les limitacions de l'Estatut i l'enduriment de la guerra continua, molts liberals es van radicalitzar. Al 1835 esclaten revoltes, que exigeixen un canvi real de regim, aquestes protestes van ser molt importants a Barcelona, que son conegudes com bullangues, cremen convents, maten eclesiàstics, ja que els acusaven de donar suport als carlins.

1835 ! la reina regent nomena cap de govern a Mendizàbal, que era un polític d'idees liberals progressistes, que tenia suport popular.

1836 ! rebem dels moderats el govern, aleshores van esclatar pronunciaments de caràcter progressista.

1836 ! Motin de la Granja, Maria Cristina es veu obligada a retornar a Mendizábal i va restablir la Constitució de 1812, anomenada Constitució de 1837.

- La desvinculació i la desamortització

Les lleis de desvinculació, van permetre que els nobles disposessin de les seves terres, per tant, si el nobles volia les podria vendre. Van beneficiar els grans propietaris senyorials, ja que no implicaven cap mena d'expropiació. Va desaparèixer el regim senyorial i la juridicció nobiliària, des d'aleshores l'Estat, és l'encarregat d'administrar justícia a tot el territori. La nobles perdia alguns privilegis feudals, però consolidava el domini de les seves propietats.

La desamortització, va afectar els bens de l'església, les terres es convertien en bens nacional i desprès es venien. Els objectius de Mendizabal amb aquesta mesura, són: reduir el deute públic, obtenir diners per continuar la guerra carlina i consolidar un grup de propietaris.

6. MODERATS I PROGRESSISTES

- Regència d'Espartero

Mª Cristina, promou lleis (suposa un retrocés a la constitució de 1837), això provoca l'enfrontament amb liberals-progressisates, dirigit per Espartero. Els liberals guanyen i Mª Cristina s'exilia.

El general Espartero, es fa càrrec de la regència. V governar Espanya durant tres anys (1840-1843), amb una actitud autoritària, que va decebre a molts progressistes.

Té un enfrontament amb la població, vol solucionar la crisi econòmica del país. Demana crèdits a Anglaterra, però ha de signar un acord, que consistia en deixar entrar a Espanya productes manufacturats anglesos.

Als productes anglesos se'ls hi ha posar un aranzel, perquè sinó la industria catalana estaria en crisi.

Es fa el Tractat de Lliure Canvisme, que consisteix en que els productes anglesos entren a Espanya sense pagar aranzel.

Barcelona es revolta contra Espartero, aleshores aquest ordena bombardejar Barcelona desde Monjuïc, això complica les coses i al 1843 es van produir avolts a les ciutats espanyoles contra la regència d'Espartero, llavors Espartero presenta l'abdicació.

- Descontentament popular i el triomf dels moderats

El nou govern estava integrat per moderats i progressistes.

Les relacions entre el nou govern i les Junta Suprema van ser molt conflictives, aleshores, el govern va ordenar la dissolució de la Junta.

Sorgeix la Revolta de la Jamaica, que els protagonistes son les classes mes necessitades.

Els liberals del govern decideixen para la regència i fan un decret que avança la majoria d'edat per regnar, aleshores, regna Isabel, amb el nom d'Isabel II(1843-1868).

- Les tendències del liberalisme: moderats i progressistes

1845: moderats i progressistes

1854-56: bienni progressista ( pronunciament)

BASE SOCIAL

IDEOLOGIA

P

A

R

T

I

T

S

L

I

B

E

R

A

L

S

P

R

O

G

R

E

S

Espartero

Prim

Mendizàbal

Petita i mitjana burgesia.

Sector populars urbans (inicialment).

Sobirania nacional.

Sufragi censatari no tan restrictiu.

Monarca: poder limitat.

Ampliar desamortitzacions.

Reconeixement llibertats públiques i privades.

M

O

D

E

R

A

R

T

S

Narvàez

Aristocràcia terratinent

Burgesia més adinerada

Propietaris agraris

Financers

Sobirania compartida.

Sufragi restringit.

Monarca: poder moderadors.

Frenar desamortitzacions.

Suport Isabel II

ABSOLUTISTES: Carlins (petita nobles, camperols,...)

7. L'HEGEMONIA DELS MODERATS (1843-1854)

- Els moderats consoliden l'Estat liberal

Els moderats es van mantenir en el poder durant deu any (dècada moderada), que va organitzar un estat liberal.

Els sembla que la constitució de 1837,era massa progressista i fan una de nova, la constitució de 1845.

Les principals accions de govern de la dècada moderada, eren:

· Centralització política i administrativa de l'Estat.

· Restricció de la llibertat d'expressió.

· Unificació legal i judicial amb el codi penal.

· Reforma tributaria i de la hisenda.

· Creació de la guàrdia civil.

· El concordat amb la Santa Seu.

· Implantació d'un sistema únic.

- La oposició del Règim Moderat

Els progressistes eren la principal força d'oposició, però la impossibilitat d'arribar al poder per la via legal va provocar la radicalització d'alguns sectors, que van formar el Partit Demòcrata (1849), que defensava la sobirania popular i el sufragi universal.

1846: 2a. guerra carlina “guerra del matiners”. Les cuses esta relacionades amb l'oposició, que una part de població catalana mantenia contra el Regim Moderat.

Per tal de reforçar l'aliança entre carlins i progressistes, es va proposar l'establiment d'un govern català (La diputació del general de Catalunya), fet que va donar al matiners un caràcter precatalanista.

1849: victòria pels moderats.

8. BIENNI PROGRESSISTA I LA DESCOMPOSICIÓ DEL REGIM MODERAT

(1854-1868)

- El bienni progressista (1854-1856)

1854: O'Donnell va encapçalar el pronunciament de Vicalvaro, pronunciament en contra del govern moderat, s'hi sumen els sectors urbans i la reina nomena un govern progressista.

O'Donell funda la Unió liberal, que consisteix en aglutinar els moderats mes liberals i els progressistes mes conservadors.

La reina nomena primer ministre a Espartero i comença el bienni progressista.

Els progressistes formen el partit demòcrata.

El govern una de les principals mesures que va prendre va ser la Llei de desamortització civil (Maoz). L'altre iniciativa econòmica va ser la Llei dels Ferrocarrils (dona moltes facilitats a qui els vol construir).

El moviment obrer, a causa de l'introducció de selfactines molts obrers s'havien quedat sense feina, aleshores, es fa aquest moviment per millorar la seva situació.

Acaba amb el pronunciament encapçalat per O'Donnell.

- La descomposició del regim moderat

· Crisi financera (1866): s'havien fet moltes línees de ferrocarrils, que no eren rendibles i com que s'havien demanat préstecs per aquestes línees, ara no es poden retornar i les entitats de crèdits s'enfonsen.

· Crisi industrial: la guerra de successió de nord Amèrica, fa que no arribi cotó a Catalunya.

· Crisi agrícola o de subsistència: degudes a anys de moltes collites.

· Crisi política: era una política conservadora i autoritària. Al 1866, els progressistes fan dos intents de pronunciament un dels quals dirigit per Prim.

1865: pacte d'Ostende, pacte que signen els progressista i demòcrates, per posar fi a la monarquia d'Isabel II, més tard s'uneix la Unió Liberal.

T-7 REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA I RESTAURACIÓ

BORBÒNICA (1868-1898)

1. LA REVOLUCIÓ DE 1868. LA CONSTITUCIÓ DE 1868

- La revolució de Setembre de 1868

El pronunciament el va fer l'esquadra comandat per Topete a Cadis contra Isabel II, per tant, era un pronunciament de caràcter progressista.

A moltes ciutat espanyoles les classes socials i la burgesia liberal van constituir juntes revolucionaries, que volien l'abolició de la monarquia borbònica i la democratització del país.

La Junta de Barcelona va organitzar uns batallons i va fer un programa, on volia l'abolició dels impostos de consum i la supressió de les quintes.

Les forces fidels a Isabel II, va atacar els insurrectes, però van ser derrotades pel general Francisco Serrano, aleshores la reina Isabel fuig a l'exili.

- Característiques del sexenni democràtic (1868-1874)

· Presencia del republicanisme.

· Caire ruptista (abolició de la monarquia borbònica)

· Implantació del sufragi universal masculí.

· Estableixen un Regim Democràtic.

· Moviment Obrer.

· Primeres formulacions catalanistes.

Revolució Gloriosa: Cadis, Topete, Serrano i Prim.

Cadis: les tropes d'Isabel II es revolten Cadis, que van ser derrotades.

Topete: es queda a Cadis.

Serrano: s'endu tropes per fer front a Isabel II.

Prim: es va mobilitzar o contactar amb les grans ciutats

Barcelona: batallons. Manifestació republicana a favor de la desaparició de la democràcia i els borbons.

- Constitució de 1869

2. LA MONARQUIA DEMOCRATICA

- El regnat d'Amadeu I (1871-1873)

Amadeu I va venir a Espanya amb moltes ganes de regnar, però a l'arribar a Espanya es troba amb problemes i el general Prim havia mort.

Espanya estava en plena crisi financera i econòmica, Cuba continuava la guerra d'independència.

El regim de monarquia demòcrata tenia el suport d'unionistes, progressistes i alguns demòcrates. Mes tard es va intentar fer un govern bipartidiste, format pels constitucionalistes (unionistes i sectors progressistes) dirigits per Sagasta i els radicals (progressistes i sectors demòcrates) dirigits per Zorrilla, però no va funcionar perquè els partits no s'avenien i això crear una inestabilitat política.

Es va iniciar una política econòmica lliurecanvista, que no va afavorir el creixement de la burgesia interior i va contribuir a mantenir la debilitat del capitalisme.

Figuerola va unificar el sistema monetari i va introduir la pesseta.

- L'esclat de la tercera guerra carlina

Va esclatar el 1872. La situació es presentava molt favorable pels carlins, perquè

Isabel II era a l'exili, Amadeu I no era gaire popular i el republicanisme federal era vist com un perill revolucionari per molts sector conservadors, el carlisme va aconseguir un important suport social.

Carles VII, va fer una proclamada en la qual prometia a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V.

Els carlins van ser derrotats per l'exèrcit governamental el 1872.

- El feudalisme

El Partit Republicà federal, dirigit per Pi i Margall, tenia com a objectius la descentralització de l'Estat, la seva separació total de l'església i un programa que recollia reivindicacions populars. El suport d'aquest partit era la petita burgesia i una bona part de les classes populars urbanes.

Almirall, cap dels federals va signar el pacte de Tortosa (1869), acord entre els comitès federals de l'antiga corona d'Aragó.

Els federals estaven dividits en dues tendències:

· Els benèvols (partits de l'acció legal): establir l'estat federal, des del poder de l'Estat.

· Els intransigents (insurrecció): establir l'estat federal a partir de les decisions sobiranes de cada regió i municipi.

Els sectors mes radicals del federalisme català van protagonitzar aixecaments armat, que van fracassar.

- La fi de la monarquia democràtica

Amadeu I, no tenia suport ni dels militars ni del poble, que sempre el va considerar un estranger.

El 1873, el rei va abdicar i el Senat i el Congres van proclamar la República espanyola.

3. LA PRIMERA REPÚBLICA (1873-1874)

- La república unitària

Els federals van constituir Juntes Revolucionaries. Molts sectors de classes popular esperaven que la república comportes canvis socials i econòmics.

Els catalans mes intransigents intenten proclamar l'estat català dins de la República Federal Espanyola.

El primer govern republicà va ser presidit per Figueres, que estava compost per federals i radicals. Mes tard les tensions van portar a un nou exclusivament republicà., Pi i Margall ocupava el ministeri de la governació.

- La república federal

Al 1873, comença la segona etapa republicana, amb l'intent de constituir uns de república federal. Els federals van obtenir una victòria electoral, per la inhibició dels altres partits, especialment dels monàrquics, que tenien una actitud contra la república.

Pi i Margall va ser nomenat president del govern, aleshores es va iniciar una elaboració d'una constitució federal.

El govern federal va aplicar una política econòmica similar a la dels governants monàrquics.

Els republicans no van aconseguir l'estabilitat necessària per controlar el poder i governar el país.

- El moviment cantonal i la guerra carlina

Els federals van promoure el moviment cantonal. Van haver-hi aixecaments amb com a objectiu la constitució d'uns poders que no reconeixien el poder central.

Va ser protagonitzada per estudiants intel·lectuals i politics provincials.

A Catalunya no va tenir molt ressò aquest moviment.

Es va convertir en una nova guerra civil. Pi i Margall va haver de dimitir, aleshores Salmerón, va iniciar una rectificació a la república amb l'objectiu de restablir l'autoritat del govern central i l'ordre públic.

La República va reforçar als carlins a la guerra carlina. A Catalunya l'exèrcit carlí va assolir alguns èxits importants, però amb l'abolició de la república i la restauració de la monarquia borbònica, el carlisme es va afeblir molt.

- La fi de la primera república

Salmerón dimiteix i Castelar va ser nomenat president, el seu programa, era ordre, autoritat i govern. Va governar de manera autoritària.

Les corts republicanes van desautoritzar la gestió de Castelar , això va p`precipitar el cop d'estat conservador del generador Pavia.

Les corts van quedar dissoltes i el general Serrano es va convertir en president d'una república, aquest també va governar d'una forma autoritària.

La república es va acabar quan Campos va proclamar Alfons XII, rei d'Espanya i s'inicia la Restauració.

4. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA. LA CONTITUCIÓ DE 1876

Significa:

· restaurar la monarquia borbònica, que s'havia abolit al 68.

· restaurar el conservadorisme, la política moderada.

1875-1923: 2 fases:

·1875-1898/1902: Plenitud de la restauració, les coses van bé.

1898: pèrdua de les colònies. 1902: majoria d'edat d'Alfons XIII.

· 1898/1902-1923: Decadència de la restauració, hi ha una sèrie de successos que fan que vagi decaient.

1917: crisi profunda, degut a la primera guerra mundial (1914-1918) i la

restauració ja no dona més de si.

- El retorn dels Borbons

El fracàs d'Amadeu I, el descrèdit de la primera república i l'esclat de la tercera guerra carlina, van crear a Espanya un favoritisme al retorn de la monarquia. Isabel II, per facilitar la restauració, abdica a favor del seu fill Alfons.

Antonio Canovas, cap del partit monàrquic alfonsí, va enviar a Alfons XII a l'Acadèmia militar de Sandhurst, perquè conegués el sistema polític britànic i es convertís en un veritable rei soldat respectat per l'exèrcit.

1874: Canovas, escriu un text que es creu que l'escrit Alfons XII, conegut com Manifest de Sandhurst, en el qual es comprometia a exercir la monarquia d'una manera conciliadora i liberal.

1874: cop d'Estat de Martínez Campos, que liquida la república i proclama a Alfons XII rei d'Espanya.

El nou regim va tenir dos èxits destacats:

1876: Cànovas derrota als carlins i va decretar l'abolició dels furs.

1878: fi de la guerra cubana, que acaba amb la Pau de Zanjón.

- Els fonaments del sistema canovista

· Constitució del 1876, que incorpores molts principis politics i constitucionals reconeguts en el sexenni.

· Monarquia com element d'estabilitat, tan sols s'aconseguia si s'eixamplava la base social de la monarquia.

· Bipartidisme: Monarquia respectada per la política, amb una alternança al govern, a traves d'eleccions de conservador i liberals.

Partit

Líder

Relació amb els partits anteriors

Base social

Ideologia (les dif. entre un i l'altre són nomes de matís).

Conservador

Antonio Cánovas del Castillo (1828-97)

-Moderats

-Unionistes

-Part dels

progressistes

-Burgesia latifundista i financera

-Aristocràcia jeràrquica Catòlica

-Autoritarisme

-Defensa de l'ordre social i públic

Liberal Fusionista

Práxedes

Mateo

Sagasta

-Part dels progressistes

-Demòcrates

-Exrepublicans moderats

-Burgesia industrial i comercial

-Professions liberals

-Funcionaris

-Portar la monarquia cap el progrés

-Mes permissiu

-Partidaris de fer reformes socials i en l'educació

-Tendència a un cert laïcisme.

· Alternança dels partits: es fa el Pacte del Pardo (1885), que es tracta d'un pacte entre conservadors i liberals per assegurar-se l'alternança del poder.

· Manipulació electoral: governava el que treia els majors vots, però el següent govern tocava l'altre partit i perquè això succeís es feia el que es diu falsejament del sistema electoral. El rei critica el partit que en aquell moment estava governant, perquè la minoria governés. Aleshores el que era minoritari governava quan un sector important de la cambra o del rei perdia la confiança als majoritaris, llavors es convocaven unes noves eleccions que guanyava invariablement, dirigides pel govern minoritari i el govern civil. Es feia un encasillado, l'encarregat del qual era el ministre de la governació. Hi havia el que es deia, les tupinades o trampes electorals, que tractaven de fer una llista en la qual sortia la gent que els hi interessava, podien arribar a sortir difunt o desconeguts, també s'arribava a falsificar els recomptes. En aquestes eleccions influenciaven també el caciquisme, els caics eren persones amb un poder econòmic que tenien treballadors els quals eren obligats pel caic a votar al que a ell l'interessava.

· Base social:

- Terratinents castellans

- Burgesia industrial

- Església secret perquè la restauració succeeixi.

- Exercit

- Constitució de 1869

6. EL CONFLICTE COLONIAL I LA DESFETA DE 1898

- Les revoltes de Cuba i Filipinas

1886: Abolició de la esclavitud de Cuba.

La seva economia girava al voltant de la producció sucrera que estava controlada pels americans.

1895: esclata la segona guerra mundial

1896: Weyler, general espanyol, per solucionar els problemes de Cuba, va amb 200.000 soldats, però el que fa es augmentar la base social.

- La guerra hispanoamericana i la liquidació de l'Imperi Espanyol

1898: Un vaixell americà va cap a Cuba i al port de la Havana esclata, aleshores nord-america culpa als espanyols i aquí és quan comença la guerra hispanoamericana.

Espanya i Amèrica, s'esclaten la guerra mútuament. Però, la flota americana destrueix la flota espanyola del pacífic i de d'atlàntic.

1898: Tractat de París, on Espanya reconeix la independència de Cuba i cedeix una illa, Puerto Rico i Filipines.

- El desastre i l'Espanya de la restauració

Repercussions del desastre de 1898:

· Desamortització general de la població.

· Reacció política: el regeracionisme.

- Concepte: corrent polític nascut a finals de segle XIX, fixa l'objectiu de

retornar la vida política i social del país a bons nivells, a partir d'eliminar la

corrupció i assegurar a tothom la subsistència i l'escola.

- Creador: Joaquim Costa.

- Altres: el general Polavieja, que derivarà cap al catalanisme.

- Resultats: 1900, creació del ministeri d'instrucció pública.

· Retorn al militarisme, a la ingerència dels militars en política.

· Econòmiques: al principi molt negatiu, desprès la vegetació dels capitals de Cuba suposarà una aportació positiva.

· Reforç dels moviment nacionalistes.

T-8 LES TRANSFORMACIONS ECONÓMIQUES I

SOCIALS AL SEGLE XIX

1. ESPANYA AL SEGLE XIX: LA PERVIVÈNCIA D'UNA ECONOMIA AGRÀRIA

- Les conseqüències de la desamortització, l' evolució de l'agricultura espanyola i les transformacions de l'agricultura catalana

Organització jurídica de les terres

Conreus i tècniques

Catalunya

1800-1850

Organit. jurídica de la terra obsoleta (origen medieval)

1810-14 1a desamort.

1820-23 2a “

1833-43 3a “ Mendizabal

L'agricultura estava en situació d'enrederament i de poc rendiment.

Què es conrea?

· Interior i sud: blat i cereals.

· Nord: blat moro i patates.

· Litoral mediterrani: vinya.

Desde finals del s.XVII, hi havia innovacions tècniques i agricultura de conreus.

Què es conrea?

· Interior: agricultura tradicional (cereals).

· Costa: innovacions tècniques i especialització en vinya

1850-1900

  • 4a “ Madoz.

  • Com queda ara?

    · Es mantenen els latifundis i la noblesa va augmentar les propietats.

    · Compradors de terres desamortitzades:classes benestants (burgesia i noblesa).

    · Camperols abocats a la misèria.

    · Desamort. dels béns eclesiàstics de Mendizábal, la hisenda pública obté menys ingressos, ja que molts compradors pagaven amb títols de deute públic.

    · Desamort. Civil, Madoz, l'estat només accepta diner en metàl·lic, i els beneficis van ser superiors.

    · La burgesia va malbaratar els diners comprant terres, en lloc d'invertir-los en la industrialització.

    Augment de producció, però degut a l'extensió de conreus per les desamortitzacions, no pas per les innovacions tècniques , a + el minifundis i el latifundisme tradicional no afavoria l modernització de l'agricultura.

    1875: l'entrada de cereal nord-americà a un preu baix, fa caure els preus dels cereals espanyols.

    1891: s'aplica un aranzel proteccionista, que aconseguí mantenir 1 producció cerealista.

    Pel que fa a les desamortitzacions, no tenen tanta incidència, perquè hi ha menys volum de terres per vendre.

    Crisi de la fil·loxera: la fil·loxera, és un insecte que viu a les vinyes i s'alimenta dels brocs de la vinya i si s'estén la vinya és morta.

    A mitjans del s.XIX, aquesta ataca les vinyes franceses, que afavoreix les vinyes de Catalunya, sobretot i a Espanya. Però mes tard arriba a Catalunya, portant-la a la ruïna econòmica, ja que va acabar amb tot. El remei, amb ceps americans, resistents a la fil·loxera (ajuntar la planta original amb cep), aleshores es renoven les terres amb aquests ceps, ampels.

    Rabassa morta: el propietari cedia una terra a un camperol que es comprometia a plantar vinya a canvi de reternir-ne una part del fruit. El llogater té dret a aquelles terres mentre la planta visqui, però amb la fil·loxera (problema econòmic i social), aquests pagesos són abocats a la misèria, ja que la planta es morta, per tant no hi ha contracta. Els propietaris els tornen a agafar amb noves normes.

    2. LES LIMITACIONS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ. PROTECCIONISME I

    LLIURECANVISME

    - Les dificultats de la industrialització

    · No hi8 ha diners, ja que l'agricultura esta enrederida, aleshores no es pot fabricar molt, perquè no es ven. (poc mercat adquisitiu).

    · Inexistència a Espanya d'un mercat interior integrat, ja que no es donen les característiques d'aquest, que faciliten els intercanvis.

    Components d'un mercat integrat

    · Especialització regional, tan agrícola com industrial.

    · Intercanvis entre àrees agrícoles i industrials.

    · Augment de la capacitat de consum de la població agrícola.

    · Bona xarxa i mitjans de transport que permetin traslladar els productes ràpidament i barat.

    · Extensió dels intercanvis comercials i equiparació dels preus.

    · Manca de capitals, necessaris. Perquè els diners es prefereixen invertir en compres de terres desamortitzades.

    - Les mancances de la industria catalana

    · Manca de fonts d'energia (carbó de qualitat) .

    · Manca primeres matèries (ferro i cotó), ha de venir de fora i s'encareix.

    · Limitacions de mercat, s'havia de vendre al mercat espanyol, però hi havia poca capacitat de productivitat. A Cuba si que es ven, però fins al 1898.

    · Deficiències de la xarxa de comunicacions.

    · Manca d'un sistema financer (diners invertits per la industria), molts d'aquests diners s'invertien al negoci dels ferrocarrils i el altres a les desamortitzacions, pocs a la industria.

    - Proteccionisme i lliurecanvisme

    Industrials catalans

    1842 1854 1868 Cerealistes castellans 1891

    RESTAURACIÓ

    Lliure Proteccionisme a Lliure canvisme Siderúrgia del nord Aranzel

    canvisme productes determinats Revolució progre Miners asturians protec.

    La burgesia mercantil i agrària era partidària del lliurecanvisme.

    El govern, sobretot els moderats, van aplicar una política comercial que combinava el proteccionisme amb un lliurecanvisme moderat. Però els progressistes eren partidaris d'un lliurecanvisme més accentuat.

    Restauració (esquema).

    3. LA INDÚSTRIA TÈXTIL CATALANA. VAPORS I COLÒNIES

    - La indústria tèxtil a Catalunya

    1800: manufactures 1808: aturada durant la guerra del Francès.

    1820-24: la repatriació de capitals americans (degut a la independència de les colònies) aportarà capital per refer les manufactures.

    1833: Fàbrica Bonaplata, a BCN i també s'instal·la la 1a màquina de vapor (dura molt poc, ja que al 1835, aprofitant les bullangues, la cremen).

    1840: Expansió de la indústria catalana.

    L'any 60 a Catalunya falta carbó, aleshores recorren a l'energia hidràulica, però a BCN no es pot muntar i s'ha de fer a la part alta del Llobregat, Ter, Fluvià, però hi ha un problema, en la vivenda dels treballadors, aleshores es fan vivendes al voltant de la fàbrica.

    L'amo descompte els diners de lloguer, etc., alhora de pagar.

    A la costa, hi ha fàbrica de vapor (vapor industrial).

    Curs alts rius, hi ha colònies de vapor.

    1862-65: crisi del cotó, a causa de la guerra de secessió, això va permetre recuperar la llana.

    1866: crisi, significa un moment d'aturada.

    - Vapors i colònies

    Vapors industrials

    Colònies industrials

    Que és

    Fàbrica de vapors.

    Fabrica amb energia hidràulica.

    Energia

    Carbó

    Hidràulica

    Situació

    Barcelona, a l'entorn i al litoral.

    Conques altes dels rius (Llobregat, Fluvià,...)

    Elements

    Casa del vapor (maquines, xemeneia,...), fàbrica, oficines, magatzem...

    Casa de la turbina ( maquines, xemeneia,...), vivenda, escola, església,economat,...

    Vida social

    Relació de treballador empresa normal

    S'estableix una dependència molt forta, entre el treballador i l'amo.

    4. ELS TRANSPORTS: EL FERROCARRIL

    - Construcció de la xarxa ferroviària (evolució del ferrocarril a Espanya)

    1844: S'inicia una legislació ferroviària.

    Es fixa una amplada espanyola, que és més gran que l'europea, cosa que va

    dificultar el contacte amb el resta del continent.

    1848: primer ferrocarril de la península. (BCN-Mataró)

    Poca incidència del ferrocarril:

  • Manca d'iniciativa estatal i privada.

  • Manca de capital (no hi ha grans fortunes a invertir).

  • Enrederiment econòmic i tècnic del país.

  • 1855: Llei de ferrocarrils.

    Va propiciar una primera fase de la construcció de la xarxa ferroviària (1856-66).

    Facilitava la formació de societats ferroviàries anònimes.

    Preveia el pagament de subvencions estatals i facilitava la importació de material ferroviari.

    Va provocar una gran inversió de capitals espanyols i estrangers.

    Molts inversors van aconseguir grans beneficis, gracies a les subvencions i per introducció de productes siderúrgics.

    1855-1866: Expansió. Empreses estrangeres, construcció poc planificada i una xarxa centralitzada a Madrid.

    Es construeixen quilometres de línies fèrries.

    1866: Fallida del sistema bancari i inici d'una crisi econòmica.

    Relentiment de construcció de línies fèrries.

    1875: Represa en la construcció de línies fèrries.

    Principals companyies: MZA i la del Nord d'Espanya.

    - Altres sistemes de transports

    A Espanya a partir de 1840 es va iniciar un programa de construcció de carreteres. Aquest progrés va ser considerable però insuficient.

    La xarxa viaria va tenir un important desenvolupament en la segona meitat del segle XIX.

    A Catalunya, al començament del segle XIX, la xarxa viaria estava en mal estat i era insuficient, això feia que les comunicacions amb l'interior i l'exterior fossin precàries.

    Al 1846, la Diputació Provincial de BCN, va presentar un pla general de carreteres. Al 1848 a 1868, es va construir una xarxa de carreteres al Principat.

    En el transport marítim, entre el 1875-1900 es va anar fent la substitució de vaixells de vela pels de vapor, procés que va anar paral·lel a la decadència de la marina catalana i l'emergència de la basca.

    Es van fundar noves companyies navilieres: Companyia Transatlàntica a BCN al 1881 i al P.V. es van constituir dues Ybarra i Sota y Aznar.

    Els dos ports considerats els mes importants, són el del P.V. i el e BCN.

    Era el transport mès ràpid i desenvolupat del moment.

    5. LA SIDEROMETAL·LÚRGICA I LA MINERIA

    SIDE. ESPANYOLA

    FRACÀS SIDE. CATALANA

    MINERIA

    Inicis

    1830, primers intents d'organitzar una industria moderna per la demanda de ferro.

    1832, Màlaga (ferro local i carbó vegetal). Poc competitiva per l'elevat cost de ferro.

    Metal·lúrgiques:

    1836: Nuevo Vulcano (BCN)

    1855: Maquinista Terrestre y Marítima

    Molt poc desenvolupada:

    - Manca de capitals i coneixement.

    - Poca demanda.

    - Mines sota control de l'Estat.

    Anys 60

    Decadència de Màlaga. Predomini d'Astúries (carbó mineral) i de Biscaia (mines de ferro).

    Alguns intents d'alts forns han de tancar abans de 1865, perquè l'alt preu del carbó fa massa car el producte.

    Altres perjudicis: poca demanda, política lliurecanvista que facilitava la introducció de maquinaria i ferro estranger.

    1868: primera legislació minera. L'Estat ven les mines als particulars (estrangers).

    Anys 80

    El predomini es trasllada definitivament a Biscaia.

    Circuit rendible econòmicament amb Anglaterra.

    Exportació de ferro a Anglaterra i importació de carbó gal·lès a baix preu.

    A partir de 1885, utilització de noves tècniques, per produir acer en lloc de ferro dolç.

    Consolidació:

    1882: es fabrica el primer vagó a BCN.

    1884: i la primera locomotora (MTM).

    L'Estat espanyol es converteix en un dels principals països productor de minerals, però queden a mans estrangeres.

    - Plom (Jaén)

    - Mercuri

    (Ciudad Real)

    - Ferro (Biscaia)

    - Zenc (Cantabria)

    Anys 90

    1891, Aranzel proteccionista.

    Construcció naval a Biscaia i a Ferrol.

    Expansió financera: grans bancs bascos.

    1902, Altos Hornos de Vizcaya.

    L'aranzel proteccionista resulta beneficiós.

    El carbó asturià és de menor qualitat i més car que el britànic, però subsisteix gracies a la legislació proteccionista de 1891.

    6. L'EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DEL S.XIX

    - La demografia espanyola

    La demografia de l'Antic Regim es caracteritzava per unes tasques de natalitat i mortalitat molt elevades.

    Entre la 2a.meitat del segle XVIII i la 1a. del XIX, a gran part d'Europa es produeix, la transició demogràfica, caracteritzada per la desaparició de la mortalitat catastròfica i la disminució de l'ordinària i el manteniment d'una alta natalitat.

    A Espanya, aquesta transició, es va donar al segle XIX de manera imperfecta, pel manteniment d'unes altes taxes de mortalitat.. La mortalitat ordinària, però, va tenir una disminució relativa, per les millores higièniques i mediques. No va desaparèixer la crisi demogràfica provocada per la fam. La mortalitat infantil es va mantenir en nivells alts, tot i que, va disminuir. Per tan, l'esperança de vida dels espanyols era molt baixa. (18887-29).

    A gran part dels països occidentals, l'augment de població va anar unit a un procés paral·lel de modernització econòmica, però a Espanya aquest procés va ser mes lent. L'enrederiment va provocar un desequilibri entre recursos i població.

    La distribució de la població: al segle XIX va augmentar la població a les zones catalanes i va disminuir la de les regions de l'interior. La població es concentrava a les zones perifèriques. (Nord i Llevant i Madrid).

    La distribució de la població per sectors econòmics mostra l'enrederiment econòmic d'Espanya, respecte els països occidentals avançats.

    Entre 1860 i 1877/1900, el sector primari va disminuir un 10%, el sector secundari va augmentar un 2,5% i el terciari va fer una retirada.

    En el darrer terç del segle XIX va haver-hi un progressiu moviment migratori del camp a la ciutat. Però l'emigració més significativa a la d'anar a altres països, en els dos primers terços van emigrar cap Amèrica i al nord d'Africa.

    - La demografia catalana

    L'increment de població catalana en els primers 70 anys del segle XIX va ser degut al creixement de natalitat.

    Les taxes de natalitat i de mortalitat, tot i que, eren elevades, la mortalitat va iniciar una lenta davallada durant la primera meitat del segle XIX.

    La distribució de població durant aquest segle, va tendir a concentrar-se a les terres baixes del litoral i prelitoral.

    V tenir un creixement molt superior al de la població espanyola.

    7. LES NOVES CLASSES SOCIALS

    - Els grups socials a l'Espanya de XIX

    Al llarg del segle XIX van haver-hi transformacions polítiques, que donen per resultat la creació de les classes socials (grups establerts segons la riquesa que tenen).

    En aquesta nova societat els antics estaments privilegiats s'han d'adaptar l'ascens de la burgesia, però mantenen bastants privilegis econòmics i socials.

    A Espanya aquesta transformació fou lenta i de fet durant el segle XIX a la major part de la població, va perdurar un tipus de relacions socials, mes pròxim a l'A.R. que no a una societat capitalista.

    Classes socials: predominen les altes i les baixes, les mitjanes al segle XIX són poques.

    - C. altes: noblesa (ha perdut privilegis), burgesia terratinent (Castella, tenen un poder ja que han sabut aprofitar les autoritzacions) i burgesia industrial (Catalunya i P.B., han fet grans negocis amb la industria).

    - C. mitjanes: burgesia urbana (comerciants, propietaris de tallers,...), arrendataris de terres, funcionaris (que treballen per l'estat) i professions liberals.

    - C. baixes (populars):jornalers o proletariat rural i proletariat d'indústria.

    ( no té res, nomes capacitat de treballar, estan a l'absoluta misèria).

    - La societat catalana del segle XIX

    Al grup de la burgesia hi havia persones de procedència diversa, la majoria es van dedicar a l'activitat industrial.

    El grup social popular:

    • Jornada laboral: eren llargues, primer de 14 a 16 hores i més tard de 12-13 hores. Moltes vegades es treballava de nit, per aprofitar l'aigua del riu.

    • Treball infantil: hi havia explotació infantil, ja que començaven als 6-7 anys i treballaven 14-15 hores. Eren ma d'obra barata, per tant, tenien salaris reduïts i treballaven en la filatura o mines. Menjaven pa i aigua.

    • Treball femení: tenien el mateix horari que els homes i cobraven el 50% menys. Es dedicaven a la filatura i a destriar el mineral de la runa.

    • Salaris: per les dones i nens eren baixos. Primer cobraven a preu fet, però es van reivindicar, ja que cobraven el mateix per treballar mes hores, aleshores es va posar un preu fix per dies i per hores, cosa que va estabilitzar.

    • Contractació laboral: hi havia una contractació inestable, no donaven prestació laboral, hi havia un nombre augmentat d'aturats per l'analfabetisme, cosa que feia que signessin un contracte sense saber el que.

    • Condicions sanitàries: a les mines hi havia manca de llum, excés de soroll, condicions miserables. Hi havia moltes malalties a causa del treball, per la poca higiene i ventilació, condicions molt precàries.

    • Accidentabilitat: explosions a les mines, ja que les mesures de seguretat eren insuficients i no es complien. La majoria eren nens i nenes, ja que feien les feines mes perilloses.

    T-9 EL MOVIMENT OBRER.

    ELS INICIS DELS CATALANISME.

    1. LES PRIMERES ASSOCIACIONS OBRERES

    2. ELS SOCIALISMES

    3. EL MOVIMENT OBRER DURANT EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

    4. EL MOVIMENT OBRER DURANT LA RESTAURACIÓ

    - Moviment obrer

    Es tot aquell conjunt d'associacions, que protagonitzen els obrers per millorar les seves condicions de vida.

    Les manifestacions del moviment obrer, són:

    1- LUDISME

    A finals del segle XVIII, un obrer francès, Luid, destruí una maquina que considerà que ocupava el seu lloc de treball.

    Les primeres manifestacions a Espanya (en períodes de govern liberal):

    1821-Alcoi.

    1823-Camprodon.

    1835-Fabrica Bonaplata.

    1854-Conflicte de les selfactines.

    2- ASSOCIACIONISME (unió dels obrers, però amb mes força)

    2.1. A. de caràcter temporal o resistencialista: els obrers s'uneixen per aconseguir un objectiu i quan ja s'ha aconseguit s'acaba l'associació.

    1834: protesta dels teixidors contra la pretensió dels amos de fer-los allargar les peces, sense cobrar més.

    2.2. A. De caràcter permanter (sindicats): sempre hi haurà organització, permanent.

    a) Inicis: 1840, es forma l'Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó.

    Ràpidament se'n formen d'altres i al 1841, s'agruparan i s'anomenaran Federació d'Associacions de BCN.

    b) Característiques:

    S'organitzen seguint el model gremial per oficis i prestació d'ajuda mútua.

    Sovint són sotmeses a regressió. Els moviments que van funcionar, són:

    1840-43: Progressista. Espartero

    1854-56: Bienni progressista.

    1868-74 Sexenni democràtic.

    Primer eren apolítiques, però més tard es van ficar en política.

    2.3. A. amb finalitat no estrictament reivindicatives:

    Dignificar les classes obreres.

    1845: Cors de Clavé. Dignificar a traves del camp.

    1863: Ateneus i escoles obreres. Ateneu Català de la Classe Obrera.

    Premsa obrera.

    3- SOCIALISME

    Pensen que mentre no es canviï el model de societat, els obrers no se'n sortiran. Diuen que s'ha de crear un nou model de societat perquè les reivindicacions dels obrers tinguin èxit.

    3.1. S. utòpic: plantegen un model de societat perfecte i intenten arribar-hi a traves del convenciment (s'arriba a traves de fer propaganda).

    MOVIMENTS

    QUÈ PROPOSA

    REPERCUSSIONS A ESPANYA

    ICARIA (icarians)

    Etienn Cabet

    Llibre “Viatge a Icaria”

    - Illa imaginaria, on tot és de tots. Tenen tot el que els fa falta.

    - L'Estat org. treball segons les necessitats.

    - Es tradueix al castellà 8anys desprès, amb amb la intervenció de Orellana, Montoriol i Clavé.

    - Intent de crea una Icaria a EE.UU., alguns Catalans (Joan Rivera).

    - Tenen indicis, no documents, que hi ha un intent al poble nou.

    FOURIARISME

    Charles Feurier

    Basat en els falansteris

    - Assentament humà on tothom treballa en allò que li sembla atractiu.

    - Joaquin Abreu divulga les idees de Fourier, però no consta que es portessin a la practica.

    COOPERATIVISME

    Richart Owen

    - Org. la fabrica de manera que en fos eliminat el benefici egoista. Entre altres coses, subs. els diners per bons de treball.

    - Ho divulga Ferran Garriga.

    - Deriva en el moviment

    cooperativista: ajudar-se els treballadors, per ser ells mateixos els beneficis de la feina.

    3.2. S. científic:

    Es parteix de l'anàlisi de les estructures econòmiques de les societats.

    Creat per Carles Marx i Friedrich Engels.

    1864: 1a. Internacional a Londres.

    Associació obrera que vol treballar segons les idees de Marx.

    Organitzar-se els obrers de tot el món.

    Pensament, 2 tendències:

    MARXISME Marx, Engels

    ANARQUISME Bakunin

    Igualtats

    1. Es constata que la misèria dels treballadors es deu a l'enriquiment de la burgesia, protegida per l'Estat liberal.

    2. Per tan, cal anar a la supressió de la propietat privada dels mitjans de producció i fer-la propietat col·lectiva.

    3. La supressió de la propietat privada dels mitjans de producció només és possible per la lluita revolucionaria.

    4. Només el socialisme entès així, assegura la plena llibertat individual.

    5. Els problemes dels obrers no tenen fronteres i cal, per tan, una coordinació obrera internacional.

    Diferencies

    1. Els obrers s'ha d'org. en un poderós partit de classe (p. polític).

    2. L'actuació ha d'anar encaminada a enfortir políticament la classe obrera per aconseguir la revolució.

    3. S'ha d'aconseguir un estat socialista, com a pas previ a una societat igualitària. Un estat obrer que imposi el socialisme (dictadura del proletariat).

    1. S'ha de confiar en la lluita espontània dels obrers sense cap mena de partit polític.

    2. L'actuació va encaminada a paralitzar l'economia capitalista a partir de vagues generals.

    3. Qualsevol forma d'estat és sempre opressiva. S'ha de destruir tota org. estatal, l'exèrcit, l'autoritat.

    - Moviment obrer a Espanya

    ANARQUISME

    MARXISME

    Mov. Obrer no socialista

    1868: Arribar els primers protagonistes de l'AIT. Entre ells FANELL de tendència anarquista.

    1870: A BCN té lloc el primer congrés espanyol.

    Acords: Es constitueixen com a FRE de l'AIT.

    Mantenen l'apoliticisme.

    Recurs a la vaga.

    S'afirma l'ideal d'una societat col·lectivista

    A traves d'una revolució.

    EXPANSIÓ

    1869: “Les tres classes de vapor” (aludir a 3 tipus de treballadors)

    1873: el moviment es radicalitza, al Juliol, fets d'Alcoi.

    1874: la FRE de l'AIT és il·legal.

    1872: són expulsats de la FRE de l'AIT (al reves que Europa).

    RESTAURACIÓ

    Clandestinitat: repressió contra el sindicalisme.

    S'impulsa l'acció directa, en lloc de la vaga.

    Clandestinitat, però en certa tolerància.

    1879: constituiran una org. clandestina. “Constitució de l'agrupació socialista madrilenya”.

    Amb l'arribada del Partit Liberal al poder, hi ha un reinici.

    1881: Congrés obrer a BCN i creació de la FTRE.

    Amplia extensió x Cat. i Andalusia

    1890: 1a. celebració de l'1 de maig.

    Extensió per Madrid, P.B. i Astúries.

    1888: BCN. Fundació del PSOE i l'UGT.

    RADICALITZACIÓ: influencia de les idees de Kropotkin i Malatesta.

    Provocà l'abandonament de “les 3 classes de vapor” que s'havia integrat.

    Principals atemptat:

    1892: Andalusí (jornalers).

    1893: BCN contra Martínez Campos.

    BCN al Liceu.

    1896: BCN, contra processó del Corpus.

    1897: Assassinat de Canovas.

    Procés de montjuïc. Repressió.

    A partir de 1895: obtenen representació en ajuntaments.

    Act. De caire social, d'inspiració catolica.

    1895:“A. per a la defensa dels interessos de la Classe obrera”

    Creació dels “Cercles catòlics” dels P.Vicent.

    (centre pels obrers).

    AIT: Associació Internacional de Treballadors ; FRE: Federació Regional Espanyola

    FTRE: Federació de Treballadors de la Regió Espanyola ; UGT: Unió General de Treballadors

    PSOE: Partit Socialista Obrer Espanyol.

    5. ELS INICIS DEL CATALANISME

    - L'anticentralisme (abans de 1868)

    · El diferent desenvolupament de Catalunya respecte d'Espanya, propicia que Catalunya prengui consciencia i es vegin els errors de la centralització i l'uniformisme propi del sistema liberal.

    · L'oposició liberal reivindica un poder autònom per Catalunya:

    • Carlismes: la seva ideologia, era la defensa als furs o als drets tradicionals a les regions històriques. Que es va incorporar al catalanisme.

    • Catalanisme conservador: no validen el sistema polític de la Restauració i volen una renovació. Format per liberal moderats (Mañé i Flaquer) i homes d'església (Torres i Bages, Collell,...)

    • Republicanisme federal: el fracàs de la primera república reconduirà el federalisme cap a postures nacionalistes. Valentí Almirall.

    - Redreçament cultural

    · Renaixença: moviment cultural i de conscienciació nacionalista, consolidat entre 1870-80. Els intel·lectuals pretenen normalitzar l'ús del català i interessar les capes burgeses per la llengua i la cultura pròpies. Àngel Guimerà, al 1870 crea l'A. Jove de Catalunya.

    · Cultura popular: es va mantenir en amplies zones.

    - Transformació econòmica

    · Proteccionisme econòmic: la industria catalana en demana un, que era contrari a la política lliurecanvista, que hi havia al moment. Això fa que la burgesia es decanti cap a l'autonomia per aconseguir una política pròpia.

    Aquest 6 aspectes, creen un catalanisme polític, que es va dividir en dos ideals:

    · Catalanisme conservador: aglutinat per la Lliga Regionalista.

    · Catalanisme liberal: de caràcter progressista, no tindrà gran força fins a la república.

    6. CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME

    - Les primeres accions

    Els sectors catalanistes al 1880, va fer el primer congres catalanista i al 1883 va fer el segon. Els assistents van ser intel·lectuals, professionals liberals i comerciants.

    1882, Valentí Almirall, amb la Renaixença, va formar el Centre Català (entitat política). 1885, el Centre Català, va fer la primera gran acció oficial del catalanisme (primer cop que van participar els industrials), presentant el Memorial de Greuges a Alfons XII, per la seva visita a BCN. Aquest representava reivindicacions culturals, politiques i econòmiques. Valentí Almirall.

    1887, la Renaixença quan es va separar del Centre Català, va formar la Lliga de Cat. (A. catalanista). Era conservadora i nacionalment mes radical.

    1888, els catalanistes de Lliga, presentaren un document a la reina regent , reivindicant l'autonomia política per Catalunya.

    - La Unió Catalanista i el primer projecte d'autonomia

    1891, es forma la Unió Catalanista, per la maduració del catalanisme. La U.C., és una federació d¡entitats catalanes, l'objectiu del qual, és activar una consciència crítica de catalanitat, no pas atendre problemes concrets. No volia participar en eleccions.

    1892, s'aproven les Bases de Manresa, per la Unió Catalanista:

    • Proclama la sobirania a Catalunya.

    • Defensa els drets a disposar.

    • Instituïa el català com única llengua oficial. Dotava Catalunya de totes les competències en ensenyament i justícia.

    • Derogava l¡obligatorietat del servei militar.

    • Posava l'ordre pública sota control d'una policia autoritària.

    1897, la U.C. fa públic el document, Missatge a Creta, on els catalanistes es solidaritzaven amb el poble cretenc. Aquesta provocar que el govern prohibís alguns diaris.

    - La presencia publica del catalanisme

    A partir de 1898, hi ha una gran expansió, que va provocar un augment de desconfiança envers al sistema polític i el catalanisme va ser present a la burgesia industrial.

    Es constituïen associacions obreres (A.O. Catalanista de Manresa) i juvenils (Joventut Catalanista de Sabadell), que tenien un local amb gran vida social.

    1903, la presencia obrera es va consolidar amb la creació del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria. (CADCI).

    1895, Àngel Guimerà, fa un discurs a favor de l'ús públic del català i va ser la primera intervenció en català.

    En quant a la vida política, els catalanistes, es presentaren en eleccions municipals.

    La U.C. estava dividida entre, els que potencien la propaganda i els que volien ajornar la lluita electoral.

    mjk