Crisis de la Restauración

Historia de España. Siglo XX. Crisis de la Restauración. Turnismo. Sistema canovista. Cánovas del Castillo. Regionalismo. Republicanismo. Semana Trágica de Barcelona. Crisis de 1917. UGT (Unión General de Trabajadores). CNT (Confederación Nacional del Trabajo). Movimiento obrero. Dictadura de Primo de Rivera

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad

T-11 LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1899-1931)

1. UN SISTEMA POLITIC EN DIFICULTATS

Segona fase de la Restauració:

  • Hi ha una continuïtat de la restauracdió, pero estem en fase d'inestabilitat.

  • Crisi dels sistema de partits:

  • - Mort dels principals líders: Cànovas (1897) i Sagasta (1903)

    - Divisió dels seus seguidors: Maura (haurà de dimitir el 21909) (partit conservador) i Moret (partit liberal), Canalejas (1912).

    - Consolidació d'altres partits: catalanistes i republicans.

    3- No es fan les reformes necessàries:

    - No es modifica la constitució de 1876, en allò que tingues d'anacrònic.

    - No s'ha reformat el sistema electoral per solucionar el casiquisme i la manipulació.

    4- El rey Alfons XIII intervé en política.

    5- L'impacte de la guerra de Cuba (1898):

    - Recordar que va ser.

    - Va tenir conseqüències politiques (desastre, sentiment de fracàs) i econòmiques (el catalans van perdre el marcat cubà i van tenir grans despeses en la guerra).

    - Respostes:

    · Regeneracionisme (J.Costa).

    · Des del mon econòmic (Foment del treball nacional), proposa un

    concert econòmic català.

    · Des del catalanisme.

    - Un fet concret: Tancament de caixes el 1899.

    Hi havia el país en crisi, la solució va sr l'augment d'impostos i la resposta de BCN, va ser no pagar-los, amb el suport de Robert i això va crear un estat de guerra (pagar, era desconfiança vers Madrid).

    2. L'OPOSICIÓ

    - El regionalisme

    La Unió Catalanista, que era partidària a mantenir-se apartada de la política, va crear al 1900, el Centre Nacional Català., que disposava del diari “La veu de Catalunya”.

    El general Polavieja va formar la Unió Regionalista i les dues organitzacions es van fusionar per donar lloc a la Lliga Regionalista de Catalunya.

    La Lliga Regionalista, era una força política conservadora, que presentava els interessos de la burgesia industrial i comercial. Més tard va tenir suport de l'església i de propietaris rurals. Els dirigents més importants van ser Prat de Riva i Puig i Calafalch.

    Les eleccions generals de 1901, els regionalistes van presentar unes candidatures anomenades “quatre presidents”, constituïda per B.Robert, A.Rusiñol, L.Domenech i Muntaner, S.Torres. Tots quatre van sortir elegits diputats, juntament amb 2 republicans i 1 liberal.

    En les eleccions municipals, l'alternança de liberals i conservadors va ser substituïda per regionalistes i republicans.

    1904: Boicot a Alfons XIII.

    1907: formació d'un nou partit, Centre Nacionalista Republicà.

    - El republicanisme

    1908, Lerroux va trencar amb la Unió Republicana de Salmerón i va fundar el Partit Republicà Radical. Estava a favor d'algunes reivindicacions obreres, defensava jurídicament els sindicalistes,...

    El Lerrouxisme, va tenir influencia entre classes mitjanes i el proletariat barceloní, emprant un discurs anticatalanista i anticlerical. El predomini de republicans a BCN els va portar a ser majorí a l'Ajuntament.

    Hi havia un republicanisme d'esquerres i catalanista.

    1910: Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR).

    1917: Layret, Domingo i Companys va fundar el Partit Republicà Català.

    Va haver-hi el blasquisme, moviment que critica radicalment el sistema polític.

    1909: Conjunció republicanosocialista, és una coalició electoral entre els partits i totes les tendències republicanes i el PSOE.

    - El carlisme

    Va continuar la seva oposició a la monarquia alfonsina, tot i ser minoria, es va mantenir arrelat a Navarra, P.B. i Catalunya.

    1919: el cap del partit va fundar el Partit Tradicionalista.

    3. EVOLUCIÓ POLÍTICA (I). LA SOLIDERITAT CATALANA

    - Maura

    President de govern al 1903 y durant el període 1907-1910, va desenvolupar una política de reformes amb la finalitat de mantenir el sistema.

    Va reformar la llei electoral, per reduir el caciquisme i va redactar un Llei d'administració local, no va ser aprovada i s'establia una reforma de caràcter descentralitzador de municipis i províncies.

    - La llei de jurisdiccions

    Al 1905, va haver-hi la primera crisi política d'importància, arrant d'un acudit publicat al “cu-cut!”, en el qual es ridiculitzava a l'exercit pels seus fracassos al Marroc, un grup d'oficials de la guarnició de BCN, va assaltar la redacció d'aquest i la del diari de la Lliga Regionalista.

    El govern en lloc de castigar als militars, va promulgar la Llei de juridiccions, que posava sota jurisdicció militar les ofenses orals o escrites a la unitat de la pàtria, la bandera i l'honor de l'exèrcit. Això trencava la subordinació del poder militar al civil.

    - La solidaritat catalana

    La llei de jurisdicció era una amenaça de la llibertat d'expressió i criminalitzava el catalanisme polític. Aquesta llei va ser contestada amb la constitució de la Solidaritat Catalana, que era una aliança de les forces polítiques catalanes, en van quedar fora els partits dinàstics i els lerrouxismes.

    Volia la suprimició de la llei i obtenir una autonomia per Catalunya.

    1906, es va celebrar una manifestació a favor.

    1907, van haver-hi eleccions per renovar la meitat dels diputats provincials, la Solidaritat Catalana va obtenir la majoria d'actes i el president va ser Prat de Riva.

    L'èxit mes clamorós de la Solidaritat Catalana es va produir en les eleccions generals, celebrades el mateix any i això va posar fi al caciquisme.

    Els partits de la Solidaritat, eren tan diferents que era difícil que continuessin units, això es va veure reflexat en el suport que Cambó i els regionalistes donaven a la llei de Maura i en canvi el republicans nacionalistes s'oposaven.

    4. EVOLUCIÓ POLÍTICA (II). LA SETMANA TRAGICA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

    - La setmana tràgica

    Al 1909, els berbers del Rif van derrotar l exercit espanyol i van haver-hi moltes baixes, aleshores el govern va enviar reforços, constituïts per reservistes.

    Anarquistes, socialistes i republicans van impulsar un moviment d'oposició a l'enviament de soldats i contra la guerra del Marroc i al 1909 es va fer una vaga general.

    El govern va decretar la guerra i els guàrdies van disparar contra manifestants i van ferir dones i nens,com a conseqüència es va fer un motí popular, en que grups van cremar edificis religiosos.

    L'endemà BCN estava plena de barricades i van causar les primeres víctimes mortals. Cap dirigent polític va voler posar-se al capdavant d'una revolta antimilitar i anticlerical.

    Dijous, l'exèrcit i la policia començava a controlar i la pròxima setmana tot tornava a ser com abans.

    A l'acabar la revolta, les autoritats van desencadenar una repressió arbitraria i dura. Van haver-hi detencions i dirigents anarquistes i republicans van ser desterrats i 5 afusellats, entre ells F.Ferrer i Guàrdia, acusat de ser l'inspirador intel·lectual.

    Els republicans catalanistes van criticar aquesta repressió i això va fer posar fi a la Solideritat Catalana. La repressió va desprestigiar el govern i també la monarquia.

    El liberals, Moret i Canalejas, es van unir a republicans i socialistes contra Maura, per exigir la dimissió del govern. La col·laboració dels liberals amb els partits d'esquerra van trencar l'acord del Pacte del Pardo.

    - Canalejas (1910-12)

    Canalejas va aplicar un assaig regeneracionista. Amb les reformes, va intentar donar respostes als problemes des d'una òptica liberal, però va topar amb l'oposició (sectors socials i politics mes conservadors).

    En política exterior, va signar tractats amb França, pel repartiment de les zones d'influència del Marroc i amb el soldà del Marroc per pacificar el RIF.

    En política interior, va prohibir l'establiment de nous ordres religiosos, va suprimir els arbitris (impost sobre el consum).

    Va elaborar lleis de protecció social (regulaven la jornada màxima de treball, els contractes i el treball femení)

    Va establir el servei militar obligatori.

    Un anarquista el mata al 1912. Gran figura de la restauració.

    5. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

    - La formació

    El fracàs de la Solidaritat Catalana, va portar la Lliga Regionalista a buscar un pacte amb Madrid, per tal d'aconseguir un mínim d'autogovern català. La Lliga va aconseguir, del govern, un reial decret que permetia a les diputacions provincials a mancomunar-se per fins administratiu.

    La mancomunitat, és la institució que agrupa a les 4 diputacions catalanes, per tant, és una federació de les 4 diputacions catalanes. Majoria liberal, però no senat.

    1912/14-23

    Els presidents van ser, primer Prat de la Riba (1917) i desprès Puig i Calafalch (1923).

    - Les realitzacions

    En quant a l'educació, creen escoles normals i una xarxa de biblioteques populars. Una de les prioritat va ser el foment de la formació professional.

    Es va fer una protecció i divulgació del patrimoni cultural.

    L'Institut d'Estudis Catalans, van ampliar les seves funcions i van tenir un paper important en l'àmbit científic i cultural i es va impulsar una normalització de la cultura catalana, unificació ortogràfic, per Pompeu Fabra.

    6. LA CRISI DE 1917

    L'any 1914, s'inicia la primera guerra mundial que dura fins al 1918.

    · Espanya era neutral (no partit, ni bàndol,..), els avantatges va ser: un fort creixement econòmic, que no es reparteix be i això comporta a un fort augment de preus i una obertura a l'estranger.

    El fort augment de preus comporta a tres crisis diferents:

    • Crisi social: · el desembre de 1916, hi ha la primera vaga general a nivell de tot

    l'estat. UGT+CNT.

    · l'agost de 1917: UGT+CNT, promouen diverses vagues i

    comencen per una de ferrocarrils que sesten a altres sectors.

    • Crisi militar: el 1916, es constitueix una mena de sindicat militar “Juntes Militares de Defensa”, provocat perquè els militars no tenien un sou bo i van ser afectats per l'augment de preus.

    El govern no controlava l'exèrcit i aquest es pot revolucionar, això produeix una separació de l'exèrcit i el govern, per tant, es posava en manifest l'autonomia de l'exèrcit respecte el poder civil.

    • Crisi política: · l'oposició demana canvis en profunditat, nova constitució.

    · el govern tanca les corts de Madrid.

    · es convoca l'Assemblea de parlamentaris a BCN, amb presencia

    de republicans i socialistes. el govern la va prohibir i va tancar

    diaris republicans i catalanistes.

    · Posicionaments particulars a favor o en contra: Aliadòfils (progressistes), que eren partidaris a França i Gran Bretanya i Germanòfils (conservadors), partidaris a imperis centrals.

    · Grups de voluntaris catalans, a favor dels aliat (francesos), van participar en la guerra.

    1917: Revolució russa:

    · Les tres crisis formem la crisi de 1917, amb una unitat de totes les forces no governamentals i el país pot sofrir una profunda transformació i la creació de nous estats a Europa.

    · L'estiu de 1917, hi ha una radicalització d'alguns estats i demanen la independència.

    · L'octubre de 1917 va haver-hi un trencament i es van dividir, els que feien costat al govern, que era l'exèrcit, els partits conservador i nacionalisme i els que no, era el sindicalisme (es fan el seu propi programa per fer reformes) i partits d'esquerres.

    Les conseqüències van ser: no resoldre els problemes i l'inici d'una divisió que anirà a més.

    (UGT: Unió General de Treballadors ; CNT: Confederació Nacional de Treball)

    7. EL MOVIMENT OBRER

    DADES GENERALS

    ANARQUISME

    SOCIALISME

    ALTRES

    Repressió (procés Montjuïc).

    Permissivitat.

    Setmana tràgica. Regressió 1909.

    Inicis de S.: desorgan.

    1907: Solidaritat obrera (BCN)

    Aprofitant la permissivitat del govern

    1908: s'estén a tot Catalunya.

    Inicialment s'integra a “Solidaritat Obrera”.

    Societats d'ofici.

    Sindicalisme catòlic.

    S. agrari i nacional

    1903: CADCI.

    Crisi 1917

    - Vagues conjuntes UGT+CNT

    - Influència revolució russa.

    Represa 1910

    Reorg. formant la FGTE

    1911: CNT

    Expansió, consolidació de CNT; 2 tendències, anarkisme ( revolució immediata) i anarcosindicalisme (estratègia sindical)

    1911: Solidaritat obrers bascos.

    1912: FNSC

    1919: Vaga de la Canadenca.

    Pistolerisme. 226 morts

    1921: Llei de fugues.

    1923: Dictadura.

    1918: Congres de Sants (intentaven enfortir-se).

    1919: Federació Nacional d`Agricultors, s'integra a CNT.

    Es converteix en el sindicat mes important.

    CNT: majoritària a Cat., P.V. i Andalusia.

    La UGT, majoritària a Madrid i P.B.

    A Cat. a: BCN, Mataró i Reus.

    (CADCI: Centre Autonomia de Dependents del Comerç i de la Indústria ;

    FGTE: Federació General del Treball Espanyol).

    - Vaga de la Canadenca: al febrer de 1919, a BCN s'inicia una vaga a l'empresa elèctrica Light and Power Company , coneguda com La Canadenca.

    La vaga la va començar el sector administratiu i la fàbrica de seguida els hi fa costat.

    La CNT, va aconseguir aturar les empreses industrials que depenien del subministrament elèctric.

    Finalment el comitè de vaga i la patronal van signar un acord pel qual es readmetien els treballadors acomiadats i aconsegueixen millors salaris i jornades de 8 hores. Però no van alliberar a tots els detinguts i es va reprendre ala vaga.

    La Federació Patronal va amenaçar amb el tancament de totes les fabriques, si no es tornava a la feina.

    A mitjans d'abril la vaga ja s'havia acabat, amb un sentiment de derrota entre els treballadors.

    - Pistolerisme: a la CNT hi ha dues tendències, anarquisme ( revolució immediata) i anarcosindicalisme (estratègia sindical). Alguns grups anarquistes, van atemptar en nom de la CNT, contra autoritats, patrons i encarregats i van matar entre altres el president del govern. Els empresaris van pagar bandes de pistolers perque eliminessin els dirigents obrers.

    - Llei de fugues: la policia i la guardia civil, podien disparar contra els detinguts en cas d'intent de fugida i molts sindicalistes van ser assasssinats per les forces de l'ordre.

    8. LA GUERRA DEL MARROC. EL COP D'ESTAT DE PRIMO DE RIVERA

    - El Marroc

    Desprès de la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines, l'any 1898, Espanya va orientar la seva expansió cap el nord del Marroc.

    En la conferencia d'Algesires, pacten que França es queda amb el territori mes gran de l'oest i al sud i Espanya es reserva una franja al nord, el Rif i Ifni.

    (explicar Setmana Tràgica)

    - Annual

    Abd el-Krim, es va revoltar i va proclama la guerra santa a Espanya i França. El general Silvestre, vol fer una incursió a la zona del Rif, però els marroquins va atacar i els espanyols van haver de fer una retirada a Annual, com que estava mal organitzada espanyols moren de bales espanyoles. Es conegut com el desastre militar d'Annual, el govern va dimitir i la gent demanava responsabilitats.

    - Alhucemas

    La necessitat d'enllestir la guerra del Marroc va ser un dels arguments de Primo de Rivera per donar el cop d'estat.

    Abd el-Krim va atacar la zona francesa del Marroc i França i Espanya van acordar una actuació militar coordinada.

    Al 1928, hi ha el desembarcament d'Alhucemas (1r desembarcament mixte amb francesos, naval i terrestre) i van derrotar a Abd el-Krim i va ser presoner dels francesos.

    - El cop d'Estat

    Al 1923, Primo de Rivera, va dur a terme un cop d'estat i va suspendre el regim constitucional, i això va portar a la fi de la restauració i l'inici de la dictadura.

    Les causes són acabar, amb:

  • Pistolerisme. Evitar augmentar el prestigi dels militars.

  • Responsabilitat a l'exèrcit.

  • Paràlisi del govern. (fins ara el govern no fa res).

  • Oposició forta q es vo evitar.

  • Suport: exercit, rei, burgesia (xl pistolerisme).

    Es va dividir en dos tipus:

    • Directori militar (tothom milita) 1923-25.

    • Directori civil: tots els ministres eren de la unió patriòtica.

    9. LA DICTADURA

    - L'actuació política de Primo de Rivera

    1924, Unió Patriòtica, formada per Primo de Rivera (partit únic).

    P. de R. Va aprofitar l'èxit del Marroc per continuar en el poder, mantenint l'estat d'excepció. Directori civil.

    P. de R., va fer una política anticatalana. E va prohibir la senyera, l'ús public del català, es van destruir llibres en català i es va prohibir els jocs florals. Fins i tot es va clausura el camp del Barça per haver xiulat la bandera espanyola.

    - Política econòmica i social

    Es va fer una política de dirigisme econòmic, caract. Per l'intercanvisme de l'Estat i el monopolisme.

    Es van construir obres publiques (carreteres, camins,...), noves escoles. Es van subvencionar ferroviàries, navilieres i mineres no prou rendibles.

    Van haver-hi grans monopolis: telèfon -empresa International Telephon and Telegraph, que va establir la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya.

    Els intercanvismes amb l'exterior es va seguir la política proteccionista.

    En la política social, es va prohibir la premsa obrera i la CNT.

    - L'oposició

    Molt intel·lectuals i escriptors es van exiliar. Al 1924, molts intel·lectuals van signar un manifest contra la política cultural de la Dictadura. Es va estendre a la un universitat i estudiants i professors van crear organitzacions que van ser prohibides.

    Els socialistes al 1929 van prendre una clara posició favorable a la democràcia i república.

    Els nacionalistes es van anar radicalitzant i la Lliga va perdre l'hegemonia dins el catalanisme.

    L'Estat Català va intentar una incursió per part de Prats de Molló, però van ser detinguts per la policia francesa.

    El rei demana a P. de R.

    - La caiguda de Primo de Rivera

    A partir 1927 l'atur va anar augmentant i al 1929 va haver-hi una fugida de capitals a l'estranger.

    Alguns sectors de l'exèrcit ja no confiaven en P. de R. i el rei el considerava un obstacle,perquè la gent relacionava la dictadura amb la monarquia.

    1930: P. de R. presenta la dimissió al rei.

    Es va crear n govern provisional dirigit per Damaso Berenguer: Dictablanda.

    Alfons XIII va intentar tornar a la política d la Restauració, però el suport a la Dictadura o va fer inviable.

    T-12 LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

    1. LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA. LA CONSTITUCIÓ DE 1931

    - Causes que porten a la República:

  • Fracàs de la dictadura de P. de R., és també el fracàs d'Alfons XIII, que li havia donat suport.

  • Negativa situació econòmica: Crisi Mundial de 1929, per l'augment de l'atur i minven les inversions.

  • Hegemonia al carrer de l'esquerra, que és republicana (PSOE) o anarquista (CNT).

  • Pacte de San Sebastià al 1930:

  • · Aixecament militar. Per fer tot el possible perquè desaparegui la monarquia.

    · Instal·lar la república.

  • Intent de proclamar la república, per uns militars de Jaca al 1930. Fracassen i els capitans son condemnats a mort.

  • - Com es passa de monarquia a república:

    · Dictablanda: 1r. president. Damaso Berenguer.

    2n. President. J.B.Aznar (el rei li encarrega fer les eleccions).

    · Eleccions: es comença per unes municipals (alcaldes), que es consideren de menys risc. Les esquerres les plantegen com un plebiscit (opinió del poble) entre monarquia o república.

    1931: es fan el 12 i el 14 es coneixen els resultats i es proclama la república. A BCN (Companys i Macià) i a Madrid el rei es retira i marxa a l'exili, però no renuncia als seus drets.

    El 15, hi ha un govern provisional, entre els propis partits que organitzen noves eleccions.

    El Juny, hi ha eleccions parlamentaries (surten el govern, ministres, corts,...).

    - Constitució de 1931

    2. LES PEINCIPALS FORCES POLITIQUES

    ESQUERRES

    DRETES

    Partits republicans

    1925: Izquierda republicana

    Partit Republicà d'Esquerra (Cat.)

    1929: Partido Radical-Socialista (Domingo).

    1908: PartIdo Radical. (Lerroux).

    Derecha liberal republicana.

    1932: Confederació Espanyola de Derechas Autonomas (CEDA) (Gil Robles).

    Partits autonomistes

    1931: esquerra republicana de Catalunya (Macià i Companys).

    Partit Catalanista Republicà.

    Organización Regional Autonomista Gallega (ORGA).

    1901: Lliga Regionalista de Catalunya.

    1933: Lliga Ctalana.

    Partit Nacionalista Basc.

    Partits monàrquics

    Renovación Espanyola (Calvo).

    Comunión Tradicionalista.

    Partits autoritaris o feixistes

    Partido Nacionalista Espanyol.

    Juntas Ofensivas Nacional-sindicalistas (JONS).

    Falange Espanyola (FE)

    Organitzacions Obreres

    1879: PSOE.

    UGT

    Partido comunista de España. (neix del PSOE ja q marxa).

    Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) (Cat.)

    Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).

    Federació Anarquista Iberica (FAI). (per assegurar l'0hegemonia dins la CNT).

    3. EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)

    'Crisis de la Restauración'
    - Problemes que s'arrosseguen feia temps i que la república d'esquerres vol resoldre.

    Problema agrari

    Problema religiós

    Problema militar

    Problema educatiu

    Problema social

    Problema nacionalismes

    1. Persistència de grans latifundis al sud, d'ínfima rendibilitat.

    2. Extensa massa de jornalers.

    (nomes cobren el dia que treballen)

    Tradicional influencia i poder de l'església en la vida social.

    (que l'església no tingui tan poder)

    1.Exces oficials.

    2.Sentiments monàrquics de bona part de l'exèrcit.

    Existència de mes d'un milió de nens/es sense escolaritat.

    1. Crisi economik mundial de 1929, arriba ara.

    2. Desocupació, atur.

    3.Aspiracions dls treballadors, per les promeses de la república.

    1. Articulació de les aspiracions de Cat. a disposar d'un estatut polític propi.

    2. El fet de la proclamació de l'estat català l'abril de 1931.

    1931: mesures que avancen cap a la reforma agrària i pacificació del camp.

    1932: Llei de bases de la Reforma agrària. (L'estat pot expropiar les terres i lliurar-les als camperols).

    S'aplica atraves de l'IRA.

    1. Fi de les prestacions econòmiques de l'estat a l'esglési.

    2. Limitacions als ordres religiosos: Llei de congregacions, expulsió de jesuïtes.

    3. Secularització de la vida social.

    (coses de la vida social atraves de l'església x l'estat. Matrimoni)

    1. Reducció de la sobredimensió de l'exèrcit.

    2. Llei Azaña: retir, amb sou íntegre, de generals i altres oficials que no se senten republicans.

    1. Pla construcció d'escoles.

    2. Augment del pressupost d'educació.

    Àmplia legislació laboral: lleis de jornada màxima, de contractació laboral,de regulació de les vagues, ect.

    1. La constitució reconeix l'autonomia.

    2.Concessió d'estatuts d'autonomia a Cat.

    - 1931 E. d Núria

    -1932 E. definitiu

    3.Altres:P.B.1936

    1.Problemes d'aplicació de la reforma.

    2. Oposició dels terratinents i de la noblesa.

    3. Dscontentamnt social:

    - per massa lenta.

    - per massa revolucionaria.

    (por xl sistema comunista)

    1.Constants friccions entre l'església i l'estat

    2. Sectors catòlics es distancien de la república.

    3. Augment de la divisió entre dretes i esquerres.

    Existència d'un nombre elevat de militars retirats, que se senten marginats, i que estan a punt per a qualsevol conspiració.

    Agost 1932, sublevació de Sanjurjo.

    Reticències per part de l'ensenyament dels col·legis religiosos.

    1. Socialisme poc bel·ligerant, que afavoria l'anarquisme.

    2. Oposició anarquista a la República, que considera poc eficaç.

    3. Impaciència dels militars i por del “gran capital”

    Reacció centralist que fa aparèixer la República com a disgregadora de la “unitat de la pàtria”.

    4. EL BIENNI RADICALISTA (1934-1936)

    - L'increment de la tensió

    El novembre de 1933, es fan unes eleccions legislatives. La victòria va ser pels partits de dreta i la CEDA es la força majoritària al parlament. La victòria pels de dreta va ser per la presentació dividida dels d'esquerres entre altres motius.

    Van ser les primeres eleccions en que les dones van tenir dret de vot.

    Davant els resultats electorals, els anarquistes van intentar alguns moviments insurreccionals i es van produir greus enfrontaments, en algunes ciutats espanyoles.

    Desprès de les eleccions el Partit Radical, Lerroux, amb el suport de les dretes, va formar un govern conservador, que va paralitzar la reforma agrària, va aprovar una llei d'amnistia que va permetre alliberar el general Sanjurjo i altres militars implicats en el cop d'estat.

    A Catalunya, Companys, aplicava una política d'esquerres. La llei mes conflictiva va ser la Llei de contractes de conreu:

    Parlament de Catalunya

    Oposició

    Març 21, El Parlament aprova aquesta llei.

    - Duració mínima de l'arrendament, 6 anys.

    - El contracte nomes pot ser anul·lat pel propietari després d'aquest període si explotava directament la terra durant els sis anys següents.

    - La renda no podia superar el 4% del valor de la terra.

    - Els cultivadors que haguessin explotat una finca en arrendament durant 18 anys seguits podrien comprar-la a un preu reglamentat a pagar quinze anys.

    - Els rabassaires no podien ser expulsats en cap cas i podrien adquirir la terra al preu equivalent al líquid imposable de 1930 al valor de la terra quan era erma.

    Juny, 12 El Parlament català torna a votar íntegrament el text d'aquesta llei.

    Vacances parlamentaries: s'aprofiten per a fer negociacions entre la Generalitat i el govern de la República.

    Setembre 12, El parlament català vota el reglament d'aquesta llei, que modifica alguns aspectes de la seva execució. El govern de Madrid considera que, amb això, s'ajustava a la Constitució i a l'Estatut.

    Els propietaris, desde l'ICASI, portaren la Lliga Catalana a impugnar la llei davant les Corts i el govern central.

    El govern de la República denuncia la llei davant del Tribunal de Garanties Constitucionals.

    Juny, 8 El tribunal, dclara inconstitucional tota la llei, per no correspondre a les atribucions del Parlament català.

    Setembre, 8. Reunió al Monumental de Madrid, organitzada per la CEDA i el IACSI, on assistiren cinc mil propietaris rurals catalans.

    Amb la supressió de l'autonomia pels fets d'octubre de 1934, la llei quedarà també en suspens.

    Es tornarà a establir, quan es restableixi la Generalitat a partir de les eleccions de febrer de 1936.

    - Els fets d'octubre de 1934

    Dll. 1:

    Repres d ls sesions a Corts.

    Crisi dels govern Samper.

    Dj. 4:

    Govern Lerroux, de centre-dreta.

    Dv. 5:

    Vaga general rvolucionaria

    Hi ha trets.

    Els partits d'0esquerra diuen que trenquen amb els que han lliurat la república als seus enemics.

    Vaga general a Barcelona, promoguda per Aliança Obrera i CNT.

    El general Batet anuncia a Companys l'estat de guerra.

    Vespre, manifestació a la plaça St. Jaume , demanant la proclamació de la República Catalana i armes.

    Vaga general i revolució a Astúries. Mieres, capital de les forces obreres. Setge a Oviedo.

    Ds. 6

    Continua la vaga.

    Arriben noticies dels fets d'Astúries.

    Algunes accions de força (crema esglésies a Vilafranca, ocupació de foment de Treball...)

    Companys proclama l'Estat català.

    El general Batet declara l'estat de guerra.

    L'exèrcit arriba a la plaça St. Jaume.

    Alguns intents de resistència.

    Resistència a la seu del CADCI, que s'abandona aviat.

    Dg. 7

    Trets de canons.

    Rendició de l'Ajuntament.

    Companys ordna l rendició i l comunica per ràdio.

    El Govern de la Generalitat es empresonat.

    Extensió de la revolució asturiana. L'exèrcit manat per Franco, ataca els rebels.

    Dm 9

    Represa dels treball a BCN.

    Continua la lluita obrera a Astúries.

    Dv. 19

    Ocupació de Mieres per l'exèrcit.

    Acaba la revolució.

    Inici d'una forta repressió.

    Conseqüències a Catalunya:

    A mitjans de desembre encara hi havia 3400 detinguts politics.

    Suspensió de les facultats autonòmiques catalanes.

    La Llei de Contractes de Conreu fou anul·lada i es tramitaren 1400 judicis de desnonament de parcers catalans.

    La major part dels ajuntaments foren destituïts i la major par de centres politics clausurats.

    Pena de mort (desprès commutada) al comandant Pérez Farràs i al capità Frederic Escofet.

    El govern de Companys fou condemnat a 30 anys de presidi.

    5. LES ELECCIONS DE 1936 I EL GOVERN DEL FRONT POPULAR

    - La fi del bienni conservador

    La repressió desencadenada arran de les revolucions d'Asturies i de Catalunya, va provocar un malestar entre amplis sectors de l'opinió publica.

    Els intents per evitar l'aplicació de la pena de mort i la demanda d'amnistia van mobilitzar sectors molt importants de la població.

    La política repressiva va provocar un progressiu descrèdit del govern. Les esquerres van adonar-se d'un creixement malestar social, això va facilitar una tàctica electoral unitària.

    - Les eleccions del febrer de 1936

    La crisi dels governs de dreta, va comportar la convocatòria d'eleccions generals el 16 de febrer de 1936.

    Les opcions politiques estaven polaritzades i l'ambient polític era cada cop mes tens.

    Les forces progressistes es van presentar unides en el Front Popular.

    La CNT no va participar de manera directa, però els seus militants van secundar les candidatures.

    Per tal de contrarestar el Front Popular, la dreta va presentar el Bloc Nacional, constituït per la CEDA, els monàrquics i els tradicionalistes.

    El Front Popular va guanyar les eleccions, a les grans ciutats, àrees industrials i zones latifundistes d'Andalusia i Extremadura.

    - El govern del Front Popular

    Manuel Azaña, va decretar l'amnistia per els presos politics i el resstabliment de la Generalitat de Catalunya.

    Entre el febrer i el juliol es van expropiar milers d'hectàrees de terra, que van ser substituïdes a milers de famílies camperoles.

    L'extrema dreta, La Falange, va reaccionar violentament davant del triomf de les forces d'esquerra. Es va viure una etapa de radicalització de la vida política i social. Enmig d'enfrontaments entre extremistes de dreta i d'esquerra, es van produir nombrosos actes violents i assassinats politics de tendències diferents. Un dels assassinats va ser José del Castillo, comes per falangistes i com resposta a aquest, el del líder de la dreta monàrquica José Calvo.

    Els sindicat CNT i UGT també radicalitzaven les seves posicions. Es van produir conflictes i enfrontaments al camp. La demanda de terres era cada cop mes gran i els camperols davant la lentitud de la reforma agrària van procedir a ocupar finques.

    Alcalà Zamora va ser substituït per Manuel Azaña com president de la república. Casares Quiroga era cap de govern, que va donar un impuls a la reforma agrària i va accelerar els tràmits per l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia basc.

    6. EVOLUCIÓ ECONÒMICA I MOVIMENT OBRER

    - Crisi econòmica i conflictivitat social

    1- Recordar que la segona república s'emmarca en un context de crisi mundial (1921).

    2- Conseqüències de la crisi mundial.(Espanya).

    · Baixen les exportacions (productes agrícoles i mineria)

    · Es redueixen les inversions estrangeres.

    · Desapareix el fluix migratori exterior que servia per disminuir l'atur intern.

    Fins i tot comencen a retornar alguns immigrants. Per tan, creix l'atur.

    3- Aquesta situació, juntament amb les mobilitzacions promogudes pels sindicats (sobretot CNT), va propiciar:

    · Malestar entre els obrers, l'augment de l'atur i la politització de la vida social.

    Anarquistes i comunistes van protagonitzar una agitació política i ideològica i el camp tambe va tenir nombrosos conflictes.

    - Gener 1932: es proclama el comunisme llibertari a moltes localitat. Revolta de l'Alt Llobregat (comporta molts problemes, empresonats)

    - Gener 1933: revolta “Casas Viejas”. Càdiz, jornalers perquè no tenen terres, que fou durament reprimit per les forces governamentals.

    Proclamen la república anarquista.

    - Les forces sindicals

    CNT

    UGT

    Altres

    Represa que afecta a tots els sindicats: (augment de treballadors).

    Dues tendències:

    - Anarquisme: creen la FAI, per potenciar la manera de portar-ho. La FAI era partidària de l'acció directe i la lluita revol.

    Buenaventura Durruti.

    - Anarcosindicalisme: entren en conflicte.

    Els trentistes, denuncien k els anarquistes intenten imposar el seu punt de vista i quedar-se amb la CNT.

    Les coses segueixen igual i al 1932 abandonen la CNT, però al 1936 tornen.

    Creen sindicats d'oposició.

    Augment a les zones on eren hegemòniques.

    Dues tendències:

    - Moderada.

    - Revolucionaria: líder. Largo Caballero.

    S'imposarà (no trencament).

    Es radicalitza, pq les seves expectatives no les veia satisfetes.

    Participa en els fets d'octubre

    CADCI: participa en els fes d'octubre de BCN, donant suport a Companys.

    (FAI: Federació Anarquista Ibèrica)