Crisi de l'antic règim. Siglo XIX

Historia de España contemporánea. Guerra del francés. Les Corts de Cadis. Constitució de 1812. Carles IV. Ferran VII

  • Enviado por: Andreu De Reus
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM: EL S.XIX.

Ara hi ha democràcia, però fins al s.XVIII hi havia monarquia absoluta. També hi havia un sistema de privilegis:

Antic Règim: Sistema de privilegis que tenia el rei, la noblesa el clergat i el 3er Estat.

S'intenta d'acabar amb l'A.R. durant el regnat de Ferran VII però no aconsegueix fins al regnat d'Isabel II. Els liberals són els contraris.

Constitució: Llei màxima de l'estat redactada per representants triats democràticament pel poble.

Societat i economia durant el primer terç del s.XIX.

Comença el s.XIX amb l'Antic Règim però amb un moviment contrari, el liberalisme. Comença amb monarquia absoluta, i després es passa a monarquia constitucional.

Població: La població peninsular augmenta.

El treball: La gent vivia bàsicament del camp sense oblidar que la terra continuava sent dels nobles i l'Església. Els treballadors del camp es dividien en:

-Petit propietari.

-Emfiteusi: Un acord entre una persona la qual cedeix una terra a una altre persona a canvi de un cens o pensió.

-Jornaler: Treballava per jorns, no tenia el treball assegurat.

Cultura: Molt poca gent podia estudiar: poques escoles públiques i poc interés per l'estudi.

Comerç amb Amèrica: Durant aquest segle disminueix al comerç amb Amèrica potenciant el comerç català degut a:

-Problemes econòmics.

-Males collites.

-Independència de les colònies.

El Regnat de Carles IV 1788-1808.

Rebomboris del pa: Males collites que fan pujar molt el preu del pa. La gent s'alimentava bàsicament del pa i això propicia moltes revoltes. Les mesures autoritàries van rebaixar el preu del pa i posar mesures contra les revoltes produides.

Por de les idees liberals: El regnat de Carles quart comença amb la revolució francesa, la qual defensava les idees liberalistes, el què va propiciar la por dels monarques espanyols.

La Gran Guerra i les seves conseqüències: França vol conquerir terres espanyoles.Godoy per defensar convat amb la França Revolucionaria

provocant la Guerra Gran. S'acava la Guerra i França i Espanya s'alien mitjançant el tractat de St. Ildefons: És un tractat pel qual Fr. i SP. lluitaven contra Gran Bretanya. El resultat és negatiu ja que no guanyen cap batalla.

L'altre és el Tractat de Fontainebleau: Entra FR + SP contra Portugal. França aprofita el pas per Espanya per quedar-se amb les capitals més importants. Carles IV s'en va a Aranjuez.

El motí d'Aranjuez i les abdicacions de Baiona.

El tractat de Fontainebleau no és acceptat per el Ferran VII el ni per un bon sector que estava en contra de Godoy. Això propicia que l'aristocràcia i un sector de la població fessin caure a Godoy i fessin abdicar al rei a favor del ser fill= Motí d'Aranjuez.

Napoleó, veient les rivalitats entre Carles IV i el seu fill Ferran VII, fa abdicar a Ferran VII a favor del seu germà Josep Bonaparte. Això passa a la ciutat de Baiona.=Abdicacions de Baiona.

Tres dies abans de Baiona a Madrid es reboten contra els francesos. Aquest rebotament s'exten per tot el país= Guerra del Francés. Per defensar-se dels francesos, s'organitza les Juntes Provincials de Defensa, que consistien en organitzar la resistència contra els invasors i que estaven coordinades per una Junta Suprema Central, independents de Josep Bonaparte.

LA GUERRA DEL FRANCÉS 1808-1814.

Catalunya la zona ocupada per + temps.

Patriotes(en contra): Nobles i airstòcrates per por a perdre privilegis + liberals que no volien gobern foraster. Tots volien a Ferran VII com a rei.

-Absolutistes: Volien Monarquia Absoluta

-Jovellanistes.

-Liberals: No volien forasters.

A favor: Afrancesats que creien en Napoleó i reformistes.

La Guerra es basà en guerrilles i setges. VA morir un 10% de la població Catalana.

Irrupció del pensament liberal a l'Estat espanyol.

Aprofitant la Guerra i els alderulls hi hauran cops d'estat i revolucions. Es crean les juntes per la resistència contra els francesos. La Junta Central van decidir convocar les Corts de Cadis l'any 1810 pq els xutes no hi havia arribat.

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

La Guerra va fer que no tots els diputats poguessin anar a Cadis els quals van ser substituits per gaditans d'idees liberals. Els pensaments allí reunits eren molt diversos però tots coincidien en Ferran VII com a rei. Grups de Cadis:

-Absolutistes: Volien Antic Règim

-Liberals:Majoritaris i defensaven la sobirania Nacional (poder a la nació).

-Jovellanistes: Estil afrancesat.

Objectius de les Corts:

  • Organitzar el gobern.

  • Modernitzar les estructures polítiques liquidant l'Antic Règim.

  • Elaborar una constitució.

  • Redactar una sèrie de decrets que limitarien els privilegis medievals encara vigents (tortures etc...)

  • Creació de Tribunals de Justícia.

  • Llibertat d'indústria.

  • Abolució de l'inquisició

  • Conclusió: Aquestes mesures tendien al liberalisme però la poca força de la

    burgesia(era la classe que havia de dura a terme liberalisme) va enderrerir aquest procés.

    La constitució de 1812.

    Es comença el progecte el 1810 i s'acava el dia de St. Josep el dia de 1812. Acavava amb l'Antic Règim i els privilegis.................................. Establia el seguent.

    • La sobirania nacional: Poder de la nació representada per les corts.

    • Divisió de poders: Executiu, legislatiu i judicial.

    • Única religió la catòlica.

    • Les Corts no podien ser dissoltes pel rei.

    • Sufragi universal: Tothom dret a vot.

    • Estat divit en provínicies.

    REGNAT DE FERRAN VII.

    • Crisi de postguerra i retorn a l'absolutisme.

    Ferran VII torna a Espanya i tothom està molt content. Els absolutistes confien que aquest restauri l'absolutisme i els liberals volen que signi la Constitució. Ferran VII signa un decret perl qual anul·la la Constitució de 1812 i restaura la monarquia absoluta. Busca i captura dels liberals que han de fugir.

    Qui dona suport a Ferran VII? LA noblesa, el clergat i part de l'exercit.

    Qui va en contra? Intel·lectuals i sectors militars.

    La crisi econòmica degut a la fallida de moltes indústries i la manca de impostos i la guerra, fan queFerran VII s'arruina el què provoca molts pronunicaments (destrucció del gobern per posar-ne un altre) però sense èxit. Només un pronunciament té èxit. El del coronel Rafael Riego al qual amb suport de tots els liberals i el consentiment de Ferran VII restaura la Constitució.

    • Trienni Liberal 1820-1823.

    Són tres anys de liberalisme. El triomf de Riego és rebut amb entusiasme. Fins i tot s'han d'amagar els absolutistes els quals planegen derrocar el gobern liberal. Dins els liberals es cre dos bàndol: els moderats que encara no volen fotre fora del tot al rei i els exaltats que diuen que s'ha de fotra aball ràpid.

    Els països on hi havia absolutisme veuen amb por els libreals espanyols. Així doncs amb la col·laboració d'aquests països Ferran VII crida a un exèrcit francés el qual s'encarregarà de restaurar l'absolutrisme a Espanya.

    • Dècada Ominosa: 1823-1833

    És una dècada de terror. Els liberals són reprimits i perseguits d'una manera bèstia. S'en carreguen a molts i això és criticat per les monarquies europees que pensen que es passa.A partir del 1826 això es modera i és mal vist pels Malcontents o apostòlics els quals pensen que no ha d'afluixar i defensen al germà de Ferran VII, Carles Maria Isidracu el qual pensen que posaria mà dura. Els maclontents es reboten el 1827.

    • Guerra dels Malcontents. Santi saluda.

    Comencen a rebotar-se els malcon els quals s'aixequen per diverses ciutats de l'estat. Això s'acava amb una forta repressió del compte Carles d'Espanya el qual acabà amb els malcontents. S'acava la guerra però no els problemes....

    EL PROBLEMA SUCCESSORI.

    Els últims anys de Ferran VII són marcats per problemes de successions. Ferran VII només tenia una filla amb possibilitat a tro. La llei sàlica prohibia la successió femenina al tro reial però aquesta havia estat abolida. Carles Maria Isidre ignorava aquesta abolició pels seus intersos. Al final el Ferran VII es fot malalt i dona al poder a la seva muller la qual acaba per pactar amb els liberalistes el què suposa la caiguda definitiva de l'Antic Règim.

    Vídeos relacionados