Crisi de l'Antic Règim i la formació de l'Estat liberal (1808-1868)

Historia Universal del siglo XVIII y XIX. Antiguo Régimen. Formación del Estado Liberal del siglo XIX. Revolución francesa. Absolutismo. Primera Guerra Carlina. Bienio Progresista # Antic Règim. Estat liberal. Absolutisme. Bienni progressista

  • Enviado por: Vanessa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

HISTÒRIA

La Crisi de l'Antic Règim. La formació de l'Estat liberal (1808-1868)

CRONOLOGIA

  • La guerra del Francès (1808-1814)

  • 1788 Mor Carles III rei Carles VI

    1789 Esclata la Revolució Francesa

    1793 Guerra del Rosselló contra França (Godoy)

    1796 Godoy signa el Tractat de San Ildefonso aliança amb França davant Anglaterra

    1807 Tractat de Fontainebleu permet l'entrada dels francesos a Espanya i la partició de Portugal

    Procés de l'Escorial, causat per la conspiració de Ferran VII contra Godoy i Carles IV. Perdó concedit a Ferran VII, col·laboradors desterrats.

    1808-1814 Guerra de la Independència (Guerra del Francès)

    1808-1814 Corts de Cadis

    1808-1812 La Junta Superior del Govern del Principat de Catalunya regeix el Principat. Fou suprimida per les corts de Cadis en favor d'una diputació provincial de Catalunya

    1808 Motí d'Aranjuez

    Abdicacions de Baiona - Constitució (o Estatut) de Baiona - Reconeix el germà de Napoleó rei d'Espanya

    Motí madrileny del 2 de Maig

    Victòria a Bailèn - Josep I Bonaparte ha de marxar de la capital

    Napoleó entra a la Península i reposa Josep I

    Constitució de l'organisme de la Junta Suprema Central

    1809 La Junta Suprema de Govern del Principal de Catalunya organitza el congrés de Manresa (per aplegar homes i recursos davant la caiguda imminent de Girona).

    1810 Josep I entra a Andalusia - L'exèrcit espanyol es fortifica a Cadis - La Junta Suprema Central esdevé regència a San Fernando de Cadis (antiga Isla de León)

    1812 Decret de Napoleó que divideix el Principat en 4 departaments

    La guerra de Rússia obliga Napoleó a retirar contingents de la Península - Wellington derrota l'exèrcit Francès.

    Constitució de Cadis, la Pepa (19 de març, Sant Josep).

    1813 Josep Bonaparte abandona definitivament la Península (batalla de Vitòria)

    Tractat de Valençay - Posa fi a la guerra contra Napoleó - Ferran VII recupera la corona (amb la condició que signi la Constitució de 1812).

    1814 Constitució anul·lada pel cop d'estat de Ferran VII.

    Manifest dels perses - Restabliment de l'Absolutisme.

  • El restabliment de l'absolutisme (1814 - 1820). Constitucionalisme i absolutisme. L'emancipació de l'Amèrica hispana.

  • 1814-1833 Esfondrament de l'Antic Règim

    1814-1833 Regnat de Ferran VII

    1814-1820 Restauració absolutista

    1820-1823 Trienni Liberal o Constitucional

    1815 Es signa el Tractat de la Santa Aliança.

    1820 Pronunciamiento de Riego (Pronunciament de Las Cabezas de San Juan) - Es restableix la Constitució de 1812 (jurada per Ferran VII).

    1822 Cop de força de la Guàrdia Reial que va ser derrotada a Madrid per Evaristo San Miguel.

    S'estableix la regència d'Urgell.

    Congrés de Viena

    1823 Entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís - per restablir l'Absolutisme.

    Capitulació de Barcelona i ocupació francesa fins el 1827

    1823-1833 Dècada Ominosa (període comprés entre la represa del poder absolut per Ferran VII i la seva mort)

    1830 Naixement de la princesa Isabel (pares: Ferran VII i Mª Cristina de Nàpols).

    Ferran VII publica la Pragmàtica Sanció - Resolució que deroga la Llei Sàlica. Va ser aprovada al 1789 però Carles IV no la va arribar a publicar.

    1832 Fets de la Granja de San Ildefonso

    1833 Mor Ferran VII - Isabel II accedeix al tro (regències)

    1825-1827 Guerra dels Malcontents

    1808-1825 Espanya perd la major part de l'imperi colonial a Amèrica

    1808-1824 Campanyes militars a gran escala de José de San Martín, Simón Bolívar, Antonio José Sucre i Agustín de Itúrbide

    1817-1824 Període dels grans triomfs polítics i militars de Simon Bolívar.

    1810 Constitució a Caracas d'una junta governativa per regir el territori

    S'instal·la també a les províncies argentines la junta de govern.

    1811 Declaració d'independència de les Províncies Unides de Veneçuela.

    Grito de Asencio - Punt inicial de la revolució uruguaiana - Batalla de Las Piedras

    1813 El capellà José Mª Morelos reuneix el congrés de Chipancingo.

    1815 Jose Mª Morelos és executat

    1819 Bolívar guanya la guerra a la batalla de Boyacá.

    1821 Els exèrcits revolucionaris de San Martín ocupen Lima

    1822 Entrevista de Bolívar i San Martín a Guaiaquil

    1825 Sucre declara la independència de Bolívia, no només d'Espanya, sinó també de Perú i les províncies argentines.

  • La primera guerra carlina (1833-1840). L'establiment de l'estat liberal. Moderats i progressistes. L'hegemonia dels moderats.

  • 1833-1844 Revolució burgesa

    1833-1868 Regnat d'Isabel II. Construcció de l'estat liberal

    1833-1843 Època de regències

    1833-1840 Regència de Mª Cristina (majoria de governs moderats)

    1840-1843 Regència d'Espartero (govern progressista)

    1843-1868 Regnat d'Isabel II. El 1843 se li va atorgar la majoria d'edat amb 13 anys

    1832 Amnistia general pels liberals.

    1834 Tractat de la Quàdruple Aliança (assegura a Isabel II l'ajut de França, Gran Bretanya i Portugal, les tropes franceses d'Algèria i la legió britànica).

    Estatut reial de Martínez de la Rosa, que dóna nom d'estatutistes als moderats.

    1835 Crema de convents a Barcelona i Reus.

    Setge de Bilbao (Zumalacárregui)

    1836-1851 Desamortització de Mendizábal

    1836 Motí dels sergents a La Granja, provocat per la caiguda de Mendizábal.

    Espartero derrota els carlins a la batalla de Lutxana.

    Maroto és derrotat a Prats de Lluçanès. S'exilia a Bordeus.

    1837 Expedició Reial dels carlins contra Madrid. Derrotada per Espartero.

    Junta de Berga (carlina), es dissolgué el 1840 a la fi de la guerra.

    Consell Superior Central de Catalunya, creat pel baró de Meer finançament dels liberals en contra del carlins.

    Mendizábal trasllada la universitat de Cervera a Barcelona

    Constitució liberal del 37, que manté els principis de la de 1812.

    1838 Presa de Peñacerrada per Espartero. Important victòria.

    1839-1840 Promulgació de lleis orgàniques que desvirtuen la Constitució del 37

    1839 Conveni de Bergara.

    1840 Retirada del carlí Cabrera a França, després que Espartero ocupés Morella.

    1836-1843 Les Bullangues. Tumults de la burgesia i les classes populars a Barcelona, deguts a la crisi social

    1842-1843 Insurrecció Centralista - Moviments antiespartistes

    1842 Bombardeig d'Espartero sobre Barcelona, per sufocar la Bullanga.

    1843 La Jamància. Bullanga a Barcelona que va començar com una insurrecció contra Espartero, i que el va derrocar. - Insurrecció centralista per la convocatòria de Corts enlloc d'una Junta Central - El govern ataca sistemàticament Barcelona, que queda sotmesa.

    1844 Ramon Mª Narváez nomenat President del Govern

    1845 Nova Constitució - Liberalisme doctrinari

    1846-1849 Guerra dels Matiners o Segona guerra carlina

    1849 Reforma de l'aranzel, que deixa però protegits els teixits de cotó

    1851 Concordat amb el papa Pius IX

  • El bienni progressista (1854 - 1856). Descomposició del règim moderat.

  • 1854 Pronunciament de Vicálvaro (La Vicalvarada) - Provocada pel descontentament del sector liberal de l'exèrcit i d'una part de la burgesia.

    Conflicte de les selfactines (mecanització de la filatura a Catalunya).

    1855 Vaga general catalana i vagues agràries a Castella.

    La Rocha (govern de Madrid) publica l'ordre de prohibició de les selfactines.

    Desamortització de Madoz - Llei derogada amb la caiguda dels progressistes (Espartero) el 1856.

    Llei de Ferrocarrils.

    1856 Motí dels consums - Revolta popular, contra l'impost de consums (suprimit per Espartero, però que es mantenia igualment).

    Isabel II canvia el govern d'Espartero per O'Donell, que serà més tard substituït per Narváez.

    O'Donell restableix la Constitució de 1845, després de ser virtualment derogada amb la Vicalvarada la Constitució de 1856 també anomenada Constitució no-nata.

    1857 Llei Constitucional de reforma que aferma l'extracció conservadora del Senat.

    1859 Reimplantació de la Llei de Madoz, amb l'aprovació del papa Pius IX (1860)

    1859-1860 Guerra d'Àfrica. Conflicte entre Espanya i el Marroc

    1866 Crisi econòmica

    1868 Revolució de Setembre - La reina Isabel II ha de deixar el país

    5