Crack del 29 i depressió anys 30

Depresión económica # Crisi borsària. Efecte dominó. New Deal

  • Enviado por: Steriki
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Crack del 29 i depressió anys 30

Situació prèvia

Fins la 1a GM la gran potència era Europa. La guerra va fer que els EUA fos una gran potència ð van proveir a Europa i als mercats tradicionals europeus de: capital, material de guerra, productes alimentaris i industrials...

Van conquerir nous mercats i van acumular més de la meitat de les reserves d'or mundials. Van augmentar la renda nacional.

Els anys 20 en coneixen com “els feliços anys 20”. Expressió que designa aquesta dècada caracteritzada per una sensació de prosperitat indefinida. Prenent com a model la situació dels EUA

Creixements i desequilibris

Abans del 29 ja hi havia importants desequilibris. L'augment de la producció havia afectat de manera desigual els sectors.

a. Desequilibri en el sector industrial

Ja patien crisi de feia temps el tèxtil (cotó) i el siderúrgic (eren tradicionals)

El del automòbil sí era pròsper, els aparells electrònics i el químic (IIa Rev. Industrial)

b. Desequilibri agrari

L'agrari ja estava en crisi. Durant la guerra, van augmentar l'extensió de terra conreada. Sector modernitzat, per tant va augmentar la producció i no hi havia sortida per tan stock. Estan endeutats i els preus són baixos = èxode rural

c. Desequilibri entre producció i consum

El consum és inferior a la capacitat de producció. El mercat extern es frena per la recuperació dels països que van participar a la guerra. Mercat intern es veu frenat pel baix nivell salarial.

La situació financera és : EUA i GB més benestant, Països perdedors de la guerra més precària.

d. Elevat benefici empreses: augment desmesurat valors accions, febre compradora i especuladora

Americanisme i aïllament

a. Aïllacionisme:

  • El Senat nord-americà no va ratificar la participació dels EUA en la “Societat de Nacions”

  • Tampoc ratificaren el Tractat de Versalles.

  • Limitació entrada immigrants.

  • b. reacció defensiva de les tradicions més conservadores:

  • Es va aprovar la llei seca (1919) ð fort gangsterisme, Màfia. Es va consumir més alcohol que mai.

  • Es va limitar l'entrada d' immigrants (1924) per pressió del Ku-Klux-Klan.

  • Repressió contra moviments sindicalistes, anarquistes: Sacco i Vanzetti.

  • El CRACK

    Gran crisi borsària. La causa principal s'ha de relacionar amb la situació creada arrel de la Ia GM.

    * Europa es recupera. Es crea un desequilibri entre consum i producció. Per potenciar el consum es van crear mecanismes artificials: publicitat, venda per terminis i augment dels crèdits concedits.

    Una part important de crèdits (fàcils d'aconseguir) es van utilitzar per invertir a la borsa lo qual crea un altre desequilibri entre l'activitat econòmica real i la borsària. Els avals dels crèdits eren les pròpies accions. A la borsa de Nova York va confluir capital internacional, privat i de crèdits bancaris.

    El 24 i 29 d'octubre es produeix el crack. Dies en que més van baixar els preus de les accions.

    Van sortir moltes accions a la venda per que veus alarmistes procedents d'economistes i altres fonts avisaven del perill.

    El Banc d'Anglaterra va posar a la venda moltes accions.

    Van sortir a la llum negocis fraudulents.

    L'efecte dominó

    Fa referència a com una crisi a la borsa de NY acaba sent una crisi internacional per la interrelació entre els diferents sectors i entre les diferents àrees del món capitalista.

    Bancs:1rs en patir la crisi

    ð

    Reducció de la inversió i del consum

    ð

    Reducció de la producció

    ð

    Augment de l'atur

    ð

    Augment de la delinqüència i la inestabilitat social

    ð

    La gran depressió dels anys 30

    L'extensió de la crisi a l'exterior

    Causes: relacionades amb les connexions econòmiques internacionals.

    La debilitat de l'economia europea crea una dependència respecte l'americana.

    Mesures concretes:

    • Repatriació de capitals

    • Disminució de la demanda nord-americana (importacions)

    • Intent de reducció dels stocks venent a l'exterior i reduint preus

    Afectats:

    Els perdedors de la guerra, van patir molt aquesta crisi per que depenien dels EUA.

    Els països exportadors de productes agrícoles i de 1es matèries

    La URSS va quedar molt poc afectada per que no estava en aquest circuit capitalista.

    Política nord-americana

    En el moment del crack, Hoover era el President (republicà). Va seguir una política de no intervenció. Creien que era una crisi cíclica del capitalisme i que es solucionaria sola.

    Petites mesures adoptades:

  • Augment tarifes duaneres ð proteccionisme per evitar entrada de productes de l'exterior

  • Defleció ð descens o reducció dels preus per potenciar el consum

  • Devaluació del dòlar ð per millorar la competitivitat

  • 1932 eleccions presidencials

    candidat republicà és Hoover

    candidat demòcrata és Roosevelt ð programa de recuperació econòmica “New Deal” basat en les teories de l'economista britànic Keynes.

    Teoria de Keynes: la recuperació econòmica no seria automàtica. S'havia d'actuar. La prosperitat depèn sobretot de la inversió i del consum. Cal potenciar el consum per activar la inversió i arribar així a la recuperació. ( capitalisme keynesià ) l'estat ha d'invertir encara que s'endeuti.

    Aplicació del New Deal

    Introducció de la política inflacionista ð augment de preus

    Augment de l'emissió de diners alhora que es devaluava el dòlar per beneficiar als que tenien deutes

    Concessió de subvencions als agricultors per reduir la quantitat de terra treballada. S'intenta reduir la producció

    Potenciació de la indústria a partir de la intervenció estatal

    Es fixa un salari mínim

    Es redueix l'horari laboral setmanal

    Es redueix l'atur per que es necessita més personal

    Subvencions i exempcions a les empreses per potenciar la inversió

    Obres públiques per reduir l'atur

    Crisi del 37/38. Rearmament:

    Els països democràtics adopten mesures similars als EUA. L'Estat intervé en l'economia.

    Mesures preses a nivell general:

    Augment polítiques proteccionistes

    Reducció mercats internacionals

    Creació àrees de comerç tancades entre colònies i metròpolis

    Intent de millorar l'economia de forma aïllada o independent ð comporta aïllament econòmic i reducció de les relacions polítiques

    ð

    Fa més fàcil l'enfrontament militar degut a la tensió política

    * A Alemanya triomfa el feixisme (règim totalitari)