Costumisme i el quadre de costums

Literatira. Realismo. Costumisme. Narcís Oller. Etapas

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad

EL COSTUMISME I EL QUADRE DE COSTUMS.

La repercussió de la revolució industrial i les transformacions que es duen a terme en tots els àmbits, incideix directament sobre el món cultural.

El que agradava al Romanticisme comença a perdre vigència i a donar pas a un tipus de literatura que descobreix en la realitat la seva font. El que vol captar són els costums, hàbits i tics socials que l'avenç provocat per la industrialització està a punt de fer desaparèixer.

Tant el costumisme, com el realisme, converteixen en literatura la realitat. Però hi ha una diferència:

  • Realisme: intenta fer-ne una descripció globalitzadora, objectiva.

  • Costumisme: descriu una realitat quotidiana, vista sempre nostàlgicament, utilitza la subjectivitat. Aquesta nostàlgia l'aproxima més al Romanticisme. Expressen la relació del narrador/poeta amb la seva realitat.

El costumisme es manifestà a través del quadre de costums amb les característiques següents:

  • La realitat immediata és el motiu per a escriure. Representa temes típics, coms balls, tertúlies..., en escenes descrites de manera molt detallada. (descripció d'escenes populars)

  • Els personatges i les situacions tenen tractament extern i superficial, és a dir, estan descrits de forma plana i no evolucionen al llarg de la narració. Aquestos personatges solen ser típics però que estan a punt de desaparèixer i es miren amb nostàlgia. (adopta una actitud nostàlgica personatges plans)

  • No té argument, descrivia situacions per aquesta raó també reben el nom de quadres. (Pretenen fer un quadre. Estructuren un conjunt de quadres i escenes per formar la novel·la costumista.)

  • Incorporen diàlegs reals amb un llenguatge molt dinàmic com ara: frases fetes, col·loquialismes i girs populars. (L'ús de la llengua és col·loquial.)

Classificació.

  • Real: presenta la vida del camp absolutament idealitzada. Està lligat al Romanticisme idealista i conservador.

  • Urbà: descriu la menestralia i la vida dels seus barris, sobretot el barceloní de la Ribera, amb una bona dosis d'ironia i de lirisme. Es tracta d'un costumisme pròpiament barceloní.

Autors: destaquen autors com Robert Robert i Emili Vilanova. A terres valencianes trobem autors com Salvador Guinot.

NARCÍS OLLER.

Vida.

És l'iniciador de la novel·la actual en la nostra llengua i el gran novel·lista del segle XIX. La seva primera obra va ser traduïda al francès i va suposar un gran èxit europeu.

Va nàixer a Valls. El seu pare va morir i el seu oncle va passar a ser el seu tutor legal. L'interès per la literatura va ser a causa de la gran biblioteca del seu oncle on va llegir grans autor i influenciat per el seu cosí Josep Yxart.

Va estudiar dret a Barcelona. Es va treure una plaça de procurador al jutjat i quan va tenir la vida aclarida (casat, casa pròpia, etc.) va ser quan es va dedicar a escriure.

Obra.

Primera etapa d'aprenentatge (1872-1883):

  • La Papallona (1882): és la seva primera novel·la llarga i marca l'inici del Naturalisme. Encara que es troba influenciada pel Romanticisme, té una línees realista.

Segona etapa naturalista (1884-1892):

  • L'Escanyapobres (1884): tracta de l'avarícia no com a pecat, sinó com un funcionament econòmic aberrant, en el marc de la dinàmica capitalista.

  • Vilaniu (1885): explica la vida provinciana i la seua decadència social, política i moral, el tema principal és un una mentida, una acusació falsa.

  • La Febre d'Or (1892): escrita en tres volums. Descriu l'alta burgesia de les finances i el creixement de Barcelona.

Tercera etapa. L'inici d'una nova etapa (1899-1906):

  • La bogeria (1899): encara que tracta d'una temàtica naturalista o és poc, ja que abandona el narrador omniscient i predomina la narració i el diàleg i no la descripció.

  • Pilar Prim (1906): trenca definitivament amb les tècniques naturalistes, pel seu intent d'acostar-se a la novel·la psicològica i la sensibilitat modernista.