Cosmologia xinesa

Antropologia. Gèomancia. Feng Shui. Cinc elements. Direccions

  • Enviado por: Patricia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

Introducció a la cosmologia xinesa

El pensament xinès es basa en la idea d'harmonia entre el cosmos i l'espai, que l'entén al voltant d'un centre civilitzat. La seva concepció de l'espai és d'una cosa viva governada per tensions, és una concepció cíclica i dinàmica. En aquest context són molt importants les coordenades, es té molt en compte l'orientació. Així, les ciutats tenen quatre portes coincidint amb els quatre punts cardinals i el centre és el cinquè punt cardinal dels xinesos.

És un pensament cosmològic, hi ha un ordre que cal seguir. El Feng-Shui (geomància) és un saber tradicional pel qual se saben les línies de força de l'espai que cal seguir. Els xinesos tenen una concepció ritualitzada de l'espai, és una figura més de l'ordre còsmic assegurat per la figura de l'emperador. Així, es buscarà sempre l'equilibri, el governant és el que assegurarà l'equilibri entre el cel, la terra i l'home. Quan l'home no s'ajusta al que el cosmos demana la natura es manifesta amb catàstrofes naturals, llavors s'ha de canviar de dinastia perquè l'emperador ha deixat de ser eficaç.

Podríem definir la cosmologia com l'esforç de conceptualitzar el que és el món i el cosmos. Molt unit a això està la cosmogonia, que és una explicació de com el cosmos s'ha convertit en un ésser. El pensament xinès considera que totes les parts del cosmos pertanyen a un únic organisme i que tot interactua en un espontani procés d'autogeneració.

També cal destacar la seva visió del món que tenen prestant atenció al present i la seva concepció del temps. La cosmologia fa necessària la creació de dos tipus de temps. Per una banda tenen un temps cíclic, sense punt de partida ni any zero. Les fases del cosmos, així, es veuen només com un procés sense ordre cronològic. D'altra banda, l'altre tipus de temps és el temps lineal de la història humana, en el què els esdeveniments humans tenen un moment concret, amb un punt de partida de la història.

En la cosmologia correlativa tenen molta importància els vuit trigrames, molt units a la idea que la natura té un curs natural que s'ha de seguir, i la polaritat del Yin i el Yang. Aquests es consideren com pols que interactuen i no antagònics i són utilitzats especialment per descriure els fenòmens cíclics dualístics.

Tot això, en resum, fa que la societat i mentalitat xinesa i la nostra (el pensament occidental) estiguin en moltes coses contraposades o com a mínim molt allunyades l'una de l'altra. D'aquesta manera, també fa augmentar la dificultat d'assimilar i entendre totes les seves tradicions i pensaments des del nostre punt de vista.

Els cinc elements

El pensament cosmològic taoista es basa en les lleis de l'univers físic i classifica totes les coses de l'univers en components de cinc elements bàsics que corresponen a cinc planetes: aigua (Mercuri), metall (Venus), foc (Mart), fusta (Júpiter) i terra (Saturn). La cosmologia xinesa considera que els fenòmens de l'univers tenen el seu efecte correlatiu a la terra. Tot el que existeix sobre la terra no és més que una forma transitòria d'aspecte d'alguna agència celestial. Els xinesos contemplen el cel com el model ideal, del que la nostra terra no és més que un reflex material. Tota cosa terrestre té al cel el seu prototip, la seva causa primordial.

Segons aquesta idea, el concepte de Cinc Planetes està metafòricament representat amb la forma del terreny. Classifiquen les formes de les muntanyes en cinc tipus bàsics:

  • Metall: forma rodona y suau.

  • Fusta: simula la forma del tronc d'un arbre amb un contorn recte i un cim pla.

  • Aigua: implica una idea de natura lliure i fluent, una forma ondulada i no brusca.

  • Foc: formes abruptes i punxants com les flames.

  • Terra: es caracteritza per la forma quadrada, la forma simbòlica de la terra, així com un contorn gruixut.

Els cinc elements poden tant complementar-se com contraposar-se entre sí. La col·locació ideal dels cinc elements és seguint la direcció original dels cinc planetes: aigua al nord, fusta a l'est, foc al sud, metall a l'oest i la terra al centre. Cap dels cinc planetes denota o comporta el bé o el mal per ell mateix, és la seva col·locació en el lloc i la seva mútua interacció el que afecta als auspicis del lloc.

D'aquesta manera, aquesta influència quíntuple dels planetes impregna i regeix sobre tota la natura, com succeeix, per exemple, amb els cinc elements constituents de l'estructura humana: els músculs, les venes, la carn, els ossos i la pell i el cabell; amb les cinc parts internes de les vísceres: el cor, el fetge, l'estómac, els pulmons i els ronyons; amb les cinc fortunes: riqueses, honor, longevitat, nens i una mort pacífica; i amb les cinc relacions social: príncep i ministre, pare i fill, marit i muller, germans grans i menors, i amics.

Direccions

Els antics xinesos eren agricultors i tenien un gran respecte, temor i compte amb les direccions de les forces i els esdeveniments que tocaven les seves vides. Entre ells destacava la sortida del Sol (est), la posta del Sol (oest), els vents freds (nord) i la càlida llum del Sol (sud). Tanmateix, els Cinc elements també estaven vinculats als punts de la brúixola: el nord és el domini de l'aigua, el sud del foc, l'est de la fusta i l'oest del metall. La Terra ocupa el centre, rodejada de les altres direccions i elements.

La teoria del Feng-Shui utilitza diversos sistemes de direccions que subdivideixen la circumferència en vint-i-quatre direccions. Els vint-i-quatre punts divideixen els 360 graus de la circumferència en 15 graus. Cada una d'aquestes divisions és una unitat de direcció. La divisió de les vint-i-quatre direccions en quatre punts cardinals (nord, sud, est i oest) més les altres quatre dels creuaments (nord-oest, sud-oest, sud-est i nord-est) fa que en total es divideixi en vuit punts.

Al llarg dels segles s'ha desenvolupat una mitologia i folklore al voltant del tema dels quatre punts cardinals i els fenòmens cosmològics associats amb ells.

  • Nord: aquesta direcció és la casa del Guerrer Obscur, Zhen Wu, que porta una túnica púrpura fosc i té un cabell negre llarg. El nord simbolitza l'aspecte yin de les coses i el seu element és l'aigua. Zhen Wu és el Senyor del Nord i el Déu de l'Hivern. Ocupa el tron central i més prestigiós del cel nocturn, l'Estrella Polar, al voltant de la qual giren totes les constel·lacions i estrelles durant les quatre estacions. És el símbol de la justícia i de la saviesa en el cel nocturn, que senyala la posició del veritable nord.

El Guerrer Obscur té dos deixebles savis i lleials, la Serp (símbol de la fertilitat) i la Tortuga (símbol de la longevitat). És el magistrat noble i el comandant suprem de totes les estrelles al seu regne de la nit. Supervisa els freds i gèlids vents septentrionals de l'hivern que bufen per les planes mongoles per congelar i detenir totes les activitats de creixement i provoquen les malalties i la misèria de la gent. També posseeix el poder definitiu d'impulsar els animals i criatures ferotges i salvatges a amagar-se o a hivernar. Tot i així, també és el bon rei que posa fi a l'hivern amb l'arribada de la primavera i la seva regeneració de l'agricultura.

  • Sud: és el domini de l'Ocell Vermell, o Au Fènix, també conegut com Ocell de Foc. En el folklore xinès el Fènix simbolitza el gènere femení. Però en el Feng-shui representa la força yang, l'estiu, la calor i l'assolellada direcció austral. El seu element és el foc.

Els grangers de Xina li donen la benvinguda al sol càlid per què doni bones collites per a la recollida de la tardor. Al mateix temps, temen a l'Ocell Vermell perquè l'excessiva llum solar pot provocar sequeres i fer malbé les seves collites i terres.

  • Est: el Drac Verd representa l'est i també simbolitza la primavera, quan tota la natura comença a despertar-se i a créixer. Al folklore xinès el drac és un animal majestuós i propici. Representa a l'emperador i en la cultura xinesa també simbolitza el gènere masculí. El seu element és la fusta, complementària amb el foc però en conflicte amb la terra i el metall.

  • Oest: és el domini del Tigre Blanc, el qual té l'element del metall. Aquest tigre valerós representa la tardor i és complementari de l'aigua, però està en conflicte amb la fusta i el foc. En la mitologia xinesa el tigre és un animal noble que protegeix les portes celestials del Paradís Occidental, i és un fidel deixeble dels sants budistes anomenats lohan, als que serveix repel·lint als esperits malignes.

Les quatre direccions amb els seus símbols i elements associats

Bibliografia

  • LAU, Kwan, Feng Shui, reordene su entorno para la salud y el bienestar, Ed. Edaf, Madrid, 1998.

  • J. EITEL, Ernest, Feng-Shui, la ciencia del paisaje sagrado en la antigua China, Ed. Obelisco, Barcelona, 1993.

  • D.R. FEUCHTWANG, Stephan, An anthropological analysis of chinese geomancy, Ed. Vithagna, 1974.

  • MAJOR, John S., Heaven and earth in early Han thought, State University of New York Press, Albany (New York), 1993.

  • LEE, Shang Hae, Feng-Shui its context and meaning, University Microfilms International, Michigan, 1986.

  • ALLAN, Sarah, The shape of the turtle myth, art, and cosmos in early China, State University of New York, Albany (New York), 1991.

  • MOTE, F.W., Intellectual fundations of China, N.Y. Alfred A. Knopf, New York, 1989.

Esquema tret de: LAU, Kwan. 1996:48

esquema tret de: LAU, Kwan. 1996:52

1

FUSTA

FOC

AIGUA

METALL

TERRA

Complement

Conflicte

Guerrer Obscur

(aigua)

N

Drac Verd

E (fusta)

Tigre Blanc

(metall) O

S

Ocell Vermell

(foc)

NE

NO

SE

SO