Corinne Maier

Ensayistas suizas. Psicoanalistas. Sociedad. Maternidad. Individualidad. Libertad

  • Enviado por: Nury
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

Article Corinne Maier. La Vanguardia 4 abril 2008, entrevista realitzada per Lluís Amiguet

'Corinne Maier'
'Corinne Maier'

Corinne Maier ens parla desde una perspectiva radical del què comporta ser mare, ella manté una posició negativa davant del fet de tenir fills i per tant de formar una familia. Ens diu que la causa de que la societat formi familíes es a conseqüencia de la seva inmaduresa com a persona, de la seva indesició cap al seu futur i de la influencia dels sistemes socials que tal i com estan formats ens inlfeixen, potencien i insiten a la reproducció i la formació d'una familia. Per tant, deixa de banda altrea factors que son decisiu per formar una familia, com el fet de que som agnets socialitzadors per naturalesa. Necessitem dels altres per construir la nostra identitat tant personal com social. No ens podem concebir com essers individualistes, em d'acceptar aquests grau de dependencia que variaar al llarg del cicle vital, però que aquesta cacraterística no vol dir que al mateix temps podem ser lliures, sobretot en una societat democratica i prendre les nostres propies decisions.

I una altre factor que tambè deixa, es el fet biologic, que crec que tambè influenciaen major o menor grau alhora de formar una família voluntariament.

Estic d'acord peró que el fet de concebre un fill comporta abans una reflexió de responsabilitat. És a dir, no ens podem plantejar-nos aquesta acció snese tenir encompte les conseqüencies que això comporta. I no puc negar que els fills comporta a vegades, de forma despectiva, una “carrega familiar”. Doncs com ja sabem vivim en una societat de canvi on sovint les multiples responsabiliats, la famosa conciliació entre la viada laboral i familiar, es faixuga i ens porten a situacions d'estrés, depressions, divorsis, desestructures familiars, entre d'altres.

Aquí però es on intervindrien les polítiques de benestar social de l'Estat (permisos de maternitat i paternitat, horirs laborals més flexibles, serveis educatius gratuïts tant formals com no formals...) els quals s'ahurien de millorar.

Els tòpics sobre la família que podem trobar en l'article són:

    • “. Existe más pederastia, violencia sexista y violaciones dentro de la familia que fuera.”. La violència existeix de igual forma dins que fora. Doncs, encar que no é sempre així, la família és la que et ptopiona la seguretat i crea vincles sans per poder establir relacions socials. Si totes les famílies mantinguesin estructures negatives, el grau de delinqüència i d'agressions sería despropocional.

    • “La familia es la primera carcel del espíritu, Tener hijos y marido, trabajr en una empresa aburrida pero segura, votar, pagar impuestos, tener coche, pagar la hipoteca, ... era muy desgraciada”. Formar una família no és sinònim a la infelisitat, ni al seguiment dels patrons que descriu socials.

    • “No tener hijos significa salirse de la estúpida autopista sin salida vallada por los dogmas, el borreguismo, los roles impuestos y la educación represiva.”. Ella ens descriu un sistema familiar que no s'adequa a la realitat. Doncs, la familia ha anat cambiant, la educació represiva, els papers otorgats per dona i home han deixat d'existir. La estructura familiar entesa abans ja no té el pes i la importancia que se li otorgaba.

    • “Las familias se construyen sobre las renuncias a la felicidad individual. Hijos fustración permanente.”. És un tòpic dir que no et pots dedicar a la professió que una desitge al ser mare. Avui dia, la dona pren cada com més protagonisme en la vida laboral i té èxit en el seu camí professional.

Com contestaria a la pregunta que li fan a Corinne Maier: “¿Por qué las más avanzadas socialdemocracias y los fascismos más retrógados coinciden en potenciar la natalidad?”.

La resposta és igual pels dos casos, per tenir més població, però amb different finalitat.

En el cas de la societat social democrática, la natalitat és vital per dotar de gent jove en un futur als pagaments de les prestacions que dóna l'estat del benestar. És a dir, per mantenir la pirámide d'edat, i mitjançant els impostos, poder pagar les prestacions, siguin quin siguin la finalitat: educació, sanitat, pensions per jubilats etc.. Si no es comtaria amb això, s'hauria de tirar amb l'immigració, cosa que ultimament arrel de la crisi económica mundial, ha baixat considerablement i que està tenint un procès inicial d' involució: l'emigració, és a dir, un repatriament de tot aquest fluxe immigratori que va venir fa anys i que ara ha de tornar al seu país d'origen ja que aquí per mancança de treball no es pot sostenir el nivel de vida, pagar l'hipoteca etc.

També per la societat dictatorial la natalitat és important per pagar en un futur els impostos necessaris per sustenir la dictadura. Però a més hi ha altres idees, com per exemple, els pares que han de donar de menjar als seus numerosos fills, no pensen en fer vagues ni en rebelar-se contra l'autoritat, ja que necesiten el treball.

Un altre motiu és que necesiten mà d'obra per fer totes aquelles construccions que es realitzen en la dictadura, però que tenen un perqué en la seva finalitat, més que en la seva utilitat: que és el simbol que representen, com per exemple el famos “valle de los caidos”, que és un cementeri, però que s'ha construit amb una gran quantitat de mà d'obra de presos politics (republicans en aquest cas i en mancança d'ells, en un futur, la prospera natalitat) i que té valor sobretot en allò que simbolitza: España grande y fuerte, amb aquella creu gegant que sobresurt de la construcció.

En el col.legi, l'educació dictatorial es caracterizava per tenir un carácter unitari i simplista, molts d'aquestos nens que seràn homes, tindràn pensament únic, per això els col.legis no es deien centres d'educació, sinó centres d'instrucció, fent mentre que estaven estudiant, un adoctrinament politic unitari i dictatorial, amb la finalitat de tenir un poble d'homes en el futur, adoctrinat per perpetuar el poder politic, per això es canteven cançons com “cara el sol”, hi havia la foto del dictador a l'aula, o s'estudiava a classe històries epiques de reis espanyols com Guzmán el bueno, que alçaven al cel la gloria del patriotisme espanyol.

Les idees del text que em criden més l'atenció són:

Corinne Maier es fa la pegunta de per què tenir fill si el teu raonament et diu que no els tinguis. Estic d'acord que una persona no pot concenbre un fill si aquest no ha sigut desde la seva pròpia individualitat desitjat. Aquest fet comporta una conseq¨`encies greus al infant, perilleria el seu equilibri emocional i el desenvolupament personal i social. Des de la meva perspectiva, es un error tenir un fill no desitjat. Al mateix temps que crec que és un error tenir fills per la pressió social de la que ens parla Corinne Maier. Doncs, es veritat que encara existeixen certs perjudicis socials que regeix la estructura social. Els nostres fets quotidians sovint es veuen influenciats pels esteritips, perjudicis s i exigencies socials, pels cuals es regegen la nostra forma d'entendre les classes socials en la que ens movem.

Tenir una feina estable, forma una familia, comprar una casa, participar en els actes socials del teu barri ... són accions quotidianes que ens venen predeterminades i sortir-se d'elles porta a la exclusió social.

Però com ja he anomenat anteriorment aquesta estructura social està cambiant, i aquets perjudicis o egixencies socials s'estan trencant. La diversitat i tipologies de families que els últims anys s'han format és un ejemple de la transformació que estem vivint.

Però crec que és una postura molt extremista afirmar que tenir fills és una fustració permanent. És una perspectiva molt pesimista que prové de una esperit liberal i d'una manca de responsabilitat. Doncs, ja sabem que no hi ha llibertat sense responsabilitat.