Control d'esfinters

Educación y Pedagogía. Metodología # Nens. Coneixement. Llenguatge. Alumnes. Unitats didàctiques

  • Enviado por: Noelia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 28 páginas
publicidad
publicidad

INTRODUCCIÓ

Perquè és important treballar aquest aspecte en aquesta etapa educativa

Treballar el control d'esfínters en aquesta etapa educativa es de gran importància, ja que es un moment en el qual l'infant posseeix la maduració psíquica, biològica i afectiva necessària per portar-ho a bon terme. Però, cal saber que cada infant té un procés de maduració diferent. Per tant encara que la majoria estiguin preparats per emprendre aquest aprenentatge, alguns infants poden no estar preparat, situació que no representa o no ha de representar cap problema, només cal esperar una mica més a que la seva maduració global sigui la adequada.

El control d'esfínters forma part de la higiene, per això es important per tal de mantenir un aspecte saludable i evitar malalties cal que els infants adquireixin aquests hàbits. A més la higiene corporal té implicacions socials, ja que els infants poden veure's acceptats o rebutjats per una bona o defectuosa higiene.

Aquest hàbit que algun dia es convertirà en una conducta autònoma, proporcionarà a l'infant seguretat i confiança.

Nens a qui es dirigeix aquesta programació

La nostra programació va dirigida als nens d'1 a 2 anys, el que es correspon amb una classe de P1.

Cal començar a partir d'aquesta edat perquè és quan els nens comencen a ser conscients del pipí i la caca. Tenen la maduresa suficient per comprendre les activitats prèvies a treure el bolquer i cap al final de l'etapa, la suficient autonomia com per demanar el pipí i la caca.

La classe consta de 12 infants, 5 dels quals són nens i la resta nenes, és a dir, 7. Hi ha diferents ritmes d'evolució però per això tindrem en compte els agrupaments flexibles, on els infants seran dividits en grups segons el seu ritme i evolució en les activitats de control d'esfínters i segons si estan més o menys preparats per treure el bolquer.

Aspectes evolutius del nen/a de dos anys (grans conquestes)

El nen que volta els 2 anys puja i baixa escales sol; és l'etapa d'explosió de vocabulari , utilitza verbs i fa frases en llenguatge infantil. S'inicia la formació de gramàtica, utilitza concordances de gènere i número i temps verbals; comprèn diferents parts del seu cos; menja sol sense embrutar-se; es renta i seca la cara sol; diu “no” amb freqüència i adquireix rituals per dormir a la nit; mastega abans de empassar; beu en got; es treu les sabates intencionadament; tanca cremalleres; participa al vestir-se; participa al rentar-se i pentinar-se; inici del control d'esfínters; va sol per la casa; obre i tanca portes, calaixos, puja al sofà i a les cadires; corre; busca i porta objectes que se li demanen; juga al costat d'altres nens individualment.

Àrees curriculars que estan implicades

Àrea 1: control d'un mateix

Podem dir que aquesta àrea esta totalment implicada ja que si més no el nen/a ha de conèixer el seu propi cos per tal d'aprendre el control d'esfínters. És a dir, quan el nen/a noti que la panxa se li infla o noti unes petites pessigolles als genitals, o li doni per creuar les cames inconscientment, etc... si coneix be el seu cos, sabrà que això li avisa de que te ganes de fer pipí o caca. Si pel contrari ell nota uns símptomes diferents als habituals però no sap perquè ni que volen dir, mai aprendrà el que allò li vol dir. Tampoc coneixerà la postura correcta per fer pipí ni tindrà coneixement del perquè li succeeix tot allò.

Àrea 2:coneixement del propi entorn

És necessari que el nen/a tingui coneixement de l'entorn que l'envolta per tal d'assignar un lloc al control d'esfínters. Amb això volem dir que el nen/a senti ganes de fer pipí o caca, tingui clar cap a on a d'anar, quin es el lloc destinat per a tal efecte...ja que sinó, s'ho farà a sobre i es frustrarà. Aquest lloc pot ser en primera instància un orinal i més tard el propi bany.

També ha de tenir coneixement d'on està situada la cadena i el rentamans per tal d' arrodonir el procés.

Àrea 3: llenguatge

El llenguatge verbal es el que cal tenir més present a l'hora de treballar el control d'esfínters. Cal motivar el nena/a i per això es necessari el llenguatge. Quan el nen/a ha fet be l'acció (de fer pipí o caca) se li felicitarà amb una gran lloança verbal, així, d'aquest manera també aconseguirem un major interès i motivació pe repetir l'acció.

En el llenguatge plàstic podem utilitzar dibuixos, en els que es vegi un nen/a fent pipí a l'orinal, o tirant de la cadena...així el nen/a es va acostumant i habituant i es va fent la idea de fer pipí o caca a l'orinal. Parlem de llenguatge matemàtic quan decidim com a joc, contar les vegades que el nen/a fa pipí o caca.

De fet, si contem amb la voluntat de motivar al nen/a tenim nombrosos recursos en els que intervenen tots els llenguatges.

En el control d'esfínters de nens/es de 0-3 anys intervenen les tres àrees.

Metodologia general de l'etapa/cicle

Utilitzarem una metodologia flexible i variada per facilitar l'aprenentatge en els infants. Una metodologia activa, participativa i globalitzadora que afavoreixi l'aprenentatge significatiu. El joc serà fonamental a l'hora motivar els infants i també per crear uns vincles i un ambient positiu entre els iguals i amb l'educador/a.

La metodologia que emprarem tindrà en compte les necessitats bàsiques del nen/a com: activitat, relaxació, descans, alimentació, afecte...

  • Tipus d'activitats

Les activitats que realitzarem al llarg del curs seran en un primer moment d'estimulació i motivació, durant l'etapa de sensibilització. Més tard seran de control d'esfínters, encara que provarem que siguin motivadores durant el procés d'aprenentatge.

  • Agrupament d'alumnes

Per a les activitats prèvies al control d'esfínters agruparem a tots els infants encara que no estiguin preparats per abordar l'aprenentatge, ja que es una manera d'estimular-los. Quan arribi el moment de passar al control d'esfínters pròpiament dit, agruparem als nens/es en grups flexibles, segons la maduració dels infants.

  • Organització de l'espai

L'espai es un medi en el qual l'infant es desenvolupa i amb el qual interacciona constantment convidant-lo a actuar i facilitant determinades actituds, per tant cal organitzar l'espai educativament.

En organitzar l'espai hem de tenir en compte les característiques i les necessitats dels infants, així com el desenvolupament de totes les seves capacitats.

% Les afectives, creant espais que serveixin de punts de referència a l'infant, íntims, còmodes, agradables i acollidors, per donar-li seguretat i estabilitat.

% Les de joc i moviment, amb espais lliures en què puguin jugar i desplaçar-se a quatre grapes, reptant a peu per desenvolupar les seves destreses motrius i la capacitat d'autonomia.

% Les cognitives i comunicatives amb elements i objectes decoratius, divertits i alegres, de colors vius, objectes de diferents formes, textures i colors per manipular-los i explorar-los, llibres d'imatges...,etc.

% Les musicals i artístiques amb objectes sonors i materials plàstics adequats a cada edat.

% Les socials, de manera que pugui estar i comunicar-se amb altres infants i els adults.

L'espai ha de facilitar i estimular la comunicació i l'aprenentatge, l'activitat experimental i exploratòria, la capacitat imaginativa i artística, les relacions socials i el desenvolupament de l'afectivitat.

A més els espais han de ser dinàmics, vius, oberts, confortables i segurs.

  • Temps

Un altre dels aspectes a tenir en compte es l'organització del temps, es important respectar el ritme de cada nen.

El control d'esfínters tindran lloc al tercer trimestre, amb l'arribada del bon temps. Però cal tenir en compte que es treballarà durant tot el curs.

La rutina diària en aquests primers anys ofereix a l'infant moments privilegiats per a les relacions afectives i la convivència, el coneixement de si mateix i el dels altres. A través de la rutina, van adquirint la noció del temps (l'hora de l'esmorzar, l'hora d'anar a l'escola, l'hora de la higiene....)

En l'adquisició de la rutina, poden servir-los d'ajuda i orientació senyals que indiquin en quina activitat es troben o el canvi a la següent. La rutina s'ha de respectar en la mesura que sigui possible, i quan hi hagi canvis els ha de conèixer l'infant amb antelació, ja que la rutina li dona seguretat i ajuda al seu desenvolupament emocional.

  • Material

En aquesta etapa és molt important la preparació del material i l'adequació a les característiques, gustos i necessitats del infants, així com dels objectius plantejats, vigilant en cada moment la capacitat d'estímul de cada objecte i procedint a la seva substitució en virtut dels interessos canviants dels infants. L'infant experimentarà amb els materials que es trobi al voltant seu i, gràcies al tempteig successiu i a una sèrie d'assaigs i errors, anirà ajustant els seus moviments a les exigències de l'objecte i el material.

El material que utilitzem evidentment ha de complir els següents requisits:

  • Higiènic

  • Sòlid

  • Agradable

  • No tòxic

  • No perillós

  • Polivalent

  • Adaptable a les característiques evolutives dels infants

  • Que fomentin la creativitat

  • Abundant

  • Que es conservi en bon estat

El material que utilitzarem serà el següent:

  • Orinals

  • Inodors

  • Tovalloletes

  • Canviador

  • Material lúdic, motivador, didàctic

  • Per afavorir l'ús del material i l'autonomia en la seva utilització, ha d'estar ordenat, al seu abast, fàcilment identificable.

Finalitat de la nostra programació

La finalitat bàsica és que el nen, al final de l'etapa P1 sigui capaç de controlar els seus esfínters o haver-se iniciat en el coneixement del concepte. Cal dir que no tot els nens evolucionen de la mateixa manera, per tant, és possible que molts d'ells no comencin a controlar els esfínters fins a P2.

També volem que els infants demanin d'anar al lavabo quan toca o que notin quan tenen pipí i quan caca, que se n'adonin a temps per no fer-s'ho a sobre.

Tot i això, no volem que el nen se senti obligat a fer-ho, sinó, sobretot que entengui què fa i per què ho fa.

Relacions família/escola

En aquesta programació és imprescindible una bona comunicació entre la família i l'escola. Hem de fer reunions a principis de curs i després de seguiment. És molt important que els pares no s'ho prenguin com una tasca poc important i que segueixin els consells que l'escola els facilita.

Hem de deixar clar que a l'època de bon temps és ideal per treure els bolquers d'un nen que estigui preparat. Si no ho està hem d'esperar. Estiu no vol dir treure bolquers obligatòriament. El moment de treure el bolquer a un nen és aquell que ell determina.

També hem de remarcar que quan la família decideixi treure els bolquers, ho han de comunicar immediatament a l'escola. Un nen no pot anar amb bolquers només en algunes ocasions. O porta o no porta. S'ha de recordar a la família que no existeixen excuses per tornar a posar un bolquer a un nen al que ja els estem traient. És molt important que la família entengui que aquestes recomanacions no són capricis de les educadores. Han d'entendre que és important per l'infant.

Es passaran fulls informatius, reunions i es recordarà que l'escola i l'educadora sempre estan a la seva disposició per a qualsevol dubte.

CAPACITATS CLAU:

  • Progressar en el coneixement i domini del seu cos i de les seves possibilitats adquirint hàbits bàsics de salut i benestar.

Assolir el grau de seguretat afectiva i emocional que correspon al seu moment maduratiu i anar-se formant una imatge positiva d'ells mateixos i dels altres.

OBJECTIUS:

Àrea 1: Descoberta d'un mateix

  • Manifestar les pròpies necessitats: gana, set, pipí, caca, mocs, etc

  • Mostrar col·laboració activa en la neteja personal, en vestir-se i en despullar-se.

  • Mostrar les pròpies emocions, interessos i preferències amb l'actitud corporal i l'expressió verbal.

  • Utilitzar el llenguatge corporal o verbal per expressar l'acció personal, la possessió dels objectes i les pròpies vivències.

  • Gaudir de la pròpia acció i de les activitats proposades per l'educador/a.

  • Gaudir de les pròpies conquestes

Àrea 2: Descoberta de l'entorn natural i social

  • Diferenciar les parts d'ús més habituals de la casa, de l'escola i la seva funcionalitat.

  • Identificar alguns elements significatius de l'entorn habitual.

  • Habituar-se a controlar la pròpia acció.

  • Mostrar un coneixement de l'ús que hom fa de les diverses estances de casa i de l'escola.

  • Habituar-se a demana ajut a l'educador/a en el moment que sigui necessari.

  • Mostrar curiositat per les exploracions i les descobertes dels companys/es.

Àrea 3: Intercomunicació i llenguatges

Llenguatge verbal

  • Relacionar descripcions i explicacions de l'educador/a amb experiències viscudes anteriorment.

  • Interpretar l'activitat gestual i oral de l'educador/a referida a situacions ordinàries.

  • Entendre el llenguatge de l'educador/a quan es refereix a esdeveniments puntuals (l'aqui i l'ara), i esdeveniments de llarga durada en contextos habituals.

  • Posar de manifest gestualment i oralment, diferents intencions comunicatives: requeriment, regulació de l'atenció de l'altra persona, acceptació, rebuig, ordre, protesta, informació.

  • Esforçar-se per comunicar-se oralment de manera entenedora

Llenguatge musical

  • Reconèixer cantarelles i cançons i ritmes molt coneguts.

  • Escoltar amb atenció les cançons que canten els docents i els altres nens i nenes.

Llenguatge plàstic

  • Identificar un objecte i les seves parts fonamentals, a partir de vivències i experiències relacionades amb el propi cos i l'entorn, tant del natural com en les imatges.

  • Descobrir en les imatges objectes d'ús personal o familiar.

  • Identificar accions en les figuracions plàstiques: córrer, saltar, etc.

  • Interessar-se en el descobriment de l'entorn.

  • Demanar ajut i/o rebre'l, si cal.

Llenguatge matemàtic

  • Classificar els elements manipulatius en funció de les qualitats seleccionades.

Participar amb interès i atenció en activitats manipulatives i jocs perceptius que facilitin l'adquisició de nocions bàsiques.

CONTINGUTS:

Àrea 1: Descoberta d'un mateix

    • Reconeixement de sensacions produïdes per necessitats bàsiques. (P)

    • Creació d'hàbits de la neteja, la higiene i el vestir. (P)

    • Expressió i manifestació d'emocions i situacions.(P)

- Satisfacció per les activitats proposades. (A)

    • Interès per vèncer les dificultats superables.(A)

Àrea 2: Descoberta de l'entorn natural i social

    • Identificació de les persones i l'organització de l'entorn familiar i escolar.(P)

    • Creació d'hàbits d'atenció i regulació de la pròpia acció.(P)

    • Identificació d'elements i característiques del components de l'entorn socio-cultural habitual.(F)

    • Col·laboració i relació afectiva amb l'educador/a, els companys/es.(A)

    • Interpretació i compleció del significat d'una informació. (P)

Àrea 3: Intercomunicació i llenguatges

Llenguatge verbal

    • Utilització dels diferents tipus de comunicació bàsica mitjançant senyals paralingüístics i/o lingüístics. (P)

    • Creació d'actituds davant de l'expressió i la comunicació. (A)

Llenguatge musical

    • Reconeixement i diferenciació auditiva de silencis, sons i les seves qualitats de: durada, intensitat, timbre, i de ritmes, cançons i cantarelles. (P)

    • Audició atenta de cançons i música. (A)

Llenguatge plàstic

    • Discriminació tot-parts d'un objecte. (P)

    • Observació d'imatges fixes i mòbils, identificant-hi objectes i formes conegudes.(P)

    • Percepció de la representació del moviment en imatges fixes i apreciació d'accions en imatges mòbils. (P)

    • Interès i curiositat pel món visual a través de les experiències sensorials d'exploració de materials diversos.(A)

    • Col·laboració en les activitats d'ensenyament-aprenentatge organitzades pels docents. (A)

Llenguatge matemàtic

    • Relacions entre elements manipulables tenint en compte les qualitats perceptibles: color i grandària. (P)

    • Interès per participar en jocs i activitats lúdiques amb contingut matemàtic.(A)

METODOLOGIA: A l'hora d'explicar la nostra metodologia de treball cal tenir en compte els aspectes dels principis pedagògics que utilitzarem, els principis didàctics de l'àrea, tipus d'activitats, agrupaments d'alumnes, organització de l'espai i temps, materials i recursos....

  • Els aprenentatges que el nen realitza contribuiran al seu desenvolupament en la mesura en que constitueixen aprenentatges significatius. Per això el nen ha de poder establir relacions entre les seves experiències prèvies i els nous aprenentatges. El procés de realització d'aquests aprenentatges requereix que les activitats i tasques que es porten a terme tinguin un sentit clar per ell. Per poder arribar a un aprenentatge significatiu haurem de saber si coneixen aspectes bàsics del tema que tractarem. Una vegada sapiguem quin és el nivell al que ens trobem podem començar a treballar nous aspectes del control d'esfínters que els nens puguin relacionar amb els seus aprenentatges anteriors.

  • El professor, partint de la informació que té sobre els coneixements previs del nen/a presentarà activitats que li interessin i que puguin relacionar amb les seves experiències.

  • La perspectiva globalitzadora es perfila com la més adequada perquè els nens/es realitzin aprenentatges significatius. El principi de globalització suposa que l'aprenentatge és el producte de múltiples relacions entre allò nou i allò après. És, doncs, un procés global d'apropament de l'individu a la realitat que requereix conèixer. Suposa treballar les tres àrees curriculars i tots els tipus de contingut. Perquè és la manera natural de conèixer com la criatura capta la realitat com un tot, posant en joc mecanismes afectius, psicomotrius, comunicatius, somàtics, cognitius, imaginatius, creatius, d'atenció, etc.

  • És imprescindible destacar la importància del joc com l'activitat pròpia dels nens d'aquesta edat. El joc, per una part, té un fort caràcter motivador i, per altra, serveix per establir relacions significatives i perquè el professorat organitzi continguts amb caràcter global. En aquesta programació, hi ha diferents àrees que es treballaran mitjançant el joc, ja que així els nens descarreguen l'energia sobrant, els hi dona un temps de relaxació i diversió que els hi proporciona més interès per les activitats proposades. A més amb el joc potenciem l'ajuda i la comunicació entre els companys.

  • L'organització del temps ha de respectar les seves necessitats: afecte, activitat, relaxació, descans, alimentació, experiències diferents amb els objectes, relació, comunicació, moviment. S'han de tenir en compte tots aquests aspectes perquè els nens tenen unes característiques especials per les quals han de seguir un ritme per funcionar millor.

  • L'activitat física i mental del nen és una de les fonts principals dels seus aprenentatges i del seu desenvolupament. Aquesta activitat concretament a partir del moviment i l'acció, es converteix en l'aspecte principal del seu desenvolupament. Els nens van resolent problemes pràctics per assaig-error, no es plantegen què han de fer per aconseguir quelcom. Actuen i s'equivoquen repetint novament l'acció. Els nens en aquesta edat comencen a utilitzar el pensament inductiu, però no són capaços de relacionar la informació rebuda de forma lògica en totes les situacions que se li presenten, utilitzen el raonament transductiu + la intuïció. Aquest principi és important perquè en els dos primers anys de vida, el nen o nena descobreix i conquereix el món que l'envolta a través de la pròpia acció. Per això, hem de proporcionar a l'infant ocasions per mantenir actiu el cos, amb diverses experiències que pugui portar a terme i prou variades, així com amb iniciatives pròpies perquè aprengui dels seus errors, sense que els adults els considerin com a fracassos.

  • Els aspectes afectius tenen especial importància pels nens/es del primer cicle, doncs de la qualitat de la relació educador-alumne dependrà l'autoconcepte que tingui el nen/a. En aquest cicle els infants depenen completament de la persona adulta i necessiten sentir-se segurs de la seva estima i atenció, per anar avançant en el seu desenvolupament.

  • En el cas dels més petits, els moments d'atendre les necessitats bàsiques són especials per establir relacions de comunicació i per proporcionar estímuls que promoguin el desenvolupament.

  • El grup d'iguals i la seva relació es converteix en un recurs metodològic d'aquest cicle. El grup d'iguals contribuirà al progressiu reconeixement de si mateix: característiques, sentiments, emocions. La vida en grup servirà per el reconeixement com a individu, a la vegada que el reconeixement dels altres, cosa que permet anar ajustant la imatge de si mateix. L'aprenentatge de la vida col·lectiva necessita d'un adult com element regulador. En aquestes edats, l'aprenentatge de les regles i normes de la vida col·lectiva necessita d'un adult que respongui i que mantingui un clima de confiança i seguretat.

  • Una adequada organització de l'ambient serà fonamental. I la d'adequar-se a les variades i canviants necessitats del nen/a, fer possible el son i el repòs, aprendre a desplaçar-se autònomament pels diferents espais. El centre ha d'oferir objectes, joguines i materials que proporcionin múltiples possibilitats de manipulació i noves adquisicions.

  • La diversitat es tindrà en compte, ja que, cada infant és diferent i les diferències són el que els caracteritza, cal respectar les seves possibilitats i limitacions, la seva manera de ser i el ritme d'aprenentatge perquè vagin adquirint la seva personalitat de manera equilibrada i segurs de si mateixos.

AVALUACIÓ:

QUÈ AVALUAR

COM AVALUAR

QUAN AVALUAR

Manifestar les pròpies necessitats: gana, set, pipí, caca, mocs, etc

Observació de si l'infant presenta algun símptoma abans de fer pipí o caca, posar-se vermell, creuar les cames... En aquest moment li preguntarem: que estàs fent caca? Que t'has fet pipí?

Preguntar abans de canviar el bolquer si creu que s'ha fet pipí o caca.

Anecdotari: anotarem tot allò significatiu que observem en cada infant.

Llista de control: al llarg de la unitat didàctica anirem comprovant si es van assolint els objectius plantejats

Observació directa: hem de fer una observació acurada de cada infant per poder distribuir els grups flexibles de la 2ª unitat didàctica.

Diari: cada nen tindrà el seu diari on anotarem si ha fet caca i si s'ha adonat o no, si a fet algun progrés concret...

Inicial: abans de començar la unitat didàctica.

Formativa i final: aquests instruments els utilitzarem a més a l'hora de fer l'avaluació durant la unitat didàctica, i també la revisarem una vegada s'hagi acabat. Al acabar, també farem una assemblea de preguntes.

Mostrar col·laboració activa en la neteja personal, en vestir-se i en despullar-se.

Mostrar les pròpies emocions, interessos i preferències amb l'actitud corporal i l'expressió verbal.

Utilitzar el llenguatge corporal o verbal per expressar l'acció personal, la possessió dels objectes i les pròpies vivències.

Gaudir de la pròpia acció i de les activitats proposades per l'educador/a.

Gaudir de les pròpies conquestes

Diferenciar les parts d'ús més habituals de la casa, de l'escola i la seva funcionalitat.

Identificar alguns elements significatius de l'entorn habitual.

Habituar-se a controlar la pròpia acció.

Mostrar un coneixement de l'ús que hom fa de les diverses estances de casa i de l'escola.

Habituar-se a demana ajut a l'educador/a en el moment que sigui necessari.

Mostrar curiositat per les exploracions i les descobertes dels companys/es.

Relacionar descripcions i explicacions de l'educador/a amb experiències viscudes anteriorment.

Interpretar l'activitat gestual i oral de l'educador/a referida a situacions ordinàries.

Entendre el llenguatge de l'educador/a quan es refereix a esdeveniments puntuals (l'aquí i l'ara), i esdeveniments de llarga durada en contextos habituals.

Posar de manifest gestualment i oralment, diferents intencions comunicatives: requeriment, regulació de l'atenció de l'altra persona, acceptació, rebuig, ordre, protesta, informació.

Esforçar-se per comunicar-se oralment de manera entenedora

Reconèixer cantarelles i cançons i ritmes molt coneguts.

Escoltar amb atenció les cançons que canten els docents i els altres nens i nenes.

Identificar un objecte i les seves parts fonamentals, a partir de vivències i experiències relacionades amb el propi cos i l'entorn, tant del natural com en les imatges.

Descobrir en les imatges objectes d'ús personal o familiar.

Identificar accions en les figuracions plàstiques: córrer, saltar, etc.

Interessar-se en el descobriment de l'entorn.

Demanar ajut i/o rebre'l, si cal.

Classificar els elements manipulatius en funció de les qualitats seleccionades.

ATENCIÓ ALS ALUMNES AMB NEE:

Cada persona aprèn en un procés d'assimilació individual. Però aquest procés d'aprenentatge de naturalesa individual se sol realitzar a l'escola de manera compartida. L'alumnat és agrupat segons diversos criteris perquè el procés d'ensenyament aprenentatge sigui o resulti més efectiu. Els criteris d'agrupament són complexos i no absoluts i és que resulta insuficient prendre com a única referència els anys de l'alumnat. Els criteris d'agrupament no només afectaran a la planificació sinó també la intervenció, l'avaluació i els criteris de recuperació.

Els agrupaments flexibles tenen com a objectiu adaptar el procés d'ensenyament aprenentatge a la diversitat tenint en compte no només les característiques personals i la motivació de cada alumne sinó també el seu bagatge cultural segons la seva dimensió social i cultural, de tal manera que ens permeti adaptar el procés d'ensenyament aprenentatge perquè tots puguin desenvolupar les mateixes capacitats, coneixements comuns i experiències semblants per permetre'ls desenvolupar les mateixes capacitats bàsiques per integrar-se plenament a la societat, permetent anar aplicant coneixements i/o adaptar-se als diferents ritmes. En aquest tipus d'organització hi estan implicats tots els alumnes.

Els grups són flexibles atenent les capacitats, actituds i desenvolupament personal dels alumnes.

Els agrupaments flexibles suposen:

- Que els alumnes treballen en grups diferents al del grup de tutoria i el/la mestre/a que és el responsable del grup en aquesta àrea, planifica el procés d'ensenyament adaptant-lo a les necessitats dels alumnes, crea i adapta les activitats, avalua el progrés dels alumnes i valora possibles canvis de grup.
- Els alumnes poden canviar, en qualsevol moment de grup, d'acord amb el seu desenvolupament. Això és el que el fa flexible.

- Una programació didàctica amb diferents nivells de dificultats i d'aprofundiment, en correspondència amb les diferents característiques i necessitats dels alumnes, però amb iguals objectius finals.

Com a conclusió de l'experiència, hem de dir que aquest model organitzatiu afavoreix l'adequació i optimització dels recursos que disposem en relació amb les necessitats dels alumnes, permetent ajudar-los millor a aprendre, detectar necessitats i fent-los sentir més atesos i desenguixats en les activitats diàries, afavorint el desenvolupament de les capacitats.

L'educadora, com a gestora de la gran complexitat que comporta la vida en una aula, ha de ser una professional autònoma i amb criteri, capaç de prendre decisions constantment en un sistema dinàmic i canviant, que ha de saber ajustar la seva actuació a l'ambient i adaptar-se a les situacions que sorgeixen a l'aula per extreure'n tot allò que de positiu tenen les situacions espontànies.

RELACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

UNITAT DIDÀCTICA

DURADA

SESSIONS

DIES/SETMANES

1. Làmines amb dibuixos representatius

continua

Tots els dies de la unitat didàctica

2. Contes explicatius

Un matí cada 15 dies

Un dilluns si i un no durant tot l'any

3. Intentar fer pipí a l'orinal

Cada vegada que sortim al pati

Tots els dies abans d'anar al pati

4. Titella

Una tarda a la setmana

Dimecres durant tot l'any

5. Joc de les cadires amb orinals

Un matí cada 15 dies

Un dilluns si i un no durant tot l'any

6. Pintar fixes nen i orinal

Un matí al mes

El primer divendres de mes durant tot l'any

7. Fer pipí a l'orinal

Dos cops al dia

Cada dia durant la unitat didàctica

8. Registre d'autoavaluació

Cada vegada que facin pipí o caca

Cada dia durant la unitat didàctica

UD1: SENSIBILITZACIÓ

DURADA: novembre fins a final de curs

Nº D'ALUMNES: 12 infants

ÀREES IMPLICADES:

  • Àrea 1: control d'un mateix:

Podem dir que aquesta àrea esta totalment implicada ja que si més no el nen/a ha de conèixer el seu propi cos per tal d'aprendre el control d'esfínters. És a dir, quan el nen/a noti que la panxa se li infla o noti unes petites pessigolles als genitals, o li doni per creuar les cames inconscientment, etc... si coneix be el seu cos, sabrà que això li avisa de que te ganes de fer pipí o caca. Si pel contrari ell nota uns símptomes diferents als habituals però no sap perquè ni que volen dir, mai aprendrà el que allò li vol dir. Tampoc coneixerà la postura correcta per fer pipí ni tindrà coneixement del perquè li succeeix tot allò.

  • Àrea 2:coneixement del propi entorn:

És necessari que el nen/a tingui coneixement de l'entorn que l'envolta per tal d'assignar un lloc al control d'esfínters. Amb això volem dir que el nen/a senti ganes de fer pipí o caca, tingui clar cap a on a d'anar, quin es el lloc destinat per a tal efecte...ja que sinó, s'ho farà a sobre i es frustrarà. Aquest lloc pot ser en primera instància un orinal i més tard el propi bany.

També ha de tenir coneixement d'on està situada la cadena i el rentamans per tal d' arrodonir el procés.

  • Àrea 3: llenguatge

El llenguatge verbal es el que cal tenir més present a l'hora de treballar el control d'esfínters. Cal motivar el nena/a i per això es necessari el llenguatge. Quan el nen/a ha fet be l'acció (de fer pipí o caca) se li felicitarà amb una gran lloança verbal, així, d'aquest manera també aconseguirem un major interès i motivació pe repetir l'acció.

En el llenguatge plàstic podem utilitzar dibuixos, en els que es vegi un nen/a fent pipí a l'orinal, o tirant de la cadena...així el nen/a es va acostumant i habituant i es va fent la idea de fer pipí o caca a l'orinal. Parlem de llenguatge matemàtic quan decidim com a joc, contar les vegades que el nen/a fa pipí o caca.

De fet, si contem amb la voluntat de motivar al nen/a tenim nombrosos recursos en els que intervenen tots els llenguatges.

En el control d'esfínters de nens/es de 0-3 anys intervenen les tres àrees.

CONTINGUTS CLASSIFICATS

OBJECTIUS ESPECÍFICS

  • Col·laborar en la seva pròpia neteja, en vestir-se i desvestir-se.

  • Mostrar les seves emocions i interessos en relació al control d'esfínters, amb l'actitud corporal i l'expressió verbal.

  • Utilitzar el llenguatge corporal o verbal per expressar el fet d'haver fet pipí o caca.

  • Gaudir amb les activitats relacionades amb el control d'esfínters

  • Identificar alguns elements significatius de l'entorn habitual: orinal, lavabo.

  • Mostrar curiositat per les exploracions i descobertes dels seus companys en el control d'esfínters.

  • Relacionar descripcions i explicacions que ens faci l'educador sobre el control d'esfínters relacionades amb experiències que ja haguem viscut ja sigui amb l'orinal o no.

  • Entendre el que diu l'educadora.

  • Fer-se entendre.

  • Posar de manifest gestual i oralment diferents intencions comunicatives: requeriment (en cas de que l'infant necessiti ajuda).

  • Reconèixer les cançons que utilitzarem per portar a terme el control d'esfínters.

  • Escolta amb atenció les cançons que es cantaran pel control d'esfínters.

  • Descobrir en les imatges objectes d'ús personal o familiar: orinal o wàter.

  • Identificar l'acció de fer pipí o caca en imatges o dibuixos.

  • Interessar-se en el descobriment de l'entorn: dels objectes més comuns que s'utilitzen en el control d'esfínters.

  • Diferenciar els colors.

  • Participar amb interès i atenció en activitats manipulatives i jocs perceptius que facilitin l'adquisició del control d'esfínters.

ACTIVITATS D'APRENENTATGE:

  • Làmines amb dibuixos representatius del que és pròpiament l'activitat. Per exemple: un bebè amb bolquer i al costat un altre una mica més gran fent pipí a l'orinal. Les col·locarem al canviador, de manera que les vegin cada vegada que li canviem el bolquer i puguem sensibilitzar a l'infant cada vegada.

  • Contes explicatius: crearem contes específics sobre el tema. Un nen que al fer-se gran es treu el bolquer i fa pipí a l'orinal. L'anirem explicant de tant en tant.

  • Intentar fer pipí a l'orinal: abans d'anar al pati preguntarem si algú té pipí o caca. Encara que no diguin res, al grup que veiem més avançat, el posarem a l'orinal 5 minuts. Després col·locarem un bolquer nou.

  • Titella: crearem el titella de l'orinal, una titella que té el seu orinal i els explica com fer pipí.

  • Joc de les cadires amb orinals: posarem una cançó i han de caminar al voltant de la rotllana d'orinals. Quan es pari la música han de seure als orinals, però un dels nens no en tindrà. No serà descalificatiu, seguiran jugant tots amb el mateix nº d'orinals.

  • Pintar fixes nen i orinal: els farem pintar una fixa amb la imatge d'un nen i un orinal.

ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS PER L'AVALUACIÓ INICIAL, FORMATIVA I FINAL

QUÈ AVALUAR

COM AVALUAR

QUAN AVALUAR

  • Col·laborar en la seva pròpia neteja, en vestir-se i desvestir-se.

  • Mostrar les seves emocions i interessos en relació al control d'esfínters, amb l'actitud corporal i l'expressió verbal.

  • Utilitzar el llenguatge corporal o verbal per expressar el fet d'haver fet pipí o caca.

  • Gaudir amb les activitats relacionades amb el control d'esfínters

  • Identificar alguns elements significatius de l'entorn habitual: orinal, lavabo.

  • Mostrar curiositat per les exploracions i descobertes dels seus companys en el control d'esfínters.

  • Relacionar descripcions i explicacions que ens faci l'educador sobre el control d'esfínters relacionades amb experiències que ja haguem viscut ja sigui amb l'orinal o no.

  • Entendre el que diu l'educadora.

  • Fer-se entendre.

  • Posar de manifest gestual i oralment diferents intencions comunicatives: requeriment (en cas de que l'infant necessiti ajuda).

  • Reconèixer les cançons que utilitzarem per portar a terme el control d'esfínters.

  • Escolta amb atenció les cançons que es cantaran pel control d'esfínters.

  • Descobrir en les imatges objectes d'ús personal o familiar: orinal o wàter.

  • Identificar l'acció de fer pipí o caca en imatges o dibuixos.

  • Interessar-se en el descobriment de l'entorn: dels objectes més comuns que s'utilitzen en el control d'esfínters.

  • Diferenciar els colors.

  • Participar amb interès i atenció en activitats manipulatives i jocs perceptius que facilitin l'adquisició del control d'esfínters

Observació de si l'infant presenta algun símptoma abans de fer pipí o caca, posar-se vermell, creuar les cames... En aquest moment li preguntarem: que estàs fent caca? Que t'has fet pipí?

Preguntar abans de canviar el bolquer si creu que s'ha fet pipí o caca.

Anecdotari: anotarem tot allò significatiu que observem en cada infant.

Llista de control: al llarg de la unitat didàctica anirem comprovant si es van assolint els objectius plantejats

Observació directa: hem de fer una observació acurada de cada infant per poder distribuir els grups flexibles de la 2ª unitat didàctica.

Diari: cada nen tindrà el seu diari on anotarem si ha fet caca i si s'ha adonat o no, si a fet algun progrés concret...

Inicial: abans de començar la unitat didàctica.

Formativa i final: aquests instruments els utilitzarem a més a l'hora de fer l'avaluació durant la unitat didàctica, i també la revisarem una vegada s'hagi acabat. Al acabar, també farem una assemblea de preguntes.

ORGANITZACIÓ I RECURSOS:

S'iniciarà la unitat didàctica amb tota la classe per igual en un gran grup. Quan anem descobrint l'evolució de cada nen començarem a fer petits grups flexibles segons el grau de comprensió i desenvolupament.

Recursos humans: l'educadora titular de l'aula, l'auxiliar de l'aula, i en cas necessari però poc probable l'auxiliar general de l'escola.

Recursos materials: làmines, contes, orinals, titella amb orinal, fixes. Material d'avaluació

Infrastructures: l'aula i la sala canviador amb els lavabos.

METODOLOGIA:

Tenint en compte que treballem amb grups flexibles podem treballar de forma més individualitzada. Podem treballar les característiques personals de cada nen. La metodologia serà activa i participativa. L'educadora serà facilitadora dels coneixements sobre el tema, en ambient de confiança i seguretat. També hem de recordar l'enfocament globalitzador de la unitat didàctica en treballar totes les àrees del currículum.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

Hem de tenir en compte que l'únic cas que tenim especial és un nen adoptat que prové de Rússia. En aquest cas haurem de mirar que sempre entengui el que li diem, que no tingui cap problema a l'hora de comprendre l'idioma i el que se li demana. De totes maneres pensem que no hi haurà cap problema ja que va arribar a la família amb mesos, i està molt familiaritzat amb el castellà i el català.

BIBLIOGRAFIA:

Currículum infantil

UD2: CONTROL D'ESFÍNTERS

DURADA: des d'abril fins a final de curs.

Nº D'ALUMNES: 12 infants en grup flexible.

ÀREES IMPLICADES:

  • Àrea 1: control d'un mateix:

Podem dir que aquesta àrea esta totalment implicada ja que si més no el nen/a ha de conèixer el seu propi cos per tal d'aprendre el control d'esfínters. És a dir, quan el nen/a noti que la panxa se li infla o noti unes petites pessigolles als genitals, o li doni per creuar les cames inconscientment, etc... si coneix be el seu cos, sabrà que això li avisa de que te ganes de fer pipí o caca. Si pel contrari ell nota uns símptomes diferents als habituals però no sap perquè ni que volen dir, mai aprendrà el que allò li vol dir. Tampoc coneixerà la postura correcta per fer pipí ni tindrà coneixement del perquè li succeeix tot allò.

  • Àrea 2:coneixement del propi entorn:

És necessari que el nen/a tingui coneixement de l'entorn que l'envolta per tal d'assignar un lloc al control d'esfínters. Amb això volem dir que el nen/a senti ganes de fer pipí o caca, tingui clar cap a on a d'anar, quin es el lloc destinat per a tal efecte...ja que sinó, s'ho farà a sobre i es frustrarà. Aquest lloc pot ser en primera instància un orinal i més tard el propi bany.

També ha de tenir coneixement d'on està situada la cadena i el rentamans per tal d' arrodonir el procés.

  • Àrea 3: llenguatge

El llenguatge verbal es el que cal tenir més present a l'hora de treballar el control d'esfínters. Cal motivar el nena/a i per això es necessari el llenguatge. Quan el nen/a ha fet be l'acció (de fer pipí o caca) se li felicitarà amb una gran lloança verbal, així, d'aquest manera també aconseguirem un major interès i motivació pe repetir l'acció.

En el llenguatge plàstic podem utilitzar dibuixos, en els que es vegi un nen/a fent pipí a l'orinal, o tirant de la cadena...així el nen/a es va acostumant i habituant i es va fent la idea de fer pipí o caca a l'orinal. Parlem de llenguatge matemàtic quan decidim com a joc, contar les vegades que el nen/a fa pipí o caca.

De fet, si contem amb la voluntat de motivar al nen/a tenim nombrosos recursos en els que intervenen tots els llenguatges.

En el control d'esfínters de nens/es de 0-3 anys intervenen les tres àrees.

CONTINGUTS CLASSIFICATS

OBJECTIUS ESPECÍFICS

    • Manifestar les pròpies necessitats de pipí i caca.

    • Gaudir de les seves conquestes com ara l'ús de l'orinal o del wàter.

    • Diferenciar el lavabo de casa seva i de l'escola, i la seva funcionalitat.

    • Habituar-se a controlar esfínters.

    • Mostrar un coneixement de l'ús que fa tothom del lavabo de casa i de l'escola.

    • Demanar ajut a l'educadora quan calgui: per pujar o baixar la roba interior, netejar-se, etc.

    • Interpretar els gestos i paraules de l'educadora referides a les situacions diàries d'anar al lavabo.

    • Identificar l'orinal a partir de les vivències i experiències relacionades amb el propi cos i l'entorn.

    • Demanar o rebre ajut (si cal) per realitzar el control correctament.

ACTIVITATS D'ENSENYAMENT- APRENENTATGE:

  • Cada dia, durant una estoneta seurem a l'orinal un grup d'infants. La resta estarà a prop dels infants que s'asseguin a l'orinal. Intentaran fer pipí, si ho fan, anirem tots cap al lavabo a veure com llença el pipí al wàter i estira de la cadena. Tots els felicitarem i els animarem a que ho continuïn fent així de bé. A qui no li surti, tant és, li direm que avui el pipí no té ganes de sortir i que ja ho farà en qualsevol altre moment.

  • Registre d'autoavaluació. Penjarem una cartolina a la paret de la classe on constaran 3 columnes, la primera amb els noms de tots els infants, la segona on hi posarà “PIPÍ” i la tercera on hi dirà “CACA”. Cada nen haurà d'enganxar un gomet al costat del seu nom i al lloc on toqui quan hagi fet pipí o caca. Ho aniran fent sempre que facin pipí o caca per tal de que ells mateixos portin un control.

ESTRATÈGIES I INSTRUMENTS PER L'AVALUACIÓ INICIAL, FORMATIVA I FINAL

QUÈ AVALUAR

COM AVALUAR

QUAN AVALUAR

  • Manifestar les pròpies necessitats de pipí i caca.

  • Gaudir de les seves conquestes com ara l'ús de l'orinal o del wàter.

  • Diferenciar el lavabo de casa seva i de l'escola, i la seva funcionalitat.

  • Habituar-se a controlar esfínters.

  • Mostrar un coneixement de l'ús que fa tothom del lavabo de casa i de l'escola.

  • Demanar ajut a l'educadora quan calgui: per pujar o baixar la roba interior, netejar-se, etc.

  • Interpretar els gestos i paraules de l'educadora referides a les situacions diàries d'anar al lavabo.

  • Identificar l'orinal a partir de les vivències i experiències relacionades amb el propi cos i l'entorn.

  • Demanar o rebre ajut (si cal) per realitzar el control correctament.

Observació de si l'infant presenta algun símptoma abans de fer pipí o caca, posar-se vermell, creuar les cames... En aquest moment li preguntarem: que estàs fent caca? Que t'has fet pipí?

Preguntar cada cert temps si volen fer pipí o caca.

Anecdotari: anotarem tot allò significatiu que observem en cada infant.

Llista de control: Amb aquesta llista controlarem si el nen demana d'anar al lavabo, si hi va pel seu propi peu, si s'asseu a l'orinal però no fa res...

Observació directa: hem de fer una observació acurada de cada infant per poder distribuir els grups flexibles.

Diari: cada nen tindrà el seu diari on anotarem si ha fet caca i si s'ha adonat o no, si a fet algun progrés concret...

Inicial: abans de començar la unitat didàctica. Bàsicament seran els resultats obtinguts en la Unitat Didàctica de Sensibilització.

Formativa i final: aquests instruments els utilitzarem a més a l'hora de fer l'avaluació durant la unitat didàctica, i també la revisarem una vegada s'hagi acabat. Al acabar, també farem una assemblea de preguntes.

ORGANITZACIÓ I RECURSOS:

Com a recursos humans necessitarem la tutora de l'aula i l'auxiliar si n'hi hagués. En quant a materials només necessitarem l'orinal, el registre d'auto-observació (cartolina) i gomets de colors i per últim, d'infrastructures només necessitarem l'aula classe i el lavabo.

METODOLOGIA:

Treballem en grups flexibles, això facilitarà molt l'activitat de seure a l'orinal ja que com ja hem dit ho farem per grups. La participació serà activa, els nens tenen tot el protagonisme, especialment en la responsabilitat d'enganxar els gomets, però sempre sota la supervisió de l'educadora i, en cas necessari, sempre amb el seu suport i ajuda. És important que els nens es sentin a gust en aquestes activitats perquè afavorirem el seu ritme de desenvolupament en el control d'esfínters.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

Hem de tenir en compte que l'únic cas que tenim especial és un nen adoptat que prové de Rússia. En aquest cas haurem de mirar que sempre entengui el que li diem, que no tingui cap problema a l'hora de comprendre l'idioma i el que se li demana. De totes maneres pensem que no hi haurà cap problema ja que va arribar a la família amb mesos, i està molt familiaritzat amb el castellà i el català.

BIBLIOGRAFIA:

Currículum infantil