Contraban; Josep Pla

Literatura catalana contemporánea. Siglo XX. Narrativa. Novela de aventuras. Ironía

  • Enviado por: Cristi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

Índex

  • Formulació de preguntes i la seva resposta de comprensió del llibre...................2

  • Exemple d'ironia...................................................................................................4

  • Textos descriptius i el seu comentari.....................................................................4

  • Tria d'un fragment i comentari del text.................................................................7

  • 1. Formulació de preguntes i la seva resposta de comprensió del llibre

  • De qui eren les teles sense marc mig pintades que hi havia penjades a la paret de

  • la casa?

    Les teles sense marc mig pintades situades a la paret de la casa eren d'un pintor suec.

  • Qui era Baldiri Cremat i quina relació té amb l'autor?

  • Baldiri Cremat era un pescador valent i arriscat del port de les Roses, al qual l'autor va vendre el Mestrat, barqueta de quaranta pams que es va fer construir. L'autor fa un viatge fins a França junt amb ell i el seu cunyat.

  • Qui va donar la idea a l'autor de posar el nom de Mestral al seu vaixell?

  • El senyor Víctor Rahola és l'home que va donar la idea a l'autor.

  • On i per què tenien pensat anar Baldiri Cremat i el seu cunyat Pau Saldet en el Mestral?

  • Baldiri i Saldet volien anar a França per vendre oli i a la tornada portar objectes de bicicletes i així beneficiar-se amb aquest negoci.

  • Quina frase feta fa servir l'Hermós per a qualificar algú que és més destre en la seva feina?

  • “És un fava”

  • Com estava el quillat des de que l'autor havia venut el Mestral?

  • El quillat no estava massa net, com ell l'havia deixat i intacte. Però havia guanyat, estava més amarinat i més fet.

  • Qui era Quimet de la Selva i quina relació té amb Baldiri i Saldet?

  • Quimet és un home de la Selva que de jove desertà i pescà molts anys a Leucata. Va ensenyar els passos dels estanys a Baldiri i Saldet.

  • Què és el verat i que en pensa el narrador respecte d'ell?

  • El verat és un tipus de peix que segons el narrador és millor menjar-lo de tant en tant ja que empallega.

  • Per què es preocupa tant Baldiri per les aigües de Leucata?

  • Perquè aquestes aigües potser els impedeix navegar fins a França o han de navegar amb dificultats.

  • Com són els teulats de Cervera?

  • Els teulats de Cervera són francesos i catalans una mica més amunt

  • On i a qui ven Baldiri l'oli que portaven al Mestral?

  • Baldiri ven l'oli a un botiguer de Cervera a la mateixa comarca de Cervera.

  • Per què discuteix Baldiri amb Saldet quan eren a l'embarcació?

  • Discuteix no només pel café tan dolent que va fer sinó que també per tot el menjar que ha fet fins ara que era pudent.

  • Com anomena l'autor a la noia que va trobar a la font a Banyuls?

  • L'anomena Venus del Pirineu o Venus de l'Albera

  • A diferència del peix de la mar oberta o lliure, com és el peix d'aquàrium de l'Institut Aragó de Banyuls segons l'autor?

  • Segons el narrador, el peix d'aquàrium d'aquest Institut és educat, mans, inofensiu i només serveix per decorar.

  • Per què Baldiri s'hi va negar davant la idea de Josep de quedar-se a la cala de Palilles una estona?

  • Perquè a Palilles hi ha una fàbrica de dinamita i Baldiri va dir que aquestes fàbriques són perilloses perquè poden produir-se explosions.

  • D'on va treure Baldiri la trompa de gramòfon quan hi eren a Portvendres?

  • Aquesta trompa la va comprar a un moro ressagat.

  • Quina recompensa rebria Pau Saldet després de fer el viatge fins a França junt amb Baldiri?

  • Baldiri li havia promès 200 duros si feia el viatge amb ell.

  • Com anomena el protagonista a la patata mentre explica com tractar les anxoves?

  • L'anomena trumfa.

  • Com va poder Baldiri navegar per l'estany de Salses?

  • Va poder navegar per l'estany de Salses gràcies a un bot negre que pensàven que deuria ser d'algun caçador d'ocells. I encara que no tenia rems, va agafar els pals de Cotlliure.

  • Quina relació té l'hora que marca el rellotge de la casa de Pianc amb el desenllaç de la narració?

  • El rellotge de la casa on viu el narrador marca sempre les 5.25h, ja que està aturat perquè li falta la maquinària, i justament aquesta hora era la mateixa en que el Mestral va entrar navegant per l'estany de Salses.

    2. Exemple d'ironia

    Una ironia trobada al text va sobre Maillol, l'home que va fer el monument als morts el qual té aires de l'època alemanya. Explica que Maillol va perdre molts anys en desfer-se o deixar-se anar del s.XVIII francès i de les èpoques alemanyes i el narrador amb ironia comenta que Maillol va tenir gran sort en viure molts anys perquè si no hagués viscut tants anys, res podria haver fet en poc temps.

    3. Textos descriptius i el seu comentari

    A darrers de Setembre, netes de la bafarada estival, les muntanyes de Pení agafaren el seu color de flor de farigola, entre violaci, blavís i malva. Sobre aquest fons, la blancor de les cases semblava perdre força i agafava una suavitat de color palla, un daurat clar, una morenor pàl·lida. Les aigües de la badia, cap al tard, es tenyien de color de vi novell, rosat. En aquesta hora a Cadaqués , hi havia un silenci, una pau, una calma extàtics. Del balcó estant veia passar la poca gent- figures petites- per la riba del Baluard. L'aire es tornava de color morat. El vent de garbí anava morint en aquest morat exhaust.

  • Aquesta descripció és del paisatge que veu l'autor de Cadaqués des del seu balcó, quan està a punt de començar la tardor. Es pot observar una gran abundància d'adjectius sobretot referint-se al color dels objectes com estival, daurat, extàtics, pàl·lida, etc. En menys abundància es troben noms com per exemple gent, muntanyes, cases, Setembre, etc. En qüestió de formes verbals, es troben en passat i s'utilitza l'imperfet del mode indicatiu, i alguns dels verbs usats en aquesta descripció són semicopulatius com es tornava i copulatius com semblava, encara que no hi ha gaires. Els verbs restants són predicatius. Quant a formes retòriques hi ha metàfores com El vent de garbí anava morint en aquest moral exhaust, volent dir que el vent esgotat s'anava apagant o afluixant poc a poc a mesura que s'anava fent de nit. Altra figura retòrica que hi ha al text, és l'estructura paral·lela de la paraula color que surt alguns cops repetint-se la manera d'utilitzar-la. Hi ha pocs adverbis, per exemple poca que és de quantitat. També pocs connectors, un dels pocs és sobre aquest. En aquest text s'utilitzen les comes només en un cas per enumerar, hi havia un silenci, una pau, una calma extàtics i en els altres casos s'empra per enllaçar les oracions o en alguns casos sintagmes nominals. Pel que fa al lèxic està elaborat però tampoc gaire donat que és una descripció sense gaires paraules tècniques ni dificultoses a l'hora de llegir-les, també hi abunden els sintagmes nominals.

  • (...)l'onatge ens empenyia d'una manera forta i ens feia rodolar; els pals i el cordatge de l'aparell xiulaven, tensos, i tot semblava dominant per una energia nerviosa i crepitant. Els paquets d'aigua entraven per la popa, el ruixim ens cobria d'una humitat salada. Els xiulets aguts i serpentejats que el vent feia en els obencs, en els estais, en els arbres, en les gàbies, (...) . El bergantí caminava aixecant per la proa dos enormes rínxols d'aigua i d'escuma, donant-se ara a una banda ara a l'altra.

    (...)les onades, els cavalls de mar del golf del Lleó, onades en forma de caverna, obscures, coronades d'una furiosa cresteria d'escuma blanca, altes, enormes. Ens corrien al darrera i semblava que se'ns havien d'engolir; però el bastiment, molt ben governat (...),fugia sempre, en un núvol de ruixim, al fil de la ruptura de l'onada enmig d'una explosió d'aigua xarbotant. El vent se'ns emportava. Navegàrem les Bosques, i els focs de Còrsega i Sardenya desfilaren i es perderen de vista a una velocitat fantàstica. A redós de la costa de Sardenya el vent es presentà menys pitjat.

  • La descripció anterior explica pas per pas la situació en la que estava el narrador quan van embarcar de petit des de Cadaqués amb un bergantí familiar tripulat per la gent del poble. Com a característiques d'aquest text descriptiu en relació als noms, hi ha en gran quantitat així com onatge, aparell, energia, núvol, Còrsega, etc. i en relació als adjectius, també hi abunden però en aquest cas a diferència de la descripció anterior no són de cap tema en particular, són generals i variats, per exemple nerviosa, aguts, obscures, xarbotant, etc. Sobre el tema dels verbs, estan tots en passat i en imperfet del mode indicatiu i intenten tenir una percepció sensorial com Ens corrien al darrera, que sembla que vol transmetre la mateixa sensació que té l'autor. Hi predominen els verbs predicatius però també hi ha bastants verbs copulatius en particular el verd semblar que abunda i d'altres; també hi ha algun verb semicopulatiu com donant-se. Quant a figures retòriques hi ha l'estructura paral·lela així com en els obencs, en els estais, els arbres ,etc. “en els” és l'estructura que es repeteix contínuament en aquesta enumeració. Es poden trobar comparacions com onades en forma de caverna, on compara la forma de les onades amb la d'una caverna. Al text també hi ha una hipèrbole com Ens corrien al darrera i semblava que se'ns havien d'engolir exagerant la manera de dir en que les onades es llençaven a sobre dels de l'embarcació i enmig d'una explosió d'aigua xarbotant exagerant l'aigua en grans onades que els hi cau a sobre utilitzant el mot “explosió”. Respecte als connectors, en aquest text no hi ha. Quant a la puntuació, s'utilitzen molt les comes per separar els elements d'enumeracions i el punt i coma per separar frases que estan relacionades però que es contrasten com (...)semblava que se'ns havien d'engolir; però el bastiment(...) on parla d'una idea però després la contrasta encara que es relacionen l'una amb l'altra. El lèxic és molt ric en paraules abstractes que defineixen els diferents elements de la descripció i s'utilitza un llenguatge connotatiu.

  • Era un home d'edat, blanc de cabells, d'un color de pell olivaci, mal afaitat , amb una gorra de dol, que contrastava amb el seu ull esquerre, que era blanc, mort i sortit com un ou de colom. Era un home alt, corpulent, i portava un bigoti gros i caigut, de gavatx.

  • Aquesta descripció pertany a Quimet de la Selva, l'home que va ensenyar els passos dels estanys a Baldiri i Pau Saldet. Hi ha una abundància de substantius per exemple home, gorra, ull, colom, etc. i també una gran abundància d'adjectius no especificatius, sinó que generals així blanc, alt, caigut, etc. Sobre el tema de formes verbals, estan en temps passat i en imperfet del mode indicatiu (era, contrastava, etc.); dels pocs verbs que hi ha en el text citat, la majoria són copulatius. Quant a formes retòriques, es cita una comparació que és el seu ull esquerre, (...)sortit com un ou de colom , comparant el termini reial (ull) amb el termini fictici o imaginari(ull de colom); Es pot trobar també una metàfora portava un bigoti (...),de gavatx, on estableix certa semblança entre el seu bigoti i el d'un francès. Es poden apreciar estructures paral·leles com Era un home d'edat i Era un home alt on es repeteix el termini “era un home” i també , que contrastava i que era blanc on es repeteix “que era”. No es poden apreciar connectors. En relació a la puntuació apareixen comes per enumerar o simplement per separar petits fragments que si no fossin d'un text descriptiu, es podrien suprimir sense que canviï el significat de l'oració. El vocabulari que utilitza no està gaire enriquit perquè són mots molt generals, encara que hi ha la presència d'un gal·licisme “de gavatx”, referint-se a francès.

  • Tria d'un fragment i comentari del text

  • Després, aquests càlculs seran transportats sobre la fusta -que sempre és preferible que sigui de roure- de les quadernes, de les costelles, per dir-ho com els estiuejants, que en formen l'estructura. (...).

    Abans que en la quilla, s'ha de pensar en les quadernes. (...) construïu-ne primer l'estructura i munteu-la després sobre la rigidesa de la quilla. (...) Aquesta fusta ha d'ésser d'un arbre noble. La quilla es munta sobre les dents de dos pivots de pi clavats a terra. (...)Després s'hi munten les quadernes.(...)Una vegada ensemblades les quadernes en l'arbre bàsic i les rodes de popa i de proa, cal lligar les puntes de les costelles a l'alçària de la coberta - o del pont- mitjançant la cinta. La cinta correrà a una alçària més o menys acusada segons el puntal de l'embarcació. (...) En el cas que la forma s'accepti, es posen llavors els folros del vaixell, és a dir: es tanca la gàbia que formen les quadernes. (...) Una vegada tot això llest, cal crear la tripa del vaixell, que és obra del fuster de ribera: s'ha de col·locar el motor i establir els compartiments, els armaris i la infinitat de detalls que un vaixell ben fet ha de contenir.

    Les característiques d'aquest text es nomenen a continuació. El registre del text és formal cientificotècnic ja que utilitza molts tecnicismes i cultismes. Dins dels aspectes pragmàtics es troba el tema que és específic ja que el seu vocabulari és molt tècnic i l'àmbit és la construcció d'una embarcació; el canal és escrit perquè és un llibre de text; el codi és el català amb ús de tecnicismes i cultismes; la formalitat és mitjana; la intencionalitat és objectiva i distant que pretén informar al lector i no es pot situar en un context ja que és un llibre de lectura.

    En els aspectes textuals hi ha la tipologia del text, que és instructiva perquè dóna les instruccions de com construir un vaixell; el gènere que és mariner, amb relació amb el mar; i el mètode que utilitza que és el deductiu ja que de molts vaixells que ha construït, ensenya com fer un (de principis generals a fenòmens particulars). La funció del llenguatge és referencial a fi d'informar objectivament .

    En els aspectes lingüístics hi ha la modalitat oracional on es troben oracions clares, precises, curtes, i coordinades, sobretot amb el predomini de les oracions imperatives. No hi ha cap tipus de signe, ni lingüístic, ni no-lingüístic.

    Sobre el tema de trets morfològics, hi ha pocs adjectius com noble. Els verbs estan en segona persona del plural i en imperatiu com construïu-ne, poseu, etc. per donar les instruccions de cada pas i indicar obligació. Els verbs en aquest cas també tenen una funció operativa com per exemple muntar, construïr, lligar, etc. i són atemporals i predicatius. Hi ha presència de nominalitzacions com alçària i embarcació.

    Quant als aspectes sintàctics del text instructiu es citen connectors majoritàriament temporals, per indicar el temps així com després , i algun per posar èmfasi com és a dir.

    Finalment, respecte als trets lexicosemàntics, els mots són de significat monosèmic per tant són també denotatius (llenguatge denotatiu) i sobretot són concrets propis del llenguatge utilitzat, per això abunden els tecnicismes com quadernes, costelles, proa, quillat, etc. i algun cultisme encara que amb menys abundància com ensemblades. Hi ha hipònims com vaixell(el seu hiperònim seria mitjà de transport), roure (el seu hiperònim apareix al text: fusta).