Contraban; Josep Pla

Literatura española contemporánea. Siglo XX. Narrativa. Novela catalana. Argumento. Vocabulario

  • Enviado por: Rosita
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

“CONTRABAN”, de Josep Pla

  • RESUM DE L'OBRA

  • Contraban és un relat que ens explica el viatge a bord del “Mestral” en el que el narrador acompanya al seu amic Baldiri cap al Nord, França, per carregar la embarcació amb productes de contraban.

    Els personatges van des de Cadaqués fins a Salses, i s'aturen en paratges de la costa catalana com per exemple Banyuls, Portvendres, Cotlliure...

    El viatge no serveix per res ja que tornen igual que han vingut. No obstant, el narrador sí que ha gaudit amb aquesta expedició, ja que el Mestral revifa els seus records, i és que, el relat està basat en una vivència real del mateix Pla.

    L'autor demostra amb aquesta narració els seus coneixements tant de la vida marinera com del litoral català, sobretot de la Costa Brava, i també de la cuina catalana i francesa.

  • VOCABULARI DE L'OBRA

  • (El mar: la pesca i la navegació).

    Arreus: (p116)*

    Efectes, instruments, accessoris necessaris o convenients per a una operació, per al bon funcionament d'un aparell, etc... Arreus de caçar, de pescar.

    Orsat: (p119)

    v. intr. Anar a l'orsa, navegar en contra del vent.

    Mestre d'aixa: (P120)

    Menestral capaç de fer el seu ofici independentment i ensenyar als aprenents. Un mestre fuster, manyà, sastre. Fuster, constructor de naus.

    Calafat: (p120)

    Calafatador: persona que construeix naus de fusta, persona que té per ofici calafatar naus.

    Palangres: (p125)

    Art de pescar, consistida en, essencialment, una llarga corda immergida d'on pengen una munió de cordetes proveïdes d'un ham. Lluç de palangre.

    Aferrades: (p128)

    1-Aferrament. Topada.

    Aferrament: Acció d'aferrar o aferrar-se; l'efecte.

    2-En un nàutica, amarrar la vela plegada sobre l'antena o la verga.

    Obencs: (p128)

    Qualsevol de les cordes que van de l'arbre d'una nau a la murada i que serveixen per a mantenir dret l'arbre.

    Estails: (p128)

    Estai. Corda que va del cap d'un arbre de nau a proa o al peu del de més endavant, que impedeix que l'arbre es decanti endarrere.

    Governall: (p129)

    Aparell o dispositiu que serveix per governar una nau, o també aeroplans, etc...

    Trainyera: (p131)

    Barca per a pescar amb traïnya.

    Traïnya: Ormeig de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms, i unes anelles per les quals passa un cap que, en estirar-lo, converteix la salsa en una bossa dins la qual queda empresonat el peix.

    Gussi: (p133)

    Llagut petit, de pesca i esbarjo.

    Aigualatxa: (p137)

    Possiblement, una invenció de Josep Pla: es deu referir a la barreja de l'aigua de mar i la sorra en la coberta de la barca.

    Graus: (p138)

    Pas a través d'una costa abrupta.

    Coi: (p153)

    Hamaca de mariner.

    Arjau: (p171)

    Manuella per a fer girar el timó.

    Manuella: Barra que es fa servir com a palanca per a alçar objectes pesants.

    El car i la pena: (p172)

    (Alcover Moll pàg.993 del volum 2). La perxa inferior i més gruixuda de les dues que formen l'antena de la vela llatina. Refr. -“Llevar-ho del car, posar-ho a la pena, tot és antena” Es diu parlant de coses que poden sofrir cert canvi sense perdre res ni mudar gaire.

    Orla: (p181)

    Barana d'una embarcació, o sia la part dels costats que ultrapassa el ras de la coberta.

    *: Les pàgines fan referència a “Contraban i altres narracions”, de Josep Pla, Ed.62, Col·lecció de Butxaca, Barcelona, octubre de 2002.

    3. LA TRIA DE TRES FRAGMENTS DESCRIPTIUS DE L'OBRA I LA EXPLICACIÓ DE LES SEVES CARACTERÍSTIQUES:

    “Pau Saldet portà el plats i les forquilles, el vi i el pa, i menjàrem el suculent suquet de verats. Era fortet, s'hi sentia la punta de d'un bitxo vermell i maliciós, però en aquella hora i amb la humitat que hi havia a l'aire tot ens hauria semblat fat. Encara que en temps d'octubre els verats no tenen -com tot el peix blau- la tendresa grassa i substanciosa de la primavera, resultaren no ja mengívols, sinó importants. El vi de Roses, de tretze graus, que aquells homes portaven i que en altres moments no hauria pogut rebre, passà admirablement.”

    1. És una descripció d'un àpat. Ens mostra un domini de la llengua, una precisió en l'ús dels adjectius i una aplicació de coneixements (de gastronomia catalana) que fan creure al lector poder-se menjar fins i tot el suquet de verats. El que es descriu és molt ric en percepció dels sentits. El lèxic està molt pensat tot i que sembli ser espontani, ja que l'utilitza d'una manera molt suggeridora - suculent, substanciosa -. És tan rica la seva descripció que, tot i que ens la explica amb la finalitat de comentar-nos el gran àpat, ens acaba explicant fins i tot l'ambient que hi havia - en aquella hora i amb la humitat que hi havia...- i ens parla de la vida dels verats - en octubre els verats no tenen la tendresa grassa de la primavera -.

    “Tenia una esplèndida mata de cabells d'un daurat fosc, d'una força jove, lluminosa, magnífica. Vaig pensar que era la persona que hauria servit per a fer la somniada Venus del Pirineu. Emplenà els càntirs amb el braç recolzat en la cara de la font, donant-me la esquena. Prodigiosa esquena! Vaig pensar en un mot de Fustel de Coulanges sobre els flancs de la Venus: en el flanc de la figura, hi palpitava tota cultura antiga.

    Em semblà agradable trobar-me en un país en el que, de bon matí, a la font, us trobeu amb una Venus.”

    2.És una descripció d'una noia i la seva acció, rematada per un detall de fina ironia. Torna a fer ús magistral del seu alt grau de domini de la llengua. Els verbs, en correcte passat. Els adjectius, esdevenen de menys a més: “jove- lluminosa- magnífica- prodigiosa”. La compara amb la Venus, una deesa de la cultura antiga, per la percepció de perfecció de la figura de la noia - Vaig pensar que era la persona que hauria servit per a fer la somniada Venus del Pirineu (...)en el flanc de la figura, hi palpitava tota cultura antiga -. Al final mostra una sinuosa ironia.

    “És aquest paisatge el que produeix el millor vi, el millor oli, la millor mel del Rosselló, les tres gràcies que Banyuls ofereix i que es troben en l'origen de la prosperitat de la vila.”

    3.És un fragment de la descripció que Pla ens fa de Banyuls en el que ens descriu d'una manera magistral el que ofereix amb excel·lència Banyuls. Ens ho descriu sintèticament però amb la riquesa de l'acompanyament descriptiu, amb paraules connotades positivament (millor - les tres gràcies - prosperitat) ens queda una idea clara de com són de bons aquests productes. Utilitza sinònims de “Banyuls” per no repetir-se, com per exemple “vila o paisatge”. També, Pla, amb aquesta descripció ens ensenya els seus coneixements de Catalunya i el Rosselló (ell pensava que la frontera d'Espanya amb França és totalment artificial, ja que separa territoris catalans, territoris que en realitat pertanyen al mateix país).