Contraban; Josep Pla

Literatura española contemporánea del siglo XX. Novela catalana. Narrativa. Argumento. Vocabulario

  • Enviado por: SOLOPERTO
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 20 páginas
publicidad
publicidad

PRESENTACIO DEL TREBALL PEDAGÒGIC SOBRE CONTRABAN DE JOSEP PLA

Benvolguts companys docents,

Aquest treball pretén facilitar a l'alumne de segon de batxillerat la lectura del text de Pla establert com a lectura obligatòria per al curs 2003-2004. D'una banda hi ha un qüestionari de comprensió que pretén introduir l'estudiant en l'inici de la lectura al temps que va adquirint el ric vocabulari que utilitza Pla. D'altra banda hi ha una aplicació didàctica de com cal trobar el significat de les paraules (destriar d'entre diverses possibilitats de significació, cercar en altres diccionaris a part del Fabra o el de l'IEC...). Finalment es facilita una llista de vocabulari de difícil comprensió amb els significats ja escollits per al context en qüestió.

Complementàriament proposem que els alumnes marquin en un mapa el recorregut que es descriu en la narració i que aportin fotografies dels indrets descrits. Si les podeu trametre per internet, millor (a sedecsec@pie.xtec.es). Així podrem gaudir tots de totes les aportacions que faran més rica la nostra lectura.

Espero haver-vos estat útil i que sapigueu disculpar els meus errors (sisplau comuniqueu-me'ls, que no em sabrà greu).

Cordialment,

SOLUCIONARI A CONTRABAN DE JOSEP PLA*

A) Llegeix la lectura Contraban des de la pàg. 115 fins la pàg. 135 i després respon a les preguntes següents:

  • Per qui va ser construïda la casa on s'allotja el protagonista?

  • “Havia estat construïda per un americano” pàg. 115

  • La va arribar a habitar?

  • “Per desgràcia, aquell bon home no pogué veure cap d'aquestes il·lusions realitzades, perquè es morí a l'Argentina abans d'emprendre el retorn definitiu.“ pàg.116

  • Com era la casa?

  • “Era una casa gran, de bons materials i col·locada en un lloc molt visible. [...] Tenia una vista sobre la badia de Cadaqués, el poble i les muntanyes de Pení, admirable.”

    pàg. 115

  • Què hi havia en el fons dels baixos?

  • “Els baixos eren molt espaiosos i obscurs, i en el fons de l'antre hi havia una gran cisterna per a recollir les aigües dels teulats.” pàg. 115

  • Quina cosa destaca en la descripció de les parets?

  • “Una xemeneia, sobre l'enfila de la qual es veia un rellotge d'unes certes ínfules artístiques perpètuament aturat a les 5.25.” pàg. 116

  • En la seva descripció hi ha alguna metàfora?

  • “La maquinària posterior. Algú se la devia haver emportada. Havia quedat un rellotge fictici, inexistent, un rellotge dissecat. (un animal dissecat: sense moviment, sense vida).” pàg. 116-117

  • Quin moble algú va cometre l'error d'abandonar-lo a la casa?

  • “Un sofà de Cadaqués, de caoba corbada, de color torrat, [...] un sofà deliciós, una mica tronat, amb un matalasset cobert amb una cretona verdosa lleugerament esfilagarsada.” pàg. 117

  • Hi ha alguna metàfora relacionada amb aquest moble?

  • “D'unes dimensions perfectes, d'una comoditat absoluta, d'una receptivitat per al cos humà tan positiva que arribava a inspirar sentiments de tendresa real. Però el curiós d'aquell moble és que formava part de les coses al·luvionals de la casa.” pàg. 117

    Hi ha una personificació i un paral·lelisme. Al.luvionals no surt en el Fabra. La paraula registrada és al·luvial.

  • Qui va ser l'estadant anterior?

  • “Un pintor suec.” pàg. 117

  • Què hi havia deixat?

  • “Va deixar penjades tres o quatre teles sense marc, que pretenien representar unes oliveres.” pàg. 117

  • Quina ironia utilitza per descriure les oliveres?

  • “En procés d'objectivació (ironia), en un estat molt vague, molt poc concret.” pàg. 117

  • On trobem la situació temporal de l'inici de l'acció?

  • “Fou en l'inici d'un d'aquells capvespres de tardor -primers d'octubre-, trobant-me estirat al sofà, contemplant el color de farigola de Pení. “pàg. 119

  • Com descriu els Pirineus en relació als Alps?

  • “Em semblava que els Alps eren unes muntanyes d'una geologia clara i tònica, i els Pirineus, d'una geologia depriment i morada. Però això són coses d'ús merament personal.” pàgs. 118-119

  • Localitza en el text una defensa aferrissada de l'artesania en relació a la fabricació en sèrie, el maquinisme.

  • “És més bonic veure fer un home del seu ofici que un regiment de treballadors movent el pic o la pala. Els oficis han creat les coses més belles, més gràcils, més elegants del món. El que fan les màquines és trist, hòrrid, depriment, d'una fúnebre vulgaritat. (...) Us ho deia ara mateix: no hi ha dos vaixells iguals, perquè ni els fets en sèrie no resulten iguals.” pàg. 120-121

  • Troba la relació que estableix Pla entre la construcció d'un vaixell, un meló i una síndria. De què és exemple això?

  • “Després s'hi munten les quadernes, com qui reconstrueix un meló que ha estat tallat. Em serveixo del símil del meló perquè no en tinc altre de més exacte. De tota manera, tracteu que el vaixell no sembli un meló, i menys una síndria.”

    De la fina ironia de Pla. pàg. 122

  • Com havia fugit el Mestral de la vida de Pla? De què és exemple la descripció?

  • “Pensava que el Mestral havia fugit de la meva vida com la llum d'aquell crepuscle de tardor fugia en la calma absoluta, geològica, de la badia de Cadaqués...” pàg. 124 És exemple de la bellesa poètica que adquireix la prosa de Pla en determinats moments.

  • Què en pensa J. Pla, del treball físic i de l'intel·lectual?

  • “El treball intel·lectual té aquest defecte: pot ésser molt dur; però, com que no fa suar, no elimina mai dels teixits del cos els tòxics sobrants. Les tristes i ineluctables al·lucinacions mentals gasten les fibres, però no us inciten a reposar vitalitat.” pàg. 125

  • On acabà fent el viatge el protagonista quan començà la tempesta? De què és mostra l'expressió?

  • “La meva estabilitat en coberta era nul·la i el patró em tancà a la cambra” (pàg. 128).

    Es tracta a si mateix amb ironia”

  • Viu sol el protagonista? En quin lloc de text es pot saber?

  • No, té servei: “Vaig fer portar cafè i rom blanc “ pàg. 130

  • Què proposen en Baldiri i en Pau Saldet a en Josep Pla?

  • “Potser li vindria bé de venir a França, potser encara n'escriuria alguna atzagaiada. (...) Vostè, diríem, és l'amo del Mestral que ens ha llogat a nosaltres per córrer la costa del Rosselló fins a Leucata. Comprèn? Ha de representar l'amo, anar al cafè i llegir el diari... Nosaltres serem els seus mariners, si vostè vol, els seus criats...” pàg. 131

    *Les pàgines fan referència a Contraban i altres narracions de Josep Pla, Edicions 62, Col·lecció de Butxaca, Barcelona, octubre 2002.

    ASPECTES DESTACABLES DEL TEXT

  • El domini de la llengua, la precisió en l'ús dels adjectius, i l'aplicació dels coneixements donen com a resultat que amb quatre paraules el que es descriu sigui molt ric en percepció dels sentits. Com a exemple podem veure com descriu un àpat a la pàg. 140 (Sembla que te'l mengis):

  • Encara que en temps d'octubre els verats no tenen -com tot el peix blau- la tendresa grassa i substanciosa de la primavera, resultaren no ja mengívols, sinó importants. El vi de Roses, de tretze graus, que aquells homes portaven i que en altres moments no hauria pogut rebre, passà admirablement.

    2. Hi podem trobar el seu pensament catalanista tant des del punt de vista territorial (la frontera d'Espanya amb França és totalment artificial ja que separa territoris catalans, territoris que en realitat pertanyen al mateix país) com lingüístic.

    Cervera és un teló de teatre. I no ho dic pas per la presència de l'estació, de la duana i de la policia. Aquestes venerables institucions projecten sobre el poble una reserva, una fredor, una circumspecció visibles. (...) sembla flotar-hi un misteri.

    (...) hom ha tractat de demostrar-hi que la frontera que hi passa és realment separativa, àdhuc per a la gent del país. Entre Catalunya i el Rosselló no hi ha cap frontera real, en vista de la qual cosa hom ha creat una frontera d'escenografia: (...) com que no hi havia res que separés, hom ha hagut de fer cases i teulats diferents. pàg. 141-142

    3. A la pàg. 144 descriu que es tracta de contraban d'oli sense accentuar els aspectes més dramàtics del fet. Ho sabem perquè l'operació es fa:

  • Sense llum

  • Amb rapidesa

  • Va seguida d'una fugida cap a Banyuls

  • No aparegué pas cap mena de llum a la botiga. Cinc o sis minuts després aparegueren els meus companys amb les llaunes buides. (pàg. 144)

    4. Trobem un nou exemple del seu domini de la llengua en la descripció d'una noia i de la seva acció tot rematat per un detall de fina ironia a la pàg. 146.

    5. La seva anàlisi de l'individualisme dels catalans és aguda i ,com no, tocada per la fina ironia de Pla a la pàgina 147. L'esquema és seguit idènticament quan analitza la societat francesa (pàg. 149).

    6. A la pàg. 150 ens descriu d'una manera magistral el que ofereix amb excel·lència Banyuls. Ens ho descriu sintèticament però amb la riquesa de l'acompanyament descriptiu, amb paraules connotades positivament (paisatge - millor- les tres gràcies - prosperitat) ens queda una idea clara de com són de bons aquests productes.

    7. L'enyorança d'allò que és autèntic de debò, artesanal, es pot veure en les pàgines 151-152. Es carrega amb fina ironia i indirectament el peix de piscifactoria.

    8. A la pàg. 152 hi ha una crítica severa a l'obra de l'escultor Maillol (1861-1944). Això determina una situació cronològica de l'acció posterior a la seva mort (anys 50).

    9. A la pàg. 154 trobem l'opinió de Pla respecte a la millora que representa la construcció del port de Portvendres en relació a l'estancament del de Cadaqués.

    10. A les pàgines 155-156 a l'apreciació subjectiva (em sembla) no dubta d'afegir-hi la seva visió de la naturalesa humana, d'una manera categòrica.

    11. A la pàg. 159 trobem una idea interessant sobre urbanisme i la seva concepció de la fidelitat deguda a la pròpia tradició:

    Portvendres no causa pas la impressió d'una decoració artificiosa de teatre, com Cervera, però l'aspecte és distint de moltes viles del Rosselló. És una població de nova planta, una mica freda i tirada a cordill, amb el devessall de coloraines que fa tan bonic en la grisalla del nord de França i que en el ple sol del migdia resulta de vegades una mica empastifat.

    12. L'autor s'hi inclou tant que fins i tot esmenta un llibre propi Cartes de lluny del 1928.

    En el meu llibre Cartes de lluny hi ha una descripció d'aquest panorama vist des de la carretera de Portvendres a Cotlliure, una tarda de maig. Del mar estant, la visió no és pas tan important (pàgina 162).

    ALTRES DETALLS DESTACABLES

    Pàg. 160 Història de Portvendres

    Pàg. 161 Resum irònic de l'episodi / Descripció psicològica de personatges

    Pàg. 168-169-170 L'anxova i la seva preparació (Pla és un “gourmet”, un “bon vivant”)

    Pàg. 182 Tempesta / ironia

    Pàg. 183 Reflexió sobre la pobresa

    Pàg. 188 Final poètic: Ja fosquejava. Vaig abraçar-me al silenci de la vida, amb una avidesa inexplicable.

    VOCABULARI PER ORDRE D'APARICIÓ EN EL TEXT

  • Americano

  • americà -ana

    1 adj. i m. i f. Natural d'Amèrica.

    2 adj. Relatiu o pertanyent a aquest continent o als seus habitants.

    3 ESP. Natural dels Estats Units d'Amèrica.

    4 adj. Relatiu o pertanyent a aquest país o als seus habitants.

    5 m. Varietat de l'anglès parlada als Estats Units d'Amèrica.

    6 adj. Relatiu o pertanyent a aquesta varietat.

    7 f. Peça de vestir que cobreix el tronc, fins més avall de la cintura, amb mànigues i sense faldons.

    8 f. Nom d'un ball de parella.

    [Gran Enciclopèdia Catalana] 3 m i f. Als Països Catalans i a d'altres països europeus (com Itàlia), emigrat tornat d'Amèrica.

  • Llicorella

  • llicorella

    1 f. Roca pissarrenca, situada a l'inici del metamorfisme, que prové de la consolidació i la laminació de sediments argilosos.

    2 llicorella bituminosa Llicorella impregnada d'hidrocarburs i betums que hom pot utilitzar per a obtenir petroli.

  • Tombal

  • tombal

    1 adj. Pertanyent a la tomba. Pedra tombal. Inscripció tombal.

  • Bonior

  • bonior

    1 f. Remor sorda i contínua que mou un abell, una multitud de persones.

  • Arreus

  • arreu1

    1 m. Eina agrícola arrossegada per una cavalleria.

    2 Arada.

    3 pl. Ornaments, guarniments, esp. de vestir.

    4 Guarniments del cavall, del mul, etc.

    5 Efectes, instruments, accessoris necessaris o convenients per a una operació, per al bon funcionament d'un aparell, etc. Arreus de caçar, de pescar.

    6 sing. Conjunt d'arreus.

  • Mallals

  • mallal

    1 m. Mesura de capacitat per a grans i líquids, equivalent a 16 porrons.

  • Ínfules

  • ínfula

    1 f. Banda de llana blanca que s'adaptava al voltant del cap amb dues cintes als costats, i era emblema d'inviolabilitat o signe de la dignitat sacerdotal.

    2 pl. Cintes que pengen de la mitra; la mateixa mitra.

    3 FIG. Presumpció o vanitat.

  • Broques

  • broca

    1 f. Nom de diferents objectes o peces comparables, per llur forma o llur grandària, a un broc o tros de branqueta: instrument d'acer llarg i rodó amb què els carnissers afilen les eines de tall; espiga de l'esperó; cadascuna de les varetes que es posen als ruscs per a sostenir les bresques; vareta envescada per a caçar ocells; etc.

    2 En els telers, fus d'acer amb una molla longitudinal que va dins la llançadora, el qual travessa i aguanta la bitlla de trama.

    3 En els telers de xarxa, cadascuna de les peces de filferro que disposen el fil de manera que puguin ésser fets successivament cadascun dels rengles de nusos que componen el teixit de xarxa.

    4 Barreta de ferro de secció circular sobre la qual giren els rodets a la fileta de l'ordidor, els plegadors a la fileta dels telers de cinteria, etc.

    5 Peça metàl·lica cilíndrica, tallant d'un cap, que s'aplica a diferents eines o màquines que foraden fusta o altres materials.

    6 Clau de cabota quadrada amb què els sabaters subjecten la sola a la forma quan fan o adoben calçat.

    7 Busca de rellotge.

    8 Pipa.

  • Balca

  • balca

    1 f. Boga². Una cadira de balca.

    boga1

    1 f. Peix teleosti, perciforme, de la família dels espàrids (Boops boops), de cos afusat amb quatre llistes longitudinals laterals grogues, que sol formar moles abundants mar endins.

    boga2

    1 f. Nom donat a diverses espècies del gèn. Typha, de la família de les tifàcies, plantes herbàcies que es fan als aiguamolls i a les aigües de curs lent, on formen part dels canyissars, les fulles de les quals poden ésser teixides per a fer-ne seients de cadira, cistells, etc.: boga de fulla ampla (T. latifolia); boga de fulla estreta (T. angustifolia).

    boga3

    1 f. Límit, fita. És la casa que és a la boga de la vila. Les bogues del terme. Les bogues de França.

    2 Llinassa.

  • Penjarella

  • penjarella

    1 f. Cosa que penja.

  • Cretona

  • cretona

    1 f. Empesa de cotó amb lligat de plana, gruixuda, generalment destinada a l'estampació.

    empesa

    1 f. Cola o adob que es posa als fils d'ordit o als teixits per facilitar l'operació de teixir.

    2 Rigidesa que té la roba nova i que sol perdre rentant-la o amb l'ús.

    3 Qualsevol teixit cru abans de blanquejar-lo, tenyir-lo o estampar-lo.

    4 Paratge¹ (ACC. 2).

    empès -esa

    1 adj. Tancat incompletament, sense clau ni pestell. Havia deixat la porta empesa.

    2 deixar empès [o tancar empès] Tancar incompletament. No et caldrà la clau; he deixat empès. Ja pots tancar empès, que aquí no hi ha lladres.

    empesa

    1 f. Cola o adob que es posa als fils d'ordit o als teixits per facilitar l'operació de teixir.

    2 Rigidesa que té la roba nova i que sol perdre rentant-la o amb l'ús.

    3 Qualsevol teixit cru abans de blanquejar-lo, tenyir-lo o estampar-lo.

    4 Paratge¹ (ACC. 2).

    lligat

    1 m. Operació de lligar; manera d'estar lligades o unides dues o més coses.

    2 ESP. Ordre d'entrellaçament dels fils d'ordit amb les passades de trama en els teixits.

    3 Representació gràfica d'un lligat.

    4 Grup de notes musicals que han de cantar-se o tocar-se lligades; línia corba amb què s'indica que dues o més notes han d'ésser cantades o tocades així.

    plana

    1 f. Porció extensa de país pla, sense muntanyes, que, generalment, té una altitud escassa sobre el nivell del mar. La plana de Vic.

    2 plana abissal Fons pla de l'oceà a més de 2.000 metres de profunditat.

    3 plana costanera Plana desenvolupada prop de la costa, que sol ésser sedimentària.

    4 plana d'aigua o simpl. plana Lloc del curs d'un riu on aquest s'eixampla i el corrent es fa més lent.

    5 plana d'erosió Plana elaborada per un procés erosiu qualsevol.

    6 plana deltaica Zona emergida d'un delta.

    7 plana fluvial Plana reblerta de sediments fluvials, que sovint presenta un conjunt de terrasses.

    8 plana marina Fons pla de la mar, prop de la costa i a menys de 200 metres de fondària.

    9 Pàgina, cadascuna de les dues cares d'un full de paper. Ja sóc a la plana 20 del llibre. El menut fa mitja hora que escriu i encara no ha fet una plana.

    10 En tip., conjunt de línies degudament compostes que, una vegada impreses, formen el text d'una pàgina. Ja hi ha compaginades dues-centes planes.

    11 plana major Conjunt de comandaments i de tropa que en petites unitats recolzen el cap de forma semblant a com ho fa un estat major en les grans unitats.

    12 PER ANAL. La plana major d'un partit, d'un poble, etc.

    13 Ribot¹.

    14 ESP. Ribot per a polir emprat pels mestres d'aixa, pels boters.

    15 Eina de torner, com una mena d'enformador però amb dos toixos convexos en lloc de còncaus, de manera que el fil tallant queda al mig del gruix de la fulla.

    16 Eina de paleta i de guixaire consistent en una làmina de ferro rectangular amb un mànec posat al centre de la pala, amb què s'estén una pasta per a allisar una superfície, collar un aplacat de rajoles, etc.

    17 Eina emprada pels ferrers, semblant a un martell, per tal d'aplanar o de polir en calent les peces treballades.

    18 Tipus de tas sobre el qual els ferrers piquen una peça de ferro per aplanar-la o adreçar-la.

    19 Aplanadora.

    20 lligat de plana El més senzill dels lligats, que dóna teixits d'aspecte llis, sense dret ni revés en llurs cares.

    21 Peix de l'ordre dels pleuronectiformes (Platichthys flesus flesus), molt semblant a la palaia però amb una sèrie de formacions dèrmiques òssies tot al llarg de les aletes dorsal i anal de la línia lateral.

  • Orsat

  • orsar

    1 v. intr. Anar a l'orsa, navegar contra la direcció del vent.

  • Xusma

  • xusma

    1 f. Xurma.

    2 Conjunt de gent baixa, vil.

  • Desaforat

  • desaforat -ada

    1 adj. Boig, desmesurat.

  • Mestre d'aixa

  • mestre mestra

    1 m. i f. Persona que ensenya una ciència, un art, un ofici, o té el títol per a fer-ho, professor. Mestre de música, de cant, de ball. Mestre d'armes, de gimnàstica, d'equitació. Una mestra de piano. Mestre de llengües, d'anglès, d'alemany.

    2 El mestre de Tiana. La mestra de Montgat. Fer de mestre a Montcada. Escola normal de mestres. Mestre d'ensenyament primari, mestre d'estudi, mestre d'escola, mestre de minyons.

    3 Persona de qui hom és deixeble. Ell ha estat el meu guia, el meu mestre.

    4 FIG. El temps és un gran mestre.

    5 Persona que, d'una ciència, d'un art, etc., en sap per a ensenyar-ne, per a ésser pres com a model. Ell fou mestre en aquesta mena de treballs. Ningú no neix mestre. Mestre de mestres.

    6 Compositor, director d'orquestra, etc. Mestre compositor. El mestre Pedrell.

    7 m. Menestral capaç de fer el seu ofici independentment i ensenyar aprenents. Un mestre fuster, manyà, sastre. mestre d'aixa Fuster constructor de naus.

    8 ANT. Títol que portava el menestral en el tercer grau del seu ofici.

    9 Persona que condueix el personal, dirigeix les operacions d'un servei. mestre de ball Persona que, en un teatre, dirigeix el cos de ball. mestre de capella Persona que dirigeix la música d'una capella, d'una església. mestre de cases Professional que, sota la direcció d'un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres. mestre de cerimònies Encarregat, en les recepcions, etc., d'introduir les persones, etc.

    10 m. ANT. mestre de camp Oficial que comandava cert nombre de tropes. mestre de seca Càrrec que comportava la direcció i la responsabilitat de la fabricació de la moneda.

    11 mestre de palau Majordom.

    12 m. Superior d'un orde militar. Mestre dels templers.

    13 m. Tractament que es dóna, esp. entre els menestrals, a un desconegut. Escolteu, mestre!

    14 m. Títol donat antigament als eclesiàstics, en especial els dominicans, que havien obtingut el grau suprem en qualsevol de les facultats de filosofia, teologia o dret; doctor.

    15 m. Vent mestral.

    16 adj. De mestre. Un treball fet de mà mestra. Una obra mestra.

    17 adj. Principal. Paret mestra. Sèquia mestra. Biga mestra. Plomes metres de l'ala d'un ocell. Llibre mestre. Arbre mestre d'una nau. Vela mestra d'un barca mitjana.

    18 Abella mestra.

    19 m. Arbre principal d'una nau.

    20 f. La vela més gran que s'hissa en l'arbre d'una nau.

  • Calafats

  • calafat

    1 m. Calafatador.

    2 Tros de barra de ferro afuada en un dels caps i amb cabota en l'altre, emprat pels calafats, pels boters, per a introduir l'estopa, la bova, a les juntures de les taules de la nau, de les dogues de la bóta.

    Catafatador

    Persona que construeix naus de fusta

    Persona que té per ofici catalafar naus

  • Baluernes

  • baluerna

    1 f. Cosa que fa molt d'embalum.

  • Sonsònia

  • sonsònia

    1 f. So insistent i monòton.

  • Palangres

  • palangre

    1 m. Art de pescar que consisteix essencialment en una llarga corda immergida d'on pengen una munió de cordetes proveïdes d'un ham. Lluç de palangre.

    2 Fil retort de cànem o de lli, compost de tres cordons de tres caps cadascun, que és emprat esp. en l'ormeig de pesca anomenat palangre.

  • Dril

  • dril

    1 m. Teixit de lli o de cotó, amb lligats i combinacions de colors imitant les de la llaneria.

  • Dogues

  • doga

    1 f. Qualsevol de les fustes que formen el cos d'una bóta, d'un barril, etc., i es mantenen unides amb cèrcols.

  • Requintà

  • (Alcover Moll pàg 399 del volum 9) Encarir d'un quint; pujar una quinta part en els arrendaments.

  • Aferrades

  • aferrada

    1 f. Aferrament.

    2 Disputa forta, topada. Ha tingut una aferrada amb el gerent.

    Aferrament: Acció d'aferrar o d'aferrar-se; l'efecte

    aferrar

    1 v. tr. Fixar, subjectar. Van aferrar el jou als bous.

    2 En nàut., amarrar (la vela plegada) sobre l'antena o sobre la verga.

    3 Fixar fortament (l'àncora) al fons.

    4 Subjectar (un vaixell) al propi vaixell amb gafes per tal de permetre l'abordatge.

    5 Enganxar (ACC. 5).

    6 intr. Una planta o un empelt, arrelar.

    7 pron. Agafar-se fortament a una cosa. Em vaig aferrar a un pal per no caure.

    8 No poder separar-se o deseixir-se (d'algú o d'alguna cosa). Està aferrat a la seva dona. Viu aferrat als antics costums.

    9 Obstinar-se (en una cosa). Aferrat a la seva opinió. Aferrat a la seva.

  • Obencs

  • obenc

    1 m. Qualsevol de les cordes que van de l'arbre d'una nau a la murada i serveixen per a mantenir dret l'arbre.

  • Estails

  • estai

    1 m. Corda que va del cap d'un arbre de nau a proa o al peu del de més endavant, que impedeix que l'arbre es decanti endarrere.

  • Xarbotant

  • xarbotar

    1 v. intr. La superfície d'un líquid sacsejat, agitar-se dins l'atuell, batent les parets o vessant-se en part.

    2 PER EXT. La superfície d'un líquid, agitar-se com ho fa un líquid dins un atuell sacsejat. FIG. Vivim en un món xarbotat.

  • Governall

  • governall

    1 m. Aparell o dispositiu que serveix per a governar una nau, un aeroplà, etc.

  • Misantròpic

  • misantròpic -a

    1 adj. Relatiu o pertanyent a la misantropia.

    misantropia

    1 f. Qualitat de misantrop; odi al gènere humà.

    2 Aversió als homes i en general a la societat.

  • Trainyera

  • traïnya

    1 f. Ormeig de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aprox. rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa un cap que, en estirar-lo, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta empresonat el peix.

    2 Barca per a pescar amb traïnya.

  • Fotges

  • fotja1

    1 f. Sot d'aigua o de fang.

    fotja2

    1 f. Ocell de la família dels ràl·lids (Fulica atra), de 38 centímetres, de formes massisses i de plomatge negre amb una placa còrnia de color blanc al front, freqüent a les vores dels llacs i dels aiguamolls; de la mateixa família: fotja banyuda [o fotja de banyons, o fotja de cresta] (F. cristata).

  • Roquills

  • roquill

    1 m. Petricó.

    petricó

    1 m. Mesura de capacitat per a líquids, equivalent a la quarta part d'un porró.

  • Fava

  • fava

    1 f. Llavor, fruit de la favera. Un plat de faves estofades. Pelar faves.

    2 això són faves comptades Dit d'una cosa certa, que no hi cap posar en dubte. no poder dir fava No poder ni parlar de tan fatigat que hom està. treure faves d'olla Experimentar una gran millora, refer-se d'una mala situació, d'un estat precari, etc.

    3 Favera. fava de Calabar Planta herbàcia de la família de les papilionàcies (Physostigma venenosum), de fulles trifoliolades, flors purpúries en raïms axil·lars i llegums de dues o tres llavors molt metzinoses.

    4 Mastegot.

    5 m. i f. Persona aturada, que sembla com encantada.

    6 f. En algunes contrades, persona que excel·leix en una determinada feina. Aquell futbolista, com a davanter, és una fava.

    7 VULG. Gland.

    8 Tumor de sang coagulada que es forma a la boca de les bèsties.

    9 Inflor a l'epidermis.

    10 Clap o taca de color a la ploma o a la pell d'un animal.

  • Gussi

  • gussi

    1 m. Llagut petit de pesca i d'esbarjo.

  • Petromaxs

  • petro-2

    1 Forma prefixada del mot petroli. Ex.: petrodòlar, petroquímic.

  • Llossa

  • llossa

    1 f. Cullera gran.

  • Secs

  • sec -a

    Sec: Manca d'humitat; sense suc; cast. Seco. Mancat de vida; mort (es diu de les plantes i dels animals i persones). Tot sol, sense res que li doni suavitat, sabor, atractiu;

    Sequedat; manca de pluja i de la humitat necessària a la terra

    1 adj. Mancat d'humitat, d'aigua o vapor d'aigua, sense suc. Un terreny sec. Fusta seca. Un munt de fulles seques. Un arbre sec, una branca seca, morts. Aire sec. Fer un vent sec, un temps sec. Un riu sec, un pou sec, mancats d'aigua. Han caigut quatre gotes i els carrers ja són secs. Les avellanes, les nous, etc., són fruites seques. Figues seques. Pastes seques. Tenir la boca seca. a peu sec Sense mullar-se els peus (en caminar per un riu, etc.). dida seca Dona que té cura d'un infant sense alletar-lo. paret seca Paret de pedres ajuntades sense morter, etc. ulls secs Ulls sense llàgrimes.

    2 FIG. Molt magre, que té molt poca carn o molt poc greix. És un home alt i sec. Té les cames seques.

    3 FIG. Sense cap mollesa, dolçor, suavitat; sense res que n'esmorteixi la brusquedat, el rigor; sense cap accessori o acompanyament que n'augmenti el valor, l'amenitat, etc. Una resposta seca. Em va respondre amb un «no» sec. Un to sec. Un cop sec. Una tos seca. Maneres seques. Estil sec.

    4 vi sec Vi que no té sabor dolç. Xerès sec.

    5 cor sec Cor mancat de sensibilitat.

    6 m. Temps sec. Fer sec.

    7 f. pl. POP. Mongetes seques.

    8 en sec loc. adv. Fora de l'aigua o d'un lloc humit; fig. sobtadament. Va parar en sec.

    9 a seques Sense cap afegit, sense més detalls o particularitats.

    séc

    1 m. Senyal que resta en una roba, un paper, etc., que, estant plegat, ha estat sotmès a una pressió.

    2 Senyal anàleg a la pell.

    3 Solc que deixa en una cosa una corda, un filferro, etc., que l'ha estreta o hi ha fregat.

  • Cargolats

  • caragolar

    1 v. tr. Disposar en forma de canó o rotlle envoltant o com envoltant una tija cilíndrica. Caragolar un mapa. Caragolar una cigarreta.

    2 Retòrcer (un objecte flexible). Caragolar un floc de cabells. Caragolar-se algú el bigoti.

    3 FIG. Caragolar un renec.

    4 Endinsar (un caragol) en un forat prement-lo i imprimint-li alhora un moviment de rotació al voltant del seu eix.

    5 pron. El cabell se'm caragola.

    6 HIPERB. Caragolar-se de riure. Caragolar-se de mal de ventre. S'estava en un racó caragolat com un cuc.

  • Aigualatxa

  • Invenció de Josep Pla. Segurament es deu referir a la barreja de l'aigua de mar i la sorra en la coberta de la barca.

  • Reclau

  • reclau

    1 m. Angle entrant, raconada, que interromp la continuïtat d'una paret.

  • Somes

  • Somes

    som -a

    1 adj. De poca fondària. Aigües somes. Un pou som.

  • Graus

  • grau

    1 m. Pas a través d'una costa abrupta.

    2 Punt de la riba que serveix de desembarcador.

    3 f. En algunes contrades, esglaó.

    4 Qualsevol dels estats intermediaris que condueixen successivament d'un estat a un altre; qualsevol dels valors que pot atènyer o tenir una cosa susceptible de variació; en una sèrie de termes en progressió creixent o decreixent, un dels seus termes. Avançar per graus. Un alt grau de cultura. El grau de cocció d'un aliment. Un tal grau d'insolència és intolerable. Un home eloqüent en alt grau.

    5 Graus de parentiu.

    6 grau universitari Títol més o menys elevat concedit per una universitat. Grau de llicenciat, de doctor.

    7 grau militar Categoria de la jerarquia militar. Grau de capità, de comandant.

    8 grau d'una malaltia Major o menor intensitat d'una malaltia. Una cremada de segon grau.

    9 Nivell d'intensitat que poden expressar un adjectiu o un adverbi, generalment a través d'unes marques morfològiques o sintàctiques. Grau comparatiu, superlatiu.

    10 grau d'obertura En fonèt., distància que separa el paladar i la llengua en una emissió vocàlica normal.

    11 grau d'un polinomi El més gran dels graus dels termes. Un polinomi de quart grau. Una equació de segon grau. grau d'un terme Suma dels exponents dels seus factors literals. grau d'una potència En mat., nombre de factors iguals que la constitueixen.

    12 En mús., qualsevol dels tons d'una escala.

    13 En jur., qualsevol de les parts en què es divideix la durada de les penes.

    14 grau de llibertat En fís., nombre de magnituds necessàries per a definir la configuració d'un sistema.

    15 grau de mobilitat En una estructura de barres articulades, suma del nombre de velocitats i de direccions de moviment que hom pot assignar lliurement a les articulacions i que determinen totes les restants condicions de moviment de l'estructura.

    16 Qualsevol de les divisions iguals numerades d'una escala com ara la d'un termòmetre, d'un areòmetre, d'un alcoholímetre, etc.

    17 Unitat de mesura de la temperatura com ara el grau Celsius o grau centígrad (símbol, °C), el grau Fahrenheit (símbol, °F) i el grau Réaumur (símbol, °R).

    18 grau geotèrmic Nombre de metres que cal penetrar cap al centre de la Terra per experimentar un augment de temperatura d'1 grau centígrad.

    19 grau sexagesimal Unitat de mesura d'angles i d'arcs de circumferència, equivalent a la norantena part d'un angle recte (símbol, °). La circumferència té 360°. Un arc de 90 graus.

    20 grau centesimal Unitat de mesura d'angles i d'arcs de circumferència equivalent a la centèsima part d'un angle recte. La circumferència té 400 graus centesimals.

    21 Unitat de mesura de la concentració alcohòlica d'una beguda o d'una dissolució qualsevol, equivalent al percentatge d'etanol mesurat a 20°C o a 15°C (símbol, °). Alcohol de 90°.

  • Carés

  • carés

    1 m. Aspecte de l'atmosfera. El carés del temps comença a mudar-se.

    2 Aspecte, marxa, d'un afer. Presentar bon carés, mal carés.

  • Llibants

  • llibant

    1 m. Corda gruixuda d'espart.

  • Pedrigolet

  • pedrigolet

    [Alcover. Diccionari Català - Valencià - Balear, vol. 8] Nom d'un camí pedregós en la muntanya del Montgrí (Torroella de M.)

  • Enxubada

  • enxubat -ada

    1 adj. Dit d'un lloc tancat, d'on l'aire es renova difícilment.

  • Entebeït

  • entebeir

    1 v. tr. Fer esdevenir tebi. El banyem en aigua entebeïda pel sol.

    2 FIG. Això ha entebeït el seu entusiasme.

    3 pron. És massa calent aquest cafè: afegeix-li'n de fred perquè s'entebeeixi.

  • Esquitllar-me

  • esquitllar

    1 v. tr. Esclofollar. Esquitllar ametlles.

    esquitllar-se

    1 v. pron. Una cosa, lliscar separant-se de l'indret on volíem aplicar-la, clavar-la, etc.

    2 Passar per algun indret esquivant la vigilància d'algú, tractant de no ésser vist, etc.; escapolir-se. Ha aprofitat que badava per esquitllar-se.

  • Manilla

  • manilla1

    1 f. Anell de ferro que es posa al voltant d'un puny unit ordinàriament per una cadena o barreta amb un altre posat a l'altre puny.

    2 Braçalet.

    3 Maneta d'un rem.

    4 f. pl. Grup reduït de castellers que, situats al nivell dels terços i pel damunt del folre, serveixen de suport als quarts.

    manilla2

    1 f. Joc de cartes que es juga entre parelles i en què la carta més alta de cada coll és el nou (s'anomena també manilla). Jugar a la manilla. Un jugador tenir totes quatre manilles.

  • Tòries

  • tòria

    1 f. Sarment.

    sarment

    1 f. (o m.) Branca de vinya.

    2 PER EXT. Branca llarga i prima d'altres plantes.

  • Maillol

  • maillol

    Maillol, Aristides (Banyuls de la Marenda, Vallespir 1861-1944) Escultor i pintor. S'inicià a Perpinyà i passà a París (1881), on es formà a l'École des Beaux-Arts, com a pintor (1885-86) (...) Seguint l'esperit de les Arts and Crafts, practicà la tapisseria i obrí a Banyuls, un taller on ell mateix fabricava els tints amb plantes collides amb l'assessorament d'un farmacèutic local. (...) tota la seva vida tractà eminentment el tema de la dona nua, amb obres mestres com Pomona (1907-10), Flora (1912); (...) Entre les escassíssimes escultures masculines que féu cal esmentar el bust de Renoir (1907), el Ciclista (1907-08) -anomenat així, tot i que no duu bicicleta, a fi que ningú no es pensés que volia representar un Antínous- i el relleu Monument als morts (1930-33), de Banyuls.

  • Coi

  • coi

    1 m. Hamaca de mariner.

  • Embeteu

  • Embeteu d'Embêter (del francès), emprenyar o avorrir

  • Irruent

  • Irruent

    [Alcover. Diccionari Català - Valencià - Balear, vol. 6] m. i f. ant. Que irrueix. Pensant la nequítia de aquells irruents. Drets sup. 66. Etim. : pres del llatí irruente, mat. sign.

    Irruir

    v. intr. O refl. Ant. Envestir; escometre hostilment

  • Arjau

  • arjau

    1 m. Manuella o barra per a fer girar el timó.

    manuella

    1 f. Barra que es fa servir com a palanca per a alçar objectes pesants.

    2 Barra esp. de ferro que té tall a cada cap i serveix per a fer els forats de les barrinades.

    3 Barra amb què hom fa rodar un torn, un argue, etc. Les manuelles d'un argue.

    4 Ormeig per a pescar en el riu, que consisteix en una xarxa cònica muntada en un cèrcol de canya de devers 1 metre de diàmetre amb un mànec d'uns 3 metres.

  • El car i la pena p. 172

  • El car i la pena

    (Alcover Moll pàg. 993 del volum 2). La perxa inferior i més gruixuda de les dues que formen l'antena de la vela llatina. Refr. - “Llevar-ho del car, posar-ho a la pena, tot és antena” (or., val.); “Treure-ho des car i posar-ho a sa pena, tot queda a s'antena” (Men.). Es diu parlant de coses que poden sofrir cert canvi sense perdre res ni mudar gaire.

  • Terra d'escudelles p. 173

  • Terra d'escudelles

    (Alcover Moll pàg. 315 del volum 5). Terra groguenca que serveix per a fregar i netejar atuells de cuina

  • Orla

  • orla

    1 f. Adorn tirat que es posa a la vora d'una peça de roba, d'un full, enquadrant l'escrit o l'imprès.

    2 orla de vinyetes Conjunt de vinyetes que serveix de marc a una composició artística.

    3 Filet paral·lel a la vora d'un escut, d'un capitell.

    4 Barana d'una embarcació, o sia la part dels costats que ultrapassa el ras de la coberta.

  • Trascamar

  • trascamar

    1 v. intr. Moure les cames com per caminar. Amb aquestes faldilles tan llargues i estretes, no s'hi pot trascamar.