Contraban; Josep Pla

La obra la dividiria en tres parts, que es podrien posar perfectament en dues; la primera seria una presentació dels personatges més importants, que es pot fer al llarg de la història, tal com està fet. La segona part, serien la sèrie de flashbacks que fa, en records que té. I la tercera i última serien les aventures que té, es a dir el viatge que narra.

• Baldiri Cremat: Home obert i xerraire

• Monsieur Forgas: Es un home vell, baixet amb uns ulls rogencs, sortits i treballats, que porta un jaqué amb una gran roseta de la Legió d'Honeor al trau. Es el farmacèutic de la vila y alcalde desde temps immemoriables.

• Víctor Rahola: Es un personatge de mitjana edat, al voltant dels 65 anys, amb un caràcter mes aviat amistós y molt viu d'esperit, de vestidures decimonòniques de dril de color mantega.

• Pau Saldet: Cunyat de Baldiri Cremat, mes aviat reservat i impersonal.

• Quimet de la selva: Home de certa edat ja, cabells blancs, pell de color olivaci mal afaitat amb un bigoti gros i caigut, de gavatx. Té l'ull esquerre mort, sortit com un ou de colom. De cos es alt i corpulent.

• En quina època de l'any es trobem? Quines marques temporals en va donant l'autor però saber-ho

Es tardor: possibilitat de caça de fotges i d'ànecs, temps humit, fan un sopar d'hivern,

• Explica el recorregut del viatge

Cadaqués es l'inici del viatge que emprenen, es dirigeixen al Golf de la Selva passant a prop de Roses, una vegada al Golf de la Selva, es troben amb un amic, Quimet de la Selva, que els dóna unes recomanacions, tot seguit s'encaminen cap a Cervera, on Baldiri fa venta de dotze mallals d'oli, la següent parada que tenen prevista és a Banyuls, on fan una parada per passar el dia. Cada més propers al Cotlliure, passen per Portavendres per quedar-se uns dies. Allà coneixen a Monsieur Forgas. Directes llavors a Cotlliure per arribar després del viatge al seu destí. Una vegada enllesteixen els assumptes emprenen el viatge de tornada.

• Vocabulari:

• Llicorella: Roca esquistosa que presenta una exfoliació notable en lloses planes i primes, provinent de la consolidació de sediments argilosos.

• Cretona: Teixit fet amb fils gruixuts de cotó, lligat de plana i bastant d'empesa, que hom destina generalment a l'estampació.

• Serradina: No he trobat el significat adient

• Dril: Teixit de lli, de cotó o d'ambdós elements.

• Aigua xarbotant: Aigua en moviment, tenint onades.

• Fotges: Persona mandrosa, de moviments lents, que no treballa com cal. // Ocell de l'ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids (Fulica atra), de color negre, amb el bec blanc i les potes verdes, que viu vora l'aigua.

• Embat: Cop que dóna l'onada contra les roques, contra una nau, etc.

• Llibant: Corda gruixuda d'espart.

• Fer la manilla: Anell de ferro que es posa al voltant d'un puny i és unit ordinàriament per una cadena o barreta amb un altre de posat a l'altre puny.

• Matxos de bast: Cavall de càrrega

• Arjau: Barra de ferro o de fusta que, fixada a l'eix del timó d'una embarcació menor, serveix per a moure'l.

• Calafatat: Eina de tall ample, en forma d'escarpra, anomenada també calador, emprada pels boters i els calafats per a posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bóta o de les taules de l'embarcació.

• Ínfulas artístiques: Banda de llana blanca que s'adaptava al voltant del cap amb dues cintes als costats i era emblema d'inviolabilitat o signe de la dignitat sacerdotal.

• Al·luvionals: Accessió natural dels béns immobles que consisteix en l'acreixement successiu i lent de terres produït en els predis afins a rius, com a conseqüència del corrent de les aigües.

• Fusta gràcil: Fusta prima, delicada.

• Orsant: Navegar, l'embarcació, amb el vent de proa i, en conseqüència, escorada.

• Xalar: Esbargir-se alegrement, regalar-se.

• Gussi: Llagut petit, de vint pams.

• Aigualatxa: Barreja de l'aigua de mar i la sorra en la coberta de la barca.

• Baluerna: Cosa que fa molt d'embalum.

• Pàmpols: Dispositiu format per elements opacs o translúcids, en formes de campana, globus, etc, i que hom posa en un llum per dirigir la claror cap a una zona determinada, evitar que els raigs lluminosos molestin la vista, protegir el flam dels corrents d'aire, etc. // Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels estromateids (Stromateus fiatola), amb el cos comprimit lateralment i de perfil ovalat, de color castany purpuri amb taques blaves.

• Bocoi: Bóta d'unes cinc cargues proveïda de vuit cèrcols que, a igualtat de diàmetre, té menys alçària que una bóta ordinària.

• Eixarreint: Ressecar, endurir per dessecació.

• Guarisme: Xifra.

• Mestre d'aixa: Menestral que a les drassanes de vaixells de fusta treballa aquesta i projecta i construeix tota mena d'embarcacions.

• Nimietat: Cosa petita, insignificant, que no ve a tomb.

• Carés del temps: Aspecte de l'atmosfera.

• Trainyera: Ormeig de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa un cap que, en estirar-lo, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta empresonat el peix. // Barca emprada per a pescar amb traïnya.

• Escota de bord: Cap lligat als punys baixos de les veles, o al de popa en les llatines, que serveix per a caçar les veles.

• Aigües somes: Aigües de poca fondària.

• Perorar: Pronunciar un discurs o discursos.

• Irrisori: Que fa riure.

• Alarbs: Àrab.

• Bruel: Ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels regúlids (Regulus ignicapillus), arborícola, molt semblant al reietó, amb el dors verd i el ventre d'un blanc groguenc. // Bramul.