Contextualización actual

Educación Física # Carcterístiques de la escola pública. Multiculturalitat i interculturalitat. Educació per a la saluda i ambiental. Diversitat

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 40 páginas
publicidad

INTRODUCCIÓ.

- En aquest treball, s'ha intentat desenvolupar una proposta justificada d'una distribució de continguts per cicles, atenent a les carcterístiques de la escola pública CEIP La Via Lactea, i sempre des de l'humil perspectiva d'un estudiant d'Educació Física, encara que bassant-se en diversos especialistes en el món de l'Educació, com per exemple Jean Le Boulch, Mª Esther Gonzàlez o Juan Delval, entre d'altres.

També s'ha intentat fer una reflexió crítica del treball realitzat per l'anterior mestre d'Educació Física d'aquesta escola, i és que, realment, el perfil del professor que donava les classes no s'ajusta, ni de bon tros, al model de mestre que en la nostra Universitat es pretén ensenyar. Més aviat és el perfil que no hem de seguir, si volem ser uns bons professionals en la nostra àreea.

Aprofundint una mica en els continguts del treball, s'hi podrà veure, en primer lloc, una reflexió sobre la contextualització de l'Educació Física en l'escola tenint en compte les seves característiques (nivell econòmic de les famílies mig i mig-baix, 30 % dels alumnes són immigrants, espais específics per a l'Educació Física, material,...), i tenint en compte les carcterístiques principls del P. E.C (Projecte Educatiu de Cerntre). Així, en aquest primer bloc, es podran veure els punts següents, però molt més detallats:

  • La coeducació entre nens i nenes.

  • La multiculturalitat i la interculturalitat.

  • L'Educació ambiental.

  • L'educació per a la salud.

  • El tractament de la diversitat.

  • El mestre com a agent socialitzador.

  • La llibertat i la responasabilitat.

En segon lloc, es podrà veure dues propostes sobre la priorització de continguts per cicles amb les seves corresponents gràfiques, i les pertinents justificacions. La primera d'aquestes, ha estat extreta del llibre “Fichas” de José Mª Casado, i la segona ha estat feta per l'autor d'aquest treball. D'aquesta manera es podran comparar ambdues propostes, i no solament amb el contingut d'elles, sinó també es podran comparar a partir de les gràfiques fetes prenent com a referència els percentatges donats en les dues taules.

En tercer lloc, es podrà veure una distribució de continguts per blocs de procediments adequat als percentatges que anteriorment hem donat per a la priorització de continguts.

Així, es podrà veure la seqüenciació de continguts a partir dels cinc blocs de l'Educació Física en l'etapa de Primaria. Cal dir també, que aquesta distribució ha estat feta a partir del segon nivell de concreció del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Per últim, es podrà veure una breu justificació sobre la seqúenciació de continguts prenent com a referència la pròpia experiència, i bassant-se amb autors reconeguts com, el ja mencionat, Jean Le Boulch.

REFLEXIÓ SOBRE LA CONTEXTUALITZACIÓ DE L'EDUCACIÓ

FÍSICA EN AQUESTA ESCOLA.

- En aquesta escola es fomentarà la coeducació entre nens i nenes, ja que, és aquesta, l'única manera d'acceptar i respectar la pròpia sexualitat i la dels demés. D'aquesta manera aconseguirem que els infants acceptin i reconeguin que cada persona té unes característiques físiques diferents a la del sexe contrari.

Hem de potenciar aquesta coeducació per tal de que els infants creixin amb la idea sana de la paraula sexe, que molts cops esdevé tabú en les escoles primàries. Com deia el famós antropòleg Milanowski (A.S. Neill, 1960) <<no hi va haver homosexualitat entre el trobriandesos fins que els missioners van separar els nens i les nenes en residències diferents>>. I doncs, jo em pregunto ¿perquè? La resposta ens la dóna el mateix autor, i ens diu que al separar els nens i les nenes en residències diferents, no van fer altre cosa que reprimir els seus instints sexuals, i que a partir d'aquí varen començar a aparèixer els mals del sexe. Per això, i en contra del que feia l'anterior mestre d'aquesta escola, intentarem ensenyar als nens i nenes a saber conviure uns amb els altres, sense tenir cap mena de prejudici per el sexe.

Si ens referim específicament a l'Educació Física, ens podem trobar amb un conflicte respecte a la coeducació entre nens i nenes. Tradicionalment, i fins hi tot avui dia, l'Educació Física era l'assignatura on més clar es veia aquesta separació de sexes. Era habitual que en una classe d'Educació Física els nens juguessin a futbol i les nenes a bàsquet o a gimnàsia. Possiblement era per les capacitats i habilitats que mostraven els nens i les nenes davant d'uns esports models com el futbol o el bàsquet, però el que sí és cert, és que la nostra societat tendeix a associar el futbol amb el sexe masculí i no en el femení.

Així doncs, i encara que entrem en aquest conflicte de separar o no separar els nens de les nenes, hem d'intentar potenciar activitats físiques conjuntes entre nens i nenes, com per exemple jugar junts a futbol o bàsquet fent equips mixtes. Potser al principi serà difícil que un nen passi la pilota a una nena, perquè pot pensar que si li passa la perdrà, però amb paciència, temps i pràctica segur que aconseguirem el nostre objectiu.

- Un altre punt a tractar és la diversitat de cultures que ens podem trobar en una aula avui dia. Algunes paraules com multiculturalitat o interculturalitat, han agafat força protagonisme en els últims anys dins de la nostra societat, i conseqüentment, en les nostres escoles. La causa immediata de l'auge de la multiculturalitat i de la interculturalitat en el camp educatiu actual ha estat, sense dubte, la percepció pública de l'arribada d'un nombre significatiu d'immigrants i fills d'immigrants procedents de països pobres i de context geogràfic i cultural diferents als referents europeus tradicionals (Besalú, 2000). A partir d'aquí, ens toca treballar a nosaltres en la manera de fomentar la multiculturalitat com a eix transversal del currículum, on s'intentarà reconèixer i acceptar les cultures dels companys, així com també intentarem integrar als nouvinguts de la millor manera, ja que no podem treballar la igualtat fins que no haguem fet evident la diferència (Recasens, apunts 2001).

A més, tenint en compte el percentatge d'immigrants inscrits en aquesta aula (30 %), potenciarem el pluralisme entre les diferents ètnies, entenent així, que cada religió, ideologia, llengua o nivell econòmic no siguin inconvenients per a conviure i respectar-se els uns i els altres.

Aprofundint una mica més amb la nostra feina i fent referència específica a l'Educació Física, intentarem programar activitats físiques dissenyades per a conèixer altres cultures. Per exemple, serà important treballar el bloc d'expressió corporal, ja que mitjançant alguns exercicis com el mim, els alumnes es podran expressar i comunicar sense el problema de tenir una llengua diferent a la del company. Un altre activitat que podem fer, i aplicada en aquest cas al bàsquet, és el joc del RISK; tracta de jugar a l'ampolla (tirs de dos punts), però cada zona de tir serà un país a conèixer, on cada jugador haurà d'anar coneixent el màxim de països (i per tant de cultures) per tal de ser el que més països ha visitat.

- Aprofitant la zona verda que tenim al costat de l'escola, intentarem aprofundir (com a un dels eixos transversals del currículum) en l'Educació Ambiental. Aquesta perspectiva ambiental de l'educació, reclama un tractament dels aprenentatges que capaciti als alumnes a comprendre les relacions amb el medi en què estan immersos, i que siguin capaços de donar respostes de manera participativa i solidaria als problemes ambientals. En la nostra feina diària en les classes d'Educació Física, tenim l'oportunitat d'incidir favorablement en els conceptes anteriorment mencionats.

Per exemple, una situació propicia per a treballar els valors i actituds en relació al medi ambient, són les activitats a la natura. Aquestes activitats poden anar des de les passejades curtes per als més petits, fins a les acampades de cap de setmana per als més grans, així, no solament podran fer activitats físiques, sinó que també podran explorar el medi on estan i practicar altres àrees del currículum com les Ciències Naturals o les Ciències Socials. Activitats com els jocs sensorials, activitats d'orientació en l'espai, condicionament del lloc, petites marxes, activitats interdisciplinars amb altres àrees, recollida i neteja dels espais utilitzats, etç…, ens permeten desenvolupar actituds de valoració, gaudir del medi ambient i contribuir a millorar-lo (Onofre. R. Contreras, 1998)

- Un altre punt, en el què tot especialista en Educació Física ha de treballar, és l'Educació per a la Salut. En primer lloc prenent la salut individual de cada persona, com a part essencial en el procés de desenvolupament de la personalitat i, que per tant, és objecte de l'educació, i que ha d'estar sotmesa (la salut, es clar) a un procés d'ensenyament-aprenentatge en l'escola. En segon lloc, l'Educació per a la Salut ha de tenir com a objectiu principal ajudar als alumnes a convertir-se en subjectes actius i responsables del seu projecte de vida saludable. La Educació Física, en qualsevol edat i condició, té una gran importància en la millora i conservació de la salut. Des de un punt de vista biològic, l'adequat exercici físic, millora l'estat de salut.

Segons Almond (L.Almond, 1992) l'activitat física adequada facilita un desenvolupament i un creixement equilibrat, desenvolupa i manté el funcionament òptim del sistema cardiovascular, redueix el risc de certes malalties com l'artrosi (patologia degenerativa del cartílag hialí) i l'osteoporosi (patologia que afecta principalment a la gent gran, en la qual els ossos es tornen més fràgils degut a la pèrdua de minerals i calci.). A més, l'activitat física, millora el control de les deficiències existents (asma i diabetis), contribueix al benestar psicològic, a un millor estat d'humor i a una consideració positiva de la imatge corporal, millora l'autoestima i afavoreix els processos de socialització (fonamentals en l'edat escolar).

Cal dir, però, que tradicionalment s'ha associat la idea de condició física amb les qualitats físiques bàsiques (força, resistència, velocitat i flexibilitat), ja que sempre han estat objecte de l'Educació Física d'un millor rendiment i performance esportiva.

Doncs bé, la col.laboració de la nostra àrea cap a la salut ha d'invertir aquesta premissa tradicional d'enfocar la condició física al rendiment físic, canviant aquest per un altre immers en un important moviment sociocultural, l'essència del qual, radica en l'exercici com a simple activitat plaentera, totalment allunyada de la idea inicial de rendiment físic (Contreras, O. 1998) .

D'acord amb aquestes bases, el treball que feia l'anterior mestre en aquesta escola de potenciar únicament la condició física, ha de variar notablement si volem aconseguir una bona educació per a la salut. Així, en lloc de treballar totes i cada una de les capacitats físiques bàsiques, es realitzarà una selecció d'aquestes adequada a cada nivell de l'etapa Primària. D'aquesta manera, es treballaran les capacitats físiques bàsiques d'acord amb el nivell de l'alumnat, és a dir que, per exemple, la flexibilitat es treballarà més àmpliament en el cicle superior que en el cicle inicial, ja que per pròpia naturalesa, els més menuts són els que tenen més flexibilitat i per tant no és necessari treballar rigorosament la flexibilitat. A més, cal recordar que les capacitats físiques bàsiques són molt difícils d'aplicar directament al cicle inicial, ja que als més petits el que els hi agrada és jugar no “entrenar”.

Per a contribuir satisfactòriament en aquests aspectes, nosaltres com a mestres, hem de donar especial atenció en tot moment al procés d'ensenyament-aprenentatge i, especialment, en el disseny d'activitats que afavoreixin la consecució del nostre objectiu, educar per a la salut. Aquestes activitats aniran encaminades cap a una direcció totalment lúdica en l'etapa inicial, per exemple, en comptes de treballar la resistència fent avorrits circuits, proposarem jocs de llarga durada com la cadena, el “pilla- pilla” , l'aranya, etç…per tal de que els infants treballin la resistència i alhora s'ho passin bé.

Així, l'activitat física en general i la pràctica esportiva en particular, no han d'estar guiades per criteris de rendiment, ja que aquests poden portar riscs, no només de caràcter físic, sinó també emocionals. Per això, hem de fugir de les activitats competitives que l'anterior professor programava per a final de cada curs i utilitzar l'esport com a mitjà educatiu que contribueixi a un millor estat de salut i benestar.

- Dins d'aquesta escola es potenciarà el tractament de la diversitat entre companys i companyes, això és, aprendre a respectar i acceptar que cada persona té unes capacitats físiques i unes habilitats motrius determinades diferents a les altres, però que en tot cas no s'ha de marginar ni discriminar a aquells alumnes que no tenen les destreses dels altres nens. D'aquesta manera fugim del elitisme esportiu, que és una de les característiques de moltes escoles d'avui dia, i que en molts casos provoquen veritable horror als nens alhora de fer una determinada prova d'alt nivell. Així, hem d'ajustar les activitats físiques a les necessitats reals dels alumnes, i sobretot les hem d'ajustar a les capacitats ( i límits) dels alumnes, ja que si cometem l'error d'imposar un alt nivell en les nostres classes, ens trobarem a alumnes insegurs a l'hora de realitzar un exercici, degut al possible fracàs motriu. També tindrem en compte aquesta diferència entre alumnes, a l'hora de l'avaluació, és a dir, que no avaluarem només el dia de fem una prova, sinó que cada dia avaluarem als nostres alumnes mitjançant l'observació directa de les seves accions.

Així, si un nen no sap fer la voltereta enrere, no ens limitarem a suspendre'l, sinó que dia a dia comprovarem l'evolució que ha fet durant les sessions, ja que si al principi no sabia ni fer la voltereta endavant, ara potser no li sortirà la voltereta enrere, però ha après i ha progressat, ja que almenys sap fer la voltereta endavant. Aleshores, hem de suspendre a tots aquells que no passin una prova física determinada? La meva resposta és que no, rotundament no, ja que per una banda si el suspenem contribuïm encara més al seu fracàs en Educació Física, i per l'altre banda com podem suspendre a un alumne sense tenir en compte la seva evolució i el seu aprenentatge? Bé, es cert que no sap fer la voltereta enrera, però es que abans no la sabia ni fer endavant, però ara sí perquè ha après i ha millorat. Aleshores, tot i el seu aprenentatge l'hem de suspendre? Jo crec que no.

- Un altre punt a remarcar és el paper que hi juga el mestre d'Educació Física.

Doncs bé, nosaltres com a agents socialitzadors, hem de fomentar i potenciar el treball en equip, la col.laboració, solidaritat, la reflexió crítica, la tolerància, la cooperació, etç…, per tal d'endinsar als nostres alumnes en una societat més justa. Per tant, hem de tenir present que tot el que fem o diem a classe, son missatges que reben el nens de manera codificada (currículum ocult). Aquests missatges seran interioritzats pels nens i incorporats a les seves estructures mentals.

Com a mestres també hem de promoure la màxima participació dels alumnes en les nostres classes, rebutjant així, totes aquelles activitats en les quals un nen realitza una acció i els demés l'observen, esperant pacientment (o no), el seu torn. A més, hem d'intentar que els nens juguin entre ells, i no només jugar un al costat de l'altre: << el vincle amb un grup eleva a l'individu per sobre del seus límits; entre els membres del grup hi troba recolzament, crítica, promoció. Al practicar en conjunt, el treball adopta noves dimensions, les possibilitats de solució és multipliquen>> (Lleixà, T.1992, 179). Si apliquem tots aquest conceptes en l'Educació Física, ens trobarem davant d'unes classes on seran molt importants els jocs cooperatius i els jocs col.lectius, ja que és la millor manera de treballar aquest valors( col.laboració, respecte, tolerància,…).

Per exemple, jugar al mocador, estirar la corda, moros i cristians, al “pichi”, etç…Amb aquests jocs podrem aconseguir el nostre objectiu i alhora aconseguirem que els nens aprenguin de la manera que més els hi agrada, jugant.

- Per últim, però no per això el menys important, fomentarem la llibertat i la responsabilitat dels alumnes, és a dir, que un alumne podrà fer allò que vulgui sempre i quant això no perjudiqui als altres, ja que els límits de la llibertat estan en la llibertat i en els drets del demés (Delval, 1991). Potser aplicar aquests valors en las classes d'Educació Física és una mica difícil, però no impossible. Podem donar als nens un espai gran i unes pilotes, i segur que s'ho passaran d'allò més bé sense que ningú els hi digui que han de fer, però això si, nosaltres estarem presents en tot moment per assegurar que ningú es faci mal.

PRIORITZACIÓ DE CONTINGUTS PER CICLES.

- A continuació proposo dos models diferents de priorització de continguts per cicles (el primer és del autor J.M Casado, 1998). Aquest primer model no solament està separat per cicles, sinó que també en fa una distinció entre cursos:

BLOC I: CONTROL I CONSCIÈNCIA CORPORAL

1er Curs

2on Curs

3er Curs

4rt Curs

5è Curs

6è Curs

29%

26%

23%

17%

8%

8%

CICLE INICIAL

CICLE MITJÀ

CICLE SUPERIOR

BLOC II: EXECUCIÓ D'HABILITATS COORDINATIVES

1er Curs

2on Curs

3er Curs

4rt Curs

5è Curs

6è Curs

4%

17%

27%

33%

28%

28%

CICLE INICIAL

CICLE MITJÀ

CICLE SUPERIOR

BLOC III: UTILITZACIÓ DE LES CAPACITATS CONDICIONALS

1er Curs

2on Curs

3er Curs

4rt Curs

5è Curs

6è Curs

13%

13%

13%

13%

17%

17%

CICLE INICIAL

CICLE MITJÀ

CICLE SUPERIOR

BLOC IV: EXPRESSIÓ CORPORAL I DRAMATITZACIÓ

1er Curs

2on Curs

3er Curs

4rt Curs

5è Curs

6è Curs

17%

17%

17%

17%

17%

17%

CICLE INICIAL

CICLE MITJÀ

CICLE SUPERIOR

BLOC V: REALITZACIÓ DE JOCS

1er Curs

2on Curs

3er Curs

4rt Curs

5è Curs

6è Curs

27%

27%

20%

20%

30%

30%

CICLE INICIAL

CICLE MITJÀ

CICLE SUPERIOR

- El tractament i justificació d'aquesta priorització de blocs de continguts que en fa l'autor és força encertada (encara que més endavant exposaré els meus dubtes sobre això). Així, admet que en els primers cursos i cicles, el tractament del BLOC I (Control i consciència corporal) és molt important, ja que conforma el punt de partida dels demés blocs. Per això es potencia en aquests nivells i va perdent progressivament l'interés cada vegada que ens apropem al final de l'etapa.

Respecte al BLOC II (Execució d'habilitats coordinatives), succeeix el mateix però inversament proporcional, i observem que al final de l'etapa existeix una gran carga de treball en les habilitats, destacant l'etapa entre 10 i 12 anys, moment molt important per a desenvolupar el seu potencial.

Pel que fa al BLOC III (Utilització de les activitats bàsiques condicionals) i el BLOC IV (Expressió corporal i dramatització), s'entén que la progressió en la quantitat de treball no té fonament, i s'ha igualat el percentatge al llarg de l'etapa.

Pel que fa al BLOC V (Realització de jocs), els jocs es veuen incrementats en els primers i en els últims cursos, degut a la presència ineludible de l'activitat lúdica en el primer cas, i al impacte dels jocs preesportius en el segon lloc, moment on es comença a fundir les habilitats bàsiques (definitivament establertes) i les habilitats específiques.

- Tot seguit, exposo la meva priorització de continguts, més general que l'anterior ja que només està separat per cicles, però que en tot cas s'ajusta a les necessitats d'aquest desplegament curricular.

BLOC I: CONTROL I CONSCIÈNCIA CORPORAL

1er Cicle

2on Cicle

3er Cicle

25%

15%

15%

BLOC II: EXECUCIÓ D'HABILITATS COORDINATIVES

1er Cicle

2on Cicle

3er Cicle

15%

25%

25%

BLOC III: UTILITZACIÓ DE LES ACTIVITATS CONDICIONALS

1er Cicle

2on Cicle

3er Cicle

10%

20%

30%

BLOC IV: EXPRESSIÓ CORPORAL I DRAMATITZACIÓ

1er Cicle

2on Cicle

3er Cicle

20%

20%

20%

BLOC V: REALITZACIÓ DE JOCS

1er Cicle

2on Cicle

3er Cicle

30%

20%

10%

- Aquesta és la priorització de continguts que proposo per al desplegament curricular d'aquest centre, i abans de fer-ne un anàlisi detallat per blocs de continguts, s'ha de dir que el que s'intenta amb aquesta priorització és concretar unes idees bàsiques (correcte separació i priorització dels continguts) en una sèrie de criteris que ens permetin la posterior seqüenciació per continguts. A grans trets, es tracta que el nen, al Cicle Inicial, pugui experimentar diverses situacions motrius. Al Cicle Mitjà, ja no serà tant important l'experimentació de diversos moviments, sinó que tindrà més importància la eficàcia del moviment i l'adquisició de nous continguts. I per últim, al Cicle Superior, no serà tant important la varietat, sinó la qualitat del moviment.

Aprofundint en la priorització de continguts per cicles crec que, d'alguna manera, s'han de treballar en major o menor mesura tots els blocs que apareixen en el segon nivell de concreció del currículum d'Educació Primària. Dic en major o en menor mesura perquè no tots els blocs es treballaran igual en els diferents cicles. Per exemple, al Cicle Inicial li dono gran importància a la Realització de jocs, ja que crec que és el que més els hi agrada als més petits, i és en aquesta edat quant han d'aprendre jugant.

De la mateixa manera, i coincidint amb l'anterior autor (J.M Casado), crec que el bloc de Control i consciència corporal és fonamental en aquest cicle, ja que és la base dels posteriors aprenentatges, a més és molt important treballar la lateralitat des de ben petits per tal de que més endavant no hi hagi cap problema motriu.

En canvi, no considero gaire importants en aquest cicle els blocs II i III, Execució d'habilitats coordinatives i Utilització de les capacitats bàsiques, ja que més que parlar d'execució i utilització, prefereixo parlar d'experimentació. Fins hi tot m'atreviria a fer desaparèixer el bloc III, però crec que es poden treballar les capacitats bàsiques utilitzant jocs com “ La cadena” per a treballar la resistència, o els transports per a treballar la força.

Per últim, crec que el bloc d'Expressió corporal i dramatització, serà força important en els tres cicles, encara que en diferents paràmetres, és a dir, al cicle inicial utilitzarem l'expressió corporal per a fomentar el contacte directe entre els nens nouvinguts (prescindeixo de la paraula immigrant) i els que no, mentre que en els cicles superiors la tractarem des d'una altre perspectiva.

- Al Cicle Mitjà disminueix el percentatge del bloc Realització de jocs , degut a que cada vegada el component lúdic del joc va disminuint en favor d'altre continguts com el de la utilització de les capacitats condicionals o l'execució d'habilitats coordinatives.

El mateix succeeix en el bloc de Control i consciència corporal, el qual va perdent interès a mesura que els alumnes es van fent més grans. En canvi, el bloc de Execució d'habilitats coordinatives hi té un rellevància considerable, ja que dins d'aquestes habilitats hi introdueixo (en comptes de fer-ho dins dels jocs) alguns aspectes tècnics dels jocs preesportius ( habilitats amb la pilota, habilitats amb pales, raquetes, etç...).

Pel que fa a la Utilització de les capacitats condicionals, crec que és en aquest nivell on s'ha de començar a experimentar amb exercicis pràctics com petites curses , llançaments amb objectes lleugers....

Per últim i com he dit ja amb anterioritat, tractarem el bloc d'expressió corporal i dramatització, no tant com contacte entre companys, sinó com a forma de descobriment de nous recursos expressius, mitjançant el propi cos.

- Al Cicle Superior, tindrà força importància treballar la Utilització de les capacitats condicionals, ja que per una banda ens permet veure l'evolució física els nostre alumnes en els últims anys, i per altra banda, permet als alumnes gaudir de la satisfacció en la superació de dificultats en l'activitat física.

Un altre bloc que considero important en aquest últim cicle és el d'Execució d'habilitats coordinatives, com a base d'activitats atlètiques i com a base d'habilitats motrius específiques de diferents esports d'equip. D'aquesta manera, aquest segon bloc li treu protagonisme al cinquè bloc Realització de jocs, en el qual ja no l'utilitzarem com a introducció als jocs preesportius, sinó com a referent per a conèixer i practicar els diferents jocs tradicionals propis de la nostra terra, i dels jocs tradicionals d'altres països.

Tampoc és de gran importància en aquest cicle el bloc de Control i consciència corporal, ja que ha estat treballat àmpliament en els cicles inferiors, encara que si podem aplicar alguns continguts d'aquest bloc en els altres blocs, com per exemple el control de la respiració en curses llargues o la utilització del costat no dominant amb efectivitat a l'hora de fer una entrada a cistella.

Per últim, el bloc d'Expressió corporal i dramatització, es treballarà en la mateixa proporció que en altres cicles, però s'intentarà aprofundir en la representació i en la dramatització.

DISTRIBUCIÓ DE CONTINGUTS PER CICLES: CICLE INICIAL.

BLOC I: CONTROL I CONSCIÈNCIA CORPORAL

  • Procediments

  • Ajust postural i domini lateral.

  • Mobilització de les diferents parts del cos.

  • Experimentació de diferents postures.

  • Contrast de postures corporals (horitzontal/vertical).

  • Experimentació de moviments de bilateralitat.

  • Experimentació dels sentits.

  • Control de la respiració.

  • 2.1 Utilització de la respiració en el coneixement corporal

    2.2 Diferenciació de les diferents vies respiratòries.

    2.3 Experimentació de les diferents formes de respiració.

  • Control tònic.

  • 3.1 Experimentació de la tensió i distensió muscular.

    3.2 Experimentació de la relaxació global.

    3.3 Experimentació de la relaxació segmentària.

    3.4 Diferenciació entre tensió i relaxació.

    3.5 Pas del moviment al repòs i a l'inrevés.

  • Organització de l'espai i del temps.

  • 4.1 Experimentació del espai en diferents jocs col.lectius.

    4.2 Apreciació de l'espai corporal.

    4.3 Identificació de les direccions en els desplaçaments.

    4.4 Situació del propi cos respecte altres objectes (dins/fora, davant/darrera).

    4.5 Agrupació i dispersió.

    4.6 Resposta corporal a un estímul auditiu.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

    Esquema corporal.

  • Conèixer les diferents parts del cos

  • Relacions entre les parts del cos.

  • Conèixer les diferents articulacions.

  • Els sentits coma font d'informació.

  • Concepte de lateralitat.

  • Control de la respiració.

  • Diferenciar la respiració nasal i bucal

  • Diferenciar la inspiració, expiració i apnea.

  • Organització de l'espai i el temps.

  • Nocions de dins/fora, a dalt/ a baix...

  • Nocions de lluny i a prop.

  • Dispersió i agrupació.

  • Nocions d'ordre.

    • Actituds, valors i normes.

    Responsabilitat individual.

  • Reconeixement i apreciació de les pròpies possibilitats de moviment.

  • Participació activa en les activitats físiques.

  • Autosuperació personal.

  • Cura i respecte vers el propi cos i el dels altres.

  • Relació amb els altres.

  • Sensibilització a la comunicació corporal.

  • Acceptació i respecte a la diversitat física.

  • BLOC II: EXECUCIÓ D'HABILITATS COORDINATIVES.

    • Procediments.

    5. Experimentació lliure d'habilitats coordinatives.

  • Canvis de direcció i sentit en la marxa i la cursa.

  • Experimentació amb objectes de diverses característiques.

  • Experimentació de girs sobre diferents eixos corporals.

  • Variació de les superfícies de recolzament en la marxa i la cursa.

  • Experimentació d'execucions coordinatives pròpies de diverses danses.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

    • Actituds, valors i normes.

  • Predisposició per a les activitats motrius.

  • BLOC III: UTILITZACIÓ DE LES CAPACITATS BÀSIQUES CONDICIONALS.

    • Procediments.

  • Experimentació de la força aplicada al joc.

  • Experimentació de la resistència aplicada al joc.

  • Experimentació de la velocitat aplicada al joc.

  • Experimentació de la flexibilitat aplicada al joc.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

    12. Quines són les capacitats condicionals.

  • Diferenciar força, resistència, flexibilitat i velocitat.

    • Actituds, valors i normes.

    BLOC IV: EXPRESSIÓ CORPORAL I DRAMATITZACIÓ.

    • Procediments.

    15. Experimentació del propi cos coma instrument d'expressió.

  • Descobriment dels recursos expressius del cos.

  • Exploració de les accions del cos sobre els objectes.

  • L'ús del cos per a la representació d'emocions.

  • L'ús del cos com a eina de comunicació.

  • Experimentació del propi cos en contacte amb altres companys.

  • Mostrar-se sensible a la comunicació corporal.

  • Experimentació del mim i la imitació.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

  • Formes d'expressió corporal.

  • El mim i les possibilitats de comunicació.

    • Actituds, valors i normes.

  • Acceptar i respectar la diversitat física, d'opinió i d'acció.

  • Tolerància i convivència respecte als nouvinguts.

  • Participar de manera activa en les accions corporals.

  • BLOC V: REALITZACIÓ DE JOCS.

    • Procediments.

  • Experimentació del joc coma objecte de plaer.

  • Experimentació del joc lliure i espontani.

  • Experimentació dels jocs sensorials.

  • Descobriment de la cooperació i l'oposició en els jocs col.lectius.

  • Representació de la realitat a través del joc simbòlic.

  • Utilització dels jocs en la iniciació a les capacitats bàsiques condicionals.

  • Experimentació dels jocs tradicionals del propi territori.

  • Descobriment de jocs tradicionals d'altres territoris.

  • Experimentació del jocs de regles senzilles.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

  • Descripció d'alguns jocs tradicionals del propi territori.

  • Descripció d'alguns jocs tradicionals d'altres cultures.

    • Activitats, valors i normes.

  • Adaptar-se a les normes en les activitats físiques el.laborades.

  • Col.laborar amb els companys i companyes en les activitats motrius col.lectives.

  • Respectar la tipologia dels jocs.

  • Acceptar les regles imposades.

  • Mostrar-se participatiu en els jocs.

  • DISTRIBUCIÓ DE CONTINGUTS PER CICLES: CICLE MITJÀ.

    BLOC I: CONTROL I CONSCIÈNCIA CORPORAL

    • Procediments.

  • Ajust postural i domini lateral.

  • Mobilització de les parts més importants del cos (columna i cintura).

  • Control de l'equilibri en diverses postures.

  • Adopció de postures econòmiques.

  • Control de la lateralitat.

  • Control de la respiració.

  • 2.1 Realització de diferents ritmes respiratoris

    2.2 Coordinació de la respiració i el moviment.

    2.3 Control de la inspiració, expiració i l'apnea.

  • Control tònic.

  • 3.1 Control de la contracció i la relaxació.

    3.2 Conscienciació de la relaxació global i segmentària.

  • Organització de l'espai i del temps.

  • 4.1 Conscienciació del espai en diferents accions motrius.

    4.2 Ús de nocions d'ordre en colocacions espacials, tant d'objectes com corporals.

    4.3 Agrupacions i dispersions.

    4.4 Execució de moviments amb estructures rítmiques.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

    Esquema corporal.

  • Identificar els elements més importants del aparell locomotor.

  • Aparell respiratori.

  • Aparell circulatori.

  • Organització de l'espai i temps.

  • La distància en l'espai motriu.

  • La velocitat del moviment ( nocions lent/ràpid).

    • Actituds, valors i normes.

    Responsabilitat individual.

  • Tolerància amb les característiques físiques pròpies.

  • Apreciació de les pròpies possibilitats de moviment.

  • Decisió davant problemes motrius.

  • Autosuperació personal.

  • BLOC II: EXECUCIÓ D'HABILITATS COORDINATIVES.

    • Procediments.

  • Utilització del minitramp, trampolí, …,en els salts.

  • Control en el maneig d'objectes (pales de tenis taula, raquetes, pilotes,…)

  • Control i precisió en els llançaments i recepcions.

  • Control de l'equilibri en posicions elevades i en disminuir la superfície de recolzament.

  • Aplicació de les habilitats motrius en medis diferents a l'habitual (medi aquàtic).

  • Control de girs corporals sobre diferents eixos.

  • Control corporal en coordinacions pròpies de danses.

  • Conscienciació de l'amplitud i freqüència òptimes en la marxa, cursa i salt.

  • Aplicació de les habilitats en els jocs preesportius.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

    Habilitats motrius específiques.

  • Conèixer i descriure les característiques bàsiques de diferents esports individuals i d'equip.

  • Utilitzar els recursos del medi natural en la realització d'habilitats motrius.

  • Conèixer les danses de la pròpia cultura.

  • Introducció a danses d'altres cultures.

    • Actituds, valors i normes.

  • Col.laboració entre companys per a realitzar danses.

  • Tractar amb cura els elements de l'entorn en les activitats a la natura.

  • Respectar les limitacions de les habilitats físiques dels companys.

  • BLOC III: UTILITZACIÓ DE LES CAPACITATS CONDICIONALS.

    • Procediments.

  • Manteniment d'un ritme constant en curses llargues.

  • Utilització de curses llargues en el medi natural.

  • Canvis de direcció i de sentit en curses curtes.

  • Utilització de la màxima amplitud articular.

  • Reacció corporal ràpida davant d'un estímul visual o acústic.

  • Llançaments curts de diferents tipus d'objectes de poc pes.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

  • Aprofundiment en la velocitat i resistència.

  • Conèixer les curses del medi natural: el Cross.

    • Actituds, valors i normes.

  • Respectar el medi natural.

  • Esforçar-se en la pròpia autosuperació.

  • Respectar les limitacions dels companys.

  • BLOC IV: EXPRESSIÓ CORPORAL I DRAMATITZACIÓ.

    • Procediments.

  • Manifestació de l'afectivitat a través del moviment corporal.

  • representació de sentiments i idees.

  • Interpretació de ritmes de diferents cultures a través del moviment corporal.

  • Conscienciació del mim i la imitació.

  • Descobriment de nous recursos expressius del cos.

  • Representació corporal d'objectes o situacions, ja sigui individualment o en grup.

  • Utilització de l'espontaneïtat.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

    Expressió i comunicació.

  • Gest i moviment en la comunicació.

  • Qualitats del moviment.

    • Actituds, valors i normes.

  • Acceptar i respectar la diversitat física, d'opinió i d'acció.

  • Participar de manera activa en les accions corporals.

  • Mostrar-se receptiu a la comunicació corporal.

  • BLOC V: REALITZACIÓ DE JOCS.

    • Procediments.

  • Execució de jocs espontanis com a manifestació de la personalitat.

  • Organització de jocs a partir de les seves normes.

  • Cooperació i oposició en el joc elaborat.

  • Conscienciació del joc com a objecte de recreació.

  • Realització de jocs sensorials.

  • Organització del joc dramàtic.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

  • Distingir entre cooperació i oposició en els jocs elaborats.

  • Conèixer les regles bàsiques dels jocs tradicionals del propi territori i d'altres països.

    • Actituds, valors i normes.

  • Mostrar-se participatiu en els jocs.

  • Col.laboració entre companys a l'hora d'organitzar jocs.

  • Adaptar-se a les normes dels jocs elaborats.

  • DISTRIBUCIÓ DE CONTINGUTS PER CICLES: CICLE SUPERIOR.

    BLOC I: CONTROL I CONSCIÈNCIA CORPORAL.

    • Procediments.

  • Ajust postural

  • Adopció de la postura equilibrada.

  • Aplicació d les nocions d'orientació lateral en un espai concret.

  • Control de la respiració.

  • 2.1 Adequació del ritme respiratori a la intensitat del exercici.

    2.2 Control de la respiració en moviments de precisió

  • Control tònic.

  • 3.1 Interiorització de la contracció i relaxació.

    3.2 Control de la relaxació global i segmentària.

    3.3 Aplicació del grau de tensió necessari en la motricitat gruixuda i fina.

  • Organització de l'espai i del temps.

  • 4.1 Apreciació de distància, velocitat i acceleracions, del propi cos.

    4.2 Estructuració de l'espai en jocs d'equip.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

    Esquema corporal.

  • Els principals músculs i articulacions que intervenen en el moviment.

  • Prevenció de postures incorrectes.

  • Organització de l'espai i del temps.

  • Representació gràfica de l'espai.

  • El ritme.

    • Actituds, valors i normes.

    Responsabilitat individual.

  • Acceptació del propi cos.

  • Iniciativa en l'acció.

  • Autosuperació personal.

  • Relació amb els altres.

  • Valoració de la comunicació corporal.

  • Acceptació i respecte a la diversitat física.

  • BLOC II: EXECUCIÓ D'HABILITATS COORDINATIVES.

    • Procediments.

  • Execució d'activitats atlètiques amb fluïdesa i moviment.

  • Control corporal en les activitats gimnàstiques.

  • Domini del medi en activitats aquàtiques.

  • Ús de les habilitats motrius específiques en els esports d'equip.

  • Busca de l'estètica en coordinacions pròpies de diverses danses.

  • Afirmament de les habilitats bàsiques de manera sincronitzada, harmònica, econòmica i sobretot eficaç.

  • Aplicació de les habilitats específiques en els esports individuals i d'equip.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

    Habilitats motrius específiques.

  • Normes i pautes dels esports individuals.

  • Normes i pautes dels esports col.lectius.

  • Aprofundir en la coordinació de les danses de la pròpia cultura.

  • Conèixer la coordinació de danses d'altres cultures.

    • Actituds, valors i normes.

  • Acceptar les limitacions de les habilitats motrius dels companys.

  • Autosuperació personal.

  • BLOC III: UTILITZACIÓ DE LES CAPACITATS CONDICIONALS.

    • Procediments.

  • Execució de curses a ritme regular durant un temps llarg.

  • Domini del ritme respiratori en curses llargues.

  • Aprofundiment en les curses a la natura.

  • Ampliació del màxim recorregut articular.

  • Inici ràpid d'una cursa curta.

  • Control de la flexibilitat en resistències externes.

  • Llançaments de llarga distància d'objectes lleugers.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

  • Aprofundiment en la força i la resistència.

  • Sistemes d'entrenament.

  • Les gimcanes al medi natural.

    • Actituds, valors i normes.

  • Respectar el medi natural.

  • Esperit d'autosuperació.

  • Respectar les limitacions físiques dels companys.

  • BLOC IV: EXPRESSIÓ CORPORAL I DRAMATITZACIÓ.

    • Procediments.

  • Domini de l'expressivitat corporal.

  • Representació i dramatització a nivell teatral.

  • Ús de tècniques de mim.

  • Interpretació de ritmes a través del moviment corporal.

  • Organització dels propis moviments en relació a un objecte, sensació, ...

  • Construcció de moviments a partir d'estímuls plàstics i musicals.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

    Expressió i comunicació.

  • Gest i moviment en la comunicació.

  • Elements elaborats d'expressió corporal (mim, dansa, dramatització)

    • Actituds, valors i normes.

  • participar de manera activa en les accions corporals.

  • Mostrar-se receptiu a la comunicació corporal.

  • BLOC V: REALITZACIÓ DE JOCS.

    • Procediments.

  • Creació de jocs de diversa tipologia.

  • Anàlisi de situacions del joc col.lectiu.

  • Interiorització del joc coma objecte de recreació.

    • Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

    El joc

  • Jocs tradicionals i les seves regles.

  • Jocs tradicionals d'altres països.

    • Actituds, valors i normes.

  • Acceptar les regles dels jocs.

  • Participació i col.laboració dels jocs.

  • JUSTIFICACIÓ.

    - Aquesta seqüenciacióde continguts per blocs de procediments es fonamenta a partir d'una concepció constructivista del aprenentatge i, conseqüentment, en el aprenentatge significatiu. Les característiques d'aquest aprenentatge significatiu surgrixen els criteris de seqüencicació de continguts, i per tant, els criteris que marquen la determinació de continguts per cicles.

    Així, tot aprenentatge significatiu (en contraposició al aprenentatge de memorització mecànic) implica una evolució, és a dir, passar d'un estat inicial a un estat cognitiu diferent amb nous continguts. Perqué això sigui possible, l'infant ha de passar un procés per arribar a dominar el seu propi cos. En aquest procés, l'inafant primer ha d'experimentar ( al cicle inicial) noves sensacions i moviments, després (al cicle mitjà) ha d'interioritzar allò que ha aprés amb anterioritat i ha d'adonar-se de les seves carencies, i posteriorment (al cicle superior) ha de corretgir les carencies anteriors i arribar a la màxima qualitat en la realització dels seus moviments.

    Per exemple, al cicle inicial, l'alumne experimenta postures diferents, al cicle mitjà controla l'equilibri en diferents postures, i al cicle superior adopta la postura equilibrada i econòmica.

    Amb aquest exemple també podem apreciar dos criteris bàsics per a la seqüenciació de continguts per cicles:

    • La ordenació dels continguts ha de ser del més general al més detallat.

    • La ordenació dels continguts ha de ser del més simple al més complex.

    A més d'aquests dos criteris bàsics, s'ha intentat seguir unes pautes generals per tal d'aconseguir una correcte seqüenciació. Així, s'ha anat de lo diversificat a la qualitat, és a dir, que al cicle inicial és on l'alumne ha d'experimentar diferents situacions motrius molt variades, al cicle mitjà l'alumne comença el camí cap a la eficàcia del moviment, i al cicle superior l'alumne ha de tenir coma objectiu final la qualitat de les accions.

    També s'ha seqüenciat els continguts de simples a complexos, per exemple, al cicle inicial el nen diferencia entre la inspiració, l'expiració i l'apnea. Al cicle mitjà realitza diferents ritmes respiratoris, i al cicle superior aplica el ritme respiratori adequat a la intensitat de l'exercici. ( Lleixà, T/ Pedró, J. Apunts 2001)

    Així, el Bloc I (Control i consciència corporal) té especial importancia al cicle inicial, ja que un mal coneixement del esquema corporal pot provocar greus conseüències en l'infant, com pot ser dificultat en la lectoescriptura, , un dèficit en la estructuració espai-temporal, adopció de males postures i incoordinació, i fins hi tot greus dificultats en les relacions amb els demés.

    Per tot això és important treballar aquest bloc al cicle inicial, encara que, segons Mucchielli (Le Boulch, 1981, pàgina 87) només s'arriba al ple desenvolupament cap als 11 o 12 anys.

    Des de la meva perspectiva coma monitor d'activitats esportives en nens de 5 a 7 anys, puc dir que aquest bloc és fonamental per als posteriors aprenentatges, i en gran mesura, l'èxit dels nostres objectius finals en acabar l'etapa, també depen en un bon aprenentatge del propi cos.

    Per exemple, és molt important que al cicle inicial experimentin noves postures, per tal de que més endavant controlin l'equilibri en diverses postures, i acabi el tercer cicle amb l'adopció de la postura equilibrada i econòmica.

    A grans trets, es tracta de que el nen, al cicle inicial, sigui capaç d'afirmar la lateralitat i la orientació del esquema corporal.

    Al cicle mitjà ha de prendre consciència de les diferents del cos, amb una actitut global fàcil de mantindre. Però perque això sigui possible, es rocorrerà a la associació de sensacions cinestèsiques i sensacions tàctils. En aquest mateix cicle també ha de prendre consciència del caràcter global de les principals posicions (sentat, de peu, de genolls) associades en diferents desplaçaments segmentàris.

    Per últim, al cicle superior ha de controlar les cintures associades a la relaxació segmentària i a la respiració, i ha de ser capaç de mantenir una actitut de descans “natural”, que realment és el punt culminant de la estructuració del esquema corporal, seguit dels exercicis d'equilibri amb interiorització (Le Boulch, 1981, pàgina 92)

    Com es pot veure en la priorització de continguts, el Bloc 2 (Execució d'habilitats coordinatives) és força important treballar aquest bloc al cicle mitjà, i sobretot al cicle superior.

    Al cicle inicial ens limitarem a que els nens experimentin nous moviments, ja que quant són tant petits encara no tenen establertes les habilitats motrius bàsiques, i a més per treballar aquestes habilitats s'ha de tenir un bon coneixement de l'esquema corporal.

    Fitts i Ponsner (Fitts & Posner, 1968) distingeixen tres fases per al procés d'aprenentatge de les habilitats motrius i/o coordinatives:

  • Fase cogniscitiva (que es donaria al cicle inicial): L'alumne es situa davant de nous moviments. Aquesta fase està caracteritzada per; el caràcter de captació cognoscitiva de l'habilitat motriu ha realitzar, les seves característiques, l'objectiu final, les accions necessaries per la seva realització i les estratègies que li demanda. Ës la fase en que l'alumne ha d comprendre que és el que ha d'prendre encar que els seus moviments mostrin una certa incompetència. No obstant, la pràctica determinarà que poc a poc vagi perfilant les seves accions i progressant en un major domini de l'habilitat.

  • Fase associativa (corresponent al cicle mitjà): L'alumne mostra un major refinament de la seva motricitat, i els errors es van circunscribint en els complexos aspectes de l'habilitat i que es requereix una major concentració. En aquesta fase també s'avança cap a la fluidesa i coordinació dels moviments dels diversos segments corporals.

  • Fase autònoma (correspont al cicle superior): On la pràctica constant d'una activitat permet el control sobre l'habilitat, i la tensió conscient és menor.

  • Pel que fa al Bloc III (Utilització deles capacitats condicionals), i comes pot veure a la priorització, al cicle inivial és quasi bé nul, ja que no és necessari treballar els continguts d'aquest bloc, ja sigui per la naturalesa física dels infants (per exemple és inútil treballar la flexibilitat al cicle inicial perqué per si mateixos ja són molt flexibles), o per les conseqüències negatives que poden provocar un exes de treball de la força, per exemple.

    Bé, si que podem treballar aquestes capacitats físiques al cicle inicial, però sempre aplicada als jocs,perque sinó serà molt didícil fer treball als nens la resistència perqué ho troben molt avorrit. En vanvi, sí que és interessnt introduir aquestes capacitats al cicle mitjà, per tal de tenir una bona base per al cicle superior.

    És en aquest últim cicle on realitzarem els treballs pertinents per a una bona salud corporal. Per exemple, treballar adequadament la resistència resulta beneficiari per a la salud ja que:

    • Augmenta la cavitat cardíaca.

    • Enforteix i engrosa el miocardi.

    • Disminueix la freqüència cardíaca.

    • Augmenta la quantitat de sang en el torrent circulatori.

    • Augmenta la capacitat pulmonar i posa en funcionament alveols latents.

    • Activa el funcionament de les glandules endocrines, especialment la suprarrenals, que veuen així augmentada la producció de cortisona i adrenalina.

    • Activa l'organisme en sentit general

    CONCLUSIÓ.

    BIBLIOGRAFIA.

    • Aguirre, J. (1992): “ La Educación Física en Primaria”.

    Ed. EDELVIVES. Zaragoza.

    • Besalú, X. (2000): “ Educar para la paz y resolución de conflictos”.

    Ed. CISSPRAXIS. Barcelona.

    • Casado, J.M. (1998): “Fichas”.

    Ed. PILA-TELEÑA. Madrid.

    • Contreras, O.R. (1998): “ Didàctica de la Educación Física. Un enfoque

    Constructivista”.

    Ed. INDE. Barcelona.

    • Delval, J. (1983): “ Crecer y pensar”.

    Ed. PAIDÓS. Barcelona.

    • Gonzàlez, M.Esther: “Educación Física en primaria. Fundamentación y

    Desarrollo curricular”.

    Ed.PAIDOTRIBÓ. Barcelona.

    • Le Boulch, J. (1987): “ La educación Psicomotriz en la escuela primaria”.

    Ed. PAIDÓS. Barcelona.

    • Le Boulch, J. (1981): “ La Educación por el movimento en la edad escolar”.

    Ed. PAIDÓS. Barcelona.

    • Lleixà, T (4ª Edició): “La Educación Física de 3 a 8 años”.

    Ed. PAIDOTRIBÓ. Barcelona.

    • Neill, A.S. (1963): “ Summerhill”.

    Ed. MÉXICO. Mèxic.

    • Recasens, J.(curs 2000-2001): “ Sociologia de l'Educació”.

    Apunts. Universitat de Barcelona.

    • Rodríguez, J. (1993): “ Desarrollo curricular de Educación Física”.

    Ed. ESCUELA ESPAÑOLA. Madrid.

    • Rosell, D. (curs 2001-2002): “Kinessiterapia”.

    Apunts. Universitat Autònoma de Barcelona.