Contaminació

Biología. Medio ambiente. Ecología. Historia. Atmosférica. Urbana. Contaminación. Climas. Metereología. Ciudad. Emisión. Dioxido de carbono

  • Enviado por: Eider Garcia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 28 páginas
publicidad

ÍNDEX

1.

Index. (Part I)

Pàgina 1

Index. (Part II)

Pàgina 2

2.

La Contaminació

Pàgina 3

3.

El Clima

Pàgina 4

4.

La contaminació en la història de la humanitat.

  • L'home primitiu.

Pàgina 5

  • L'antiguitat i l'edat mitjana.

Pàgina 5

  • Els temps moderns i contemporanis. (Part I)

Pàgina 5

  • Els temps moderns i contemporanis. (Part II)

Pàgina 6

5.

Altres èpoques majors de la contaminació.

  • Accidents industrials.

Pàgina 7

  • El cas de Londres.

Pàgina 8

  • Chernobyl i La Guerra del Golf. (Part I)

Pàgina 8

  • Chernobyl i La Guerra del Golf. (Part II)

Pàgina 9

6.

Contaminació atmosfèrica.

  • El desequilibri del món modern. (Part I)

Pàgina 9

  • El desequilibri del món modern. (Part II)

Pàgina 10

7.

Contaminació urbana.

  • Factors geogràfics. (Part I)

Pàgina 10

  • Factors geogràfics. (Part II)

Pàgina 11

  • Factor atmosfera.

Pàgina 11

8.

La ciutat, la seva població i la contaminació atmosfèrica.

  • Volum de població.

Pàgina 12

  • Grandària i forma de la ciutat.

Pàgina 13

  • Illes de calor urbana.

Pàgina 14

9.

La cobertura vegetal i la contaminació urbana. (Part I)

Pàgina 15

La cobertura vegetal i la contaminació urbana. (Part II)

Pàgina 16

10.

Ciutat, activitats de la població i contaminació urbana. (Part I)

Pàgina 16

Ciutat, activitats de la població i contaminació urbana. (Part II)

Pàgina 17

11.

Altitud, inversió tèrmica i contaminació. (Part I)

Pàgina 17

Altitud, inversió tèrmica i contaminació. (Part II)

Pàgina 18

12.

Relleu, inversió tèrmica i contaminació.

Pàgina 18

13.

Relleu, vents i dispersions de contaminants.

Pàgina 19

14.

Relleu, obstacles, vents i dispersió contaminants.

Pàgina 20

15.

Definició i massa total. (Part I)

Pàgina 20

Definició i massa total. (Part II)

Pàgina 21

16.

Origen i formació de l'atmosfera terrestre.

  • Nitrogen, vapor d'aigua i l'anhídrid carbònic. (Part I)

Pàgina 21

  • Nitrogen, vapor d'aigua i l'anhídrid carbònic. (Part II)

Pàgina 22

  • L'oxigen i la vida.

Pàgina 22

17.

Circulació general de l'atmosfera.

  • Vents planetaris i regionals.

Pàgina 23

  • Vents locals i circulació solenoide. (Part I)

Pàgina 23

  • Vents locals i circulació solenoide. (Part II)

Pàgina 24

18.

Els climes.

Pàgina 25

  • El sistema climàtic. (Part I)

Pàgina 25

  • El sistema climàtic. (Part II)

Pàgina 26

  • Mecanisme de realimentació a l'atmosfera.

Pàgina 26

  • Escales cronològiques del sistema climàtic. (Part I)

Pàgina 26

  • Escales cronològiques del sistema climàtic. (Part II)

Pàgina 27

19.

Bibliografia.

Pàgina 28

20.

Opiniò Personal.

Pàgina 28

CONTAMINACIÓ

  • Contaminació: La contaminació, en sentit estricte es produeix a conseqüència de l'activitat humana, encara que també pot tenir un origen natural. Interfereix en els cicles normals de la naturalesa, pertorben-los i destrossen diversos dels seus elements, degut això es pot provocar greus danys en l'ecosistema. Amés de la contaminació industrial, són també la urbana, la de vehicles i l'agrícola. Qué afecten a l'atmosfera. Per tant provoquen canvis meteorològics.

La meteorologia ajuda a extendre la contaminació: Les característiques meteorològiques tenen una influencia fonamental en les conseqüències de la contaminació atmosfèrica. La inversió del gradient de temperatura i l'absència de vent impedeixen la dispersió dels elements contaminant (fums i gasos) i provoquen la seva persistència i major concentració.

CLIMA

Clima: Conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritza una regió, deduït principalment per l'estat mitja de l'atmosfera, determinat al llarg d'un període de temps de diverses dècades.

Els principals elements constituents del clima són:

  • La radiació solar: que incideix de forma fonamental en la temperatura, de la que es té en conta la màxima, la mínima i la temperatura mitja i també l'oscil·lació tèrmica en diferents períodes de temps.

  • La pluja: de la que es registra la quantitat, naturalesa, persistència e intensitat i la distribució estacional.

  • Els vents: Les característiques de les quals es veuen notablement influenciades per les oscil·lacions tèrmiques.

  • Són factors determinants del clima:

  • La latitud: que condiciona l'efecte de la radiació solar.

  • L'altitud: que incideix de la pressió i la temperatura.

  • La distribució entre terra i mar: que exerceix una acció modificadora i moderadora dels restants factors.

  • Existeix diversos criteris per la classificació dels climes i la seva delimitació

    geogràfica, si be el més clàssic distingeix cinc grans zones climàtiques en la

    definició de la qual es tenen en conta factors tèrmics i de pluja i la seva alternança estacional:

  • El clima tropical plujós: Caracteristic de baixes latituds, amb temperatures elevades, pluges abundants i carència d'hivern, propi dels grans boscos tropicals i de les sabanes.

  • El clima sec o àrid: Corresponent a l'estepa i els deserts, caracteritzats aquests últims per l'aridesa extrema.

  • El clima temprat plujós: En el que la pluja pot ser uniforme tot l'any, o bé amb un màxim en una determinada estació, i en marcades oscil·lacions estacionals. Dintre d'aquesta divisió es troba el clima mediterrani, en règim estacional ben definit, precipitacions mitges o elevades, màximes a la tardor, una temperatura mitja anual de 17º C. i màximes i mínimes benignes.

  • El clima fred: Corresponent a latituds elevades, amb baixes temperatures mitges i variants continentals u oceànics, d'hiverns secs i amb pluja tot l'any.

  • 5. El clima polar: Perteneixent a l'Artic i a l'Antàrtic, amb freds extrems.

    LA CONTAMINACIÓ EN LA HISTORIA DE LA HUMANITAT

    -L'home primitiu:

    Els problemes de contaminació de l'ambient aeri en l'habitat de l'home s'inicien quan l'home comença a utilitzar el foc pel seu propi benefici. Abans, només va experimentar la contaminació natural durant episodis d'erupcions volcàniques o d'incendis espontanis en un ambient pròxim.

    Existeixen evidencies de presencia de fum dins les cavernes on van viure els homes primitius. Clar que per calentar el seu entorn o per preparar els seus aliments utilitzaven el foc en espais tancats, que ara s'aprecia en els cels i en les parets de les coves. Les pintures rupestres trobades a vegades en compartiments foscos devien requerit una il·luminació·luminació la qual utilitzaven anorxes per poder-les obtindre.

    Així mateix, la contaminació per olors es feia present en coves on habitaven grups humans; a vegades, aquestes poblacions eren numeroses i es resguardaven en les coves durant el llarg període de fred. En aquests moments, es probable que les olors i els gasos hagin sigut intensos degut a la seva aglomeració.

    La Antigüetat i l'Edat Mitjana:

    La contaminació intradomicilaria va ser freqüent en l'Antigetat. Els historiadors no van para massa atenció als problemes dels seus protagonistes; en canvi hi ha antecedents que exposen aquest problema.

    En el cas de “Horacio”, en la seva historia sobre Roma, en la que es refereix a les freqüents malalties de sinusitis i alergies. També “Homero”, en la “Odisea”, explica el mal que feia el fum de les armadures penjades en ambients interiors. També s'han trobat cossos malalts d'Antracosis.

    La contaminació urbana comença amb l'establiment i l'augment de grandària de les ciutats; aquesta es produïa amb l'acumulació de brossa a les seves rodalies i de les cuines i ferreteria que treballaven constantment.

    Avui en dia es pot observar aquest problema en alguns països Arabs, on les laberíntiques i estretes carrerons de les dedins o ciutats de l'antiguitat encara son intensament habitades; això passa a llocs com Marraquesh i Fez (Marruecos).

    Els Temps Moderns i Contemporanis

    La utilització de carbó és un mite important en la contaminació urbana. Per suposar en el s.XIII, Londres comença a patir l'escassesa de llenya per les industries i les necessitats bàsiques de la població; ràpidament aquest combustible es canviat pel carbó.

    Historiadors comenten els problemes de salut, deteriorament de construccions, visibilitat i també l'efecte de la polució a les plantes. Les maquines a vapor, grans consumidores de combustibles fòssils, aguditzen el problema i el fan més extensiu a gairebé totes les ciutats properes a l'època.

    A partir del segle XIX, especialment a l'arrel de la Revolució Industrial, els problemes de contaminació es fan més severs i s'inicia la preocupació pel sanament ambiental. Potser el Regne Unit va ser el primer país europeu que va reglamentar la utilització del carbó i altres substancies contaminants.

    En canvi, es interessant analitzar el fet de que l'augment d'algunes substancies contaminants com el SO2, que no va seguir l'evolució d'augment esperat, si ho hagués fet hagués portat grans catàstrofes de magnitud a les ciutats. Això es deu a que en el segle XX les ciutats van créixer quan el transport es va fer més eficient; des d'allí que hi havia més volum d'aire per a la dilució dels contaminants. També el canvi de combustible, de carbó a petroli o gas va ser molt important.. a la seva vegada, l'electrificació massiva d'alguns serveis com el transport i la il·luminació van col·laborar a minorar els efectes de l'augment explosiu de la població. Per últim la legislació ambiental, així com la feina dels ecologistes en els últims anys, ha ajudat sofrir menys el problema. A l'actualitat, el públic comença a pressionar per aire més net, i la força dels mitjans de contaminació ajuda a que tothom tingui el mateix pensament:

    “VOLEM UN PLANETA SENSE CONTAMINACIÓ,

    PERÒ TOTHOM CONTRIBUEIX A TENIRL-HO “

    ALTRES ÈPOQUES MAJORS DE LA CONTAMINACIÓ.

    Accidents industrials:

    Moltes situacions catastròfiques relacionades amb episodis de contaminació han pasat al llarg de la historia propera de la humanitat. En general, aquestes es van derivar de processos industrials, especialment relacionats a les fundacions i refineries de metalls, a la generació d'energia elèctrica i a les industries químiques.

    A la primera meitat del segle XX les fundacions de metalls van produïr greus problemes de salut a la població. El cas de Bélgica, es va fer famós quan, el 1930 les emanacions d'un complex industrial situat en el “vall de la Mosa” va deixar un saldo de 63 morts per enverinament de fluor; aquesta tragèdia es va produït durant un curt event d'inversió tèrmica baixa i boira. També a Estats Units, a “Pittsburgh” ( 1948 ), va succeir un cas molt semblant en un grup de industries processadors d'acer i zinc, en presencia de característiques meteorològiques molt semblants; va deixar a més del 40% de la població malalta i a 19 persones mortes al final de l'episodi contaminant, (4 dies) bàsicament per enverinament de dioxid de sofre.

    Dels episodis causats per accidents industrials, destaca l'accident que va transcorria l'any 1976 a Seveso “Italia” on es van lliurar 3 quilograms de dioxines, element altament tòxic. En Bhopal, “India” 2000 persones van morir per emanacions de metiliciosanuro; la companyia Union Caribe, va denunciar que havia agut un sabotatge a la seva empresa. Aquests dos casos van donar origen al moviment de la població per a sensibilitzar a les autoritats respecte a aquest tipus de riscos.

    A Chile, a 1995, va haver un incendi dins una industria química, que va donar origen a un fong de fum negre per varies hores i va causar una alarma de la població. S'han fet investigacions als veïns d'aquesta industria, no s'han comprovat cap dany causat. En canvi aquest episodi va desencadenar una coincidència important de tot el país Chilé, respecte als accidents tòxics, la seva prevenció i reparació.

    El cas de Londres.

    El desembre de 1952, a Londres, cinc dies de boira i una inversió baixa que va rebaixar l'espessor de dilució a l'atmosfera a menys de 150 metres que van produir la mort de més de 4.000 persones.

    S'ha calculat que diàriament es van emitir les següents impureses: 1.000 tones de partícules de fums (hidrocarbur), 2.000 tones de dióxid de carboni, 140 tones d'àcid clorhídric, 14 tones de compostos de fluor; i o més perillós, 370 tones de dióxid de sofre, que van donar origen a 800 tones d'àcid sulfúric.

    Aquest episodi va originar l'Acta de l'Aire Net de 1956 per l'esmentada ciutat i va produir grans canvis de les polítiques ambientals.

    Edat de les persones mortes a l'episodi de Londres de 1952

    Edat

    Període de 7 dies previs a l'episodi

    Període de 7 dies durant l'episodi

    Totes les edats

    945

    2484

    Menors de 4 setmanes

    16

    28

    4 Setmanes a 1 any

    12

    26

    1 - 14 anys

    10

    13

    15 - 44 anys

    61

    99

    45 - 64 anys

    237

    625

    65 - 74 anys

    274

    717

    75 i mes

    355

    949

    Chernobyl i la Guerra del Golf

    En 1986, el reactor nuclear de Chernobyl (Ucrania) va tenir un seriós accident durant el qual abundant material radiactiu va ser lliurat a l'atmosfera. Es calcula que va haver en aquest moment a prop de 100 persones mortes, però les sequeles que van portar van afectar a la població sobrevisquin i van posar en perill la gran part d'Europa i Asia. Ara

    encara es calcula les persones amb deformacions i altres malalties, producte d'aquestes emissions.

    Aquest episodi va produir grans canvis en les polítiques ambientals de l'hemisferi nord i els seus efectes també es van fer sentir a nivell mundial; es va millorar la seguretat d'aquestes plantes d'energia i es van perfeccionar les regulacions internacionals.

    Arreu de la Guerra del Golf, en la península d'Aràbia (1990), els pous petroliers de Kuwait va ser incendiats, produint núvols de fum que van durar durant mesos a l'atmosfera de la zona. Encara que en la premsa es van discutir les possibles conseqüències en la salut dels habitants, no s'han pogut avaluar els resultats d'aquest desastre.

    CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

    El desequilibri del mon modern.

    L'aire constitueix un dels elements bàsics de tot ser viu. Diàriament els nostres pulmons filtren uns 15 Kg. d'aire, mentre que només absorbim 2,5 Kg. d'aigua i menys de 1,5 Kg. d'aliments.

    Per això, des dels tems més remots l'home ha estat conscient del perill que representa una atmosfera contaminada, tant la creada de manera natural com l'ocasiona't d'una erupció volcànica, com la provocada per ell mateix, al fer cremar un bosc i encendre una entorxa per il·luminar-se l'interior de les cavernes on vivien. En temps històrics aquesta preocupació ja va motivar varies disposicions legislatives en diversos països, com França, on en 1832 Carles VI prohibia en un edicte l'emissió de gasos malolents. Aixi mateix, en Inglaterra ja existia en el segle XVII una disposició

    que prohibia encendre foc en les xemeneies durant les sessions en el Parlament de Westminster.

    Amb l'adveniment de l'era industrial el problema de la contaminació o de la polució ATMOSFÈRICA adquireix tota la seva magnitud, arribant els nostres dies a constituir un motiu d'inquietud creixent en les zones urbanes i industrials.

    ¿Qué s'entén per contaminació atmosfèrica?. El consell d'Europa va donar en 1967 la següent definició: hi ha una polució de l'aire quan la presencia d'una substància estranya o la variació important en la proporció dels seus constituents, pot provocar efectes perjudicials o crear molèsties, tenint en compte l'estat dels coneixements científics del moment.

    En general, tota les definicions de contaminació atmosfèrica relacionen els elements químics de l'atmosfera en efectes nocius per la salut de la població, dels animals i de les plantes.

    LA CONTAMINACIÓ URBANA

    Els factors geogràfics

    La contaminació urbana es un fenomen causat per nombrosos factors d'origen natural i atròpic. Les conseqüències es deixen sentir en els més variats àmbits. Per afrontar el “smog” urbà es necessari la concurrència de moltes disciplines, entre altres, la geofísica, meteorologia, climatologia, geografia, urbanisme, ingeniería, planificació, educació i la sociologia.

    Des d'aquest punt de vista geogràfic es visualitzen factors naturals que es relacionen amb l'atmosfera, el relleu i la coberta vegetal. Amb respecte als factors humans, incideixen la grandària, la forma, l'estructura de la ciutat, les àrees verdes, el volum de la població, els moviments diaris i estacionals, així com les activitats que realitza. Per altra part, per evitar els seus efectes es necessari comptar com ena estructura legal, planificació i estudis científics que expliquin el fenomen.

    L'organigrama dels temes ambientals i atròpics seria el següent:

    Factors naturals que determinen el “smog” urbà.

    Atmoséra

    Relleu

    Vagetació

    Latitud.

    Altitud

    Formacions vagetals

    Inversió tèrmica

    Topografia

    Localizació

    Circulació planetària

    Conques

    Cobertura

    Circulació local

    Tectóniques

    Densidat

    Circulació solenoide.

    Hidrografiques

    --------------------------

    Factors Antrópicos

    Població

    Urbanisme

    Activitats

    Volum

    Grandària ciutat

    Industrials

    Distribució

    Forma ciutat

    Transport

    Desplaçaments

    Emplaçament

    Recreació

    Perifèria

    Illes de calor

    Urbà

    El factor atmosfera

    Inversió tèrmica i latitud

    Un dels fenòmens que més incideix de la contaminació urbana és la inversió tèrmica. L'altitud que es troba a la relació amb el empleament de la ciutat defineix el volum d'atmosfera on els gasos i les particules es dilueixen. Mentre més alta està la inversió, major serà el volum i per tant millor condició per a la dilució. La combinació de grandària de ciutat i altura d'inversió tèrmica, determinen en part l'espai de contenció dels contaminant.

    La latitud: A l'equador i zones properes el fort recalentament de la superfície terrestre i de l'atmosfera incideixen en què les masses d'aire ascendeixin amb força, debiliten així les possibilitats de formació d'inversions tèrmiques potents i generen la circulació de Hadley en l'ascens. Les ciutats ubicades en aquestes zones tenen menor possibilitat de formació d'inversió tèrmica. Així mateix, el recalentament diürn genera freqüents xubascos que dissipin els gasos contaminants.

    En la proximitat dels 30 graus nord i sud es produeixen les cèl·lules de convecció de Hadley, les que descendeixen i escalfen l'atmosfera per compressió, creen una àrea de forta inversió tèrmica. Ciutats com “Santiago de Xile i Els Angels d'Estats Units” que es troben en aquestes latituds i sufreixen aguts processos de contaminació a l'hivern, quan les inversions són baixes. A l'estiu, aquestes situacions tendeixen a debilitar-se per la major calor elevant-se la inversió.

    LA CIUTAT; LA SEVA POBLACIÓ I LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA.

    Volum de població

    El volum de població defineix a la majoria dels casos la grandària de la ciutat i les activitats que allà es desenvolupen. Això no es condició “sine qua non”, ja que depenen del tipus de cultura, la població s'aglomerarà en espais majors o menors. Es el cas de les ciutats europees amb comparació amb els nord-americans; en canvi el model modern marca una certa mida la tendència a augmentar la grandària d'una ciutat conforme creix la seva població. En línies generals, son les grans ciutats les que pateixen els majors trastorns per contaminació atmosfèrica.

    La distribució de la població per categories socials i econòmiques també incideixen en els processos de contaminació urbana. Això es deu a que els desplaçaments diaris i estacionals es condicionen a la ubicació de les persones i els seus llocs de treball,

    educació i recreació. Els desplaçaments es defineixen principalment per la seva manera de vida.

    Grandària i forma de la ciutat.

    La grandària d'una ciutat incideix en els processos de contaminació urbana, degut a que implica major població, activitat i més desplaçament. En canvi, hi ha ciutats que regulen el seu creixement privilegiant la construcció en altura.

    La forma d'una ciutat també influeix en els paràmetres abans mencionats, ja que els desplaçaments dins d'ella estan condicionats pels eixos de connexió. Per exemple, una ciutat allargada tindrà eixos longitudinals primaris i nombrosos secundaris; en canvi una ciutat irregular implica eixos radials més eficients. L'emplaçament en relleus plans o inclinats també genera diferencies en els moviments de la població i en la localització de la infraestructura urbana.

    Illes de calor urbana.

    Les illes de calor urbana, aquelles zones on predominen el ciment i les edificacions en altura, son centres que condicionen la circulació solenoide. Depenent de la seva grandària, del volum de la població i de la urbanització, una ciutat pot tenir una o varies illes de calor urbana.

    La perifèria i les zones suburbanes tenen efectes directes e indirectes en la contaminació de la ciutat. Per una part, poden ser fonts de contaminació (industrial o agrícola) i per una altra part poden actuar con un efectiu mecanisme de purificació de l'aire, per afecta de la vegetació.

    En general, les zones, barris i “cordons” industrials acostumen a instal·lar-se en la perifèria de les ciutats. Això, en el fi de no molesta el desenvolupament normal de les activitats de la població i evitar la contaminació atmosfèrica pels gasos que s'emiteixen, per el soroll propi de la industria i pels problemes de transport, tant dels empleats com dels productes. En les èpoques de calma dels vents planetaris aquesta situació poden tornar-se adversa a la intenció del planificador ja que l'aire descendent arribarà a la zona industrial, on no sols no es “purifica”, sinó que adquireix nous contaminants que seran portats cap a l'illa de la calor urbana inicial.

    LA COBERTURA VEGETAL I LA CONTAMINACIÓ URBANA.

    La vegetació es un agent natural que en general contribueix a millorar la qualitat de l'aire en una ciutat contaminada. Les formes en què es dona aquesta contribució es a través de la purificació de l'aire mitjançant els processos de fotosíntessis, on s'absorbeix CO2 i s'allibera oxigen; a més a més intercepta les partícules en suspensió que son arrossegades pels vents. Adicionalment, els espais urbans que ocupen les àrees verdes no participen en les activitats contaminants propis de la ciutat. En canvi, investigacions recents aconsellen realitzar estudis per conèixer altres incidències en l'atmosfera, per exemple la incorporació de partícules i polen en l'aire urbà.

    Localització: Es necessari considerar tant l'entorn mateix de la ciutat, com la perifèria. En el primer es destaca principalment les àrees verdes, parques i places a més a més del nivell d'aforestació que tenen els carrers i els jardins particulars o institucions. En el segon, l'ocupació de l'àrea rural circumdant pot estar dedicada a l'agricultura, a la grandària, a l'aforestació o a l'activitat industrial.

    Els factors que defineixen la incidència de la coberta vegetal son les següents:

    Formació vegetacional: la manera de formació es rellevant, degut a que l'associació d'arbres, d'arbusts o d'herbes tenen biomasses diferenciades, les que produeixen diverses conseqüències. Son més positives per la descontaminació urbana que hi hagi parques i places arbrades en la ciutat i boscos en la perifèria; en canvi, la presencia de vegetació arbustiva en la forma de matolls tindrà menys incidència.

    Cobertura: una major cobertura de la vegetació es propicia pels afectes de descontaminació; la seva densitat es especialment important en el cas dels boscos.

    CIUTAT, ACTIVITATS DE LA POBLACIÓ I CONTAMINACIÓ URBANA.

    Son les activitats de la població les que produeixen la contaminació atmosfèrica en una ciutat. Aquestes activitats poden classificar-se en primàries, secundaries i terciàries; elles tenen diferents graus d'incidència.

    En general, les activitats primàries son extractives i es desenvolupen en zones rurals. En canvi, aquestes es donen a menor escala dins de les ciutats, per exemple, extracció d'àrides o petita agricultura en parcel·les. La contaminació que es relaciona a elles es deriva de les emissions de pols en suspensió produïdes en les feines, del transport i dels productes utilitzats com fertilitzants i pesticídes.

    Les activitats secundaries, principalment les industrials, son les que emiteixen major quantitat de contaminants donada la naturalesa mateixa dels processos involucrats. En general, les plantes d'energia elèctrica, la siderúrgia i altres derivades de la petroquímica son les que produeixen major contaminació. Sovint, es regula, perquè aquestes s'ubiquin en barris industrials o a les rodalies, generant igualment alts nivells de contaminants que poden desplaçar-se per la ciutat, segons li convingui al vent.

    Les activitats terciàries o de serveis, en general son inques; tal es el cas de les tasques del govern, del comerç i de la banca. En canvi, el transport es una de les fonts de major contaminació de les ciutats. Els seus efectes es defineixen segons la grandària del parc automotor, els desplaçaments diaris i estacionals de la població i l'estat dels carrers (paviment o terra).

    La recreació, una activitat que per naturalesa no es contaminant, pot generar episodis de forta contaminació en els períodes en què la població es desplaça massivament a centres de vacacions. Això succeeix en forma generalitzada en el món, especialment en els fins de setmana que es prolonguen per feriades. En aquest cas, el problema es genera per el gran número de vehicles que circulen a les mateixes hores, i per la gran congestió que es produeix en els punts conflictius, generalment en les sortides de les ciutats.

    ALTITUD, INVERSIÓ TÈRMICA I CONTAMINACIÓ.

    Un dels factors que més incideix en la contaminació es la inversió tèrmica, la que es pot generar per influencies planetàries; els seus efectes poden ser contrarestats per l'altitud en què es troben una ciutat. Una inversió a 1.000 metres d'altitud, tindrà diferenciat pel seu efecte per la ubicació de les localitats urbanes; així, dos centres urbans relativament a prop, poder ser afectats de diferent forma segons l'altitud en què es troben. Per exemple, Valparaíso i Santiago, estan ubicats pràcticament en la mateixa latitud; quan la inversió tèrmica s'ubica als 700 metres, la primera te una espessor de 600 a 700 m per diluir els seus contaminants, en canvi la segona només te 150 a 250 m per fer-ho.

    Com es va indicar, depenent de l'altitud, una ciutat s'ubicarà a baix o sobre la inversió tèrmica. Si passa o primer, les condicions per la contaminació seran adverses; en canvi si s'ubica sobre ella, estarà baix la influencia de la massa d'aire subsidien lliure de contaminació atmosfèrica. Ciutats ubicades en zones muntanyoses estén sobre la inversió tèrmica de caràcter planetari.

    RELLEU, INVERSIÓ TÈRMICA I CONTAMINACIÓ

    En relleus muntanyosos acostuma a produir-se una inversió tèrmica generada per masses d'aire que al descendir per les valls es calenta per compressió. Aquest fenomen te doble conseqüència; per una part, genera una inversió baixa que limita la dispersió dels contaminants, i per un altre, arrossega els contaminants de la ciutat cap un sol sector.

    En relleus d'escassa o nula pendent, l'enfredament nocturn produeix una inversió tèrmica a molt baixa altura. En zones humides aquest enfredament genera boires de radiació, les que es caracteritzen per presentar-se durant períodes de calma, el que pot produir “decantació” de pols en suspensió. També pot produir-se boires àcides per la incorporació de contaminants gasosos a l'aigua meteòrica.

    Cuan una ciutat es troba en una àrea limitada total o parcialment per muntanyes, la inversió tèrmica fa l'efecte d'una “tapa d'olla” que no permet la sortida dels contaminants de l'àrea urbana, si el fenomen es produeix en absència de vents, el problema s'agredeix.

    RELLEU, VENTS I DISPERSIONS DE CONTAMINANTS.

    Al marge del règim de vents, l'emplaçament d'una ciutat en una zona rodejada per muntanyes, ja siguin en una Conca tectònica o una depressió, influeix en la dispersió dels contaminants, ja que ells es van limitant a l'àrea circumscrita per el relleu. Depenent de la grandària de la geoforma, els contaminants tindran major o menor espai per dispersar-se.

    Una ciutat ubicada en una vall fluvial o glacial estarà limitada per les valls de la muntanya; els contaminants tindran poc espai i sols dos direccions per dispersar-se. Els factors que determinen dit espai son l'ample de la vall i l'altura de les valls.

    Els vents locals, a la seva vegada, estan determinants per la brisa vall-muntanya, la que es defineix per la pendent i exposició de les valls, a mes a mes de la forma i dimensions longitudinals.

    La rugositat del terreny, es a dir els accidents geogràfics que presenta una àrea, defineix la velocitat del vent i la seva direcció. Mentre més caòtiques es presenten els relleus majors obstacles origina i per o tant genera comportaments diferenciats.

    Els relleus de muntanya, les brises estan definides segons la forma que presenta les seves valls.

    RELLEU, OBSTACLES, VENTS I DISPERSIÓ DE CONTAMINANTS.

    La localització d'una ciutat amb respecte el relleu circumdant i les formes topogràfiques que en ella es troben, defineix la direcció del vent i la circulació de tipo turbulent. La presencia de cordons generen diferencies tipo de fluxes; ells poden constituir una avantatge o ser perjudicial per la dispersió de contaminants.

    En la figura següent es mostra els fluxes produïts per un obstacle del relleu.

    DEFINICIÓ I MASSA TOTAL.

    L'atmosfera es una capa gaseossa d'aproximadament 10.000 km. d'espessor que rodeja la litosfera e hidrosfera. Esta composta de gasos i de partícules sòlides i liquides en suspensió arrossegades per la gravetat terrestre. En elles es produeixen tots els fenòmens climàtics i meteorològics que afecten al planeta. Regula l'entrada i sortida d'energia de la terra i es el principal medi de transferència de calor.

    Per compressió, el major percentatge de la massa atmosfèrica es troba concentrada en els primers quilòmetres. Es així com el 50% d'ella es localitza per baix dels 5 km, el 66% per baix dels 10 km i per sobre dels 60 km es troben únicament una milèssima part.

    L'atmosfera presenta una composició uniforme en els primers nivells i està estructurada en capes horitzontals de característiques definides.

    ORIGEN I FORMACIÓ DE L'ATMOSFERA TERRESTRE.

    L'atmosfera terrestre ha tingut una evolució des dels mateixos inicis de la consolidació del planeta. Des del seu interior, els gasos que la formen i al llarg de la història ha tingut importants canvis. L'aparició de la vida en la Terra i en especial la presencia de grans cobertes vegetacions han agut determinants en els processos que han generat l'atmosfera actual, tal com es mostra a continuació:

    - El nitrogen, vapor d'aigua i l'anhídrid carbònic.

    - L'oxigen i la vida.

    El nitrogen, vapor d'aigua i l'anhídrid carbònic.

    L'atmosfera sols pot formar-se retenint els gasos que emanaven de l'interior de la Terra, com conseqüència de l'activitat volcànica. En ella es va retenir el vapor d'aigua, l'anhídrid carbònic i el nitrogen procedent de la fusió del nucli terrestre i de l'enfonsament del component ferro-niquel a través del magma. Aquet gasos van quedar atrapats en l'atmosfera gracies a que la gravetat de la Terra impedia que escapessin cap l'espai exterior.

    Tot això explica l'abundància de nitrogen i vapor d'aigua que hi ha a la nostra atmosfera, però no la de l'anhídrid carbònic, el que en aquest cas deuria representar el 99% dels gasos. Això hauria representat una immensa pressió atmosfèrica de 80 kg/cm quadrats i una temperatura superficial molt elevada, de l'ordre de 430º C, com conseqüència de l'efecte invernader. Amb aquesta temperatura no hauria existit aigua en estat líquid, i per o tant, no s'hauria desenvolupat la vida, al menys tal com la coneixem. Una explicació a aquest fenomen es que el CO2 es va eliminar de l'atmosfera per una simple reacció química amb el silicat calci de la superfície terrestre per produir quars. Aixi mateix, la disminució del CO2 permet el descens de la temperatura i L'aparició de la vida en els oceans.

    L'oxigen i la vida

    La relació entre la llum i la vida es fonamental pel desenvolupament d'aquesta última. La llum solar ha activat els processos vitals, i els organismes vius han modificat l'ambient terrestre per seleccionar les longituds d'ona més favorable.

    Abans de L'aparició de la vida, a la Terrra arribava major quantitat de radiacions que en l'actualitat. Part de la radiació solar d'ona curta, l'actua en les capes baixes de l'atmosfera, i probablement en la superfície dels oceans, va tindré que jugar un important paper en la síntesi e interacció de les molècules orgàniques que van permetre l'ulterior desenvolupament dels primers ésser vius. Aquest es van desenvolupar en un ambient anaerobi mitjançant mecanismes fermentatius, a expenses de la matèria orgànica acumulada fins a llavors.

    L'oxigen va sorgir com un subproducte de la vida a través de l'activitat fonosintàctica, jugant un paper fonamental en l'aparició de l'aigua a través de la seva combinació amb l'hidrogen. Aixi mateix l'osona en les capes altes de l'atmosfera, actua com a filtre de la radiació solar d'ona curta. Aquesta circumstància permet la colonització dels ecosistemes terrestres per part dels primers ésser vius que s'havien format en els oceans, el que d'aquesta forma van poder abandonar la protecció que suposava el filtre aquàtic. La presencia d'oxigen determina també el desenvolupament del procés de respiració cel·lular, mitjançant el qual es produeix un intercanvia de gasos oposats el de la fotosíntessis, contribuint a l'equilibri en l'actual atmosfera. El desenvolupament del cicle de l'oxigen en la Biosfera va fer possible l'evolució de formes de vida multicel·lular, inclouen l'home, al poder satisfer les seves necessitats energètiques a traves del seu metabolisme.

    CIRCULACIÓ GENERAL DE L'ATMOSFERA.

    Vents planetaris i regionals

    Els vents a escala planetària defineix la direcció dominant i la velocitat o força estacional; tenen la particularitat de mantenir la direcció constant. La ciutat ubicada entorn l'equador estan regits per calmes o “doldrums”; aquelles influenciades pels elisi tenen velocitats molt debilitades en hivern, amb un alt número de dies amb calma. Finalment, les que es troben en latituds altes, reben vents constants de velocitats elevades a moderades.

    Aquests vents es veuen contrarestades pels de caràcter regional, de la qual la característica principal es la inversió de les seves direccions, com es el cas dels monsons. Les seves forces son variables i poden arrossegar masses d'aire des de llocs molt llunyans, o que succeeix en països del Mediterrani que reben la influencia del Sahara, o que implica calor i pols en suspensió.

    Vents locals i circulació solenoide

    Aquests vents s'associen en els grans cossos d'aigua i en els relleus, o que generen desigual calentament a el llarg del dia i entre aquest i la nit. Coneguts com vents tèrmics, tenen més influencia en l'estiu ja que la major temperatura genera gradients

    més pronunciats i per o tant es superior la força o velocitat d'ells entre els centres locals d'alta i baixa pressió.

    Les ciutats ubicades en les costes, o baix la influencia del mar, presenten aquests vents que col·laboren a la dispersió dels contaminants. El relleu influeix en aquest fenomen degut a que un cordó muntanyós pròxim al litoral pot obstaculitzar el seu normal desenvolupament, imprimint a una ciutat un caràcter mediterrani, encara que aquest a només unes desenes de quilòmetre del mar. Per una altra part, una ciutat localitzada en una planícia amplia sense relleus interceptors i ubicada a centenars de quilòmetre de l'oceà, pot rebre vents de velocitats adequades per la dissipació de la contaminació atmosfèrica.

    Les ciutats ubicades entre muntanyes, on l'angle d'incidència dels rajos del sol varien a o llarg del dia, poden tenir condicions adequades per la ventilació, ja que es genera vents locals.

    En les ciutats, les illes de calor urbana generen l'anomenada circulació solenoide. Es tracta d'una circulació conversiva a partir del major recalantament produït per la massa urbana, generalment paviments i edificacions de ciment en altura.

    Aquesta massa en ascens, el descomprimir-s'hi en altura, es refreda i es desplaça cap a la perifèria; amb ella descendeix per iniciar novament la seva trajectòria cap a l'illa de la calor inicial. Aquesta convecció pot facilitar la purificació de l'aire si la perifèria no està construïda, però a la vegada, pot generar per compressió àrees d'inversió tèrmica.

    ELS CLIMES

    Els processos de contaminació en l'atmosfera han accentuat l'influencia de l'efecte hivernenc que regula el comportament tèrmic de la massa d'aire que la componen. La conseqüència més important derivada dels canvis en l'efecte hivernenc es troba en els canvis climàtics a nivell global. Per això, conèixer els climes passats i els factors que els determinen, així com esbrinar o que succeirà en els anys vinents, es vital per

    comprendre el futur del planeta. A continuació es detallen els temes més influents en la dinàmica atmosfèrica:

    - El sistema climàtic.

    - Mecanismes de realimentació en l'atmosfera.

    - Escales cronològiques del sistema climàtic.

    El sistema climàtic.

    Els sistemes presenten amb freqüència un estat d'equilibri i s'estructuren a partir de tres elements bàsics: inputs o entrades (causes), fluids o transferència de matèria i/o energia, i els outputs o sortides (efectes o respostes).

    El sistema climàtic constitueix l'expressió d'un sistema n'equilibri global, dominat per intercanvis energètics, amb diferents factors a l'entrada que intervenen en el control de la part central i del mosaic de climes del globus amb resultant de tot el conjunt.

    Entrades o inputs:

    • Energia radiant del sol (el principal).

    • Rotació de la terra.

    • Moviment òrbita.

    • Distribució de terres i mar.

    • Topografia terrestre i oceànica.

    • Composició de l'atmosfera i dels oceans.

    Part central:

    • Configuració del temps i el clima.

    • Moviment de l'aire i repartiment de la calor.

    .

    Sortides o outputs:

    • Climes del planeta.

    Les perdudes d'energia solar incident pet dispersió, reflexió i absorció depèn de les condicions del cel, segons estigui clar o encapotat.

    Mecanisme de realimentació a l'atmosfera.

    Dins dels sistemes es produeixen constants mecanismes de realimentació o feedback. Es a dir, quan hi ha un input en el sistema, aquest, després d'alimentar als successius subsistemes, pot tornar a convertir-se en un nou input, en el sistema des d'on va ser emeti't. Així succeeix amb els diversos elements del clima.

    Quan l'efecte del canvi es el de neutralitzar la pertorbació i retornar a l'estat inicial, es parla de retroalimentació negativa. Pel contrari, si l'efecte intensifica la pertorbació i provoca que el canvi continuï la mateixa direcció, es parla de retroalimentació positiva.

    Menor energia solar en superfície

    Escales cronològiques del sistema climàtic.

    Es denomina escala temporal del clima al temps d'equilibri, resposta o ajust que tenen el sistema per tornar a l'estat inicial després d'una pertorbació. Generalment, es defineix com temps de resposta tèrmica.

    Les escales temporals estimades varien d'un sistema a un altre, e inclòs dins del propi sistema. Una estimació feta per Saltzman el 1983 i publicada per Cuadrat i Pita el 1997, es el següent:

    BIBLIOGRAFIA:

    • Gran part del text: http/: www. Contaninació i clima. com

    (Pàgines de internet)

    • Altre part del text:

    • Enciclopedia interactiva Multimedia (Planeta de Agostini).

    • Enciclopedia de la llengua espanyola: mi pequeño Larouse.

    • Fotografies: Pàgines d'Internet.

    OPINIÓ PERSONAL:

    La meva opinió sobre el treball que jo he realitzat no és res de l'altre món. Fer-ho a estat un a “butlleta” amb l'ordinador, ja que jo escric molt més ràpid amb full i paper, i acabo molt més d'hora. Tot i amb això fer aquest treball m'ha agradat, a estat molt interessant i didàctic.

    El tema del treball és un bon títol, perquè des d'un principi tel quedes mirant i penses: “Ostres i ara com m'ho faré per sortir-me d'aquesta”. No et ve al cap, cap desenvolupament. Però quan t'hi poses a treballar i a buscar matèria pel treball mai saps per on tallar.

    Un cop acabat aquest treball “Contaminació i Clima”. M'he adonat d'unes quantes coses: del mal que estem fent en aquest planeta on vivim, tan bell que es, i tanta poca cura que li fem, quin mal ens han fet els nostres avantpassats a nosaltres, quin mal li estem fent nosaltres als nostres descendents, i ells als seus i així successivament fins que acabem destruint el món. La meva indignitat és per aquelles persones que sense cap motiu estan patint malalties ocasionades pel nostre comportament.

    La contaminació igual que el clima son molt importants, però per a mi la contaminació m'ha inspirat més ideal, i com ja hauràs llegit anteriorment he dedicat la major part del treball a parlar de la contaminació.

    Descens de la temperatura global de la superficie

    Menor fusió del gel i la neu

    Menor energía disponible per la fusió i el calentament

    Increment del albedo superficial

    Augment de les superficies del gel i de la neu.

    Increment de la precipitació de neu

    FORCES RADIACTIVES

    ATMÒSFERA

    ESTRATOSFERA 1 ANY

    TROPÓSFERA 1 SEMANA

    CAPA LÍMIT PLANETARIA DIA

    Capa Mixta

    2-7 messos

    Gel del Mar (Cobert de Témpanos)

    Dias - 100 anys

    FONS DEL MAR 300 ANYS

    OCEÀ

    Superficie de la neu gel

    1 dia

    Lito-biosfera Llacs

    11 dies

    Glaciars

    300 anys

    Capes de gel

    3000 anys

    CONTINENT

    FORCES TECTONIQUES, GEOTÉRMIQUES, ANTROPOGENIQUES