La corfa terrestre : correspon a la capa superior de la Terra; és sòlida i de grossor variable, Els materials que la componen són distints davall els oceans i davall els continents.Té un gruix variable: pot mesurar 5 km davall els oceans i fins a 70 km en les serralades.

Mantell : s´esten des del el final de la corfa , fins al començament del nucli (2900km de profunditat). Els elements mes abundants en aquesta capa fan que la seua densitat tinga un valor mitjá.

Nucli : está format per un aliatge de ferro i niquel , materials molt mes densos que els de les capes superiors : el nucli extern esta constituït per materials fosos per les elevades temperatures. El nucli intern esta consituït per materials mes densos que es troben en estad solid.

- Una part sòlida, anomenada GEOSFERA, que constituïxen els continents, illes, etc.

- Gran quantitat d'aigua, anomenada HIDROSFERA. La componen els oceans, mars, llacs, glaceres, rius, etc.

- Una part gasosa, l'ATMOSFERA, que embolica i protegix a les altres dos.

2.Les roques

Matèria mineral que en quantitats considerables forma part de la corfa terrestre. Una roca es un agregado sólido de minerales de origen natural Les roques poden estar formades per un sol tipus o per molt diversos tipus de minerals; açò depén dels processos que les originen. Hi ha minerals que ocorren de manera abundant en les roques, alguns d'ells són el quars, la calcita, el feldespat i la biotita..

Una roca és un agregat sòlid de minerals d'origen natural.

2.1.Tipus de roques

Els roques pel seu origen és dividixen en tres tipus: ígnies, sedimentàries i metamòrfiques.

Roques ígnies :

És formen pel material que prové d'interior de la Terra en estat incandescent o igni. Estes roques poden ser intrusivas o extrusivas. Els roques ígnies, compostes quasi en la seua totalitat per minerals silicats, solen classificar-se segons el seu contingut de sílice. Roques formades pel refredament i la solidificació de matèria rocosa fossa, coneguda com a magma.

 Roques sedimentàries :

Les roques sedimentàries son el resultat un llarg procés fisicoquímic i abunden sobre la superfície terrestre. Com el seu nom indica,estan compostes per sediments que procedixen de la desintegració, per inemperismo i erosió d'antigues roques ígnies,sedimentàries i metamòrfiques. Les roques sedimentàries és classifiquen segons el seu origen en mecàniques o químiques.

Roques metamòrfiques :

Són roques ígnies i sedimentàries que sofrixen un canvi o transformació ocasionat pels forts pressions i altes temperatures; el metamorfisme és caracteritza pel desenrotllament de textura i/o minerals nous. El metamorfisme pot ser de dos classes: per contacte i regional.

2.2.Roques de la Comunitat Valenciana

Les roques mes antigues que es coneixen a la comunitat valenciana es van formar fa uns 450 milions d'anys i les mes modernes tenen una edat d'un milió d'anys. Dels tres tipus de roques (ígnies, sedimentàries i metamòrfiques ) les mes abundants són les sedimentàries.

Roques sedimentàries de la Comunitat Valenciana :

Entre les roques sedimentàries mes abundants de la Comunitat trobem les evaporitas, les carbonatades i les detrítiques.

Les evaporitas es formen a partir de l'evaporació de l'aigua que contenia sales

minerales disueltas. L'algeps també és una evaporita de la qual vam trobar diversos jaciments en la nostra comunitat. Pot ser de color verd, gris i fins a tot negre, però els mes comuns son el blanc o el transparent.

Entre les roques carbonatades vam trobar la calcària. Hi ha una variació molt dura que ja s'utilitzava en la construcció de grans edificis (palaus i Esglésies).

Les roques detrítiques tenen el seu origen en una unió de partícules xicotetes (els detrits).

Una d'estes roques és l'arenosa que té un aspecte arenós i al tacte és rugosa.

Un altre tipus de roca important és l'argila que vam denominar habitualment terra o fang.

Les roques metamòrfiques

Entre les roques metamòrfiques presents en esta Comunitat vam trobar el marbre. Els diversos colors que puguen presentar (negre, blanc, roig, rosa, etc.) es deu a la presència també d'argila o d'oxide de ferro.

S'utilitzen en construccions ( fatxades, escales, sòls, etc.) en escultures i làpides

3.Elements mes abundants a corfa terrestre

Els materials que la componen són distints davall els oceans i davall els continents. Els únics elements que es troben en la corfa terreste en estat pur són: l'or, la plata, el platí i el coure. La resta s'ha d'obtindre a partir de diferents minerals. Una vegada obtinguts , alguns es poden utilitzar directament com a matèries primàries per a fabricar objectes. També poden mesclar-se dos o diversos metalls entre si constituint una aliació .

El silici : no es troba en estat pur en la naturalesa sinó que esta combinat amb l'oxigene formant diòxid de silici .

L'alumini: no es troba en estat pur en la naturalesa sinó que es troba combinant el silici en forma de silicats d'alumini, que estan presents en el feldespat , la mica.i també en les argiles.

El ferro: excepte en els meteorits, és estrany trobar-lo en estat pur en la naturalesa per la qual convé extraure'l dels diversos minerals de ferro, que solen contindre moltes impureses.

El calci: no es troba lliure en la naturalesa sinó que forma part de determinades roques com les calcàries, guix i el marbre. També existixen en la corfa dels ous, en la llet i en el nostre cos on tenim aproximadament un quilogram de calci.

El magnesi: no es troba lliure en la naturalesa sinó formant minerals i roques, en l'aigua del mar. És un metall blanc platejat, semblant a l'alumini però menys pesat la qual cosa el fa molt adequat per a la construcció de satèl·lits i ones espacials. També es pot utilitzar per a fabricar avions, automòbils i bicicletes.Com que és poc resitent, generalment s'utilitza en una aliació amb alumini.

3.1.Elements en estat pur

Els elements purs són aquells que es troben en la naturalesa en estat lliure, és a dir, sense combinar o formar compostos químics. A excepció dels gasos atmosfèrics, es distingixen al voltant d'uns vint elements purs. Exemple d'estos són: l'or, plata, platí, coure, sofre i diamant (i les seues formes de grafit o carboni).

Platí (exemple d'element en estat pur)

3.2. Elements obtinguts de diferents minerals

Niquelina : Anatasa : Cuprita : Pirita :

Elements : NiAs elements : TiO2 elements : Cu2O elemesnts: FeS2

color : roig de coure, color : blau , gris vermell

rosaci o blavós ratlla : blanca

ratlla : terrós negrosa brillantor : no metàl·lica color : roig robí quan és color : groc llautó

brillantor : metàl·lic pura. Ratlla : gris o terrós

densitat : 7.78kg/cm3 ratlla : roig castany. Negra.

brillantor : de metàl·lic a brillantor : metàl·lic

adiamantino. Densitat:5.02g/cm3

Densitat : 6g/cm3

4.Els plastics

Pensa en els llocs en què estes des que t'alces al matí fins a la nit i podràs comprovar que en tots hi ha objectes de plàstics com a bosses, botelles, cables (l'aïllant extern és de plàstic), mobles, canonades, etc..

Entre les coses bones esta el seu vaix cost econòmic i que són facilment emmotlables.

La seua producció mundial va a començar a augmentar de manera espectacular durant els anys 40 del segle XX i actualment ronda els 80 milions de tones a l'any.

Les propietats fonamentals dels materials plàstics són els següents:

ð Són aïllants del corrent elèctric i de la calor.

ð Són proo inerts a l'atac d'altres substàncies químiques.

ð En general són poc densos.

ð Són considerablement flexibles.

Un dels majors problemes del plàstic és que la naturalesa tarda molt en destruir-los.

Els plàstics es fabriquen a partir de matèries minerals, vegetals i inclús animals,

MATÈRIES PRIMERES UTILITZADES PER ALS MATERIALS PLÀSTICS :

(esta en castellá)

Per a fabricar plàstic: Encara que hi ha distints tipus de plàstics amb distints processos de fabricació, depenent de la matèria primera, podem destacar que tots tenen com a característica comuna la de trobar-se constituïts per molècules molt llargues que resulten de la unió de nombrosos grups d'àtoms, tots ells iguals.

Materials plàstics i els seus usos mes comuns :

(esta en castellá)

Estos materials, al ser reciclats, permeten fabricar distints productes. Perquè et dónes una idea, a continuació et mostrem un quadr, amb els distints tipus de plàstics, on estan presents i que materials poden fabricar-se a través del seu reciclatge.

5. El reciclatge dels residus minerals

La idea de reciclar esta en la ment de tots i , per aixó , cal que utilitzem el contenidors especials , de color groc per a envasos de plastics , de color verd per a vidres i de color gris o blau per a paper o cartó.

Abans de reciclar , hem d´aprendre a estalviar en l´ús dels diversos materials.

L´estalvi es molt mes varat que el reciclatge , perque només consisteix a deixar de gastar. Incinerarla tampoco es la solución, pues se emiten contaminantes atmosféricos y se producen cenizas y escorias muy tóxicas.

Plàstic : Cal tindre en compte, que tots els plàstics es fabriquen a partir del petroli. Per això al consumir plàstics, a més de col·laborar a l'esgotament d'un recurs no renovable, potenciem l'enorme contaminació que origina l'obtenció i transport del petroli i la seua transformació en plàstic.

Tetra-brick : Per la dificultat de separar el plàstic i l'alumini no es poden reciclar per a produir nous "brics. Per a la seua elaboració es requerixen matèries primeres no renovables de per si molt impactantes i consumidors d'energia: l'alumini i el petroli.

Llandes (metall) : Fabricades a partir del ferro, el zinc, la llanda i, sobretot, l'alumini, s'han convertit en un autèntic problema al generalitzar-se la seua ocupació com a envàs d'un sol ús. Si són soterrats contaminen les aigües superficials i residuals a causa dels additius i metalls pesats que s'incorporen a l'alumini, i si són incinerats originen contaminació de l'atmosfera.

Vidre : Els envasos de vidre es poden reciclar al 100%, però no oblidem que, en el seu reciclatge també es gasta energia i es contamina, el que és un malbaratament tractant-se d'alguna cosa que perfectament podria ser reutilitzat una vegada i una altra, abans de reciclar-los.

(esta en castellá)

Les piles : Presenten un elevat potencial contaminant, especialment a causa del mercuri i altres metalls pesats que contenen, molt especialment la majoria de les piles-botó. Una sola d'estes piles pot arribar a contaminar fins a 600.000 litres d'aigua. Les piles corrents, si bé no són tan danyoses, tampoc són bones per al medi ambient.